Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Amb la secció de l'Enric Garriga és molt gros.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Per què m'assompliran un tres i no res?
Tot això de papers, fins i tot de convidats.
Però què és aquest quart de català?
Que avui necessitaríem, no un quart, quatre hores.
Ai, no, que ens expulsaran si parlem quatre hores.
No, és que avui és diferent.
Avui tenim un programa diferent.
Sí, per això hem començat ja directe amb la música.
Sí, ho fem sempre això, perquè era música de màxima actualitat.
Triple actualitat.
Triple actualitat perquè són els catarres.
A veure, els catarres.
Que són uns xics que havien de venir pel Centre de Tegla,
però no van venir, perquè es van posar fònics.
I llavors venen aquest divendres al Teatre Metropol.
Molt bé.
Això és una actualitat.
Dugues.
Ah, sí, avui, avui.
Avui és un programa especial perquè hem portat una convidada,
que és la Mary Terms.
Hola.
Hola, bon dia.
Com el nom indica, no és de per aquí, és que ella ve d'Hamburg,
però està aquí a Tarragona fent un màster a la Universitat de l'Ubri Vigil,
un màster de Llengua, Literatura i Cultura Catalana,
està fent pràctiques al Servei de Política Lingüística de l'Ajuntament
i també és voluntària del nostre programa de voluntaris per la llengua.
I quan dic voluntària vull dir que ella és la voluntària,
no és l'aprenent, és la voluntària.
És a dir, ella és la que sap català i l'hem ajuntat a una persona
que n'ha d'aprendre i ha de practicar.
I això també és una novetat dintre del programa de voluntariat.
Fins ara sí que hem tingut gent, diguem, d'origen espanyol,
que no era el català la seva llengua primera,
sinó que l'han après i l'han adquirit i han fet la seva llengua
i feien de voluntaris.
Però una persona de fora d'Espanya,
a més a més, que ve d'una llengua que no és romània
i que faci de voluntària, és la primera.
Tot això després li preguntarem, ens en parlarà, tot això.
I li dic que dintre del nostre apartat de concursos
avui és extra, perquè a part del concurs del Parlo de la llengua
sortejarem entrades per als voluntaris,
també per a les parelles lingüístiques,
i entre altres sortejarem entrades per anar a veure els catarres.
Per això és doble actualitat.
Triple.
La triple és que potser vindré.
Com que vindrà?
Avui potser vindré a fer el programa de ràdio, avui, jo.
Com vols dir?
És el títol de la cançó.
Perdona, Enric.
El títol de la cançó que estem sentint és potser vindré a dir.
Deixa'm recordar, ja que hem començat en catarres
i parles de tanta actualitat que els entrevistem
a la recta final del programa, partit a la una.
Alguna pregunta per ells?
No.
Doncs vinga, fora.
Dono una informació.
El disc que hem posat és el disc que es pot baixar directament
i gratuïtament i lliurement des del seu web.
Per tant, no és un disc pirata, està baixat legalment.
Ells el posen a la llista, a la seva web,
tan senzill com www.elscatarres.com
i des d'allí podeu baixar el disc.
Té vuit cançons, està en format MP3,
però després també si tens maquinetes
te'l pots cometir com vulguis.
El pots posar a l'iPod, el pots posar on vulguis.
I jo l'he convertit en avui,
perquè el poguéssim posar aquí,
que se senti bé i maco.
Val.
Et dic una notícia jo?
Potser vindré.
Vinga, va, que a part de baixar-te'l,
si a més ets dels petits gistes que vols tenir el disc físicament
i ben boniquet a casa,
l'editen, el treuen,
i a més amb una digipack, que se'n diu,
amb una caràtula i tal,
que l'han personalitzat
i han escrit ells mateixos els catarres,
amb un olígrafs i cada una diferent,
llavors tu vas a la botiga de discos i tries.
Peça de col·leccionista.
Sí, per donar el plus afegit a...
A mi m'agraden molt aquestes coses,
de les coses edicions úniques i...
Però escolta, hem de parlar dels catarres,
ja en parlarem després.
Tirem endavant amb més notícies, sí?
Sí.
Abans de l'entrevista amb la Bèrit.
