Sintonia de Tertúlia
aquí al matí de Tarragona Ràdio
en aquest matí de dimarts. Avui, de fet, fem la primera
Tertúlia de l'any 2011 d'àmbit general.
Ahir vam fer la primera Tertúlia futbolera
del 2011 i avui toca
fer la primera Tertúlia
d'aquest nou any per comentar
l'actualitat bàsicament tarragonina.
Avui amb tres convidats, l'inspector
d'ensenyament, Rafael Muñoz. Rafa, bon dia.
Hola, bon dia. I bon any. I bon any. Prova bé?
Home, de moment, si et utilitza el 31 de
sempre. Saludem
també la periodista, l'acompanya periodista
Raquel Sanz del Diari de Tarragona. Bon dia, Raquel.
Hola, molt bon dia. I bon any, també.
Bon any, bon any. I ens acompanya el llibreter Pitu Rovira,
el president del Gremi de Llibretes de Tarragona. Pitu,
bon dia i bon any. Molt bon dia. Com tenim els llibres
en aquesta arrencada del nou any?
Es venen més que l'any passat?
Doncs...
Són dies que es regalen llibres, ara,
tenint en compte que arriben als Reis? Sí, no.
De fet, la campanya d'anar als Reis és de...
De les potents, no? És de les potents
com en tot el comerç. Vull dir, si aquesta
campanya no et va bé,
doncs malament rai
la resta de l'any. És
l'època de l'any on es ven
molt més article, no tan sol en el llibre,
sinó en general en tot el comerç.
El Rafa regala llibres o li agrada que li regalin llibres
per Nadal o per Reis? Regalo llibres.
M'agrada que em regalin llibres i
compro habitualment llibres durant tot l'any.
I la Raquel? A mi em regalen llibres,
em costa regalar llibres, perquè
allò de triar bé
i prefereixo comprar-me'ls jo.
Però m'han regalat
de fet tres llibres aquest
Nadal. Vull dir que molt bé, molt bé.
Carai, doncs tens
lectura per davant.
Sí, sí.
Tens temps per poder llegir.
En fi, en aquests dies d'inici d'any,
de canvi d'any, són dies de moltes estadístiques,
s'acostuma a fer molt balanç.
M'agradaria repassar-ne algunes dades.
Ara, per exemple, acaben de sortir les dades de l'atur.
En fi, ara en parlarem de seguida,
perquè no presenten gaire sorpreses.
Però primer que res, hi ha una, en fi,
que crec significativa,
la dels accidents de trànsit.
Hem tingut un cap d'any
que ha coincidit en cap de setmana tràgica
a les carreteres terraronines
amb tres morts amb dos accidents mortals,
un dels quals, per cert,
amb dos morts aquí a la 340 A7,
a l'alçada de la Mora.
Però més enllà d'aquesta dada tràgica
del cap de setmana,
els accidents han continuat baixant
i les víctimes han continuat baixant
en el 2010.
I les xifres generals de la dècada,
si sumem els últims 10 anys,
ens donen unes xifres de descents
de víctimes mortals
de gaire vell 60%
en el conjunt de Tarragona i de Catalunya.
Són unes xifres realment espectaculars,
si les vèiem amb aquesta perspectiva històrica.
Sí, home, són espectaculars
i tant de bo baixéssim més.
Però clar, parlant d'una dècada,
jo crec que ara serà més difícil baixar.
Fa una dècada,
els cotxes no portaven airbag, per exemple,
o la majoria no en portaven,
no sé si hi havia algú que portaven,
el meu no en portava, des de l'al·lò.
Les carreteres no estaven com estan ara.
I suposo que també ha fet alguna cosa
l'educació ciutadana
o bé per por a la repressió
o bé per conscienciació.
Però jo crec que fonamentalment
els avenços tècnics
en aplicar-se l'automoció
juntament amb la millora de les vies
ha fet que baixi aquest nombre.
De tota manera,
ahir, si no, a Tarragona,
un 2% d'augment...
Clar, és que només que tinguis
dues víctimes mortals,
el tant per cent es dispara.
No, i el que deia ell,
que un cop les xifres són més baixes,
doncs cada vegada serà més complicat baixar,
però jo he de reconèixer
que ahir veient l'informatiu
mentre explicaven aquestes dades
i tot plegat,
em va sorprendre,
perquè jo crec que no era conscient
que s'havien reduït en un 60%
les víctimes en 10 anys.
I home, igual que sempre critiquem
les coses que es fan malament,
alguna cosa s'haurà fet bé
perquè baixin aquestes víctimes,
ja sigui a nivell de conscienciació,
a nivell de campanyes,
i fins i tot amb aquest control
que de vegades creus
que només té un afany recaptatori
i que en aquest cas segurament
el fet d'obligar a posar el cinturó,
el fet de no permetre parlar
pel telèfon mòbil, etcètera, etcètera,
doncs sí que ha tingut un resultat
i ho hem vist amb aquesta reducció.
