Som ja en el temps de la tertúlia.
Cada dia a aquesta hora dediquem una estona del programa
a comentar l'actualitat de la jornada, que déu-n'hi-do.
Avui ve molt carregada i amb diferents escenaris de la nostra ciutat.
Avui una tertúlia que compartim amb l'inspector d'ensenyament,
Rafael Muñoz. Rafa, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Amb el periodista Carles Avelló, director general del diari Més.
Bon dia, Carles. Bon dia.
Amb l'advocat Antoni Vives. Antoni, molt bon dia.
Molt bon dia.
En tenim un quart convidat que esperem que s'incorpori de seguida,
que és també periodista, el director del diari de Tarragona,
Josep Ramon Correal.
També l'havíem convidat avui per comentar una actualitat
que déu-n'hi-do ve carregada.
Dèiem en la portada del matí de Tarragona Ràdio,
avui a primera hora, que teníem diferents escenaris de la ciutat.
Només dos mesos a les eleccions municipals,
molts escenaris amb obres, amb projectes en marxa,
com per exemple la primera pedra del Mercat Central,
l'anunci de les obres imminents del passoterrani
de la plaça dels Carros,
les obres que ja estan en marxa a l'estació de trens
i, en fi, altres qüestions que podem abordar
durant els propers minuts.
Però, en fi, els proposo començar parlant del Mercat Central,
perquè estem davant de la inversió pública
més important en la història de la ciutat.
27 milions d'euros, recordem, és el pressupost total,
i amb el compromís, això sí, sembla clar,
ja que l'Estat aportarà 8 milions d'euros.
Com a mínim, això és el que va dir l'exministre
i actual secretària d'Estat de la Vivenda, Beatriz Corredor,
que ahir va estar a la ciutat de Tarragona
en aquest acte de la primera pedra.
Bona notícia, això dels 8 milions, que es confirmin, Rafa?
Home, en els temps de crisi que corren,
que eix un engeix de 8 milions, és bona notícia.
Esperem que les obres, ara, vagin com han d'anar
i que el 2013 tinguin mercat.
Tu, d'aquests que penses que més allà de la primera pedra
és important la segona, la tercera i la quarta...
i totes les que vinguin.
De altres maneres, l'obra més important
deuria ser les muralles a la història de la ciutat, però bueno.
No, dic la inversió pública més important...
Déu-n'hi-do, en aquella època t'hauria d'invertir.
En fi, aquí ja ens ha sortit l'historiador.
Carles, com ho veus?
Els costos eren menys, en aquella època.
I digues claus.
La mà d'obra era més barata, no?
Bé, jo crec que sí,
l'important no és la primera, sinó l'última pedra.
O sigui, el moment en què es pugui portar a terme
ja definitivament inaugurar
el que és el mercat central.
És un tema que porta molts anys,
com en aquesta ciutat les coses duren molt,
quasi com els romans duren,
i que per tant, esperem que això sigui una bona notícia
i que es porti endavant.
Ja em sembla que això reclama no solament la ciutat,
sinó també la gent que treballa i viu del mercat.
Toni.
Plenament d'acord.
És una gran notícia,
però que entenc que no estic a quedar amb una gran notícia
i amb un somni, sinó que ha de ser realitat, no?
Aquests somnis han de fer realitat.
A mi, com que queden dos mesos per a les eleccions
i aquí tenim un inspector d'ensenyament,
m'adona la sensació que als polítics els passa una mica
com als alumnes davant del mes de juny, no?
Que ara volen fer tots els deures que no s'han fet durant el curs.
I això d'anar a l'examen,
preparant-ho així de qualsevol manera,
és com marxar una tortada sencera o a trossets.
A trossets és molt bona
i sencera et pots indigestar.
A veure, jo no crec, no vull que s'indigesti aquest gran pastís
del mercat central,
desitjo que es faci realitat perquè la situació realment és insostenible,
la situació de la zona de la plaça Cursini
i la situació del mercadet a la Rambla és insostenible
i ojalà es faci realitat.
Espero que no sigui un examen mal preparat d'un alumne al mes de juny
i que realment això sigui una tesis doctoral a llarg plaç i que es faci.
Teòricament no hauria de passar ja res de tot això
perquè ja tenim el projecte, no?
Licitat, adjudicat, amb el pressupost...
A primeres pedres fa 10 anys d'edificis fantasmes que no s'han posat.
El Fòrum de la Justícia, per exemple.
El Fòrum de la Justícia.
Sempre ho reclamen els advocats.
Jo sempre ho recordo, jo vaig anar a la primera pedra
i encara aquesta primera pedra ha anat donant tons per una sèrie de solars
que potser algun dia la faran realitat.
Per això dic que, bueno...
És curiós que...
No ho sé si ho veuràs, eh?
No ho veuràs, no ho veuràs.
De totes maneres, esperem que aprovin perquè al setembre no hi ha exàmens, eh?
No, no, no, no.
És curiós, de totes maneres, que hi hagi aquesta sensació d'advertiment de tothom, no?
De sobre que es compleixin les obres.
Potser perquè, clar, especialment els paradistes del mercat
i els comerciants a l'entorn del mercat,
Carre Colom, Governador Gonfale, Redding...
