Sintonia de Tartúlia, matí de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui amb el periodista Carles Avalló,
director del diari gratuït Més.
Carles, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya l'historiador i cronista de la ciutat,
Josep Maria Sabadebós.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia i bona hora.
Tenim un tercer convidat que esperem que s'incorpori de seguida
és el doctor Josep Maria Soler Poblet,
el president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques.
Potser té algun tema professional d'ultimari.
i esperem que es pugui incorporar a la nostra tertúlia
i amb ell també puguem comentar algunes de les notícies del dia i de la setmana.
Per començar, els hi plantejo comentar,
en fi, una qüestió que estem arrossegant des del passat dilluns,
aquell suposat vessament d'hidrocarburs
que va haver-hi a la desembocadura del riu Francolí,
que va denunciar Mediterrània
i que després, al cap de poques hores, es va veure i es va confirmar,
en fi, que no es tractava de cap nou episodi de contaminació
a les aguas del riu Francolí.
De fet, ahir, l'Ajuntament de Tarragona
i l'autoritat portuària van criticar la manera alarmista,
segons ells, amb la que va actuar l'entitat ecologista.
I, a més a més, les anàlisis de l'autoritat portuària
ahir van confirmar que el fang negre
que s'ha trobat en aquell tram de la desembocadura del riu Francolí
no conté ni hidrocarburs ni cap altre element com el carbó
o altres possibles elements contaminants.
Què els sembla aquest episodi, Carles?
S'ha actuat de manera, doncs, alarmista?
Va ser una falsa alarma i tots hi vam caure de quatre potes una mica?
Bé, jo crec que alarmista, jo diria més, irresponsable.
Per denunciar qualsevol cosa s'ha de tindre coneixement.
i en aquest cas no n'hi ha hagut gens ni coneixements científics
ni coneixement normal i corrent.
A mi em sembla que això, abans de posar el crit al cel,
s'hagués tingut que anar allà,
si aquesta organització hagués tingut que anar
i intentar esbrinar primer qui era jo,
intentar fer algun tipus d'anàlisis per saber
o portar això perquè s'analitzi,
i després denunciar-ho, que no val és això,
que no és la primera vegada que passa,
no és la primera vegada que passa que, per tant,
jo crec que és una miqueta l'estratègia
que té aquesta organització en muntar certes coses.
Josep Maria.
Jo no sóc racista, eh?
Vull dir, si el fang és negre,
té tot el dret de ser negre,
o ser blanc o del color que sigui.
De fet, no hi entenc gens ni mica, eh?
No hi entenc gens ni mica.
M'han enterat a la notícia,
no sé com la pressió i totes aquestes coses
poden fer sortir en un moment determinat
de sota per amunt, però certament...
Vull dir, la llera del riu,
la llera del riu ha d'estar bruta.
Ha d'estar bruta.
Perquè, vull dir, els fangs...
Però una cosa és que estigui bruta
i una altra cosa és que estigui contaminada.
Però és que penseu en una altra cosa també, eh?
Hi ha molt vessament de clavegueres al riu.
Si passeu pel riu i seguiu la llera amunt,
veureu que de tant en tant surten algunes clavegueres d'allí
i aquelles clavegueres no baixen aigua neta.
Tot allò s'ha de depositar a sota.
Que amb un fenomen de pressió atmosfèrica o del que sigui,
tot això sortir...
És evident.
Net no és aquest tipus de fang.
No, però obviament...
Net, ara, que sigui vessament, petroli...
I aquí tenim la por.
La por al cos.
A veure, el riu està sec.
El riu ja fa bastants dies que està sec.
El que passa és que al final del riu,
a la seva desembocadura,
el que es produeix és com una espècie de ria.
De?
De ria.
Una ria on el mar entra dintre del riu.
Sí, l'aigua del mar entra.
Entra dintre del riu.
I es va produir un fenomen metodògic.
I no és la primera vegada que es produeix,
perquè això es produeix una o dues vegades a l'any,
normalment cada any.
El que es va produir és que hi va haver un retrocés d'aquesta aigua
i llavors va deixar damunt del que són les pedres
que formen el caus del riu,
es va deixar aquest fang.
Un fang que, bueno, una vegada està a la vista,
són llots que són com a negres
i que va produir aquesta alarma innecessària
i que va tindre tothom esparverat.
Negres bruts.
Vull dir, això...
Com més llots d'aquestos baixessin,
faríem un delta
i seria una horta fantàstica.
Sí, just a l'altra.
Clar, seria una horta fantàstica
perquè tot això és adob.
És adob.
El que passa és que l'adob
no és precisament allò del port.
Per allapar-lo, no?
Per allapar-lo, lògicament.
Lògicament.
Que s'espantin.
Clar, que s'espantin
perquè aquí, escolta'm, estem espantats.
Perquè cada vegada, si hi ha basaments,
els hem tingut per donar i per vendre.
