Temps de tertúlia en aquest matí de dimarts
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Una tertúlia avui amb tres convidats,
dos regidors de l'Ajuntament de Tarragona i un periodista,
amb els que comentarem algunes de les notícies de la jornada.
Avui ens acompanya Begoña Floría,
portaveu del grup municipal socialista.
Molt bon dia, Begoña.
Molt bon dia.
També Joan Aregio,
regidor del grup municipal de Convergència i Unió
i exportaveu d'aquesta formació política.
Joan, bon dia.
Moltes gràcies.
I també el periodista de l'empresa de comunicació,
P.I.C. Tomàs Caró.
Tomàs, molt bon dia.
Bon dia.
Bon dia i bon any.
Els tres convidats en aquesta setmana
en què reprenem d'alguna manera l'activitat habitual
i també el format de les tertúlies.
Avui tenim alguns temes per comentar.
Tenim el tema dels pressupostos municipals,
però en fi, ahir ja ho vam escoltar,
totes les posicions dels partits polítics
a través de la retransmissió del plenari per Tarragona Ràdio.
I tenim altres temes,
alguns també més generals
i altres molt d'incidència.
com és el tema dels nous vessaments de fuel
que hi ha hagut a la costa tarragonina en les últimes hores
i que han provocat,
doncs algunes manifestacions en contra.
Especialment hem sentit les declaracions
de l'alcalde de Tarragona
i dels responsables municipals de Vilaseca i de Salou
queixant-se,
sobretot del fet que s'hagin produït diversos episodis
de contaminació marina en els últims mesos.
No tant pel fet que hi hagi passat una vegada,
sinó perquè és una història que s'ha repetit.
Així que començo, si els sembla, per aquesta qüestió.
Per exemple, amb el Joan Arejo,
comparteix aquestes crítiques
dels responsables municipals de Tarragona,
Vilaseca, Salou,
de la costa en definitiva?
Sí, sí, comparteixo totalment
les declaracions que han fet els diferents alcaldes,
en des de l'alcalde de Tarragona.
A veure, vivim en un entorn
que evidentment té un tipus d'indústria
i un tipus d'activitat econòmica
que genera i que té un cert risc, no?
I això jo crec que
hi hem d'aprendre
amb tota la normalitat del món a conviure-hi.
I alguna vegada, alguna vegada,
pot passar alguna cosa.
El que no és normal
és que cada dos per tres passin coses.
Això no és normal.
Que pot passar alguna vegada, evident.
Que pot passar aquí a un altre lloc, també.
Però que cada tres per quatre
tinguem episodis d'aquestes característiques.
I moltes vegades
el tombant de la mateixa empresa,
doncs, home,
jo crec que fa necessari
que bé que les administracions
es plantegin una certa mà dura
en aquestes situacions
perquè no és de rebut que passi tan sovint.
Aquí el tema està, però, en la mà dura
o en les exigències
perquè, clar, hem sentit alcaldes
i responsables municipals exigint
però, clar, fins on pot arribar Begoña?
Per exemple, el que pot demanar un ajuntament
com el de Tarragona
o els altres afectats?
Bé, pot arribar fins...
Perquè, clar, una cosa són les paraules
però més enllà de les paraules i de les crítiques...
Jo crec que hi ha un tema d'exigència
i de responsabilitat social
en el qual, doncs, aquí l'Ajuntament
evidentment, doncs,
exercirà tot allò que toca
doncs en el marc del pacte de progrés
en el marc de la relació bilateral
amb les empreses
i en el marc de la legislació vigent
fins allà on es pugui, això està claríssim, no?
El que jo crec que és, com deia el Joan,
estem en una societat especialment complexa
i especialment sensible a moltes qüestions
on és molt a vegades complicat
defensar estructures industrials
com les que tenim a Tarragona
i que normalment s'obren debats
al voltant d'aquesta qüestió
tant per temes ambientals
com per temes de seguretat
i on les empreses han de ser especialment curoses.
I més en un moment
en el que, a més a més,
doncs, bueno,
és un moment complicat,
econòmicament complicat per tothom,
entenc que també ho és per les empreses
però això no ha d'anar en detriment
ni dels recursos humans
per temes de seguretat
que no sé si és el cas o no,
el motiu del vessament
però que s'ha de revisar tot molt bé
ni en inversions de manteniment
en temes de seguretat.
Vull dir també, en positiu,
que va funcionar molt bé
la coordinació de resposta
amb aquest vessament, no?
I, per tant, això
és un element d'avenç
de totes les administracions,
de coordinació de les administracions
i dels mecanismes de seguretat
que hem de posar en valor.
Però això no treu
que haguem d'exigir
responsablement
més enllà de...