Clar, hi ha una certa sensació de...
No sé si dir-ne de desconfiança o...
D'orfandat.
D'orfandat, sí.
Sí, no?
A veure, hi portem molts anys en obres que no li veus al final...
Per tant, la ciutat...
D'alguna manera s'ha generat un cert cesticisme
davant de declaracions de...
De que ara sí, era de debò, ara s'acaba...
I hi ha un cert cesticisme.
Això és lògic, ho hem d'admetre, eh?
Jo crec que, a veure, el mercat, si haguessin tingut una...
Durant aquests anys haguessin tingut una ubicació dolenta,
això s'hagués accelerat més.
Jo crec que estan a la glòria en aquests moments els paradistes del mercat.
Estan en un mercat petitet...
Els que més pateixen són potser els de l'entorn, però no els paradistes del mercat.
Sí, ben il·luminat.
Que jo, us ho dic sincerament, i ho he dit sempre.
Jo, si haguessin tingut que fer aquesta obra,
jo el mercat no hauria fet aquesta obra fenònica.
Jo el que hauria fet és agafar el mercat tal com estava,
netejar-lo, posar-lo bonic,
posar llum, molta llum,
i posar les parades boniques,
que és el que al cap se fa als mercats de tot arreu.
Però hem volgut fer alguna cosa més grossa,
perquè també demanaven que si pogués haver càmeres figurífiques a baix,
no sé què, entrada de camions...
Bueno, d'acord, ja hi ha això, no?
Però bueno, ja dic,
a veure, tampoc és una situació caòtica
la que hi ha en aquests moments dintre el mercat,
i per molt que diguis,
els paradistes de la Rambla,
per ells, per ells,
ojalà s'hi quedessin sempre, perquè allí estan a la glòria també, no?
Clar, l'altori ho diu des del punt de vista de ciutadà, no?
Sí, sí, sí, però m'enrefereixo que,
bueno, i com a ciutadà,
que tampoc no és gran problema,
les grans ciutats tenen grans mercats
al mig de les grans ciutats,
o bé estan a París o bé estan a altres llocs,
i veuràs com hi ha mercats d'aquest estil, no?
Però bueno, el fet és aquest.
L'únic que ha patit això,
doncs, bueno, són els botiguers que hi ha al redó del mercat,
que han vist que una zona
del redó del mercat
han vist que els baixava la clientela
notablement.
I això també és lògic que hagin protestat
i ho vegin.
Clar, el que planteja per el Carles
sobre les dimensions del projecte,
ja recordem que durant aquest mandat
es va canviar el projecte
perquè el primer era,
es considera que era excessivament faraónic.
Alguns no tenim memòria,
bueno, els perdiços potser més
perquè ho tractem l'actualitat.
L'Antònia ara que posa una cara de...
Sí, sí, el projecte es va canviar
a mig mandat
perquè era encara més gran
que el que es farà finalment, no?
Potser perquè també tot això es va idear
en un moment d'abonança econòmica, no?
En què tot era esplèndid
en l'anterior mandat municipal, no?
Sí, sí.
Amb l'equip de Convergència i Unió a l'alcaldia.
Sí, però hi ha part d'això
és que en aquell moment
quan hi va haver el canvi de govern,
a veure, sí que hi havia un dibuix
del que seria el mercat
però el projecte no existia.
El projecte no ha existit fins fa dos anys,
m'assemblo a mi.
I per això s'ha trigat tant.
Antoni, et sembla desmesurat
potser també el que es farà o no?
Ara ja és tard perquè ja està tot en marxa, però...
A veure, jo no tinc criteri
per dir si és desmesurat o no.
No ho sé.
Això els tècnics ho tenen que dir
i saben el que s'ha de fer,
si es pot pagar, si no es pot pagar.
El que jo no estic d'acord
és que la precarietat sigui bona.
La precarietat no és bona per ningú,
ni pel paradista,
ni pel que està a la Rampla,
ni pel ciutadà,
que en definitiva
és el que està destinat al servei.
Jo no crec que els paradistes del mercat
estiguin bé
i que es guanyen més bé la vida,
evidentment,
però quan s'han sacrificat
hi han tancat.
Han repartit la tortada entre menys.
Jo no dic que sigui bona.
Jo el que dic és que
en aquesta situació
s'hi senten còmodes,
que no vol dir
que no vulguin l'altre.
Però si haguessin tingut
una altra situació draconiana,
no et preocupis
que hi hagués hagut una altra situació.
Jo al mercat hi vaig poc,
però a les vegades que hi va,
jo és una situació lamentable,
intransitable,
inaccessible,
brut,
una situació una mica caòtica,
d'entès que estret...
Em sembla que no hi vas gaire.
Els montanys Puig,
si en tenim la carpa de dins...
No, no, la carpa de dins,
no, no, la carpa de dins,
no, no dic els excessos.
Els voltants, clar.
Dels voltants del mercat...
Tantes obres.
És realment caòtic.
Han tancat un munt de comerços.
Hi ha un munt de comerciants
que han tancat.
La gent que té oficines allí
són inaccessibles.
No pots passar en cotxe.
Els aparcaments,
malament.
Bueno,
allò és una situació caòtica.
El tema del mercat
al mig de la Rambla?
