És l'aventura de la vida.
Diu l'aventura de la vida.
Tu vols saber...
Passen 12 minuts del punt de les 11 del matí.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
És divendres i com cada setmana, a aquesta hora, els divendres,
ens acompanyen nens i nenes de diverses escoles de la ciutat.
Avui, però, una miqueta especial l'aventura de la vida
perquè ens acompanyen els nens i nenes, els consellers i conselleres
del Consell Municipal d'Infants de Tarragona.
I és que avui volem parlar de tota la feina que han fet
i tota la feina que preveuen fer de cara als propers mesos
i, doncs això, tota la feina que ells fan
des del Consell Municipal d'Infants de Tarragona.
Nois, noies, bon dia.
Bon dia.
Tot bé o què? Sí, no?
Sí.
A punt d'acabar les classes, a més a més.
Bueno, encara queda una miqueta, però vaja, ja estem a la recta final.
Ells són nens i nenes de l'escola Miracle, del col·legi El Carme,
de l'escola Pràctiques, de l'escola Bonavista, de Riu Clà,
el col·legi Joan Roig, el col·legi Sagrat Cor,
l'escola Sàvedra i l'escola César August.
Ells són el Jeffrey, el Víctor, el Frederic, l'Àlvaro,
l'Andrea, la Belén, el Tato, el Santiago, l'Ariadna, l'Elio,
Taliago, la Laura i el Fran.
I ens acompanya també la Rosa Nevado,
la coordinadora del Consell Municipal d'Infants.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui, un especial de l'aventura de la vida,
amb tots aquests nens i nenes, n'hi ha 13 oi,
heu de veure com està l'estudi ple de gent.
Venim a parlar d'això, una miqueta de tota la feina
que s'ha fet al llarg d'aquests mesos.
Sí, correcte.
Portem 3 anys al Consell Municipal d'Infants,
això és cada vegada un èxit per a l'Ajuntament,
comptant amb la participació de tots els centres,
donant l'agraïment sempre als centres,
a tots, a les famílies que s'impliquen en un,
a l'hora de portar-ho a diferents activitats,
perquè ells estan treballant tot l'any.
Fan deu sessions ordinàries en les que fan tota la feina,
cada vegada al mes, a la tarda, dues hores,
i després, a més a més, fan dos plenaris
que han de presentar tot el que fan al llarg de l'any.
Tot el que avui presentem està sempre recursat a la seva classe,
a les seves tutors i al seu company.
Ells sempre informen als seus companys si les sembla bé,
el que volen presentar, si estan d'acord i què volen afegir.
I això és molt important.
Ells són representants,
però saben que són representants de molts nens de la seva classe.
Significa aproximadament més de 500 alumnes de Tarragona
i que també representen, ells han de representar tota la ciutat.
A més a més, estan escollits democràticament,
és a dir, entre ells escollen els que formen part del Consell Municipal d'Infants.
És correcte.
Això, ells han de fer una campanya,
han de presentar una candidatura al seu company,
es posen molt nerviosos,
després fan una elecció a classe i han posat les urnes en el seu vot,
tots presenten la seva candidatura,
i bé, moltes vegades ja plorem,
ells ploren i nosaltres ens posem molt nerviosos,
perquè hi ha vegades que la decepció de que no surti és molt gran per a alguns que volen estar,
i que, bé, això és com ho passa a tothom,
ha d'estar, són eleccions i han d'elegir el seu company.
I el mandat és d'un any?
És de dos.
De dos anys el mandat.
El cinquè, són cinquè i sisè.
Avui hi ha nens que ja van donar el plenari anterior,
una miqueta el certificat de que marxen,
perquè són de sisè que aquest any marxaria,
aquest any seria l'últim acte que farien com a conseller,
i bé, és una bona cluenda,
que surtin a la ràdio,
no que expliquin el que han fet durant dos anys,
que també és molt important.
Qui són els que acaben el seu mandat?
Déu-n'hi-do.
I escolteu-me, com ha anat?
Fem una mica de valoració d'aquesta experiència
en el Consell Municipal d'Infants.
A veure, Víctor, per exemple.
Com ha anat? Com ho has vist, tu, això?
Hem fet...
Bueno, ens reuníem una vegada al mes
i portàvem les propostes a l'IMET,
i ens reuníem entre tots,
i llavors les explicaven
i les que ens semblava millor
les escollíem prioritàriament
i les que no, més baix.
I ha sigut divertit?
Ha estat satisfactori participar-hi, Víctor?
Sí, em m'ha agradat.
Sí.
Qui més era que havia aixecat la mà?
Andrea, què? Com ha anat això?
Ha estat bé,
perquè nosaltres hem pogut donar la nostra opinió
per la ciutat, per millorar-la
i perquè sigui una ciutat millor.
I qui més ha aixecat la mà?
Que ara no me'n recordo.
Tato, per exemple, què tal l'experiència?
Ha estat bé, emocionant,
també divertit,
i hem pogut donar
les nostres propostes de la ciutat
i, doncs...
Heu pogut donar la vostra opinió,
participar de les coses de la ciutat,
que això és important.
Qui més?
Qui més deia que acabava el seu mandat ja?
La Belén?
Vinga, Belén.
A veure, explica'm, Belén.
Què tal?
Hola.
Ha sigut molt divertit
poder donar la nostra opinió
i sentir-nos molt importants
i que em facin cas
i saber el que volem
i el que volem millorar, també.