Alguns denunciats,
altres sense denunciar,
però tots sabem que a la vora del riu
i per aquella zona d'allà
hi ha tots els pantalans de petroli.
Però en època estival
aquestes coses s'ha de tindre molt de compte.
S'ha de tindre molt de compte
perquè en seguida surten les notícies
i a més a més aquestes notícies,
per desgràcia,
tenen abans nacional
i internacional.
I els turistes,
i tot el que tu vulguis, evidentment...
Llavors, primer analitza-ho
i després denuncio el que hagis de denunciar,
si és així.
Deixi'm saludar el tercer comitat,
el doctor Soler Poblet.
Doctor, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Hem començat parlant d'aquest episodi,
d'aquesta falsa alarma
que es va denunciar dilluns
amb el tema de la desembocadora del riu Francolí.
Es va parlar de 100.000 litres d'hidrocarburs
abocats al Francolí.
Tot això va quedar desmentit
al cap de poques hores
pels tècnics de l'autoritat portuària.
A més, s'han fet anàlisis posteriors
que han confirmat
que no hi ha cap episodi contaminant.
Quina reflexió li porta?
Hem de fer una certa autocrítica
o hem de denunciar la manca de rigor de...?
No, no.
Hem de denunciar
una irresponsabilitat gravíssima.
Això jo crec que no és tolerable,
aquesta situació.
És a dir,
que gratuïtament
un opini
i converteixi una opinió personal
en un fet fefeent
que hi ha un abocament allí,
jo ho trobo
quasi bé delictiu.
És una cosa que jo crec que és...
És surrealista,
és a dir,
és una d'aquelles coses
que hem comentat moltes vegades
de la nostra ciutat,
que aquestes coses passen,
i que d'alguna manera
jo no sé si se'n donen compte
el que han fet,
però han fet mal a la ciutat,
i jo crec que això
és gravíssim
i no s'ha de tolerar aquestes coses.
Jo crec que...
Les entitats
o són serioses
i són serioses
i curoses
o que pleguin.
Aquesta és la realitat.
El que passa és que segurament
s'ha reaccionat
o es va reaccionar
molt ràpidament, Carles,
per part de l'autoritat portuària
en el sentit
de desmentir la informació
i...
Però, perdona,
els mitjans tots
se'n van fer ressò.
Sí, sí.
Amb el qual van crear
una alarma innecessària,
estúpida,
que ens fa mal.
Jo crec que això
és una irresponsabilitat.
No tant dels mitjans,
que potser també
es van precipitar
a corredonar notícies,
perquè també si hagués sigut
una notícia positiva
no hagués anat tant de pressa,
però al final
el responsable
és d'aquell que ha dit
i a més ho ha...
Vaja,
ho va...
Quasi bé certificar
que era això així.
I a més amb una...
És a dir,
d'un atac
als litros i litros
que va dir
que sabíem...
Jo crec que és
molt irresponsable,
molt.
Carles,
com a mitjans de comunicació
hem de fer alguna autogràtica,
tu creus?
Nosaltres,
a la premsa escrita
vam tindre més temps
de reacció,
però tant...
Clar, vull dir...
Sí,
els que treballem
el minut a minut
com les ràdios
és més...
I és més,
vull dir,
jo sempre dic
que quan arriba una cosa així
primer s'ha d'analitzar
i la ràdio
que és més immediata
és més difícil,
això,
però bueno...
Però sí que es va reaccionar
també ràpidament
per part de l'autoritat portòria
i això com a mínim
s'ha de valorar.
Bueno,
hi va haver dues versions,
una primera versió
que deia si era carbó
o que havia bufat
no sé què,
no sé quant,
i després va haver
el tema dels jocs,
vull dir que...
Home,
és la feina,
vull dir,
l'autoritat portòria
té competències
amb el tema medial mental
dintre del port
i per tant
hauria d'actuar
en aquest sentit,
però jo crec que,
a veure,
venint de l'organització
que ve,
ja tens sempre una mica,
has d'agafar-ho amb pinces
les coses,
vull dir que
has de saber
qui denuncia
i com ho denuncia,
i veure
què hi ha darrere
d'aquestes denúncies.
Jo crec que aquestes coses,
si realment
ho tens tan clar,
no és als mitjans
on tu has de denunciar,
és a l'adjudicatura,
llavors,
clar,
això és molt més còmodo
llançar a la bola...
Una denúncia
no es fa en cinc minuts,
s'ha de saber
primer què és...
Però és que una decisió
d'aquest tipus
tampoc se pot tenir
amb cinc minuts.
No,
per això mateix,
vull dir que
m'enrefereixo
que primer s'ha de saber
què és,
a què ve,
i a més a més,
clar,
si tu no tens
coneixements científics,
no t'hi posis,
jo no em posaria mai
a fer una valoració
mèdica d'una persona
perquè no som metge,
no?