Home,
jo no he vist que
els grans...
les grans capitals del món
tinguin mercadets
tipus del de la Rambla de Tarragona
al centre.
A mi que em posis
un mercadet de llibres
o un mercadet de Nadal
o una cosa...
Vés-te'n a París
i inclús veuràs mercats
de carn.
De carn.
De carn.
Animals dels xams elíceus?
Els campos elíceus?
Parlem dels xams elíceus
perquè jo és...
Jo és que la Rambla
són els xams elíceus.
Són els campos elíceus.
Una cosa és que em diguis
posa un mercadet
a les paixateries velles.
No, no, no.
Estem parlant
molt a prop de la Torre Eiffel.
No, no, no.
A veure,
és que podem posar,
podem dir la Baixa del Tòrum
que és al costat de Tarragona
posar un mercadet.
Jo al centro de Tarragona
posar un mercadet
i jo som totalment contrari.
Vaja,
hi ha altres llocs
per posar-ho.
Jo arribo a una ciutat
com Tarragona
i sempre dic el mateix.
Veig-vos uns sostenidors
i unes calces penjades
allà a la font del centenari
i jo giro i me'n vaig.
O sigui, evidentment...
O no.
Quantes tertúlies
havíem arribat a fer
d'aquest tema
quan es va instaurar el mercadet.
Perquè no deus veure
princeses de barri.
És que hi ha molta gent
que està cantada.
I els animals.
Els animals.
A la zona
de la Cruïlla Madriano
que posen animals
el seguit dia de la setmana
que fan una pudor insuportable.
Realment,
per una ciutat,
per la gent que arriba,
no crec que...
Doncs te faries creus
de la quantitat de turistes
que arriben a passar
per aquest mercat.
Te'n faries creus.
A veure, Rafa,
si t'agrada el mercadet,
com vulguis,
però del tema del mercat.
És un tema multifactorial
perquè hi ha els paradistes,
hi ha la gent de la carpa
i després hi ha un problema
de trànsit
que jo potser
com a ciutat
és el que més he patit.
Perquè jo sí que vaig a comprar
el mercat central
i és veritat
que avui en dia
està molt més net dintre.
Sí, que no dic que...
Que l'altre,
amb moltíssima diferència,
amb moltíssima diferència.
Ara,
tot el tema
que s'ha generat
amb el tall
dels carres adjacents,
amb la modificació
del trànsit,
amb el tema dels autobusos
per Ramon i Cajal,
home,
això ha originat
problemes de la ciutadania
que, bueno,
ara ja sembla
que estem acostumats,
però que, home,
esperem ja que això s'acabi,
perquè la ciutat
està petit,
ha petit.
Doncs n'hi ha per anys,
perquè, clar,
si ens emboliquem
en un tema
d'un pàrquing,
més la reforma
de tot això...
Seguríssim, seguríssim.
I per això, en aquest sentit,
jo estaria d'acord
amb el que deia abans el Carles,
és que, probablement,
l'ubicació del mercat central
no hauria d'haver estat aquí.
Però, bueno,
això ja està fet.
Del mercat central?
Sí, sí, del mercat central.
Per què vols dir
que l'haguessis canviat?
No el mercat central,
sinó el projecte.
És a dir,
que el projecte
l'hauries fet també més petit?
Sí,
perquè jo no crec
que t'ha necessitï un...
Potser sí,
els paradistes
te diran que sí.
Jo, a totes màs,
per això recordo
que quan es va idear
també potser vivíem
en un altre moment,
econòmicament.
Perquè recordo
que el primer projecte,
40 i escaig milions,
no, Carles?
Sí, sí, sí.
40 i escaig milions,
que era una inversió,
i ara estem parlant
de 27 milions.
És a dir,
que s'ha reduït,
perquè també es van reduir
les plantes a pàrquing.
Clar, recordem
que els paradistes
volien pàrquing
per la comunitat que suposa.
El problema d'aquestes grans obres
que es fan
en moments de bonança econòmica,
clar,
com que tarden moltíssim,
i aquí hi ha hagut
una sèrie de circuncions,
però ara no en parlarem,
perquè seria una tertúlia monogràfica.
Doncs això ha condicionat
el que en aquests moments
es trobem amb un projecte
que en el seu moment
era faraoni,
que ara ja no ho és,
amb unes expectatives
que segurament tampoc hi són.
Bueno, doncs escolteu,
8 milions de l'Estat central
van molt bé,
i que es posin les piles
i que ja acabin.
Molt bé.
Dos anys i mig, diuen,
així que a finals del 2013
haurien d'estar acabades les obres.
Tota la zona del mercat
està plena d'obres,
no sé si han anat
en els últims dies
a l'estació de trens,
agafar els trens
per anar a Barcelona on vulguin,
però l'estació també està,
en fi,
que està aixecada en obres.
Aquí han començat
aquesta primera fase de les obres,
recordem que, en fi,
s'han de suprimir
tot el tema
de les barreres arquitectòniques,
ahir també van venir
el president de DIF,
Antonio González Marín,
a visitar les obres
de l'estació
i també el projecte
de soterrament
de la plaça dels Carros,
de fer el pas soterrani
per avianants
que ha de començar
de manera imminent.
Per fi, Carles,
el tema de la plaça dels Carros.
