Temps Tartuli. Aquesta és la sintonia habitual cada dia a aquesta hora
aquí a Tarragona Ràdio, matí de dimarts,
disposats a compartir una estona amb els nostres tres contartulis
i disposats a comentar algunes de les notícies més destacades de la jornada.
Per cert, avançant també, que el proper dijous farem una gran trobada de tertulians.
Serem 40, 50, en fi, serem un munt de tertulians.
Hem convidat a tots els tertulians habituals del matí de Tarragona Ràdio
perquè participin en el programa especial dels 25 anys de Tarragona Ràdio.
Estan convidats també els tres que avui ens acompanyen aquí
als Estudis de l'Avinguda Roma i que, a més, ens han confirmat que vindran.
L'historiador Josep Maria Sabatebós, molt bon dia.
Bon dia i bona hora, malgrat el núvol i tot això, però bon dia.
Bon dia. L'advocat Manel Roca també ens acompanya.
Manel, molt bon dia.
Bon dia.
I el director comercial Josep Acero, o Jou Acero, més conegut com a Jou.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Els tres contartulis d'avui repetiran aquesta setmana
perquè tornaran a venir el proper dijous en una tertulia
que, en fi, ja veurem com surt, perquè amb tanta gent
serà difícil de conduir les temàtiques.
Però avui sí que és molt més fàcil.
Entre els tres comentarem algunes de les qüestions de l'actualitat
que, en clau local i en clau una mica general,
sembla que tenen un protagonisme, un punt de comú,
que és el tema de les retallades, retallades de serveis,
en fi, per conseqüències de la crisi econòmica.
Ahir explicàvem els micròfons de Tarragona Ràdio
i avui ho recull pràcticament tota la premsa tarragonina,
les modificacions i canvis que l'empresa municipal de transports
ha decidit fer en diverses línies d'autobusos.
En alguns casos, doncs, espatllen la freqüència de pas d'aquests autobusos.
En fi, l'objectiu és estalviar un milió d'euros a l'any,
que en un moment de crisi com aquest, doncs, en fi,
és una de les decisions que ha pres l'empresa dels autobusos municipals.
Després tenim altres retallades més generals a nivell de Catalunya,
retallades en matèria d'ensenyament, en matèria de sanitat.
Avui, per exemple, és notícia que es frenarà
tota la implantació d'ordinadors a les aules.
En fi, que tenim diverses qüestions relacionades
amb retallades pressupostàries en temps de crisi.
Per això, comencem pel tema més concret i més local,
més tarragoní dels autobusos.
Els sembla bé que es vulgui estalviar un milió d'euros
a canvi que les freqüències dels autobusos siguin més grans?
Estalvi del dèficit.
Això cal deixar-ho ben bé d'entrada,
perquè realment la companyia municipal d'autobusos
és una companyia que té un dèficit
i que ha de tenir dèficit, normalment.
Per què? Perquè és un servei públic
i, en principi, els serveis públics
no estan fets per guanyar diners.
Seria reduir un milió el dèficit.
En tot, tampoc estan fets per tirar de veta.
I mànig ample i endavant.
A mi em sembla bé.
A mi em sembla bé que ets estalvis.
Malgrat tot, eh?
Manel, també?
Sí, sí, perfecte.
S'ha fet un estudi en profunditat, suposo, del tema
i aleshores això condueix a aquest estalvi
doncs és bona cosa, no?
No hi ha cap mena de dubte, no?
Sempre i quan es mantingui, lògicament,
el servei mínim necessari que la societat demana.
Sí, és curiós que fa un temps es van pujar els bitllets
i suposo que no deu haver incrementat la recaudació
i deuria d'haver un estudi sobre això.
L'augment dels bitllets, què va ser?
Cinc cèntims?
Sí, però si precisament és un servei que és una mica...
Perquè, per exemple, el dels estudiants ho trobo bé
perquè és una cosa que no puja molt a l'any.
Hi ha coses de l'AMT que estan molt bé
que consti que és una companyia que funciona bastant bé,
funciona molt bé.
Però crec que allò de la pujada dels bitllets
després no s'havia incrementat en la recaudació.
I el punt que jo veig una mica més crític,
avui sentint els informatius vostres,
el president de la Federació de Veïns
deia que no havia estat informat, no?
I és curiós que un govern que se les dona
que volia molta participació o molt progrés amb la gent
doncs prengui una mesura prou important com aquestes
i el president d'una important Federació de Ciutadans de Veïns
al Meros no se li hagi comunicat o no se li hagi dit
volem fer això, aquest assemble i tot això.
És la crítica que jo faria
perquè sempre han dit que volien un govern de participació ciutadana.
Ai, Déu meu.
A veure, sempre els queixem.
I els queixem de tot.
Jo no s'ha queixat el senyor.
Jo no, és el president de la Federació de Veïns.
Jo d'entrar preguntaria
aquesta Federació de Veïns
de quin partit és
o és una Federació de Veïns?
