És un espai que us oferim cada dilluns a l'una del migdia.
Avui al Caixa Fòrum Tarragona, l'espai que us oferim cada dilluns a l'una del migdia,
ho fem des d'aquí, des del Caixa Fòrum Tarragona, el que recolvem número 2,
ja ho vam dir la setmana passada, ja n'hem parlat moltes vegades al programa,
per aquesta exposició dedicada a Enric Sagnier.
I estem molt ben acompanyats, d'una banda, com cada dilluns,
amb el director de Caixa Fòrum Tarragona, amb el Carles Marquès.
Carles, bon dia.
Bon dia.
I avui també estem acompanyats dels dos comissaris d'aquesta mostra,
d'una banda, amb el Santi Barjau, bon dia.
Hola, bon dia.
I també amb el Júlià Guillemont. Júlià, bon dia.
Hola, com anem?
Estem situats aquí, just al centre de l'exposició,
i en un lloc molt simbòlic, perquè estem, Carles,
just a tocar de la part dedicada a l'exposició a Ràdio Tarragona.
En efecte, exactament, un dels objectius o de les idees
de poder fer un programa en directe des de l'exposició
era que en l'edifici d'Enric Sagnier a Tarragona,
a Rambla 977, justament hi va haver la seu de Ràdio Tarragona,
la de Josep Maria Terrassa,
que no sé si podem sentir de fons, fent d'imaginet,
però, clar, vull dir, evidentment, de Ràdio Tarragona a Tarragona Ràdio
tocava fer un programa des d'aquí.
Després ens hi acostarem i amb el micròfon intentarem escoltar-ho.
A més a més, en un edifici, Santi, Júlià,
un edifici històric de la Rambla Nova, de Sagnier,
una de les cares visibles de la ciutat de Tarragona.
Sí, l'edifici que fa Enric Sagnier a Tarragona
és la seu de la caixa de pensions,
i és un edifici que té una gran visualitat
en el païllatge urbà de Tarragona,
perquè es veu sempre en la imatge de la ciutat,
té molta presència,
i és un dels edificis notables.
Què podem dir d'aquest edifici?
Quines característiques en podem destacar,
d'aquest edifici històric de Barra amb la Nova de Tarragona?
Sagnier, quan construïa per la caixa,
feia uns edificis que eren multiús.
Sempre, diguem-ne, la part de baix
estava destinada a les oficines bancàries,
i després la part de dalt eren habitatges
que permetien finançar l'operació
i que fos una operació rodona, diguem-ne.
I aleshores aquest doble ús s'ha mantingut al llarg dels anys,
encara ara té veïns a l'edifici,
i la part de baix ha continuat tenint aquest ús públic que ja tenia.
A més a més, la peculiaritat aquesta,
en els anys 30,
acollir una emissora de ràdio important, diguem-ne.
Això també li ha donat a l'edifici una cosa molt singular.
Crec que, com ha dit el Santi,
l'edifici té un...
és molt visible, no?
És un edifici que utilitza un solar bastant estret,
no és un gran solar,
i en canvi hi treu molt de partit
a base de crear aquesta gran columna de pedra,
aquesta gran, diguem-ne, torre de pedra,
coronada amb aquesta cúpula,
que aprofita molt bé la cantonada
i monumentalitza molt aquest racó de la ciutat.
Nosaltres hem estat veient, per exemple,
com en les postals que hi ha a la Rambla Nova
sempre apareix aquest edifici, no?
I és per aquest element tan icònic,
tan gràfic,
tan potent des d'un punt de vista de construcció de ciutat
que té l'edifici.
I també molt simbòlic per la caixa,
l'edifici de...
A més a més, en guany que es conmemora
aquest centenari de la caixa a Tarragona.
Exactament.
Aquesta és la primera seu construïda expressament,
és a dir, hi havia hagut una oficina abans,
al carrer Girona,
on ara hi ha l'associació de passebristes,
al costat de la casa Sales,
però aquest és el primer edifici construït expressament,
la primera seu.
La segona és aquesta en què ens trobem des dels anys 50,
però clar, és molt simbòlic per la caixa
perquè, de fet, encara molta gent el coneix,
com l'edifici de la caixa,
i va ser durant ben bé 20 anys,
doncs la seu d'aquesta institució aquí a Tarragona.