Clar, arribar a la xifra 0
és pràcticament impossible,
però en tot cas jo crec
que és una notícia molt positiva.
Pitu, com ho veus?
Home, que tenint en compte
que el RIC 0 mai existeix
i que l'accident 0 no hi serà mai,
impossible de cap de les maneres,
que es redueixin això,
home, bàsicament,
lo del...
tècnicament que els cotxes
són millors ara
que fa 10 i 15 anys,
evidentment,
vull dir, això no cal...
ara jo em fa l'efecte
que aquí també
la part més important de tot això
és la pròpia consciència
que hem agafat
tots els que utilitzem el cotxe
per aquestes carreteres, no?
Grans velocitats en carreteres
no se'n veuen,
quan en veus en un dius
aquella d'on va aquest boig, no?
L'animal, no?
L'on va aquest sonat
fent aquestes tonteries,
d'aquells no en veus.
I jo recordo que sí,
fa 10 i 12 anys
veies molta gent
fent en barreres animalades
per les carreteres,
corrent més del que es veia de córrer.
A les entrades de Barcelona
tot aquell gran debat
que hi va haver del 80%
Bueno, que hi va haver i què n'hi ha?
Perquè ara potser el nou govern
no ho canvia.
Sí, sí, però bueno,
de moment,
ara que ja són al govern
ja ho han aparcat una mica.
Jo penso que això,
la paraula que han utilitzat
de flexibilitzar-lo,
penso que és el que faran.
Segurament, doncs,
que a la nit
deixaran anar a la porta oberta
no perquè es corria 160 o 180,
però sí que si pots anar 120
que no passi res,
però és que les hores d'anar-hi
a 80 i a 40
és el mateix trànsit
i ja t'hi porta.
Home, jo, per exemple,
treballava els diumenges a Barcelona,
plegava que eren quarts de 12 de la nit
i tornava cap a Tarragona.
Doncs clar,
a aquella hora
la carretera no hi havia ningú
i haver de tornar a 80 per hora
jo crec que era més perillós
fins i tot
que si m'haguessin deixat anar a 120,
no dic a 160.
Però fora de l'anecdotari
que és això,
que no ha de ser una anècdota,
jo em sembla
que la reducció
de les velocitats
a les autopistes
i a les carreteres
és això també.
fa uns anys
anar per la carretera 120
era el més normal del món,
ara actualment
el propi trànsit
ja no et permet
anar a aquestes velocitats.
Tot això
també hi ha fet més,
fa 15 anys
tampoc hi havia
la densitat de trànsit
aquí avui en dia.
Home,
i segurament la multa
que et pot caure
per anar sense tant,
i també la qüestió
diguem-ne
repressora
per entendre'ns,
home,
també hi ha fet,
també hi ha fet,
abans,
home,
et posaven un milió
en el múlti
i un milió
t'arribava,
avui en dia
tecnològicament
t'arriba al cap de 5 minuts
i si no
a final d'any
te vindrà
per l'agència tributària.
En fi,
és una dada
d'aquelles positives
que val la pena remarcar,
sobretot si ho veiem
això amb la perspectiva
de fa una dècada.
En fi,
no recordo
fa una dècada
quan saturats
hi havia
en aquest país.
El que sí que sabem
és que a dia d'avui,
i les dades
les acaba de fer
públiques
el Ministeri de Treball,
com ja es preveia,
doncs estem
en el conjunt d'Espanya
en els 4.100.000 aturats,
l'atur ha pujat
en el conjunt
del 2010
en 176.000 persones,
tot i que ha baixat
durant el mes de desembre,
si sumem tot l'any 2010,
doncs tenim
176.000 persones
inscrites
a les listes
de l'atur,
suposo.
que als nostres
contartulis
no els sorprèn
la dada.
No,
no sorprèn
i és lamentable,
perquè
la situació
és complicada,
però bueno,
estem
en una crisi
i jo entenc
que encara
aquesta xifra
pot augmentar més.
Raquel,
com ho veus?
Preocupant,
preocupant.
Abans dèiem
que les xifres
de la sinistralitat
doncs eren
una dada
molt positiva,
però és que
tenim un sac allà
que sembla
que es vagi omplint,
que no tingui fons,
que no tingui fi,
i realment
4 milions
i escaig
d'aturats
crec que és una xifra
realment preocupant,
alarmant
i fins i tot
insostenible.
i realment
on vull que els polítics,
on vull que els responsables
i dirigents del país
centrin les seves atencions
és en solucionar
problemes com aquest.