I a més a més,
bàtos que, clar, són d'escoles diferents.
Potser alguns de vosaltres no els coneixíeu
i ja els heu fet amics i tots, eh?
Formant part del Consell Municipal d'Infants.
I escolteu-me,
quina és la feina que heu fet, per exemple, aquest any?
Amb les dues sessions que heu fet,
amb tota la feina que heu fet al llarg de l'any,
quina feina heu fet?
Frederic, explica'm.
Doncs hem ajudat al Club dels Terraconins,
hem...
Bueno, hem...
Hem proposat cosa...
Activitats que podem fer amb ell,
per tota la gent.
I hem anat...
I entre tots els consellers ho hem triat
i cada conseller ha anat a la seva classe
i ha donat totes les propostes
i tots els de la classe han votat.
i, bueno...
I aquestes propostes s'han portat al Club dels Terraconins?
Sí.
Molt bé.
I el màxim votat, doncs,
el Club dels Terraconins s'ho ha mirat i, bueno...
I a veure què podrà fer.
Sí.
I quines són, per exemple,
algunes d'aquestes propostes que heu fet al Club dels Terraconins?
Digues, veu-en.
A veure, acosta't el micròfon.
Ara.
Per exemple, explica'm.
Al Club dels Terraconins hi ha una moneda fictícia,
que són els dupondis.
Sí, eh?
I hem proposat com gastar-los en experiències
i no en coses com muntar cavall,
anar a passejar en moto de la Guàrdia Urbana
i moltes coses.
També, com guanyar-los, també.
I era amb la protectora d'animals,
ajudar-los a anar a càritessa d'una roba, menjar
i ajudar a la residència de gent gran.
Molt bé.
O sigui, fer coses també per la ciutat,
per la gent més necessitada.
Molt bé.
L'Albert havia aixecat la mà, també, crec.
No?
No?
Què més podem dir del Club dels Terraconins?
Una cosa que heu treballat enguany
i que, vau-t'us des de les vostres escoles,
heu proposat...
Digues, Víctor.
L'altre dia, no me'n recordo quin dia va ser,
que vam anar a la seva festa el tercer aniversari
i vam sortir allà i vam dir
que nosaltres érem al Consell d'Infants
i els vam ajudar a deslligar els globus que hi havia allà.
Ah, molt bé, home, que es va fer aquí a prop,
per aquí, el Vidal i Barraquer.
Sí.
El dia 8 de maig, a més que era una gentada
el dia del Club dels Terraconins.
Molt bé, doncs és una de les coses que han fet enguany
des del Consell Municipal d'Infants,
buscar algunes activitats més adients
pel Club dels Terraconins.
Què més?
Què més em podeu explicar de la feina que heu fet enguany?
Què més?
No?
Home, no heu fet molt...
Ai, vinga, explica'm.
Vam parlar sobre la Unió Europea
i concretament vam portar la Carta dels Drets Fundamentals
de la Unió Europea
que recull tots els drets dels membres de la Unió Europea.
I dels drets que s'hi recullen són
dignitat, llibertat, igualtat, solidaritat,
ciutadania i justícia.
Molt bé, o sigui, a més, vau treballar en el tema de la Unió Europea
perquè vosaltres ho coneixeu tot això abans de fer-ho
o ho heu après també a través del Consell Municipal d'Infants
tot el que...
aquests drets, llibertats de la Unió Europea...
digues, Federic.
Que jo no ho sabia això
i ho vaig aprendre allí.
I bueno.
Per tant, va servir per aprendre coses també.
Digues, òlvaro.
I que també això...
nosaltres no ho sabíem
i també s'ho hem ensenyat als nostres companys de la classe.
Que el Consell ens va donar com una bosa, no?
I portava tot això
i als nostres mestres
i nosaltres vam ajudar-los
a explicar el que era dignitat i tot.
I per vosaltres, per exemple,
quan parlem d'aquestes coses
de dignitat, de llibertats, d'igualtat, de solidaritat,
de ciutadania, de justícia,
ho heu treballat això una miqueta?
Què significa aquestes paraules i...
Sí?
I què en podem dir d'això?
Digues, òlvaro.
Que vam ficar uns tants percent a cada cosa
i crec que el que vam dir per treballar
era la igualtat o la justícia.
Com a prioritari, eh?
Com a més important.
La igualtat i la justícia entre tots.
Molt bé.
Déu-n'hi-do, eh?
La feina que fan des del Consell Municipal d'Infants.
I què més?
Què més heu fet aquest any?
Principalment, tema terraconins,
tema de la Unió Europea, oi?
Sí.
Propostes de treball per el 2011-2012.
Quina feina ens espera d'ara en endavant?
Almenys els que continuareu encara
com a consellers del Consell Municipal d'Infants.
Qui m'ho explica?
No?
Sí?
Vinga, va, a veure.
Qui m'ho explica?
El Iago.
Digues, Iago.
Doncs les propostes per dissenyar
la participació de clubes caraconins
i els seus membres al Carnaval de Carragona
i també analitzar si el compliment dels secrets
de la Càrrega de la Unió Europea
es ha aconseguit plenament a Carragona
presentar possibles propostes
de millora per aconseguir les plenes garanties.
L'Igualcat
que més seria la...
La prioritat?
Sí.
Sí, eh?
Molt bé, perfecte.
I què més?
Sí, alguna cosa més?