I a més, com deia el Julià, d'alguna manera,
en un temps en què no hi havia logos encara,
vull dir, no hi havia la famosa estrella de Miró
que ara ens identifica ràpidament,
un dels logos o l'emblema de la caixa
eren els seus edificis,
és a dir, els edificis de Sagnier,
el de Via Laietana fins i tot,
això l'hem vist moltes vegades en forma de logo,
però probablement,
per qui no conegués la ciutat de Tarragona
i vingués aquí,
podia identificar aquest edifici
com a seu de la caixa ràpidament,
perquè té unes notes comunes
als altres edificis que va construir per la caixa,
vull dir, tot i ser tots diferents, evidentment,
això crec que el Santi ens ho podria explicar millor,
però en canvi tenen alguna cosa comuna
que els fa identificables.
Ara ho fem a través dels colors,
a través d'una imatge de marca corporativa,
però en aquells moments, diguéssim,
eren unes formes que feien pensar,
a més donaven aquesta imatge, això,
de solidesa, de voluntat, diguéssim,
de permanència,
i em dóna l'impression que en tots,
els dos edificis que jo conec més,
que són els de Barcelona,
perquè també hi he treballat,
i aquest de Tarragona,
perquè hi passo cada dia per davant,
em dóna l'impression que hi ha unes circumstàncies comunes.
Sí? Quins són aquests trets comuns
que podríem trobar, Santi?
Sí, bé, de fet, Sagnier,
quan fa l'edifici central de la caixa de pensions de Barcelona,
dos edificis, de fet,
el de serveis financers i el de serveis socials,
i les sucursals primeres que es van edificant a Manresa,
a Igualada, aquesta mateixa de Tarragona,
doncs fa servir uns trets comuns,
que són la pedra buixardada,
la pedra rústica, la façana,
que, com deia bé, el Carles denota
solidesa i dóna confiança al que hi deixa el diner allà dins,
i, diguem, unes altres característiques de la façana,
però, principalment, l'ús de la pedra
que dona aquesta imatge comuna a tots els edificis.
És un dels edificis més característics de Sagnier,
a la ciutat de Tarragona, a la Rambla Nova,
com dèiem, primera seu de la caixa,
seu també de Ràdio Tarragona.
Per a aquells que encara no n'hagin sentit a parlar,
per a aquells que encara no hagin vingut a l'exposició,
com podem explicar qui era Enric Sagnier?
Bé, Enric Sagnier és un arquitecte singular.
Nosaltres a l'exposició li hem volgut destacar com tres aspectes,
però, d'una banda, el fet que va pertany al moviment modernista
i va construir alguns edificis singulars dintre d'aquest corrent,
però, més enllà del modernisme,
va tenir una llarguíssima carrera,
va construir moltíssim,
i va construir una mica dintre dels diferents estils de l'època.
Des d'una arquitectura d'una inspiració neogòtica
fins a edificis que utilitzaven el repertori clàssic.
És des d'aquest punt de vista que diem que va ser un arquitecte eclèctic,
va ser modernista i va ser eclèctic.
I el tercer punt, del qual ja n'hem parlat una mica també abans,
va ser un arquitecte en un gran sentit de fer ciutat
a través de l'arquitectura com a element monumental.
i el tercer adjectiu que hem destacat d'ella és monumental,
és a dir, seria un arquitecte modernista, eclèctic i monumental.
La seva obra s'encavalla entre el final del segle passat
i començaments del segle XX,
i especialment a la ciutat de Barcelona és extraordinàriament visible.
És a dir, tot i que el seu nom no és conegut
com el dels altres grans mestres de l'arquitectura del seu temps,
la seva presència a la ciutat és extraordinàriament significativa.
Un cop la gent s'adona que existeix Sagnier,
veu Sagnier per tot arreu, perquè realment es troba per tot.
En la nostra exposició remarquem molt aquest aspecte
de constructor de la ciutat de Barcelona,
però també posem de relleu la seva importància
en construccions arreu de Catalunya.
Amb aquest edifici, per exemple, de Tarragona,
la seu també de la Caixa Arreus,
i altres edificis, per exemple, la fàbrica Torre de Vic,
que és un altre dels edificis que hem destacat.
És a dir, un arquitecte que tocava moltes tecles
i que construïa molt i amb molts estils
i molts tipus d'edificis diferents.