Per tant,
la persona que no...
Absolutament d'acord.
En fi,
que es va cometre
segurament una irresponsabilitat,
d'una falsa alarma
que, a més,
afortunadament...
Però,
el desprestigia...
Bé,
ja estan desprestigiats,
ara ja suposo
que és el punt final.
Sí,
l'entitat ecologista
que va fer la denúncia
potser sí que segurament
s'ha desprestigiat
encara més
després d'aquesta falsa alarma,
tot i que recordem
que ahir insistien
en que s'havia de netejar
la zona
i analitzar realment
els fangs
que hi ha
en aquell tram
del Francolí,
no?
Buscaven...
Buscaven, no,
buscaven una sortida
a la posada de bota,
i al revés.
En fi,
tenim aquest episodi
que afortunadament
ja ha passat
i que no ha deixat
de ser,
malauradament,
això sí,
una alarma,
però no ha deixat
de ser una falsa alarma.
Els hi proposo
parlar d'altres qüestions
per certament relacionades
amb el port,
perquè ahir el president
de l'autoritat portòria
ens anunciava
que aquest mes de juliol
s'acabarà de fer efectiu
la compra de Marina Tarracó
per aquells...
els del Qatar,
perquè ens en tenguem
tots plegats
i que semblen
que obre una nova etapa
en aquella zona
de la ciutat
que també,
entre cometes,
ha estat una mica maleïda
per tot aquell tema judicial
que si s'enderrocava
no s'enderrocava.
Josep Maria,
tu creus que
ja està bé
que rebem els diners
de Qatar
per dinamitzar...
Vinguin d'on vinguin
en aquests moments actuals
de diners se necessiten.
Vull dir,
fins i tot
el Barça porta la samarreta
als diners de Qatar
i quan el Barça
era quelcom més que un club,
doncs aleshores...
Però no el rebrem nosaltres,
eh?
No, no, ja ho sé
que no el rebrem nosaltres.
Això ho rebrà
l'empresa
del senyor García Cérceda
que...
Indirectament,
indirectament
alguna coseta
caurà per aquí, no?
Perquè suposo que...
I és hora
que al port de Tarragona
comencin a vindre
gent que no va...
De nivell, de nivell.
No, home,
vull dir,
allò,
el turisme d'Espardenya
és una altra cosa.
I mira,
ja està bé
que hi hagi un turisme d'Espardenya
perquè hi ha port de Tarragona.
Tarragona té
la suficient categoria,
patrimoni,
tot el que vulguis,
i una infraestructura cultural
de segles
perquè Tarragona
hi hagi
de tant en tant
que hi hagi un creuer
que s'aturiqui.
Sí, però això no t'ha
de quedar amb els creuers.
Bueno, és igual,
però aquells
iots que estan al llit
tot l'any,
aquells iots grossos,
doncs,
escolta'm,
què té
un casino,
que també té
Mònaco,
que no tingui Tarragona?
Tarragona té més coses
que Mònaco,
però hi ha una diferència.
Sí,
ja ho sé,
que hi ha diferència.
La diferència de Mònaco
és un parell fiscal
i que per tant
aquí hi ha una diferència notable
i segon,
el port de Mònaco
no té al costat
un port industrial.
Petroli,
petroli...
No, no, no,
no és un port de petroli,
sinó que és petroli,
soroll,
carbó,
que quan has de netejar
cada dia el barco
perquè ve la carbonia aquella,
i aquests inconvenients
que normalment
un port de luxe
no va mai lligat
amb un port industrial.
Aquest va ser l'error,
l'error,
perquè primer
que no havia d'haver
anat allà dintre,
la d'Arseny interior.
Hauria d'anar fora
com el nàutic,
perquè amb una d'Arseny interior
passen aquests inconvenients.
Per tant,
a tu et sembla que resquen
ni la inversió dels Catars,
dels de Catara,
revifarà aquella zona?
Jo crec que,
primer,
jo soc d'aquells
que sigui com un Santo Tomàs,
fins que no ho vagi
no ho creuré,
però vull dir que
aquestes coses
ja es va dir fa un any
que es pagava,
que es faria,
que tot això.
Ha passat un any
i encara no ho hem vist.
Diuen ara el mes de juliol,
bueno, esperem el mes de juliol
a veure si és veritat
i s'arregla aquest problema.
Però al fi de cap
aquí el moviment de barcos
serà el que serà.
El que serà
perquè jo recordo
quan el senyor García Cerce
es va muntar
tota la Marina Tàrraco,
van dir que aquí vindrien
no sé quants barcos,
no sé quanta gent
volien posar botics
de luxe
a la Marina Tàrraco,
bueno,
s'han parlat d'això
i ara en aquest moment
allí
ni botics de luxe
i els pocs
establiments
que hi ha allà baix
passen gana.
Passen gana.