Sí que és cert
que hi ha una crisi conjuntural,
una crisi econòmica mundial,
però que realment
en aquest país
on ja tenim
un atur estructural
que ja ens ve de sèrie,
vull dir,
fins i tot
quan les coses van bé
ja tenim unes xifres
d'atur
molt més altes
que la resta
de països,
doncs home,
potser que
ens ho fem mirar
i realment
jo no sé
com ho aguantarem
tot plegat
perquè entre
que els que treballen
cada vegada
els apreten més
i els que estan a l'atur
doncs bé,
l'atur també s'acaba
i deixaran de cobrar-lo
algun dia,
és que no ho sé,
realment em preocupa.
Pitu.
Aquí ens trobem
davant d'una situació
molt complexa
perquè
evidentment
els hi reclamem
els governants,
és a dir,
els polítics
per entendre'ns
que agafin
mesures
i facin solucions
per resoldre
aquest problema
de l'atur,
però esclar,
aquí també hi juga
i molt
i molt
l'empresa,
la gran empresa,
amb què?
Amb moltes coses,
entre altres
en conservar els llocs de treball,
si algú pot conservar
el lloc de treball,
conservar-lo,
no allò
que feia les grans heroes
i coses d'aquesta,
és la gran empresa,
aquesta la pot conservar.
I tant, i tant.
A la petita empresa
no se li pot demanar,
perquè t'aguanta fins
a les últimes conseqüències
per desfer-se del personal,
a la petita
i a la mitjana.
Però després hi ha
una altra cosa aquí
que és veritat,
estem en crisi,
Andreu,
estem en una crisi
molt forta,
però
el que ens estan dient,
ens diuen
és que arribarà
la recuperació,
a veure,
de què estem parlant,
què vol dir recuperació?
Primer parlem-ne
de què vol dir recuperació.
Una cosa recuperada
i una altra és crear
llocs de treball, no?
Sí, està clau
dir recuperar-se.
Després hi ha una altra cosa,
el consum no creix.
És a dir,
el consum diari,
el dia a dia,
el que nosaltres
podem arribar a fer
cadascun de nosaltres,
no creix.
Què passa?
Per què no creix?
Per què no creix?
Perquè entre tots
hem agafat una por terrible
a consumir,
a gastar,
no d'una manera desmesurada,
que és el que fèiem
fa 5, 8, 10 anys
que gastàvem
d'una manera desmesurada,
però sí
a fer aquella cosa
del dia a dia.
Posem un exemple
que a vegades
en parlem
alguns comerciants.
Si jo no compro
aquella camisa
que necessito,
dic va,
enguany passarem
aquelles camises que tinc,
estic fent aquella botiga
que vengui camises,
no em vengui
les suficients.
Qualcosa vol dir
que si em vengués
algunes més,
potser agafaria una persona
que l'ajudés
a plegar les camises
i posar-les a la prestatgeria.
Amb aquest fent
tan petit
i tan singular,
amb això anem fent.
La recuperació
vindrà per aquí,
eh?
I si no,
la recuperació,
l'estabilització.
A mi el que em preocupa
és no saber
si encara hem arribat
a aquesta famosa crisi
amb un estall
d'estabilització.
Quan el malalt
està malalt,
el metge
quan el porta
a un hospital
amb una presó
diu
que clar,
el anirem a estabilitzar.
Quan el tinguem estabilitzat,
llavors anirem a veure
quines mesures
li adoptem
perquè
per aquesta persona
es recuperi,
es posi sana, bona
i pugui continuar
la seva vida, no?
Jo el gran dubte
que tinc,
el meu gran dubte
és encara...
Em sembla que és un dubte
que el tens tu
i la majoria de la població, no?
No,
s'hem arribat
a l'estadi pla
i des d'aquí
podem iniciar una recuperació.
Quan es parla de recuperació,
penso que la recuperació
què vol dir?
Tornar
amb aquella manera
de fer,
d'actuar,
de funcionar,
no del país,
sinó de tota l'economia global,
perquè tot això
ha vingut
des d'un pet global, no?
Vol tornar
en aquesta bogeria?
Estem d'acord
en arribar
amb aquella disbòsia?
No, però suposo
que aquí
és on deia Raquel,
no sé si ho deia
en aquest sentit o no,
que els polítics,
els governants
haurien de fer alguna cosa.
És veritat
que es consumeix menys,
però és veritat
que els missatges
que et venen donant
per a la televisió
contínuament
són missatges que...
A veure,
jo soc dels que
encara puc consumir,
ho dic així,
malgrat que m'han rebaixat
el sou,
que m'han tret
un 30% de la paga extraordinària,
malgrat tot i això,
ho dic,
encara puc consumir.
Però clar,
ho dic,
poso a la televisió
i primer que sento
el senyor conseller d'Economia
que diu,
escolti,
és que el sistema hospitalari
tal com està,
o el sistema sanitari,
això és un desastre,
això no pot funcionar.
