Matí de divendres, encara que per molta gent sigui un divendres a pont,
un divendres a festa, nosaltres aquí estem fent el programa
i aquí tenim tres convidats a la tertúlia
que ens ajudaran a comentar les notícies del dia i de la setmana.
La veritat és que unes notícies molt relacionades
amb els Sant Reis Mags de l'Orient,
que han estat, sens dubte, els autèntics protagonistes de la setmana.
Avui el relleu els prenen els centres comercials
amb la campanya de rebaixes que començarà per a molts d'aquí mitja hora.
Convertirem la tertúlia avui amb el Pere Valls,
en vicepresident de la candidatura a Tarragona 2017.
Pere, molt bon dia.
Bon dia i bon any.
També amb Josep Bertran, cap de relacions externes de Repsol.
Molt bon dia, Pep.
Bon dia.
I també amb Jou Acero, director comercial, vicepresident de l'ADT,
entre molts altres càrrecs. Jou, bon dia.
Càrrecs no retribuïts, eh?
Bon dia.
O feines.
Feines, això sí.
Diguem així.
Bon dia i bon any als tres convidats en un matí de divendres,
que els agraeixo especialment,
Carapón, amb vacances escolars,
perquè pràcticament tots els nens i nenes
o tots els col·legis han decidit avui agafar-se el dia de festa
per acabar d'apurar aquest període de vacances
i de festes nadalenques que ja s'acaba
després de la jornada de Raïs.
Què tal, el Raïs?
S'han portat bé, Pere?
Bé, sí. Han fet bondat, no?
Sí?
Sí, han anat fent bé.
I que li han regalat el Pere.
O què desitja el Pere, més enllà del que li hagi importat d'allò de manera material,
què li demana per aquest 2011?
El 2017.
Així de clar.
I que això ens en guany.
I més coses, no?
I que hi hagi feina,
i que la gent estiguem feliços, i això.
Però jo particularment...
Salut, feina i 2017.
I 2017.
Perquè aquest any es decideix, no?
Sí, sí, al juny.
Finalment.
Pep, què li demana el 2011,
al Raïs Max o a qui sigui,
què li demana per aquest any que acabem d'estrenar?
Home, doncs més enllà de l'1 de sempre,
la salut, que és el bàsic per a tothom,
i no tenir problemes,
i que ningú de la família tingui problemes d'aquesta mena,
doncs home, també jo m'apuntaria,
òbviament, allò del 2017, no?
Però jo crec que com tal porti pau i tranquil·litat,
i que tothom estigui una mica més relaxat,
i amb terreny, doncs, poder més pràctic,
si doncs aquesta època nova que comença ara
el Govern de la Generalitat,
doncs serveix,
no hi ha per desencallar coses,
sinó doncs per posar els trens a les vies,
i per poder començar a rutllar una mica,
i veure les coses una mica més clares,
doncs amb això, jo crec que seria un 2011 estupendo.
Repsol a Tarragona no li demana res en concret?
Repsol a Tarragona hem d'esperar una mica més,
hi ha coses...
Com que el Pere Valls ha tirat,
i has comprat cap a casa,
i ha dit que ell el que vol és que...
Com has preguntat, eh?
Sí, sí, per això, per això, pregunto.
No, no, nosaltres la carta dels Reis per Tarragona,
per Repsol de Tarragona,
ja la tenim feta,
està ben encarrilada,
estem fent bondat els d'aquí de Tarragona,
perquè les coses vagin bé,
però la perspectiva és no tant el 2017 com ell,
però si hi ha algun projecte molt important
per d'aquí dos o tres anys.
Joe.
Fenya, salut,
que la família estigui bé,
que el 2017 sigui candidatura...
No sigui seu,
sigui seu.
Bueno, candidatura no seu,
i si pot ser ja que la DT pugi de categoria,
no?
I que el Nàstic se salvi.
Jo li he d'anar...
Com ho he descuidat, eh?
Sí, perquè això del Nàstic,
per ser, aquests dies que hem fet
uns quants espais de participació amb els oients,
ho han demanat molta gent,
allò, salut, feina,
i que el Nàstic se salvi.
I la DTUTB, per pujar?
Per un moment sí,
però bueno,
si m'entén la categoria,
si puja,
doncs mira,
és un regalo de les reis.
Dimecres,
en la prèvia dels Reis,
vam compartir la tertúlia
amb quatre convidats,
i la veritat és que
vam parlar de la màgia dels Reis Mags
de l'Orient,
que per això són mags,
i porten molta màgia,
i com un fet
com el de la cavalcada
i l'arribada dels Reis,
eren com una mena de parèntesi
en l'actualitat del dia a dia,
com ens vam entrar
a parlar de la màgia dels Reis
i dels regals
i de la il·lusió
dels nens i nenes,
i vam protagonitzar
una tertúlia pràcticament monogràfica
dedicada als Reis
i vam oblidar altres temes
de l'actualitat.
Ara que els Reis
ja han vingut,
han deixat els seus regals,
les seves joguines
i han passat,
què els hi suposa
per a vostès això,
la màgia dels Reis,
de la cavalcada,
si hi van anar,
si la van viure?