Fem una mica de repàs de l'actualitat del centre,
perquè últimament no parem amb el voluntariat lingüístic,
últimament estem fent moltes coses
i, sense anar més lluny,
la setmana passada, dijous,
dijous, em sembla que era,
que presentàvem parelles a Valls,
era la tercera edició,
des que tenim oficina de català a Valls,
pròpia, diferenciada del servei comarcal,
del servei comarcal des que es va crear
al centre de Tarragona i és,
i des que es va començar el programa de voluntariat,
es fa voluntariat a tota la comarca,
però ara que tenim oficina de català de Valls,
doncs també des de l'oficina s'organitza,
per la gent de Valls pròpiament,
la campanya,
i per tant, per això diem que ells ja van per la tercera,
perquè l'oficina aquesta fa el menys que va.
Total, la setmana passada vam fer la presentació a Valls,
són 11 parelles i venen de l'estat espanyol,
de Bolívia, d'Algèria, del Marroc i de Romania,
això era dijous.
Aquest dilluns vam fer el mateix a Salou,
que ja fa temps que és oficina de català,
ja van per la dotzena edició.
En fem dues a l'any normalment,
algun any només,
però això parlem de fa 6 o 7 anys que l'estan fent.
Quantes parelles?
Aquí tenim 17 parelles,
també de procedències disperses i variades,
com de Brasil, de Colòmbia, d'Espanya, de França,
de Romania i de Venezuela.
Són els amics.
I l'última cosa,
l'aspecte del tema de voluntariat,
és que ahir, aquí a Tarragona,
vam fer una cosa que sí que és nova
i que s'està fent més o menys a tot Catalunya
dintre d'aquest programa,
que és una trobada de valoració amb voluntaris i voluntàries.
Que no ho feu mai, això?
No.
Es troben, ho jo es trobeu,
per comentar la jugada.
Perquè m'ha anat aquí, m'ha anat allà,
ens trobem amb aquesta dificultat.
Sí, no, però en aquest sentit, a veure,
amb les parelles lingüístiques
fem l'acte de presentació,
després també sempre els convidem a l'acte de fi de curs,
i a l'acte de fi de curs també se'n parla.
Però aquesta era una reunió una mica de treball,
la d'ahir.
I no érem les parelles,
sinó que eren només els voluntaris.
No era la parella del voluntari de presentació,
sinó que havíem convocat només els voluntaris
i especialment voluntaris
que ja fa temps que estan al programa,
que han tingut participació en diferents edicions,
que han tingut ja diferents parelles.
Per veure com està funcionant el centre i tot.
Ah, també quan convides gent a casa
li has de donar al·licients,
els van donar pastetes i a la fresca.
Ho van fer vosaltres, suposo, no?
En regles de dir-se tu.
No, no, les vam encarregar a un lloc professional
que les facin bé,
perquè si no se'ns esborren del programa.
Vam donar, no diria xampany i pastes,
però sí a la fresca i pastes,
ho vam fer de tarda.
Qui va anar a la Verit?
No, és que allí no podia.
Ah, però estaves convidada, eh?
Sí, sí, això sí.
Sí, però ella és la primera vegada que està
i clar, tampoc tenia una experiència de dir
no, és que jo ja fa anys que tinc parelles doméstiques
i tinc idees sobre el tema.
Per això vam insistir més en les parelles
i vam portar a la gent més veterana...
I quina valoració em vau treure,
a quines conclusions?
Home, això no ho sé,
perquè vam fer un qüestionari.
Ah, val.
Això ho estem fent a tots els centres de Catalunya.
O sigui, hi ha 22 centres,
això s'està fent a tots els centres en aquest trimestre,
perquè ja portem uns quants anys fent el voluntari,
llavors potser hi ha l'hora de recollir una mica de feedback,
de resposta.
Feedback.
Doncs bé, al qüestionari se'ls preguntaven cosetes
sobre l'ús de la llengua.
Si tenen consciència...
Tens consciència d'haver canviat alguna vegada de llengua amb l'aprenent?
Per exemple, clar, vull dir, a vegades això,
els catalans ja ho sabem,
que tenim molta facilitat per canviar d'idioma,
i això és una cosa que és una cosa estranya,
però que la tenim i la fem.
Coses d'aquestes, eh?
O sobre les converses.