I per tant,
bueno,
ja ho veurem,
ja ho veurem,
és el que mateix creiem
això de l'alarmisme,
doncs no siguem massa optimistes.
no siguin massa optimistes
perquè si no després
tornarem a entrar
en depressió,
no?
Esperem,
esperem a veure com evoluciona,
què pretenen fer
amb aquest port
els caterís,
perquè clar,
què pretenen?
Si només volen tindre una base
per tindre els seus llots
allí,
llavors voldrà dir
que de tràfic de persones
no n'hi haurà tampoc,
m'entens?
Vull dir que...
Doctor,
com ho veu?
Jo ho veu positivament,
la veritat,
i entenc que...
Millor que ara estarà
la situació,
la Marina,
no?
Això és evident,
no sols això,
a veure,
primer,
desgraciadíssim
tot l'incident
que hi va haver,
que això ja segurament
estaria ja ara fet,
fa més d'un any
que estaria fet
i que hagués donat
el seu rendiment,
sigui el que sigui.
El tema judicial.
Exactament,
que això és un clàssic
de Tarragona,
vull dir,
aquí ens han fotut el fort
de la Reina a terra,
ara resulta que el Marina
a terra que s'havia de tirar
a terra,
tot s'ha de tirar a terra,
no ho entenc,
als altres llocs
no els hi passen
aquestes coses
i aquí ens passa,
per una vegada a la vida
jo crec que hi ha hagut
una responsabilitat
i una...
Els jutges han actuat
com jo crec
que haurien d'haver fet
i han resol
aquesta situació.
El que passarà després,
no ho sé,
el que sí sé
és que mentre hi va haver
l'expectativa
que aquest senyor
comprava això,
el port estava ple,
ple de llots.
Quan el acte judicial
va dir que s'havien d'errocar,
van desaparèixer
i a dia d'abans d'ahir
n'hi havia dos d'allots,
dos que feia molt de temps
que eren ja.
I per tant,
el panorama va canviar
espectacularment
amb dolent
pels restaurants,
pels restauradors,
per les botigues
que hi havia,
etcètera,
etcètera.
Jo crec que
per poc que s'hi faci
i que faci
aquest senyor,
segur que revifa
aquella zona.
Si allò és el que havia de ser
o el que podria ser,
doncs mira,
és el que és
i el que hi ha
i entra res
i això,
això,
jo crec que pot ser
una iniciativa
que ens pot anar bé
a Tarragona
i pot donar
una imatge,
si més no,
d'un port esportiu
digne
i si d'aquí
podem aconseguir
altres fites,
fantàstic.
I si no,
menys és nada.
Sí,
com a mínim,
això semblarà
que aportaran més diners,
més inversions
i que podrà reanimar
aquesta zona
del port.
És que aquest projecte
ja va néixer malament,
molt malament.
Va néixer el 2004,
no?
Això és el 2004.
perquè primer...
Però és que aquí a Tarragona
neixen tots els projectes
malament.
Però a veure,
Carles,
després del port
tenim i què?
I seguirem
i encara tenim
el pàrquing.
Vull dir,
escolta'm,
digue'm quin projecte.
O aixequem
les campanes al vol
d'entrada de seguida.
i després estem anys
i panys
per tirar endavant
alguna cosa.
Perquè es fan les coses
molt malament.
Però per què creus
que va néixer malament,
Carles?
Home,
va néixer malament
perquè allà es va construir
una cosa
que no es podia construir.
Perquè jo,
si recordeu,
primer anaven,
eren com una espècie
d'apartaments
per la marineria.
per la gent
que venien als vaixells
i que s'estaven uns mesos
o unes setmanes...
Tothom sabia
que urbanísticament
allà no es podia fer això.
Clar,
si construïm coses
que urbanísticament
no es poden construir,
jo no sé com ho van deixar construir
per començar.
Perquè llavors
ho van tindre
que reconvertir
els apartaments
aquells
de marineria
en despatxos.
Clar,
llavors,
clar,
i qui se'n va allà baix?
Doncs amb uns preus
astronòmics.
I clar,
això és el peix
que es mossega la cua.
Vull dir que si les coses
es fan tan malament,
parlaves del pàrquing
de Jaume I.
Bueno,
perquè de Jaume I
perquè està mal
ahí des del començament
també,
perquè s'intenta fer
un pàrquing intel·ligent
que és més ruc
i que a més a més
hi ha la pròpia maquinària
que es tenia que posar
allà dintre
i ja ni cabia.
Home,
és que també
i allà s'hi van gastar
30 milions d'euros.
I ningú ha pagat,
eh?
Ningú ha pagat per això.
Ningú ha pagat per això.
Oh, no paga ningú.
Aquest problema
d'aquesta ciutat
és que no paga ningú.
no és aquest solsament.
N'hi ha un altre.
És que ara aquest pàrquing
ja podria estar funcionant.
I no caldria
que fos intel·ligent.