Els que tenim nens petits
com jo,
és impressionant.
Jo tinc la nena petita
que de tres anys
i està en el pleno apogeo.
I per la gent
que som una mica més grans,
que també disfrutem,
no ens enganyem,
igual que la festa de Santa Tecla,
degut a la conjuntura econòmica
i el que està malament,
doncs aquestes coses
fan com un parèntesi
amb les crisis,
amb els problemes que té un
i surts a veure els Reis
o vas a Santa Tecla
i és un moment màgic
i molt maco.
Ja et dic,
sobretot els que tenim,
perquè ja tenen els fills més grans,
els que tenim els fills petits
ho disfrutem,
jo com el que més,
amb la nena en braços,
amb el nen agafat,
saludant els Reis,
molt bé, molt maco.
Potser és la festa més bonica
de l'any,
per la il·lusió,
quan veus la cara de la canalla,
vull dir,
jo no té preu.
Hi ha molta gent que ho digui.
Això no té preu.
Tot això de Santa Tecla,
tot està molt bé,
vull dir,
i ens ho passem molt bé
i cada vegada ens ho passem millor
i jo crec que cada vegada
les hem de fer millor.
I ara convé,
perquè quan hi ha aquestes...
Però els Reis,
la il·lusió,
la cara de la canalla,
quan passen les carrosses
i que els veuen allí
i que gairebé els toquen,
i si vas al carrer Real
inclús els pot saludar
i tot això,
això no té preu.
Això no es pot explicar.
La sensació aquesta
de la il·lusió,
de la innocència,
d'escolta,
que el món és feliç,
això és una cosa
que dona uns anys,
però tot això
és una cosa magnífica,
extraordinària
i que jo,
particularment,
si pogués,
la cavalcada
la faria més llarga,
més carrosses,
la faria molt més encara,
perquè crec que
passa molt de pressa.
Vull dir,
sí,
estàs aquí esperant
i tot i que no corren molt,
però és curta,
perquè se't fa curta,
jo dic així
i ho deixo aquí,
això, no?
Sí, sí, sí,
jo crec que és el millor dia de l'any,
jo he anat a totes,
encara que el meu fill petit
doncs en té 13 d'anys
i té claríssim el negoci,
però hem anat...
És que la cavalcada
hi va tothom, eh?
Van anar els nens petits,
però els menys grans
i els adults
i els avis...
Quan són petits,
com deia ell,
doncs perquè veus la cara
que hi posen
perquè és la il·lusió
que tenen i tal,
i quan són més grans
perquè també et permet
moltes complicitats
abans i després
i fer una mica
jugar tots en el malentès
i després
jo ho veig a casa,
els fa gràcia
veure què han portat els Reis
malgrat moltes coses
ja se suposin,
no sé,
és una festa...
I a la sorpresa, també.
Jo aquest any
he tingut la sort
de viure-la
des d'una altra
des d'una altra òptica
i és la il·lusió,
és que la canalla
és...
jo no ho puc
gairebé descriure,
no?
És molt maco.
I hi ha algun lloc
en especial
que trobin que...
És a dir,
per exemple,
el Jou
on li agrada anar
a veure la cavalcada?
Jo, mira,
jo sempre he fet un mateix.
És sempre de llocs tradicionals?
Jo faig dos llocs,
jo vaig al Moll,
quan veig que arriben,
corrents cap al Carre Real
al començament,
sempre fèiem el mateix,
el mateix.
I a més m'hi trobo gent
de fa anys ja,
perquè el nen té un any
que fa el mateix que jo,
vull dir,
Moll i Carre Real,
sempre faig el mateix jo.
El Pere té algun lloc?
Jo vaig al Carre Real,
tal dues coses,
perquè la meva filla
fa tres anys
que va amb una carrossa,
amb uns amiguetes i això,
i després la veig sempre
a la Rambla
i a la Cruïlla
amb el Clé Sant Francesc.
i després anem
a la Rambla Vella
quan arriben les carrosses
per recollir la meva filla
i després anem a la plaça
de la Font.
Carai,
gairebé tot el recorregut.
Perquè tot això és apropet,
sí, sí,
i la plaça de la Font
també és molt bonic
quan entren els reis
que van saludant
a la canalla
i les trompetes
del Balcó,
tota aquesta serificació
jo crec que això
dona molta prestigi,
diguem-ho així,
i que després
el discurs del rei
i tot plegat,
tot això fa que
que hi hagi
a veure,
tot un ambient
de màgia,
que és el que es tracta,
i amb l'alcalde
que els dona les claus
i que els diu
que tots han sigut bons
o tot això,
i la canalla,
només el que em deia jo,
mirant la cara
de la canalla
vull dir que tot és poc,
però jo veia
tot aquests llocs
i arribo a casa
a quarts de deu,
és igual.
I al Pep,
li agrada algun lloc en especial?
Normalment ens posem
a la cantonada
de la Rambla Nova,
no sé si és
amb compte de rius
o pel carrer que pugen,
perquè veus les passades
de la Rambla
i la pujada
i després sempre anàvem
també,
on anem a la plaça
de la Font,
a veure el Parlament
i a veure,
en fi,
l'acte més institucional
de l'arribada
als reis.