L'exposició dona compte d'aquesta diversitat,
d'aquesta pluralitat.
Doncs, si us sembla, podem fer una mica de ruta per l'exposició.
Ens aixecarem i tombarem una miqueta per l'exposició.
Ja sabeu que encara la podeu venir a veure
al Caixa Fòrum Tarragona abans,
però farem això que deia el Carles.
Escoltarem aquest àudio que hi ha de Ràdio Tarragona
i que podeu escoltar l'exposició.
A veure si us sentiu.
Se sent una miqueta aquest àudio de Ràdio Tarragona.
Per on sembla que comencem
i per on us sembla que creieu que pot ser el més interessant
d'explicar d'aquesta exposició que podem veure al Caixa Fòrum?
Mira, la primera part explica una mica qui era Sècnier.
És a dir, té un caràcter biogràfic.
Una mica la idea és explicar que és un arquitecte
que surt d'unes classes molt determinades de la burguesia del país.
Una burguesia pròspera amb molts contactes de caràcter institucional
i de caràcter familiar.
I una mica l'exposició ha volgut reconstruir aquest món.
L'hem anomenat el món d'ahir.
És una mica aquest món que va desaparèixer
amb les grans turbulències de començaments del segle XX.
Eren aquestes famílies amb molts de fills,
amb una posició molt assegurada,
fabricants, alguns d'ells,
d'altres, com el cas de Sècnier, arquitectes,
que viatjaven a Europa,
que tenien contactes amb el que passava a Alemanya,
amb el que passava a França,
i que adoptaven tot això en una manera de viure.
I l'arquitectura era la manera com aquesta manera de viure d'aquesta classe
es corporalitzava, es manifestava plàsticament.
Llavors, aquesta primera part té aquest doble recorregut.
Per una banda mostra els edificis,
tots els edificis de Sècnier,
en un audiovisual que no s'acaba mai,
perquè en va construir molts,
i després mostra les escenes de la vida familiar,
les fotografies dels viatges,
com anaven amb tren fins a Alemanya,
i anaven als Alps,
totes aquestes connexions que hi havia
amb aquest gran món de la cultura europea clàssica.
Això seria la part principal,
i si ens adinsem cap dins de l'exposició,
el que podem veure són grans imatges
d'alguns dels edificis més representatius de Sècnier.
Com dèiem, just a l'entrada ja veiem aquest edifici
de la Rambla Nova.
A l'esquerra en veiem una altra, Santi?
Sí, hem escollit cinc edificis,
que cadascun d'ells vehicula un tema.
El segon edifici que tenim és la Fàbrica Torra de Vic.
Així com en l'edifici de Tarragona
explicàvem no només l'edifici que va fer Sècnier
en aquesta ciutat,
sinó explicàvem la vida d'un edifici,
que la seva vida quotidiana,
ocupada per veïns i per altres serveis.
En el cas de la fàbrica,
explicàvem les tipologies,
que Sècnier és un arquitecte
que en els seus 400 i escaig de projectes
fa edificis d'habitatges,
bancs, esglésies, hotels,
xalets...
Bé, totes les tipologies estan explicades
amb fotografies d'alguns exemples concrets.
doncs perquè es vegi
que Sècnier tenia aquesta actitud
fàbrica,
tot el que es posava al seu abast
doncs era el que ell construïa.
Després més endavant tenim
el xalet alpinà del Tibidabo de Barcelona
en el qual expliquem una mica
l'aspecte del habitatge,
del confort urbà,
de les arts decoratives
en una casa de la Sànding
que està situada a la part alta de la ciutat.
Sècnier va fer alguns dissenys
de mollecs,
de rajoles pel paviment
i és el que mostrem aquí
amb alguns detalls,
amb algunes fotografies.
Després hi ha l'edifici
del Palau de Justícia de Barcelona
que és el que mostra
la seva implicació
en edificis de programa
complex i oficial.
fa no només aquest Palau de Justícia
sinó també la nova duana.
Són construccions subvencionades
per l'Estat
que era un...
abans, tal com ara,
era una faceta poc prodigada
pels pressupostos oficials.