Una cosa molt interessant que es preguntava
i que, clar, la gent que,
la gent que, doncs, com la nostra humildad d'avui,
és la primera vegada que té parella
i quantes vegades han trobat?
Tres o quatre, potser, o un parell només encara.
En canvi, estem parlant amb gent que ja ha fet,
ha tingut cinc o sis parelles
i la pregunta, mira, la pregunta era,
notes una millora en el nivell del català d'aprenent?
A partir de quina trobada és més perceptible?
i la gent que hi ha molt de temps,
ahir, diguem, aquesta dada a mi m'ha semblat curiosa i interessant,
és que a partir de la quarta o quinta sessió
notes ja un canvi.
Ah, sí?
Les dues o tres primeres són de coneixença,
de començar a agafar una dinàmica,
però a partir de la quarta o la quinta ja es nota
aquest encarrilament, que ja ho tenim encarrilat,
això, i l'aprenent comença a fer el salt.
Molt bé.
I jo penso, jo aquí ara poso jo de la meva cullerada,
jo penso que això també es nota amb els alumnes,
i jo quan tinc alumnes de nivells bàsics i inicials es nota.
Un dels problemes que té la gent per parlar un idioma
és aquesta barrera psicològica que ens imposa la timidesa
o la falta de seguretat,
és que clar, no, sí, això t'ho diuen la gent que ven de classe al principi,
no, és que a mi, jo sí, però m'acosta molt,
no m'atreveixo a parlar a classe,
sí, però fora de classe m'acosta, no m'atreveixo,
me sento insegura, no sóc capaç jo d'anar a comprar,
tot i que sé que la senyora de la botiga parla en català,
jo no m'atreveixo a parlar en català.
Aquesta barrera psicològica és més forta
que la falta de conèixements lingüístics.
I precisament quan ja tens dos o tres trobades amb aquesta persona
és quan aquesta barrera la pots trencar
i l'aprenent ja es llença.
I llavors a partir d'allí tot va caravall,
tot llisca perfectament.
Doncs bé, aquest tipus de coses són les que es van plantejar
i amb la trobada,
i primer van fer el qüestionari
i després es fa la posada en comú
i van estar parlant sobre tot això,
la gent va dir el que li semblava,
també se'ls preguntava, per exemple,
si els agrada que tinguem Facebook d'alguna vegada,
si l'utilitzen,
els sistemes de comunicació, si els hi van bé o no,
el tipus d'activitats i coses gratuïtes que els oferem
si els agrada o si tenen idees o propostes,
i tot això, doncs ara,
això va seguir la tarda,
el company Gerard que porta el tema
m'ha explicat una mica,
m'ha ensenyat el qüestionari,
i dic, bueno, ara jo he d'agafar els qüestionaris
i fer una mica de buidatge,
i després això anirà tot ajuntat a Barcelona,
diguem, el cervell central de la campanya
i faran conclusions
i segurament, doncs, això està fet
i pensat en la idea de millorar el programa,
que ja té bona acollida, funciona bé,
però doncs tot és un sentit de millorar
i amb aquestes trobades esperen això,
fer una miqueta més un pas endavant
perquè el programa encara sigui més maco,
més perfecte,
i així com ens el van comprar
aquells d'Itàlia que vam veure,
saps?
Ens el van comprar a Itàlia el programa aquest,
de vegades ja parli a Mochi Tedeschi,
sí, sí, sí, sí, sí, ara, ara dic que em parla,
la verdad em parla, sí, sí, Enric, sí.
Doncs quan l'optimitzem i el millorem
ja serà impressionant, ho vendrem a tot arreu,
ho vendrem a tot arreu.
Doncs així funciona el voluntariat a parlar llengua,
ja veieu que funciona molt, molt bé,
i fins i tot fent aquesta autodiagnosi, no?,
per saber com està funcionant.
Més enllà d'això, jocs de paraules,
sí, estem molt juganers aquesta temporada,
com que és l'any de la paraula llibre,
només pensem en jugar amb les paraules.
I tenim pensat per demà, dijous,
i per el dijous de la setmana que ve,
precisament també pensant en les parelles lingüístiques,
però també els alumnes de tots els cursos,
tenim proposat al Centre Obert de Català
fer unes sessions d'Escrabble i de Google,
que són jocs de paraules.