Que l'Igualcat recolliria la no discriminació
l'Igualcat entre dones i homes
respecte a la diversitat cultural, lingüística i religiosa
i els grups que els infants,
que les hi ha un gran i que els hi hagi capacitats.
Doncs Déu-n'hi-do, eh?
Tota la feina que fan des del Consell Municipal d'Infants.
I escolteu-me, a l'hora de vosaltres fer aquestes sessions
de treballar, de parlar els temes,
com ho feu?
Com us reuniu?
Quina és una mica la vostra dinàmica de treball?
Digues, Tato.
Que nosaltres tenim un calendari
que ens ho han donat al Consell d'Infants
i ahir posa el dia, el lloc
i anem una vegada al mes,
ens reunim i fem propostes
i un d'aquests dies va venir
un noi del grup dels sarragonins
que va dir que si podíem fer més propostes
per ell, pel grup dels sarragonins.
Per exemple, no?
Digues, Víctor.
Que també, bueno,
el que ha dit ell,
que hi havia un dia a la setmana,
un dia al mes que ens reuníem
i, bueno, un dia al mes era en teoria
perquè aquest últim mes
crec que ens hem reunit ja tres vegades o així.
Tres vegades ja?
Això vol dir que hi ha molta feina a fer a Tarragona?
Pel que hem vist, bastant.
Sí, perquè a vosaltres què creieu
que vi fa falta a Tarragona?
Almenys des de la vostra òptica,
perquè evidentment s'ha de pensar
també pels més petits,
però pel que veig també penseu
per tothom de la ciutat.
Frederic, digues.
Doncs carrils bicis que passin per la ciutat
perquè és perillós anar en bici
per la carretera sense un carril.
Seria una de les prioritats,
que rius bici, no?
Què més?
Què més heu detectat que fa falta a la ciutat?
Després d'haver-vos parlat amb tots els companys,
haver-vos reunit...
Què més creieu que vi fa falta a Tarragona?
Què més?
Qui m'ho explica?
A veure, Santiago, digues.
doncs organitzar esdeveniments i espais
amb una altra concentració
d'activitats iudoculturals,
similar als espais de Nadal,
però en altres èpoques de l'any.
Sí, creieu que, per exemple,
a la vostra edat fan falta coses
per divertir-vos,
per fer fora de l'horari de l'escola...
Què creieu?
Digues, Fran.
Jo crec que sí.
Sí?
Sí.
El Fran creu que sí.
I què, per exemple,
què faríeu a part del parc de Nadal?
A banda del parc de Nadal,
que com dèieu és una cosa que es fa
cada any per a les festes de Nadal,
perquè estigueu allà...
Vosaltres què faríeu al mes al llarg de l'any
per poder passar-vos-ho bé,
per poder fer activitats amb els vostres amics,
amb els companys...
Digues, veure.
A veure, acostar-te'l micro...
Així, molt bé.
Organitzar sessions de cinema a la fresca,
a l'estiu,
pantalla gegant,
tant al centre,
per exemple,
al Camp de Mar,
com als barris,
als parcs.
Per tant,
poder fer cinema a la fresca,
una de les activitats per l'estiu,
no?
Què més?
Digues, òbara.
I si no és cinema,
també teatre i coses així gratis
perquè els nens puguin disfrutar.
Molt bé.
Teatrevall lliure,
per exemple,
també,
no?
Què més?
Què més podríem proposar
per millorar aquest aspecte
d'activitats d'oci,
una miqueta?
Digues,
Béven.
Organitzar zones
on la gent descapacitada,
com que no poden caminar
o beure,
es poden sentir
més una altra persona,
com si fossin normals,
que puguin fer esport
sense que el molestin
i que ho passin bé,
ells.
i fer un lloc
només per a ells.
Una altra de les propostes.
Digues,
Santiago.
Crear o habilitar
la paret dels infants
de Tarragona.
Va.
La paret dels infants
de Tarragona.
I això què vol dir?
Què vol dir això?
Qui m'ho explica?
A veure,
digues,
Víctor.
El que vam pensar
és que totes les escoles
pintessin una part del mur
i que fos com una mica
la paret
com els nens de Tarragona
que, per exemple,
si no ens agrada alguna cosa
pots fer-la
o dibuixar-la
o no sé.
Sí,
però posar una paret
on poder-vos
lliurement
i creativament,
eh?
Jo no la posaria
amb aquesta paret,
però a cada escola
o a algun lloc concret
de la ciutat?
Un lloc a la ciutat
que hi anessin
les escoles,
però, o sigui,
que ho pogués veure
tota la ciutat.
I havíeu pensat
en aquell lloc o no?
No.
No, eh?
Això ja...
Digues,
Frederic.
Doncs que,
també per millorar
la ciutat,
que els autobusos
que vinguessin
cada 10 minuts
perquè
a vegades
arribes per un minut tard
i t'has d'esperar
25 minuts,
mitja hora
o 20 minuts
i llavors,
doncs...
Per tant,
que hi hagi més freqüència
entre les vínies
d'autobus municipals,
eh?
Digues,
Andrea.
Que a l'estiu
els patis i les escoles
es podrien obrir
perquè així els nens
estiguin a dins,
però que la part del col·legi
hauria d'estar vigilada
perquè així no entren,
però al pati
el podrien obrir
i fer activitats
dins del pati.
Per tant,
poder-t'obrir l'estiu
al pati també
per fer activitats
pels més petits.
Digues,
òbara.
