Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Amb aquesta sintonia cada dimecres,
a aquesta hora saludem l'Enric Garriga.
Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Amb ell fem un quart de català
i amb l'espai començem amb música.
Avui amb aquesta banda que s'anomenen Dep.
Sí, senyor, Dep.
I amb un disc que acabem de treure fa poques setmanes
que es diu Control,
que parla de temes d'actualitat social i d'això,
i, per exemple, comencem amb un títol tan escaient
per aquesta setmana que és No diguis mai.
Per què és escaient?
Perquè No diguis mai d'aquest pacte no en veuré, per exemple,
ara que estan remenant tot això els polítics.
En realitat, la cançó no parla d'això,
la cançó parla d'una altra cosa que és
del No diguis mai que ja no puc fer-ho.
És un repte a no rendir-se, simplement.
La cançó va d'això, No diguis mai, això ja no puc fer,
sinó que cingues en venda i no et deixis vèncer.
Molt bé.
Però el títol es presta a la conya marinera de la setmana,
que és No diguis mai d'aquest pacte no en veuré.
No diguis mai, no puc, no seré capaç.
No creguis mai que res estigui fora de baix.
La teva llum està sobre les necessitats.
Només hi ha un camí per no tenir punt,
per seguir, per seguir els somnis del teu cor.
No esperis que el desig pugui arribar de cop,
si no hi ha cap aposte, no hi ha sort.
El teu enginy pot fer canviar el rumb de tu,
la teva vista, veure què és el que tu vols.
Pots estar més que segur que tota la teva sort.
En fi, no diguis mai.
Així és títol aquesta cançó que avui ens serveix
per obrir un quart de català.
En aquest mes de juny, en què ja és la recta final,
anem una mica de baixada pel que fa al curs,
perquè m'imagino, Enric, els cursos
del Centre de Normalització Lingüística
ja s'estan acabant, no?
Sí, sí, exactament.
Aquest principi de juny, la setmana passada,
acabàvem cursos i anàvem fent exàmens,
aquesta setmana estem donant resultats
i d'allò, doncs, notes i tot això.
I, sense anar més lluny, aquest divendres
ja fem la matrícula per un curs especial
d'una cosa d'aquestes que es fan en un conveni
amb una entitat, però diguem, dilluns...
No, dilluns no, que és festa.
Dilluns és festa el 13 de març, 14 de juny,
ja comencem les matrícules pels cursos
que fem aquest estiu, concretament
al Servei Local de Català de Tarragona.
A l'estiu no fem mai 50.000 cursos,
això ho fem d'octubre, juny.
A l'estiu fem 3, 2, 4 cursos.
En guany tindrem, concretament en guany
tindrem 3 cursos.
Hi haurà una novetat, que ara ja li veurem.
Tindrem, primer, per matricular-se,
alumnes preferents, que és a dir,
els que ara ja són alumnes,
podran matricular-se el dia 14 de juny
de dos quarts de 10 a dos quarts de 2 al mes 10
o de 4 a 6 de la tarda,
i després, els alumnes nous, la resta de la setmana.
Dimecres, jous i divendres es podran apuntar.
Com que dimecres, atenció també,
és que ara estem en aquesta època de canvis de temporada,
del 15 de juny al 15 de setembre,
el Consorci per la Nomenació Lingüística
fem horari estival, només de 8 a 3.
No treballem a les tardes,
en principi, en teoria, excepte excepcions.
Però, llavors,
el 15, 16 i 17,
la matrícula només serà al matí.
No hi haurà matrícula a la tarda,
perquè ja no tenim atenció al públic,
ni treballem a la tarda, està tancat al centre.
Però ara ve l'altra part.
Quins consors farem aquest estiu?
A Tarragona.
Farem un bàsic 1 de 45 hores
els dilluns i dijous al matí, naturalment,
que començarà el 5 de juliol
i s'acabarà el 25 de juliol.
Després, farem un nivell D
de dilluns a divendres,
de tarda, atenció,
tot i que he dit que no treballa de tarda,
aquest, que és un curs especial,
sí que el farem i es farà de tarda,
de dilluns a divendres,
els 5 dies de la setmana,
de dos quarts de 4 a dos quarts de 9,
quasi res,
perquè és un curs de 90 hores,
amb un mes,
perquè començarà el 29 de juny
i s'acabarà el 27 de juliol.