Les exigències, diguem-ne,
morals també funcionen, no?
I és aquí on hem d'apretar moltíssim
i, evidentment,
si calen anar a responsabilitats
d'altre tipus,
doncs ja s'estudien el moment que toqui.
Tomàs, com ho veus?
Bé, vagi per endavant
que ja està molta cosa dita, no?
Però, i vagi també per endavant,
molta gent coneix
la meva vinculació professional
amb el sector
i que, de cap manera,
en això vull justificar cap fet, no?
Però són reflexions
una mica en veu alta
de que, com ho ha dit a Begoña,
en moments de crisi,
el que no està a una empresa
és per perdre diners
ni perdre imatge.
És a dir,
un vessament és pèrdua de producte,
que és mal barata
i, a més, té unes...
suposa unes despeses
al restablir
i, alhora,
també un desgast
d'imatge
que també comporta
un cost,
perquè la imatge
d'una empresa
ho vam veure
en el cas de BP,
per exemple,
res a comparar
amb tot això,
evidentment,
doncs té un cost.
Bé,
dit això,
hi ha una altra qüestió
sobre la qual
poso sobre la taula,
no opina
una mica
com a reflexió,
és a dir,
durant tots els dies
de tots els anys
en què no ha passat res,
és a dir,
9 milions de tones anuals
de cru,
és una mica
com els bancs,
que quan tens diners
no et diuen res,
tens un descobert,
et foten una multa,
a més,
increïble,
i dius,
hosti,
és que t'has quedat tan descobert,
mentre has tingut diners,
què?
Ho poso
sobre la taula,
els primers interessats,
suposo,
és l'empresa
en no perdre producte,
en no ocasionar problemes,
en coordinar
i millorar
les situacions,
per tant,
suposo que aquesta
seria la premissa.
I des d'un punt de vista
de temes d'impacte,
clar,
ens dediquem
a opinar
i a informar
d'allò que és visible
quan hi ha accidents,
però hi ha altres qüestions
també notòriament visibles,
ja que el sector turístic,
per exemple,
se sent
perjudicat
lògicament,
no?
Però,
bé,
l'impacte
de segons
quines construccions,
a veure,
també és un impacte
ambiental,
no?
Es gestionen bé
tots els residus
que genera
un sector turístic
important,
clar,
això potser
no es veu,
no?
Vull dir,
els milers de litres
d'oli
de les cuines
on van,
van a Catorn,
per exemple,
no?
Vull dir,
a veure,
posem-ho tot sobre la taula
en una certa
objectivitat.
Et sembla que els comentaris
i les reflexions
del Tomàs...
Bueno,
jo des del carinyo
pel Tomàs
no crec que,
bueno,
a vegades ja es diu,
no?,
que una bona defensa
és un bon ataque,
però jo no crec
que haguem de mirar
com es fan
la gestió
d'altre tipus de coses,
el que hem de mirar
és que les empreses
en aquest cas
seguin responsables
i gestionin bé
les seves instal·lacions
i tots sabem
que poden passar coses.
Ara,
quan passen
de forma reiterada,
doncs llavors
diguem-ne
que potser
hem de començar
a plantejar
si és que passa
alguna cosa més,
perquè ja,
diguem-ne,
que un fet fortuit
ja no comença
a ser el raonament
més possible
en aquest sentit,
no?
Per tant,
jo crec que
la defensa
de la indústria
si ha de venir
per qüestionar
altres sectors,
no crec que sigui
un camí correcte.
No, no, no.
No crec que sigui
un camí correcte.
No era la meva pretensió,
senzillament posava
damunt la taula
altres elements
perquè normalment
és com això,
la persona
que té una nòmina
i s'han de fixar
i l'analitza a fons
i després els demés,
clar,
que no tenen nòmina,
no.
Vull dir,
posem una mica
obrir l'horitzó
i he dit
com a premissa
que això
no volia justificar,
sinó solamente
afegir nous elements
per a...
A veure,
que el Joan
em sembla que
volia dir alguna cosa.
No, sí.
A més recordem
que Joan Arejo
és el president
del patronat
de turisme
de la Diputació.
Sí,
però no estic
avui aquí
com a tal.
No està per defensar
el turisme.
No, no, no,
a veure si ens entenem.
És que jo crec
que aquí no està
ni defensant
ni atacant
ni amb uns
ni amb els altres.
El que passa
és que
que la indústria
que la indústria
faci una activitat
molt important
durant molt de temps
i durant molts dies
i mogui moltes tonelades
i no passi res
és que és la seva obligació.
Exacte.
Clar, vull dir,
això no és notícia
però això no és notícia
a la feina
de cap de nosaltres.
Vull dir que només som notícia
quan fem les coses malament,
quan les fem bé
no és l'últim enlloc.
