Temps de tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio,
en aquest matí de divendres,
tertúlia amb el periodista Sergi Casado,
de la redacció del Punt avui aquí a Tarragona.
Sergi, bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Raül Cosano,
periodista, company de la redacció del diari de Tarragona.
Raül, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També tenim entre nosaltres la responsable
de la Federació de Transports del Sindicat UGT
aquí a Tarragona, Núria Palai.
Núria, molt bon dia.
Bon dia.
Amb ells comentarem l'actualitat de la jornada.
Avui també hem convidat un altre periodista,
el Tomàs Carot, de l'empresa de comunicació PremiCom.
Esperem que es pugui incorporar d'aquí uns instants a la tertúlia.
En una setmana, en un dia aquest divendres,
en una setmana on, en fi, no parem de parlar de la crisi,
de l'impacte de la crisi,
de les negociacions entre les administracions públiques
i els funcionaris,
sobretot pel que fa al tema de la Generalitat.
Avui continuen les reunions,
després d'una setmana en què el Govern de la Generalitat
ha anunciat tota una sèrie de retallades
pel que fa als sous,
els complements salarials, sobretot dels treballadors públics,
i on s'està parlant molt d'això,
dels sacrificis que haurà de fer aquest col·lectiu de treballadors.
Així que avui aprofiten que tenim una responsable sindical
i periodistes,
seguirem parlant d'això,
perquè, en fi, aquesta és la notícia,
malauradament, Núria,
que no és la d'avui, sinó la de fa un munt de dies.
Què et sembla, tot plegat?
Hi haurà acord?
Pot haver-hi un acord entre el Govern de la Generalitat
i els funcionaris?
Ho desconec, eh?
Si el que vols és allò,
això ja com van les reunions,
no t'ho puc dir.
La impressió que tinc jo, general,
és que la cosa està molt fumuda.
S'ha de mirar d'arribar a acords,
però el que no podem pretendre
és que siguin els funcionaris,
els treballadors d'aquests païs,
els que estiguem pagant una crisi,
que ni l'hem provocat,
ni sabem d'on ens ve,
ni la controlem nosaltres.
Si el dèficit fiscal,
els problemes que pot tindre el Govern de la Generalitat
per la manca de pagament dels diners
que li corresponen per part de l'Estat,
l'hem de pagar els treballadors,
jo crec que no és la solució que necessitem
de buscar una altra.
Raül i Sergi, vinga.
A mi em sembla molt preocupant
el període d'incertesa que s'obre ara
envers els treballadors,
que saben que hi haurà retallades,
però han d'esperar un temps
per veure en què es concreten.
I això ho portem denunciant
des de molt de temps els empleats de la sanitat
i ara la resta de funcionaris públics
també comencen un període encara més
de més pati que fins ara.
A mi això em sembla molt greu,
molt preocupant
i veig molt difícil que s'arribi a un acord
almenys d'entrada.
Sergi, jo estic totalment d'acord.
O sigui, principalment perquè
clar, això són qüestions
que afecten a la butxaca de la gent
i clar, vull dir,
abans també deia la Núria,
qui ho sap, això?
Si pot haver acord o entesa.
A part, sobretot,
comencen a aparèixer termes
que fins ara ningú desconeixia.
Termes derivats de l'àmbit econòmic,
que en fons de competitivitat,
aquesta famosa prima de risc.
Igual m'estic desviant una mica del tema,
però en certa manera
tot bulli dins de la mateixa olla.
Són conceptes que fins ara ningú desconeixia
i ara resulta que aquests conceptes
són la mare dels ous.
És que cada dia ens en treu en un de nou,
d'aquests termes.
Sí, sí, sí, aquest famós fons de competitivitat.
Jo, sincerament,
jo no n'havia sentit a parlar.
Però si imagina't, tu que ets periodista,
imagina't la resta de la població.
No, també una mica la sensació aquesta
que la població en general,
i això no vol dir que el funcionari
no sigui població,
teníem una mica el concepte
que el funcionari era aquella persona
que estava en una finestreta
que estava allà i anava posant segells,
ho estic ara fent una caricatura,
que posava segells,
que posava un cartellet
estic a esmorzar
i que si vaig bé, si no, també.
Jo crec que hi ha hagut un canvi,
això que dius tu,
que cada dia ens aprenen,
surten conceptes nous.
Hi ha hagut un canvi que ens hem trobat
que el funcionari és el metge,
és la infermera,
és el mestre,
el policia,
en un moment de vista,
i aquests són els primers
que en aquests moments
la gent comença a dir
que el funcionari sí que ens afecta
en el nostre benestar,
ens afecta en el nostre dia a dia.