I de nivell D.
De nivell D, eh?
I després, doncs, això,
al matí n'hi haurà un de nivell bàsic 1,
que és l'inicial,
per a gent que acaba d'arribar
i no l'entén tot això,
de 5 a 28 de juliol,
una cosa més o menys tant,
de dilluns a dijous, eh?
Quatre dies a la setmana,
de dos quarts de 10 a dos quarts d'una,
i tres hores i tal, no és tant.
El nivell D és bastant fort, eh, això.
I després, la gran novetat,
que, malgrat tot,
i que, en principi,
a l'agost,
als consorci estem sota mínims,
com que hi ha gent que fa vegances al juli
i l'agost treballa,
enguany,
per la primera vegada a la història,
farem un curs a l'agost.
Atenció.
Als que els interessa,
perquè també n'hi ha de gent
que fa les vegances al juli
i l'agost treballa
i dia-li va bé,
doncs, a l'estat de fer un curs,
o alguna cosa així,
o al revés,
l'estat de vegances,
i no, ah, podia fer un curs,
però a l'agost no en puc fer enlloc
perquè tothom fa vegances.
Nosaltres farem un curs
de nivell bàsic 1,
també,
pensat per a la gent
que acaba d'arribar,
del 2 d'agost
al 29 d'agost,
de dilluns a dijous,
de 10 a 1 del matí.
Molt bé.
Dinsdia.
Això són,
doncs, per tant,
aquí tenim novetats cursos de tarda,
cosa que no havíem fet mai,
o potser només alguna vegada
algun curs,
i curs a l'agost,
que això sí que no ho havíem fet mai.
Això, per una banda.
I les matrícules,
a partir de dimarts, què ve?
Dimarts,
els alumnes preferents,
que són els que ja són alumnes d'ara,
dimecres, dijous i divendres,
ja només en horària de matí,
els alumnes nous
que es vulguin matricular
aquests cursos
que farem d'estiu,
de juliol,
encara que siguin a l'agost,
la matícula es fa ara, eh?
Per tant, per cert,
el preu?
El preu,
el preu,
el preu.
Els bàsics 1 són gratuïts,
el D,
que és un curs especial
i és de 90 hores,
aquest té un preu especial,
també,
que són 299,37 euros,
o sigui,
300 euros.
Molt bé.
I els bàsics gratuïts?
Fet i fotut,
300 euros.
I a més a més,
aquí no hi ha exemptions
ni descomptes,
en les matícules dels cursos normals,
estàndard,
que no són gratuïts com els bàsics,
hi ha la possibilitat,
doncs,
de descompte per família numerosa,
per atura, etcètera.
No,
amb aquest de nivell D,
que és un curs especial
i que no és ja normalització lingüística,
de normalització lingüística
arriba al nivell C,
el nivell D és d'especialització,
que a la gent li interessa
per punts a l'administració
i aquest tipus de coses,
això es paga
i això en rodó són 300 euros.
Perfecte.
Què més?
Més relacionat amb això,
doncs,
en aquesta època d'any
també estem fent això
i també fem les cluendes dels cursos
a la majoria d'oficines
i serveis de català del Consolci.
No cal que passem al calendari de tots,
diguem,
només apuntem ja,
i més endavant ja ho explicarem més,
que la d'aquí a Tarragona,
que la presenta,
la saber local,
però també la presenta
la closura oficial
de tots els cursos del centre,
del centre de Tarragona,
dels diferents llocs,
encara que cada població
facin els seus cursos,
aquí fem el genèric,
aquí és on venen les autoritats
a fer el discurset i tot això,
i on fem alguna cosa més
que ja explicaré,
només ho apunto,
que en guany tindrem un extra
i també sí que podem dir ja
quan serà,
serà el dia 22 de juny,
dimecres,
pocs dos dies abans de Sant Joan,
i l'altre,
el fem a la tarda,
sempre el fem a les 6 de la tarda més o menys,
la gran novetat d'en guany
és que el farem a l'espai jove La Palmera,
espai que tenim al costat del centre,
que és el mateix a la cinta,
que és de l'àrea de jovendut de l'Ajuntament
i que oficialment s'inaugura el 25 de juny
amb les activitats de la cultura jove d'estiu,
però nosaltres farem la prèvia,
farem un acte prèvia,
i així també servirà
per tastar una mica l'espai
i hi haurà alguna cosa d'animació,
hi haurà música,
dic que tindrem música,
aquesta vegada allà sota la Palmera,
la Mar de B,
serà una cosa com una pre-revetlla de Sant Joan.