Però jo crec que el lloc
més,
segurament més,
més pur,
si es pot dir
d'alguna manera,
és l'arribada
al moll.
És que els reis
arribin per mar,
jo crec que té
una encana especial,
venen d'Orient
i venen per mar.
Arriben pel mar,
els pots començar a veure
o et pots imaginar
que ja venen,
perquè jo crec que
en aquests moments
la canalla
qualsevol cosa
que velluga
ja es pensen
que són els reis.
No hi ha la història
dels caramels,
que això
provoca també
altres moviments,
però allà no,
allà estan
perquè arriben,
arriben així
que ja és fosc,
amb llums,
amb bengales,
jo crec que és un moment
molt maco.
Aixeca el pont,
ho aplodeixen tot.
No, no, no,
la veritat és que
a més tiren després
les salves
i el castell de focs,
jo crec que és el moment
més maco
perquè és el moment
en què estàs veient
el rei.
I a més arriben
unes autoritats
i per això
hi hagi els morters
i les salves
i els mocs artificials.
Quan era petit
me'n recordo
que hi havia una frase
que deia
el marco incomparable,
doncs és això,
és veritat,
el lloc aquell és...
Home, a més ara
està molt millor
que fa anys,
vull dir,
en fi,
l'entorn del moll de costa
ajuda molt.
Arriben per l'escala real,
que tot això és veritat.
Està l'alcalde ja,
però saludant.
I el Pep Bertran
que ja comentà
en un parell d'ocasions,
potser perquè aquest any
ha viscut la cavalcada
des d'una manera
molt propera,
ha comentat un parell
de vegades
el tema dels caramels.
Ho recupero això
perquè és que dimecres
també,
en aquella tertúlia
que vam fer
tan reial
i tan màgica,
es va sortir
el tema dels caramels
del neguit
que provoca moltes vegades
que es converteixi
un fet tan divertit
com llançar caramels
en un problema
de seguretat.
Té aquesta sensació
el Pep Bertran
a la cavalcada d'en Guai?
Jo,
els anys que he estat
de peató,
el problema
de seguretat.
La gent
es tira de cop
contra la carrossa
per anar a recollir caramels,
se jup,
perd de vista
el moviment de la carrossa
perquè està mirant a terra,
empentes,
hi ha gent
que va amb paraigües oberts
per recollir caramels.
És una cosa...
Sí, sí.
I després,
jo crec que també
tot això,
amb la canalla
que ho veu
amb la il·lusió,
tot això és un destorb.
Al final,
sembla que el principal
és recollir caramels
i tenir caramels i tal
i es perd de vista
una mica
què és el que està
passant allà, no?
Ens hauríem de reconsiderar
una mica d'on
llançar tantes tones
de caramels, potser.
Hi ha una cosa
que s'ha fet en guany,
perdona,
que és que
els carrosses
que són les plataformes,
el que és la part
de la plataforma
lateral,
és més...
Hi ha unes...
Han cobert les rodes
amb les quals
no hi pots passar a sota.
Això ja és una mica de...
Sí, perquè els nens més petits
podrien acabar
i a cada carrossa
hi ha dos o tres persones
responsables
que van vigilant
però sí, evidentment
això no un guany
pels altres anys.
Jo el guanyo
al veure aquest esfusta
i vaig dir
mira, això de moment
segur que freda bastant
perquè clar,
que no pots posar-te a sota.
Sí, sí.
Va la gent
a la calalgada
amb bosses, eh?
Sí, sí, sí.
La gent amb bosses.
És el que deia Puig del Pep
que s'ha perdut una mica aquest...
Jo faria un...
Ho canviaria,
no cal eliminar els caramels
que està molt bé
perquè al final
és una mica...
Se n'han de tirar molts, eh?
Perquè si no...
Només...
Si no, no queda contenta la gent.
Vuit tones, eh?
Van comprar,
van improvisar
un munt de caramels.
Només que,
potser la carrossa
dels Reis
no en tirés
que quan passa la carrossa...
No, no, no.
Els Reis
el que t'ha d'anar al caramelo, eh?
Bueno, ja veig aquí
un gran tema de debat, eh?
La rei te'n porta a casa.
No, ho dic perquè...
Aquí veig un gran tema de debat.
La canalla...
A veure,
això és una festa
per la canalla.
D'acord que els pares
i els avis
ens ho passem molt bé
quan anem amb la canalla,
però bàsicament
és la canalla.
El rei ha de passar
i l'has de poder veure
i has d'estar pendent
de què passa el rei
i has de poder saludar el rei
i a veure,
no sé si m'apura,
si el rei et tira un caramel
tampoc passa res.
Però hauria d'haver
una mica de diferència
entre les carrosses de davant
que van tirant caramels
i la del rei
que passa perquè la canalla el vegi.
Bueno, a veure,
no ho sé, eh?
Hi havia una...
El Joe estaria d'acord?
No ho sé, no ho sé.