No sé què és el Google.
El Google és senzill.
Que ens ho expliqui la Berit.
Berit, va, comencem l'entrevista.
Diga, que així ja començem l'entrevista.
Bon dia, va, que així et vas llançant.
Molt bé, doncs s'assembla una mica d'Escrabble,
però en comptes de posar la paraula,
no sé com explicar això.
Hi ha un cub amb daus.
Sí, i està...
Remenem el cub, a dintre hi ha 16 daus,
amb la versió estàndard són 16 daus.
Els daus no tenen números, sinó que tenen lletres.
A les siscares dels daus hi ha lletres.
Tu remenes el cub...
Sí, i sigons ells que apareixen,
tu has de fer paraules.
Has d'apuntar paraules en una fulla,
amb aquestes que apareixen allà en aquest cub.
O sigui, tothom treballa amb les mateixes paraules.
Exacte, i com sempre aquestes coses,
amb un rellotget d'arena de 3 minuts...
I a veure qui és capaç de fer més paraules.
A veure qui fa més paraules,
la cosa és que les lletres han d'estar en contacte,
sigui per al canto, o per al costat,
o per la diagonal, els daus.
Tu no pots agafar les lletres que estan allà volant,
sinó les que estan tocant-se de costat.
Has de seguir...
És com les sopes de lletres que has de seguir...
Com una mica com les sopes de lletres,
has de seguir que les lletres siguin contigues.
Bé, això...
Superdifícil, això.
No, al contrari.
Però pots afegir-hi lletres més.
No, no, les que tens al dau.
No, no, això és més senzill que l'escràvel.
Això és més senzill,
perquè tu pots fer paraules de dos, de tres,
em sembla, al mínim són tres.
Tres lletres i de tres lletres,
i segons l'allargada de la paraula,
tens més punts.
Per tant, és un joc que de seguida tothom
fa unes quantes paraules.
Molt bé.
Potser és difícil fer una paraula de sis o set lletres,
però de dues i de tres o de quatre és fàcil.
Haurà de venir quan ho feu, això, dijous?
Això ho fem demà, de 11 a una,
i dijous de la setmana que ve, també de 11 a una,
amb la idea aquesta.
Com que són jocs que es pot fer,
es pot jugar individualment o en parella,
a l'escràvel, potser no cal que l'expliquem,
que tothom el coneix,
és el joc aquell de fer paraules damunt d'un...
Es reparteixen unes fitxes amb unes lletres.
Hi ha un taulell,
en determinades caselles hi ha punts extra,
de triple per paraula, triple per lletre,
i llavors aquí es tracta d'anar fent paraules,
encadenar-les amb les que ja hi ha posades,
i tot això acaba combatint-se en punts
i guanya el que fa més punts.
Jo que soc de lletres,
el que trobo més difícil d'aquests jocs
és comptar la puntuació dels paraules.
Perquè tu te concentres en el sentit de la paraula.
I a partir d'aquí...
Els punts és un que cau.
Bé, això grosso modo ho expliquem
a veure si algú s'anima,
i demà faríem aquesta primera sessió
de jocs d'aquests lingüístics.
Que teniu premis.
No.
Val?
No.
Ni pastetes, Enric.
Jo al principi volia fer-ne un concurs,
però abans de fer-ne un concurs,
que els concursos costen d'organitzar
i has de tenir premis,
primer fem una sessió de pràctica
perquè la gent comenci a jugar,
perquè al centre web tenim aquests jocs,
i les parelles lingüístiques,
si volen, poden venir a jugar.
i els alumnes,
clar, les parelles ja són dos,
les parelles lingüístiques a vegades són tres,
però els alumnes també a classe els diem
i de segons quin nivell ja tenen un domini
i la gent que li agrada,
la gent que fa molts encreuats
i coses d'aquestes, de paraules,
aquestes coses li agraden,
i per tant és una manera lúdica
de practicar amb el que estàs estudiant
i el que estàs aprenent.
Has utilitzat mai l'Scrabble o el Google
per ensenyar-ho a aprendre català?
Sí, no, això no,
però el meu germà té dislexia
i hem fet jocs aquestes,
però cada dia,
potser amb la meva mare,
el meu germà i jo hem fet d'aquests jocs altres,
però el Google també.
