Temps ja de tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio.
Matí de dimecres, 15 de juny, una tertúlia que avui compartim
amb l'inspector d'ensenyament, Rafael Muñoz.
Bon dia, Rafa.
Bon dia.
També ens acompanya el periodista Josep Mariàries,
cap del gabinet de comunicació de la Universitat de Rovira i Virgili.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
I esperem que arribi de seguida.
Em diuen que no podrà venir.
Doncs ara em fan un senyal que el tercer contartuli,
Esteve Giral, periodista del diari La Vanguardia,
el delegat de La Vanguardia de Tarragona,
l'havíem convidat però, en fi, em fan un senyal que no podrà venir a la tertúlia,
suposant que per motius de feina d'última hora.
Així que amb el Rafael Muñoz i amb el Josep Mariàries
compartirem aquesta estora de tertúlia.
En fi, de seguida abordarem temes de l'actualitat local
però primer els demanaria un comentari,
una anàlisi del que està passant aquest matí
o del que està passant des d'ahir al vespre
a les portes del Parlament de Catalunya
amb centenars d'indignats a les portes del Parlament
o millor dit a les portes del Parc de la Ciutadella
intentant obstruir l'entrada dels diputats
al ple del Parlament de Catalunya
que aquest matí ha de començar a debatre
l'avantprojecte de llei dels pressupostos de la Generalitat
per aquest any 2011.
Finalment hi ha hagut un cordó policial
que està permetent l'entrada dels diputats,
tot i que s'estan produint algunes incidències,
s'estan produint algunes agressions,
hi ha hagut incidències entre Mossos i col·lectius d'indignats
i realment les imatges que ens arriben,
algunes en directe,
doncs ens indiquen les dificultats
que estan tenint el personal del Parlament,
els treballadors del Parlament
i els diputats per accedir-hi a la cambra legislativa.
Justifiquen aquesta protesta dels indignats
que va començar ara fa un mes
a les acampades a la plaça Catalunya,
d'altres ciutats de Catalunya,
aquí mateix a la plaça de la Font,
a Reus, a la plaça del Mercadal.
Justifiquen aquesta actitud dels indignats?
Jo crec que és injustificable i estic indignat.
Amb els indignats?
Amb els indignats.
Tu pots estar indignat,
pots qüestionar el que vulguis,
però impedir la feina d'una persona,
sigui la que sigui la feina,
em sembla injustificable.
Crec que amb accions com aquesta,
si és que realment és de tot el col·lectiu
o sigui una part del col·lectiu,
segurament no és tot el col·lectiu,
això hem de ser també molt curosos
perquè no podem fer pagar a tots
per l'actitud dels quants.
En tot cas, una actitud totalment condemna,
és rebutjable perquè trenquem les regles del joc.
Els parlamentaris són parlamentaris,
representant el poble,
diferents opcions polítiques,
i tenen tot el dret del món,
com qualsevol altre ciutadà,
a exercir la seva feina amb tranquil·litat i amb dignitat.
Qualsevol intent d'obstrució d'una feina,
sigui la que sigui, és indignant.
Josep Maria.
Jo crec que és un cas d'equilibri de drets i d'obligacions.
Jo crec que hi ha motius per estar indignats,
hi ha motius per sortir al carrer
a protestar per moltes coses,
perquè la classe política a vegades no està a l'alçada de les circumstàncies,
perquè hi ha una resistència a adequar les normatives a la realitat,
que és una realitat canviant.
Però dit això, i per tant,
amb el més profund respecte
pels drets de les persones que consideren que les coses no van com van
i que han d'expressar la seva opinió públicament,
s'han de guardar les formes i respectar,
i els drets d'uns limiten amb els drets dels altres.
Jo tampoc no em faria un cas especial pel fet que siguin diputats o diputades,
diputats, diputades o qualsevol altre ciutadà.
A mi em sembla que aquí hi ha una certa dosi d'amagògia i d'oportunisme.
Jo no sé si també aquesta operació policial de protecció,
segons alguns observadors,
desaforada i excessiva,
no ha alimentat també aquesta estratègia de buscar les imatges,
perquè en el fons el que estan buscant són pocs.
Sempre és el mateix, aquesta història es repeteix.
No podem desacreditar un moviment format per milers de persones
amb molt bona voluntat i amb moltes raons per estar enfadats
amb un sector que adopti actituds antidemocràtiques o de poc respecte.
Per tant, s'ha de ser curós.
A l'hora d'analitzar i de buscar responsabilitats,
també hi ha qui pensa que les càrregues policials
ordenades pel senyor Felip Puig,
en algun moment potser van ser excessives.
