Sintonia de Tertúlia, matí de dimarts, avui una tertúlia política,
tertúlia amb tres regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
que ja els tenim aquí a punt.
Javier Terres, del Partit dels Socialistes, bon dia.
Bon dia.
Albert Vallbé, de Convergència i Unió, bon dia.
Bon dia.
I Judit Heres, del Partit Popular, bon dia.
Bon dia.
Amb ells tres comentarem l'actualitat de la jornada,
que ve, bé, la d'avui i la dels últims 3-4 dies,
ve presidida per aquesta interlocutòria
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
sobre el tema del català a l'escola,
a partir del recurs de tres famílies,
una per cert de les quals els seus fills estudien
al centre educatiu La Salle de Tarragona
i que reclamaven que la llengua vehicular fos el castellà.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
ja ho saben els nostres oients,
ha donat un termini de dos mesos al govern,
al Departament d'Ensenyament,
perquè apliqui aquesta resolució judicial,
és a dir, que el castellà també sigui llengua vehicular
a les escoles.
Com ho veuen, senyors, Albert?
Com ho veu Convergència i Unió?
O com ho veu Albert a nivell personal?
A veure, com a Convergència i Unió
hi ha hagut manifestacions,
posicionaments absolutament, per mi,
molt raonables,
però molt raonables,
i voldria remarcar la ponderació de la reacció.
Generalment això és un atac
a la llengua dels catalans,
a la llengua d'aquest país,
i jo cada vegada que la justícia
entra en aquests temes,
normalment sempre l'epífia.
I us recordo la sentència del Tribunal Constitucional
sobre el tema de l'Estatut.
Bé, la reacció de la Convergència i Unió
ha estat una resposta
atemparada,
que n'hi hauria per sentir-se ofès.
Jo em sento certament ofès,
però amb la tranquil·litat
que, en definitiva,
el català és el llengua dels catalans,
que aquí no hi ha cap tipus de fractura social,
jo no tinc notícia
que s'hagi produït cap fet específic,
excepte aquests tres pares,
que jo crec que d'una manera testimonial
han volgut instar aquesta qüestió,
i, per a més,
jo crec que la sentència del Tribunal,
en comptes de posar pau al territori,
el que fa és avaluar al personal.
I llavors, ja dir,
jo crec que hi ha altres instàncies
que tenen,
sí que el TSJ és, en definitiva,
l'última instància a Catalunya,
però el Tribunal Constitucional té molt a dir.
I el Tribunal Constitucional,
segons sabem,
en altres ocasions,
ja ha tingut opinió al respecte.
I l'opinió és,
contràriament,
diamentalment oposada
a la que ara surt aquesta sentència.
En conseqüència,
crec que la justícia,
a vegades,
tindria que oblidar-se
determinades qüestions
que tenen més caràcter polític
que caràcter judicial
i deixar una mica tranquil
el païsana que prou no necessitem.
És una resolució política, doncs?
Jo entenc que té
un alt contingut polític.
Això ho diu un polític
i un advocat,
recordem el verbe i bé.
Judit,
suposo que el Partit Popular,
en fi,
en la línia de tots els dirigents
que s'han expressat satisfets,
no?,
a favor de la resolució judicial.
Sí.
Bé,
el primer que s'ha de dir
és que el Partit Popular
des de sempre
ha cata les sentències
als tribunals.
Per tant,
és una qüestió que és indiscutible,
hi ha una sentència
i s'ha de complir.
Amb el termini de dos mesos,
tal com s'està veient
el que surt avui
als mitjans de comunicació,
tinc els meus dubtes
perquè ja els titulars
són de confusió jurídica
sobre com s'ha d'aplicar
a l'auto
de l'ensenyança.
Jo, Albert,
tu dius que el català
és la llengua dels catalans,
però és que el castellà
també ho és.
Vull dir que...
Evidentment que sí.
Jo crec que la sentència,
l'únic que diu
és que el castellà
també serà llengua vehicular
als centres d'ensenyament,
a mi em sembla
que no és gens agosserat,
o sigui,
em sembla que és un dret
constitucional
de totes les persones
que viuen i treballen a Catalunya.
Per tant,
havia d'acribar
aquesta sentència.
Deixem que els centres
triïn
i que no sigui un...
Deixem que els pares triïn.
Deixem la llibertat
als pares a triar.
Si els seus fills
volen ser educats
en castellà
o en català,
perquè són llengües
oficials
les dues llengües
a Catalunya.
Per tant,
és que no veig la discussió aquí.
Jo crec que si els pares
volen que els seus fills
s'estudien en català
per moltes raons,
perquè no oblidem
que el català
mereix respecte a Espanya,
mereix una reparació.