Clar, però això estem parlant
de treballadors de l'administració pública,
que si els està toquant la butxaca
a aquests empleats.
I les condicions de treball,
no només la butxaca.
Sí, efectivament.
Jo t'ho posaré sobre la taula, això,
que no estem parlant només de diners
en molts aspectes,
sinó que estem parlant de condicions.
de treball que acaben afectant
a la resta de la ciutadania.
Que ens acaben afectant a tots.
Clar, igual,
la resta de la ciutadania,
un gran percentatge,
treballa a l'empresa privada
i els de l'empresa privada
ja fa temps que ens rasquen el butxaca.
Clar, però és que,
per exemple,
al revés d'això que diu Sergi,
clar,
el debat que s'està originant molt
aquests dies,
a l'entorn de les negociacions,
i d'aquesta nova retallada
que anuncià el govern de la Generalitat
respecte als funcionaris
o els treballadors públics,
que potser seria una expressió
que seria més correcta,
perquè funcionaris,
és veritat,
allò que diu la Núria,
la gent encara té el concepte
d'aquell...
Té l'estereotipa,
que...
Té connotació molt negativa.
I aquí hem d'incloure mestres,
policies,
personal sanitari i tal.
Clar,
aquí el tema és...
És a dir,
si estem parlant
de col·lectius
de treballadors privilegiats,
si tenen privilegis
per allò de la feina assegurada
i que d'alguna manera
la resta de la població
pot entendre
que a ells també els toca
fer aquests sacrificis,
que d'alguna manera
és el missatge
que està llançant
el govern de la Generalitat,
no?
Tu, Sergi,
el comportaries?
A veure,
sí,
tots som treballadors,
però hi ha una sèrie
de treballadors
que han tingut
la sort,
la fortuna
o s'ho han guanyat
d'entrar
a formar part
de la xarxa pública.
Tenen una sèrie
de privilegis,
com tu has dit,
tenen trienis,
tenen una sèrie
d'avantatges
que potser altres treballadors
no tenen.
Però una gran part
del treballador públic
no té aquesta seguretat
que en aquests moments
la seguretat
jo crec que no la tenia
el funcionari.
No, la seguretat
és fora seguretat.
Però hi ha molt interinatge,
hi ha molts mestres,
nosaltres que som joves,
tots tenim amics
i tenim companys
i d'això,
que són mestres
que estan a la borsa
de treball
i que ara estan
tres mesos
a l'escola de Salomó
i després estan
dos dies a la de Cambrils
i després
dos,
jo tinc una amiga
que com dia em truca
i em diu
és que m'han enviat
a vagar.
I dic,
i on és vagar?
Dic, ostres tu,
túnel del cadí,
eh, allò.
Ara he d'anar
tres dies a vagar.
Per no perdre la plaça
se'm va anar
tres dies a vagar,
va pagar
no sé quant
d'un hostal
o d'un hotel
o d'una habitació
que va trobar
i per no perdre la plaça.
Llavors,
aquestes persones
són les que també
els està afectant
majoritàriament
tota aquesta espècie
de mare magnum
que hi ha
a l'administració.
Deixa'm a saludar
el Tomàs Carot
que ja s'ha incorporat
a la tertúlia.
Tomàs,
bon dia.
Bon dia i disculpes.
Ja veus que estem parlant
aquí de retallades,
dels funcionaris,
dels treballadors públics,
de la Generalitat,
en fi,
un cas el de la Generalitat
que després també
podríem fer extensible
a moltes altres administracions
perquè aquí mateix
a Tarragona,
l'Ajuntament de Tarragona
també ha de començar
a negociar
amb els propis treballadors
doncs,
en fi,
una rebaixa,
és a dir,
la intenció de l'Ajuntament
com de totes les administracions
és rebaixar
el capítol de personal.
Quina reflexió
et porta
totes aquestes converses
i negociacions
aquests dies?
entre administració
i treballadors públics?
Bé,
en principi,
si partim
de tot el que vas sentint
a gurus,
no tan gurus,
visionaris,
realistes,
que han de canviar
de model,
de paradigma
i tal,
i sembla que la cosa
va per aquí,
doncs,
quan més aviat
ho comencem,
millor.
El tema és
com ho fem,
és a dir,
des del punt de vista
de gestió
és millor fer les coses
de manera controlada,
enderrocar una casa
de manera controlada
que no espera
que s'ensorri,
evidentment,
no?
Aquesta,
la primera.
