This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Is there a place for me, somewhere to stay, sometimes it seems to be...
It seems to be a place for me, somewhere to stay, sometimes it seems to be a place for me.
It seems to be a place for me, somewhere to stay, sometimes it seems to be a place for me.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vaig!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la música. Aquesta
és una cançó
mandinka. L'hem tocat
amb el soruba, que són
tambors específics de la
Casa Mas.
Són tres tambors,
el petit, que és
el bebè, el naixement, el jove
i l'avi. I tots els tres
fan una conversació.
És a dir, són tres tambors que s'han de
tocar l'hora perquè agafin aquest so.
Això. El petit diu
jo tinc gana. L'altre diu
jo també, el jove, i l'avi
diu això m'ha sobrepassat a mi.
I fan una conversació.
I hem cantat la cançó
del ciego.
Ell diu que
jo sento el so
dels tambors en el bosc.
Els orells
le sent, però els ulls no le ve.
Això és la cançó
del ciego.
I aquesta és una cançó
i podeu parlar dels altres, eh?
Aquesta és una cançó que, per exemple,
canteu habitualment.
És una cançó habitual
del vostre país?
Sí, de Casamás.
Això és una cançó tradicional
per al Casamás.
Casamás és el sud-í senegal.
Aquesta cançó,
tot el món,
són cançons populares.
populares.
Sí, de Casamás.
Sí, de Casamás populares.
La veu que sentíem és la...
Ella cantava especialment
amb una tornada,
en català es diu tornada
l'estribillo, no?
La cançó,
la lletra.
Canteu molt aquest tipus
de cançons allà,
al vostre país?
Sí, sí,
canteu molt aquestes cançons
perquè són típiques d'allà.
I sempre amb aquests ritmes?
N'hi ha un ritme diferent.
és diferent.
Sí?
Aquest és Senghorbader,
aquest ritme que hem tocat.
Se diu Senghorbader,
però n'hi ha molts,
n'hi ha diversos.
Vosaltres sou de la mateixa zona
de Senegal
o veniu de llocs
molt diferents del país?
Sí, venim de diferents llocs
del país.
Per això nosaltres
hem volgut mesclar
les diferents parts de Senegal
perquè són diferents cultures.
A més que som tots senegalesos,
però tenim cadascú
la seva cultura
i que són totalment diferents.
I és això que volem presentar
la cara,
la cara de Senegal
en diferents cultures.
Ells, per exemple,
és un wolof.
Hi ha un altre que és del grup
que és un serer.
Nosaltres som mandinka.
Hi ha un altre
que és també
mandinka griot.
Hi mandinka,
hi wolof griot.
hi ha el polar.
Doncs,
són diferents
parts de Senegal
que volem representar
a través de la teranga,
a través d'esta gira
que fem.
Què vol dir teranga?
Teranga significa...
Es pot traduir,
com ho explicaríem?
Què vol dir la paraula teranga,
que és el nom
de l'espectacle,
del concert?
Teranga significa
l'hospitalitat.
Perquè Senegal
és conegut
com país
de l'hospitalitat,
país de teranga.
Un país
amb moltes cultures,
ens deies,
de procedències molt diverses
i per tant també
amb moltes llengües
diferents?
Sí.
Cadascú parleu
una llengua diferent?
Sí.
Hi wolof,
serer,
hi tuculor,
hi jola,
mandinka
i tot diferent,
totalment diferent
i diferent de cultura.
I com explicaries
les cultures
del vostre país?
Com les explicaries?
Quins són els elements
principals
de les vostres cultures,
o de la teva cultura
concretament?
Que suposo que és més fàcil
per tu explicar la teva
que no les altres
que conviuen a Senegal.
Bàsicament,
la nostra cultura
allà a Senegal,
quasi totes les cultures
tenen una referència.
La referència és
el respect de la tradició,
el respect dels habits,
de la gent gran,
sobretot.
Això és la base
de la cultura africana,
de la cultura senegalésa.
El respect també
de l'altre.
I sobretot,
l'estranger,
el que no és d'allà.
Dentro de la nostra cultura,
és un element
molt, molt, molt, molt important.