Ja ho explicarem amb més o menys.
Ja no dic res més, fins aquí ho dic, ja està.
I també algunes altres coses així de final de curs
tindrem, però de moment ja n'hi ha prou amb això,
per anar fent un tast.
A banda d'això,
què més ens expliques avui?
Sí, curiositats d'aquestes.
Bé, mentre nosaltres aquí fem els cursos d'estiu,
hem de dir,
m'ha fet gràcia i ho trec perquè em fa gràcia,
ja tenim una universitat a Japó,
la Universitat Osei de Tòquio,
que aquest mes de maig han començat a fer classes.
I han començat el maig perquè, com que hi va haver el de Fukushima,
s'han endarrerit una miqueta,
però havien de començar abans.
Van començar el maig classes de català
a la Universitat d'Osei, a Tòquio,
en conveni amb l'Institut Ramon Llull,
que és la institució que internacionalitza
l'ensenyament i la cultura catalana.
Hem fet un conveni entre el Ramon Llull
i la Universitat d'Osei.
I, per una banda, fan cursos de llengua estrictament catalana
i també, per una altra banda,
també fan cursos d'història i de cultura catalana,
doncs perquè la gent sàpiga de què.
A més a més, ara, en aquesta època d'any,
igual que als centres de normalització lingüística,
fem exàmens finals, fem finals de curs, tot això,
l'Institut Ramon Llull també ara, en mati i juny,
està fent les proves internacionals de català
i només apuntar que, bé,
dissabte passat es feien les proves
de nivell de suficiència internacionals
que, per donar la idea de per on va la cosa,
es feien proves d'aquestes
a 76 localitats, ciutats, poblacions,
de 32 països diferents del món.
És a dir, que l'Institut Ramon Llull ja té aquestes...
té tentacles que arriben fins a 32 països
i 76 ciutats del món
on la gent pot fer exàmens de català
i pot tenir cursos de català, etcètera, etcètera,
i la novetat, la més recent incorporació,
és aquesta de la Universitat d'Ocei, a Tòquio.
Perfecte.
Així que la llengua s'estem per tot el món,
el seu aprenentatge,
i mentrestant, avui ens portes notícies
també del País València.
I mentrestant, què fan a València?
Perquè és que la cosa té...
Després de parlar de com anem a Tòquio,
expliquem què fan a València,
perquè també estem a final de curs d'un quart de català
i l'altre dia fèiem balanç una mica
de com estava la cosa de l'Occità,
fem una mica de balanç de la cosa valenciana.
La cosa valenciana ja sabem com està,
ja sabem qui va al País Valencià,
amb això no canvia gaire,
però tinc aquí un bonic article
sobre el nou despropòsit
de l'Alejandro Font de Mora,
que és el conseller d'Educació de la Comunitat Valenciana,
que en els últims anys s'ha distingit
per fer-ne cada any una de més grossa.
Llavors tenim aquí el seu balanç.
Per exemple,
ell va començar com a conseller d'Educació el 2004
i cada any n'ha anat fent alguna.
Una de les més sonades va ser
quan l'any 2008 es va encaparrar
en què l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania
s'impartissi en anglès als centres docents.
Això va ser a l'inici del 2008.
Després, també,
durant aquell curs 2008-2009,
també va haver-hi la polèmica dels portàtils
amb el seu superpla d'escola 2.0,
que el que va aconseguir és que el País Valencià
es quedessin sense entrar en el pla de cada alumne
en ordinador que promovia el govern d'Espanya.
I els de València es van quedar fora.
Els de Catalunya van fer allò de que,
sí, nosaltres també ho farem,
però com que som catalans,
que paguin.
I els alumnes catalans
paguen 100 euros per ordinador de l'institut,
cosa que les altres comunidades autònomes no fan.