Sí, bueno,
hi havia una anècdota molt divertida
d'això de caramels aquest any
que ja hem començat a Carre Real.
El dimecres vam estar parlant molt
d'aquest any.
En Carre Real hi ha un comerç
que ven coses de pesca
i tenia fora una d'això de...
Una canya?
No, una amb la xarxa
per agafar.
Un celabre.
Un celabre.
I van caure...
El ficava aquí dalt
i van...
Jo crec que els de les carrosses
ja feien com a la canasta.
Ara, el que jo també he tingut
l'oportunitat de veure aquest any
és la feinada que hi ha,
el treball que fa la gent
que ho prepara.
Sí, és veritat.
La gent de la briga.
Amb detalls que molta gent
no els veu,
però hi són pendents de tot.
Jo m'he quedat d'això molt parat
perquè si no és una mica
com dius tu,
tu surts al carrer,
és un dia de festa,
veus la carrossa
i dius, bueno,
però això no ho hem preparat
la setmana.
A la carrera hi ha molta gent.
Quan vaig estar de regidor
que estava a la comissió de la cavalcada,
jo et puc dir que
la gent que treballa allí,
d'entrada,
són gent que van de franc.
Sí, sí.
I després hi ha els treballadors
de la brigada
que són els que munten
i desmunten
i desen
i ho guarden
perquè l'any que ve
doncs les carrosses
torni a no poder sortir
però clar,
si hi ha alguna rascadeta
o el que sigui,
doncs hi ha un senyor
que agafa un pinzell
i ho arregla.
Vull dir,
és una feina
de detalls
i després
de molta
de carinyo.
De sacrifici.
perquè hi ha feines
d'aquestes
que per molt
que te les paguin
això ets una mica
vocacional.
Exacte.
Jo ho dic així
perquè...
Si tu i jo hem parlat
moltes vegades
al Nàstic compartint
i ja n'hi fem tertúlies
que qualsevol persona
que estigui en alguna entitat
jo no ho criticaré mai
perquè qualsevol entitat
sigui esportiva
sigui el que sigui
ja és una mica vocacional.
Pensa que el mes de novembre
sí,
finals d'octubre,
primer mes de novembre
ja ho tenen tot a punt.
Vull dir,
i després ja
repartir els vestits...
que han hagut de fer
les tres noves carrosses...
Organitzar la gent
que abans en tal...
Organitzar...
Hi ha molts voluntaris
que participen
que són aquests
que van al costat
d'aquella carrossa...
Protecció Civil també...
Tot això...
I la Guardia Urbana
que ho té clar
que sap els punts complicats
que sap els que no ho són...
El recorregut
com que sempre és el mateix
vull dir
només has d'anar
retocant coses,
però és el fet
que ha de sortir tot bé.
I més enllà
que sigui una desfilada
que ha plegat
milers i milers de persones
des del punt de vista
de carrosses,
de lluïment...
Creuen que és precisament
una cavalcada...
Amb algunes carrosses
els hi falta llum.
Jo ho he de dir així.
Jo crec que...
Això també va sortir
dimecres.
Algú va fer el comentari.
Un dia d'aquests...
Jo crec...
Però això és un problema...
També ho dius?
No, no, no.
Jo crec que...
Que els hi falta il·luminació.
Amb alguna sí.
Amb alguna sí.
I amb alguna...
Jo faria algun...
Això, ara estem aquí...
Sí, sí.
Per comentar alguna cosa.
No, no, no,
no fotem, eh?
Però jo amb alguna carrossa
faria algun retoc
com faria algun retoc
a l'entrada
a la plaça La Font.
Enguany hi havia
els focus a televisió, això.
Però quan no hi és
la televisió,
que és la majoria d'anys,
jo hi posaria...
Això val calés, eh?
Més focus,
més llum.
Jo hi faria una miqueta
més de màgia,
però això depèn
de les èpoques.
Ara estem parlant...
Això també és una carta als reis.
Afegir-hi més...
Com posar més carrosses
i més coses, no?
Tot val més diners
i s'han d'haver-hi més vestits
i no sé què.
Però bé,
a mi no es pot organitzar
també d'alguna altra manera.
Pot deixar entrar
alguna entitat més
a dir,
escolta,
si vostè fa una carrossa
d'aquesta manera
o d'aquesta altra,
vostè pot venir aquí.
I nosaltres...
No ho sé,
això és un parlai.
Una cosa que vaig trobar
molt maca jo,
que no m'havia fixat,
és l'autobús de la MT
carregat de regals.
Perquè els nens...
Aquest regal és el teu,
aquest és l'altre.
Va ser molt maco
l'autobús de la MT.
Carregat de regals.
I l'escala dels bombers, no?
Sí, bueno...
Perquè arribin a les finestres, no?
Això també.
El Pere comentava
fa un moment
el tema de la televisió,
el muntatge espectacular
de TV3,
clar, ni el Joe,
ni el Pere,
ni el Pep Bertran
van poder veure
la transició televisiva.
Casable van veure
els meus pares
i van dir que està bonica.