Punt.
Primer punt.
Segon punt.
Rebaixades.
Clar que hem de fer rebaixades.
A mi tampoc m'he informat el moderador
que avui seríem 3
quan normalment érem 4.
Mira, aquí hem retallat 25.
Però venim sense cobrar.
No, no, potser m'han rebaixat la meitat.
No ens retallen res.
La meitat que no cobrava.
Ara tinc números vermells.
Senyor moderador, com estem?
De números vermells.
Fatal.
Si gastaven 4 cafés, hauran gastat 3.
I jo que no n'hi he pres,
doncs encara no n'hi he res.
Vull dir, no, mireu.
Hem de fer estalvis.
Teoria les federacions de Veïns
no són de cap color política.
Hem de fer estalvis tots plegats.
Però el que no s'ha d'estalviar
gens ni mica
és seny a l'hora de fer números.
Seny a l'hora de fer números.
Vull dir, jo soc de lletres
i no puc parlar en aquest sentit.
Però, evidentment,
les persones que fan un pressupost
han de fer els números
el més ajustat possible
i no han d'arribar a final d'any
dient, aquí hem perdut això,
allà hem perdut allò altre,
allà hem perdut allò altre.
El darrer,
que apagui o que apagui
el rebut de l'electre o la llum.
No pot ser això.
Però estarà d'acord amb mi
que si vostè anuncia
que vol un govern participatiu
i que la gent tingui opinió,
quan prenguis una mesura així,
a la Federació de Veïns,
potser segurament,
ja dues, bueno, tres,
però de les més importants,
doncs podries assentar-lo i dir,
mira, hem pensat
que com l'AMT,
doncs tenim que estalviar,
tenim que haver tallades,
prendrem aquesta mesura.
Si tu dius que vols un govern...
Les mesures s'han de prendre ràpides
i de seguida,
però sí,
però llavors no diguis
que és un govern participatiu.
Nomenarem una comissió
que estudi tal cosa i tal cosa.
No, no, cal comissió.
Però informar, sí.
Oh, informar.
Moltes vegades el ritme social
va en contradicció
amb la realitat quotidiana.
I si realment
dius que la Federació de Veïns
no ha sigut...
Ho ha dit tot arreu en ràdio.
Sí, sí, sí, ho ha dit.
el president de la Federació
d'Associacions de Veïns.
Vull dir, això no significa
tampoc que no s'hagués tingut
que prendre la mesura.
Vull dir que moltes vegades
només és una opinió.
I aquesta opinió
pot ser prèvia,
pot ser paral·lela,
pot ser posterior.
Vull dir,
són corrents d'opinió
que sempre són bones d'escoltar,
però que tampoc passa res.
Vull dir, a veure...
Aquí al debat estem
que si qualsevol decisió...
Evidentment no és d'informar.
Si qualsevol decisió
que pren, per exemple,
l'Ajuntament s'ha de consultar
o s'ha d'informar prèviament...
No, que no necessàriament.
No acabaríem mai.
Vull dir, això tampoc és això.
L'equip de govern
ha de prendre mesures.
A vegades...
Fins d'acord,
però llavors jo no diria
que vull un govern participatiu,
que informaré...
A vegades fins i tot mesures impopulars,
però és això governar,
és a dir,
a les verdes i a les madures
i tindre, com dius tu,
seny, capacitat
i ganes de fer un servei a la gent.
Vull dir, això està clar.
Ja que hem començat parlant d'això,
ara tornarem a més retallades
que s'anuncien a nivell general,
però és que la pròpia Federació
d'Associacions de Vins de Tarragona
s'assuma amb una mena de protesta simbòlica
que avui hi ha a nivell de tot l'estat espanyol,
que segurament ha passat molt desapercebuda,
perquè la força de les entitats
que la convocen és la que és,
que és apagar els llums,
fer una protesta simbòlica
contra l'augment de les tarifes elèctriques.
A les 10 de la nit.
A les 10 de la nit.
De 10 a 10 i 20, no?
A mi m'agradaria saber,
malgrat tot,
perdona que interrompeixi un momentet,
però vull donar la idea,
si això s'asseguirà.
És a dir,
si a les 10 de la nit
la gent durant quasi mitja hora
apagarà les llums.
Clar, però Manel,
quanta gent s'ha assabentat d'aquesta iniciativa?
Pràcticament, quasi ningú.
En tot cas, jo els hi pregunto.
Les xarxes socials van plenes.
El Facebook, el Twitter,
però això tampoc arriba a tota la població.
Comporta un sector molt encara minoritari.
Els veïns que formen part
de la Federació de Veïns, ho saben?
Estan dintre de la xarxa social.
Clar, és senyor.
Bueno, quasi totes les associacions de veïns
tenen Facebook ja, ara.
A veure, però a quarts d'11 de la nit,
quan la gent està a casa,
quan estan veient el teladiari,
quan estan veient l'herman o el padre...
El hermano i el padre, la dona.