Però bé, els valencians simplement no en tenen
i ja està, perquè el fons de mort és així.
Després, un altre despropòsit
que aquí ja vam comentar
i va ser motiu de nyiguinyogui,
també va ser incloure el xinès manderí
com a optativa a l'ESO i al batxillerat.
Això, els instituts valencians
i a l'ESO i al batxillerat
tenen com a optativa,
no sé si l'han acabat de tenir o no,
però segurament n'hi ha uns quants que sí,
tenen com a optativa el xinès manderí
de cara a la internacionalització
del País Valencià
per poder relacionar-se i vendre als xinesos.
Ja saps que als xinesos se'ls ha de vendre en xinès,
si no, no et compren.
Ells venen, però a comprar només compren
si els vens en xinès, si no, no.
Una altra cosa que va fer va ser
impulsar un manual d'educació sexual
promogut per l'alcalificat Valencià
quan des de la seva pròpia conselleria
havien publicat un manual de sanitat
basat, un manual de relacions sexuals,
d'educació sexual,
però basats en criteris científics i de salut
en el Departament de Sanitat i això,
però ells, els col·legis, el que va promoure
és el del que ha esbat.
Doncs bé, quan sembla que tot això
ja havia arribat, ja havia tocat sostre,
ara n'ha tingut una gran idea
i és que la nova idea serà
promoure el model d'ensenyància
trilingüe,
castellà, valencià i anglès.
Perquè, clar,
si podem fer xinès i tal,
doncs ara també ho farem tot trilingüe
i en anglès i aquí, doncs clar,
les previsions són que en aquests casos
que molt estrenya, doncs no pot,
agafa-ho tot això
i el que passarà en aquests casos
és que sempre hi haurà desequilibris
i en aquests casos,
com ja se sap i està estudiat estadísticament
al País Valencià,
la llengua que sempre rep
i que queda en posició feble
i en desequilibri
i subordinada i tot això,
doncs és el valencià.
Si a més a més hi posem pel davant l'anglès,
doncs això pot anar d'aquesta manera.
Bé, evidentment,
des d'escola valenciana
ja han fet els seus manifestos en contra.
A més a més,
tot això passa en l'any
en què es compleix el 25è aniversari
de la llei d'ús del valencià,
com el nom exacte no sé què és,
la llei de...
De normalització lingüística, teòricament.
Exacte, la llei que seria
la de normalització lingüística
del valencià al món educatiu,
doncs en guany que sali el 25è aniversari,
doncs el conseller d'ensenyament
es treu de la màniga
el projecte de fer l'educació trilingüe.
Molt bé. Avui també ens expliques
o ens portes una nova Declaració Universal
dels Drets Lingüístics.
Sí.
Què és això?
Això va d'això,
avui anem de Drets Lingüístics
i de coses d'aquestes,
perquè després amb el lloc dels tòpics
també s'ho diran, Drets Lingüístics.
Es tracta de...
La Declaració Universal de Drets Lingüístics
és una cosa que té aprovada l'ONU
a instàncies del Pen Club Internacional.
Ja fa uns quants anys que es va...
Fa 15 anys, mira, aquí ho tinc.
Fa 15 anys que es va aprovar a Barcelona
i a més es va aprovar a Barcelona
la Declaració Universal de Drets Lingüístics
perquè qui la promovia
era la delegació catalana
del Pen Club Internacional.