Però cal s'hi semblar
que tanquant el centenari
de la Capalcada
s'hagi pogut veure
a nivell de tot Catalunya.
Tocava,
jo crec que tocava.
I jo crec que
les imatges de televisió,
ja no les he vistes,
però segur que estaven molt bé
perquè la televisió
es va posar,
també li van dir
on s'havia de posar,
a l'escantonada
del carrer de l'Unió
que els veus pujar,
a la Rambla,
a l'Ajuntament.
També tries els llocs
que llueixen més,
perquè això és lògic,
com també l'arribada al port.
Jo que treballo allà
avall,
fer des del dilluns
el desplegament
i el moll de costa
de focus
i de...
Bé,
la gent del port
allunque aparcàvem
el dia 5
no hi vam poder aparcar,
no passa res.
Però ho dic
perquè vegis
que el muntatge
no és el de sempre,
si no queda més.
El dia abans
hi havia...
Estaven enfocant,
hi havia llums
que enfocaven el mar
dins l'aigua.
Jo vaig passar caminant.
Tot això és una...
I a l'Ambla
que em vaig trobar
el Ricard per ser
estaven ja muntant.
Tot això és un muntatge
que paga la televisió,
vull dir...
No, no paga amb nosaltres.
Bé,
però si no ho haguessin fet
en un altre lloc.
Sí, no,
millor que vagin aquí.
Que veu frenen
en un altre lloc.
Que ho facin a Tarragona.
El fet aquest,
jo crec que és,
vaja,
vull dir,
donar prestigi també
perquè no és qualsevol...
Ara que n'hi ha cap conseller
a Tarragona
almenys que facin
la cavalgada de rei.
Bueno.
Sí, sí.
Això és una decisió
l'any passat.
Pep,
què tal la televisió?
Jo no he vist les imatges,
he parlat amb les germanes,
per exemple,
que sí que ho van veure
i tal,
i que va ser maco
però no les he vist.
Per el muntatge?
El muntatge...
Des de dins de la desfilada
es va veure...
Es va notar la procència
de llum,
de focus...
A la barca
on anaven els reis
ja hi havia un càmera
amb una tele
i no sé què
i després quan arribes
doncs veus els focus
que no et deixen veure
absolutament res.
Jo veia les cares
de la gent
que estava a la primera fila,
no?
I, en fi,
jo crec que és un...
Sobretot li dona prestigi
i pel que he sentit
alguns comentaris
em sembla que van estar
ben treballades les imatges
i ben explicats
però no ho he vist.
No acostuma a sortir
durant l'any
a Tarragona
com un lloc
que passin coses
sempre bones
per la televisió
i això,
vull dir,
llavors que ens passin això,
jo crec que vaig a...
Primera perquè feia 100 anys
i tocava.
Sí, però si fa 100 anys
i és una merdeta...
Ah, no, llavors ho vindran.
Esclar, esclar.
Això una mica confirma
que és una cavalcada...
Pensa que a la cavalcada
hi van tres elements
que són dels anys 20,
vull dir,
el camell,
el dromedari,
l'elefant
que posa allí
un any
i a més els dos camells junts.
Això ho han canviat una mica.
Jo crec que dóna
prestigi
sobretot
per la continuïtat
i per les ganes
de fer-ho
perquè aquí
a la comissió
de la cavalcada
hi ha pares i fills
que hi han anat treballant.
Vull dir,
que aquí
això és una cosa
que es manté.
Acostuma a passar.
Sí, sí, no?
Vull dir,
es manté
i que sempre es pot millorar
perquè això ja se sap,
però no ho toquis gaire.
El que funciona
no ho toquis gaire.
Mai.
En tot cas,
arregla,
pots dir quatre cosetes més
però allò que funciona
no ho toquis gaire
perquè sortiríem malparats.
Sí, sí,
però funciona
perquè hi ha il·lusió
de la gent qui treballa
i perquè hi ha dedicació
i perquè hi ha professionalitat
que les coses
les munten molt bé.
Quan jo hi vaig ser
a l'Ajuntament
per comprar els caramels,
això és una anècdota,
s'han de portar
tres pressupostos.
Bé,
doncs allí
van,
aquesta gent van
una mica,
perdoneu,
escanyar,
a veure qui m'ho fa més barat
perquè clar,
són molts.
I a l'Ajuntament,
perdona,
jo un dia els hi vaig dir,
tu et penses que algú
posarà pegues
per pagar la factura
dels caramels
de la cavalcada?
Segur que no,
però com que és un...
No, home,
si hi ha algú
que surt amb això
ja el patinerà
algú altre,
però hi ha coses que són...
És a dir,
tu 8 tonalades,
jo no ho sé,
com si s'han de tirar 15,
jo no sé quantes s'han de tirar,
però el que no vull
és que ens faltin,
no?
Una mica és això, no?
Sí, sí,
perquè si et falten
llavors sí que et critiques.
Clar, llavors,
jo, és pobre,
què passa?
Vas per la ramba
i no hi ha caramels
i aquestes coses.
I si contessin,
per acabar amb aquest tema,
segurament la cavalcada
deu ser l'acte
més multitudineri de l'any,
fins i tot més que
més que les sortides
de Santa Tecla,
de gent,
de públic.