Que fos un pàrquing.
No, no, no.
Que sigui el que sigui.
Ui,
això és el que és
reconvertir aquest pàrquing
en un pàrquing normal i correcte.
Jo crec que és fàcil.
I a més a més.
I barato.
Jo crec que és fàcil
i barato.
No és tan fàcil, home.
Entre altres coses
no hi havia rampes
entre plantes.
No n'hi havia.
I a més a més
no s'ha pogut fer res
perquè entremig
i hi havia un tema judicial
que no podies tocar res.
Tornem a tenir un altre projecte
amb un tema judicial
darrere fons.
En aquest cas
entre l'Ajuntament
i aquella empresa
recordaran sistemes àlem.
Digues, digues, Josep Maria.
No, no.
Jo crec que aquestes coses
a veure
estic d'acord
que a Tarragona
probablement hi ha moltes coses
que no s'han bé
altres
algunes se'n deu fer de bé
també, suposo.
I el que no podem fer
és passar-nos tota la vida
caixant-se del que no s'ha fet bé
i no fer res al respecte.
El que hem de fer
és arreglar-ho d'alguna forma.
Però costa, eh?
Però que s'espavili
però costa molt.
Perdona.
Quan obrirem el Teatre de Tarragona?
Perdona.
A mi també em costa la fenya.
També em costa la fenya
i jo la tinc que decidir
en dos minuts.
I a més
tinc l'obligació moral
de no equivocar-me
i si m'equivoco
sí que va al jutjat.
I em pringa.
També vas al jutjat.
I aleshores, doncs,
bueno,
aquells que ho han fet...
Aquí no es pringa ningú, tu.
Bueno, però el que s'ha de fer
és resoldre els problemes.
És a dir, el que no podem estar
és mirant-se al malic
i dient, bueno,
això s'ha fet malament
i ell li es queda tirat.
Això s'ha fet malament.
Doncs això hem-ho llançat.
Home, però la justícia cera...
La ciutat té que avançar.
Te n'acordes aquell dibuixet
que hi havia, el clàssic?
I té el dret que avanci.
Com se deia aquell dibuixant del diari?
El Napi?
No, no, no.
Un dibuixant, dibuixant.
Sí, el que passa és que estem clar
en sortir d'un parell de projectes
de la ciutat
que tenen això,
també han tingut
o tenen connotacions
o afers judicials
en el rarafons
que segurament han complicat
la seva evolució.
En fi, veurem com avança
tot el tema de la Marina Portàraco.
Ja posats a parlar de coses que,
per exemple,
ja ens explicava
el president de l'autoritat portuària,
hi ha un altre projecte estratègic
pel port, per la ciutat,
pel territori,
que és la connexió ferroviària
amb ample europeu
que ens connecti,
que pugui connectar
les mercaderies directament
des del port cap a Europa.
Aquí hi ha un tram de via
que ha de connectar
el port de Tarragona
amb Castellbisbal.
Recordem que el port de Barcelona
ja té des de fa uns mesos
aquesta connexió ferroviària
i ahir el president del port
explicava...
Ahir el president del port de Tarragona
explicava que, en fi,
que tenen els projectes tècnics
molt avançats
i que volen anar a Madrid
a presentar-ho
al govern espanyol
a principis de la propera tarda,
a finals de l'estiu.
Carles,
ens en sortirem
en un context de crisi
tan important que tenim
pel que fa a les infraestructures,
a la construcció d'obra pública.
Creieu que...
Quant val això?
150 milions d'euros,
va dir.
Doncs no ho tindrem.
No ho tindrem?
No ho tindrem.
A veure,
a mi em fa gràcia perquè...
No tindrem port competitiu.
No,
però a mi em fa gràcia
perquè és que, clar,
es plantejava de dir,
no,
això ho pagarà la iniciativa privada.
De fet,
ho manté el president del port,
que aquí pot haver-hi un cofinançament
en què empreses privades
s'hi participin?
Jo,
amb 150 milions d'euros,
són molts milions,
eh?
I si l'obra pública està parada,
doncs les empreses privades
difícilment es posaran
en un benen general
que ja veurem
quan els hi retornarà,
això, no?
Vull dir que...
que a mi em sembla
que és una animalada.
Jo crec que aquí
es va cometre un error
que no ho he fet
i no sé per què
anem a buscar Castellbibriol,
no sé per què
l'anem a buscar allà
perquè la via està
molt més a prop aquí, no?
Vull dir,
algun error hi deu haver, no?
Però a mi em sembla
que amb aquests costos
és difícil.
Carai.
Josep Maria Sabater.
Per on passa el tren?
Per la via?
Calla, Ruc,
que ja ho sabia.
Sí, per la via.
Per on passa aquest tren?
i quines mercaderies
s'emporta?
Els àrids,
aquells que hi ha
de cindassa,
el carbó
de les muntanyetes,
les dunes,
aquelles negretes,
també?