Clar,
dius,
escolti,
doncs potser
hauré de recebar uns estalvis,
però que igual m'hauré
de pagar una moto privada
a partir d'ara.
Però és que a més a més
hi ha una altra cosa.
I tens por, eh?
Si no es flexibilitza
el crèdit del consum,
que aquest és l'altre,
vull dir,
si les unitats
fan inceres
no flexibilitzen
el crèdit del consum,
el crèdit del consum,
què és?
Doncs que si tu et vols comprar,
necessites,
no et vols comprar,
necessites comprar-te
una nevera,
necessites comprar-te
el cotxe
o necessites
pintar-te la casa
perquè la tens
que ja fa pudor.
Què vol dir?
Si tu et pintes la casa,
segurament hi has de buscar
un punt pintor
que te la faci
i aquesta és la...
Però si aquesta és la cadena
i no estem descobrint
res amb aquest discurs,
sinó que és la normalitat,
si aquesta normalitat
l'aturem,
l'atrevem,
és que llavors
ja no funciona res, eh?
I el que deia el Pito
de la responsabilitat
de les empreses,
jo crec que sí que és cert
que algunes empreses
s'han escudat
en la crisi econòmica,
sobretot les grans,
han aprofitat,
s'han ventilat
a tot allò que sobrava
o a tot allò
que els impedia
en lloc de guanyar
un milió,
doncs guanyar-ne dos
i realment
ara veus
que hi ha empreses
que han fet fora gent,
que han fet reduccions
de plantilla,
almenys de gent,
per exemple,
que potser se'ls acabava
el contracte
i no se'ls ha renovat,
no dic fer fora gent,
però que ara
doncs han de doblar torns,
han de canviar horaris,
han de fer flexibilització
d'hores,
no sé com li diuen.
La cosa vol dir pressió
sobre el treballador
que t'ha de dir, eh?
Pressió sobre el treballador
i clar,
i el treballador
que a sobre encara,
doncs com bé deies,
ha de donar les gràcies
perquè jo encara puc consumir,
perquè jo encara tinc feina,
no?
Llavors,
realment,
jo crec que aquí sí
que s'hauria de,
o en aquest cas
els dirigents
sí que haurien de vigilar
una mica
segons quines pràctiques
que són abusives
en tot cas
i que l'únic que fan
és crear aquesta por
sobre el treballador
i doncs bé,
escolta'm,
mira,
ja n'he fet fora deu
i ara els deu
que em queden
els faig treballar
a dos torns,
doncs home,
potser que ho controlem
tot plegat.
La veritat és que clar,
a més aquest context de crisi
arriba en un any
en què el gir
de la política econòmica
a Espanya
ha estat,
en fi,
espectacular,
on s'ha aprovat
la reforma laboral,
estem a les portes
d'una reforma
de les pensions
que podria portar
una nova vaga general,
per ser creuen
que seria factible,
és viable,
Rafa,
un dia...
És que una altra vaga general...
Doncs quina sortida
els hi queda
a la gent
que estigui en contra
de la reforma
de les pensions?
Que potser sí
que s'ha de fer
una vaga general,
no dic que no s'hagi
de fer una vaga general,
però no veig
que el govern
quedarà massa tocat
per aquesta vaga general.
No es nota ambient,
no hi ha ambient,
no hi ha calió,
perquè malgrat
el que dèiem,
els 4 milions d'aturats,
tampoc...
No,
i probablement
com la cançó
ni contigo ni sentir,
si és que...
Jo què sé,
si és que és molt difícil,
i com que tampoc
es diu
tot el que ens han de dir,
jo tampoc tinc totes les dades
per saber si realment
estem tan malament
a nivell de la caixa
de la seguretat social.
Però a més,
la vaga es nota
si la fan els treballadors,
però si estem dient
que la pressió
és sobre els treballadors,
que l'última vaga,
com li vam dir,
la vaga de la por,
o sigui,
jo he de fer vaga,
jo que tinc feina
i que he de donar gràcies
a no sé qui,
a no sé quina mare de Déu
he de donar gràcies
perquè encara conservo la feina,
jo he de fer vaga,
hi ha molta gent
que realment té por,
té por de perdre
el seu lloc de feina
i que per tant
no farà vaga
i si fan vaga
els 4 milions d'aturats,
doncs, escolta'm,
tampoc la repercussió
no serà pas gaire, no?
En fi,
hem dedicat
la primera part
de la tertúlia
a parlar una mica
de temes generals,
de dades,
de xifres
que s'ordenarà
amb el canvi d'any,
les dades de trànsit
o les dades de l'atur.
Els hi proposo
qüestions més concretes
que han aparegut aquests dies
en l'actualitat
més local,
més proper a la nostra ciutat.