Clar, a mi m'ha agradat molt
perquè jo he guanyat sempre
perquè, clar,
jo estava més...
jo no estava tan lent com el meu germà,
saps?
I guanyaves,
i clar, llavors eres la reina del...
La Verit Arms ve d'Hamburg,
estàs estudiant,
vaja, estudies allà, català,
Sí, això.
I has vingut aquí a Catalunya
una mica a finalitzar els estudis,
a fer pràctiques?
No, no,
és que jo vaig començar a aprendre català a Hamburg,
he fet un grau de lingüística espanyola,
però també amb lingüística catalana,
i això va ser l'any 2007,
vaig començar amb això,
doncs 2009 i 2010,
aquest any acadèmic,
vaig estar a Barcelona,
a la Universitat de Barcelona,
per fer això d'Erasmus,
i vaig tornar,
vaig fer la tesina,
i ara he tornat
per fer un màster aquí a Tarragona,
per estudiar en una ciutat
una mica més petita que Barcelona.
Quin màster estàs fent?
Aquí es diu
Màster d'Estudis Superiors
de Llengua, Literatura i Cultura Catalana.
Molt bé,
i la tesina, sobre què la vas fer?
La tesina a Alemanya
he fet sobre
l'Associació Sociolingüística de Catalunya,
o sigui, els usos lingüístics, sí,
i les interferències
entre català i espanyol.
Com et vas interessar?
per parlar llengua catalana,
a veure't.
Això era per casualitat,
per pura casualitat,
perquè a Alemanya
hi ha molts llocs
on pots aprendre català.
Potser aquí hi ha 30
o 40 universitats
que ofereixen llengua catalana.
i no només llengua catalana,
sinó filologia,
sinó filologia, o sigui,
literatura, cultura o llengua,
era per casualitat.
jo volia estudiar espanyol,
i hi havia també català,
jo pensava,
pensava, doncs, per què no?
Ja coneixia que existia la llengua
perquè estava a Barcelona un cop
i per això.
I al principi era això,
però ara ja m'interessa molt
això de la situació sociolingüística
i tot això.
I aquest interès s'ha format
a Barcelona.
I ja que estàs ficada
o que estàs al teu focus d'atenció,
no?,
és la sociolingüística,
notes diferència en aquest aspecte
pel que fa Barcelona
o la realitat de Tarragona?
Sí, és que pel que faig
usos lingüístics, sí,
perquè, clar,
és que a Barcelona
jo vivia a Barigòtic
i hi havia molts turistes
i hi havia molts immigrants
i no sé què.
És que jo parlava quasi mai català allà.
A la universitat, sí.
i aquí, a més,
no vivia amb gent de Barcelona.
Amb un noi, sí,
però les altres eren de Suècia.
I aquí viscant gent d'aquí,
de la zona
i parlo català quasi sempre
i, clar, treballo aquí
en el servei de política lingüística
i parlo també català.
Doncs sí, pel que fa
a l'ús de la llengua
es nota que aquí es parla més
o potser, sí.
No només per la ciutat
sinó possiblement també
per la teva experiència vital
de la mateixa.
És el que dius tu,
ara estàs treballant en aquest àmbit, no?
Sí, clar.
I allà a Barcelona
ho estaves vivint com a estudiant.
Sí.
També és diferent.
Què li preguntem a Enric?
Jo, bueno,
m'estaria amb ella
fent-li preguntes
tota l'hora,
tot el programa.
Parlem d'això
del voluntariat lingüístic.
Sí, sí, sí,
perquè és curiós, no?
Quan l'Enric ens ha dit
que portem una xica a Alemanya
que té a veure
amb el programa de voluntariat.
De seguida hem pensat
d'estar aprenent català
i no.
Tu ets voluntària.
Sí, jo soc voluntària.
No ets aprenent.
Sí, és que
quan estava a Barcelona
jo feia d'aprenent
per conèixer una mica
la gent d'allà
i, clar,
per parlar més català
perquè no parlava gaire
o tant.
I vaig fer aprenent
amb un noi que si ho jordi.
Hola.
Pot ser que escolta?
Sí, sí.
I sí, estava aprenent.