I per on passen?
I no sé si
els vehicles...
Però clar,
en vehicles,
en aquest moment
aquí al port de Tarragona
arriba el que arriba, no?
Eh?
Vull dir que...
Home, pel port és una obra
imprescindible.
És que si vol que no hi ha coses...
És a dir,
aquest port,
si no té aquesta sortida,
és un port liquidat,
és una altra qüestió
que jo crec
que és estratègica
i que és importantíssim.
És a dir,
el nostre port
és un port
que si no té
ampla de via europeu,
no té futur.
Aquesta és una realitat.
Futur econòmic
en el sentit
de mercaderies.
Impossible
que tirin davant.
I ara s'ha fet
una inversió.
Per tant,
jo crec que això
s'ha de...
s'ha de dir,
ho hem de...
entre tots...
s'ha de fer
i crec
que també és hora
que aquest país,
la iniciativa privada,
participi en aquestes coses.
Aquesta història
que tots ens ho hem de donar a fer
i ens ho ha de fer l'Estat
i ho hem de fer...
Això també és important
perquè la gent parla
de l'Estat
com si fóssim...
Escolta,
l'Estat som tots.
És a dir,
l'Estat ho paguem
nosaltres també.
Per tant,
home,
ja li toca.
Nosaltres paguem el doble.
Ja toca.
Nosaltres paguem el doble.
No, no,
vull dir,
el dir nosaltres
parlem de les persones físiques.
Exacte.
Les persones físiques
paguem el doble.
Passeja't
de la senya
per avall.
T'ho dic perquè la gent
que pagui l'Estat,
i veuràs
quines infraestructures hi ha.
Sí, sí.
És vergonyós.
Sí, sí.
És vergonyós.
I no van al jutjat.
O només agafa
l'àrea metropolitana
de Barcelona
i veuràs
quina infraestructura hi ha.
Mira,
aquí s'ha fet
una inversió
amb el moll
de containers ara.
Esperant que
d'alguna forma
és, diguéssim,
és un tipus de mercaderia
fàcil
relativament de transportar
i que no contamina.
És que inversions
a l'interior del Porsche
s'han fet moltes.
i a més el Porsche
avança
des d'aquest punt de vista
crec que avança
de manera positiva.
El que passa
és que arran d'aquesta notícia
de les mercaderies
que surtin
en ampla via internacional
del port de Tarragona,
clar, una mica la reflexió
és quantes vegades,
quants mesos,
quants anys
portem parlant
del mapa ferroviari
a l'entorn de Tarragona,
del de mercaderies
i el de passatgers
i encara sense aquesta definició.
I aquesta potser sí
que és una reflexió
que com a ciutat,
en fi,
l'entorn
ens hauríem de preguntar
si realment
estem en una situació
en què podem aclarir
el mapa ferroviari,
no?
És que el tema...
El corredor del Mediterrani,
l'estació del sud
de l'aeroport
que ara es demanava
des de Tarragona
que s'aturi
perquè si no potser
no tindrem una estació
de gran velocitat
al centre de la ciutat.
La façana marítima.
La façana marítima,
el famós debat encara
sobre l'estació de Parafort
i aquell error
que molts consideren
d'instal·lar-la allà.
Ara el tema
de les mercaderies,
no?
No és un error.
Aquesta indefinició...
Això va ser
o nada o eso
i això.
Bueno,
però amb el tema ferroviari
hem de tenir en compte
que costa molt evolucionar.
Costa molt evolucionar
perquè el...
Home,
a Toledo,
Cuenca i no sé quant
ha evolucionat de seguida.
No,
però...
Xato.
Espera,
espera un moment.
De seguida.
Tu que ets historiador
ja saps...
Vull dir clar,
clar,
i a Guadalajara...
Però fins fa...
I enes,
com se diu allò?
Guadalajara...
Fins fa 20 anys
hi havia encara...
hi havia estructures
ferroviàries
de fa dos segles.
Això ja ho saps.
i el tren,
l'estructura ferroviària
afecta molt el territori
i per tant
les coses s'han de fer
s'han de fer ben fetes.
S'equitica molt,
per exemple,
que el ferrocarril
passi per la costa.
Perquè ha sigut
la gran sort
que hagi passat
però no ha passat.
Que s'han evitat
moltes històries urbanístiques
que haguessin encara
trinxat més
el que és el...
El litoral.
El litoral, no?
Sí.
I sobretot
aquí a Tarraona
és dels pocs llocs
que el litoral
encara està més o menys verge
gràcies a la via fèrrea.
I per tant
aquestes coses
s'han de fer
i s'han de pensar.
Ara ja s'està qüestionant,
s'està qüestionant
que potser
el que és l'AVE,
el que és
les línies d'alta velocitat
potser no s'haurien de fer
perquè els costos
que tenen
després no hi ha forma
d'amortitzar-los.