El català
era la llengua
d'aquest país
i de repente
com a conseqüència
d'una tradició política
de matxacar
a Catalunya
i el seu idioma,
el català
va amb una franca regressió.
d'aquest tracte
com a mínim.
Home,
de moment,
reparar
aquesta activitat
telúrica
de l'Espanya profunda
en contra del català
com a idioma.
Encara recordo
aquelles campanyes,
bueno,
aquelles campanyes,
aquestes instruccions
inclús del clargat
que prohibien
predicar en català
i d'això,
doncs...
I fins i tot així
has sobreviscut.
Bé,
però...
Sí, sí, sí.
No, no,
és que no veig el problema,
és que es busca una confrontació
i vosaltres dieu
que és una agressió
contra el català.
Ho és, absolutament.
És que aquesta sentència
també hi ha una agressió
actualment al castellà,
a català.
No, dona.
Sí, home.
L'únic que es pretén
és posar les coses
en el seu lloc.
Quan tu dius
que no hi ha hagut
una agressió,
perdona,
tota la meva generació
vam estudiar en castellà,
ens hem espavilat
a saber escriure en català
fatalment,
però ho fem
com a voluntat,
com a conseqüència...
I el resultat
de l'ensenyància
vehicular només en català
quin és?
Perquè tu parles
amb els nens
aquests que han sortit
de l'ESO
i no tenen ni repajotera idea
de parlar correctament
en castellà,
ni menys d'escriure,
i molt menys d'escriure.
Amiga meva,
jo això
tinc que dissentir
molt respectivament
de la teva manera d'opinar.
Jo el que entenc
és que...
És més,
són crios
que tenen dificultats
quan van a universitats
fora de Catalunya.
Sí, sí, sí.
No ho sé,
és una opinió teva
que jo respecto
però no comparteixo.
A veure,
deixi'm també
introduir la tertúlia
de Xavier Terres,
perquè a més també
m'agradaria introduir,
tenint en compte
que Xavier Terres
és advocat de professió
i com Albert Ballbé,
el tema aquest
de la confusió
sobre si aquesta interlocutòria,
que aquesta és una paraula
que la gent del carrer
no sap exactament
què vol dir,
però que aquesta resolució
del Tribunal
sobre la Justícia
de Catalunya
que es va fer publicar
divendres
afecta,
és només,
per aquests tres casos,
aquestes tres famílies
o afecta tot
el sistema educatiu?
Perquè sobre això
hi ha hagut
pronunciaments diferents,
jo crec que no hi ha unanimitat
i no sé quines són
les seves opinions,
tot i que a mi imagino
que vostès no són experts
en aquest tema,
en aquest àmbit.
Però això,
Xavier,
creus que afecta
a tot el sistema
o només
als tres casos
que han denunciat
el tema?
A veure,
això seria una discussió jurídica,
possiblement més propi
d'un programa
de lleis
i de normativa,
però del que jo he tingut
coneixement,
he llegit
i la còpia
de la sentència,
entenc que potencialment,
encara que es vulgui reduir,
té un efecte,
com diem
els juristes
ergaomes,
o sigui,
davant de tothom,
bastant important.
Efecte davant de tothom.
Davant de tothom.
Davant de tothom
i això indica
el nivell
de fallo,
el nivell de resolució
que aquest Tribunal
de Superior de Justícia
ha volgut portar a terme.
Jo crec que està molt clar
la interpretació judicial
que s'ha fet
d'aquesta qüestió.
A mi em sap greu,
a mi em sap greu
que s'arribi
a judicialitzar
aquests temes
perquè penso
que en el tema
de la llengua
s'havia,
encara que no es pensi,
sí,
de diferents àmbits,
jo crec que
amb el complicat
que podia ser,
doncs sí que
en molts altres aspectes
havia sigut
bastant exemplar.
I crec que també
doncs
aquells motius
de fricció
o aquells motius
que amb les llengües
en escoles
i amb altres
sindrècats que no són escoles
no eren tant així.
Pel que es veu,
hi ha alguns pares,
com parlàvem aquí,
que no ho creuen
i que sí que ells
pateixen
el que, bueno,
ells consideren
una supremacia
de la llengua catalana
respecte a la castellana,
totes dues oficials.
Des del grup municipal
del PSC
i, bé,
crec que en l'àmbit
de Catalunya,
precisament,
bé,
el que està
és molt concebut
que això
és una marxa enrere.
En aquest aspecte
s'ha manifestat
a nivell municipal
com es presentaran
les corresponentes
mocions
en contra
d'aquesta resolució
i, bé,
a veure com
aquesta resolució
s'ajusta,
no?
I, bé,
tindrem un problema
perquè entenc que també,
i això no ho hem de perdre
de vista,
hem de tindre un respecte
a la justícia,
això per suposar.