Per tant,
l'empresa X o Z,
la que sigui,
la seva obligació
és fer les coses bé.
que tots podem entendre
que en un moment determinat,
com ens pot passar a nosaltres,
amb alguna cosa
no acaba de sortir bé,
sí.
Ara,
quan reiteradament
no ens serveu una cosa
potser que ens ho fem mirar.
Jo el que dic és això.
A partir d'aquí,
les altres coses,
hem de procurar
fer les coses
més i millor
tots,
sempre.
Però ja està.
Però avui
el que ha passat
és el de Repsol,
no ha passat una altra cosa.
Perquè de fer coses
més i millor segurament,
i això surt ja
en els primers minuts
de la tertúlia,
s'ha millorat moltíssim
amb la coordinació
i amb la manera d'atacar,
episodis d'aquests.
Ara,
el problema
és clar,
que passin
segurament
això
de manera
sovintejada,
i això és el que ha passat
en els últims mesos.
Però la reacció
i la resposta
estaríem gairebé tots d'acord
en què ha anat millorant
amb el pas dels anys.
Sí,
és això,
no hauríem de procurar
aquests episodis
i tantes coses
perquè,
a veure,
és veritat
el que diu el Tomàs,
és a dir,
des d'un punt de vista
d'imatge
ningú ho vol,
això,
és d'un punt de vista
econòmic.
El que passa
és que el problema
és que no només
fa mal a Repsol.
Fa mal a tot,
al territori.
Exacte.
No, no,
ho dic perquè,
ho dic perquè,
evidentment,
l'empresa li fa mal,
clar que li fa mal,
i no ho vol,
evidentment que no ho vol,
però,
Alto,
fa mal a tothom,
perquè clar,
si cada vegada
que sortim,
o de cada 10 vegades
que sortim
als mitjans de comunicació,
a nivell nacional,
perquè aquí sortim,
però a nivell nacional
només sortim
quan passen desgràcies,
clar,
aquest és el gran problema.
I qui surt,
Repsol?
Sí,
però surt a Tarragona,
surt Vilaseca,
surt Salou,
surt Cambrils,
és això el que surt,
i això ens fa mal,
perquè, clar,
després va tirar una lliga
a les llatges de viatges
amb el catàleg
i veurà Vilaseca,
Salou,
i no hi vaig jo,
que vas anar el dia
amb els peus punts
d'aquí entrar,
no?
Clar,
aquest és el problema.
Anem de procurar
que no hi va bé.
En els mitjans
i ja en les xarxes socials,
perquè jo el tema del vessament,
on primer ho vaig veure
és el Twitter,
i no era gent d'aquí,
sinó que era gent
d'altres llocs,
o sigui que ara ja l'amplificació
a més a més és molt més alta.
Sí, de seguida qualsevol fet
apareix a les xarxes socials,
no?
Facebook i Twitter.
No, i ho dic en el sentit
que en aquest cas
hi ha molta gent
que el millor diuen
ah, vaig a Tarragona
i posa a Tarragona
i el primer que li surt
allò a la llista,
no?
Vull dir que hi ha l'amplificació.
En un buscador per internet
vols dir...
Clar, l'amplificació
ja és molt més alta.
Si aquest estiu
han fet una sèrie
a la mana per la tele
que es diu Tarragona
i que el que sortien
era la desgràcia
dels alfacs.
Ah, això no l'ho vi jo.
Sí.
Us han fet una sèrie.
És molt maldestra.
No, no, d'acord.
Serà maldestra?
No serà maldestra.
Això no li poso.
Una sèrie.
Però estan recordant
que es diu Tarragona
perquè la sèrie es deia
Tarragona
i que resulta
que reprodueix
el tema dels alfacs.
És a dir, això...
A veure,
tornem al mateix.
Que va passar?
Sí.
Tot el que tu vulguis.
Però dius, home,
gaire bona publicitat
no ens fa, no?
En general.
És el que estem.
Per tant, hem de procurar
que aquests esdeveniments
passin al menys possible
perquè ja hi ha prou
de gent interessada
en posar l'altaveu.
A més a més,
l'entès que tots volem
que la indústria funcioni.
I que tots volem
que la indústria
generi llocs de treball,
generi activitat econòmica,
que a més a més
sigui competitiva,
però evidentment
ha de ser competitiva
amb uns paràmetres
de seguretat
i de minimització del risc
que siguin els adequats.
I en aquest cas,
que jo crec que s'ha fet
bona feina
en els últims anys,
crec que no podem
permetre'ns ara
que la feina,
perquè a més a més,
la confiança
es perd molt ràpid,
i per tant...
La feina de molt de temps...