Jo crec que les obres
de l'estació de tren,
benvingudes,
perquè ja era hora
que la Tarragona
tingués una estació
com Déu Mare,
i el de la plaça dels Carros,
jo quasi,
quasi que em nego
a parlar d'això
fins que ho vegi.
Perquè...
Que vegis el què?
Una màquina furadana?
Una màquina furadana
i acabant-ho,
perquè és que d'això
ja s'ha anat a parlar
tantes vegades,
però tantes,
però tantes,
vull dir que,
escolta'm,
si algú
ho porta a terme,
premi,
perquè és un tema,
bueno,
és un tema complicat,
ja ho sabem,
perquè quan comencin
a fer les obres
es trobaran
amb problemes
seriosos
d'aigües,
però,
i a més a més,
al mig també hi ha
temes arqueològics,
però, bueno,
a veure,
a veure si d'una vegada
tenim un pas
que ja no tinguem
que estar allí
esperant
que passi el tren,
si no passa el tren,
que si...
que si passa això,
que si passa l'altre,
bueno,
i de moment només s'ha parlat
del que és el peatons,
i després ja ho veurem.
I després hi ha el tema
dels cotxes.
Antoni?
Benvinguts siguin
les obres
de l'estació de Tarragona,
era una llarga
i antiga reivindicació
de la ciutadania,
que teníem una estació,
jo,
setmanalment,
vaig a Barcelona
i utilitzo normalment
el tren,
i era,
és butxornós
l'estat de l'estació,
està igual que fa 50 anys.
I has passat en els últims dies?
Fa 15 dies,
hi va anar aquesta setmana,
la setmana passada hi va anar...
No, tu deia per com estaven
els accessos en tot a obres.
Bueno, està,
pots passar,
pots passar,
van tots per l'andana central,
els trens no poden baixar
a l'andana principal.
Està ben indicat,
més o menys.
Està ben indicat,
és una mica caòtic,
però bueno,
s'ha de pagar un sacrifici
per les obres,
jo penso que això
el ciutadà ho entén,
ho entén si les obres
es fan amb diligència
i rapidesc,
perfecte.
Era la gran assignatura pendent,
semblava que no es farien mai,
que teníem l'expectativa
de futures estacions,
però fins que no arriben,
escolta,
i arribin aquesta,
que és la segona estació
més utilitzada de Catalunya.
Per tant,
alguna obra mereixia.
I el tema
de la plaça dels Carros,
bueno,
jo soc com el Carles,
com Santo Tomàs,
fins que no ho vegem,
no ho creurem.
Em sembla que ja es va iniciar
fa molt poc temps,
hi havia un projecte
que es anava a posar en marxa,
se'm van donar a compte
que hi havia una claveira romana,
es va tindre que modificar.
Jo crec que potser
el que faria
és un pas de vehicles i peatons,
si es pogués fer,
perquè fent un i un altre
no sé si no en veurem
cap dels dos, no?
Va per fases,
primer està previst el de Vianants
i després el de Cotxes.
Ojalà es faci.
Rafa?
Coincideixo plenament
en el tema de l'estació,
jo que últimament agafo més
la de l'AVE,
que la de...
Clar,
la de l'AVE és una estació...
Tu has renunciat
al Catalunya Express
i t'has passat a l'AVE.
Sí, sí,
sempre que puc,
alguna vegada
he d'agafar el Catalunya Express
i clar,
quan surts d'una
i vas a l'altra
t'adones del que és una estació,
del que és això d'aquí
que no és ni una peadero,
és una vergonya
pel tema de minuts balis,
pel tema de gent gran,
alguna vegada hi ha anat
amb ma mare
que té la mobilitat reduïda.
Sí que és veritat
que la gent,
el personal de Renfe,
de DIF,
són molt amables
i t'ajuden,
però no és això.
Per tant,
això s'havia de canviar.
El de la plaça dels carros,
home,
a veure,
jo sóc dels estudis més antics
de la casa,
jo fa 25 anys
que parlem d'això.
Jo dic com el Carles,
quan ho vegi,
ha acabat.
Avui que els mitjans
de premses
publicant fotografies
amb l'alcalde
i el president de DIF
a la plaça dels carros,
jo no sé,
suposo que el president de DIF
es devia de donar,
veure,
in situ,
la situació realment
en una capital
com Tarragona,
de veure com per allà
han de passar cotxes
i vianants
en un lloc tan cèntric
de la ciutat
com és la plaça dels carros
per adreçar-te
cap a les platges
o cap al port.
Incomprensible
que una ciutat
de 5.000 habitants
estigui al mig
un pas a nivell.
Un pas d'aquestes característiques.
Només una advertència
del tema
de la remodelació
de l'estació.
Ara s'està fent
també la primera fase
que aquesta només
afecta l'edifici
i que s'acabarà l'octubre.
Després és quan vindrà
la dels ascensors,
la passarel·la,
és a dir que...
No, va per llarg, va per llarg.
Tindrem obres...
O sigui, l'octubre
no tindrem passarel·la encara.
No, encara no, eh?
Ara el que estan arreglant
és tot l'edifici.
Tindrem que esperar
fer-se grans...
Tenim tertúlies garantides.
Tenim temes...
