A les 12 del migdia i gairebé ja 11 minuts seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio,
ara amb el Rutes de Natura, amb el Pep Calvet. Bon dia, Pep.
Hola, bon dia.
Què tal, bé?
Bé, bé.
Tot bé, eh? Després de les vacances de Setmana Santa, vas fer alguna excursioneta o què?
El petit, eh? Per qui a prop, perquè tampoc estava el dia, no sabia si plouria o no plouria,
aleshores, doncs, per qui a prop, si cau un bon xàfec, doncs, pots tornar o te pots tapar.
Bé, que si aquests dies que hi ha temps incert, doncs es pot anar a propet i fer una excursioneta així a llaugereta.
Què tenim per aquests dies a l'agenda d'avui?
Molt bé, a l'agenda d'avui és córrer per una miqueta.
Bé, així més a prop amb el temps, el dia 1, aquí a Altafulla, tenim la cursa 1 de maig,
o sigui, són 10 quilòmetres, la gent que vulgui apuntar-nos entre la pàgina de cursa 1 de maig d'Altafulla
i tindrà el corrent de tot el que es pot fer.
Llavors, el dia 30, o sigui, a final del dia 30, que seria el diumenge...
El diumenge, no dissabte, demà, demà dia 30, sí, sí, sí, demà, demà.
Molt bé, doncs, demà, pels amants de l'escalada, hi ha el segon rally, 12 hores d'escalada a Tarradets.
A Tarradets, ahiria la paret de les vegases, quan anem cap a Trem, moltes vegades s'hi parem a agafar aigua amb aquella font que és molt bona
i veiem totes aquelles parets que sempre hi ha gent escalant, doncs hi haurà 30 cordades, han fet 30 cordades
i bé, són 12 hores i aquelles parets, o sigui, el que li agrada, doncs hi ha escaladors de tota Catalunya que s'han apuntat
i estarà molt bé.
Estarà molt bé, aquest ràpid d'escalada, 12 hores d'escalada.
12 hores d'escalada.
D'acord, després tenim també a peu, hi ha la vuitena marxa, aquest és el dia 8,
la vuitena marxa de resistència dels set cims és, bueno, a part del Vendrell, a Torrelles de Foix,
la distància, per això he dit que avui era feixuda, són 58 quilòmetres amb un desnivell,
sí, amb un desnivell aproximadament d'uns 5.000 metres i paral·lelament fan també la cinquena caminada popular, les dou.
És per la gent que, bueno, no està tan preparada per fer aquests 55 o 58 quilòmetres, doncs poden participar.
Llavors també tenim el dia 13, millor dit, del 13 al 15, hi ha el tercer Costa Brava extrem rúnic,
que és una distància de 135 quilòmetres, però se fan en tres etapes, val?
Què té de bonic i de sorprendent això que és per tota la costa de Girona, no?
O sigui, començarà la sortida de Zablanes el divendres,
i llavors la primera etapa va de Girona, és a Tosa de Mar, són 25 quilòmetres amb un desnivell de 1.500 metres positius,
la segona etapa, el dia següent, és de Sant Feliu de Guíxols a Torrelles de Montgrí,
també són 55 quilòmetres, no hi ha tant de desnivell perquè hi anem bordejant tot el rato
el que són els camins que hi ha i els passejos al costat del mar, val?
I després l'altre, i aquesta sí que m'encanta perquè aquesta sí que l'he fet, és des de Roses a Port Bou,
Sí, és xula aquesta?
Molt bé, són 55 quilòmetres, passes per Cadaqués, passes per tota la zona de Port Lligat,
que bueno, tots recordem que allí tenia el Dalí la seva sede, no?
Llavors tota aquesta zona és molt bonica.
I ja com estem dintre de tot això d'ultra curses, no?
De l'extrem i tot això, tenim també que se fa per primera vegada
la primera lliga catalana de curses d'ultratrail, no?
Curses de Gran Fondo.
Llavors, la primera és el dia 14 també, de maig, a Sitges,
són 110 quilòmetres amb un desnivell de 4.500 metres.
I n'hi ha una paral·lela de 70 quilòmetres i un desnivell de 2.700.
Avui anem força, Pep.
Sí, per això dic que aquest és per la gent que li agrada l'ultrafon,
que de fet cada vegada n'hi ha més.
Entres a les pàgines web i ja estan assorides totes les inscripcions.
I ara estem parlant de 100 quilòmetres corrents.
O sigui que Déu-n'hi-do.
Que es diuen ràpids, no?
Sí, sí.
Que es diuen ràpids.
No es fan tan ràpids, però es diuen ràpids.
Molt bé.
Aquesta és l'agenda per aquests dies, aquests propers dies.
Però com sempre el Pep ens proposa alguna ruta,
alguna història o altra relacionada amb la natura.
Molt bé.
I més al nostre nivell, no?
Sí, no?
Puguem anar més de tranquis,
passejant tot un dematí o un dematí una miqueta de tarda.