Bé, doncs ara,
justament en el 15è aniversari
d'aquesta Declaració Universal
de Drets Lingüístics
assumida per l'ONU,
per tant vol dir que té valor
de drets universals,
com els drets universals
de l'home i de la infància,
i això a les drets lingüístics també hi és,
doncs el Pen Club Català
justament en el dia
que se celebrava el 15è aniversari
que era el 6 de juny,
és a dir, aquest dilluns,
això és d'aquesta setmana mateix,
doncs el Pen Club Català,
president del qual és el filòsof
Josep Maria Terri Cabres
de la Universitat de Girona,
doncs ara acaben de presentar
un manifest,
el que han anomenat
Manifest de Girona,
en el qual el que fan
és una reactualització
d'aquests drets lingüístics
i diu el mateix,
no volíem fer un resum
sinó un destacat
en forma de manifest,
llavors la declaració universal
aquesta té 52 articles,
doncs el dia 6 de juny
s'ha presentat
el Manifest de Girona
que el van estar fent
durant el mes de maig
i el van aprovar entre ells
entre l'11 i 13 de maig
i ara el 6 de juny
es presenta oficialment
en el 15è aniversari
i aquest manifest
resumeix,
diu que no vols ser resum,
però sintetitza
els 10 punts principals
dels drets lingüístics,
dels drets lingüístics
d'aquesta declaració universal
i la intenció és portar això
a l'Assemblea General
del Panc Club Internacional
que es farà al setembre
a Belgrat
i que després això
anirà a l'Assemblea
ordinària o extraordinària
de l'ONU
de finals d'any
i la intenció
doncs ja tenen converses
i segons Terri Cabres
diu que si tot va bé
i està engarrilat
perquè això acabi aprovant-se
i assumint-se per l'ONU
però bé,
que la cosa
en aquestes instàncies
va molt lenta
i parlem d'uns quants mesos.
Però si més no,
aquest manifest ja existeix,
ja està publicat
i qui el vulgui llegir
el pot trobar
a la pàgina
del Panc Club Català
que...
És molt fàcil.
Senzillament
www.pencatalà.cat
sense accent
al català ni l'e
www.pencatalà.cat
i aquí trobareu
de seguida
el manifest de Girona
si vols en llegim
algun punt.
Llegim un punt?
Un.
A qui no vols?
El primer o l'últim?
L'últim.
L'últim.
El número 10.
El dret a l'ús
i protecció
de la pròpia llengua
ha de ser reconegut
per les Nacions Unides
com un dels drets humans
fonamentals.
Molt bé.
Això ja està previst
que ho aprovaran.
Són 10 punts
si els volen consultar
tot això
a www.pencatalà.cat
Atenció.
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
De drets lingüístics
continuem parlant
en aquesta segona part
d'un quart de català
aprofitant l'espai
el microespai
la microsecció
Rebentem Tòpics, no?
Sí,
continuem
rebentant
o des...
Desmuntant.
No, desmuntant no.
Esgronant
la rèplica
en 10 punts
del discurs
de l'espanyolisme lingüístic
respecte al català
que tenim
el butlletí número 5
del segle XXI.
jo l'hem anomenat
cada setmana.
Bé, avui
tocarem 3 punts
que van bé
perquè lliguen
amb això
que parlàvem ara
dels drets lingüístics
avui també
toquem alguns punts
relatius
a la qüestió
dels drets lingüístics.
Per exemple,
sobre
la dissimulació
de la desigualtat.
Ens parlen aquí
que
quan
la retòrica
de l'espanyolisme lingüístic
diu
atenció aquí
perquè la manera
d'explicar les coses
que tenen
els que practiquen
l'espanyolisme lingüístic
és
no tant
de posar el dit
a senyal
en això
sinó tot el que no diuen
tot el que callen
i dissimulen
i llavors
en aquest sentit
és aquesta dissimulació
una de les coses
que sempre dissimulen
els constitucionalistes
és aquelles desigualtats
que justament
l'altre dia
amb els punts 3 i 4
parlàvem d'aquestes desigualtats
en quant a drets lingüístics
de les persones
diguem
de nacionalitat
o de
que pertanyen
a l'estat espanyol
que no tenim
els mateixos drets lingüístics
els que tenim
una llengua
que és diferent
del castellà
tenim menys drets
que els que tenen
només el castellà
per tant
bé
dintre de l'espanyolisme lingüístic
una de les coses
és dissimular
aquestes desigualtats
i
desviar pilotes fora
i per exemple
quan esmenten
el tema del bilingüisme
la igualtat
la discriminació
llibertat i tolerància
tot això
utilitzen