I també els semàfors
en què ja ho estan fent,
però no tots
ficar càmeres
perquè potser hi ha un semàfor
que tarda
un munt de rato
que se fiquin verd
i quan estan verd
són 5 segons.
I per això
seria una espècie
com el que ha dit el Federic
dels altobusos,
també arribaria a estar.
Clar,
o sigui que n'hi ha semàfors
que t'estàs allà
un munt d'estones esperant
i després has de córrer
per passar,
vols dir, no?
Això seria una altra cosa
que podríem millorar.
Digues, Víctor.
Que també vam veure
que ens van ensenyar
que faran-ho,
estan fent un nou projecte
a la Tabacalera
i que també podríem fer
llocs per fer activitats dins,
per exemple,
poliesportius
o coses allà dins
que poguessis anar
tan petits com grans.
Un altre espai de la ciutat,
no?
Sí.
Per poder fer activitats.
Què més?
Què més?
A veure,
per exemple,
que l'Ariadna
que encara no m'hem sentit.
Ariadna,
explica'm.
Què més podríem fer
o què creieu vosaltres
que es pot millorar
en aquesta ciutat?
Crear espais adaptats
i habilitats
al parc de la ciutat.
Al parc de la ciutat
per poder-hi jugar,
eh?
Voleu dir?
Sí?
Jeffrey,
per exemple,
que jo tampoc té sentit.
Jeffrey,
explica'm,
tu què faríeu més
per la ciutat?
Jo també diria
que necessitem
més il·luminació
a tota la ciutat
i més ferols.
Més ferols
perquè estigui més il·luminada,
eh?
Per exemple,
ara hem parlat tots,
o què sé?
Diria que sí.
Frederic,
digues.
Que hi ha parcs
que la gent
deixa els amos dels gossos,
els deixen sueltos
per allí
i corre i tot,
com és un exemple,
el Camp de Mart,
per exemple,
i doncs
la gent no pot
anar caminant
tranquil·lament,
passejant,
mentre,
perquè, clar,
si tenen els gossos
per allí corrent,
doncs,
per tenir-los controlats.
Sí,
seria millor
que els agafessin
amb la corretja
i...
Jo aquí veig
una proposta
que trobo també interessant,
que dieu
crear un grup de voluntaris
per conversar
i fer companyia
a la gent gran.
Aquesta també
és una proposta
que va sortir
de la sessió
del Consell.
Això,
expliqueu-me això,
és a dir,
per què creieu
que és necessari
aquest acostament
amb la gent gran?
Digues,
bé bé.
Perquè,
a vegades,
a la gent gran,
els seus familiars
els deixen
a una casa sols
i només
ho van visitar
una vegada al mes
o cap
i després
el poses
a una residència
i apena
se'ls van a veure
i algunes persones
que si volen veure
i volen xerrar
com si han perdut
els seus avis,
podríem anar
a veure'ls,
parlar amb ells
i ser com
un altre membre
de la família.
per tant,
poder parlar
a banda dels nostres avis
o àvies,
poder parlar
amb altra gent gran
de la ciutat
que a més a més
són gent que saben
moltes coses
i ens podem
aprendre molt.
Álvaro.
I també
perquè si no
es sentirien
una mica sols
i no sabrien
què fer.
I vosaltres,
digues,
digues,
Federic.
Bueno,
que a mi
jo tinc un avi
que està
a Alemanya,
bueno,
però que està
en una residència
i sempre
la meva àvia
el va veure
cada dia
i sempre
està molt content
i els dies
que anem a visitar-lo
doncs
està molt content
sempre
i
com que els nens
tenen carinyo
doncs
també estaria bé.
Clar,
no?
I a més,
per a vosaltres,
què us explicaríeu
o
de què parlaríem
amb la gent gran?
Què creieu?
Què us explicaríeu vosaltres?
Digues,
com era la seva vida
quan eren nens
petits.
Pregunta a veure
com vivien ells
quan érem nens
més petits,
no?
I què més?
Què més ja els hi podríem dir?
Digues,
Andrea.
Com era la seva escola
quan anaven ells
a petits.
Digues,
Frederic.
Que ens expliquessin
anècdotes així
gracioses.
De quan érem més petits
també.
Sí,
quan anessin a l'Emili
o el que sigui.
I si eren trapelles
quan érem petits
també.
Digues,
ve ben.
Quines joguines
utilitzaven?
Tato.
O també
què ha canviat
des de fa
molts anys.
Com ha canviat
la seva vida
o com ha canviat
la ciutat
també,
perquè clar,
nosaltres l'hem vist
ja gairebé
tal com està ara,
no?
Digues,
Fran.
El que li agradava
fer.
Clar,
què us li agradava
fer quan érem més petits
o quan tenien la vostra
edat?
Digues,
Santiago.
Com jugaven.
Com jugaven
també.
Vull dir que mira
si en podíem
traure profit,
digues Tato.
O també
què jugaven.
a què jugaven.
Sí.
De com jugaven
o també
podria ser
preguntar-los
què jugaven.
Clar,
a quins jocs jugaven,
no?
Clar,
podríem aprendre
moltíssimes coses
també de la gent gran.
També veig
crear exposicions
regulars.
Creieu que hi ha
poques exposicions,
per exemple,
per la vostra edat
a Tarragona?