Però,
precisament...
Però,
el que no pot haver-hi
és una justícia
també
que faci
de poder legislatiu.
Hi ha un problema,
diu Xavier Terres,
clar,
hi ha una interlocutòria
que obliga en dos mesos
al govern
a prendre decisions,
que pot passar,
que us creuen vostès,
quan sembla que la majoria,
la gran majoria
de la comunitat educativa
també està a favor
de mantenir el sistema
tal com funciona ara.
No,
i després hi ha una cosa
que és inviable,
no és operatiu,
no es pot fer
el que diu el tribunal,
perquè els col·legis
estan organitzats
amb els professors
amb les seves especialitats
i ara que de repente
diguin,
no,
això ha de canviar
quan el curs ja està engegat,
en un termini
de dos mesos
em fa el fet
que el magistrat
que ha dit aquesta sentència
no sap
com funciona
la organització
d'ensenyament
a Catalunya
ni
quina és la plantilla
dels col·legis,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
M'assembla,
insisteixo,
m'assembla la sentència
altament
tacada
de
de voluntat
de voluntat política.
Jo entenc que
en el moment
en què la sentència
diu que en dos mesos
s'ha de posar en marxa
aquest programa
és que sí que es pot fer.
Igualment que
moltes comunitats
que estan
havent retallades
a ensenyament,
que han hagut
canvi de matèries
a professors,
etcètera,
etcètera,
moltes variacions,
això s'ha organitzat
en dos mesos.
Quan va acabar el curs
i ara a l'inici
de curs,
vull dir que sí que es pot fer.
Perquè això ens portaria
bàsicament,
entenc jo,
des del punt de vista
també del Partit Popular,
que és el que voldria
que tots els pares
poguessin escollir
la llengua
vehicular dels seus fills
i aleshores
a dividir els nens
a classes,
classes en castellà,
classes en català,
no?
Claro,
depèn de la demanda
que hi hagi
de cada...
És bastant més complexa.
Jo abans ja he dit
que els centres
tenien alguna cosa
que dir,
la Judit deia
no,
el que diguin els pares,
perdó,
jo crec que els centres,
tot i ser concertats,
tenen que tindre
la seva capacitat
amb el que ells creguin
i llavors els pares...
Llavors deixen llibertat
total i absoluta
per escollir els pares
el centre docent
amb el que volen
que els seus fills vaginant.
No, no, no,
primer els centres
tenen que triar...
Perquè ara no és així.
Hi ha una sèrie de criteris
que a tu
t'adjudiquen
un centre docent,
no?
Home, clar,
aquest és un altre discurs...
És que al final
ja ens hauran de dir
que hem de demanjar.
Bueno,
la dona tampoc és això.
Sí.
Bueno.
Home,
jo crec que
precisament
el que comporta
just amb una...
hi havia una màxima romana
i aquí estem a Tarragona
que deia que la màxima llei,
o sigui,
la màxima resolució
a vegades
provoca injustícies,
no?
El fet de forçar tant
els fets
del comú
que poden portar-se
amb tranquil·litat
doncs
t'aporten a situacions
com aquestes.
Efectivament,
l'execució de les sentències
que és tot un capítol,
Albert,
ja saps com,
a vegades
doncs
els que intervenim
en aquest aspecte
passem les hores
pot ser complicat.
A mi no...
A mi no m'agradaria
veure dividida
una escola
en diferents línies
doncs uns
d'una matèria
i uns a l'altre.
Tampoc crec que serà horrible
però crec que havíem aconseguit
que això
fos tot en una.
El que passa és que
jo penso
que no hi havia problema,
jo també penso
que el castellà
no s'havia perdut.
Jo penso que
si es tracta
de sobreviure
a una llengua
llavors està
no vivint
sinó està sobrevisquent
que això ja no és...
Però és que
la realitat
és que són dos llengues oficials,
Javi.
És que la realitat
és aquesta.
Però jo no crec
que hi hagi fricció.
jo crec que puntualment
aquesta situació
s'ha vingut
promulguda
per un desenteniment
però la majoria
i possiblement
sóc a l'errat.
Jo no ho veia
aquest confrontament.
No ho veia
ni a nivell acadèmic
ni a nivell social
ni a nivell de carrer
ni posteriorment
fora d'aquest país.
Jo no ho he vist així
arrel de diferents contactes
que ha tingut
i bé,
no crec que...
N'és per tant.
En l'àmbit de la justícia,
abans ho comentàvem
amb el micròfon tancat
i acabo.
No és aquesta justícia ordinària,
el Tribunal Superior de Justícia
és justícia ordinària,
després de la Constitucional.