I tot és discutible.
Al final, el que ha de prevaldre és el seny
i, sobretot, jo crec que hauríem de fer una demostració d'intel·ligència
de treure profit d'aquest moviment.
Jo soc un dels convençuts
que aquest moviment del 15M té llavors positives.
Si troben un terreny adequat,
si tot són resistències,
si cauen en la manipulació, en les provocacions d'uns,
i cauen en la manipulació d'elements
que hi pot haver al seu interior,
doncs es farà un flac favor.
Ens hem queixat tantes vegades
del dèficit de participació i d'expressió de la gent.
Amb aquesta màgia tertúlia, amb el Rafa i amb altres companys,
hem dit que cal que la gent expressi,
i cal que la gent protesti,
i cal que la gent critiqui.
Ara, totalment record amb el Rafa,
amb unes regles del joc.
És que, clar, aquest moviment que va començar fa un mes d'una manera,
segurament ha anat derivant
cap a situacions
que no tenen res a veure,
puixam-les al principi, no?
Si jo, que dic, clar, que jo no qüestiono el moviment,
qüestiono les agressions.
És a dir, a mi, que si haguessin estat a la porta del Parlament
manifestar les vores opinions, em sembla perfecte.
He fet manifestacions davant del Parlament,
n'hi ha moltíssimes democràtiques.
És l'exercici lliure de la democràcia.
Una altra cosa és impedir l'accés
al lloc de feina.
O justificar una agressió.
I més en un moviment que jo sempre hi he entès,
que era un moviment que, justament,
la virtut d'aquest moviment,
quan les càrregues de Felip Puig,
justament la justificació del moviment
era que ells responien a la violència
amb pacifisme.
Perquè contra la raó de la força
hi havia la força de la raó.
En el moment en què això es trenca,
trenquem regles.
Fixeu-vos com, des del punt de vista
de la projecció d'aquest moviment,
aquests col·lectius han aconseguit una cosa insòlita.
En plena crisi, han aconseguit impactes
a mitjans internacionals,
potser amb titulars exagerats
d'Hspanish Revolution.
És a dir, encara tenen un cert crèdit
damunt de la taula
com perquè, si troben l'estratègia adequada,
això sigui positiu
pel desenvolupament de la societat.
Ara, jo crec que
aquests moviments són una mica magmàtics
i van abatzegades,
no tenen lideratges clars
i després es troben a vegades davant
amb un sistema que és reaci el canvi
i que incomoda una ocupació de la plaça pública.
La plaça pública és de tothom, quan convé.
Quan convé és de les fosses d'ordre públic.
Llavors, aquí és aquest exercici d'equilibri,
aquest estira i arronsa
i amb alguna cosa sí que estic totalment d'acord amb el Rafa
que no podem claudicar
amb no contestar en violència.
No pot ser, no pot ser.
Aquest és el permís del regle d'or.
A partir d'aquí, posar en evidència
la incoherència, la doble moral
d'alguns partits o d'alguns polítics,
jo crec que és un exercici molt saludable.
Això és el que necessita.
Quan es parla de la democràcia real,
el que necessitem és això,
és que la gent es pugui expressar
amb total llibertat,
amb total respecte
i sobretot amb arguments.
I els arguments no són ni les trompades,
ni els cops de porra,
ni les provocacions.
Jo, sincerament, cada vegada crec menys
en la provocació com a estratègia,
perquè a dins seu porta
la voluntat d'eternitzar el conflicte,
no la voluntat de resoldre el conflicte.
I, per tant, jo crec que hem de,
trencant aquest cas, una llança a favor
que la gent tinguin seny,
que les diputades i els diputats tinguin seny.
Suposo que avui hi haurà declaracions
d'aquests diputats o diputades
els que li han donat alguna empenta
i que han de fer un exercici,
sobretot de racionalitat
i de sentit comú.
De totes maneres veurem com evoluciona,
perquè, clar, ara estem parlant
de l'entrada dels diputats al Parlament,
ja ha d'haver-hi el ple,
el ple crec que dura més d'un dia,
és possible, en fi, ara ens s'aventura-se,
però és possible que la protesta
als indignats es mantingui
hores i hores o dies
al voltant del parc de la Ciutadella
i del Parlament de Catalunya.
I veurem també com evoluciona el moviment,
perquè recordem que la plaça Catalunya,
Barcelona,
a la Puerta del Sol
i aquí mateix també a la plaça
de la Font de Tarragona,
en fi, hi havia ja declaracions
per deixar-les acampades,
a Reus ja s'havia netejat,
per dir-ho d'alguna manera,
la plaça del Mercadal,
en fi,
que estem en una situació
que quedarà a veure
el moviment cap a on va
i si precisament arran d'això
del debat dels pressupostos
del Parlament
agafa una nova revifalla o no.