Perdoni, per vendre.
Un altre tema
que no sé si fa 25 anys
o no del que parlem
de tant en tant.
Llavors s'ha de tancar
l'estació
per no complir
normes d'accessibilitat.
Jo entenc
que amb això
has de ser dur.
Jo tinc un despatx
obert al públic
i he de complir
normes d'accessibilitat.
Si no, a mi no
em donen llicència.
Jo no entenc
per què l'Estat
pot estar 40 anys
en un establiment
obert al públic
que és el segon
més transitat
de Catalunya
sense complir
una norma d'accessibilitat
quan a tots nosaltres
ens ho tancarien.
Per tant, escolti,
aquí l'Ajuntament
té que advertir
i ha estat
o ho fa, ho tanco
i posi autobusos.
El que no pot ser
és que arribem
a l'estació
i no puguem
utilitzar un servei públic
per no complir
les normes d'accessibilitat.
I una persona
amb cadira de rodes
que no pugui viatjar.
Això és un...
Jo diria
que és una vulneració
de dret constitucional.
Però llavors
el baixen
els empleus d'Adiv.
Si vas en cadira de rodes
t'ajuden i baixen.
No, no, no.
Deuen tenir bons advocats
de totes maneres
els d'Adiv també.
No, no, no.
És veritat
que hi ha tota
una sèrie d'espais públics.
Més bàsic,
no hi ha
ni serveis
per utilitzar.
O sigui,
una persona
que tingui
una necessitat
d'anar amb un servei
no ho pot utilitzar.
O sigui,
és que això
amb una estació
del segle XXI.
Bé,
però l'Estat
ja acostuma a fer això.
Però no hem de permetre,
Carles.
Sí,
però ho fan tot.
Ho fan tot.
Ho fan tot perquè
a l'Estat
o la Generalitat
o les administracions
en general
el que fan
és el que no permeten
a tu ni a mi.
No ho permeten
ni a tu ni a mi.
Perquè amb el tema
de contractacions
un tres quart
de lo mateix
o pitjor.
Pagaments.
I pagaments.
I pagaments.
O sigui,
coses que no permeten
el ciutadà normal
i corrent
s'ho permeten.
Per això són Estat
i per això són Administració.
Però són els que
haurien de donar
més exemple
de complir la llei.
En fi,
en deia el Rafa
que fèiem 25 anys
gairebé que parlàvem
d'alguns temes
com la plaça Els Carros.
Jo crec que també fa
ben bé
pràcticament 25 anys
que de manera intermitent
va sortir un tema
que avui
torna a aparèixer
a l'actualitat del dia
que és el tema
de la Sabinosa.
Ahir vam entrevistar
en aquest programa
el president de la Diputació
Josep Poblet.
Li van preguntar
per la Sabinosa,
li van preguntar
per la Terraquarena plaça
i per moltes altres qüestions
que són competència
de la Diputació.
I sobre el tema
de la Sabinosa
doncs
el president de la Diputació
va dir
que la situació actual
és responsabilitat
de l'Ajuntament
perquè l'Ajuntament
ha de descatalogar
aquell preventori,
l'antic preventori,
aquells edificis,
aquelles construccions
que queden dretes
com a bé cultural
d'interès local.
I fins que no es pugui
descatalogar allò
no es podrà actuar
ni donar un ús determinat
a la Sabinosa.
No sé si el Rafa,
parlant d'això
de bé cultural
d'interès local,
ens pot donar
una mica la llum de...
És que estem sempre igual.
A veure,
si allò és un bé
cultural d'interès local,
que no ho sé,
suposo que sí,
és un bé sí.
És, o és.
I s'ha de descatalogar.
Segur que és un bé sí
i segur que s'ha de descatalogar.
Però la pregunta és,
fa més de 25 anys
que pren de la Sabinosa.
I més.
I més.
La Sabinosa és 40 anys,
es va tancar a l'any 70
o el quinze anys
es va tancar a l'any 70.
Dic com a ràdio,
com a ràdio,
com a Tarragona ràdio.
Per tant,
fa 25 anys,
ningú no s'ha adonat
que això s'havia de fer
si es volia trobar
una solució.
I és que ja no entenc res.
Jo, com a ciutadà,
de veritat,
no entenc absolutament res.
És a dir,
jo voldria saber
si l'Ajuntament
té algun projecte
per la Sabinosa,
si la Diputació
té algun projecte
per la Sabinosa,
si ens hem posat
o ens podem posar d'acord,
i si el ciutadà
ens preguntaran alguna cosa
o no ens preguntaran res.
Mentrestant,
a mi tot això
em semblen baralles
preelectorals
que no condueixen enlloc.
A mi em sembla
que estem en period electoral
i per això
Josep Poblet
diu una cosa,
la veu anya Florian
li contesta una altra
i vinga,
fom-li, no?
Però a mi em sembla
que les coses,
si hi ha voluntat,
al final s'arriba a solucions.
Ara,
jo sempre he defensat
una cosa,
jo a la Sabinosa
o a l'edifici Terra
i jo a Verge.
No estem en una època
per fer floritures.
Clar,
perdona,
Carles,
el que argumenta
el president de la Diputació
és que fins i tot
per fer això,
tirar-ho a terra,
necessiten descatalogar-ho.