No és tampoc
el tribunal adequat
per aquest tipus de debats.
i en aquest país
també
l'altre tribunal
constitucional
doncs bueno,
no és que tinguin
molt bones crítiques,
n'hagi tingut d'entubi,
doncs molta lleugeresa
o rapidesa.
Però efectivament
tenim aquest òrgan
i potser per qui
hagués pogut
endinsar-se més
que no
en l'aferrament
que et comporta
certa normativa
no del tot
i amb respecte ho dic
preparada
per interpretar
aquestes qüestions
de llengua
i convivència.
Veurem doncs
com evoluciona
la situació
perquè a més avui
el govern
té reunió,
el govern de la Generalitat
sembla que presentarà
un recurs
i veurem si això
endarrereix
encara més
l'execució
de la resolució
del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
i recordem que a més a més
han convocat protestes
per dilluns que ve
que és quan comença
el curs escolar
s'estan organitzant
protestes i concentracions
a tots els ajuntaments
de Catalunya
el proper dilluns a la tarda
coincidint
com dèiem
amb l'inici del curs escolar.
Parlant de protestes
i d'altres notícies
de l'actualitat
recordeu que aquest vespre
s'ha convocat
amb una concentració
a la plaça Imperial Tarracó
de diferents col·lectius
contra la reforma constitucional
que ha estat un dels altres temes
que va molt més enllà
de l'actualitat local
però que avui tenint en compte
que tenim tres polítics
a l'Ajuntament
m'agradaria comentar
de manera breu
com ha anat tot aquest procés
tan ràpid
de la reforma constitucional.
Ja sabem que el Partit Popular
i el Partit Socialista
van votar
tots
al Congrés
amb una amplíssima majoria
però que han deixat fora
altres grups minoritaris
de la cambra legislativa.
Albert
tenen raó
per exemple
els que es manifestaran
aquest vespre
fins i tot demanant
un referèndum
una consulta
No, a veure
busquem l'origen
l'origen
és que Europa
ens diu
que sense fixar
el sostre
d'endeutament
un país no pot funcionar
això és una bomba de mà
sense anella
bé
i llavors
es busca la manera
de fer-ho ràpid
perquè tal com està
el panorama
econòmic
del món
bé
aquest és
tothom ho ha dit
és una imposició
és a dir
no és una resolució
de la senyora Zapatero
sinó que és una imposició
de la senyora Merkel
molt bé
manera de fer-ho
la manera de fer-ho
la que des del punt de vista
legal patini menys
perquè clar
ja sabeu que a tocar la Constitució
tots teníem entès
que tenia que ser necessàriament
a través d'un referèndum
bé
aquest és un tema
d'ordre
no diria menor
però sí
és a dir
no substancial
i en conseqüència
s'opta
perquè es tenia l'acord
en principi
de tothom
de fer-ho
per una reforma parlamentària
què succeeix?
que
jo parlo per competència i unió
amb independència
el que el senyor Gaspar Llamazares digui
no?
competència i unió el que diu és
escolta home
això afecta
amb alguna de les competències
de l'estatut
i en conseqüència
la determinació
de l'endeutament
a Catalunya
és una competència
autonòmica
i no és una competència
de l'Estat
i busquen la solució
perquè jo crec que
la competència i unió
el Congrés dels Diputats
sempre
i el Durant
que en definitiva
el porta en veu
sempre ha tingut
la màxima voluntat
de defensar
els interessos de Catalunya
no generar conflictes
i arriben
amb un pacte
amb el senyor
Zapatero
i aquest pacte
evidentment
s'ha d'aprovar
s'ha d'aprovar
amb el moment
que s'arriba
el moment de la votació
el senyor Gaspar Llamazares
fa
ús del vet
i ens quedem sense poder
entrar a tràmit
és que ja n'hi ha discutit
però en qualsevol cas
i més enllà de les discussions
sobre el sentit
de les votacions
uns i dels altres
la manera en què s'ha fet
tan urgent
calia
és necessari el referèndum
no cal
jo entenc
que no és necessari
el referèndum
jo entenc
que n'hi ha prou
amb el sistema en Prat
el que passa
que una vegada més
els dos grans
quan han convingut
s'han posat d'acord
i evidentment
l'interès de Catalunya
en aquest cas
ha quedat no real
i això em sembla
que no està bé
Vinga
Judit i Xavier
ràpid
Nosaltres com sabeu
ja fa un any
i pico
i poc
que es va presentar
aquesta iniciativa
que en aquell moment
el Partit Socialista
la va rebutjar
per tant ara
nosaltres estem satisfets
que s'hagi arribat
a un acord
s'ha fet una reforma
constitucional
que era necessària
que és pel bé
d'aquest país
pel bé
del creixement econòmic
pel bé
per intentar sortir
de la crisi
que hi hagi un sostre
i un equilibri
pressupostari
i
poc a més a dir
en aquest sentit
i la rapidesa
s'ha utilitzat
el procediment
que està perfectament
contemplat
i legalitzat
a dins de
les mateixes
possibilitats
que té
la reforma
de la Constitució
per tant
no hi veiem
més enllà
Xavier?