Sí, però és curiós,
perquè, clar, són moviments
que en principi no tenen un lideratge
i no tenen lideratge
són imprevisibles.
Sí,
un règim assembleari, no?
Jo ho parlava amb la meva filla, no?
Perquè justament el moviment
es defineix com a assembleari,
llavors l'assemblea decideix
que deixa la plaça Catalunya,
llavors apareixen uns senyors
que diuen
que l'assemblea s'ha equivocat,
home,
o que no se senten representats
per l'assemblea.
Per tant, clar,
fem una assemblea
per decidir si l'assemblea
és assembleària o no.
És una miqueta un bucle
d'aquells maleïts
que no se'nsurt mai.
I per això veurem
la concentració
del miler llarg de persones
que hi havia al voltant
del parc de la Ciutadella,
si això,
si es manté o no es manté
o fins i tot atreu més gent, no?
Perquè aquí hi ha un poder
també magnètic,
en fi,
que segons com evolucioni la jornada
pot atreure més o menys gent.
Magnètic i mediàtic.
Molt mediàtic,
és veritat, sí,
perquè amb això els mitjans
també tenim una certa responsabilitat.
En fi, veurem
com evoluciona aquest tema.
Tenim diputats tarragonins
al Parlament també
als quals avui
caldrà preguntar-los
com veuen aquest moviment.
Mentrestant,
la política local estricta
ens deixa moltes altres qüestions,
per exemple,
la dimissió de Xavier Sabater
o la Constitució
ja del ple de l'Ajuntament de Tarragona
i de tots els altres ajuntaments.
En el cas de Tarragona,
amb la repetició del mandat
com a alcalde
de Josep Félix Ballesteros
després d'una setmana llarguíssima
o d'un parell de setmanes
de negociacions,
d'estires i arronses,
de possibles pactes PP-Ciu
o d'altres fórmules
que van estar discutint
els partits polítics.
Però al final
governen minoria dels socialistes
a Tarragona.
Josep Maria,
la millor fórmula?
La millor fórmula?
O no?
O creus que era
millor un pacte més estable?
Jo ho diré en castellà.
Tantes alforges
per a este viaje?
És a dir,
jo crec que ha estat
un exercici
de tacticisme.
És a dir,
si amb un manual
d'estratègia política
busquéssim
què vol dir
moviments tàctics,
aquest n'ha estat
un exemple
claríssim.
És a dir,
perquè per acabar
decidint
que la llista
més votada
és la que té
la responsabilitat
de formar govern
i aguantar
i haver de negociar
amb un consistori
que té la composició
que els ciutadans
han triat lliurement,
no sé si
que li ha donat
ens toms,
no?
Llavors jo he sentit
totes unes argumentacions
que sincerament
a mi no m'han acabat
de convèncer
i per tant
per mi
és una cortina
de fum
de pur tacticisme
i jo crec
que una expressió
de fortaleses
d'uns
i d'unes
claríssimes
i preocupants
febleses
d'altres,
no?
I ara la pregunta
és com
s'articularà
un govern
de quatre anys
amb una oposició
on hi ha dues forces
polítiques
que han intentat sumar
que no s'han posat d'acord
però que poden sumar
en qualsevol moment.
Jo no sé
si s'ha esveït
l'ombra
de la moció
de censura
o amb una experiència
ja
en aquest mateix
consistori.
El Partit Popular
ha insistit
per la dret
i per l'esquerra
per davant i pel darrere
que no presentarà
una moció de censura?
No, no, no.
El Partit Popular
jo crec que ha estat
probablement
dels dos negociants
ha estat el que hem tingut
una postura
més constant
en tota aquesta operació.
D'altra banda
operacions
absolutament legítimes
democràtiques
perquè
els números canten, no?
Però jo crec
que s'ha fet
molt de soroll
i jo no sé
si de tot plegant
ha sortit
un consistori
amb les idees
prou clares
i que és el que
en aquests moments
reclama la ciutadania.
Si alguna cosa
entenc jo
i ho dic
des de la meva modèstia
si alguna cosa
reclamem als ciutadans
en aquests moments
és sentit comú
i que els partits
abordin
els problemes
reals
que tenen en aquests moments
la ciutat de Tarragona
i Catalunya
i l'estat espanyol.