Aleshores,
seguint la metàfora,
hem d'enterrocar
l'administració pública
tal com la tenim
ara mateix,
abans de que s'enfonsi.
la llei de la funció pública
quants anys fa
que no s'ha revisat,
no s'ha tocat,
perquè ui,
perquè electoralment,
perquè...
A veure,
jo estic d'acord
en què,
i la pròpia Constitució
reconeix
la igualtat
de tothom,
cosa que és falsa,
tenint en compte
el que comentàvem una mica,
és a dir,
no parlem de privilegis,
sinó d'unes quotes
assolides
de millora
a l'administració
en relació,
per exemple,
a l'empresa privada.
Per tant,
anem a homogenitzar
una mica les coses.
És a dir,
un funcionari,
encara que sigui bo,
si fa una cosa mal feta,
no el poden fer al carrer,
es necessita un procediment
d'aquells
que, bueno,
és millor no començar-lo.
Per tant,
ja partim d'una desigualtat.
Aquestes coses
s'han de revisar.
En l'època
de les tecnologies
de la informació
i la comunicació,
cada cop
hi ha més funcionaris
quan semblava
que havien de llegir
i feina.
Els paràmetres,
per exemple,
a Catalunya
versus Extremadura,
és incomparable
en tots els sentits.
Home,
és que hi tenim pocs funcionaris
respecte a altres zones
de l'Estat.
Per tant,
a veure,
comencem la casa
per la base
o enderrocar-la
des de la teulada
i revisant les coses
i mirant
de fer-ho bé
sense fer mal a ningú,
però fent-ho.
Aquesta setmana
ha sortit
en les tertulies.
Hi ha això,
una mena de refundació,
de refundar tot el sistema
de l'administració pública,
que clar,
això inclouria fins i tot
eliminar algunes institucions,
que també és un tema
d'aquells
que n'ha sortit
en els darrers mesos,
però clar,
si eliminem institucions,
molta gent se'n va a l'atur.
Sembla que res.
Per cert,
ara han sortit també
les dades de l'atur.
i una mica voldria,
abans que arribés el Tomàs,
jo deia que no estem parlant
del funcionari,
estem parlant
de tot el que són
els ciments de l'Estat.
Estem parlant
de...
I són coses molt absurdes,
però crec que està bé
que posem sobre la taula
que són gent
que les retallades
al famós 5%
ja els ha tocat
i els hi estan
apretant moltíssim
i són salaris
que moltes vegades
parlem del milaurista
que moltes vegades
no hi arriben, eh?
Des del senyor
que fa el trasllat
de l'analítica
que et fan a tu
al cap de no sé on
per portar-la al laboratori,
aquesta persona
sí que és una empresa
subcontractada,
però és un treballador públic
que l'està afectant.
El senyor
que està vetllant
per l'enllumenat públic
de Tarragona
i que canvia bombetes,
aquest també està rebent.
Llavors,
no agafem tant
el concepte
d'aquest funcionari
despectiu
que dèiem abans,
sinó
la persona
que fa que rutlli
tot plegat
i n'hi ha
que no podem
prescindir
ni podem estar
seguint
amb aquests paràmetres
d'incertesa total.
El treballador
d'una ambulància,
per exemple,
que és un tema
que jo trec sempre,
aquests estan patint
i moltíssim.
Llavors,
jo com a ciutadana,
tu,
el que vull
és tindre la seguretat
que l'ambulància
m'arriba.
No es pot dir
fora tot,
perquè si fem
fora tot,
clar,
sobre la mesura
que vas ampliant
a la ràdio d'acció,
doncs hi ha gent,
hi ha treballadors,
hi ha empreses afectades.
I després lligarem
el que dèies tu, Sergi.
Ves quina empresa
contractarem
per enderrocar
l'administració,
perquè també
ens subcontractarem
i ens sortirà
una paraula d'aquestes,
un terme d'aquests
que no coneixem
i a veure com acabarà el tema.
És com un gran calaix
de sastre,
un ni cap tot...
Un budís d'aquests
o uns no sé quantos
i...
Prendrem mal
tots plegats, no?
Què n'has de dir?
Perdona, Raül.
L'administració
és com un gran calaix
de sastre
on hi ha cap tot
i on hi ha molta precarietat
i a vegades
s'ha fet caricatura
de la figura del funcionari
i no sempre ha estat
del tot justa.
No,
normalment és injusta
perquè paguen
justos per pecadors.
Però una altra qüestió
en quant al tema
de gestió.
És ofensiu
que et diguin
heu de decidir
entre fer fora gent
o rebaixar-vos el sou.
És ofensiu
si no es posa
sobre la taula
tota la gestió
i participada.
