Recte final d'aquesta hora del matí.
Queden res, 13 minuts per arribar a la una
i els volem passar parlant de cinema.
Atenció perquè ja fem un avís,
no hi ha sessió de nit a Ocina les Gavarres
el dia 31 de desembre.
I tampoc hi ha matinal el dia 1 de gener.
Els treballadors d'Ocina les Gavarres
també tenen dret a fer les seves minivacances
o celebrar el cap d'any amb família, amb amics
o com vulguin, sense haver de treballar.
Dit això, David Serra, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Molt bé, molt bé, amb moltes ganes que arribi el cap d'any.
I tu?
Bé, la veritat és que passa com el mateix que cada any.
Arribes a aquest punt en el qual tens que fer balans
del bo, del dolent...
I és complicat, és complicat.
Són moments molt emocionals.
Perquè si et diguessin la millor pel·lícula del 2011...
Ostres, si em diguessin la millor pel·lícula del 2011...
Ara mateix...
Ostres, me poses en un compromís
perquè no soc...
Sincerament, no he fet un balanç aquest any
cinematogràficament
del que ha significat o ha deixat de significar.
Jo ara mateix, la primera que em venia al cap
com a pel·lícula
que directament m'hagués...
Bueno, me va sorprendre, em va agradar molt.
Era la pel·lícula Origen, directament.
Encara la tinc.
O sigui, és una de les pel·lícules que em va sobtar,
que em va agradar i que vaig disfrutar.
Però així, O la pluma,
tampoc seria una realitat, eh?
O sigui, seria una qüestió de reflexionar-la una miqueta,
però vaja, Origen, per exemple,
és la primera pel·lícula que m'hi acudeix.
Però mira, ja has dit, tal com parles,
vols dir que no és un any que marqui l'any 2012
a nivell cinematogràfic.
No hi ha hagut una gran estrena, pel que dius.
Però, sincerament...
Altres anys seria més fàcil, potser.
Altres anys seria, exactament.
No ha sigut un any que hagi vist cap pel·lícula
d'aquestes que fan tota una vida.
No. Sincerament, no.
I què esperem del 2012?
Doncs, bueno, sincerament, és un any de transició,
perquè el mercat de l'audiovisual està experimentant,
i això sempre ho he dit,
que a l'aix temps em despenjo dient
que estem al punt d'una transformació
dins del món de l'audiovisual.
real, perquè, clar,
la col·lisió que ha significat
el triomf d'internet, no?,
de la possibilitat de descarregar-se pel·lícules,
veure cinematogràficament,
tindre experiències audiovisuals
molt complertes a través de la xarxa,
jo penso que és una mena de parany,
perquè la indústria no acaba de trobar-ne
la forma, la manera
de perpetuar, no?, la màgia del cinema,
i jo no diré que serà l'any del fi del cinema,
perquè, tant com el coneixem,
però jo crec que ja està marcant una transició.
Mira, per exemple,
l'altre dia comentava,
el tema del 3D...
Sí, clar, és el valor afegit, de moment,
que li estan donant anar al cine.
Exacte, però no és una experiència,
no ha sigut aquesta experiència que, diguem-ne,
que tenia que ser la bomba.
Potser al començament sí per la novetat,
però ara potser hi ha tantíssima cosa també en 3D
que les hem buscat alguna cosa més, no?
Sí, i jo penso que realment
s'ha de buscar...
Jo crec que serà un any en el que,
evidentment, la força de l'oci,
el seu potencial,
tindrà un valor afegit,
però que farà faltar realment
una revolució.
Jo penso que més aviat amb els continguts
que no amb la tecnologia.
La tecnologia ha arribat a un punt
que tot és possible,
tot és ressemblant.
Podem veure pel·lícules
en les que es fa molt difícil
distingir l'efecte especial de la realitat.
A partir d'aquí, bé, no ho sé,
potser ara mateix
el que em ve al cap
és que el món de les sèries de televisió,
la televisió, el contingut de les sèries,
ja ha arribat a ser molt, molt superior
a l'experiència cinematogràfica.
Això és dur a dir.
A una persona tan cinefina com soc jo,
doncs, en certa manera,
em fa llàstima, no?,
que l'experiència de les sales,
d'aquest món sagrat,
que era anar a veure una pel·lícula,
disfrutar-la en el silenci de la sala,
el silenci ja no és disperiç,
per descomptat.
Això ja ha passat a la història.
Doncs aquest món sagrat
ja no és real.