Un problema
de crisi econòmica,
un problema
d'un model econòmic
caduc
i equivocat
i que s'ha de reconvertir
i que això requereix
de la complicitat
de molta gent.
Rafa.
Bé, jo primer
com que ja ho vaig dir
al principi
ja em vaig manifestar
públicament
que jo
amb la meva opció
era un govern
en minoria
en pactes
amb els
amb els diferents partits
de l'oposició
i per tant
jo estic content
en aquest sentit.
D'altra banda
tret que ens creguem
allò de les dereixes
i les izquierdes
que cada vegada
comença a ser
menys real
home
no sé si el fet
que hi hagi un govern
o que hagués hagut
un govern
Convergència i PP
volia dir que era
un govern fort
en tot cas
volia dir un govern
per majoria absoluta
amb la suma
de dos partits
que fos fort
no eh
perquè hi ha
grans temes de ciutat
que segurament
enfrontarien
el Partit Popular
i la Convergència
igual que poden
enfrontar el PSC
i la Convergència
o el PSC i el Partit Popular
per tant
a mi el fet
que hi hagi
un govern en minoria
per la força més votada
de lluny
amb les altres dues
una altra cosa
és que la diferència electoral
hagués sigut mínima
i que s'arribi
a pactes de ciutat
m'ha semblat perfecte
jo penso que
les majories absolutes
no sempre són bones
hi ha vegades que sí
que són necessàries
perquè hi ha moments
en què els programes electorals
exigeixen contundència
i exigeixen
doncs que hi hagi
una majoria molt qualificada
però en el moment
del dia a dia
de la ciutat
escolteu
els últims anys
tampoc hi ha hagut
un govern de majoria absoluta
del PSC
recordem
que es governava
amb un altre partit
i per tant
això obliga
continuament a fer pactes
i també la Generalitat
hi ha un govern en minoria
d'Artur Mas
exacte
vull dir que
per posar altres exemples
que no són d'ajudaments
per tant els pactes
no són dolents
sempre i quan
els dirigents dels partits
assumeixen
que representen
opcions ciutadanes
que han de treballar
per la ciutat
i no per interest personal
jo moltes vegades
tinc la sensació
que com que la política
s'ha convertit
gairebé en una professió
per molta gent
i no penso
encara no m'enconcretar
però suposo
que tothom
entra algú en el cap
doncs de vegades
això
en certa manera
ha prostituït la política
i això és el que ha percebut
la ciutadania
i d'alguna manera
els indignats
jo he de dir
bueno escolteu
és que
hem fet dels polítics
una classe
i diem classe política
i no tenim cap problema
en dir-ho
però és molt preocupant
una classe allunyada
més de la resta
de ciutadans
si Marx
aixequés el cap
i veiés que ara
en diem classe política
jo suposo
que se'n tornarem
una altra vegada
perquè la imatge
que van donar segurament
els polítics
la setmana passada
en els dies previs
de la Constitució
de l'Ajuntament
pràcticament fins a 36 hores
abans del ple
no se sabia
qui seria l'alcalde
i qui formaria govern
segurament és una imatge
que allunya també
els ciutadans
una vegada més
de la classe política
jo sé que l'expressió
i que sembla que només
es moguin
per interessos de cadires
si ens hem de creure
les cròniques que vau fer
els mitjans de comunicació
de l'assemblea local
en la que va assistir
el senyor Oriol Pujol
assemblea de convergència
doncs em sembla que
allò va ser també
una expressió
d'una tensió
i d'una distorsió
del respecte
a l'autonomia
d'un partit
en l'àmbit local
de tenir idees clares
i arguments clars
i estratègies clares
el que els ciutadans
no entenen
és que des del partit
es donin unes consignes
i és una opció
legítima
escolti miri
convergència
al partit socialista
qui sigui
al partit popular
diem
que s'ha de donar
llibertat
a les llistes
més votades
per formar govern
i llavors
comencem amb les excepcions
i el que no entenen
el que no entenem
els ciutadans
i el que no entenen
molts ciutadans
molt més allunyats
que els que
ens dediquem
al món de la comunicació
o que estem a les tertúlies
no entenen les excepcions
perquè ells no les tenen
no tenen excepcions
a l'hora de pagar
la declaració de renda
no tenen excepcions
a l'hora de fer front
a una hipoteca
quan resulta
que s'han quedat
sense feina
llavors
aquesta fractura
entre la classe política
i la resta de les ciutadans
com si els polítics
fossin d'una altra galàxia
això no és bo
i cerimònies
de confusió
com les d'aquestes
últimes setmanes
que insisteixo
que jo les he de respectar
només faltaria
però que no són bones
no són pedagògicament
positives
em sembla
em sembla a mi
i veuen un govern
a minoria per 4 anys
bo
o veuen que
d'aquí uns mesos
pot haver-hi
un pacte més sòlid
més ampli
que alguna de les forces
que ara estan a l'oposició
s'integrin en el govern
mira
tenint en compte
que dins del Partit Popular
i dins de Convergència