O la tertúria de luxe.
Sí, o aquestes qüestions...
A veure, una mica...
Però és el dematí, no, això?
Hem de creure una mica
que la gent, a banda d'això,
també veu altres coses molt més importants,
espero, no?
Doncs tu creus que apagaran la llum
a dos quarts d'11 de la nit
i quedarà tot fos la ciutat o els pobles?
Però aquesta és una manera
de protestar contra l'augment de les tarifes.
Em sembla perfecte.
És una manera, creuen molt simbòlica,
que no van llocs...
Si realment fos participativa
d'un tant percent important,
seria un impacte econòmic
fort per a les companyies elèctriques.
Això no hi ha dubte.
Però jo dubto que això tingui un seguiment.
No, no, jo trobo bé que es falla.
Això el que passa
que les companyies elèctriques
d'aquesta mitjora tampoc...
Però què poden fer els ciutadans, els usuaris?
Realment podem fer alguna cosa
davant d'aquest augment
que dicten allò per decret...
Ara mateix ha hagut un problema...
Ho sé per al tema...
Involuntàriament ho sé
pel tema esportiu.
Els jugadors estan vivint
a la Pineda i tot això.
Molt bona aquesta, això no s'haurà...
Això no s'haurà...
Si hagués una webcam...
Això no es veu...
Haurem de ficar una webcam.
No es veu per la ràdio...
És que hi ha hagut uns llocs de la costa
que han estat uns mesos
fent lectures...
Aquelles com es diu, estimades.
Estimades, sí.
I ara aquest mes de desembre
hem fotut reatures reals
i hi ha hagut unes clatellades
a 300 i 600 euros per factura.
Això també, bueno,
les companyies suposo que volia
que fos final d'any i recaptar...
I la gent està indignadíssima.
Ja estan els telèfonos col·lapsats.
Però truques i estan mitja hora
per atendre, dir-ho típic, no?
Clar, si la protesta és apagar el llum
durant 20 minuts a les 10 de la nit,
que és hora punta,
doncs, en fi,
no sé si també pot haver-hi altres alternatives
per queixar-se del preu de la llum.
Josep Maria, què et sembla?
Fan el que volen.
A més a més, passa una cosa.
Les companyies.
Les companyies elèctricas
ara és un 902
o una cosa semblant.
Vull dir, ja no existeix allò
la guixeta que podies anar allí
i parlar amb algú
i demanar que vingui el senyor del darrere
i l'altre.
Ara hi ha una persona
amb un telèfon,
amb un número determinat,
que diu,
escolti'm,
jo aquí tinc un ordinador al davant
i l'ordinador em diu tal cosa o tal altra,
lectura estimada
i totes aquestes coses.
Tu pots trucar el telèfon d'atenció al client
i dir-li,
escolta'm,
aquesta pujada en negre
que m'heu posat aquí,
que això ha passat a tothom.
Ens ha passat a tothom.
No, no, sí, la pujada.
Perquè de moment tira endavant.
Ara l'hi rectifico.
i t'ho abonen de seguida.
Però per què he de perdre jo el temps
amb totes aquestes coses?
Per moltes raons.
Perquè abans venia un lector
cada dos mesos
a mirar el comptador.
Podies anar amb el rebut
en un lloc determinat.
Fora llocs de treball,
fora tot un seguint.
I negoci, negoci, negoci,
i benefici, benefici, benefici.
Què pots fer?
Doncs mireu,
si voleu tanquem el llum,
però què passarà?
Sort que és avui, eh?
Perquè demà donen el Barça.
i de 10 a 10 i 20?
Demà donen el Barça.
Demà haurien tingut poc èxit
les protestes.
Ah, per què?
Perquè avui, què hi ha avui?
Potser ja sí.
Ah, bé, clar.
Hi ha el València,
que també és de la Champions.
Però això que ha dit
té molta raó
en el sentit que, primerament,
que si cobren a 100.000 persones,
per exemple,
10.000 es donaran compte,
50.000 ni ho miraran
perquè si la gent gran,
si és la segona residència.
I els que tenen raó,
si multipliques 20-30 euros per persona
o reclames de moment
aquells 300.000, 400.000, 500.000 euros,
els han tingut ells
a la seva conta,
reclames i fa.
El que ha de fer la gent,
i et parla la gent gran,
és el que la gent gran
ens deien altres
quan érem petits.
Quan entràvem
en una habitació
i deixàvem la llum encesa,
ens deien
allà hi ha un lladre
que està robant.
I el lladre que està robant,
frase històrica, no?
El lladre era senzillament
la bombeta que estava encesa.
Per què?
I les bombetes
eren de 15, eh, ull.
Estalviar.
Estalviar.
Estalviar l'electre.
No malgastar l'electre.
Com passa amb l'aigua
i com passa amb tantes
i amb la benzina
i amb tantes i tantes coses.
L'empresa municipal
de transports
estalviarà
amb gasolina
o amb gasoil
o amb el que funcionen
avui dia
aquests autobusos.