Bueno, sí,
es parla de que...
S'està criticant
en aquest moment,
s'està criticant
que Espanya...
El primer tren
de Barcelona a Mataró
va ser un fracàs
i el segon tren
de Barcelona a Sitges
va ser perquè
els indianos
o americanos,
dir-los com vulguis
perquè els Sitges
són americanos,
els va interessar
anar de Barcelona
a Sitges
i Santiago Rossinyol
i els Quatre Gats
i tota la història
els hi va anar a revés.
No es va pensar,
no s'ha pensat mai
en uns criteris
certament econòmics
sinó moltes vegades
s'ha anat dient
allò, mira,
és el nostre trener.
No, s'ha de ser realista.
Ara s'ha de ser realista.
I s'ha de veure
si un país
pot assumir
un tipus
de tren
o de traçat ferroviari
s'ha de ser més realista
del que s'ha segut fins ara.
I la crisi
ens ha col·locat
al nostre lloc.
la crisi
ens ha col·locat
al nostre lloc
i ens ha fet veure
que el gasto
que estem fent
no pot ser.
Recordem que Espanya
és el segon estat
del món
després de la Xina
en quilòmetres
d'alta velocitat
i mentrestant
nosaltres aquí a Terraona
com dèiem
amb un panorama ferroviari
o un mapa
sense definir.
Doctor,
alguna reflexió
sobre aquesta qüestió
que arrosseguem
ja des de fa temps?
Jo crec que
nosaltres
som una ciutat
diguéssim
mitjana
tirana petita,
som una ciutat
que està molt a prop
d'una capital
i molt lluny
d'una altra
i per tant
som terra de ningú
quasi bé diria jo.
És més,
jo crec que
d'un cantó
com que està molt lluny
no els preocupa gaire
i d'un altre cantó
que està molt més a prop
li preocupa
frenant-nos
tot el que puguem
perquè té una ambició
de creixement brutal
l'altra ciutat
no la sola ciutat
sinó tota la conurbació
tot el
no sé com li diuen
que té un nom propi
que té una carta pròpia
de Barcelona
té la
l'àrea metropolitana
l'àrea metropolitana
que si es descuidem
d'aquí molts dies
ens hi haurà
incorporar
i a més a més tenim
un munt de coses
que condicionen
perquè
el carbó on va?
el carbó se'n va
a Covelles
el carbó se'n va a Covelles
tenim una central tèrmica
a Covelles
que ha de funcionar
d'alguna manera
i és una central
a Covelles
després què tenim?
tenim escó
una miqueta més llunyet
però tenim bandellós aquí
bandellós dos
però aquestes no funcionen
en carbó
no funcionen en carbó
pitjor
pitjor
i vull dir
i nosaltres estem
en un lloc determinat
que d'alguna forma
han d'anar cap a un lloc
o cap a l'altre
les coses
i han de passar
per amunt
perquè escolta'm
el d'escó
i el de bandellós
vull dir
no anirà a buscar
l'eix mediterrà
cap al Baceti
i cap a Madrid
o cap a l'Eix
i cap a Madrid
Josemaria
escó i bandellós
els trens
no...
ja ho sé ja
però els residus
els residus
s'han de portar
cap a algun lloc
i han de passar
per algun lloc
però no
de moment
els residus
es queden a la piscina
que tenen ells ahir
vull dir que
pitjor
perquè encara no tenim el magatzem
que aquells serien el plat
pitjor
però me refereixo
que no és una qüestió això
jo crec que és una qüestió
de ser
en aquest moment
d'escolta'm
veure quines són les prioritats
i analitzar-les
perquè és que el que no pot ser
és que tothom
saps quina és la prioritat
en aquest moment?