és a dir
es consulta
per fer fora
càrrecs de confiança
que per cert
seran fets o no?
Jo diria que no
perquè les plantilles
per exemple
a l'hospital
els hospitals
surten
i quadren els números
en relació
a gent de planta
i de torn
no dels altres.
Si baixa la gent
probablement
també haurien de baixar
comandaments
d'aquestos intermijos
caps de caps
capets
i caparrots.
Però això es pot fer
si tu pots crear
un càrrec
no sé si de confiança
o de companyia
aquest és bon.
Sí, càrrec de companyia
m'agrada
sí.
Home, podríem aplicar-lo
com a veritat.
Aquesta és la que acabes
d'acunyar amb terme
no?
i hi ha companyies
que són perilloses.
Què n'has de dir?
Perquè quina retribució
tindria un càrrec de companyia?
Prendre companyia
què faci?
No ho sé.
Amb un decret
sigui d'alcaldia
sigui de presidència
sigui de vicepresidència
o sigui de qualsevol departament
i quan hi ha
el que deia abans
el Tomàs
de
què voleu?
Rebaixa de sou
o fer foratge en el carrer?
Doncs tot això
què comporta?
Quin projecte hi ha
darrere d'això?
És només fer fora gent
i rebaixar?
Ha d'haver alguna cosa més?
En aquest context
de tot el que estem parlant
de les negociacions
entre les administracions
i els funcionaris
un parell de punts
han sortit les dades
de l'atur del mes de novembre
ha pujat a tot l'estat
en gairebé 60.000 persones
per tant
seguim en la línia
dels darrers mesos
és el quart mes consecutiu
que continua pujant l'atur
per tant
malauradament
cap novetat
l'atur continua pujant
i de fet ahir
a la cambra de comerç
de Terraona
es presentava
l'anàlisi
l'estudi
de la conjuntura econòmica
i bàsicament
de cara al 2012
es preveu
més augment
de l'atur
i menys exportacions
que havia estat
un dels motors
que sobretot
els primers mesos
d'aquest any
havia estirat
del carro
havíem parlat
en fi
la gent del Port
ens ho deia
la indústria petroquímica
també deia
que les exportacions
estaven salvant
l'economia
però les perspectives
Raül per exemple
pel 2012
continuen negatives
per tant
dades per l'optimisme
no n'hi ha gaires
només l'apunt del turisme
que potser és l'únic
que salva
però
sembla que no té fi
a aquesta crisi
sembla que portem
tota la vida
parlant de la crisi
que no hi ha
que inclús arribarà
el 23% d'atur
i sembla que no hi ha
sortida
de moment
ni amb el Partit Popular
ni bueno
ara podríem
sí
ara podríem parlar
de les mesures
que pot adoptar
el futur govern
del Partit Popular
Núria
per què tenim aquest atur
tan gran
i no hi ha manera
i aquestes perspectives
home ja sé
que no tens
si fos capaç
de contestar-te això
potser m'ho proposen
pel Nobel
d'Economia
però ho dèiem
amb aquesta reflexió
és a dir
aquesta sensació
que no sortirem mai
de la crisi
perquè els inputs
que ens arriben
els darrers mesos
van tots
en la mateixa
línia
jo crec que ens hem de treure
aquesta sensació
ja
no podem
no podem fer allò
recordeu
quan érem joves
que el Barça perdia
que
no
ens hem de treure
aquesta sensació
recordeu quan érem joves
que érem rics
i vivíem molt bé
vols dir
recordeu
seguint la metàfora
recordeu que la transició
77, 78, 79
hi havia 20 escalls
d'atur
sí
encara no camineu
però hi ha molta gent
Tomàs
que això no ho ha viscut
i la inflació
estava al 25%
fins al 28%
d'inflació
vull dir
allò era
un país
en quebra
tècnica
i a més
evasió de capitals
per tant
i ens en vam sortir
eren uns altres
paràmetres
i ara és molt generalitzat
i aquí està el problema
que ens hem de reinventar
per tant
estic d'acord