no, no
realment
que el motiu
de necessitat
era no solament
imposat
per molt que no
ho sapiguem
exactament
o clarificadorament
si és així o no és així
però que existia
d'acord
la situació
d'aquest país
jo crec que
si és això
i altres coses
d'aquesta mena
doncs
com no
i endavant
crec que encara
i així
hi ha un procediment
que podria ser
encara molt més garantit
doncs
també es preveu
per la normativa
i ho tinc que dir
també es preveu
el del referèndum
també
però l'altre
no deixa de ser
igualment legal
o sigui això per suposat
però hi ha
objectius
ràpids
com altres decisions
que s'han tingut
que prendre des del govern
que demanen aquesta qüestió
ara bé
bé
jo crec que aquí
el que passa
és que
tots els ciutadans
que ja hem
viscut la democràcia
i els que no
també
doncs
a l'hora
d'explicar-nos
tot el que era
el procés
constitucional
la creació
i com eren
les constitucions
flexibles
o les constitucions
que s'anomenaven
jurídicament dures
doncs aquí
ens han fet
un galimatís
perquè efectivament
jo no sé si
problemes
d'aquells prejudicis
postconstitucionals
o de transició
que volien
doncs
que aquesta constitució
no es mogués
ni un gran
per possibles
perills
que pogués
patir
ha fet
que aquest enorme
normàrum
aquesta norma
suprema
que és la constitució
sempre que l'hem volgut
tocar
doncs
sigui un anatema
i jo crec
que està calat
dintre
de cada un
dels ciutadans
i ara sorprèn
els ciutadans
que s'hagi fet
tan ràpidament
no nego que sigui així
no nego que sigui així
però a l'hora
també d'explicar-ho
possiblement
ens tindríem
d'haver esforçat
més
per successives
també
iniciatives
que hi hagi
el respecte
en fi
aquesta qüestió
també serà
motiu
de debat
encara aquests dies
perquè recordem
que demà
va la reforma
constitucional
al Senat
i prèviament
hi ha
aquesta concentració
a Tarragona
però de fet
són concentracions
que han organitzat
sindicats
i diferents entitats
a nivell
de tot Espanya
més coses
perquè parlant
de protestes
també n'hem tingut
aquests dies
pel tema
de les retallades
en la sanitat
la setmana passada
es van començar
a tancar
els ambulatoris
a les nits
tres concretament
a la ciutat de Tarragona
quinze
en tota la regió
sanitària
de les nostres comarques
va haver-hi protestes
a les portes
dels ambulatoris
dissabte
es van tallar
algunes carreteres
a Bona Vista
a Sant Salvador
a l'alçada
de l'autovia
a l'alçada
del cementiri
tenim a més
les crítiques
dels partits
de l'oposició
especialment durs
han estat
en les últimes hores
els socialistes
dient que
en fi
les retallades
sanitàries
faran que
les ambulàncies
per exemple
puguin trigar
fins a mitja hora
en cas d'una urgència
en fi
tenim tot el tema
de la sanitat
que ja teníem
abans de l'estiu
abans de les vacances
i que tornarà
al primer pla
de l'actualitat
per exemple
Judit
el Partit Popular
el tancament
dels serveis
nocturns
en alguns ambulatoris
per exemple
la ciutat de Tarragona
tres concretament
us sembla
un mal menor
dintre de les retallades
que s'han de fer
o no
us sembla
molt malament
potser es podria dir així
que és un mal menor
si hem de ser reflexius
en què la situació
és dramàtica
la que s'està vivint
per tant
no és que nosaltres
estem d'acord
en que es facin
tancaments
i retallades
etc
no
però entenem
que també
no hi ha altre remei
ara mateix
tal com està la situació
perquè hi ha una herència
aquí
que ve d'altres governs
que el que tenim
és el que tenim
també s'ha de dir
que els tres caps
que es tancen
un
o sigui
el que es considerava
d'urgències nocturnes
era només de 9
a 12 de la nit
que és el de bona vista
si no m'equivoco
Sant Salvador
Sant Salvador
exacte
Sant Salvador
la resta
sí
efectivament
eren totes les nits
però és que hi havia
una afluència de públic
que era molt minsa
per tant
clar
el que hi hagi
4 o 5 persones
que tinguin una assistència
tenint en compte
que el CAP
té una despesa
per estar obert
a part d'un metge
una infermera
i un conserge
doncs clar
a veure
s'ha de ser una mica
raonable
i conseqüent
que tenim
quant a infraestructures
que potser
no és necessari
jo crec que la gent
està amb el seu dret
de protestar
és lògic
estem acostumats
a tindre
tot al costat de casa
i tal