pel que jo sé
hi havia discrepància
sobre quina era
la millor opció
jo crec que tenim
un escenari
de 4 anys
d'una certa estabilitat
en moltes negociacions
de fet
la definició
de l'actual
Cartipàs
jo no estic convençut
que ja és
una expressió
de negociacions
de condicions
del que vulgueu
de converses
que a mi no em sembla
en absolut
dolent
és el contrari
i hem tingut experiències
de majories absolutes
a nivell local
i a nivell autonòmic
i a nivell estatal
que han estat pernicioses
i en canvi
hem tingut escenaris
de necessitat
de pacte
que han estat
molt profitoses
i jo crec
que en aquest sentit
l'alcalde
que ja té una experiència
i amb projectes
damunt de la taula
prou engrescadors
si troba la complicitat
amb peatge
transparent
per part del senyor
Alejandro Fernández
i de la senyor
Victoria Forns
que són
diguem-ne
dues peces claus
en el consistori
se'n poden fer
moltíssimes de coses
ara
si continuem
amb el tacticisme
i ara s'obre la veda
de cara a les pròximes generals
i quan hagin passat
les generals
comencem a parlar
de les pròximes municipals
de com podem desgastar
aquí s'ha parlat molt
de que
en aquest matrimoni frustrat
quina és la quota
de no voler
donar peixet
l'un a l'altre
qui surt reforçat
el senyor Alejandro Fernández
qui surt perjudicat
la senyora Victoria Forns
sí
no
Rafa tu veus
govern en minoria
per 4 anys
sí
jo el veig
per 4 anys
una altra cosa
és que
segons com es desenvolupi
l'escenari electoral
de les generals
hi pugui haver
algun acord
més profund
o de més llarga durada
o de menys llarga durada
més sòlid
més estable
més estable
d'altra banda
clar
el problema continua sent
jo entenc
en el cas de Tarragona
aquest empat tàctic
a 7 regidors
PP-Convergència
si Convergència
hagués tret 9 regidors
i el PP-5
segurament l'escenari
seria radicalment diferent
del que és en aquests moments
tenint present
que les eleccions generals
que venen
no pinten bé
pel Partit Socialista
jo diria que pinten molt malament
per tant clar
haurem de veure
què passa amb això
també
perquè és veritat
penseu que quan hi hagi
les eleccions generals
si tot fa preveure
el que diuen les enquestes
una molt bona quantitat
de quadres del PP
hauran de destinar-se
a llocs de govern
i això també
això és bo pel partit
quan succeix una cosa d'aquestes
però també descapitalitza
els quadres
locals i provincials
ja veurem què passa
i l'alcalde en una entrevista
en aquesta casa
recordava un possible escenari
amb un govern espanyol
del Partit Popular
un govern de la Generalitat
que està en mans
de Convergència i Unió
així que més que mai
l'alcalde socialista
de Tarragona
emplaçava
els altres dos partits
PP i Convergència i Unió
de Tarragona
a que d'alguna manera
l'ajudin també
i facin tots
causa comuna
en els grans projectes
de societat
on han d'intervenir
les dues administracions
l'estatal
i la catalana
és un bon envite
aquest
és un bon envite
i a més a més
en l'entrevista
també reconeixia
que amb la que està caient
si em permeten
aquesta expressió
de crisi econòmica
en fi
que aquests propers
quatre anys
grans projectes
com el tema
de la façana marítima
o el tema
del Museu Nacional Arqueològic
a la Tabacalera
que caldrà treballar
des del punt de vista
de despatxos
i d'anar fent projectes
però que evidentment
no es podran començar
perquè clar
la crisi
és profundíssima
les arques municipals
a tot arreu
estan molt buides
i les de l'Estat
i les de la Generalitat
tampoc no és que pintin millor
per tant
em sembla que és un missatge
a la ciutadania
de poques alegries
caldrà veure
quina distorsió
provoca el pressing permanent
que es farà
en Convergència i Unió
i el Partit Popular
que jo crec que són
els dos agents
més dinàmics
en aquests moments
en el consistori
vist els resultats
de les eleccions municipals
de les autonòmiques
passades
i amb les expectatives
que comentava ara el Rafa
és a dir
Convergència no voldrà
donar massa peixet
perquè el Partit Popular
no li prengui quota
de mercat
i a l'inrevés
el Partit Popular
que se sent triomfador
i amb dades a les mans
ha fet uns resultats
molt bons
no voldrà perdre pistonada
i observaran
com el Partit Socialista
es va anar pensint
víctima
d'errors
i víctima
de la crisi econòmica
i de moltes raons
que ni comencen
ni acaben
exclusivament
a la ciutat de Tarragona
ni tampoc
en la figura
de Llorec Félix Ballesteros
o de qualsevol altra política
Algun comentari
del cartipàs
de la reorganització
que hi ha hagut
en les competències
Jo dues coses
del cartipàs
crec que és un cartipàs
adequat
al que en aquests moments
la ciutat necessita
i crec
com i Josep Maria
que segurament
obeix
amb alguna cosa
més profunda
i més
Què vols dir?