Per exemple,
enmig d'aquests dies
de vacances
per a molta gent
hem conegut
aquesta sentència
del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
que obliga a enderrocar
els edificis
que en el seu moment
es van construir
a la Marina Portàraco,
aquesta Marina
amb vaixells de luxe.
De fet,
la sentència
no afecta a la Marina
com a tal,
sinó als edificis
que hi ha
on hi ha oficines,
despatxos
i locals comercials.
L'Ajuntament ha dit
que mirarà
d'evitar
l'enderrocament
com sigui.
De fet,
aquesta serà una qüestió
que després
li preguntarem
al tinent d'alcalde
de Territori
i Javier Terres.
Però què els sembla,
Pitu?
Aquest embolic,
recordem que la Marina
és una obra
de fa 5 o 6 anys,
si no recordo malament.
Sí,
a més a més
que es va inaugurar
en gran punt.
L'octubre del 2006
s'inaugura,
el 6 d'octubre del 2006.
Doncs,
més de 4 anys.
Fet-ho que et sembla.
Jo pel poc
que he pogut llegir
de tota aquesta història
perquè hi ha un moment
que ja...
Tu també et vas pensar
que era la Inocentada o no?
No!
Perquè encara hi ha gent
que ho pregunta.
No, no, no, no,
no,
perquè això va sortir abans,
el dia 28, no?
No fa l'efecte,
però...
No, el 29 va sortir.
Però el dia 28
per la part que em toca
surt el diari
i realment
coincideix amb el dia
dels innocents
i, home,
hi ha gent
que encara ara
em pregunta
si era la Inocentada
del dia.
No,
ni menys i ve i caure
que fos una Inocentada,
no?
Però és que penses,
a veure,
per lo poc
que pots llegir
i anar parlant
amb un i amb l'altre,
no?
Sembla ser,
sembla ser,
si no dic malandès,
això es construeix
sense licència, no?
Sí.
Sembla ser.
És, és.
Llavors dius,
a veure tu,
Tito és igual,
no cal que et facis
preguntar-te el mànix.
no, no, no, no,
però jo voldria saber,
voldria saber
i segur que existeixen,
no segur,
segur,
i existeixen,
quants establiments
comercials,
empreses i no sé què
que estan obertes
al públic
sense licència?
Estic segur
que ens cauria,
però...
Sí, tu creus que n'hi ha moltes?
I tant.
L'altre dia una familiar
em deia que demanem
també els papers
de la llicència
de l'arc de Barà,
no fos cas
que també els romans
l'haguessin fotut
la llicència.
Llavors, la segona pregunta
que em fa jo,
a veure,
aquí,
volguem ser dolent,
a veure,
qui inicia els tràmits
per denunciar
que això s'ha fet
sense licència?
Un constructor
que no va cobrar.
De qui?
De l'empresa,
de la Marina Portàraco.
Ha denunciat
la Marina Portàraco?
Sí.
Per incompliment,
per no sé què,
l'han embargat
amb aquesta Marina?
Si hagués cobrat
no l'hagués denunciat,
suposo.
Si hagués cobrat
no l'hagués denunciat.
Sí, sí.
Vale, molt bé.
Rafa,
passo a palavra.
A veure,
a mi em preocupa
molt més la justícia.
I llavors, clar,
la justícia
fa unes coses
que diu,
molt bé,
no els interroquin.
Fantàstic.
Escolta'm tu,
tindrem uns quants treballadors
treballant uns quants mesos
interroquin allò
i una empresa,
que veurem qui la paga,
que l'haurem de pagar
nosaltres.
Tots.
Perquè, esclar,
si el culpable
és l'Ajuntament,
en aquest cas,
no ha de donar la licència,
s'haurà de no sé què
i els costos
no m'ho us pagarà.
A veure, Rafa,
com ho veus?
Jo ho veig,
Tarragona,
primera,
que sembla que
hagi enxafat merda,
perquè...
És que tot això,
al final,
ho paguem tots, eh?
Però, bueno,
la segona qüestió.
Jo penso que els jutgers
haurien de llegir
també el Mercader de Venecia,
no?
Que parlaven de llibres.
I veure allò
que no es pot treure
una lliure de cart
sense treure també sang.
I suposo
que és una qüestió jurídica,
jo no soc un jurista.
Però, a veure,
en el fons de la qüestió,
què és el que hi ha?
Hi ha un permís municipal.
Per tant,
és el municipi
que decideix
si es dona o no
es dona aquesta llicència.
Si el municipi
està d'acord
en que es dona aquesta llicència,
sigui ara
o sigui a posteriori,
enderrocar un edifici,
ens sembla
una malversació
de caudals públics.
I la justícia
que forma part
d'aquesta societat
i forma part també
de l'Estat,
també és responsable
d'aquestes coses, eh?
És a dir,
que en un moment de crisi
ens diguin
que ara
una obra
que total...
Sí que és veritat,
està malament,
s'ha fet sense llicència.