amb la Núria
que si ens anem
retroalimentant
la negativitat
acabarem creent-nos
que estem
al final
no ho dic
amb el sentit aquest
la mentalitat
de derrota
que no ens en sortim
sí, evidentment
jo crec que
un dels problemes
que hem tingut
com a societat
és això
que portem
un període
molt llarg
d'un cert
benestar
comodament
i que
ni a les generacions
més joves
les hem sapigut
educar
amb el
amb la
em farà
que ara sembla
que la paraula
màgica sigui
emprenedoria
no els hem sapigut
educar
no tant
amb ser emprenedors
sinó
amb superar
amb buscar
amb buscar solucions
amb arriscar
a les empreses
jo
em passo el dia
amunt i avall
i notes
un cert
ni per part
dels treballadors
i els treballadors
potser són els que estan
més disposats
a posar-hi el coll
i a veure com ens en sortim
però les empreses
generalitzant
han fet allò
de deixar
que la inèrcia
ens vagi portant
i tu veus
que les empreses
que en aquests moments
estan sobrevivint
i estan
més o menys
sortir-se'n
són aquelles
que han invertit
en formació
aquelles que han innovat
aquelles que han sabut
ser imaginatives
en el moment
de buscar
solucions
i d'incentivar
el treball
i que hi ha hagut
una certa complicitat
entre empresa
i treballadors
llavors és molt més senzill
tirar d'aquest cap
Sergi
digues
i ara també
2011
i a partir de l'any que ve
el que començarem a fer
és
començar a pagar
tot el que
va passar
durant l'any 2009-2010
és a dir
dia si dia no
hi havia una empresa
que presentava
un R
i s'acaben els returs
s'acaben les prestacions
i l'any 2012
és que el panorama
és que és així
és que és apocalíptic
Sí
Sergi
jo ara que t'ara m'ha preguntat
No hem de ser optimista
Ara m'has trencat
aquesta dinòmica
que volia canviar
Ho retiro apocalíptic
però hem de ser
realistes
la gent
per la feina
i passen dos anys
per la prestació d'atur
i una altra cosa
molt important
és que els representants polítics
no ens diuen la veritat
o no ens han dit la veritat
durant molt de temps
no ens han dit
perquè tampoc no la saben
Jo a vegades dubto
que la sàpiguen
No sé
això ens portaria
a una altra reflexió
El que passa és que jo
aprofito que avui
ja teníem el Raül
i el Sergi
que són dos periodistes
que segueixen
l'actualitat tarragonina
també el Tomàs
i la Núria
però especialment amb ells
on hem de retallar
on creieu que l'Ajuntament
haurà de retallar
i molt
segurament de cara al 2012
ara que tenim el debat
de pressupostos
ara que en els últims
ja s'ha parlat
que si cultura
que si festes
que si activitats esportives
que si institucions
com el Síndic de Greuges
o al Senat Tarragoní
o de personal
o de l'empresa municipal
de transports
amb les línies d'autobusos
o amb els treballadors
Tu Raül
on creus que
s'haurà de retallar?
No sé, però lamentablement
crec que
el que acabarà rebent
primer serà la cultura
que sempre és el primer perjudicat
un tema com el Dixi
la Taracoviva
que realment
jo crec que són actes
que no són només una despesa
sinó una inversió
que la ciutat pot obtenir
molts diners
de retorn
seran els principals afectats
i després
reordinacions
de l'AMT
i coses d'aquest tipus
que fa temps
que són necessàries
I tu, Sorge?
Jo, en cultura
no s'ha de retallar
o si s'ha de retallar
s'ha de retallar en mesura
I aleshores et dirien
I aleshores on retallem?
Ara em poso
en l'argumentació contrària
Perquè si no hem de retallar
ni en sanitat
ni en educació
ni en promoció econòmica
ni en seguretat
Tu ho has dit
jo no, eh?