Digues,
Víctor.
nosaltres,
bueno,
vam mirar
i n'hi ha,
però també,
o sigui,
n'hi ha poques,
però n'hi ha
i són,
no les anuncien gaire,
no saps què hi són,
no,
tampoc cap mitjà
tu t'ensmet,
o sigui,
ho veus un dia
i vas a veure-ho
i si no ho veus
doncs no ho pots anar a veure
perquè no ho anuncia.
O sigui,
també,
o fer-ne més
o que es promocionessin.
Una cosa, sí.
Mira si n'hi ha de propostes
i si ens surten
a l'hora de parlar
amb la classe,
de recollir
totes aquestes propostes
i posar-les
damunt de la taula.
A més a més,
també,
els centres cívics,
bé,
que d'ampliar
l'oferta d'activitats,
sí,
creieu que falten
més activitats
per la vostra edat
als centres cívics?
Digues,
Víctor.
Els centres cívics,
bueno,
això ho vam fer
els primers dies
i ja va venir,
no me'n recordo qui,
i ja es va millorar
una mica
i ara s'obren
els caps de setmana
i pots donar
efectivitat.
Clar,
perquè això és interessant,
això que deia el Víctor,
es va millorar una miqueta,
és a dir,
teniu la sensació
que tot això que heu fet,
que heu treballat,
que heu proposat,
després alguna cosa
s'ha millorat?
Sí.
Sí?
Sí.
I en podríem posar
algun exemple?
El Víctor ja n'ha posat un,
els centres cívics,
que sembla que els caps de setmana
també obren.
Digues,
Tato.
També al parc de Tarragona
ja han posat com
reixes.
Al parc de la ciutat,
no?
Sí,
per la nit no poden entrar
i per el dia
pot entrar qualsevol persona.
Això també ho vau parlar
al Consell Municipal?
Sí,
més vigilància als parcs.
Això ho vau parlar també?
Sí.
Molt bé,
veus?
I això ja està gaire bé
tancat tot el parc de la ciutat.
Què més?
Què més?
Digues.
Laura.
Que jo crec
que el de tancar els parcs
està molt bé
perquè nosaltres a Bonavista
tenim un,
bueno,
tenim bastants,
però estan trencats
i això
per als nens
i en canvi
ara han fet un altre
a l'entrada de Bonavista
i aquell té un horari
i l'obren o el tancen
i així està molt bé
perquè així no es fan mal bé.
Clar,
i a les nits
no hi ha bretobades,
destrosses de la gent.
I no fan gaire lluny.
Clar,
i aquestes coses,
no?
I què més?
Què més creieu que s'ha millorat
després de vosaltres
haver-ho proposat,
ser insistents
al Consell Municipal d'Infants?
Què més creieu que s'ha millorat?
Digues,
Fran.
La llum a la ciutat,
que abans,
per la nit,
no hi havia gaire llum
i ara quan passa algú
per la nit
pot tindre llum
per veure el camí.
Mhm.
Ara que creieu que també
s'ha millorat
aquest aspecte de la llum.
Digues bé ben.
Jo,
jo he vist i he escoltat
ara més semàfors
per a la persona que no veu
perquè s'escolta
aquest soroll que fan
quan pot passar
i quan no.
Això també ho ho heu parlat
vosaltres
des del Consell Municipal
d'Infants.
Hi ha alguna cosa més
o què?
que heu detectat així
que gràcies a la vostra insistència
s'ha millorat
i que ha canviat
a la ciutat?
Digues,
Fran.
Jo crec que
haurien de fer
un joc
per als que són secs
o tenen així
perquè
puguin estar
amb amics
i que puguin jugar
amb ells
i coses així.
I què més?
Què més
podeu explicar?
Digues,
Álvaro.
Que els contenidors
s'han millorat
que abans
eren com així
i ara estan subterranis.
I així, no?
Ja no fan tanta olor
i estan allà
no fan tanta mala vista,
no?
Digues, Victor.
A part que estan subterranis
abans hi havia també
que estaven al costat
dels passos de zebra
i llavors els cotxes
no veien els peatons
i s'atropellava
molta gent per això
perquè no es veia.
Digues, Fran.
Jo crec que la gent
hauria de deixar
ja de fer
gravats
a les parets
perquè si no
la ciutat
se'n surt.
S'embruta, no?
Digues, Álvaro.
Però això dels grafitis
s'hauria de fer
que els bonics sols
i així
i també amb l'utilització
de l'Ajuntament.
Clar, que hi hagi
llocs reservats
especialment per fer els grafitis
perquè el final
el grafiti també és un art
i la gent que en sap fer
i que el sap fer ben fets
són macos
fins i tot
de veure
a la ciutat, no?
Moltes inquietuds.
Vosaltres com us heu sentit
formant part del Consell?
Us heu sentit
com a polítics
o no?
No.
Però quina esquina...
Com us heu sentit?
Digues, Fran.
Ens hem sentit bé
perquè col·laborem
amb Tarragona.
Molt bé,
molt bé.
Digues, Álvaro.
Jo sóc
m'he sentit polític
quan m'he sentit
a la sala del plenari
amb això
amb el costat
dels regidors i tot.
Clar,
allà a la sala de plens
de l'Ajuntament
allà sí
amb aquests seients
ben còmodes.
Què bé?
Quines sensacions
heu tingut treballant
i participant
d'aquesta eina
de consulta
de participació
de la ciutat?
Digues, Federic.