Exacte,
és a dir,
si ara mateix
aquesta qüestió
torna a ser reiterativa,
la confiança
que s'ha trigat temps
a guanyar-se
en determinades estructures,
quan insisteixo
que és un tema
socialment complex,
doncs es perd molt ràpid
i per tant,
com a territori,
ja no com a ciutat,
com a territori
no ens ho podem permetre.
En fi,
de moment tenim aquest episodi
que sembla ja,
com a mínim,
el pla de Mercèngia
per contaminació marítima
ja es va desactivar ahir
i veurem com evoluciona
la qüestió,
perquè encara hem de sentir
algunes veus,
per exemple,
les del sector hoteler
i turístic
de la Costa Dourada
encara no les hem sentit,
però segurament
també seran crítiques
amb el que ha passat
en els últims dies.
Deixem aquesta qüestió,
els hi plantejo
recuperar un tema
que va ser notícia
aquests passats dies,
en torna al Nadal,
cap d'any,
en què no vam tenir tertúlies,
i avui aprofitant
que tenim un periodista
i dos polítics
de l'Ajuntament,
sembla interessant
recuperar la qüestió,
perquè, en fi,
té un llarg camí
per recórrer
el tema
de la Marina Portàraco
i de la sentència judicial
que obliga
a l'enderrocament
dels edificis
que hi ha
en aquella Marina.
Joan Arejo,
què creu
o Convergència i Unió
que ha de fer
l'Ajuntament de Tarragona
davant d'aquesta sentència judicial?
A veure,
jo crec que abans
de parlar
de la sentència judicial
s'hauria de parlar
una mica
dels antecedents
del fet,
perquè, si no,
es poden arribar
a crear
algunes
imatges
que no són
del tot correctes.
En principi,
l'autoritat portuària,
dins dels seus límits,
tradicionalment,
mai havia demanat
ni demana
llicències
d'obres.
No ho havia fet mai.
I en aquest cas,
tampoc ho va fer-ho,
que, evidentment,
qui està obligat
a demanar
la llicència
és qui fa les coses.
voldria recordar
que l'autoritat portuària
és un organisme
que no el governa
una persona.
Hi ha un Consell d'Administració,
hi ha un abogat de l'Estat,
és a dir,
hi ha molta gent.
Per tant,
no ho van demanar
perquè no ho havien demanat mai.
L'Ajuntament,
com que no se li havia demanat mai
llicència d'obres,
no va pressuposar
que això
signifiqués
cap tipus de problema.
A partir d'aquí,
es produeix un fet,
que hi ha
una suspensió
de pagaments
de l'empresa
de la Marina Tàrraco,
per exemple,
que fa suspensió de pagaments,
que actualment
està en suspensió de pagaments.
Hi ha una empresa
que li deixen
penjats 200.000 euros.
I aquesta empresa,
doncs,
que no vol estar
dins del concurs
de creditors,
doncs busca la manera,
diríem,
d'apretar
per aconseguir cobrar.
I, evidentment,
en troba una
que diu,
mira,
saps què?
Doncs et denunciaré
perquè vas fer obra
sense llicència d'obres.
Bueno,
escolta,
no passa res.
I resulta que passa
perquè hi ha un jutge
que en primera instància
li diu a l'Ajuntament
de Tarragona,
bueno,
escolti,
però com que això
és legalitzable,
si fa aquestes qüestions,
cap problema.
I l'Ajuntament
de Tarragona
ho fa.
Estem parlant
de fa,
el senyor Floris,
se'n recorda,
fa un any i mig,
aproximadament,
que es fa aquesta
modificació organística.
Però aquesta gent
no en té prou,
clar,
perquè és el que busca,
és una altra cosa,
busca encobrar.
en un altre jutge
que fa una interpretació
diferent.
Per tant,
per què ho dic això?
Ho dic perquè,
home,
l'Ajuntament de Tarragona
no ho fa tot bé,
però tampoc és a l'oeste
l'Ajuntament de Tarragona.
No,
és que,
de veritat,
a vegades sap greu,
perquè és el que dèiem abans,
l'Ajuntament fa moltes coses,
segurament,
molta s'equivoca també,
però no és a l'oeste
l'Ajuntament de Tarragona.
I aquí es produeix
una circumstància
en què,
com diu la dita catalana,
dos jugaven
i el tercer va rebre.
Qui és el tercer?
La ciutat.
Per què?
Perquè allò no és
una mala inversió,
no és un mal equipament,
no és una mala situació
per la ciutat,
ni molt menys,
es produeix
unes circumstàncies.
Què és el que jo em pregunto?
I en aquest cas
no ho pregunto
a l'Ajuntament de Tarragona,
que el que li va dir
la primera sentència
a l'Ajuntament de Tarragona
ho va fer-ho.