Segurament
en les converses
múltiples
que s'hagin mantingut
entre
el Ballesteros
i la Victòria
o l'Alejandro
doncs
algunes regidories
s'han degut pactar
Hi ha dos vectors
un aquest
per mi
jo crec que és un vector
que ha influït
és a dir
les condicions
diguem-ne
entre bambalines
que han pogut posar
i després també
una expressió
i lliga
amb l'altre tema
que tu plantejaves
que és
no la refundació
però sí
la profunda revisió
que farà el Partit Socialista
al camp de Tarragona
i a Tarragona
ciutat
és a dir
quan tu veus
com s'han desplaçat
persones que ocupaven
llocs rellevants
a l'anterior consistori
i a l'actual
això té una explicació
això no
això són relleus
són
ara tu vas al davant
ara vas al darrere
ara li toca tirar del carro
amb un altre
per res doncs
Xavier Sabater
si volen
que ja els deia
que era un altre
dels protagonistes
de la setmana
amb la seva dimissió
no sé si els ha sorprès
el moment de fer-ho
després de constituïts
als ajuntaments
després de les eleccions
el 22 de maig
però quan encara falten
3 o 4 mesos
pel Congrés Nacional
del PSC
a la tardor
els hi sorprèn el moment
i els hi sorprèn
la decisió
o no
ho estava cantat
a mi no em sorprèn
canta les dues coses
perquè entre les coses
jo soc amic
del Xavier Sabater
i per tant
aquest tema
amb ell
ja havíem parlat
en moltes ocasions
porta 17 anys
de primer secretari
l'escenari electoral
no ha sigut el millor
per un primer secretari
jo crec que en això
ell ha sigut molt coherent
quan perds dues vegades
i perds com perds
no és que hagi perdut ell
però ha perdut la federació
és evident
ho dic
3 del cas de Tarragona
el de Reus
i el Josep Maria
que és Tarragona
però el de Reus
ha sigut
jo penso que
no és que deixin
avui a l'armadura
com deia ell
és que l'han traspassat
i 17 anys
són molts anys
i el Xavier Sabater
entre 58 anys
i per tant
escolta
jo hi ha un moment
en què
i de vegades
quan tu ostentes
un càrrec
en orgànic
en un partit
no sombrat la llibertat
per dir allò que penses
i hi ha moments
a la vida
en què un té ganes
de dir el que pensa
jo penso que el Xavier
en aquests moments
està amb ganes
de dir el que pensa
i està deixant pas
és millor
deixar el càrrec
i des d'una certa llibertat
no poder dir
el que pensa
perquè el que està clar
és que el PSC
o es refunda
el PSC
no parlo del SOE
o es refunda
o desapareixera
carai
Josep Maria
jo tinc la impressió
que s'ha produït tard
la dimissió
jo respecto
i entenc
tampoc l'han deixat abans
i això
que et deixin
potser té a veure
amb això
dels professionals
de la política
que si tens el cul llogat
doncs evidentment
tens un marge de maniobra
que és el que és
però
malauradament
en aquest cas
jo tinc la impressió
que no servirà allò
que una retirada de temps
és una victòria
i que marxar
en aquests moments
la gent ho entén
però possiblement
si aquests moviments
si aquest procés
de renovació
i de refundació
de reorientació
l'haguessin fet
fa dos anys
o fa tres anys
ja hi ha hagut altres derrotes
el GBSB ha tingut altres derrotes
les ha tingut
com a alcaldable
a la ciutat de Tarragona
i han tingut un escenari
és un home
que ha jugat un paper
en la política catalana
és a dir
ell ha estat
copartícep
dels dos governs tripartits
és a dir
ja hi ha hagut
motius i raons
hi ha hagut altra gent
que ha plegat
Montilla
ja sé que era el president
de la Generalitat
va plegar
i per tant
jo crec que
en aquest sentit
és bo
donar sortida
amb altres
amb altres visions
i amb altres veus
però tinc la impressió
que arriba
un pèl tard
però això
és una apreciació
i que segur
que hi ha hagut motius
i que potser sí
que hi ha hagut pressions
tan fortes
per no deixar-lo marxar
jo com que no soc polític
a mi em costa
d'entendre
em costa
ho puc arribar
a acceptar
ahir va dir
davant dels mitjans
de comunicació
que ell vol participar
en aquesta refundació
del PSC