Doncs que
quan anàvem...
quan tornàvem
dels dies
plenaris
o dels dies
que anàvem
a l'Ajuntament
o a l'IMET
doncs a la classe
si havíem d'explicar
el que fèiem
érem com
l'autoritat
una mica
que estàvem allí
surts davant
de tota la classe
i ho has d'explicar
exacte
home, això també
és un repte
sí
o no?
o tu, per exemple
ja eres molt xerrare
tu
Déu-n'hi-do
i ara què sé
Déu-n'hi-do
Digues, Laura
que te senties
més important
quan, per exemple
jo anava a la classe
i explicava
les propostes
que hi havia
i com estava
allà davant
de tothom
me sentia
més important
Digues, Fran
i les profes
també
se sentien bé
quan veien
que nosaltres
anàvem
a l'Ajuntament
a ajudar
a Tarragona
Clar, i a més
després de la feina
que havíeu fet
allà
orgullosos
els professors
dels seus alumnes
al segó de plens
Digues, Federic
Que normalment
acabàvem
a les set i mitja
i per la
a l'IMET
quan havíem d'anar
o sigui
a l'IMET
està bastant
molta gent
viu a molt lluny
de l'IMET
llavors tornàvem
i arribàvem molt tard
llavors sempre
si el pròxim dia
no portàvem els deures
ja sempre
teníem excusa
Ja tenien l'excusa
Sí
El dia següent
com que havien anat
a fer
la sessió
del Consell Municipal
d'Infants
ja tenien l'excusa
I a més
ens ho passàvem bé
llavors
encara millor
Què més?
Què més podeu explicar
de la vostra experiència?
Digues, Fran
Jo vull dir una proposta
jo crec que
tindrien que
posar una paret
per a la gent
que li agrada
fer gravats
que pintin
la seva art
És el que dèiem abans
això és un lloc
per als grafitis
que estiguin
allà
I qui eren els que
enguanyés la primera vegada
que hi participen?
El Frederic
l'Àlvaro
Per exemple
Santiago
Arianna
Vosaltres què tal l'experiència
que el seu
la primera vegada
enguany
i que encara us queda
un any de mandat?
Què?
Santiago
No sé
Bé o no?
Sí
Sí, no?
Sí
Una mica nerviosa
Per què?
Perquè no sé
Nunca havia vingut aquí
Nunca havia vist
I de parlar així en públic
Bueno, però això
n'apreneu
No pateixis
Digues, Fran
Jo crec que també
ha sigut molt bonic
perquè hem conegut
els altres nens
i aprendre
de Tarragona
Clar
Perquè a més heu après
coses de la ciutat
Digues, Frederic
Que ha sigut molt divertit
L'únic que
el primer dia del plenari
l'any passat
els que ara són de 6è
es van saludar
amb el Ballesteros
i això
i nosaltres no
Ah, perquè el coneixien
i com que vosaltres
éreu nous
o no?
O per què?
No, ells quan eren a 5è
els de 6è
van saludar a 5è
Sí, sí
Van saludar el Ballesteros
no el coneixien
Ah, i nosaltres no
Ah, i això
i això per què no?
Perquè era filipines
Ah, va bé
És a dir que
quan el van fer
no hi era l'alcalde
Va, Rosa
explica'ns-ho això
Explica'ns-ho
A veure
L'alcalde és el president
del Consell Municipal
Sempre fa, sempre fa lo possible
La primera vegada va ser perquè estava a Filipinas
com va dir el Frederic
i en aquesta ocasió
era justament dos dies abans de tot el tema de les eleccions
i teníem una miqueta a nivell institucional
no podíem aparèixer a ningú acte públic
i per això no va poder venir
Va ser només el president
que és el senyor Sanaujas
que és el conseller d'Educació
que és el president delegat
i per això va excusar totes les polítiques
perquè sí que som
formant part del Consell
però no va poder estar
No va poder estar
De tota manera
l'alcalde m'ha dit
que faci una
que per quan acabi tot el tema de les eleccions
farà una recessió
a tots els petits consellers
per donar-li la gràcia
per la seva feina
perquè ha sigut impossible
per el tema de les eleccions
Així ho farà de vi
i li podem donar la mà
I això com sempre
ja sabeu
estem en el mar de l'aventura de la vida
i el Consell Municipal d'Infants
Marissa Cerrillo
de l'aventura de la vida
també representa molts dels valors
que treballem a l'aventura de la vida
cada setmana
Efectivament
Jo sentia moltes de les propostes
que estàvem fent
i no eren tan diferents
d'altres propostes
que han fet altres vegades
alumnes de l'aventura de la vida
Per això són dos programes
que hem vinculat
i ens coordinem
amb el Departament d'Ensenyament
perquè amb metodologies diferents
però treballem aspectes comuns
amb objectius comuns
com són
bàsicament
el ser
ciutadans participatius
fomentar l'esperit crític
l'observació de la seva realitat
i fer propostes
per millorar el seu entorn
I com veiem
ells ho fan
a través del Consell Municipal
i els nens
que treballen
a l'aventura de la vida
també ho fan
amb una altra metodologia
durant tot el curs a l'aula
de manera que
com hi ha aquesta vinculació
volia recordar
que l'any passat
a la festa
que es va fer
al Camp de Mar
de l'aventura de la vida
perquè fèiem 10 anys
de programa
de l'aventura de la vida
al municipi
doncs vam fer
un Consell Municipal
extraordinari
on part d'aquestes propostes
que han parlat
van ser afegides
pels nens
de l'aventura de la vida
que no participaven
del Consell
però que ells
els van oferir
la possibilitat
d'acollir
aquestes propostes
per treballar-les
també durant el curs
Com sempre
m'interessant
aquestes eines
d'anàvis
de la ciutat
a l'aventura de la vida
n'hem parlat
moltes vegades
de vavors
però també hem parlat
d'analitzar els parcs
de com estan
la neteja
els carrers
han observat
el seu entorn
més proper
han criticat
el que no funcionava
o no funcionava prou bé
i han fet propostes
tal qual estan fent ells aquí
la filosofia
la filosofia
és la mateixa
per això
pensem que és important
vincular els dos programes
i per això
sempre accedim
a un espai
dins de Tarragona Ràdio
perquè ells puguin
també mostrar
la feina que fan
durant tot el curs
com l'aventura de la vida
Clar, el mandat
només són dos anys
però segur que algú diria
ostres, això ja m'ha agradat
a mi de participar
i ja ho faria més anys
ja què sé
Sí
Sí
Però clar, això dels mandats
dura dos anys
i a més a més
m'ho explicava abans
la Rosa
això es va fer
democràticament
es va fer
una candidatura
cadascú
com va ser tot això?