Menys mal
que encara no hi ha
els elèctrics
que si no
també haurien de parar
aquesta empresa municipal.
En fi,
no emboliquem més la troca.
Hi hauria serveis mínims.
Sí, sí.
En fi,
que tenim protestes.
Bueno,
tenim el tema de la llum.
com les retallades
en algunes línies
d'autobusos
o de freqüència de pas.
Deia al principi
de la tertúlia
que s'anuncien
a nivell general
de Catalunya
retallades
en temes
d'ensenyament
i de salut.
Algunes obres
d'alguns equipaments
sanitaris.
Avui,
després de les notícies
de les 10,
entrevistarem
el nou director territorial
de salut
aquí a Tarragona.
I en el tema
d'ensenyament,
una cosa que crida molt
l'atenció,
que és allò
de la implantació
dels ordinadors
que va començar
aquest curs.
40.000.
Ara la nova consellera,
el nou govern
de la Generalitat,
diu que tot això
ho frenem.
Què et sembla?
40.000 ordinadors
menys.
Menys ordinadors,
menys escola segurament,
per tant,
més aules prefabricades
durant més cursos.
Es justifica o no,
Manel?
En moment de retallada.
A priori,
no es tindria
que justificar res
de tot això
perquè hi ha
una sèrie
de qüestions elementals
que necessàriament
han de tenir
un impacte social
imprescindible.
Com és,
per exemple,
el dret a la sanitat,
el dret a l'alimentació,
el dret a l'educació.
Això són principis bàsics
de l'evolució social
que el poble
necessita sempre.
Per tant,
tu no retallaries
res en sanitat
i en ensenyament?
Seria,
a veure,
si arriba un moment
que dintre d'un estat,
d'un govern,
d'una comunitat,
s'ha de retallar
alguna cosa,
doncs s'ha de retallar
perquè això és imprescindible
per la supervivència.
Ara bé,
aquestes coses
són les que s'han de retallar
menys
o no s'han de retallar?
Llavors,
caldria veure
i fer un estudi
de buscar retallades
amb altres qüestions
no tan imprescindibles.
Però retallar l'educació,
a veure,
quan s'ha posat la mel
als llàbits,
quan a la canalla
se'ls ha començat
a ensenyar amb els ordinadors.
Ara,
l'any vinent,
segons s'hi llegit,
40.000 ordinadors menys.
Bé,
aleshores,
estem retrocedint.
I això,
això és molt trist.
I no s'ampliaran
tampoc les plantilles
de mestres,
han dit.
Jo.
Totalment d'acord
amb el que ha dit ell.
Jo no retallaria res d'això.
Dos anècdotes.
Igual ara penseu
que soc una mica
d'amagoc
o el que sigui,
però la prohibició
de les corrides
de Braus
costa 600 milions d'euros
a la Generalitat,
que són 10 hospitals
com en Joan XXIII.
Ja tenim una cosa
que no calia
per prohibir-la,
perquè qui van va
i qui no va,
no va.
I podríem dir altres coses
com les ambaixades
a l'estranger
i tot això,
que són les coses
que jo retallaria
i no retallaria
evidentment
ni un euro
de tot això.
Josep Maria.
Jo no sé
com se diu en català,
perquè tinc una formació
i una educació
en castellà
de molts anys.
Formació de l'Espíritu Nacional.
No, no, no.
No va dir.
A banda,
palos de ciego.
La frase,
la dita.
És veritat,
no li trobo
la traducció ara.
Clar,
cops de pal,
cops de pal d'invident.
Que s'estan
anunciant coses...
No, no, no.
El fet
que amb educació
quant de temps fa
que no s'encerta.
Que estem fent
canvis
de plans,
d'estudis,
de tira i afluixa
endavant.
Quan en realitat
les pissarres
i el guix
han sigut
un instrument
ideal.
Que el món
va canviant.
D'acord.
Que el món
va canviant.
D'acord, no?
Però el bon mestre
amb un tros
de guix
que a vegades
volava pel cap
dels alumnes,
eh?
tots ho sabem,
això,
no hi estem d'acord,
però...
I el borrador també, eh?
El borrador.
Això ja era més...
Això ja era
en pla obús.
Vull dir,
l'altre era una bala
i això ja era
una bala de canó, eh?
L'altre de fusell
i aquesta de canó.
Però, està clar,
amb una pissarra
i que no sigui
la pissarra electrònica,
no cal que siguin
totes aquestes
meravelles.
Però està clar,
sembla,
sembla
com si l'educació
depengui
d'uns ordinadors.
No, home, però...
Però, clar,
ara aixequem el crit,
però tornem
al que he començat
a dir jo.
Si no tens
una planificació
ben feta,
perquè sàpigues
que pujarà
un grup
de 40.000
o no sé
quants ordinadors
heu dit,
perquè aquests
són els que arriben ara
i necessiten,
necessiten com aquell
que digui,
el guix i la pissarra
per poder seguir
aprenent.