Estem parlant, o parlarem, d'una cursa caminant,
un sender que és fàcil de trobar perquè seguint el GR7
és des de l'Arbolí, passant per la Febro i arribant a Prades.
La distància són uns 16 quilòmetres,
la durada més o menys unes 5 hores,
desnivell suau són 300 metres i la dificultat és mitjana.
Poso mitjana perquè són 5 hores de caminar.
Llavors, cal dir que, clar, per fer aquesta excursió
necessitaríem un cotxe d'apollo
o que algú ens vingui a buscar o a deixar, no?
O sigui, una de les maneres és que ens deixin a l'Arbolí
i llavors ens vinguin a buscar a Prades.
I nosaltres ja anem...
Ja en farem cap, no?
Ja en farem cap, ja en farem cap.
Molt bé.
Llavors, la sortida és des d'Arbolí,
seguim el GR7,
arribarem o passem per l'Ermita de Sant Pau,
llavors seguirem una miqueta al lateral del riu d'Arbolí
i arribarem al poblet abandonat de Gallicant,
un poblet que també a mi són dels que m'agrada, no?
Perquè està allí amagat.
Està abandonat,
hi ha algun pastor que té, guarda allí les ovelles,
però, bueno,
s'apota el que són estudiosos de la zona,
doncs que abans el seu dia tenia vida tota aquella zona, no?
Llavors, seguint el GR, baixem els gorts.
Els gorts ja n'hem parlat aquí una vegada,
que val la pena veure'ls perquè és un riu que, bueno,
invita a banyar amb els tolls que hi ha,
està molt bé i per anar en canalles, perfecte.
Llavors, seguirem una miqueta més avall
i hi ha una zona que li diuen la parada dels castellans,
que llavors ja deixem el GR,
que el GR se'n va cap a la Mossara,
i nosaltres agafem el PR cap a la Febró, d'acord?
Primer hi ha una pujada ràpida,
però després ja anem baixant a poc a trobar ja el riu Ciburana,
o sigui, on comença a desembocar l'aigua cap al pantà.
Llavors arribarem a la Febró,
de la Febró pujarem en direcció al cementiri
i allí al cementiri de la Febró ja trobarem una senyalització
que anirem en direcció cap a la carretera,
o sigui, travessarem la carretera
i anirem cap a la cova del Corral,
un barranc que hi ha allí,
i després la font del Baci.
Seguim pujant una miqueta,
agafarem una pista molt ample,
i seguidament ja empalmarem amb el GR 65,
que ens porta per lalt tota la carena,
passem al Pic Randall,
del Pic o Randall a baix tenim cap a fons,
per anar guiant-se una miqueta,
i arribarem al coll de cap a fons,
i ja agafarem la carretera que amb 4 quilòmetres,
no, no arriba, 3 quilòmetres arriba a Prades,
però per deixar la carretera sempre tenim uns camins al costat
i si volem podem inclús fer la visita de l'Ermita de la Vallera,
que està molt bé.
O sigui, a més a més tenim natura
i tenim llocs interessants per veure,
a llarg de tot el recorregut.
A llarg de tot el recorregut podem anar veient,
perquè tant el Gallicà, el Poblet,
com els Gorts, com l'Afebró,
i passant per dalt el Pic o Randall,
que veiem tots els mullats al fons,
és una de les boniques de veritat.
Si fem un bon dia, que hi ha visibilitat,
seria perfecte.
Seria perfecte.
Per tant, recordem,
Arbubi va a Febró-Prades,
distància de 16 quilòmetres,
unes 5 horetes,
un desnivell de 300 metres
i dificultat mitjana.
Podríem qualificar-la així.
I anar passejant mitjana baixa.
O sigui, en dues pujades que pica una mica,
però anem caminant.
Molt bé, perfecte.
Doncs ja ho sabeu.
Si us animeu i fa bon temps aquest cap de setmana
i voleu gaudir de la natura,
és una de les opcions de les que podeu gaudir.
Molt bé, ho tenim aquí a prop,
o sigui, cap problema.
Cap problema.
I com sempre acabem amb el manual de l'aventurer,
amb alguns dels consells que sempre ens porta el Pep
per ser un bon aventurer.
Està clar.
Avui de què parlem?
Avui, així com els altres dies,
ja vam parlar de la roba que ens posaríem,
les tendes, la motxilla,
com posar-la,
la manera de caminar,
creuar els rius,
allò que vam parlar.
Llavors, avui parlarem d'una cosa
que està molt bé
i jo crec que tothom l'hauria de fer,
és el bivac.
Bivac.
Bivac, molt bé.
Què és el bivac?
Bé, passar una nit
sota les estrelles,
per dir-ho d'una manera.
Passar una nit al ras,
una miqueta.
Perfecte.
Home, així com l'has dit tu,
queda molt bonic.
Sí, no?
Però potser ja no és tan bonic
si fa...
Sí, si fa una miqueta rasca i tal,
però bé, llavors per això tenim
una esterilla per posar a terra
i el sac de dormir.
Ho ha venut molt bé el Pep,
dormir sota les estrelles.