En aquest cas,
ell, amb l'ajuda
de l'arquitecte de la manera que es tapar,
realitza aquest edifici
del Palau de Justícia
que, curiosament,
és encarregat
a uns arquitectes joves
acabats de sortir
d'estudiar la carrera
i projecten un edifici
atrevit
en el seu concepte central
perquè és una gran sala
coberta
amb coberta de ferro
que és un material
que només es feia servir
per qüestions industrials.
Aquí el fan servir
en un edifici oficial
però convenientment
recobert de pedra
com demanaven
els cànons acadèmics
i com també volem manifestar
el poder de la justícia,
i el poder de la justícia
i finalment al fons tenim
el Tibidabo
que és potser l'edifici
més conegut.
Aquest potser és una part
important també
de l'exposició
i podríem acostar
per parlar concretament
d'aquesta part
de l'exposició
són, com dèiem,
els edificis més destacats
que podeu veure
a la llar de la mostra
a més a més d'imatges
en alguns casos
es poden veure maquetes
es poden veure fins i tot
com dèiem
vitralls, llums
o sigui, també era característic
de Sagnia?
Bé, com que
va tenir sobretot
una època modernista
va aplicar el que era
l'habitual
en l'arquitectura
de l'època
és a dir, que convidava
a participar artesans
a diferents facetes
aleshores des de
gent que feia vitralls
fins a
diguem
fusteria
làmperes
artístiques
mosaics
tot això
forma part
dels vidres
gravats a l'àcit
totes les cases
de Sagnia
tenen sempre
elements decoratius
fets
per artistes
de l'època
rellevants
i en aquest aspecte
és un dels espais
hem volgut destacar
aquest
vessant
amb dos peces originals
un mosaic
molt gran
de la fonda de Marina
de Barcelona
i una làmpera
de l'església de Pompeia
i com dèiem
la part final
de l'exposició
és on hi veiem
el Tibidabo
què trobem
de Sagnia
al Tibidabo
bé
en el Tibidabo
el que hi ha és
el temple expiatori
del Sagrat Cor
que es va començar
a construir l'any 1902
i
que va continuar
la seva construcció
lentament
de tal manera
que quan Sagnia
mor l'any 31
és el seu fill
que també és arquitecte
qui continua les obres
fins
que no s'inauguran
fins als anys 60
és una obra complexa
perquè s'edifica
en el punt més alt
de la muntanya
i bé
aquí expliquem
una mica el procés
amb unes maquetes
que no tan pas a pas
com es va construint
una eglésia inferior
i una superior
i com finalment
es col·loca
a dalt de tot
l'estàtua del Sagrat Cor
i unes fotografies
que també mostren
aquesta evolució
sobretot
amb unes fotografies
molt impactants
dels treballadors
a dalt d'unes vestides
i com
arriben a portar
la primera estàtua de bronx
es va cremar
durant la guerra
es va destruir
i fondre
durant la guerra civil
se'n va fer una altra
després de la guerra
que és la que es mostra aquí
i bé
després també
a part de l'aspecte
de l'edifici
com a
edifici religiós
significatiu
també se'l considera
en el seu context urbà
és una imatge clara
de la ciutat
del costat
del seu parc d'atraccions
de l'avió conegut
del Tibidabo
és un edifici
que té una
visió metropolitana
es veu des del Vallès
es veu des del Baix Llobregat
es veu des del Barcelonès
i per tant
és aquesta imatge
coneguda
que tothom sempre identifica
potser
més de lluny
que no pas
a una mirada propera
però
que també queda
aquí mostrat
amb postals
i amb
les diferents imatges
que
s'han popularitzat
per exemple
tenim també
final una vitrina
per exemple
la visita
que fa
Grace Kelly
quan s'ha callat
amb Reynier de Mònaco
i passen per Barcelona
i van a visitar
el Tibidabo
són aquestes imatges
que surten
a la premsa popular
home
és un edifici
que com deia
una de les principals
característiques
és l'adaptació
al terreny
per tant
la seva complicació
a l'hora de construir-ho
era una mica
la mentalitat
de seguir també
aquests grans reptes
a l'hora de construir
edificis
creieu?
Com ho veus?
Santi?
Sí, bé
aquests arquitectes
tenien l'avantatge
de poder disposar
d'uns mestres d'obres
molt experts
els constructors
barcelonins
ja des del segle XVIII
de mica en mica
van desenvolupant
unes tècniques
van millorar
el seu tillatge
mental
material
i tècnic
i poden
atrevir-se
a molts reptes
de fet
també d'altres arquitectes
el mateix Gaudí
es refia
de la
perícia artesanal
dels seus
manobres
no?