feina
treball
això és fonamental
però si no hi ha diners
no hi ha diners
per tant
s'ha d'haver
què de fer
treballar
jo ja estic d'acord
tots dos teniu l'alba
com sigui
tots teniu raó
i
tots no tenim
això és veritat
i no hi ha diners
no hi ha treball
bueno
si seguim sense diners
i seguim sense treball
i seguim sense fer res
i només lamentar-nos
que no hi ha diners
i no hi ha treball
i no mobilitzem el diner
del país
sí que s'ensorrarem
definitivament
és a dir
un país no pot quedar paralitzat
perquè clar
escoltes
no m'ho conduro
quieto però
no hi ha fenya
aquell no té diners
aquell no compra
l'altre no ven
vull dir
és una situació
d'una paràlisi
absoluta
que és absurda
no absurda no
és trista
perquè realment
ens abocarà
a una bancarrota
de veritat
és que això pot empitjorar
molt la situació
si no es belluguem
un país no pot quedar paralitzat
el que passa és que clar
estem abocats
en una situació
en què les infraestructures
i en fi
ara estic recordant
que aquest matí
Unió de Pagesos
també feia un acte de protesta
aquí
està fent un acte de protesta
a Tarraona
recordant el tema
de la 27
en aquest cas
per qüestions expropiacions
però recordem que clar
la 27
també és una altra infraestructura
bàsica
pel port de Tarraona
que avui
s'entra en una part
de la tertúlia
però clar
ni avança la 27
ni sembla que avancin
les infraestructures ferroviàries
és que el port
si no
a veure
si a tu et tapen la tràquia
bon i tapen
el port
si l'ofeguen
es morirà
i clar
el port
el que ha de fer
és reclamar
el que necessita
i és una realitat
però és que
si ho necessita el port
ho necessita Tarragona
i si el port
funciona Tarragona
tindrà més fenya
i tindrà més
més treball
que donar
si la gent pot treballar més
tornarem a
el que és una normalitat
que evidentment
no ens hem de creure
que érem
el que ens feien creure
que érem
que érem Superman
no ho érem
però sí que podrà tornar
un dinamisme econòmic
normal
el que li correspon
a una ciutat
del tamany de Tarragona
però és que ara estem paral·litzats
i paral·litzats
no arreglarem mai res
i aturadets
tots parats
és com el dels bancs
no donen un crèdit
però si no donen un crèdit
no dinamisarem res
i ho trobo també
sigui de pas injust
que entitats
que han rebut ajuda
no ajudin
el ciutadà
a poder tirar endavant
les seves indústries
i la seva fenya
Un punt de política
per acabar la tertúlia
Convergència i Unió
ha creat una mena
de govern a l'ombra
per controlar
el partit dels socialistes
el govern de la ciutat
Carles
què et sembla?
Cada 4 anys
es crea un govern a l'ombra
cada 4 anys
i després
no funciona mai
això
mai
perquè un govern a l'ombra
és una fórmula
que no té sentit
no, no, no
és que no ho veus
ni a l'Ajuntament
ni a la Generalitat
ni a l'Estat
cada any
es crea
jo ho he sentit
tantes vegades
un govern a l'ombra
i al cap de 15 dies
aquest govern ja no existeix
per què?
perquè la dinàmica normal
i corrent d'un Ajuntament
escolta'm
és una altra
i l'oposició
està per vigilar
però vigilar-ho globalment
que volen crear
aquesta figura
així retòrica
m'assembla molt bé
però ja et dic
no funciona mai
és que no
no ho he vist
és que jo crec que el govern
no ha d'estar a l'ombra
ha d'estar a la cara
és a dir
per això està l'oposició
dintre del grup municipal
perquè faci la feina
dintre de l'Ajuntament
perdó
perquè faci la feina
aquesta
la de justament
controlar
el govern municipal
i fer les aportacions
que calguin
o que creguin
hagin de fer
o que puguin
tir endavant
potser és una figura retòrica
no?
per tant
un nom retori
per posar-li un nom
està molt bé
bueno
escolta
jo crec que
tots els partits
quan tenen
estan al govern
o estan a l'oposició
tenen els seus assessors
que els van explicant
i diem
el que s'ha de fer
o el que està mal fet
i no cal
que se li formi
que se li doni
una figura concreta
existeixi sempre
o hauria d'existir sempre
i s'hauria de fer
la feina
una altra cosa
veurem
aquí el que s'ha de fer
és donar la cara
i en els plenaris
i en les reunions
de grups
és allunçada
debatre en aquestes coses
el govern no ha de ser
l'ombra
ha de ser transparent
jo t'anem a preguntar
l'ombra o el sol
el govern
viu
seny i cap
fa molts anys
que ja no ha desaparegut
la censura
oficialment
i la inquisició
encara fa més anys
vull dir
si la gent
tingués una miqueta
de seny i cap
tots plegats
amb un govern
i governessin
i no es tractessin
de dir
amb uns els hi han donat rodes
i amb els altres
els hi han donat pals
què han de fer?
posar pals a les rodes
no
agafa la roda
i ajuda
amb el pal
a fer anar la roda
d'alguna forma
però no posar-la entremig
per què?
perquè això no pot ser
estic tip
tip de sempre
de tu dius blanc
l'altre ha de dir negre
per nassos
home
ja tots treballem tots
per Tarragona
i allò que s'omple en la boca
tots els polítics
quan fan campanya
que el principal
Tarragona
el millor Tarragona
demostreu ara
però sembla que és allò
de dir
vinga
ara jo
agafaré
Serlo Holmes
la lupa
i aniré per aquí
buscant
a veure si trobo
les petjadetes
d'allò
ja deia jo
que això ara
podria portar-nos
a una altra tertúlia
però en fi
ja poden veure el rellotge
això s'acaba
Carles Avellot
Josep Maria Sabatebós
Josep Maria Soler Poblet
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb nosaltres
segurament la propera tertúlia
ja serà al setembre
així que bon estiu
que vagi molt bé
igualment
adeu-siau
Fins demà!