I quan tornava a Tarragona
jo pensava
si ho podia fer un altre cop
com a aprenent
i m'han dit que no,
que jo faria de voluntària
perquè ja tinc una fluïdessa
i seria millor
ja fent de voluntària
i necessitaven també
més voluntaris.
I jo pensava
doncs per què no
podia fer això?
Sí, és una...
Clar, és...
És una mica rara
per a mi, saps?
fer de voluntària
una llengua
que no és meva
però m'agrada.
Quantes trobades
heu fet amb la teva parella?
Fins ara només una
per diferents raons.
No, i perquè fa poc
que se'm fet presentacions
i fa dues setmanes
que ho he fet.
Molt recent tot.
D'on és la teva parella?
És de Mèxic
i tinc una altra
de Perú.
Dos, eh?
Vinga, va.
Ja fem-ho del tot.
Sí, sí.
Però ja parlen molt bé.
És que elles també, però...
I de moment què dius?
Que una mica estrany, no?
Sí, és una mica rara
perquè, clar,
sí, però bé.
I a més perquè
ja parlen bé, saps?
I...
Sí, però bé.
Però, bueno,
és molt aviat encara, eh?
Si et sembla,
ja més endavant, no?
Quan estem acabant el curs
que torni a venir a la veritat
i ens explica
què tal les parelles
amb les seves parelles.
Sí.
Pel que deies,
també saps espanyol.
Jo?
Sí.
Sí.
Bastant.
Més que català
o menys que català.
com te qualifiqués.
Sí, és que això em pregunten sempre.
Jo crec que ara parlo millor català
perquè m'enfoco més en català,
però sí que domino també espanyol
i fa més anys que ho aprenc.
Però, clar,
aquest any, per exemple,
no faig resta espanyol,
aquí faig només català.
I, clar,
ara quan parlo castellà
amb el meu company de pis,
per exemple,
que és de Xile,
jo verejo,
jo verejo molt
i començo amb castellà
i acabo la frase en català.
Però ell m'entén
perquè vivia a Girona,
també,
però, bueno,
és així.
És una amiga molt bonica.
Oficialment tens dues parelles,
una de Perú i una de Mèxic,
però tens una tercera parella
domèstica
que també acabarà
aprenent català amb tu.
Sí, pot ser.
Bèrit,
ara hi fa molt de temps,
que estudies català
i el parles i tot,
però una paraula especial
que et cridi l'atenció,
que t'agradi,
bé,
perquè la sents molt,
perquè l'has après
des que estàs aquí,
perquè sembla l'alemany
o perquè és molt diferent,
no ho sé.
Ara no ho sé,
però això que dius
de l'assemblança
és això que a Alemany
hi ha una paraula
que és el color blau,
que és el mateix del...
És el que sempre
ens poso d'exemple
per dir,
si l'alemany és fàcil,
és fàcil,
si el blau és igual.
Però no ho sé.
I ara no ho sé.
Ara pots anar pensant
i de fet li podríem
demanar a la Bèrit
que es pensés un refrany
o una frase feta també,
no?
Ah, sí,
això ja he fet.
Ja ho has pensat?
Ah, molt bé,
sí, sí.
Sí,
doncs us sembla...
Sí,
ara passarem
a l'apartat del concurs
i que ens digui
la seva frase.
No et podrem premiar
perquè el premi
d'aquesta setmana
ja està donat,
però també pots participar
en directe
i jo sé que
alguna d'aquestes
últimes setmanes
ella ha participat
al concurs
i avui no estaria bé
que participés
i guanyés avui,
però la setmana que ve
pot participar.
Val,
doncs ara parlem
de frases fretes
i refranys.
Atenció!
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
És la sintonia
que introdueix
el concurs
que ens proposa
per aquesta temporada
l'Enric Garriga,
el Centre de Normalització
Lingüística.
que la paraula viva
que està amb això
de les paraules,
diu,
molt vius,
molt vius.
Les frases fetes
i els refranys.
Frases fetes i refranys.
Aquesta és la proposta
que entreu al bloc
d'un quart de català
i poseu la vostra frase feta
o refrany preferit
amb una mica d'explicació
de per què us agrada.
No es tracta tant
que hi estem d'acord o no,
sinó que l'explicació
sigui enginyosa,
graciosa.