En el cas de Sagnier
també té
ell
indica uns
reptes
sap que es poden
aconseguir materialment
amb les tècniques
de l'època
que cada vegada
van evolucionant
s'incorpora el ferro
s'incorpora el formigormat
que Sagnier
és un dels primers
que l'utilitzen
en edificis
que no són
naus industrials
per exemple
l'edifici mateix
de la Caixa de Pensions
de Barcelona
proposa
i aconsegueix
que es construeixi
amb formigormat
revestit de pedra
de manera que
per exemple
el pressupost
també s'ajusta
i sempre hi ha
aquestes innovacions
que es poden anar
incorporant
i que saben
construir
amb eficàcia
Sí, respecte a això
el que volia comentar
és que justament
la finca
aquí a Tarragona
on va construir
també tenia
una dificultat
perquè tenia
ens imaginem
la ciutat romana
plana i tal
i no és pas serra
una ciutat
molt plena de pedra
per tant
en el terreny aquest
que a part de ser estret
com comentava el Julià
tenia la dificultat
que tenia
molt aflorament
de pedra
i aquí
va fer un treball
d'anivellament
molt important
i també
l'aspecte
del mestre d'obres
el mestre d'obres
de Sagnia
aquí a Tarragona
es deia
Pons
la seva família
encara hi viu
tots aquells
eren originaris
d'Osona
em sembla recordar
i va venir
aquí a Tarragona
en Sagnia
és a dir
Sagnia
ja havia treballat
en diverses obres
amb ell
a Barcelona
Pons
diguéssim
també havia treballat
aquí a Tarragona
amb altres obres
i d'alguna manera
quan Sagnia
va necessitar
un mestre d'obres
això
competent
i coneixedor
de la feina
va comptar
amb Pons
que no era
el contractista
que tenia
inicialment
l'obra
concedida
i que va fer
altres edificis
d'altres arquitectes
evidentment
a la Rambla Nova
ens queda poc temps
tres minutets
per acabar
i m'agradaria
acabar amb dues
reflexions breus
creieu que és un
just homenatge
a la figura de Sagnia
una exposició
com aquesta?
no només és un homenatge
sinó que serà
un descobriment
per la gent
és a dir
la gent
i ens hi hem trobat molt
que de cop
gent que no sabia
qui era Sagnia
de cop
s'adona que sí
que ho sabia
és a dir
que havia vist
moltes vegades
edificis de Sagnia
que se n'havia donat
de la seva singularitat
i del seu valor
i aquesta exposició
el que fa
senzillament
és aquesta sensació
que moltes vegades
molta gent ha tingut
formalitzar-la
d'una manera
diguem
concisa i clara
aquesta és una mica
la idea
és un homenatge
i al mateix temps
crec que serà
un motiu
per resituar
Sagnia
dintre de la seqüència
de l'arquitectura
catalana contemporània
sí, ja seria això
un descobriment
per molta gent potser
sí
és un dels casos
és curiós
que
passen per anònimes
moltes obres
que
en canvi
tothom reconeix
tothom té
en la retina
i
el veure-ho
de les juntes
és quan s'aprecia
que tenen també
la coherència
de l'obra
conjunta
d'un personatge
que és
també notable
com per ell mateix
doncs
aquesta és la ruta
la visita
que hem fet
a l'exposició
de Sagnia
amb els seus dos comissaris
en Santi Berjau
i en Julià Guillamont
Carles
moltíssimes gràcies
també per haver-nos acompanyat
fins al 24 d'agost
m'has dit
fins al 14
14 d'agost
14 d'agost
el dia abans
del 15
allò que marca
la meitat de l'estiu
doncs això
el dia abans
dimensi a 14 d'agost
perfecte
doncs Julià
Santi
moltíssimes gràcies
i que vagi bé
bon dia
molt bé
gràcies
gràcies bon dia
gràcies a vosaltres
Carles fins la setmana vinent
fins la setmana que ve
això és tot
des del Caixa Fòrum Tarragona
avui on hem volgut
fer aquesta visita
a l'exposició
d'Enric Sagnia