Ja les sales cinematogràfiques,
ara mateix, per a mi,
són jocs per anar a veure un cinema espectacle.
l'experiència audiovisual més intensa,
la tensa a la teva pantalla de televisió,
més gran, més grossa, més petita,
i moltes vegades, fins i tot,
i això sap greu de dir-ho,
a l'internet pots anar a buscar,
anar a la recerca,
de mons audiovisuals molt més secrets,
molt més íntims,
i a vegades experiències molt més potentes
des del punt de vista de l'emocional.
Doncs a veure com s'espavila
la gran indústria cinematogràfica comercial,
a veure quina ens en té preparada,
el 2012.
De moment, digue'm algun títol,
home, que destaquem de la cartellera
d'aquesta setmana,
perquè em sembla que n'hi arriba,
almenys arriba un títol que jo,
pels premis que té i les crítiques que n'he llegit,
ha de ser bastant interessant i intensa,
Drive.
Drive, molt bé, sí, Drive.
Mira, de fet, no sé si teniu el tràiler
de la pel·lícula.
Sí, el Joan Maria el té preparat,
mira, l'escoltem una miqueta.
I així ens introduïm.
Si conduzco para ti, tú me dices dónde y cuándo
y yo te doy cinco minutos.
Durante esos cinco minutos soy tuyo,
pase lo que pase.
No miro lo que haces,
ni tampoco llevo pistola.
Solo conduzco.
¿Acabas de mudarte a Los Ángeles?
Llevo aquí una temporada.
¿A qué te dedicas?
Conduzco para películas.
¿No es peligroso?
Es solo a tiempo parcial.
Si ese chico está al volante,
puede hacer cualquier cosa.
Te presento al señor Bernie Ross.
¿Tengo las manos algo sucias?
Yo también.
Mi marido vuelve a casa.
¿Dónde está?
En la cárcel.
Hay unos tipos que quieren que les haga un trabajo
y no pienso hacerlo.
¿Qué tienes ahí?
¿Te lo han dado esos hombres?
¿Cuál es el trabajo?
Cuando tengas tu dinero,
su deuda quedará pagada
y no volverás a acercarte a su familia.
Jo veia les cares del Joan Maria,
ja m'ho imagino,
perquè ell no només escolta el tràiler,
sinó que el veu també.
Escolta, és un conductor que de dia condueix,
és un boníssim conductor,
de dia fa de conductor en pel·lícules,
com d'actor especial,
i de nit condueix per...
Bueno...
Fa la roble vida.
És una mena de Batman.
Per fugues, fugues nocturnes de gent que fa...
Moltíssimes crítiques.
Millor director al Festival de Cants,
per exemple,
al Globus d'Or,
es va nominar com a millor actor secundari,
l'Albert Brux,
en fi,
un munt de premis més.
Digue'ns, David.
Mira,
d'aquesta pel·lícula,
el que et puc comentar
és que és una pel·lícula que va sorprendre,
precisament perquè sembla que en un univers,
en el que tot està inventat,
en el que realment és molt difícil,
i a més que caiem en un parany
sempre de buscar l'originalitat extrema
amb els arguments.
Aquesta pel·lícula,
que és doctora de tota la sagrada del conductor,
d'aquelles pel·lícules
que, en certa manera,
feien una mica de pirotècnia del volant,
hi ha portat una cosa que és ben complicada,
que és una història
i, sobretot,
una manera de filmar
diferent,
una manera de contar una història,
una narrativa
que és, sincerament,
molt poderosa,
o sigui que realment
des del punt de vista de la imatge,
pensa que aquesta pel·lícula,
doncs el fet de fer una pel·lícula d'acció
pura i dura
als festivals de cinema
tingui tant d'èxit
és la prova
que estem davant
d'alguna cosa diferent.
Diuen que recull molt bé
la tradició del cine negre
i que, a més,
té un puntet gore
sense abusar de la sang,
o sigui que té tota la contundència
de les pel·lícules actuals
així més impactants,
però alhora recull la tradició
aquesta del cinema negre.
Del que és el cinema,
doncs mira,
a banda de tot això
és el que dius tu,
o sigui,
el saber donar-li l'atmòsfera,
treballar l'atmòsfera
del cinema negre,
doncs és
la gran avantatge
d'aquesta pel·lícula
sense cap mena de dubte.
Jo penso que
dintre d'una cartellera
que tampoc és per tirar coets,
o sigui,
és una cartellera
que té pel·lícules interessants
però més repeticions
de pel·lícules espectaculars,
etcètera,
doncs tenim la avantatge
de tenir una pel·lícula d'acció
que és diferent,
que és un contrast
amb moltes de les pel·lícules
de tipus d'artis,
pel·lícules d'aquestes
que segurament aniran als Oscars,
i que tenim una opció
de veure una pel·lícula d'acció
que realment està molt bé
i que es viu
amb tota la força
del que és
el cinema contemporani,
del que estàvem parlant abans,
precisament una pel·lícula
que sí que pot aportar
i que sí que aporta de fet
una mirada diferent
i una mirada poderosa
des del punt de vista
de l'audiovisual.