Ara mateix tu has dit
dos òrgans
dos òrgans
un que és
la Sindicatura Municipal de Greuges
i l'altre que és
el Senat Tarragoní
No tinc res en contra
potser en una època
en què la conjuntura econòmica
ha estat més favorable
òrgans d'aquests
de defensa del ciutadà
de representació municipal
d'ajuda
de col·laboració
i de suggeriments
cap a l'alcaldia
podria tenir un cert sentit
Ara mateix
amb tota la cautela
crec que podria arribar a ser prescindible
Podria arribar a ser prescindible
i em diran
és que el Senat Tarragoní
no costa diners
no costa diners
alguns diners sí
però en tot cas
la figura del síndic de Greuges
i ja es va dir
jo ara mateix
no recordo qui va ser
però a Catalunya
ja hi ha un
el síndic de Greuges
i el defensor del poble
i el defensor del poble
doncs
a àmbit municipal
doncs
senyors i senyores
doncs
A veure, Tomàs
Tornar una mica
a reprendre
el d'abans
perquè si perdem
la perspectiva històrica
estem condenats
a repetir
els mateixos errors
i d'alguna manera
és el que està passant
Aleshores
ens venia
l'any 2000
com el paradigma
del futur
en què treballaríem menys
perquè la tecnologia
ens ho favoriria
tenim tecnologia
treballem més
i a lo millor
de formes més precàries
per tant
efectivament
per tant
el sistema falla
aquí partim
del mateix
a veure
hi ha una crisi
i hem de retallar
no ens parem a analitzar
o sigui
no fem el diagnòstic
i un pronòstic ben fet
un diagnòstic
i ja
a veure
és com si arribes
a urgències
i d'hosti
comencen a obrir
a veure què passa
no
ha de fer les proves
tal
i comencen a prendre decisions
a veure
què hi ha més enllà
i una visió de conjunt
però tu creus
que ens estàs dient
que hi ha alternatives
a la política
a les polítiques
econòmiques
als governs
efectivament
per exemple
i això
és difícil
d'articular-ho
però
en bona mesura
podria ser
el principi
d'aquest canvi
a veure
per què una jornada
40 hores
rebaixem jornada
rebaixem salaris
que treballa més gent
que rebaixen preus
de moltes coses
i marxes
clar
això és complex
però
si no
quina alternativa hi ha
tallar i a l'atur
llavors
és un carreró
sense sortida
una espiral
això fa anys
s'havia parlat
que podíem anar
cap aquí
clar
si ningú
pren decisions
els que governen
són qui les han de prendre
i han de legislar
i això no es fa
a cop de decret
sinó de negociació
i de manera progressiva
clar
ens trobem
en un moment
en què hi ha el precipici
i dius
i ara no podem fer res més
vinga tallar
per exemple
Núria
però és que potser
en lloc de reduir
sempre diem retallar
en lloc de reduir
ajustar
ajustar
després el que hem de fer
és que entrin més calés
no?
de moment
solament se'ls queden els bancs
tu a la teva economia domèstica
ho tens claríssim això
no?
de moment
una mica en aquesta línia
hi ha algunes
el que hem de fer
és que entrin més calés
i com conseguim
que entrin més calés
que reparteixen els bancs
que de moment
són els únics
que se'ls guarden
o fent promoció de ciutat
que és el que deia el Raül
en cultura
en dixi
la tàraco viva
etcètera
és un actiu
per la ciutat
és un contrasentit
voler ser capital
de la cultura
catalana
i no tenir en duro
i haver de retallar
m'ha fet gràcia
el que el Raül diu
a més són festivals
que aporten
molts diners
a la ciutat
i jo he pensat
entre mi
que sóc una
una utòpica
i també aporten felicitat
no?
i deia
sí
clar
hòstia
no siguem tan materials
amb tot
però aleshores
no hi ha d'on retallem
insisteixo
que és la pregunta
que es fan els polítics
que governen
a Tarragona
Catalunya
i a Espanya
fem que entrin més calés
com fem que entrin més calés
ens hem carregat
a l'impost
de no sé quin
d'aquests
de les grans fortunes
dels no sé quins
no estem
invertint
en que les empreses
puguin exportar
no estem invertint
en el port
i tenim unes bronques
impressionants
l'última tertúlia
que va estar aquí
feia un parell de dies
que havia
donat-ho
del corredor
al Mediterrani
algú dubta
que necessitem
una via d'escapament
per treure les mercaderies
que produïm
doncs
home
no siguem
i ens barallem
per si passa
un pam més cap aquí
un pam més cap allà
anem a buscar
una
una economia
que produeixi
que incentivi
i que creï una mica
de trempera
però per exemple
el tema dels impostos
o de la política fiscal
clar ja tenim exemples
en els últims dies
Artur Mas
president de la Generalitat
diu
hi haurà augment
de les taxes universitàries
algunes altres taxes
o preus
del transport públic
per exemple pujaran
en el cas
de l'Ajuntament de Tarragona
s'aprova un augment
de l'impost de l'IBI
i de la taxa de la brossa
del 9,5%
tot i que el govern
semblava que era partidari
encara d'augmentar-lo més
és a dir que segurament
aquests
inputs
ja s'estan donant
també
ingressar més
per intentar retallar
el menys possible
però estem intentant
ingressar sempre
a costa del dèbil
clar
tot puja
excepte els ous
que baixen
els ous baixen
estem intentant
ingressar sempre
a costa del dèbil
qui utilitza
el transport públic
aquella persona
que
necessita
accedir a un lloc
per anar a treballar
i que
no es pot permetre
pagar cada dia
no sé quants euros
de pàrquing
o que no té el cotxe
o que no vol
o que no vol
per comoditat
per temps
per seguretat
per medi ambient
pel que sigui
no li camarreguem
amb aquest
el transport públic
l'hem d'incentivar
i el que no
l'incentivarem mai
és donant
el servei
que estem donant
i cobrant
els preus
que estem cobrant
per un servei
completament nefast
i ara parles
del transport interurbà
o del transport urbà
de Tarragona
anava de l'interurbà
no, no
ho deia
perquè
no, perquè tu deies
que la Generalitat
deia pujant taxes
els preus
de l'autobús públic
no depenen tant d'ells
la pensió màxima
per exemple
quan és?