Ve molta gent
de fora de Tarragona.
Estarien d'acord o no?
Creu-ho.
Segurament, sí,
jo crec que hi ha més gent
que...
Perquè és un acte
allò,
intergeneracional
per tothom.
Sí, però pensa
que el recorregut
és molt més llarg.
És a dir,
des del carrer Reial
fins a l'Ajuntament
està ple.
Està ple, sí, sí.
Però l'altre passa,
està tot més concentrat.
A la part alta.
A la part alta.
I hi ha molta gent també,
però jo crec que potser
n'hi ha més.
I a més,
per Santa Tecla
també tens moltes coses.
La gent també es va repartint.
És veritat que va molta gent
a la sortida del seguici,
que és poder-ho més multitudinari,
però tens moltes coses.
Això no,
això és el dia 5 a la nit
i tothom ho sap,
i tothom hi va.
Passa una vegada a l'any
i s'agrada
i el seguici
surt un parell de cops.
Si no el veus avui,
el veus demà, no?
Sí, sí, sí.
En fi,
els Reis han passat,
han deixat molts regals
i moltes uïnes,
però ja han marxat
i avui,
com sempre,
un 7 de gener,
què pot passar?
Que comencen les rebaixes.
Jo ho a fer-ho,
que anirà les rebaixes.
I tant.
Ara quan surti corrent...
He quedat amb la dona
a la porta de la ràdio,
vull dir que...
Per ser dels primers.
Però això és avui,
perquè és pont i en va bé,
o és una forma
per donar la tradició cada any?
Avui ha coincidit
que tinc festa avui,
vull dir,
no hi puc anar normalment
a vegades el primer dia,
però avui que tinc festa
coincideix
i que hi ha dues o tres coses
que vull mirar,
és d'aquí directe.
I creu el Jouacero
que és una bona possibilitat,
és una bona oportunitat
aprofitar les rebaixes?
Per la roba, sobretot,
i no ens enganyem,
vull dir,
també la crisi
i la situació que hi ha ara,
hi ha molta gent
que està esperant
que arribi les rebaixes
per anar a buscar allò
que li agrada,
almenys jo,
no sé els de més.
Pere també,
que m'ha dit
que li agrada el Tomi.
El Pere i el Pep
aniran de rebaixes
aquests dies o...?
Jo sí, sí.
Però suposo que anirà demà
a la tarda,
després del Gàstic,
el que juguen molt d'hora,
doncs sí,
durant Tomet segur.
I alguna cosa cau,
perquè això és així.
Sempre, sempre.
Si no, no hi vagis.
Sí, bueno,
nosaltres perquè ara també ha coincidit
que hem canviat de vivenda
i, bueno,
falta alguna cosa
i això,
i aprofitarem aquests dies,
però avui no sé
si anirem avui o demà o...
Les primeres rebaixes
amb el Corte Inglés,
que de fet la nostra companya
Laura Casas
dels Servis Informatius
s'han anat a la porta
del Corte Inglés
per veure si tenim
també aquella entrada
que sempre hem vist
a una senyora a Barcelona
que sempre és la primera
que sortia.
Jo tinc l'impression
que aquest any
tot això ha començat
una mica abans,
jo crec que hi havia
abans de reig,
hi havia algunes...
Perquè hi ha descomptes,
promocions,
s'utilitzen paraules
aquelles que no es poden...
Tot això són subterfugis,
però sí, clar,
si no es ven prou
doncs aquí s'ha de fer alguna cosa.
I estarien d'acord o no
en què es facin aquestes coses
encara que legalment
el període de rebaixes
no pot començar fins al dia 7?
Els sembla bé
que els comerciants...
La mateixa llei
permet la mateixa trampa
que és no posar rebaixes.
Perquè si tu et fan un descompte...
Promoció especial.
És igual.
Sí,
i estan d'acord o no
que es faci abans de reis?
La gent ha de vendre...
Escuto jo,
escuto jo,
i si no vens prou
doncs has d'espamilar-te.
Pots posar promocions,
pots posar mil coses...
Jo que més treballo
en un sector
que fa 5 anys
que està de rebaixes,
vull dir...
Et sembla bé, doncs.
El que passa
és que aquí entrem
en un debat molt llarg,
com que hi ha una llei
molt estricta,
bé,
llavors només pots fer rebaixes
de tal dia a tal altre,
amb el nom aquest.
Durant l'any
pots fer el que vulguis,
però posant-hi rebaixes
és ara
i el juliol.
Al final el resultat
és el mateix,
el que es tracta
és que tu puguis comprar.
És igual l'època de l'any,
les coses amb un preu
una mica més interessant.
I que si tot va just,
doncs això també anirà just,
perquè com el mercat,
o com...
Jo aquests dies de Nadal
abans anaves al mercat
i el país no es podia vendre,
es podia comprar,
i ara ja fa un preu 3 d'anys
que no és excessivament car tot això.
