Com cada dimecres, al matí de Tarragona Ràdio,
parlem de la història de Tarragona,
de la història en sis volums que ha publicat Pagès Editors,
una obra única i singular.
És una repassada amplíssima i detallada
en una obra que pretén, això, donar-nos a conèixer
els principals elements i els principals fets
de la història de la nostra ciutat.
La setmana passada recordareu que vam parlar
del primer volum dedicat a la tàrraco clàssica i prehistòrica.
I avui, dimecres, parlarem del segon volum,
un període amplíssim, també, amb un títol singular,
Tarragona Medieval, Capital Eclesiàstica i del Camp.
Els autors d'aquest segon volum de la història de Tarragona
són Amancio Isla, catedràtic d'Història Medieval
de la Universitat Rovira i Virgili,
i Maria Bonet Donato, professora, també,
d'Història Medieval de la Universitat Tarragonina.
A la senyora Maria Bonet la podem saludar a aquesta hora
a través del telèfon.
Professora Maria Bonet, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com podríem explicar a grans trets
aquest segon volum de la història de Tarragona?
Aquest segon volum fa un recorregut,
com bé has dit tu, per un període molt llarg,
que començaria al segle III,
en el que seria el moment d'arrencada de la cristianització
amb el martiri de Sant Fructuós,
i després acaba el segle XV.
Per tant, estem parlant d'un període molt llarg
en el qual podem diferenciar tres o quatre etapes claríssimament.
Això és el que m'imagino es fa en el volum,
diferenciar aquestes etapes.
Com les podríem definir, aquestes etapes d'un període
que, clar, estem parlant de pràcticament 12 a 13 segles?
Molt bé.
Doncs un primer moment o un primer període,
que és allò que es coneix com la Tarda Antiguitat,
on les estructures antigues comencen a transformar-se
i a esdevenir els elements principals del món medieval,
i un molt clar, la cristianització,
l'emergència d'una importància o episcopal,
en detriment o en substitució del poder polític.
Això ho ha explicat el meu company Amancio Isla.
Després entraríem en una època visigoda,
que seria el moment de culminació de totes aquestes transformacions,
i el que succeeix a Tarragona,
a diferència d'altres indrets de Catalunya,
és que la presència islàmica és quasi inexistent
i pràcticament desapareix a mitjans del segle X.
Entrem en un moment en què hi ha un abandonament,
així consten les fonts, de la ciutat,
fins que es restaura, es recupera la capitalitat eclesiàstica.
Com bé has dit, el títol vol il·lustrar,
vol insistir en aquest fet que la ciutat reneix,
recupera, d'alguna manera reapareix totalment,
gràcies o en part per la capitalitat eclesiàstica.
I després podríem marcar dintre d'aquest període,
del 12 al 15, dos grans etapes.
La segona seria el creixement de la ciutat,
l'expansió econòmica de la ciutat,
la pressió i la integració del camp
dintre dels interessos de la ciutat, etcètera.
Per tant, podríem dir que, com a element fonamental,
que l'Església juga un paper importantíssim
en aquest període tan ample per la ciutat de Tarragona.
Correcte.
La capitalitat eclesiàstica,
el fet que hi hagi una seu arcabisbal,
és allò que impulsa la recuperació
i és allò que explica també
que la ciutat, en un cert sentit,
sigui el senyor, la senyoria,
el poder dominical de tot el camp de Tarragona
o quasi tot el camp de Tarragona.
Els autors d'aquest segon volum de la història de Tarragona,
com s'han plantejat els textos?
Està plantejat com una narració cronològica de fets?
Hi ha més interpretació que potser explicació
d'unes qüestions determinades?
Molt bé, molt bona pregunta.
Els historiadors estem molt agafats al temps
i intentem recórrer el temps de forma fidel.
Però, perquè aquest discurs
no fos molt, podríem dir, pesat o molt lineal,
el que hem fet és, en definitiva,
buscar els elements emblemàtics de cada període
i expressar aquesta història
a través d'aquests canvis importants de cada període.
Per exemple, la tercera part,
que s'anomena la consolidació política i econòmica de la ciutat,
fa referència al moment que va,
de finals del segle XII a principis del XIV o mitjans del XIV.
Però això no es diu pel lector.
El lector anirà trobant els processos principals
que marquen aquesta consolidació econòmica
referits en aquest període i en d'altres.
És a dir, que no fem un tractament d'A, B, C,
sinó que triem les qüestions principals de cada moment.
Sí, perquè estem parlant d'un període amplíssim
que queda recollit.
En quantes pàgines té aproximadament el segon volum?
Jo diria que unes 340, una cosa així.
M'imagino que aquí hi ha hagut un esforç de síntesi brutal
per part dels dos autors, no?