que en els càrrecs públics
aquest fos
la retribució màxima
siguis alcalde
siguis regidor
siguis conseller
a veure
jo crec que és suficient
que han d'estar
més ben pagats
d'acord
quan l'economia ho permeti
i que a més
demostren
que s'ho guanyen
en variables també
perquè clar
per exemple
hi podem anar al Senat
a veure
què fot el Senat
el Senat no el Tarragoni
sinó l'espanyol
el de
el de la Generalitat
el del Senat de Montilla
perquè no confonguem
els termes
perquè havíem parlat
del Senat
a Tarragoni
fa un moment
doncs clar
aquí podem retallar
s'ha fet algun gest
gest
ja no dic
el 5% simbòlic
s'ha fet
per exemple
comencem per aquí
però aquí sí que potser
seria qüestió de suprimir-lo
directament
efectivament
si té aquesta utilitat
la d'ara
si des de l'any 77
del 78
que hi ha la Constitució
no s'ha convertit
en el que havia de ser
és senyal
que són uns inútils
per tant
que estan
i sospesos tots
i s'ha acabat
el bròquil
i el xollo
per aquesta gent
havia de ser
la cambra federal
ni federalisme
ni res
al contrari
cada vegada més centralisme
doncs que us bombin
a veure
jo a vegades
quan vaig al Senat
és que penso
ostres
no és tant el salari
que cobren
aquests
que en un moment donat
els hem triat
entre tots per anar-hi
sinó
aquesta cambra
ha de costar
tants diners
mantenir-la calent
a l'hivern
amb el calefacció
el que passa és que
ara que han tret
aquest tema
del Senat
com a institució
i portant un altre cop
el debat
més en clau local
aleshores
per exemple
institucions
com els Consells Comarcals
o les Diputacions
davant de la que està gaient
potser també caldria plantejar-se
la seva desaparició
Consells Comarcals
versus Diputació
jo
considero millor
la proximitat
és a dir
un Consell Comarcal
que una Diputació
és com
mitjans
de comunicació
locals
versus generals
però una de les dues
institucions
tu creus que sobraria
efectivament
Sergi
tu creus que sobraria
una de les dues
jo no soc
ningú per dir
que sobra
jo et demano l'opinió
però vull dir
clar
es podien transferir competències
de la Diputació
si la Diputació engloba
a tots els municipis
de la demarcació
de Tarragona
doncs
transferir competències
i també injectem diners
als ajuntaments
la part de diners
que rep la Diputació
és que la diferència
és que un
depèn
és un organisme
estatal
i depèn de l'estat
i l'altre
i l'altre
i l'altre
no sé si això
de la conferència
de Galeu
tindrien clar
Raül
tu series partidari
de suprimir alguna
estem arreglant el món
aquí la tertúlia
jo crec que sí
perquè
bueno
una de les dues
sí que és necessària
per arribar als pobles
més petits
de les comarques
de la província
però crec que les dues
bueno
s'hauria de buscar una fórmula
per compaginar les dues
alguna podia sobrar
jo volia dir
que em molesta molt
em fa molta gràcia
aquest discurs
de retallem
però no es notarà
retallem diners
en qualsevol acte
però no hi haurà
una repercussió
i penso
i per què no ho has fet abans
o sigui
si no es nota
aquest retallar
no l'has aplicat abans
i em fa molta gràcia
aquest discurs polític
que no es notarà
hi ha moltes institucions
o moltes
o bastantes
de la qual
en deriven
càrrecs i subcàrrecs
de gent
que ja té una feina
i que
i que
es podria començar
a retallar
deixem per acabar
un tòpic
d'aquests dies
que s'apropen
un tòpic
de tema
per la tertúlia
el tema
dels festius
intersetmanals
dels ponts
de la propera setmana
Núria
tu ets partidària
d'agrupar
per exemple
la setmana que ve
que tenim dijous
i dimarts i dijous
de festa
agrupar-ho
i fer-ho
dilluns i dimarts
o dijous i divendres
i tot seguit
agrupar-lo com a mín
jo és que de veritat
la immaculada
aquesta senyora
no la conec
de res
absolutament
ningú me l'ha presentat mai
no sé per què
fer festa
a la intel·ligència
fer-nos
combriar a tots
que una senyora
va ser verge
després de venir
aquesta senyora