Com va anar?
Digues, Federic
Doncs, primer jo
vaig quedar empatat
amb un nen
i, bueno
després vam desempatar
i vaig guanyar jo
Sí
I com va anar?
Però vau fer cartells?
No
Bueno, molta gent aquí
va fer cartells
Sí
ja ho van explicar
però
jo no vaig fer cartells
ningú de la nostra classe
no va fer cartells
I vau, però
explica'm, vau, però
Jo
vaig tindre
que al principi
les eleccions
eren després del pati
i, bueno
jo vaig dir
a alguns nens
que no
que m'afessin propaganda
i van començar
a gritar
tots al pati
Vota, Álvaro
Vota, Álvaro
I després
abans
vam fer
teníem uns cartells
i vam anar
a fer com una espècie
de discurs
que alguns ja
el portàvem escrit
bueno, jo no
però
Tu vas improvisar?
Sí
Molt bé
Això se'n diu
meeting, eh?
Digues, digues
I després
vam anar cap allà
a classe
i vam començar a votar
Molt bé
I vas sortir tu
escollit
Digues
Laura
que jo vaig fer cartells
quan
em vas presentar
que em va ajudar
la meva amiga
que també es va presentar
però la vaig guanyar jo
i
i vam
i li vam dir
als amics
que em votessin
jo
aunque també eren amics
de la
de la meva amiga
Tu vas demanar
els vots, no?
Jo sí
Digues, Fran
Jo tinc un amic
que es diu
David
que s'ha pintat
molt bé
i li vaig dir
que ell
com que ell
també volia ser
conseller
i li vaig dir
que fèiem el treball
junts
que ell pintava
i entre els dos
vaig sortir
jo
Molt bé
i entre tots dos
però
vau fer la feina
no?
Digues, Tato
que a mi
em va passar
i em va passar una cosa
que de tots els nens
que van proposar
que volien ser
del Consell d'Infants
jo era l'únic nen
i els altres
i els altres
eren nenes
i com
tots els nens
em van votar
a mi
I vas guanyat
i vas tot i tot
escollit
no?
Digues, Federic
Ah, no
Perdona
Quan te'n recordis
doncs no s'aixecava
Digues, Alba
Que el meu avi
sap dibuixar molt bé
i em va fer
ell em va dibuixar així
amb un
com
amb smoking
i amb un tratge
em va dibuixar
i després
i també un semàfor
i vaig fer com una mena de
ai, com s'ha de dir
com un cartell?
Sí
Amb tu vestit de smoking?
Sí, amb corbata
com si fos
un
un polític
Ah, molt bé
veus
Digues, Belén
En la meva classe
quan tocava l'hora de votació
i teníem que dir
i teníem que dir el discurs
com alguns
serem molt despistats
deien
que havien canviat les propostes
que jo
la que jo havia dit
era
ajudar la gent
descapacitada
i me la canviaven
per
una altra part
i vam estar així
fins que vam trobar els papers
de l'elecció
Ah
o sigui
ja hi havia aquí una miqueta
digues Fran
Jo vull fer una proposta
fes-la
per els pobres
que com ells
se tenen que buscar la vida
jo
proposo fer una residència
per a ells
que poden tenir
roba i menjar
molt bé
i a més a Tarragona
no hi ha una gran residència
però
ja se'n fa molta tasca
d'aquesta
eh
digues Federic
que el que volia dir abans
te'n recordes ja?