Com diu el Pitu,
moltes coses
s'ha fet sense llicència, eh?
Els particulars,
quan fem obres
a casa nostra,
moltes vegades
també les s'ha fet
sense llicència.
El majoria de vegades.
Perquè si esperessis
la llicència...
Home,
de fet,
la nova normativa
de la Wolkenstein
precisament
el que permet
és això
de tu tira pel dret
i després ja demanaràs
la llicència
perquè si no
els tràmits burocràtics
moltes vegades
alentien
determinades obres
i determinats aspectes
i per tant
fins i tot
la normativa europea
s'ha adaptat en aquest sentit
i ha dit
escolti'm,
vostè comenci les obres,
després ja demanarà permís,
jo ja li donaré,
però les obres
ja hauran començat
i no s'haurà d'esperar
els típics quatre mesos
que triga un paper
d'arribar d'un lloc a un altre.
Per això ho dir jo,
per tant l'argument meu és
si al final és l'Ajuntament
el que l'hagués dit
no, escolti'm,
vull dir allò
no treia llicència
i no li donen la llicència.
És molt bé
que es diria a terra
perquè és l'Ajuntament
que ho ha decidit
però que un jutge
que a més se sapigui
no dir res dels jutges
perquè encara s'encausaran aquí,
no?
Però home,
no, no,
ho trobo absurd.
Igual que vaig trobar absurd
el fortí de la reina,
això encara ho trobo més absurd.
I tu Raquel com ho trobes?
Jo trobo que aquí
hi ha mil històries,
no?
O sigui,
d'entrada
l'autoritat portuària
i l'Ajuntament de Tarragona
dius,
a veure,
escolta'm,
tots tenim advocats,
tots tenim tècnics
i de vegades
no són només els polítics,
sinó que sempre
li donem la responsabilitat
als polítics
però també hi ha uns tècnics
que són especialistes
en determinades matèries,
no?
Dius,
a veure,
tu saps que hi ha una llei de ports
que et permet construir
els espais
que pertanyen al port
sense llicència,
sempre i quan
no sigui per usos ciutadans.
Vull dir,
és tan fàcil com això,
si construeixes bars
i restaurants, etcètera,
saps que aquí
necessites una llicència.
Llavors,
per tant,
primer error,
doncs escolta'm,
no costa gaire fer les coses bé
que per això et paguen,
no?
Això per començar.
Ara,
passat el temps,
construïda la Marina Tàrraco,
invertits els diners,
no només de l'empresa Marina Tàrraco,
sinó de la gent
que té una concessió
en un local allà
i on ha invertit molts diners.
Parlàvem de la petita empresa.
Escolta'm,
aquí hi ha una sèrie de gent
que s'ha gastat els seus estalvis,
que ha demanat crèdits
i que en cas que allò anés a terra,
clar,
allò aniria a terra.
Llavors,
després,
inicia el procés legal
per reclamar les indemnitzacions
que t'arribarien
bé,
és qui sap quan,
perquè també sabem
com va la justícia.
Per tant,
estaríem arruïnant a famílies,
arruïnant a petit empresari
que ha apostat per Tarragona,
que ha apostat per negocis,
en una zona determinada a la ciutat,
que aquesta gent què farien?
Igual s'estan 10-15 anys
sense veure un duro de la indemnització
i pagant cada mes el banc.
Vull dir,
de vegades la justícia
ha de ser una miqueta més justa.
I demanar-li sentit comú.
I demanar-li sentit comú.
Però Raquel,
tu que estàs amb aquest tema,
seria possible,
doncs,
que al cap de 15 anys
tornessin a tenir
una altra marina a Tarraco?
Sí,
no, no.
És que això és l'absurd.
No al cap de 15 anys,
és que la podrien tirar de mà
perquè resulta
que la modificació
en el planejament urbanístic
ja està feta
i, de fet,
a posteriori,
després de la primera sentència,
la Marina Tarraco
paga la llicència a l'Ajuntament.
És que fins i tot
l'ha pagat la llicència.
Llavors,
doncs, home,
és veritat
que la justícia ha de controlar
que no es facin barbaritats,
perquè si a mi em dóna
per construir un edifici
aquí a l'Imperial Tarraco,
aquí al mig de la plaça,
doncs és evident
que me'l tiraran a terra.
Però, home,
el sentit comú
de vegades ha de pesar
i, escolta'm,
en aquest cas,
jo només hi veig perjudicis
en què vagi a terra,
però és que crec que realment
serà el desenllaç final
i, per tant,
home,
no ho sé,
jo demanaria que,
escolta'm,
Tarragona ja en tenim un
de Fortí de la Reina,
que és una vergonya
veure en quin estat
està ara mateix
el Fortí
i, escolta'm,
potser ja n'hi ha prou, eh?