Jo el que em pregunto és,
i això no s'ha pogut arreglar
d'una altra manera,
200.000 euros,
eh?
Això no s'ha pogut arreglar
d'una altra manera,
no s'ha pogut negociar,
no s'ha pogut parlar,
no s'ha pogut posar
l'interès de la ciutat.
Ho dic perquè,
ja està,
i a partir d'aquí
què ha de fer l'Ajuntament?
Doncs quan arribi un moment
suposo que si no té
cap altre element de defensa,
perquè el que han intentat
és defensar-ho,
si no el té,
doncs per desgràcia
l'Ajuntament
haurà de complir la llei.
Però home,
he volgut fer aquestes prèvies
perquè em sembla
que val la pena,
senzillament,
perquè insisteixo,
el que més em dol de tot
i acabo
és que
es tingui la sensació
que l'Ajuntament,
insisteixo,
es pot equivocar
o no es pot equivocar,
tothom es pot equivocar,
però que és a l'oeste
i que és la impunitat absoluta,
això,
com a regidor
de l'Ajuntament,
del Govern
o de l'oposició,
me sap greu.
Bé, conya.
Bé, jo,
en aquest cas,
evidentment,
segurament el senyor Ege
ha pogut contextualitzar
millor el passat
perquè ell sí que hi era,
jo no,
per tant,
no puc parlar de coses
on no hi era
i en aquest cas sí que
és evident que les responsabilitats,
els honors en aquell moment
van ser concrets,
no?,
de qui va posar la primera pedra
i les responsabilitats
de les decisions.
Ben preses o malament,
jo aquí no hi entro,
també són concrets,
vull dir,
aquí faríem malament
si el que intentéssim
en lloc de buscar solucions
i mirar de cara endavant
és anar a diluir responsabilitats
sobre les qüestions
que tampoc crec que sigui el camí,
sinó que el camí és veritat
que ha d'anar a mirar endavant
i veure com la ciutat de Tarragona
evita pagar per una herència
que en aquests moments
és un problema públic
quan ve d'un conflicte privat,
aquest és el tema,
és a dir,
d'un conflicte privat
deriva que la ciutat
hagi d'assumir o no
o hagi d'intentar evitar assumir
una responsabilitat de pagament
i de conseqüències
perquè la gent
si s'ha d'enderrocar la marina
a més a més és un munt de gent
que se'n va a l'atur
i en què treballa allà,
vull dir,
no és només un tema
i a més a més
el que queda fora de tota lògica
que és aquí
on a mi a vegades
aquestes coses
dius,
hòstia,
i com pot ser que arribem aquí,
no?
És que no és de sentit comú
que la puguem enderrocar,
o sigui,
que l'haguem d'enderrocar demà
i que demà passat
es pugui tornar a construir,
no?
Per tant,
això,
clar,
no capa cap mena
de lògica normal,
no?
De dir,
amb la qual cosa,
doncs potser sí que
la interpretació jurídica
pot ser correcta
o aquest resquici de la llei,
no?
Pot ser correcta,
però el sentit comú
o el sentit col·lectiu
ja ens diu
que això no té cap mena de sentit.
Per tant,
l'objectiu actual
és buscar la solució
perquè això
no acabi passant.
Ara,
tampoc puc
assegurar
hores d'ara
que això sigui possible
tal com estan les coses,
no?
Per tant,
en aquest sentit,
l'única cosa que podem fer
és gestionar aquesta herència
de la millor manera que puguem
i buscar
que les solucions
es puguin dur a terme
com es va decidir
fa un any i mig
quan la primera sentència
obre una porta
a solucionar-ho,
l'Ajuntament el que fa
d'acord amb tots els us polítics
i a més jo crec que correctament
perquè en aquest tipus
de situacions
el que s'ha de fer
és mirar endavant
i de forma unitària
és buscar una solució
i busquem una solució
urbanística en aquest cas
i és ara
aprofitant aquesta vendeta
perquè jo crec que
al cap i a la fi
és un tema personal
insisteixo
que té unes conseqüències
col·lectives
doncs acabem
en una situació
que és molt difícil.
Jo en aquests moments
el que espero
és que puguem trobar
jo confio
en que igual que
en aquest cas
la persona
que se sent agreujada
ha trobat la via legal
perquè la llei
en aquest sentit
obre moltes portes
per seguir
amb els seus objectius
nosaltres
com a ajuntament
trobem
la via legal
per evitar
que això sigui un mal
per tota la ciutat
que és el que serà
si al final
no aconseguim una solució
que insisteixo
el sentit comú
ens diu
que és que no té cap lògica
tirar i enderrocar
un edifici
perquè es pugui tornar
a construir el dia següent
no és que estigui en zona verda
o és que no es pugui tornar a fer
Tomàs
tu com a ciutat
visus de fora
que com ho veus?