sí
sí
vinga
que quan
quan anàvem cap a
cap a la biblioteca
que al col·le
tenim una biblioteca
per
per anar a fer
per anar a fer
les votacions
n'hi havia dos
que ja em vaig
que un pinxar més
ja em van dir
et votarem
no sé què
i et van votar
sí
digues el
que això que ha dit
el
el Frank
jo
jo
la meva classe
ho vam estar parlant
i ens va dir
la nostra mestra
que
no tots els
no tots els pobres
volan
que
prefereixen viure
al carrer
que allí
que
ells com han nascut allí
i s'han criat allí
prefereixen
viure
de baix d'un pont
que en una casa
hi ha casos
hi ha casos de tot
sabeu que
a Tarragona
amb la Fundació Bonanit
quan fa molt de fred
amb l'operació Igu
la gent
van ajudar
aquesta gent
que dorme al carrer
se'ls ofereix mantes
llocs per dormir
n'hi ha que no volen
que es queden al carrer
i n'hi ha que sí
que van a dormir
a la pensió en Carmen
a Tarragona
i d'aquesta manera
fan una tasca
vull dir que
us ho van explicar
molt bé
Déu n'hi do
si vau presentar
les vostres candidatures
vau sortir escollits
i heu participat
d'aquesta experiència
de ser consellers
i conselleres del Consell Municipal
d'Infants de Tarragona
ara jo vull acabar
en que cadascú de vosaltres
em faci
alguna proposta
o per aquells futurs consellers
que participin
al Consell Municipal
quin consell
li donaria
o què li diríeu
per quina actitud
han de tenir
participant
en aquest Consell
vinga va
endavant
jo volia dir
jo volia dir
que no tinguin vergonya
que diguin
el que ells pensen
i si es pot fer
es pot fer
i si no
ja
no tinguin vergonya
de dir res
perquè tot
pot ser factible
tot pot ser factible
i que parlem
això
Tato
digues
que també
tenen que opinar
el que ells creuen
molt bé
el que ells creuen
el que hem comparat
amb tota la classe
amb la seva classe
també
molt bé
què més
què més
va
ens hem de mullar
tots una miqueta
ara
digues Víctor
que a la classe
a vegades és difícil
decidir
però que
si després
ens passem un rato
que al final
que no se desesperin
que al final
trobaran la solució
molt bé
i que escoltem
també és bo
parlar
les coses
discutir-les
fins a arribar
a un consens
això és el que fan
moltes vegades
els polítics
també
digues
que mai es rendeixin
que lluitin
fins al final
molt bé
digues
Fran
que també
la classe
li ajudin
en les propostes
o sigui que
el conseller
no és
l'única
de fer les propostes
no
ha de ser
tota la classe
el conseller
és qui les diu
en el ple
i les profes
i les profes
sobretot
els tutors i els profes
no ens els oblidem
que fan també
molta feina
digues
que les eleccions
siguin simpàtics
els companys
perquè així
se guanyarà
els seus vots
un bon consell
molt bé
què més
què més
vinga va
vinga va
Andrea
digues
què us diries tu
que les coses
que no se les callin
perquè sol passar una vegada
i no
que no es deixin tot dins
sinó que ho expressin tot
que no
no s'ho deixin
que no s'ho quedin per i
perquè després quedaran
amb allò dins
no ho hauran dit
i no
què més
què més
vinga va
tu quin consell
els donaries
els futurs consellers
el mateix que la Belén
que no tinguin vergonya
que poden dir
el que vulguin
oi que va
nosaltres no tinguem
mai vergonya
de dir res
que no
o alguna vegada sí
una miqueta sí
a vegades
a vegades
a vegades
bueno
diga Santiago
Santiago vinga
tu què us diries
als futurs consellers
jo
el mateix que l'Eliot
i la Belén
el mateix
Ariadna no em diguis
que diries el mateix
que l'Eliot
i la Belén
i el Santiago
tu què us diries
doncs que diguin
les seves propostes
perquè
perquè a lo millor
algunes
de les seves propostes
les agafen
i poden fer
la ciutat millor
clar
i el Iago
què us dirien
aquests futurs
consellers i conselleres
doncs que
no es
que no es rengueixin
que continuïn
que continuïn
dient les seves propostes
molt bé
a veure
Jeffrey
tu què us diries
és que algú
que algú tingui
la seva pròpia opinió
i no
i no dubta
si el seu amic
té un altre
i canvia
de dubte
no
que cadascú mantingui
amb la seva opinió
i defensar-la
no
molt bé
diga
Soderic
que
que el Iago
que és de cinquè
i ha dit
que
pels futurs
consellers
i els futurs
consellers
també serem
nosaltres
llavors
m'ha semblat
estrany
el que ha dit
per què
no
perquè
tu ens has dit
que diem
el que han de fer
els futurs consellers
no
però Valtos
no sou futurs consellers
Valtos
esteu en el primer
any de mandat
per això
i l'any que ve
esteu en el segon
però l'any que ve
tindreu companys nous
sí
no
tindreu companys nous
tu què els diries
Federic
buah
no ho sé
que s'ho passin bé
també
sí
com tots
com tots
que ho gaudeixin
digues
bé
que no
es trenquin el camp
pensant
una cosa
que no es pot fer
i que s'ho passin molt bé
que es diverteixin
Víctor
que a vegades
el nalimet
és una mica
que
bueno
dic així
pal
que
o sigui
que te fa
que
no t'agrada
perquè has acabat
de fer les classes
i potser has tingut un examen
i al final
cança una mica
però que després
quan hi arribes
que és divertit
perquè
no és només
fent propostes
i no sé què
és també
fent jocs
per escollir les propostes
perquè així estem
més
no sé
és divertit
i que us ho passeu bé
no és avorrit
no
això sobretot
no és avorrit
eh
digues
Andrea
que no es quedin sols
sinó que facin nous amics
d'altres col·legis
molt bé
home que aprofitin
molt bé
això m'ha agradat
això
digues
que diguin
que diguin el que pensen
que encara no faran res
anant al Consell d'Infants
que potser
fa una proposta
i potser
fa més positiva
la ciutat
Fran
digues

que no és a l'Ana Limet

que ha escollit
aquesta
aquesta que sona
no?
que vagi bé nois
adeu-siau
adeu
adeu
a l'Ana Limet
amb la nacionalitat
Fins demà!