En fi,
a més,
això arriba,
recordem poques setmanes després
que s'anunciés
que teníem un grup
de catarís,
de catar,
que, en fi,
que es feien els amus
i els propietaris
de la Marina
per rellançar,
precisament,
aquelles instal·lacions.
Tu,
i tu,
demanaries això,
sentit comú,
també,
doncs,
a la justícia?
A més a més,
ja està fet,
no és allò,
no és una...
Primer,
és que no és una animalada
que faci mal a la vista,
allò que tu dius.
Sí,
no és una barbaritat urbanística.
No,
al contrari.
Allí que fot una malèria
és impressionant,
que és un espai,
també,
de, diguem-ne,
de lleure i oci familiar
i ciutadà.
Evident.
Sí.
Sí,
fantàstic.
Llavors,
escolta'm,
per què ho hem de fer
tirar a terra?
El que deia l'Andreu,
no se li ha de concebir
una licència.
Els edificis estan ben construïts,
els desaiguts estan ben fets,
l'escomesa de la llum
està ben feta,
tot això,
les característiques tècniques
estan totes ben fetes,
hi ha un pla de seguretat
i un pla de no sé què
i tomba,
i és tot correcte,
llicència s'ha acabat.
Però és que ja la tenen,
o sigui,
el curiós de tot plegat
és que un cop surt
la primera sentència,
l'empresa no és que tingui
la llicència,
és que l'ha pagada,
l'Ajuntament.
Vull dir que és absurd,
sembla un joc de despropòsits.
Els tràmits s'han fet
en posteriori,
però clar,
la sentència
o l'afra judicial
són molt de principi.
Però és que la justícia
el que hauria de fer
seria regular les situacions
aplicant el sentit comú,
però sobretot aplicant
el mal menor,
el principi del mal menor.
I el principi del menor
i el sentit comú
ens diu que el que hauríem de fer
és deixar això tal com està.
i si algú comés un error
que ho pagui,
això tampoc...
Exacte, no, no, evidentment,
qui ha comès l'error
que pagui tant i tant?
Si hi ha responsabilitats polítiques
que es demanin,
si hi ha responsabilitats econòmiques
que es demanin,
però el que no té sentit
és tirar a terra un edifici
per tornar-lo a fer després.
I el senyor que no ha cobrat
que l'acció responsabilitzi
l'empresa que ha construït això
i en aquella empresa
que la posin d'alt a baix,
l'embarguin,
ara,
que no causin
un dany a la col·lectivitat,
perquè això és causant dany
a la col·lectivitat.
En fi, doncs veurem
com evoluciona el tema
perquè sembla que serà
una de les qüestions polèmiques
i de debat
durant les pròximes setmanes.
Canvien de zona,
els hi proposo avui
parlar un moment
de la zona del Llorito
perquè ahir es presentava
un projecte
per part de l'Ajuntament
que ja forma part
d'aquesta anella verda
que es vol configurar
al voltant de la ciutat de Tarraona.
A la zona del Llorito
faran tots uns espais
per pícnic,
per jocs infantils,
tot això de manera immediata.
I després hi haurà també
un aparcament
destinat específicament
a autocaravanes
que recordem que
moltes vegades
han provocat
de tant en tant
alguna certa polèmica
perquè sobretot
en èpoques d'estiu
hi ha molts turistes estrangers
que amb les seves autocaravanes
sobretot s'instal·len
en les zones de platja,
la platja del Miracle,
la platja de la Rebassada
i amb aquest aparcament específic
sembla que voldrien regular
una mica
tota aquesta ocupació
d'autocaravanes.
Però tant pel que fa
a les caravanes
com pel que fa
a l'ús més ciutadà
com a tarragonins,
Pitu, què et sembla
tot això d'ordenar
aquella zona del Llorito
i que comenci a prendre forma
aquest projecte
de l'Anella Verda
de Tarragona?
Això ja va començar fa anys
quan es va crear
el taller d'escola
del Pont del Diable
i es va començar
a adequar
tota aquella zona.
De vegades
la gent de Tarragona
no són conscients
del que tenim
al nostre voltant.
Vull dir,
aquell cinturon
que comença
a baix del riu
i acaba
amb As Enric
acaba allà,
és un cinturon
brutal.
hi ha una zona verda
que ja la voldrien tindre
en moltes ciutats
i això ho heu dit
moltes vegades.
I no la volarem
potser, no?
No la volarem
i no està cuidada.
No està realment cuidada.
És un desastre.
Jo,
que en soc
una persona
que més o menys
la vaig utilitzant
allò per fer passejades
i sempre penso
si mai...
És una bomba, eh?
El que tenim
al costat de Tarragona
és una bomba
de rellotgeria, eh?
És una dinamita
posada
al costat
de la fàbrica
de mistos, eh?
dinamita mistos
al costat,
un al costat
de l'altre, eh?