Però també és cert
que ells també
ho podien demanar.
Al final vull dir
que si hi ha voluntat
és el que deia,
si hi ha voluntat,
si la Diputació diu
mira, escolta,
jo vull tirar a terra,
me'n desentenc
d'una zona
que porto 40 anys aquí
tinguent un guàrdia allí
i tot derruït,
perquè clar,
ve d'interès cultural
uns edificis
que estan ja
mig derruïts,
doncs me diràs tu
quin interès cultural,
home,
si fossin unes muralles romanes
diria que no,
però és que jo
no és el que és,
per tant vull dir
que no hi ha
res especial,
hi ha hagut altres edificis
semblants a aquests
que han anat a terra
i per tant
si hi ha voluntat,
doncs endavant,
tirar-ho endavant
i jo crec que
el més lògic,
després de tots els projectes
també,
projectes faraònics
que es va dir
sobre aquella zona,
a mi em sembla
que no estem
ni en èpoques
per fer projectes faraònics,
i a més a més
crec que valdria la pena
que el que és
l'entorn de la Sabinosa
que encara és bastant verge,
doncs almenys
mantenir-lo verge,
no?
De fet ja ningú
en parla d'aquells
projectes faraònics,
ja ningú se'n recorda.
Si se'n recordeu
hi havia un hotel
de cinc estrelles,
un centre internacional
de la Mediterrània,
no?
De la Mediterrània
i no sé quantes coses més
que al final...
Un estat desfiu
com la de la Magdalena
de Sant Sant Déu.
Sí, és que al final...
Bueno,
eren també altres èpoques,
és que jo crec que és una mica
com dèiem amb el tema
del mercat,
en aquell moment,
en fi,
esplendorós,
doncs es podien projectar
grans coses.
Jo puc fer una pregunta,
vull dir,
si fa 20 anys o fa 15 anys
o fa 30 anys
ja hi havia projectes,
ningú no va veure
que jo era el veia...
S'havia de descatalogar,
no?
S'havia de descatalogar,
és que...
No,
jo crec que veiem
no és que fos una altra època,
és que...
A veure,
parlar d'un projecte
és molt barat,
tu.
Te l'inventes
i s'ha acabat.
No sé si recordeu
també de l'ascensor
del balcó del Mediterrani,
on ha quedat,
o les passarel·les
del Fernández de Ordóñez,
o de la façana marítima,
o sigui,
podem fer un llibre, eh?
Podem fer un llibre
de projectes, eh?
Doncs mira,
si vols fer-ho, Carles...
Sí, sí, sí.
És la regidoria
de projectes pendents
que diu el Manel Sarromà.
A veure,
Antoni,
tu com ho veus, això?
Jo crec que això
és una mostra més
de la inoperància
i ineficàcia
de la classe política
més que de l'administració, no?
El problema
no és catalogar
o descatalogar,
el problema és saber
què fem allí, eh?
O sigui, que...
I tu què faries?
Jo, personalment,
el que diu el Carles,
jo...
Tirar-ho a terra...
Tirar-ho a terra,
obriu i recuperar-ho
com un espai públic
i puntó,
i comunicar a la Sabinosa
amb la rebassada
i ja està.
I això és una cosa,
una obra que no costa res
i el dia de demà
qui vulgui
que faci un projecte
o el que li sembli.
Però avui i per avui
tenir-ho tancat
amb un estat total
d'abandonament,
amb un guardi allí,
amb una sensació...
Amb un cavall.
Amb un cavall
que et veu des del tren
quan passes,
doncs, bueno,
a mi em sembla
una mica patètic, no?
En canvi, d'altra manera,
mira, guanyos un espai verd,
que si vols a la nit
el pots tancar
o pots fer el que tu vulguis,
i és un espai verd
per la ciutadania,
que cada vegada
la zona del mar
és la zona verda de Tarragona,
les platges
són la zona verda de Tarragona.
A nosaltres no tenim
grans zones verdes,
sinó que la nostra zona verda
està al costat del mar,
doncs guanyem espais públics
al costat del mar,
que jo penso
que la ciutadania de Tarragona
s'ho marèix
i ho agrairà.
I amb una llegenda,
no sé si és urbana,
que es deia
que s'havia vist inclús
un llogó.
Un llogó.
A dintre de la finca.
A dintre de la finca
es va arribar a parlar.
Podria posar un circ.
Sí, sí, sí.
I la sort que hem tingut
que en aquests anys
no ha passat cap desgraci personal.
No s'hagués col·lat amb algú
rehabilitar, jo.
Que ara no sé
per què ho hauria de rehabilitar.
Rehabilitar,
però no se sap què.
Per això dic,
no sé si diguessis...
Tenim massos
a Tarragona
que s'expropien
amb el pou
que són segurament
de més interès cultural
que aquell edifici ruïne.
S'ha de tirar a terra
i després a partir
de quan estigui tirat a terra
estiguin connectades
tota la litoral
marit de Tarragona
que és important.
I tinguem una zona verda
guanyada per la ciutat.
Després ja en parlarem.
És que a més tenim
un litoral privilegiat, eh?
Sí, i tant.
Si ho comparem
amb altres municipis
del país,
molt ben conservat,
afortunadament.