però jo crec que ara
s'ha de portar
el cinturó
tothom
i que la situació
com m'he deia abans
és la que és
Albert
diverses coses
la primera i principal
s'ha averiguat
s'ha constatat
que el nombre
de visites
mitges
per cada ambulatòria
era de 8 persones
nit
nit
tenint en compte
que la major part
de les visites
es feien
amb el termo horari
de 8 a 10 de la nit
és a dir
que entrada a la nit
es produïen
poquíssimes
poquíssimes visites
d'urgències
llavors
evidentment
aquí he d'estar d'acord
amb la Judit
en el sentit
que
es té que optimitzar
la despesa
tenim un bon
important
important
heredat
però aquí
no m'hi vull fer fort
heredat
evidentment que sí
i després també
a mi m'expliquen
que es veu que la consellera
Tura
que era la consellera
de Sanitat
no
Tura no
la Geli
perdó
la Geli
doncs la senyora Geli
aquest era un programa
que tenia
preparat
per posar-la en funcionament
si no fora
que les urnes
les van ser
afiagues
però la voluntat
la voluntat
d'un partit socialista
era
i a més jo crec
que d'una manera raonable
és a dir
tenim
una necessitat
d'economitzar
d'optimitzar
i tal
vols dir que manés qui manés
aquest govern
en aquest moment
hauria hagut de fer
una cosa com aquesta
evidentment que sí
però deixa'm acabar de dir
dius que
el PSC ha dit
que les ambulàncies
tardaran mitja hora
en arribar
home
jo
el que sí que tinc notícia
és que
precisament
per paliar
aquesta
reducció
d'assistència
als centres
d'urgència nocturna
el que de fet
ha sigut
potenciar
moltíssim
el tema de les ambulàncies
i ara
hi ha
moltes més
ambulàncies
medicalitzades
i s'està produint
la paradoxa
que ara pots arribar
a tindre
una assistència mèdica
més immediata
si t'envien
una ambulància mèdica
al teu domicili
que si tu tens
d'anar
a buscar un taxi
buscar alguna cosa
que convingui
al centre
és a dir
que jo crec que
no diria que hem millorat
però jo crec que
empitjorat
no hem empitjorat
Ja ve
a veure
jo en aquest aspecte
crec que
efectivament
aquí hi havia
un model sanitari
és un model sanitari
que no comença
arran
que
el partit socialista
amb el tripartit govern
sinó
jo des que
tinc una mica
d'ús raó
i interès polític
veig que sempre
el pressupost de sanitat
sempre la gestió
de sanitat
en aquest país
Catalunya
on és capdavantera
s'ha intentat reduir
em sembla que és
la partida
més gran
de tots els governs
diguéssim autonòmi
és un model
que es pot
per què va començar
als anys 80
amb els primers governs
de Jordi Pujol
on efectivament
Catalunya
i en aquest govern de Pujol
i després
encara
si us en recordeu
era receptora
d'altres tipus
de pacients
d'altres comunitats
perquè es venien aquí
a tractar
o parar de més
i sempre hi ha hagut
plans d'aquesta mena
però també
per a economitzar
se'ns havia explicat
que s'obrien precisament
els CAPs
als antics ambulatoris
els CAPs
no únicament
i exclusivament
fan tractament de nit
els CAPs
des de les 8 del matí
tenen un nivell
d'assistència ordinària
i a vegades també
concreta
enorme
les cues
que es produeixen
a l'hora
de rebre
no només
atenció mèdica
sinó també
per exemple
el que és la recepta mèdica
o alguna mena
de tractament
continu
de cura
o de
practicant
o el que sigui
és enorme
jo
això
l'únic que demano
a la Generalitat
de Catalunya
i al Departament
de Sanitat
és
que amb els centres
que absorbiran
tot això
que estiguin
molt ben gestionats
i preparats
perquè és que
aquests centres
que rebran
és precisament
el que s'havien volgut
desfogar
en aquella època
i precisament
per a economitzar
per a educar
el pacient
moltes dels nuclis
històricament
de CAPs
que s'havien
creat
sortien
precisament
d'aquestos centres
hospitalaris
més grans
eren unitats
que sortien
d'aquestos centres
hospitalaris
sí que s'ha de retallar
i és veritat
que el pressupost
de sanitat
desequilibra
qualsevol cosa
però és exactament
aquesta manera
de fer-ho
i més
quan és
una de les
prescripcions
i competències
més bàsiques
juntament a d'altres
que tenim
és aquesta la manera
jo aquesta notícia
de l'ambulància
senyor Vallbé
no la tinc
coneguda
però
estaria molt bé
que des del govern
de la Generalitat
es comencés a dir
quines són
aquestes mesures
pal·liatives
perquè de moment
no veiem res
de moment