en un sentit
bastant diferent
del que utilitzem
nosaltres
quan parlem
d'això
de desigualtat
i de discriminació
positiva o negativa
amb els drets lingüístics
aquest és un tema
després
un altre punt d'aquests
el punt de l'estat espanyolisme lingüístic
parla de la confusió
entre drets lingüístics
i drets fonamentals
una mica
ara parlàvem
dels drets fonamentals
i universals
des del punt de vista
del nacionalisme lingüístic
i això ja no és només
de l'espanyolisme lingüístic
això els països
com França
també ho fan
aquest tipus d'actitud
aquí parlem de l'espanyolisme
però en res
parlem de nacionalisme lingüístic
que practiquen
estats com Espanya
o com França
respecte a les llengües
que tenen a dintre
que no són
la llengua oficial
de l'estat
bé aquí ens parla de
per una banda
els drets fonamentals
són els universals
ara ho parlàvem
amb el tema
del Pen Club
i es pretén
que els drets lingüístics
aquest manifest del Pen Club
pretén portar
el tema dels drets lingüístics
que sigui un dret fonamental
i per tant universal
que ara no ho és
fins aquí no ho eren
l'any 2005 o 2007
quan es va fer aquest bolladí
això encara no ho era
i ens parla
de
els drets lingüístics
fins ara
no són un dret fonamental
sinó que
són drets
que depenen
depenen
de la legislació
de cada territori
per tant
no es pot dir
que
els drets lingüístics
no siguin uns drets
territorials
cosa que des de l'espanyolisme
de lingüístic
sempre es nega
diuen
els drets
els territoris
no tenen drets
els territoris
no tenen drets lingüístics
són
les persones individuals
les que tenen drets
però és que resulta
que aquests drets lingüístics
no els regula
es regulen
amb lleis
que depenen
d'unes administracions
i les administracions
tenen una adscripció territorial
per tant
aquestes lleis
que regulen
les drets lingüístics
són lleis
d'àmbit territorial
i per tant
aquests drets lingüístics
són territorials
no podem dir
que no ho són
perquè aquesta és una
de les coses
en canvi
des de l'espanyolisme
lingüístic
sempre es diu
que els drets
col·lectius
no existeixen
els drets
són individuals
només cadascú
té el seu dret
però resulta
que les lleis
les legislacions
són territorials
per tant
col·lectives
afecten a la col·lectivitat
dels residents
d'aquell territori
i lligat amb això
hi ha el tema
després
subsegüent
això dels catalans
què és això
que tinguin
una llengua pròpia
perquè l'Estatut
de Catalunya
de l'any 79
distingeix
entre llengua pròpia
i llengua oficial
que aquí
és un gol
que els van colar
els que van redactar
l'Estatut
és un gol
que van poder colar
el Tribunal Constitucional
en aquell moment
que no se'n van adonar
però gràcies
a aquest petit gol
és el que ens permet
que avui en dia
tinguem unes lleis
que facin discriminació
positiva
a favor de l'ús del graal
perquè és la llengua
que està minoritzada
la llengua que té
menys drets
territorials
socials
etcètera
en molts àmbits
perquè estan retallats
o no estan reconeguts
per a instants segures
com per exemple
la mateixa Constitució
hi ha una llengua pròpia
i dues llengües oficials
i aquesta és la diferència
i gràcies a això
això es va fer
per poder compensar
aquestes desigualtats
que ja venen de la Constitució
que la Constitució
només reconeix
una llengua oficial
i pròpia
i obligatòria
per a tothom
i després diu
que les altres
que no diu ni quina són
el català
ni català
ni bas ni són
les altres llengües
les demà llengües espanyoles
doncs tenen menys drets
per tant hi ha desigualtat
constitucional
i el que fa
el concepte de llengua pròpia
aprovat dins de l'Estatut
és que permet
compensar una mica
aquesta desigualtat
és a dir
que anem avançant
amb els tòpics
i ens quedaran tres més
ens queden els tres últims
per la setmana que ve
o per l'altre
un dia farem els tòpics
i l'altre dia farem
l'últim lligui-nyogui
de la temporada
que me'n guardo
unes quantes
sí
perquè recordem
ja posats a avançar
que ens queden
dos espais més
d'un quart de català
d'aquesta temporada
acabarem el dia 22 de juny
també la vigília
pràcticament de Sant Joan