En fi,
en algun moment
de la tertúlia
feia referència
al calendari
que falten dos mesos
per a les eleccions municipals.
Recuperant algunes notícies
els últims dies
i que m'agradaria
compartir amb els tertulians
en fi,
en aquests dies
en què els partits
plantegen les seves candidatures
se n'ha parlat molt
de la presència
d'independents.
D'aquí una estona
entrevistarem l'alcalde
i candidat
a la reelecció
Josep Feliç Ballesteros.
Amb ell tanquem
tota una sèrie
d'entrevistes
que hem fet
amb els candidats
a l'alcaldia
del PSC
ja se sap
la llista,
la candidatura,
la presència
d'independents.
Fins a quin punt,
els hi pregunto,
consideren,
Antoni,
per exemple,
que és important
la presència
de persones
que no militen
i que vagin
en llocs destacats.
En el cas del PSC,
clar,
tenim un advocat
com el Paco Zapater,
un atleta
com la Natàlia Rodríguez
o una persona
del món del comerç.
Jo crec que per mi
és molt important.
Avui dia
que la classe política
està totalment denigrada
i totalment deteriorada.
Aportar
un independent
en categoria,
un independent enganxo,
una persona
que ha triomfat
en la seva activitat
privada
amb una llista electoral,
realment és un luxe.
I més quan
la gent
no li agrada
o no està
predisposada
cap al servei públic.
Jo,
en aquest aspecte,
he de felicitar
l'alcalde Ballesteros
perquè ha fet
un cop d'efecte
fitxant
el Paco Zapater.
Per mi és un gran professional,
un company de professió.
A veure,
i ho dic
amb tota franquesa,
amb tota sinceritat,
no tinc res
ideològicament
comú amb ell.
O sigui,
però considero
que és una gran persona,
considero
que portarà frescura,
considero
que portarà
una estratat
i que això
avui en dia
en política
és molt important.
També la Natàlia Rodríguez,
una persona
que
ha demostrat
en la seva activitat privada
que és una gran professional
en la campiona del món,
també jo crec
que algú pot aportar
en aquesta llista.
Convergència,
el senyor Quintana,
no el conec,
no puc parlar d'ell
perquè no sé qui és.
He vist els comentaris
que s'han fet
a la premsa
digital
i realment
no n'he llegit
cap de positiu.
No sé si llegeixo
premsa digital
d'alguna manera
influenciada o no,
però no ho sé,
no em puc dir
perquè no el conec
jo,
aquest senyor.
Carles,
que et semblant?
No és independent.
I la cap de llista
també és independent.
Sí,
perquè recordem,
està molt bé que ho diguis
perquè l'altre dia
quan vam entrevistar
Victòria Forns
ella ens recordava
és que jo soc independent,
jo em vaig presentar
fa quatre anys
com a independent
en les llistes
de Convergència i Unió
i ara,
quatre anys després,
vaig a cap de llista
i vaig independent.
Tot i que potser
la imatge del ciutadà...
Ja la tenim associada
a la llista de Convergència
i jo, per exemple,
és independent.
no milita.
doncs m'assembla molt bé.
Jo penso que els partits
s'atenen a cobrir
a la societat
i realment
s'atenen a democratitzar
els partits
i realment
triar els millors
i sense que se'n coli cap
amb un currículum
jo penso
que sí que es té que ser
amb això
es té que ser fidel
i quan un va a una llista
té que dir la veritat
i no passa res
o sigui que
que un té que
de la veritat
jo m'ha preocupat
una que se'l tenin currículums
que se'l tenin contes
o sigui que ara resulta
que teníem
un ajuntament arruïnat
i en sec
té superàvit
jo penso que jo
no ho entenc ningú
a part que ens enganyen malament
perquè és que l'ajuntament
no té que donar
el resultat de superàvit
té que fer saldo zero
però totes aquestes qüestions
que diguin la veritat
Carles
independents
jo sempre em faig la pregunta
independent
independent d'aquí
independent d'aquí
perquè clar
és un tema que
a veure
estàvem parlant ara
de la Victòria Força
molt bé
es va presentar fa 4 anys
com a independent
però després de 4 anys
com a seguir dient
que és independent
clar independent
aquí volia dir
que no és militant del partit
que no paga una quota
però
fins a quin punt
pot anar més enllà
és que aquestes coses
són molt complicades
i el tema dels independents
pels partits polítics
també són molt complicats
perquè els independents
a vegades
i no tinc res en contra de ningú
vull dir que
crec que les persones
que van a la llista
són bellíssimes persones
però a vegades
són com un meló
com un meló
que fins que no l'obres
no saps com va
i són gent
que no està acostumada
a la vida política
i la vida política
i la vida política
a vegades
és complicada
és molt complicada
perquè
perquè el dia a dia
no és igual
que estar en un bufet professional
o estar corrent
o estar
és diferent
és una cosa
que
m'apenso que has de tindre
una miqueta ja
vocació
de política
la vida política
i la gestió
fins i tot municipal
del dia a dia
d'un ajuntament
i inclús
bé
en un ajuntament
jo et diria que potser
ahir sí que hi ha
més relació ciutadana
però en general
els independents
els partits polítics