va demanar
que el partit
sigui més la
i més sobirà
més ecologista
més rebel
què vol dir participar
això sí que no ho entenc
és a dir
o hi ets
o no hi ets
participar
què vol dir
fer d'Aznar
fer de Felipe González
fer de Jordi Pujol
és a dir
jo crec que també
estem en un país
en el que la gent
que es dedica
legítimament
i lluablement
a la política
ha de saber entrar
i ha de saber sortir
i ha de saber deixar
tenim masses casos
d'interferències
de la gent
que no acaba de marxar
és a dir
que si dimités
que dimités
i del tot
i que se'n vagi
a casa seva
per dir-ho d'una manera
no, no, no
casa seva no
té una funció
com a
escolta'm
jo no tinc res en compte
el senyor Géves Sabater
però ell té una feina
com a diputat
molt important
i per tant
en la política local
o en la política
del camp de Tarragona
jo crec que s'hauria
de donar sortida
a altres veus
a altres opinions
i a altres parers
que n'hi ha
i està aflorant gent jove
el propi consistori
ja s'ha donat
s'ha visibilitzat
visibilitzat
a gent que té
en altres punts de vista
és que si no
és molt incòmode
jo em poso la pell
a costa
són cops de colze
és a dir
aquestes figures
a vegades marquen molt
tant quan parlen
com quan no parlen
i llavors
si es busca
una renovació
de debò
escolta'm
això ho va fer
Convergència i Unió
amb el senyor Artur Mas
i li va costar
i li va costar molt
per la omnipresència
de l'ombra
de Jordi Pujoli
fins que no va ser capaç
suposo que
amb equilibris
de treure-s'ho
entre cometes
una mica del damunt
i marcar perfil propi
li va costar
Rafa
han de ser idees
molt noves
molt diferents
cares molt noves
sí però
persones com Javier Sabater
poden tornar
a liderar el partit
des d'una altra
jo penso que no
penso que si ha deixat
la primera secretaria
l'ha deixat
i punt
i ja està
i en tot cas
el que sí
l'hem de reconèixer
és el seu dret
com a militant del partit
a dir la seva expressió
a dir la seva opinió
i dir-la sobretot
en el Congrés
que és l'òrgan màxim
de decisió
del partit
el fet que siguin joves
no vol dir que siguin bons
per tant
el que hem de buscar
és gent nova
amb ganes
de refundar el partit
però no s'oblidar
sense d'un partit
que és la que és
que porta
que neix al segle XIX
per tant
hi ha coses vàlides
coses que no són vàlides
coses que s'han d'actualitzar
i la joventut
i ja deixo
com a paper important
però no perquè siguin joves
sinó perquè és la seva generació
és el seu bon
perquè els hi toca
és la seva resposta
és que fixem-vos
en els partits polítics
que tenim
les cúpules
són de la meva edat
home
ja està bé
nosaltres no ens toca jugar
les cúpules
que s'estan caient
com un sucre
hi va haver un moment
en què sentíem
parlar de renovació
és com quan
el senyor
Joan Miquel Nadal
parlava
de renovació
o en un moment
terminat
el senyor Javier Sabaté
parlaven de renovació
aviam
un ha de ser conseqüent
renovació vol dir renovar
renovar idees
renovar persones
i sobretot
donar pas
a noves generacions
que tenen una visió diferent
de les necessitats
que té la societat
això ha canviat
això no és
això no estem
als anys 80
Tarragona ha canviat
deixi'm reu
un últim apunt
de l'actualitat
de la jornada
per si la volen comentar
ahir
per unanimitat
el Congrés
la comissió de foment
del Congrés
va aprovar
reclamar
al govern de l'Estat
que faci
aquest bypass ferroviari
que uneixi
el corredor del Mediterrani
amb la línia
d'alta velocitat
la que ja funciona
que passi
pel centre de la ciutat
era una proposta
del PP
es van incloure
esmenes de Convergència
i Unió dels Socialistes
es va aprovar
per unanimitat
és una mesura
molt simbòlica
que després ja veurem
o realment
és un pas
que consideren molt important
o això
en aquest context de crisi
del que parlàvem fa un moment
i que com ahir
ja reconeixia l'alcalde
això de la façana marítima
va per molt llarg
com ens ho hem d'aprendre
Rafa?