molts hàbits
que tenim
de primera necessitat
no secundària
o terçària
seran realment
turbadors
en aquesta ciutat
de Tarragona
són tres centres
que Déu-n'hi-do
i no estic parlant
només d'aquesta franja
sinó des de les 8 del matí
i que fan una tasca
increible
i això
és no només
parlant amb el ciutadà
que és molt important
sinó també amb els professionals
que tenen el cupo
perquè els arguments
que per exemple
utilitzen els veïns
sobretot de Sant Salvador
i de Bonavista
dient que clar
és que ells estan lluny
d'ara dels centres hospitalaris
en una urgència nocturna
troben que són arguments
de pes
per exemple
Sant Salvador
és que ja clar
que ara
hauran d'anar
a Joan XXIII
i són nuclis
separats
però hauran d'anar
o podran cridar
amb una ambulància
medicalitzada
i probablement
tindran l'assistència
és a dir
jo mira
jo com que
no ho sé això
Xavier
això em costa molt
perdona
perquè no tinc coneixement
però m'acosta molt
entendre que una ambulància
que és un transport concret
faci la mateixa tasca
que uns professionals
que estan dintre
Xavier
una ambulància medicalitzada
que ets fill de metge
ets home vinculat
vinculat a la sanitat
això també intento
bueno però
per el que et vull dir
escolta
escolta
mira
escolta
jo recordo
que quan
quan es tractava
de reobrir
la plaça de Braus
una part important
del pressupost
era
fer la clínica
dels plaçes de Braus
que tenen que ser
per llei
tenen que estar
pels animals
no no no
pels estoreros
pels estoreros
saps qui va ser
durant molts anys
metge
el teu avi
el teu avi
no se'm desvint
ara
amb històries
no em desviu
i escolta'm
i al final
s'han d'anar compte
que situant
una ambulància medicalitzada
a la porta
de la plaça de Braus
es complia
perfectament
tota la reglamentació
mèdica administrativa
no és només això
no és només això
hi ha moltes més coses
escolta una cosa
una persona
que tingui
una qüestió d'acord
que en definitiva
són aquelles més urgents
pel desfibril·lador
de totes aquestes coses
està molt més a prop
el pacient
de l'assistència
si l'invien
amb una ambulància
medicalitzada
que si t'ha d'agafar
cridar un taxi
o cridar
una pròpia
espera't
o una ambulància
ordinària
que faci
de Tarragona
anar a Sant Pere i Sant Pau
a Sant Salvador
a buscar el pacient
i tornar a la casa
és millor que li enviïn
una ambulància
medicalitzada
directament
i la primera assistència
la primera intervenció
d'un metge
no d'un enferment
d'un metge
és molt més ràpida
que l'actual sistema
per aquestes casos
no pateixis
per aquestes circumstàncies
i aquestes patologies
per les urgències
més greus
no?
clar
estem parlant
d'un altre
jo crec que les més greus
no hi ha
jo crec que estem parlant
d'un altre tipus
van a això
en 23 setmanes
i perdoneu
que sóc a fill
de metges
ara estem descomptat
les serveis familiars
són coses que no conec
però crec que per aquestos
dubto molt
a part del concurs aquest
de quan ha trigat
l'ambulància
que fem tots
i que després els mitjans
també traieu
que això és des d'èpoques
de Convergència i Unió
que es controla
perquè és un grau d'assistència
jo crec que hi ha
més altres coses
jo crec que hem d'anar
a l'esperit
de per què van sortir els caps
els antics ambulatorios
per lins
per descongestionar
les urgències
els sospitals
anem a veure com és
dintre del pressupost
que no et nego
que és una cosa
dificilíssima
i que s'ha de retallar
amb això
estem parlant
d'urgències nocturnes
però anem a veure
com es fa
no sé
no hi ha una altra manera
on no podem
tres de cop
o no podrem concentrar
en un altre lloc
en altres caps
o no podem
no sé
però sobretot
a la gent
que està molt neguitosa
ho està molt
és una qüestió
que ha anat molt bé
i que li té
i que realment té
un nivell de vida
molt bo
en aquest país
en aquesta comunitat
i a tot arreu
i que possiblement
hem exportat
a veure com li expliquem
aquest neguit
jo vaig anar
als barris l'altre dia
i més que la proposta
en si
és que la gent
estava molt despistada
de totes menes
potser és que
alrere fons
de tota aquesta qüestió
que ens afecta
que és els de les ambulatories
és que clar
hem viscut tots
ho hem arribat
a un nivell
de vanestar tan gran
que ara qualsevol
qualsevol pas enrere
m'encanta