I quina impressió tenen
de la campanya de Nadal
que hem deixat
des del punt de vista comercial,
és a dir,
els inputs que els han arribat,
les sensacions que tenen
sobre si s'ha notat o no la crisi,
o si més o menys
la gent en època
com aquesta
més o menys compra igual.
Jo crec que segurament
amb algunes coses
com sigui la roba i tal,
doncs s'hem esperat,
o els reis han tingut
la intel·ligència
de portar molts xecs regals
a determinats llocs
que li han portat
molta gent aquest any,
i en canvi
amb la cosa de la canalla
i tot això
la gent no s'ha mirat res.
És a dir,
que els reis
en temes de joguines
han estat generosos
com sempre.
Tothom que pot...
Si no,
si tinguessis un nen
de 9 anys com jo
i vés a comprar
un Blade Blade d'aquells
s'havien acabat a tot arreu,
algú vol dir això.
Que potser no en tenien
tants d'estoc,
això també pot passar,
però vaja,
tothom que pot
aquests dies
fa el que sigui.
A mi m'ha semblat
que aquest any
hi havia molts anuncis
en premsa
d'oportunitats,
més que altres vegades.
Jo crec que hi ha
hi ha hagut
una empenta
dels botiguers
en general
per bellugar la gent.
I després hi ha
una cosa,
potser és una anèndota
i només m'ha passat a mi,
però em sembla que no.
Aquest any
heu tingut els mateixos
SMS a final d'any
amb la mateixa balança
a quatre anys?
No.
Jo em vaig rebre
un de molt divertit.
Molt ben apuntat això,
perquè és veritat
que ha disminuït moltíssim.
Però una passada.
Jo em vaig rebre
un de molt divertit
que deia que parlava
de la crisi
i llavors em felicitava
l'any
i em felicitava
el Sant i el Compleanys,
el Pont de la Imaculada
i de dalt i no sé què.
Els mails
han susituit
molta cosa d'aquesta.
a part de les SMS
i les felicitacions
de correu
que tampoc arriben.
Tot s'ha de pagar.
El mòbil
m'hi ha sigut.
El mòbil va ser
fa tres o quatre anys
va viure un boom espectacular.
Jo vull dir una cosa
que el dia 31
jo a les 12 tocades
vaig intentar enviar-ne tres.
I els vas poder enviar?
No.
Em va costar.
Em va costar deu minuts.
Vale, vale.
T'hi vaig haver de dir.
Però segurament
que els altres anys
potser em hagués costat mitja hora.
Això també.
també deu ser un d'aquells
moments de...
Això amb les factures
que vindran a final de mes
això amb les mateixes
empenyers.
Jo vaig trucar
a les meves germanes
i a tres anys
doncs has d'esperar
i doncs ho deixes
i aquest any
a la primera...
No, no, no, sí.
A la primera
i a la primera
i a la primera.
Sí, segurament
el públic el que fa
és rebaixar despeses
en algunes coses
que considero
que no són prioritàries.
És que hi ha coses
que jo crec que la gent
hem considerat
que no es poden
retocar gaire
i hi ha coses que sí.
Vull dir,
la certa diversió
al passar-s'ho bé
tothom que pot
ho fa
perquè jo penso
que està bé
i a més a més
ja en tenim prou
els mals de caps
i després
si alguna cosa
és superfola
doncs mira
però també hi ha molta gent
que pot fer-ho
però per la incertesa
que ja diu
bueno, no ho fem
perquè és el que també...
Sí, sí, està tot plegat.
I ja que parlàvem
d'això de les rebaixes
i dels comerços
estava pensant
que demà, per exemple
farà just tres mesos
que va obrir el Corte Inglés.
Tenen la impressió
que ha canviat molt
el panorama comercial
de la ciutat
arran del Corte Inglés?
Sí, ha canviat una cosa
que la gent
abans tothom anava
cap a la Rambla
per entendre'ns cap aquí
i ara la gent
tira Rambla avall.
Doncs déu-n'hi-do
això és un camí important.
Jo que he viscut a la Rambla
jo et puc dir
que ara veig molta gent
que tira avall
quan abans no.
Abans hi tiraven els veïns
i mires cap aquí
el president Companys
a la tarda
que no hi ha
ni els instituts oberts
ni els jutjats
perquè clar, aquesta zona d'aquí
hi ha un tall molt gran
entre la plaça
sempre hi ha el Tard
i fins al cap damunt
doncs ara hi veus gent.
I hi ha una xurreria
allà al davant
vol dir que la gent hi ha.