Doncs, no facis
la planificació.
Això ho has de tindre
preparat
durant anys.
Però és que...
Hem canviat
de plans d'estudis.
Però és que és una qüestió,
Josep Maria,
de prioritats.
El govern anterior
va considerar
que era prioritari
posar-hi ordinadors
i aquest govern...
Però no és una planificació.
I el govern anterior
va considerar
que era prioritari
fer la setmana de la neu,
aquesta setmana blanca
i avui ja està.
Avui ja estan organitzant
els centres cívics
de comunitats de vins
i coses d'aquestes
activitats
per guardar els nens,
per guardar els nens,
guarderies d'alumnes
que estan en edat escolar.
Per què?
Perquè els pares treballen
i els pares ja no se'ls pot demanar
ara que apretin
a més a més el cinturon.
Sí, la generalitat.
Tot un munt de coses.
Vull dir,
estem palos de ciego.
A veure,
ja que m'ha tret el Josep Maria
el tema de la setmana blanca,
aquesta relacionada
amb l'ensenyament
i ahir, per exemple,
el Jou Acero,
perquè no ho sàveu,
és vicepresident
d'un club esportiu
com és l'ADT.
Ahir teníem en aquest programa
a un club de bàsquet
com el CBT
que també organitza activitats.
No sé si l'ADT és el cas,
però el Jou que també es para.
Això de la setmana aquesta
de vacances escolars
que va impulsar
l'anterior govern
per aquest curs,
però que sembla
que el nou govern...
Diuen que la rogaran.
Estàs a favor o en contra?
En contra totalment.
En contra?
Sí, en contra totalment.
Perquè és una despesa més
perquè clar,
jo al meu fill
hauré d'apuntar
i he buscat una solució
que és on va estudiar anglès
que fan una setmana intensiva d'anglès
i ell està encantat
en fer anglès,
a la nena també,
perquè la gent treballa
perquè també és curiós
que això ho fes un govern
una mica el tripartit
que era d'esquerres
i la setmana blanca
qui més podrà gaudir
és la gent
amb una posició econòmica
més alta
que es podrà anar
unes setmanes a esquiar.
Hi ha molta gent
que al col·legi
on vaig jo amb els meus fills
que hi ha pares a l'atur,
pares que clar,
no poden demanar
una setmana de fenya
i és molt complicat
encaixar tot això.
La DT per cert
no feu campus...
No, fem el de l'estiu
que és el més antic
de la ciutat
a la laboral
i ja no en feu més.
Ho dic perquè
és evident
que no només els clubs esportius
sinó que hi ha moltes entitats
que estan organitzant
i estan preparant
activitats per la canalla
per aquests dies.
El Manel,
està a favor o en contra
de la setmana de vacances escolars?
A veure,
jo vull esplejar-me
una miqueta més,
agafant una mica
el fil dels dos companys.
Esplejar-te què vols dir?
Que te vols anar a vacances?
Esplicar una mica més
la simple opinió.
Sí, bueno, bé.
A veure,
òbviament,
a l'allar de tota la història
és cert que hi ha hagut
un canvi de plans d'estudis
constants,
és a dir,
constantment,
d'una manera,
de l'altra,
el preuniversitari,
el batxiller superior,
l'examen d'estat,
els tres anys de batxiller,
bé,
això ha sigut
un desmàtric constant.
Cert també
que s'ha intentat
ara acostar últimament
la planificació educativa
espanyola
a nivell europeu,
no?,
a determinats sectors.
Això és així,
molt bé.
Jo crec que
actualment
no és que hagi faltat
planificació,
el que falta
són quartos.
diners.
És a dir,
si hi hagués hagut diners
i no hi hagués
aquesta situació
de crisi econòmica,
els ordinadors
hagueren arribat,
els mestres
hagueren arribat
i tot això
haguera arribat,
no?
La Setmana Blanca,
a veure,
la Setmana Blanca
també ha sigut
un intent
de plantejament
europeïsta
per diversificar
una mica
els períodes
vacacionals.
Amb els peixos
ho fan.
Esclar,
però ara què passa?
El mateix,
el peix que es mossega
la cua.
la Generalitat paga només
el 25%,
segons hi ha llegit,
dels costos
que la Setmana Blanca...
De les activitats
que s'ha d'organitzar,
sí.
I el reste d'activitats
a càrrec dels pares
o a càrrec
de certes entitats,
com avui també diu el diari,
que hi ha un parell d'entitats
que s'ofregaran
dintre del possible
els costos
d'aquests
espècies de divertiments
o divertiments
que es faran per fer.
Què costarà la Setmana Blanca?
A veure,
en virtut de tot això
i de tots aquests plantejaments,
no Setmana Blanca,
lògicament,
no pot ser.
És a dir,
en lloc de generar-se
un benefici
per la gent,
pels nanos,
pels estudiants,
s'està generant
un conflicte
familiar,
social.