Pel que fa
a instruments musicals,
a banda dels tambors,
n'hi ha altres instruments musicals?
Sí, hi ha moltes instruments.
I quins?
Ens ho pots explicar una miqueta?
Bàgara Bú,
Sabar Olof,
Tama,
Bongo,
Seuruba,
Cora,
el Kunting,
com a si dice?
Nosaltres dicem,
vinos,
vinos,
cuartos.
Instrument de vento.
Instrument de vento.
Vientos,
ahí está.
Hay,
com a xilofon,
nosaltres dicem,
balafon.
Sí, sí.
Con aemoto,
instrumentos.
¿Y se baila mucho
al ritmo de la música?
Sí.
¿Son todo músicas para bailar?
No,
una no hay música para bailar,
hay una sí para música para bailar.
Como hay duelos,
hay música para tranquilizar la gente,
¿me entienden?
Si hay duelos,
hay música.
Si hay buena noticia,
hay música.
Hay mala noticia,
también hay música.
Hay muchas danzas tradicionales?
Sí.
¿Y se conserva?
Es decir,
¿el senegalesos
conserveu
las vuestras,
las vuestras tradiciones?
El Senegal
es uno de los países africanos
que es que
es muy,
muy,
muy conservador
el Senegal.
Y sobre todo,
si tú vas
a la interior
del país.
A la capital,
ahora,
se está perdiendo
poco,
poco,
poco,
poco,
poco,
pero,
en el interior,
se nota
la cultura.
La gente
es muy conservadora,
ya.
Ahora,
esteu aquí a Tarragona,
però aleshores vosaltres
actúeu com a grup
i aneu actuant
per molts llocs?
Sí.
Feu moltes actuacions?
Sí.
I què feu?
Explica'ns tu,
quin tipus de...
Hem sentit una cançó
obrint el programa.
Què més feu?
Quin tipus de músiques?
Com ho explicaries?
Va,
en un concert.
Animación,
per exemple,
la tema que fem
participant també
la gent que participi
al nostre espectacle
o Sabar també
i n'hi ha molts
que fem
la Cora
per tranquil·litzar
la gent
i
Manoj,
per exemple,
que és també
de ritme,
n'hi ha de tot.
I tu què creus
que agrada més aquí?
És a dir,
per l'experiència vostra
quan heu anat a concerts
a la gent d'aquí,
d'aquí vull dir
de Catalunya,
què creus?
quines cançons
o quins ritmes
creus que agraden més?
Jo crec que
el casament,
la gent diu
el casament
i la Cora també,
perquè allà
n'hi ha representant
quan un home
va a buscar
una dona
que fan
les...
és la dota
que demanen
les dones d'allà
i que li dones
l'home.
I és com
un teatre
i representem
allà
el casament
de Senegal.
I la Cora
també,
que és un altre tema,
que és
relaxant
i explicant
la cultura
i com
les han set
d'allà
explicant
abans
els nens
els contes
allà.
Tu creus
que des d'aquí
coneixem
molt poc
cultures
com les
del vostre país
i que per tant
vosaltres
esteu fent
una feina
que està molt bé
de donar a conèixer
el Senegal?
Depèn.
és el nostre objectiu.
Perquè nosaltres
des d'aquí
no coneixem
gairebé res
o potser
tenim alguna cosa
molt
a través d'alguna
pel·lícula
que pensem
que tots els africans
són iguals
i que tots els països
són iguals.
per això
i nosaltres
pensem
que a través
de la música
la música
és un
medi
més
més
més
rapide
per
fer
entendre
a la gent
la nostra
cultura
i a través
de la música
també
intentem
explicar
a la gent
el que és
Senegal
perquè aquí
molta gent
com
no nos
coneixem
veus
a vegades
que no
són filles
o
hi ha moltes coses
però a través
de la cultura
la gent
s'acerca
i s'estem
molt a prop
amb la gent
i hi ha
un bon feeling
amb la gent
i pensem
que és
una cosa
positiva.
I fem molts concerts?
Sí, sí.