Jo crec que bé
està bé
perquè les coses
que no s'aproven
després
quan vinguin
temps de bonança econòmica
ja no s'aprovaran
perquè no estaran aprovades
per tant
és bo que estigui
és bo que es visualitzi
el consens
Alejandro estarà content
perquè això vol dir
que t'agrada
serà la capital ferroviària
com ell deia
per tant tots contents
i sobretot és bo
que hi hagi consens
en els grans temes
i aquest és un gran tema
i amb aquest vistiplau
del Congrés
serà molt més fàcil
quan hi hagi
bonança econòmica
fer-ho
que això és important
dir-ho
però va per allà
que va per llarg
a tu et sembla
una anècdota
o no
Josep Maria
et sembla important?
no ho és en absolut
les infraestructures
si alguna cosa no són
són anecdòtiques
al contrari
i quan portem
anys i panys
reclamant
decisions
consensuades
de futur
aquest és un cas més
ara cal passar
d'apuntar-ho a la llista
que això
ho apuntem a la llista
i reconeixem
que és un deure pendent
que després això es compleixi
i que es presentin a l'examen
i que estudien junts
ara si tornem a fer la guerra
és que hem tingut ja experiències
d'aprovacions
o preliminars
o definitives
i que després
la dificultat
de l'entesa
per tacticisme
o per les raons que sigui
jo crec que el context
de crisi
que és lamentable
també genera un escenari
de necessitat
de parlar
i en aquest sentit
jo vull creure
quan
Victòria Forns
o quan Alejandro Fernández
o la gent d'Iniciativa
o el propi Ballesteros
diuen que estan disposats
a parlar
i a fer suma
jo estic
desitjant
que sigui veritat
perquè això serà bo
per la ciutat
i a més a més
tindrà un efecte pedagògic
respecte a la resta del territori
El que passa és que
clar, hi ha algunes infraestructures
clar, aquesta ja estem parlant
d'un projecte de futur
n'hi ha d'altres
que estan a mitges
o estan en obres
que en fi
tots els indicis
indiquen que
hi haurà una paràlisi
de manera més o menys immediata
com és la famosa
autovia 27
que no hi ha manera
que avanci
o que avanci
d'una manera lentíssima
s'ha de prioritzar
perquè la secretària
d'estat d'infraestructures
va estar divendres
en un acte aquí
a la Càmbra de Comerç
de Tarragona
i en fi
també va donar a entendre
doncs això
que corredors ferroviaris
com el del Mediterrani
a 26
i altres
que hauran d'anar
necessàriament
molt a poc a poc
Sí, però per mi
el secret és
que no sigui necessari
que t'ho diguin de fora
o sigui
el full de ruta
l'han de definir
els polítics
que hi ha aquí
els del govern
i els de l'oposició
si no són capaços
de configurar
un mínim guió
amb aquest full de ruta
estarem a l'albura
de les decisions
de la Conselleria de Torn
o del Ministeri de Torn
absolutament pressionats
per una precarietat
dels pressupostos
però aquest full de ruta
aquí l'han de tenir
segur
El problema
o la pregunta
és si el tenim
Bueno, però si jo
m'he sentit
amb Josep Maria
Primo un vivere
de Inde Filosofare
vull dir
què és l'erogent
per la ciutat
què és el que és imprescindible
que els prioritzem
i aquí tots junts
perquè si la ciutat
prioritza
l'administració
autonòmica
i la central
els serà més fàcil
després dir
si jo no
i el tempo
Doncs així acabem
parlant d'aquest panorama
d'infraestructures
encara amb els rarafons
que ens deixen
les imatges
que ens estan arribant
des de Barcelona
de l'entrada
dels diputats
al Parlament de Catalunya
abans que comenci
aquest ple dels pressupostos
una notícia
que hem abordat
al principi de la tertúlia
i que segur que també
en bona part
marcarà
l'actualitat
de la jornada
Avui la tertúlia
que hem compartit
amb Josep Maria Àries
cap del Gabinet de Comunicació
de la Universitat
Rovira i Virgili
i Rafael Muñoz
inspector d'ensenyament
Senyors
moltes gràcies
que vagi molt bé
fins la propera tertúlia
Adéu, bon dia
adéu, bon dia