Ho ha venut molt bé.
Bé, aquí t'ha reonat molta gent.
Anem a la platja, no?
Sobretot la nit de Sant Joan,
uns quants hi dormen a la platja, no?
Però bé, és la muntanya
que gaudeixes de tot el que no es pot veure aquí,
perquè aquí la contaminació lumínica
no te deixa veure,
però a la muntanya,
quan està ras,
veus una quantitat d'estels
que aquí costa de veure'ls, no?
Doncs bé, llavors,
el bàsic és això,
és dormir dins el sac.
Llavors, què és el important?
Doncs el terra, està clar.
Dorms damunt del terra,
no tenim matalàs.
Llavors, què hem de mirar?
Que estigui pla,
que estigui sec,
bastant horitzontal,
perquè si no sortirem una miqueta quadradets,
i llavors llun dels puestos
on pugui haver aigua estancada,
perquè això ho porta mosquits
i és bastant desagradable, no?
Llavors,
ho dic aquí,
però ja en parlarem,
és fer una fogata,
si podem,
per dormir calentets,
però dic que ja en parlarem
perquè...
Depèn dels llocs està prohibit, això, eh?
Perfecte, perfecte.
Llavors, no animo aquí a tothom
a fer un lloc,
sinó que ja en parlarem
la manera de poder-ho fer.
De poder-ho fer.
Llavors,
també podem fer,
a través de refugis,
que puguem fer nosaltres,
no el refugi tal com l'entenem d'una casa,
sinó el refugi,
que pot ser natural,
com dormir dintre d'alguna cova,
els abrics,
les roques,
allò que fan servir molt els pastors
per tancar el bestiar.
Així s'erraceren del vent,
que s'hi fa molt de vent, no?
És per això.
Llavors,
els improvisats,
doncs,
és més o menys,
sembla com
quan fem o tenim una tenda
en forma d'una A maiúscula,
o sigui,
dues cares,
llavors,
doncs,
cada un hi posa la seva imaginació,
o sigui,
agafar un pal,
lligar un pal a un arbre,
posar l'horitzontal a terra paral·lel,
i posar branques,
i després posar fullarasca,
estigui seca,
i bueno,
podem construir nosaltres
la nostra pòpia cabana,
el nostre refugi.
Sí, sí.
Com això de petits,
tots ho hem fet,
per tant.
Ah, molt bé.
Escolta.
De grans,
es pot continuar fent.
I pot ser més elaborat.
I tant.
Aleshores,
també aquests refugis,
clar,
depenent d'on els fem,
també hem de tenir una miqueta
de sabent fer, no?
Per exemple,
si anem al desert,
o qui diu el desert,
diu un posto que hi ha
unes dunes grandioses,
a veure,
aquí no en tenim massa,
però bueno,
podem anar al delta de l'Ebre,
per dir-ho d'alguna manera.
Llavors,
intentarem fer un forat a la sorra,
i enterrant-se una miqueta
a la sorra.
Al dormir,
aquí no hi ha els climes massa forts,
però al desert ja sabem
que la nit baixa molt.
Llavors,
això per què?
És per evitar la pèrrola d'aigua
del cos, no?
O sigui,
com més resserat,
i podem tapar-se
amb alguna tela,
algun abri que tenim
damunt del nostre,
i llavors ja podem dormir bé allí.
Llavors,
la neu,
doncs la neu,
qui més qui menys,
ha intentat fer un iglú,
no?
Petitet,
però bueno...
I és més complicat.
Sí,
la idea més o menys és aquesta,
no?
Agafar una miqueta
la muntanya
on es veu un bon toll de neu,
un bon espessor de neu,
amb un pal,
que sempre anirem a la muntanya
amb els pals,
mirar que no hi hagi roques,
no?
Perquè, clar,
si comencem a treballar
i després ho hem de deixar
perquè hi havia allí
una pedra molt gran,
no podem fer
el que volem fer,
no?
Llavors,
fer com una miqueta d'aiglu,
tenint en compte
que si fem l'entrada
una miqueta més baix
que la terra
de lo que seria la tenda,
doncs això fa
que no entri aire
i no estigui tan glaçat.
I,
pels que són
una miqueta més friores,
doncs amb una mateixa espelma
l'encens dint
i puja ràpid dos graus.
Sí,
ràpidament puja la temperatura.
Sí, sí, sí,
és curiós,
el que fa.
Molt bé,
Déu-n'hi-do,
els consells que ens ha donat avui
per fer vivac
o per fer un refugi
una mica casual,
a la nostra manera,
si un dia decidim
dormir a la muntanya,
que això,
sota les estrelles...
Està clar,
que jo ho aconsello.
S'hauria de fer més sovint.
Sí.
Molt bé, Pep,
doncs que vagi molt bé la setmana,
divendres que ve més.
Molt bé,
estarem aquí
i, bueno,
des d'aquí
invito a tots
que comencin
a treballar
ja
el que és la muntanya.
Molt bé,
que vagi bé.
Fins aquí!