Uns en senten mistos
i l'altre
tenim això.
Que es faci
aquesta actuació
jo penso
que està bé.
Sembla que la idea
que tenen
és recuperar
antics camins
i que estan
descuidats,
estan tapats
per la vegetació,
senyalitzar-los
i fer-hi
doncs aquestes àrees.
Jo el que no voldria
que passés
amb aquelles restes
arqueològiques
jo les conservia
les restes arqueològiques
que han enllurit
que són aquell cementiri
que fa
una trentanet anys
se va intentar
col·locar
al costat
i cangada
allà
com unes restes
pètries
com a memòria
històrica d'allò
però, home,
està molt bé
que són
camins històrics
a més a més, eh?
Rafa,
totalment d'acord
és un espai verd
que...
N'ets usuari o no?
Sí, jo acostumo...
Jo l'únic esport
que faig últimament
és aquest
les passejades
fer fut i no
caminar
jo faig cada dia
6 km
per qüestió de cor
vull dir que abans
feia més
i és dels llots
que m'agrada anar-hi
però és molt difícil
anar-hi
és molt difícil
perquè està brut
està brut
està mal senyalitzat
i...
No és per perdre't
però...
No, home, no, no
exacte
Si no et coneixes
i entre les autocarabones
jo penso que està bé
perquè cada vegada
hi ha més un turisme
d'aquest tipus
jo no n'hi he fet mai
d'autocaravana
però ara he estat a Andorra
uns dies
i he tingut ocasió
de veure
una associació
que autocaravana passion
i parlant amb ells
i m'explicaven això
vull dir que de vegades
hi ha ciutats
que tenen autèntics problemes
que anirien més
però que no hi van
perquè no tenen espais
Jo estic recordant
i a més
és que lligava
amb una cosa
que comentava abans
d'haver vist el passat estiu
moltes caravanes
aparcades al costat
del Fortí de la Reina
en aquell espai d'aparcament
de l'antic restaurant
allà clar
al costat de la platja
però
en fi
desenes de caravanes
sí sí
quan es mouen
es mouen
amb caravana
en grup
i en caravana
i clar
a part que no hi ha un poden
Raquel
què et sembla?
no em sembla perfecte
tot el que sigui
per millorar
habilitar zones
d'oci
familiar
no consumista
em semblen perfectes
perquè
de vegades
també
et trobes a faltar
segons quina alternativa
pel cap de setmana
i escolta'm
tenir-ho aquí al costat
doncs em sembla
que posar amb barbacoes
zones de joc infantil
taules
vull dir que
jo crec que
tot és en positiu
fomentar el caminar
doncs
tot el que sigui
fomentar l'esport
també és positiu
i jo he de reconèixer
que no en soc usuària
i que escolta'm
potser si ho arreglen
una miqueta
doncs
també em sumaré
aquestes caminades
que no faig
a la Raquel
li passa com a molts
sudadans de Tarragona
que no ho coneixen gaire
i potser
amb aquest projecte
de l'Anella Verda
que fa ja
durant tot aquest mandat municipal
se n'ha parlat molt
com a projecte
doncs potser sí que
és el que deia el Pitu
que per exemple
jo sóc vellenca
i tarragonina d'adopció
per tant
fan relativament pocs anys
que visc a Tarragona
i hi ha moltes coses
moltes zones de Tarragona
que crec
que no estan prou explotades
també és veritat
que
al tanto si les explotem massa
que després
pot ser
això li va passar
a la Pedrera del Medo
fa molts anys
que la van adequar
i jo hi vaig anar
i vaig pensar
no calia
no sé què ho fes aquí
però és que la veritat
i recordaran
farà un parell d'estius
la polèmica del Bos a la Marquesa
on fins i tot
es van haver de posar
guàrdies urbans
perquè hi havia grups
que feien fogueres
al cap de dos mesos
van haver de posar
una porta i tancar-lo
a veure
o sigui
habilitar les coses sí
però clar
és allò
ara coneixer
ho coneixem
els quatre de sempre
i s'ha acabat
home
algun més
ens podem incorporar
que no siguin quatre
Pitu
que siguin vuit
que siguin vuit
vinga
senyors
i senyora
ho deixem aquí
que els hi demanen
els Reis
els hi demanen
alguna cosa en especial
o allò de salut
i feina
salut i feina
i com a mínim
com estic
jo força de voluntat
per seguir
amb el deixar de fumar
ui
no hem parlat
de la llei antitabac
Pitu
tu què demanes
escolta'm tu
més del mateix
Pitu Rovira
Rafa Muñoz
Raquel Sants
gràcies a tots
per haver compartit
aquesta estona
de Tartuli
al matí
de Terraona Ràdio
que vagi molt bé
aquest 2011
i fins la propera
adeu
bon dia