En principi
la legalitat
deu tenir més d'una via
perquè si té dues interpretacions
radicalment oposades
això més d'una vegada
ens passa
que uns jutges diferents
s'opinen
coses molt
alguna cosa falla
a veure
tres qüestions
volia dir
una mica sintèticament
primer
em congratula molt
això de l'any nou
i de nova
i veure
dos regidors
independentment
de què estigui
el govern
o oposició
compartint
un punt de vista
de ciutat
i de futur
penso que políticament
és bo
eliminar
aquestes tensions
segon
raó
el tema
de la vendeta
segur que va
per aquí
el tema
i realment
costaria d'entendre
que fos un
fortidós
costaria molt
d'entendre
i si realment
fos així
i la justícia
sentés precedents
o jurisprudències
d'aquesta mena
crec que no anem
per bon camí
i més en temps
de crisi
que és una obra
que aporta
valor afegit
a la ciutat
des de tots els punts
de vista
entenc jo
i no perjudica
ningú
i tercer
a veure
no entenc
jo no soc jurista
però
ja a la vista
de l'exposició
que ha fet
el Joan
no entenc
perquè ha de ser
l'Ajuntament
qui assumeixi
l'enderroc
si això es produeix
en uns terrenys
que són
propietat
i responsabilitat
en última instància
fins i tot
de l'administració
central
amb transferències
perquè s'enterrenys
de l'autoritat portuària
perquè en teoria
el que havia de donar
la llicència
de l'Ajuntament
per tant
la indemnització
de l'empresa
que va construir
si no
el Joan
sap més que jo
d'aquestes coses
i d'aquest tema
en concret
en teoria
si tu vas donar
una llicència
malament
o si no la vas donar
en aquest cas
és a dir
no la vas donar
es indemnitzar
a l'empresa
que ha fet la construcció
per tant
el mal
és per tot el col·lectiu
i per tota la ciutat
evidentment
perquè haurem de pagar
entre tots
a veure Joan
què volies afegir
jo no he tingut ocasió
per una sèrie de circumstàncies
no he tingut ocasió
de llegir a fons
la sentència
per tant
no em vull pronunciar
sobre aquests detalls
de qui paga què
perquè
una cosa és que l'Ajuntament
tingui que fer
l'execució
d'una sentència
i l'altra
que després
les despeses
que li hagi ocasionat
les carregui
a qui és el responsable
que és qui havia de demanar llicència
perquè el responsable
no és qui l'havia de donar
és qui l'havia de demanar
perquè aquí
a qui condemna
és el que l'havia de demanar
i algú que havia de demanar
no ho ha fet
molt bé
dit tot això
no no
jo ja he dit
que no negiu la sentència
igual que en l'altre cas
tampoc és lògic
el que ha passat
igual també
l'empresa que li va
encara que ara
vagi en primera instància
l'empresa pot reclamar
no?
bueno
dic
a veure
jo crec que
els que poden reclamar
contra l'empresa
de la Marina Tarra
que són els negocis
que hi ha avui
que aquests sí
que no en tenen cap culpa
també
el tema és el següent
no
jo volia fer
dos puntualitzacions
una
el fet de que
a veure
masses cops
passen a aquesta ciutat
que es defensen
interessos privats
amb espases públiques
això va passar
també en el fortiu
de la reina
interessos privats
ei
o vendetes privades
o cuites privades
o baralles privades
eh
amb què?
fent servir
el públic
cosa que té
una profunda
des del meu punt de vista
injustícia
social
i ètica
perquè
d'una
picabaralla
entre vostè i jo
jo no tinc
que utilitzar
eines
que perjudiquin
la senyora Floria
o amb el senyor
o amb el senyor Tomàs
que està aquí davant
jo no hauria de fer-ho
per què?
perquè és que ells no tenen res
a veure en tot això
i això aquí s'ha fet
més d'una vegada
i més de dos
segon
en el fons
igual que el fortiu
de la reina
amb independència
que pugui ver-hi
doncs una interpretació
d'una manera o d'una altra
es donava una solució
o es feia una cosa
i tal
que
era positiva
i que era bona
i veia
si era tan bona
que estava vindent
un expresident del govern
el senyor Felipe González
a la inauguració
vull dir que era fantàstic
i era bo per la ciutat
i no era dolent
què passa?