Sí, sí, ha estat un esforç, però ha estat també un repte
i ens ha obligat, d'alguna manera,
a deixar enrere aspectes no tan importants
i observar i atendre els que realment marquen el canvi.
Això, però, pensant que és per un lector neòfit
o per un lector amb una cultura mitja,
i, per tant, hem procurat també donar-li una forma amable
i sent curosos amb, d'alguna manera, dibuixar
o retratar les persones, els moments,
és a dir, atendre també allò que és més viu de la història, no?
Que és la vida quotidiana, com pensaven, com vivien,
fins i tot com menjaven, etcètera.
La setmana passada, amb el professor Joaquín Ruiz Zandarbulo,
parlàvem de la tàrrecor romana i li preguntava
que segurament ell havia estat l'autor
de la part de tota la història de Tarragona
a priori més coneguda pel gran públic,
segurament, per tots els monuments
i aciments arqueològics
que després ens han deixat fins a l'actualitat.
Té vostè, professora Bonet,
la sensació que la Tarragona medieval
és la menys coneguda?
Sí, tinc la sensació que és la menys coneguda
i ara escombro una mica cap a casa
de les més importants,
en el sentit que allò que ens ha quedat
com a testimonis arquitectònics,
com a urbanisme de la ciutat,
sobretot naturalment en la part alta,
és la Tarragona medieval, no pas la romana.
Naturalment, aquesta Tarragona medieval
arrela i agafa
i d'alguna manera està encotillada
per tota la trama urbanística anterior romana, d'acord?
Però el que nosaltres veiem
des de molts llocs del camp de Tarragona
és una acròpolis coronada per una catedral
i això és el perfil de la ciutat medieval.
Això pel que fa referència a l'espai, no?
Però d'alguna manera és expressiu
del que passa amb altres i tantes coses.
I d'aquest període tan ample
destacaria algun fet singular,
algun fet que cregui vostè
que ha marcat clarament després
la història posterior de la ciutat?
Sens dubte, el moment de restauració de l'Església,
com hem dit,
en el sentit que hi ha tot un programa polític,
un programa ideològic
que aquesta ciutat reprengui la vida, no?
I jo crec que això va marcar fins i tot
tot el que seria la conquesta
i l'ocupació d'altres territoris de Catalunya,
de Balears, de València,
quan la ciutat començarà a ser l'eix
de l'ocupació del territori.
No és que sigui pel fet de Tarragona,
sinó que això es dona per primer cop a Tarragona.
També per aquesta condició
o per aquesta situació
es fixa en lo teòric la capitalitat.
I aquesta capitalitat, insisteixo,
tindrà molta transcendència a l'edat mitjana.
És una capitalitat, podríem dir, religiosa,
eclesiàstica, és també política,
però sobretot ho serà econòmica.
I què li sembla, per anar acabant,
aquesta obra tan singular
de la qual estem parlant,
aquesta història de Tarragona en sis volums,
mai segurament com fins ara s'havia desenvolupat
i a partir de l'obra,
a partir de 13 historiadors,
no s'havia desenvolupat una obra d'aquestes característiques.
Què li sembla?
A mi em sembla que realment és una obra molt ben pensada,
pels qui han estat dissenyant com havia de ser.
És una obra que intenta aproximar,
i crec que ho fa, aproxima i mostra molt clarament
la ciutat en els seus diversos moments,
la ciutat en el territori i en les seves diverses etapes,
i ho fa a través d'una proposta amable.
Vol dir una síntesi, com tu ho has referit,
ben il·lustrada, ben cartografiada.
És a dir, el lector podrà anar resseguint el text
també a través de les imatges,
que és una part fonamental,
i, a més a més,
se'ns ha insistit molt en oferir uns textos
que tinguessin, com s'ha comentat,
una redacció a l'abast de tothom.
Per tant, jo crec que és una fita.
Significa també l'aproximació del coneixement a la ciutadania.
Amb això s'ha de valorar molt l'esforç de les institucions,
de la Diputació de Tarragona,
de l'Ajuntament de Tarragona,
de la pròpia universitat,
en la comprensió que el coneixement ha de ser per a tothom,
o, si més no, per a aquelles persones que el vulguin trobar
tinguin mitjans assequibles per trobar-lo.
Doncs així acabem.
Amb aquest missatge acabem.
Maria Bonet Donato,
professora d'Història Medieval de la Universitat Rubir i Virgili,
una de les autores,
conjuntament amb Amancio Isla,
que també és catedràtic d'Història Medieval de la URB,
són els dos autors d'aquest segon volum de la història de Tarragona,
la Tarragona Medieval, capital eclesiàstica i del camp.
Com dèiem, Maria Bonet, moltes gràcies per les seves explicacions
i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Moltes gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.