perquè això
l'únic que ho pots dir
d'aquí és tu
no
jo
intento
d'alguna manera
que jo
t'ho agraeixo
absolutament
intento reflexar
perquè segurament
de ser conscients
perquè clar
l'estalvi
té que gravitar
sobretot
menys
els temes socials
i els temes de la sanitat
per exemple
amb les ambaixades
que teniu fora
amico
aquest també
podíeu fer retallades
o els circuits de Catalunya
d'automobilisme
això no el diguis
que va quedar molt malament
amb això sí que podíeu fer retallades
el circuit de Catalunya
el Ballester
es va quedar molt malament
o alguna cosa
mal anomenades ambaixades
doncs escolta
que també hi ha València
a València
els fan en circuits urbans
no és només per el teu color
no no no
i dosens i pico milions
o sigui
aquestes coses
amb el tema dels circuits
i que nosaltres
durant el tripartit
també fèiem curses
però anem a veure
hi ha altres coses
el de Montmeló
Montmeló genera
moltíssims més ingressos
de la despesa
que la presenta
el manteniment
el que costa
allò és un espectacle
de cert luxe
lúdic
no recuperem
la sèrie
ens queden només 3 minuts
però aleshores
clar
se li ha de dir al ciutadà
se li ha d'explicar
de manera pedagògica
que n'hi ha hagut aquestes
i que n'hi haurà
encara més retallades
i que tot això
com a conjunt de país
ho haurem de
jo crec que
si hi ha hagut
algun fallo
per la Generalitat
ha sigut
no explicar suficientment bé
però per exemple
un altre
un altre
aspecte
que crec que estic
posant amunt de la taula
és que el col·legi de metge
que és una institució
en aquest sentit
neutral
i professional
diu que avalen
el retall
evidentment
demanant
perquè
el 10 o 0
no existeix
però ens hauria agradat
que anem a poder participar
també
amb la decisió
o amb el programa
però que en principi
el col·legi de metges
dona la raó
que això
es tenia que fer
d'una manera de noia
el col·legi de metges
va fer una declaració
que em va semblar molt interessant
i és que s'ha de diferenciar
entre qualitat assistencial
i comoditat
clar que és el tema
que argumenten alguns
és a dir
no per tenir un metge
al costat
estàs més segur
sinó a vegades
potser és millor tenir
tots els mitjans personals
i tècnics
sanitaris
en aquest cas
per atendre
les urgències
però amb aquest esforç
de pedagogia
que ho deia
i per anar acabant
però avui per exemple
que també ja ens acompanya
la Judit
com a regidor
del Partit Popular
recordant que hi ha
comunitats autònomes
que acaba de començar
a governar el Partit Popular
que també han anunciat
importants retallades
com és el cas
de Castell i la Manxa
és a dir
que estem
davant d'una situació
en què
bueno claro
és que quan te trobes
que entres a governar
i el 80 i pico per cent
del pressupost
de tot l'any
ja s'ha gastat
amb els primers mesos de l'any
doncs és que no toca
més remei que fer retallades
evidentment
ja bé
anaves a dir alguna cosa
no no
jo encara seguia
amb el tema sanitari
però com més o menys
tenim punts
de comú
d'acord
anem a dir-ho així
no no
el de les retallades
és una qüestió
en què ens hem de posar
tots
jo crec que també
ho hem anat analitzar
des de l'època
de les vaques grasses
i des de diferents conceptes
però bueno
posem-nos tots a fer-ho
crec que aquí ho trobarem
crec que aquí també
per el que respecta
a l'Ajuntament
estem en el tema
i a veure
ara
intentem també
jo en temps
quan estudiem
ens parlàvem
de la graduació
dels pressupostos
intentem fer-ho
d'aquesta manera
ja sé que moltes vegades
algunes són dràstiques
però bé
ara podríem començar
a obrir un altre debat
sobre els futurs
pressupostos municipals
encara que
els nostres tertulians
no són els experts
en la matèria
però en fi
d'això ja arribarà
perquè d'aquí poques setmanes
haurem de parlar
dels pressupostos municipals
de l'Ajuntament
i també dels del Govern
de la Generalitat
que veurem si es manté
el pacte entre estiu
i el tipopolar
escoltarem amb atenció
la proposta
que vagi el senyor alcalde
tenint en compte
que governem i Núria
acabem
Albert Ballbé
Judit Heres
Xavier Terrestre
regidors de l'Ajuntament
de Tarraona
que avui ens han acompanyat
en aquesta estona
amb els ulls
de Tarraona Ràdio
gràcies
que vagi molt bé
a vosaltres
adeu bon dia
Queden
mille
i