I sort dels avis,
dient-se.
I dels avis.
llavors això no pot ser
de cap manera.
Si es derogarà
l'any que ve,
suposo que el govern actual
farà el que tingui que fer
i estudiar el que tingui que fer
per considerar-se
el que no.
De manera que els jesuïtes
que eren molt savis,
els jesuïtes,
o són,
ja deien en aquells temps,
en tiempos de canvi,
no fer mudances.
Això ho fan sempre.
Vull dir,
que és realitat.
Avui estàs molt amb...
Ah, sí, avui estàs molt de refranya.
És el temps, això.
És el temps.
És el tornant enrere
i girar la vista enrere
que et porta totes aquestes coses.
Tu a favor de la setmana
que vacances no hi estàs.
Home, a més a més,
trenca un ritme.
Vull dir,
l'alumne està acostumat
a portar un ritme normal.
Com tots plegats.
Com tots plegats.
Vull dir,
a mi quan canvien l'hora
ho noto.
El meu cos ho nota.
I no t'adaptes
als ritmes.
Si a més a més
et canvien tota una setmana,
després tornar a reentendre
tot això,
i et dic,
més qui menys,
qui més qui menys
està acostumat
a una sèrie de coses.
Si has de fer un canvi
que sigui per a bé,
però també t'acostarà
adaptar-te a aquest canvi.
Per què?
Perquè vés a saber
el que li ha costat.
El mestre
que ha tingut
que adaptar
la seva didàctica
i la seva pedagogia
a l'ordinador.
perquè això ha costat
el seu.
I no sé fins a quin punt
ho han portat a terme.
Jo estic d'acord
en que la sanitat
tingui un instrumental
avui en dia
excel·lent.
L'ull clínic del metge
ha de ser servit sempre.
I no s'ha de refiar
única i exclusivament
de
oh, és que ha fallat
la màquina del laboratori
i no podem dir res
en aquests moments.
La medicina ha d'avançar
en tots els sentits.
L'ensenyament ha d'avançar.
Però
fem-ho poquet a poquet.
i planifiquem-ho bé.
No canviem per canviar
perquè farem una idea
que això
tenien la intenció.
Oh, tenies la intenció
i quan ha durat?
Un any?
Tot el moment.
Escolta'm.
Un any vinent.
A veure com es concreten
aquesta retalla
si és que finalment
es fan
i en matèria de sanitat
d'aquí una estona
li preguntarem
al nou director territorial
si també pot haver-hi
menys inversions
en alguns equipaments sanitaris.
Recordem que per exemple
tenim un hospital
com el de Joan XXIII
que està en ple procés
d'obres
en diferents plantes
i en diferents sectors
del complex sanitari.
Els hi proposo
canviar de tema
i abordar una altra notícia
d'actualitat d'aquests dies.
Ja saben que hem tingut
dos o tres incidents
a la xarxa ferroviària
tarragonina
en els últims dies.
El divendres
ens va descarrilar
un vagó de carbó
al costat de la plaça
dels Carros
i al costat
de la mateixa estació.
Uns dies abans
en el mateix lloc
havia bolcat
un tren carregat
amb colze.
També aquest cap de setmana
el dissabte
es va activar
durant cinc hores
el pla 7 a causa
d'un incendi
que es va produir
a l'estació de classificació
a prop del polígon
Entre Vies.
En fi,
fruit de tot això
li hem preguntat
al tinent d'alcalde
de territori
de l'Ajuntament
de Tarragona
Javier Terres
i ha vingut a dir
que l'Ajuntament
està una mica allà fart
i demana
que comencin les obres
per exemple
del tema
de la plaça dels Carros
del soterrament
de la plaça dels Carros
perquè clar
aquests incidents
de trens
que bolquen
al costat
d'on passa la gent
poden ser
i poden resultar
un risc
i un perill
per a la població.
Jou,
què et sembla?
Ens en sortirem
algun dia
amb el tema de...
El plaça dels Carros
s'ha anunciat
quatre vegades
i s'ha anunciat
el butllet municipal
que començaven les obres
i no s'ha començat.
Hi havia un govern
a Tarragona
d'un color
a Barcelona
a la Generalitat
d'un color
i a Madrid
del mateix color
i no ha avançat.
No totes les culpes
han de ser
sempre les mateixes.
No ho sé.
Jo crec que
el que fer
és necessari
i que comenci ja,
evidentment.
Que hi ha pressupost.
Que està aprovat.
Que hi ha diners.
Aprovat està.
Que ho sabia
l'associació de veïns.
Suposo que sí.
Perquè jo veia
una vegada
una associació de veïns
amb una xerrada
i ho han dit.
Que es va informar
prèviament.
A veure.
S'ha de fer.
El projecte
recordo que és a DIF.
L'ha de fer la DIF.
Que és aquest ENS
estatal
que és el que gestiona
les vies de tren.
de la planificació
correcta a la DIF.
Perdona?