Gràcies a Déu
fem concerts
fem també
altres coses
a través
dels concerts
fem els
powerpoints
en les escoles
presentant
alguns temes
com
per exemple
com aprendre
la música
a Senegal
que és
totalment
diferent
de com
ho fan
aquí
o presentem
la cultura
senegalesa
amb diferents
etnies
en el powerpoint
presentem
també
l'esclavitud
de l'isla de Gore
explicant
als nens
el passat
la història
és a dir
aneu molt
a les escoles
sí
sí
fem
moltes coses
amb les escoles
hi ha molta gent
del vostre país
vivint aquí a Catalunya?
sí
hi ha molts
senegalesos?
sí
sobretot
a Barcelona
i
Madrid
l'isla
l'isla
l'isla
l'isla
l'isla
l'isla
l'isla
l'isla
ahir
ahir mateix
hem celebrat
una festa
religiosa
a Manresa
i hi havia
moltes senegalèsos
que han convergit
que han vingut
just
i allà tu veus
que hi ha
una molt gran
comunitat
senegalès
la religió
té un pes
molt important
al vostre país
a la vostra cultura?
sí
el guia espiritual
és més
que el president
la gent
esculta més
el guia espiritual
sí
per exemple
el nostre
cada tribu
té el seu guia espiritual
no
no
és cosa
de tribu
és cosa
de
com
és dintre
de la religió
la religió
musulmana
per exemple
però tenim
diferents sectes
hi ha
tijania
hi ha
muridisme
però nosaltres
som murid
i el 80%
de la població
senegalès
som murid
i tots creen
el guia espiritual
quantes coses
hem d'aprendre
del vostre país
realment
escoltant
els membres
d'aquest grup
te n'adones
que en fi
no sabem res
Carles
tornaran a tocar
el proper dimenge
tornaran a tocar
el proper dimenge
vinent
i aprofito aquí
ja que dèiem
que no sabem res
segurament
si veniu
podreu vendre
moltes coses
però també
aprofito
segur
que ens està
escoltant
gent
de procedència
de l'Àfrica
i del
Senegal
m'agradaria
fer una crida especial
en aquesta ocasió
a tothom
que vulgui
una mica
reprendre
o reconèixer
les seves
arrels
al Caixa Fòrum
que aprofiti
aquesta ocasió
i a més
un cop
ja vinguin
doncs
ja poden
seguir
moltes altres
propostes
que tenim
però
realment
crec que
l'interessant
d'això
és
el doble vessant
donar a conèixer
una cultura
que
segurament
tenim
molt
poc conegut
i molt mal
entesa
i a més
això
arribar
a la població
que aquesta música
se la sent
com a pròpia
diumenge
a les 6 de la tarda
sobretot
qualsevol persona
interessada
que es posi en contacte
amb vosaltres
per a ser
a les entrades
perquè tampoc
no hi ha
molta capacitat
és petit
exactament
ahir ja va estar
força
ple
i com que
a més
el boca o orella
segur que corre
perquè vam sentir
comentaris
de molta gent
que els va
interessar
dimens
estarà molt ple
per tant
heu de
córrer una mica
molt bé
Bamba
podem escoltar
alguna altra cançó
per acomiadar
el programa
ens podeu interpretar
alguna altra cosa
sí
què
què interpretareu
què podeu
que podeu oferir
per explicar-ho
als oients
abans d'acabar el programa
a veure
què ella proposa
què
què feu
vamos a
cantar
llamarón
llamarón
llamarón
llamarón
és
el ritme
de la iniciación
després
de tres meses
en el bosque
els nens
sortint
és la iniciación
és el dia
de la festa
perquè
tres meses
en el bosque
per
aprendre
la tradició
per aprendre
com
si
te vas
a l'escola
a nosaltres
és
és nostra
escola
l'escola
de vida
se llama
llamarón
i
l'últim dia
que els nens
surten del bosque
per anar al poble
toquen aquest ritme
és el ritme
de l'alegria
molt bé
doncs aquest
amb el ritme
de l'alegria
amb aquest grup
del Saganagal
acabarem pràcticament
el matí de Tarragona Ràdio
i especialment
aquest espai
del Caixa Fòrum
endavant
de Tarragona Ràdio
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!