El que avui és prototípic,
la que he triat
per aquesta setmana
que haig de dir
que setmana rere setmana
aconseguim
millorar en la participació
però doncs sí que cada setmana
aconseguim alguns participants més.
Cada setmana en tenim un més
que l'anterior,
de moment.
És una progressió.
Quan arribi els 200,
paro.
No és riu,
falta una mica encara.
Com dèiem,
el concurs
l'expliquem aquí,
donem aquí els premis
però per participar
s'ha de fer per escrit
perquè és l'any de la paraula viva
però també l'escrita.
I això se pot fer
al meu blog
o al blog,
no el meu,
no,
al blog d'aquest programa
de ràdio
que fem
des del Centre de Universitat Lingüística
a Tarragona Ràdio
i el blog és
sense les tres ve dobles
directament
blocs.cpnl.cat
barra un quart
i aquí aneu directament
a la categoria
a la principal
o a la sort
i allí hi ha explicades les bases
i el concurs
consisteix en això,
que ens escrigueu allà
en forma de comentari
una frase feta
o un refrany
amb una explicacioneta
del per què
us agrada
aquella frase
o aquella franya
o és una que jo dic molt,
és una que a mi
em fa molta ràbia
o és una que sempre
que me la diuen
me poso content
doncs mira,
aquesta setmana
teníem uns quants participants
i
llegiré l'explicació
del guanyador.
Ah, què he guanyat?
Què he guanyat?
He guanyat un llibre
aquests dels Premis Ciutat de Tarragona
que ens han donat
des de l'àrea de control
de l'Ajuntament
amb qui col·laborem
també
el Centre de Educació
és organitzador
dels Premis Ciutat de Tarragona
llavors el premi que donem
són llibres
de les dues últimes edicions
dels Premis Ciutat de Tarragona
en aquest cas
donarem el llibre
de l'últim editat
del Premi de Narrativa Corta Tinet
que hi ha allò
varietat de contes curts
una mica de cada
l'explicació
el guanyador és
José María Ballador Almanxa
i guanya
amb la següent aportació
diu
una frase
que amb el temps que corre
va com en ell el dit
és de mica en mica
s'omple la pica
no sé si l'omplirem
però posarem els peus a terra
quan no hi havia crisi
semblava que tot eren
flors i violes
però ara que ha arribat
em costa estelviar
la pela
és la pela
i no ens en recordem
fins que no tenim
la butxaca buida
la banca guanya
una altra vegada
quan tornin els bons temps
que no se'ns oblidi de nou
ell parla d'una frase
però per explicar la seva frase
n'utilitza quatre o cinc més
surt d'aquí
va com en ell el dit
de mica en mica
s'omple la pica
que és la que ell volia ressaltar
també afegeix que
la crisi
ens farà posar de peus a terra
és a dir
posem-nos de peus a terra
que abans eren tot
flors i violes
i ara
la cosa ja no és així
i ara
la pela
és la pela
recordem el nom del guanyador
Josep Maria Ballador Almanxa
Josep Maria
moltes felicitats
centre de normalització lingüística
a visitar-me el coc
i li donaré
gustosament el premi
Berit
i la teva frase feta
el teu refrenc
la meva era
amb tots els ets i uts
qui mai havia sentit abans
l'havia llegit en un llibre
i no sabia de què va
però m'agrada
m'agrada potser
com sona
és veritat
sí
amb tots els ets i uts
és com musical
el que passa és que no sé d'on ve
amb tots els ets i uts
amb tots els ets i els uts
sí
això és una cosa culta
com sempre
et i ut són conjuncions llatines
et és i i ut és per o
i per tant
és amb tot
amb pèls i senyals
amb tots els ets i uts
bé
amb tots els i's
i amb tots els paròs
no ens deixem res
això ho hem fet
ho farem com cal
molt bé
doncs gràcies Berit
seguim endavant
ara sí amb la recta final
de programa
fem el sorteig
el que explicava
tenim
sortejos
d'entrades
pel metropol
per a tres espectacles
que es produiran
aquests pròxims dies
i
tenim
posem de fons
la primera
que és aquest divendres
que és els catarres
que tenen divendres
doncs bé