Sabem el que vol dir
a DIF?
Administrador
d'infraestructures
ferroviàries.
Vull dir que...
A veure,
està en...
Això, Josep Maria,
és de premi, eh?
És que jo ho he vist...
Pregunta en trivial.
Els carretons
que hi ha
a l'estació,
els carretons aquells
per portar
als aeroports,
ho posen.
Sí, què posa a DIF?
Ho posen.
Hi ha la inversió
de l'estació de Tarragona
també pendent.
No, però clar,
el tema dels accidents
és una mica greu
perquè tenim un estat
de les vies
s'ha demostrat
que trens
de mercaderies
com aquest de carbó
bolquen just
al costat
d'on passen milers
de persones.
On passarà
el corredor
del Mediterrani.
És que ja no és
no és solament
el fet puntual
de l'accident,
que això és greu,
sinó és el fet
quotidià, diari,
de la gent que passa
per allí,
de la gent que travessa,
a cada moment
la barrera baixa,
cotxes que estan esperant.
Això és d'urgent necessitat.
Vull dir,
és que això s'ha de fer ja.
Ja sé que hi ha
el pressupost aprovat,
però no és bueno,
el que passa és que no hi ha
els diners, segur.
Què vols dir,
que hi ha pressupost
perquè no hi ha...
No, no, esclar, home.
Vull dir, a veure.
És que si no,
no té sentit.
Primer hi havia
el clavegueram imperial romà.
Sí, es va trobar
una claveguera romana.
Molt bé.
Es va fer un estudi,
es va fer una planificació i tal.
Ara crec que tot està sol·l·lentat.
Doncs que es faci.
Ja està.
És així de fàcil.
Que passem
per la claveguera
i no caldrà
que aneu a acompanyar.
Doncs,
deixi'm reservar
els últims minuts
de la tertúlia
per un tema
que ens ha acompanyat
durant els últims dies,
perquè és d'aquells
de debat,
sí o no,
molt ciutadà,
molt de carrer, no?
Què fer davant
de la possibilitat
que Tarragona
sigui designada
a la ciutat
per acollir
els Jocs del Mediterrani
el 2013?
Estem a una setmana,
teòricament el dia 23,
la setmana que ve,
el 23 de febrer,
el Comitè Executiu Internacional
decidirà què fem
o què fer
amb aquests Jocs del 2013
que finalment
no es faran a Grècia.
Tarragona té moltes possibilitats,
sembla.
Joe,
tu què faries?
Si no.
No, no, no.
Si no,
no pot ser si no.
Aquesta pregunta,
a més jo estic vinculat
a l'esport,
no pot ser si no.
Primer,
ha de saber si es designen.
Segon,
el més important
és veure quins calés
hi ha per fer tot això.
Qui paga aquesta festa,
dit així en plata.
Clar,
si,
per exemple,
la villa mediterrània
o on ja els atletes
tenen que ser
modus prefericats
a la laboral,
si són uns jocs
del Mediterrani
una mica descafeïnats,
clar,
té que ser molta prudència.
Si es fan,
es fan bé.
L'ideal,
el planning era el 2017,
que teníem temps.
Fer-los el 2013,
és que no sé,
és el que diem.
Si estàs retallant
amb educació,
amb sanitat,
amb no sé què.
Fer uns jocs
del Mediterrani
una mica hostès,
s'han de gastar
250 milions d'euros.
Fer-los ben fets
serien 500.
si anem a la banda hostera,
d'on te sortiran
aquests 250 milions d'euros?
És el que pregunto jo,
no?
Tu veus molts riscos.
Justet,
però, bueno,
clar,
també és que
deixar escap a l'oportunitat
és que és molt complicat.
Però primer,
el planning econòmic,
si no hi ha,
és el que té que sortir,
clar.
Això és com esperar
els Reis Mags d'Orient,
però sense possibilitat
que potser sigui viable.
A veure,
la il·lusió tarragonina
seria fer-ho,
oi que bé,
però si toquem
de peus a terra
dir com,
quan i de quina manera.
Si és possible,
és possible,
doncs fem-ho.
De totes maneres...
I tu ho veus possible
a nivell molt particular?
Jo crec que no,
més val que esperem
el dia 24
i en parlarem,
perquè és que si no això...
Oh, però el dia 24
ja haurem hagut de decidir
com a ciutat
si l'acceptem o no?
Nosaltres no decidim,
decidiran els altres.
Per tant,
si la designació ve donada,
doncs bueno,
ja veurem.
Tenim un competidor molt dur
que és el Gaddafi,
que si el Gaddafi diu...
i la ciutat de Tripoli
és...
Home,
si el Gaddafi
s'encaparra
en què ho vol fer...
No n'hi havia una altra
de Turca, també.
Sí,
hi ha una ciutat turca,
Mercín,
Tripoli,
que és la capital de Líbia
i Tarragona.
A veure,
la il·lusió hi és,
però el seny
també ha de ser,
no?