en general
no els hi han sortit gaire bé
si fem un repàs
de tots els independents
que han anat
en diferents llocs
no els hi han sortit gaire bé
i tu deies
el Quintana
el Quintana no és independent
el Quintana
jo que sàpiga
bueno
almenys
és el que diu ell
va a militar
convergència
va a deixar de pagar
la quota
i ara
l'ha tornat a pagar
ja me'ls enredarí més
vull dir que
que bueno
per això també es juga
amb aquestes coses
si a vegades
la línia
que separa
un militant
d'un independent
no queda
no queda el tot clar
després dintre del partit
diuen una altra cosa
aquest va deixar el partit
i ara hi torna
bueno
doncs ja està
no passa res
vull dir que la gent
es pot equivocar
i tornar
i tornar enrere
però per això et dic jo
vull dir que
m'assembla una mica
al final
és la teva implicació
en un projecte
i és un projecte polític
d'alguna manera
polític
i en aquest cas de ciutat
i al final
doncs és això
vull dir perquè si no
combraguessis
amb aquest projecte polític
per molt independent que siguis
no hi pas
Rafa com ho veus
jo és que tampoc veig
diferència entre
parlar d'independents
m'acosta molt
parlo de no afiliats
en tot cas
o de no militants
sí potser hauríem de canviar
la terminologia
el que vulguem
perquè quan un independent
perdona Rafa
s'implica
de la manera en què es pot
implicar l'advocat Zapater
o l'atleta Natàlia Rodríguez
en anar en jocs tan destacats
d'una llista
home
et compromets molt
amb el projecte
faig una pregunta
més simple
ara el Paco Zapater
que em mereix un gran respecte
va d'independent
molt bé
ara
l'Ajuntament decideix
fer alguna cosa
en què ell no hi està d'acord
perquè és independent
què farà votar en contra
del seu propi equip de govern
per tant això
condiciona
condiciona moltes històries
això es veuria
si hi haguessin
les famoses llistres
exacte
llavors jo anava aquí
el sistema polític
que tenim en aquest país
clar però perdoneu
diuen que alguns
alguns diuen que
això de fer
tants independents
a les llistes
porta una mica
són primers passos
que en el futur
pugui haver-hi llistes
ja veurem
tant de bo
no ho sé
però jo no m'ho crec
això
jo no m'ho crec
i els partits
són els partits encara
i els partits
i això provoca moltes vegades
problemes dintre dels partits
perquè clar
aquell militant
que és el que porta
20 anys del partit
que treballa contínuament
que està allà
clar amb aquest senyor
segurament al final
veu com se li passa
la seva aspiració política
si es planteja que és legítima
perquè hi ha un senyor
del carrer
el que agafen
i el posen allà
és a dir
que pot portar
malamaró
dintre dels partits
d'altra banda
l'està portant
l'està portant
perquè hi ha militants
que diuen
escolti
jo porto aquí
20 anys
aquí militant
i no sé què
no sé quant
no se m'ha fet mai
aquesta oferta
ja resulta
que aquest senyor
que ve del carrer
o aquesta senyora
que ve del carrer
a la primera
a la primera de canvi
l'altre dia
un militant
d'un partit
que no ho diré
em deia
és que m'estic plantejant
donar-me de baixa
a veure si em fitxen
a les properes eleccions
però és que és l'única manera
d'incorporar
gent vàlida
moralista electoral
és que si no
no hi ha altra manera
perdoneu
ara la segona part
si no no hi ha altra manera
portes un independent
o hi van
els xosqueros
dels partits polítics
perquè també segurament
hi ha gent vàlida
dintre dels partits
i per tant
segona part de la història
vull dir
és lícit això
home sí que
no només és lícit
és bo per una ciutat
que quan tens gent
d'un reconegut prestigi
que poden aportar
projectes nous
a la ciutat
que no tenen
potser aquesta vinculació
tan directa
amb unes idees polítiques
més partidistes
vull dir
si aquesta gent
realment lideren
o treballen
per liderar un projecte
de ciutat
és bo que s'incorporin
en aquest projecte
però torno a repetir
una vegada incorporats
deixen de ser independents
és a dir
la victòria força
en aquest moment
i per mi ja no és independents
una pregunta
recordeu algun independent
dels últims
des de les últimes
des de les primeres
eleccions democràtiques
a l'Ajuntament de Tarragona
algun nom
algun nom
que hagi
destacat
vols dir
home no sé
i després hi ha moltes
persones independents
però hi ha n'ha hagut
d'independents
jo me'n recordo
en un local
el Garzón
quan es va presentar
pel PSOE
que va durar
va durar 4 dies
i me'n recordo
ja sabeu
va entrar perquè el Bono
era amic d'ell
i me'n recordo
la frase de l'Alfonso Guerra
que va dir
esto es lo que dan de sí
es hacen en Manchega
senyors
ho deixem aquí
s'acaba el temps
de la tertúlia
avui parlant també
del paper dels independents
en les candidatures
polítiques
una tertúlia
que avui hem convertit
amb el Carles Avelló
amb el Rafael Muñoz
i amb l'Antoni Vives
que vagi molt bé
moltes gràcies
i fins la propera tarda
bon dia
bon dia
com una tertúlia
que ha gastat
un pain al dia