tenim dues entrades
per a una de les nostres
parelles lingüístiques
perquè puguin anar a veure
aquest espectacle
després també tenim entrades
per al diumenge
l'espectacle
Riff Gauche
i també tenim
entrades per al dia
27 de novembre
feliçment jo sóc una dona
de Maria Aurelia Campany
eh
llavors
tenim dues entrades
per a cada un d'aquests espectacles
estan pensada la cosa
perquè hi vagi
l'aparella lingüística
o l'aprener
i el voluntari
eh
i
el que farem ara
és remenar
tenim la llista
tenim aquí una llista
de parelles lingüístiques
que se'ns han apuntat
i jo diria
que tu Núria
pots remenar els paperets
i la Bèrit
que els vagi traient
he fet ja els paperets
pertinentment
no sé
clar
sonorament
no se senten molt
a veure
tenim de fons
tenim de fons
els catarres
amb una cançó
que es diu
tots menys tu
perquè tots guanyaran
menys tu i menys jo
Bèrit
t'ha de veure
a veure quin número
et surt
el número 3
el número 3
correspon a la
Pilar Panicello
i la seva parella
la seva aprenent lingüística
Pilar Panicello
tenim com a guanyadora
de les entrades
per als cadarres
aquest divendres
molt bé
ja està
ja està
amb els paperets
sí
ara el següent
sortegem les 3
ara sortegem
per a Riff Goix
sortirà
el que sorti
el número 2
el número 2
que és
l'Antònia Robert
i la seva parella
lingüística
ara
com sorti el número 1
semblarà que sigui tongo
jo
tenim més d'altres participants
que ho sàpigueu
no
és el número 5
el número 5
que és
la Carme
no perdó
sí
la Carme Rovira
el número 5
la Carme Rovira
i la seva parella
lingüística
podran anar
el dia 27
que em sembla
que és el divendres
de la setmana que ve
no estic segur
divendres o diumenge
no ho sé
ho tinc aquí
ja mirarem
el calendari
el Catarres
divendres
a dos quarts de 10
Riff Goix
diumenge
a dos quarts de 7
en horari de tarda
aquest diumenge
20 de novembre
i
l'altra
la de Feliç Menja
segona hora
també és en diumenge
és el diumenge
27 de novembre
i per tant
també en horari de tarda
el diumenge
si és el matriol del diumenge
és a la tarda
a dos quarts de 7
totes 3
deixarem el nom
allà a la taquilla
d'això
i tindrem l'entrada
el seu nom
per recollir-la
el moment d'anar
recordem els 3 noms
dels guanyadors
sí
tenim
la
la Pilar Penicello
per a veure
els Catarres divendres
l'Antònia Robert
per anar a veure
Riff Goix
diumenge
i
la
Carme
Rovira
per anar a veure
Feliç Menja
segona dona
el diumenge 27
molt bé
això
tot això
que estem fent avui
ara i aquí
a la tarda
estarà posat al bloc
obrirem la sisena setmana
del Paraula Viva
posarem els noms
dels guanyadors
de tots aquests concursos
i soltejos
posarem tot el blog
sortirà al Facebook
tot així
no us faltarà la informació
informat per tot arreu
el programa també penjat
a la web de Tarragona Radio
punt cat
nois
marxem amb els Catarres
jo tinc una última pregunta
per la Verit encara
que m'he quedat amb el dubte
com es diria en alemany
amb tots els ets i uts?
es diu
met aeslein
eckmond
que no té a veure
lingüísticament
amb ets i uts
no és una frase
potser seria amb tots els seus raconets
i...
sí
amb tots els cantonars
amb tot...
no sé
sí
amb tots els seus racons
i angles
angles i racons
sí
potser
el posarem de moda
tots els angles i racons
oi
versió internacional
ets i uts
perquè som més quadrats
diu
no?
bona explicació
sí
Verin
gràcies per venir
ha sigut un plaer
dimecres més
i jo
ara són uns instants de compleença
perquè ja acabem el programa
i estem compleguts
per això
amb els Catarres
instants de compleença
del seu disc
cançons
fins dimecres
tothom té clar l'inici
ningú sap
què li espera
el final
de la paraula
fet
l'elogi
i el retret
només són
la dispresa
eternament
buscant
entre el bé
i el mal
instants
de compleença
M'n pass
pessem
pel·l'a
Она
Fins demà!