I llavors això comporta
un esforç econòmic
importantíssim.
250.000 euros,
uns jocs a vostès.
És una mica de seny
o rauxa, segurament.
Josep Maria,
tu què creus?
Seny,
més aviat seny,
que no pas dir
vinga, va,
fem-ho.
A mi,
il·lusió,
la il·lusió
és una cosa.
I tu has parlat
dels reis,
Max d'Orient.
La il·lusió,
jo la fixo més propera.
Bienvenido,
Mr. Marcel.
També.
Que hi hagi
un Mr. Marcel,
que hi hagi
un interès.
De fet,
tenim la imatge
d'Almeria.
Mira,
mira,
l'Almeria.
Abans.
Era l'any 2001,
eh?
Sí, sí.
2002-2003.
Ja ho sé,
però mira el cop
que va donar.
i a vegades,
a vegades,
d'alguna forma...
Si no diem que no.
El que passa és que
ja t'he dit,
jo em tornaria a aixecar,
us ensenyaria el cinturon
que porto jo ara,
els pantalons,
i un altre autor.
I veuríeu els
treuets que tinc a llit,
ja no em queden,
pràcticament.
Mésit que hauran els pantalons.
No, no,
a casa tinc un aparell
que els va fent,
d'aquells que pots...
Allò és baratet, eh?
Pots comprar allò
i pots anar fent així.
Vull dir,
l'estalvi consisteix en això.
Comprar l'aparell,
deu estar treballant
perquè si cau en la grossa
de Nadal,
hi hagi tot un plàning,
no?
Però ja et dic,
a mi...
El que tu deies de la vila
és ser impossible,
o jo...
En fi,
jo diria que és impossible
fer una vila nova...
Va, escolta,
un moment,
el Corte Inglés
s'ha fet en un any, eh?
Clar, és que...
Sí, però...
No hi caben tots els...
Home, no hi caben,
no?
El fotem fora,
ara hi fotem els Olímpics.
El Corte Inglés
és un edifici.
Sí, sí, sí.
És benveni del Mr. Marshall,
el que et acaba de dir.
que m'havia perdut.
Estaves per fer-los o no?
Jo, jo, jo...
A vegades convé allò...
Tornaré a parlar en castellà,
eh?
Ja sé.
Me liaré la manta a la cabeza.
A la cabeza.
Ja ho esperàveu, no?
Vull dir,
us he servit
amb safata de plata, eh?
No he dit bandeja.
Bé,
aleshores...
Clar,
jo en casos així de dir
fem un esforç tots plegats.
Tots plegats.
Tots plegats.
Començant perquè hagi de començar.
Reduir el que sigui.
eh?
No com passa
amb alguna entitat bancària
o amb alguna institució pública
que abans de plegar
s'augmenten sous.
Això sí que és vergonyós.
I no direm noms.
El que passa és que estaria per veure
si el ciutadà acceptaria
una rebaixa de determinats serveis,
per exemple, eh?
Si fos el cas, eh?
En detriment de fer
de fer uns jocs al Mediterrani.
Bueno, aquí hem parlat
hem parlat de
de sanitat,
hem parlat d'ensenyament,
hem parlat de coses bàsiques.
Vull dir,
el forn ha d'estar obert
i de pa n'hi ha d'haver per tothom.
Que després el pernil sigui
jabugo, pata negra
i tot el que vulgueu,
això ja és una altra cosa, eh?
Però de moment,
vull dir,
pa,
ensenyament
i
i sanitat
i circ.
I circ.
I circ del Mediterrani.
I circ.
Doncs així,
així la gent estarà contenta
i tirarem
Tarragona
d'alguna forma
endavant.
És l'única manera.
els ha convençut o què?
Totalment.
El Marell somriu.
Estic garratibat.
Estàs més convençut
de dir que sí?
Ojalà.
Jo crec que sí.
Hem de tirar endavant
com sigui.
Hem de tirar endavant
com sigui.
Si no estem perduts,
ens quedarem
benificats.
Jo ho.
Evidentment,
com a persona vinculada
al món de l'esport,
estaria encantat
que Tarragona
tingués un pabelló olímpic
que no el tenim,
que és més necessari
que un camp de futbol nou,
però torno a lo mateix.
Quien pagarà,
jo també parla en castellano,
quien pagarà
tota esta fiesta?
Quien pagarà el pato,
vols dir?
No, el pato no,
que són dos...
Jo abans d'acabar
diré per arrodonir-ho això
i perquè no s'enfadin
allò dels de la llengua
catalana i castellana,
ho diré en castellà
perquè em vaig aprendre també,
diré allò de
lo que no crece,
muere.
Josep Maria Sabatevos,
Jou Acero,
Manel Roca,
moltes gràcies
per venir aquest matí
a la Tertúlia de Tarragona Ràdio
i els espero dijous
en la gran trobada
de Tertulians
que farem
a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Que vagi molt bé.
Bon dia.
Fins dijous.
Adéu, bon dia.