doncs això
que llavors
per les baralles privades
s'utilitza
com a boomerang
la cosa pública
i això
insisteixo
per mi
té una profunda injustícia
a partir d'aquí
jo
estic segur
que
que l'Ajuntament
que clar
una altra cosa
és que l'Ajuntament
li diguin
escolti
l'Ajuntament
el d'abans
i el d'ara
li diguin
escolti
perdoni
tot el que vostè ha cobrat
d'IBI
torni-m'ho
tot el que vostè ha cobrat
de llicències d'activitats
que se n'han cobrat
i se n'han donat
no ningú
se n'han donat
l'Ajuntament anterior
i aquest equip de govern
i l'IBI
l'ha cobrat
aquest equip de govern
i l'anterior
i la llicència d'activitats
aquest ajuntament
i l'anterior
això poder sí
temes de l'enderroc
i tot això
insisteixo
l'responsabilitat
és de qui és
això és com si
vostè fa obres a casa seva
i no demana llicència d'obres
vostè
vostè
jo no tinc per què
perseguir-lo
perquè demani
llicència d'obres
ara
evidentment
quan l'Ajuntament
és barrejat
en tot això
lògicament
l'Ajuntament
doncs per desgràcia
clar
però tampoc
el pateix diríem
l'Ajuntament
és que el patim
en aquest cas
el patim tots
el conjunt de la societat
per tant jo
crec que l'Ajuntament
estic segur
que intentarà
fer tot el possible
per salvar-ho
també estic d'acord
que amb aquestes coses
més val ser
prudent
i fins i tot
un pèl
pessimista
més que optimista
perquè no és fàcil
alguna cosa per acabar
amb aquest tema
jo l'única cosa
en la que
potser discreparia
amb el senyor Regió
és en el tema aquest
de privat i públic
jo crec que quan una instal·lació
com aquest que és la Marina
o com era el Fortí
més enllà
que l'origen
del conflicte
sigui
un conflicte privat
que amb això estem d'acord
i per tant
en aquest sentit
doncs moralment
jo considero
que aquestes persones
per un tema
legítim
però privat
estan fent un perjudici
acaba
amb un perjudici
que és públic
i per tota la ciutat
que hagués desaparegut
el Fortí
com a tal
per mi
és dolent
per Tarragona
que desaparegui
la Marina
si al final
ha de desaparèixer
i s'ha d'enderrocar
per mi
és dolent
per Tarragona
més enllà
de les empreses particulars
que estiguin allà
ubicades o no
perquè és
a més en un moment
de crisi
com el que estem
és un àmbit
de dinamització
econòmica
de generació
a nivell turístic
també
de visibilitat
etcètera
el que volia dir
és això
és a dir
un
em sap greu
que per solucionar
problemes
entre vostè i jo
rebi
qui no té res a veure
i a més a més
hi ha empreses
també sap greu
per les empreses
i per la ciutat
per tant la responsabilitat
de l'Ajuntament
en aquest cas
jo també tinc aquest punt
pessimista
aquest tema
és molt complicat
i de fet
és que
jo ens ho mirem
amb ulls negatius
i
amb ulls negatius
no
amb ulls de prudència
jo sempre tinc esperança
que les coses
es poden solucionar
i que es treballarà
a fons
i fins allà on calgui
perquè se solucionin
això és així
ara dit això
ho hem de fer amb prudència
perquè de fet
tampoc ens esperàvem ningú
que la segona sentència
amb aquest tema
anés per al lloc
on ha anat
perquè tots
quan la primera sentència
ens va dir
no no
si vostès actuen
d'aquesta manera
aquesta qüestió
es pot resoldre
per part de l'Ajuntament
doncs
ja es va entendre
que aquesta era una via
de solució lògica
i de sentit comú
insisteixo
i per tant ara
clar
és aquest punt
de dir
bueno clar
és que quan intervé
resquissis judicials
que poden ser molt interpretables
és quan és molt complicat
de poder-ho
només volia puntualitzar
una cosa molt petita
ni tan siquera puntualitzar
sinó afegir
abans la senyora Florín
ha dit una cosa
que crec que té tota la raó
quan ha dit
a vegades diu
em costa d'entendre
que una cosa
que s'hagi d'enarrocar avui
resulta que demà es pugui fer
jo crec que circumstàncies
com aquestes
o com les del Fortí de la Reina
diuen molt
de la diferència
entre la legalitat
i la justícia
no tot el que és legal
en les circumstàncies
que es donen
a la vida
no tot és just
i hi ha
un principi
d'injustícia
profund
en aquestes dues situacions
perquè no són dues situacions
que perjudiquen
ni perjudicaven
absolutament
a ningú
i l'únic que feien
era ser bones
per la societat
que les envolta
doncs
per
una legalitat
que jo crec
que a vegades
és que els jutges
haurien d'aplicar
menys legalitats
i més sentit
i més justícia
que per això
diríem