Sí, i es nota
perquè per exemple
la meva mare i la meva germana
que són de Calafell
i vam dir
mañana irem a Tarragona
pel fet del Corte Inglés
i avui notarem
que vindrà molta gent de fora
avui vindrà molta gent de fora
i el Corte Inglés
fa unes setmanes
va fer una estadística
dels visites als compradors
i la majoria
és de gent de fora
perquè clar
no oblidem
que aquest Corte Inglés
és el Corte Inglés
de Tortosa
i de Lleida
i a mi em va explicar
l'alcalde de la Secuita
que els taxistes
fan molt
des de l'estació del camp
fins al Corte Inglés
portant gent
que ve de Lleida
i a mi em va dir
una botiguera del Parc Central
que vaig cada dia
bueno, les primitives
que vaig a fer-la cada dia
que el Parc Central
ha notat en positiu
perquè diu
que ve gent de fora
que ja que ve a passar
el dia a Tarragona
i està recorregut
diu
no, no, és que jo crec
que hem guanyat gent
això és positiu
i com més temps passi
això és el que
alguna vegada
hem parlat
en aquesta mateixa tertúlia
que el Corte Inglés
atraua la gent
i l'avantatge que tens
amb la ciutat
que és Tarragona
que no ho pots fer a Barcelona
és que tu pots deixar el cotxe
si m'apures
al pàrquing del Corte Inglés
pots anar caminant
i anar caminant a la Rambla
i si vols anar a dinar
o si vols anar a fer
alguna altra compra a Barcelona
no ho pots fer
això
és inviable
jo crec que això
és el que és positiu
i després estic d'acord
amb el que dius tu
el panorama civil
per dir-ho així
d'aquest tram de Rambla
que té els instituts
els jutjats
i que a la tarda
normalment està molt mort
i que un dissabte
no et dic res
i ara
i d'aquí
ara potser no és
la millor època
però d'aquí uns mesos
d'aquí uns anys
veurem com tota aquesta
no comercial
al voltant del Corte Inglés
si posaran botigues
a Roma
i quan arribi la ciutat judicial
al final
ja serà tot un...
i quan marxi la presó
es garrifa
tot això
encara falta
però tot això
ho portarà
perquè és la llei
de l'oferta
i la davant
els locals seran cars
i els llogaran
ara hi ha les de l'EFNAC
que també és molt maco
tot això
en fi
això
aquest cap de setmana
serà un cap de setmana
molt comercial
avui mateix
però també recordem
que diumenge
hi ha botigues obertes
així que el Corte Inglés
i tots els centres comercials
i m'imagino
que també la majoria
de Petit Comerç
obrirà
i aquest serà un cap de setmana
i així acabarem
la tertúlia
també de futbol
ja que al principi
comentaven els contartuïs
el Jou i el Pere
comentaven
que hi hauria
que desitjaven
la salvació del Nàstic
Jou
com la veus?
perquè hi haurà
futbol, bàsquet, voleibol
molts esports
és veritat
la salvació del Nàstic
com la veus?
avui en el Diari de Tarragona
dels quatre propers partits
tenim tres a casa
jo crec
no vull ser pessimista
però que els quatre partits
sí que verdaderament
és que això faixa
si veurem el Pere
i jo allí passen fred
el dissabte
però què vols dir
que això faixa?
ho es guanyen?
home que d'aquests 12 punts
hem de treure al menys 9
perquè marcaran molt
perquè ja si et quedes
allí baix
ja sabem aquella vegada
que costa molt
anar guanyant
i algun jugador
que puguin portar
clar
jo he tingut la possibilitat
de parlar amb els Reis
aquests dies
i suaven
quan els hi plantejaves
aquest tema
perquè els Reis
no poden portar jugadors
bons, bonics
i barats
allò que es diu
els Reis no poden fer això?
els Reis poden portar
alguna cosa
diguem exòtica
però no
sense cap garantia
sense cap garantia
home
ja els farem bonics
el parell seria
que els Reis
portessin alguna cosa
exòtica d'Orient
d'aquells jugadors
que més a saber després
quin resultat
el que està clar
el que està clar
és que
només es pot fer una cosa
que és fitxar
per bé o per mal
amb el que hi ha
no s'aguanta això
així de clar
i bueno
tenen ara aquests dies
i han explicat
que sí
que doncs
el diari posava
el que hagi falta
no sé si
cal això
tant
però cal
alguna cosa
s'ha de bellugar aquí
perquè
els futbolistes que hi ha
inclús
l'altre dia
que vam veure Sevilla
la segona part
van jugar més bé
però no van fer res més
aquí fa falta gent
que faci gols
i algú mig
com a mínim
perquè ara
la cosa
està força apurada
molt apurada
encara està clar que no
bueno
perquè falta mitja temporada
però si anem així
quants partits ens quedaran
perquè ja matemàticament
no
home
encara falta
anant malament
fins al mes d'abril
no estàs de ser
si tu i jo
sortim a escalfar
aquesta tarda
a lo millor
escolta
igual entrenador
per segons qui
de totes maneres
es necessitarien reforços
una mica millors
que els Alpes Bertran
i el Pere Valls
nosaltres
ho posaríem tot
nosaltres
podíem anar al vestuari
a donar ànims
i tot això
i a la banda
senyors
es nota que és un dia de pont
de mitja festa
per molta gent
així que avui no hem hagut
de parlar ni de pressupost
ni del pla d'ordenació
urbana municipal
ni de política
això a partir de dilluns
ja tocarà
gràcies per compartir
aquesta estona de divendres
amb els oients
de Tarragona Ràdio
Jo Guacero
Josep Bertran
Pere Valls
moltes gràcies
i bon any
feliç 2011
que vagi bé
bon dia
adeu