aquesta senyora
que no coneixem
en un estat
que es declara
que és
que no
que és laic
no sé què hi pinta aquí
l'altre
jo no la vaig votar
per edat
però tampoc la votaria
i si pogués
ara mateix
aquesta sí que la retallaria
i l'enviaria
Núria
m'estàs dient
que tu treballaries
tota la setmana
que no ja faries festa
jo el que estic dient
és que
hem de ser
suficientment
intel·ligents
com
per
mantenint
els dies
de descans
de festa
de vacances
tot el que tenim
moure'ls
de tal manera
per la qual cosa
no entorpís
el desenvolupament
normal
del dia a dia
si tu
ja en deixem
X
que són els sagrats
per mi
la festa major
els que són allò
que no es toquen
Nadal
no sé què
la resta
converteix-los en dies
això que els funcionaris
tenen
de lliure disposició
i anem-los col·locant
que no
facin això
que avui engega
i demà
torna-hi
Raül
tu què faries
jo de fet
treballaré tots els dies
jo també
jo també avanço
que també
i estic d'acord
s'ha de trobar un model
mixte
en el que no es perdi
l'eficiència
de la rutina
de la societat
i de les empreses
no sé
però tu els agruparies
per exemple
o què
en comptes de fer
festa
treball
festa
treball
jo els agruparia
sempre que no repercuteixi
també
si parlem de reforma
de la Constitució
ja que la reformem
la canviem de data
també
i la immaculada
que la signin
el dia de Nadal
i matem
la immaculada
jo crec que és complicat
perquè aquí
si algú gosa canviar-la
el pes de l'església
i el pes del govern
que entrarà a partir del 20 de desembre
dubto molt
que vulguin
ara no s'ha notat per a res
jo agruparia
tu ho agruparies
jo agruparia
per exemple
dilluns i dimarts
la setmana que ve
o ajuntar
sí
però és que
mireu com és de gros
eh
divendres sant
dilluns de Pasqua
la mare de Déu d'agost
la immaculada
el Pilar
no però el Pilar
no és religiosa
perquè és el dia
és el dia
de la nació
és el dia de l'Hispanidat
és el dia de l'Hispanidat
és la nació
però és la virgen del Pilar
però en tenim quatre
i ja no poso dintre aquest paquet
que les poso més
com a tradició
de Nadal
i Sant Esteve
i Reis
quatre que són
purament religioses
amb un estat
que es declara laic
Tomàs
hi ha altres països
que ho tenen resolt
d'una manera
potser més racional
que és 15 dies
de festa a l'estiu
una setmaneta
el primer semestre
i una setmaneta
l'altre
això
a veure
a grups festes
i això va bé
fas una desacceleració
desconnectes uns dies
eh
i és millor
que ara sí
ara no
si hi ha ponts
qui el fa
massivament va tothom
no es podran
tothom està preparat
i el país
i l'estructura
l'estructura empresarial
educativa
tothom ja està
ja sap
que en aquella setmana
passarà allò
i ja tenen els dispositius
i els mecanismes activats
aquí no
això és campi qui pugui
però és el que deia jo abans
també
d'adaptar
als temps de treball
de la flexibilitat
racionalitzar
de racionalitzar
és
allò que fem
la constitució
i la hispanitat
coi que xovinistes
no?
vull dir
i després fem l'11 de setembre
perquè és el nostre
dius
tres dedicats a
a la nació
a la nació
en fi
ho deixem aquí
ja queda clar
que el Raül Cossano
treballa tots els dies
la Núria Palaí també
no un dia de festa
ah no
els dies d'avuiables
dilluns i megres i divendres
jo mantindré la immaculada
el Tomàs ja posats a fer
aquesta
dilluns i megres i divendres
i el Sergi què farà?
excepcionalment
tindrà festa dia 6 i 8
molt bé
molt bé
doncs en fi
tant si treballen
com si estan de vacances
i de festa
que els hi vagi molt bé
la setmana que ve
que els hi vagi molt bé
en general
gràcies als nostres contartulis
avui
el Raül Cossano
el Sergi Casado
el Tomàs Carot
i la Núria Palaí
amb ells
hem compartit
aquesta estona de tertulia
en aquest matí de divendres
que vagi molt bé
fins la propera
adeu bon dia
adeu bon dia
i la Nahum
a la Núria Palaí
amb ells
al qui
bo fa
ara
amb ells
l' hempi Lete
enger
l' Snax
el