I sobretot és una pel·lícula
per veure una sala de cinema,
o sigui,
això està claríssim.
Doncs una bona recomanació,
sense cap mena de dubte.
Això és Drive,
potser l'estrena
amb majúscules de la setmana.
Més enllà d'això
tenim altres estrenes,
mira,
una de poc es diu
XP3D.
Bé,
aquesta tinc
una certa simpatia
per aquesta pel·lícula
perquè,
si més no,
està rodada a casa,
per dir-ho d'una manera.
És una pel·lícula
molt nostra
en la qual
s'intenta experimentar
el que és realment
a on podem arribar
amb el tema
del 3D
al cinema de terror.
Estem parlant
d'una pel·lícula
protagonitzada
per la Maya Salamanca
amb el Max Iglesias.
Aquí la Maya Salamanca
és un estudiant de psiquiatria
que evidentment
no creu en el món
del paranormal.
Bé,
evidentment,
posem cometes,
no?
Sí, sí.
Però bé,
i a partir d'aquí
van un viatge
a aquest poble
que es diu Susurro
a descobrir
coses
que no haguéssim
volgut descobrir.
Mira,
l'experiència
audiovisual
d'aquesta pel·lícula
potser està
en què
hi ha
el director
de fotografia
del Jesús Monjaó
que forma part
d'aquest equip.
Van experimentar
en el 3D
van intentar
buscar
una miqueta
les possibilitats
reals del 3D
aplicats a una pel·lícula
de terror
en el que menys importa
és l'argument.
O sigui,
no és una bona pel·lícula
de terror
però sí que és una experiència
des del punt de vista
del que es pot arribar
a fer en el 3D
d'una manera
seriosa.
És una pel·lícula
que és
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de la
de Rodar
que són els que
han intentat
portar
en un terreny
més sòlid
el que és apostar
pel cinema de gènere
més enllà de les aventures
de Filmex
i tot això
o sigui que en el seu moment
doncs Filmex era la capdavantera
jo penso que Rodar
i Rodar
ara mateix són una productora
que s'estan
s'estan fent un bon nom
dins del mercat audiovisual
doncs escolta
una pel·lícula simpàtica
una pel·lícula també
per passar l'estona
i que jo crec
que estarà bé
XP
suposo que és
experiència 3D
per a Normal Experience
bueno no m'ha anat
alguna títol més
mira ens queda un minutet
David només
doncs bueno
a veure
o alguna caixa esbís
que vulguis recomanar
sí
a veure
vaig anar a veure
Els Immortals
a veure pel·lícula
també espectacular
i és una pel·lícula
visualment
atractiva
però que
i sobretot
que hi ha un dolent
que està protagonitzat
per el Mayrur
que jo crec
que és el millor
de la pel·lícula
o sigui
els dolents
normalment ho són
però en aquest cas
jo penso
que és l'únic
que es pot salvar
de la pel·lícula
que és el Mayrur
i aquest rei
perió
amb la seva
correntat extrema
i que volia
alliberar els titans
sobre la farc de la terra
per malmetre
el reinat dels déus
doncs bueno
pel·lícula
entretinguda
què recomano?
pues bueno
recomanaré
The Artist
directament
perquè jo penso
que no s'ha tenint
prou èxit
i que
bueno
ha sigut
un film
que és
per mi
interessant
de veure
no és
la gran pel·lícula
no és aquella pel·lícula
que marcarà una època
però penso
però penso
que és una experiència
interessant
per veure
el cinema
mut
aquest pas
del cinema
mut
al cinema
sonor
i després
tinc que dir
que l'experiència
del rei León
en 3D
doncs que funciona
el que deia el Juanjo
el que no va conèixer
el rei León
els pares de família
que vulguen
portar els seus fills
a veure una pel·lícula
d'animació
divertida
amb un musical
potent
amb una revisitació
evidentment
del Hamlet
doncs
de Shakespeare
doncs
aquesta
experiència audiovisual
és una bona alternativa
a qui no vulgui anar
per exemple
a veure l'experiència
del rei León
a Madrid
molt bé
doncs
la tenim a casa
i la tenim a l'original
David
ho hem de deixar aquí
escolta
boníssima entrada d'any
i perfecta
perfecta 2012
el mateix
els millors desitjos
per tots plegats
gràcies David
adeu adeu