són jutges
que ve de la paraula
justícia
no de la paraula llei
és que li he vist
la intenció
de dir la paraula
ja ho dic jo
finalment
i al voltant
i per rematar això
la conclusió lògica
seria que
fruit de tot això
s'haurien de modificar
les lleis
per posar-les al dia
perquè sovint
també estan
potser despassades
i contemplar
és a dir
evitar al màxim possible
aquestes interpretacions
del fil de la navalla
que per una banda
sí
per l'altra no
o potser
Tomàs
afrontar
d'una vegada
la reforma
del sistema judicial
que és un dels temes
que tenim pendents
des de l'inici
la democràcia
i que és una qüestió
que haurem d'afrontar
l'exercit
i no la justícia
on anem bé
ui
l'exercit ja faig
de la repudelació
això de la Marina Tàrrega
ens ha portat
bastanta estona
la tardoria
ja res
ens queda només 3 minuts
però volia fer un petit apunt
Tomàs
els pressupostos municipals
s'ha volgut anar ahir
ja sabem
amb l'acord del govern
i el vot en contra
de l'oposició
potser el més negre
en aquest panorama de crisi
és que no hi ha
noves inversions previstes
això com a ciutadà
ens ha de preocupar
és a dir
que només puguem acabar
totes les inversions
planificades en els últims anys
i que el panorama
financer dels ajuntaments
en general
sigui tan pessimista
jo suposo
que es mantindrà
el mateix to
d'aquiescència
i futur de ciutat
a veure
si s'hagués
si s'hagués fet
un pla d'inversions
no hauria sigut realista
i segurament
l'oposició
ho hauria criticat
probablement
no és el més desitjable
i més
en un any electoral
però
la situació
és la que és
i segurament
és la millor manera
de fer-hi front
d'una manera realista
i a veure
si no hi ha diners
si no hi ha diners
és adaptar-se
a la situació
imaginació
tampoc jo
conec més
que el que ha sortit
a la premsa
Begoña
bueno jo crec que
dic que és
un període negre
en inversor
amb carinyo Ricard
tampoc ho veig així
he dit negre
perquè tenint en compte
si jo crec que
el que hem de mirar
és que el panorama
és negre en general
jo el que puc dir
és que aquest mandat
ha estat el mandat
amb un nivell d'inversió
més alt
des dels últims
30 anys
això està claríssim
i arribarem
a 300 milions d'euros
d'inversió
que és veritat
perquè a més
ja ho vam explicar
que per al tema
de l'endeudament
hi ha dues inversions
amb 97 milions d'euros
que són la Caserna
i el Teatre Tarragona
que no consten
en inversions
perquè ja estan previstes
i ja estan finançades
i que són les que es faran ara
en el 2011
però el que hem de mirar
és el balanç global
i el balanç global
és que ha estat el període
de major inversió
dels últims anys
però per això
ja apuntava de cara al futur
que el futur en general
el futur
a veure
també hi ha un tema
que també
hem d'aprendre
jo crec
hem d'aprendre també
a assegurir les coses
que es van fent
vull dir perquè clar
si tu has fet
300 milions d'inversió
en 4 anys
o acabaràs fent en 4 anys
300 milions d'inversió
clar
jo ja entenc que comencem
a pensar en el futur
que ho hem de fer
ho hem de fer
però acabem
acabem-la perquè ens toca
jo crec que han estat
uns pressupostos
en aquest sentit
realistes
ens hem estret
el cinturó
amb 11 milions d'euros menys
que és el que
hem ingressat de menys
i que a més a més
s'ha fet prioritzant
els temes socials
que eren
els que ara mateix
importen
amb el tema
de la crisi
el Joan segur que no està d'acord
30 segons finals
evident va votant contra
doncs
30 segons finals
que
m'agradaria equivocar-me
però dubto que
totes les persones
i els ciutadans de Tarragona
que tenen problemes
en aquests moments
trobin solució
als pressupostos
de l'Ajuntament
i ja no parla d'inversions
home
depèn del tipus
és que d'inversions
encara li ha sobrat
és que
d'inversions
el propi senyor
Val Pérez
va dir
que dels 300 milions d'euros
150
eren
arrossegats
de l'equip de govern anterior
senyors regidors
ja s'ha acabat d'acord
jo no he dit de qui eren
he dit que han estat
en aquest període
vull dir
a veure
això està claríssim
amb aquest final de pressupostos
ho deixem
ahir ja vam parlar
molt de pressupostos
hem fet més coses
amb menys diners
de l'Ajuntament
i més diners
d'altres administracions
i això també
senyors
Joan Aregio
Begonya Florià
Tomàs Carot
bon any
que tinguem sort
que faci molt bé
fins la propera
bon dia