avui com sempre
per acabar
novetats editorials
o informàtiques
i en aquest cas
em sembla que és un llibre
sí
és un llibre
Passar l'estona a l'estiu
a la tombona
a l'ombra
sí
és un llibre
d'entretingut
no és un llibre
espès
ni complicat
no és un llibre
per passar l'estona
es diu
500 raons per parlar català
però no és un llibre
de teories
complicades
ni d'això
no
és un llibre
simplement
és una recopilació
molt exhaustiva
de citacions
sobre la llengua catalana
de persones procedents
de diferents àmbits
evidentment
destaquen
personalitats
amb cert
diguem
reconeixement públic
des de frases
de Pep Guardiola
que tothom sap qui és
o la Carme Junyan
que és una lingüista
o
atenció
José Manuel Blequa
director de la Regal Academia Espanyola
que deia
el català
ha de sobreviure
no es tracta de viure
sinó de sobreviure
és a dir
són 500 argumentacions
o frases
fetes per personatges públics
que
això
sobre la
donen raons
i argumentació
per parlar
per parlar català
tant raons
diguem
sentimentals
com pràctiques
com científiques
com filosòfiques
etcètera
és això
llavors
aquest llibre
l'ha recopilat
això
la tria
l'ha fet
el David Pagès
Casú
el publica
es publica
a CCG
edicions
des de Girona
i després
es pot trobar
a les llibreries
jo
per aquí a Tarragona
les llibreries
que venen llibres
bastant
de tot
jo l'he vist
a els emperadors
i a la llibreria
ens ho recomanes
per l'estiu
com entretenim
entreteniment
per argumentar-se
tenir pròpies raons
això també
et puja l'autoestima
quanta raó té
aquest home
com diu
te'n dic un altre
Pedro lo mateix
Manuel de Pedro
de la Ciutadea
la llengua
és la columna
vertebral
d'una cultura
tu te llegeixes
això
i te passes
mitja tarda
reflexionant
a la platja
torrant-te
posant-te moreno
però reflexionant
potser millor
que utilitzem
una ombrela
a la platja
per si ens hem de torrar
pensant gaire
o si ens hem de llegir
les 500 raons
per parlar català
millor estar una mica
a l'ombra
si estàs acostumat
a prendre el sol
doncs pots escoltar
aquesta cançó
que es titula
exactament així
acostumat
és d'aquesta
del disc
que es diu
Control
dels Dep
i atenció
recomano molt aquest disc
perquè per un preu mòdic
tenim el disc
més un DVD
complet
amb el concert
complet
que vam fer
fa un parell d'anys
de la gira
del desè aniversari
del grup
cal dir que aquest grup
aquest grup
el cantant
i guitarrista
i pinçava compositor
és el David Rossell
que també és guitarrista
compositor
dels Brahms
que també
acaben de treure disc
i pròximament
el sentirem
de moment
però ens acostumem
i ens anem acostumant
aquí
a defensar-nos
i a mantenir
la nostra independència
de criteri
que és d'això
del que parla
aquesta cançó
independència de criteri
que no t'imposin res
molt bé
doncs ja tenim
música dels Dep
la podem portar
a l'MP3
per anar a la platja
tenim el llibre
que ens recomana
l'Enric
en fi
que ens podem
marxar ja
de fet marxem
Enric Garriga
gràcies
i dimecres més
i de com a paris
de falses institucions
seguim fent
el que el meu cos
demana
insistent
encara que no es vulgui
veure
tot el que s'està fent
tot el que s'està fent
res
res
res
no em podrà fer
canviar això
res
no desviarà el que sou
res
no em podrà fer
canviar això
res
no desviarà el que sou
sanitizer
serves
no desviarà el que sou
i
visc
per convencer el món, perquè la música és el lloc on sempre està millor.
Sense fer a casa tan entès, és quan més he après per mi,
no hi ha cap més opció que fer el que em diu el cor.
Que fer el que em diu el cor.
Res no podrà fer canviar això.
Res no losdoo'alces incloum.
Bébé sír y harmà.
Assumptent, l'heoco.
Res no los mínimos, en el caso de Cinecimbacharà.
I en el caso de Cinecimbacharà.
A mi la casada de fict fer a la llora de fictés
i el de la música es el séptima que Exodus
i el de la música de Cinecbia.
Ese isso significa controlar el��íssimismism.
Ese esto significa verlo.
I on Cannot BZU va llegar alépio y el de la immerse tin?
I on Brax El de la playa van a ch Steinler.
I Us oni'sle Snow the money on upac pick up.
I'm aquí, Gi. I say this one and-up,