Després del parèntesi de la setmana passada,
aquella setmana tan singular i tan estranya
amb els ponts festius,
avui, com cada dimecres,
recuperem l'espai de salut.
Aquesta cita setmanal, un espai divulgatiu
que fem amb col·laboració amb el suport
de la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Com és habitual, cada dimecres ens acompanya
el doctor Javier Uliac, director de l'Hospital Santa Tecla.
Doctor Uliac, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I avui ens acompanya també el doctor Enric Pedrol,
que ja ha vingut altres vegades.
Ell és el responsable, el cap del servei de medicina interna
de la xarxa. Doctor Pedrol, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El doctor Pedrol també és un habitual.
Avui, doctor Uliac, per què l'hem convidat al curar-se en salut?
Hem convidat el doctor Pedrol per dues raons.
Una primera, perquè el dia 1 de desembre
és el Dia Mundial de la Sida.
Ens va enganxar que no podia assistir el doctor Pedrol,
però ens semblava que no podien deixar passar aquests dies
per parlar del tema de la Sida.
I l'altra raó és perquè, a més a més,
tenim un doctor Pedrol que és un expert en la Sida,
és a dir, que es coincideixen les dues coses.
Parlem del Dia Mundial de la Sida
amb un expert de la Sida que tenim a la xarxa.
Doncs vinga, doctor Pedrol,
ja aquesta d'especialista.
Com definiria l'estat de la Sida
ara mateix al nostre país?
Bé, a Catalunya,
jo entenc que és un país del primer món,
per tant, tenim controlat
el que és tot el nivell de diagnòstic,
nivell de tractament, nivell pronòstic,
però, en canvi, crec que,
encara que s'està treballant al respecte,
cabria encara treballar més a nivell de prevenció.
Què vol dir tot això?
Vol dir, doncs, que el número d'afectats
amb el nivell d'UVH,
el virus que produeix la Sida,
doncs, és notable,
hi ha un número important,
doncs, ara hi ha 30.000, 40.000 persones infectades
en el nostre país, aquí a Catalunya,
i que nosaltres, a la xarxa sanitària i social de Santa Tecla,
tant a través del Hospital de Sant Pau i Santa Tecla,
com a través de l'Hospital del Vendrell,
portem més de 300 malalts en aquests moments,
vull dir, que això és un número considerabilíssim,
vull dir, i que han anat augmentant
progressivament en els últims anys,
probablement perquè, com molt bé ha dit el doctor Eliac,
s'ha creat una unitat especialitzada,
que està el doctor Telegido,
que és el que realment fa molts anys
que s'hi dedica a això,
la doctora Sheila Ruiz
i la doctora Maria Natàcias,
i fem que, ara, en aquests moments,
amb aquesta unitat especialitzada
que porta els malalts dels dos puestos,
que hagi augmentat moltíssim el nivell
i el control d'aquests malalts,
i el pronòstic, el nostre medi,
si ara ja parlem de Tarragona,
és molt bo,
perquè, a més, hi ha altres grans especialistes
erradicats o bé a Reus,
o bé a Joan XXIII,
o bé a Tortosa.
Podem dir, doncs,
que tenim una malaltia estabilitzada?
Estabilitzada en tant en quant
el malalt prengui el tractament.
És a dir, si avui en dia,
jo sempre dic que quan m'entro un malalt per la porta
és el fracàs del sistema,
perquè avui en dia la sida no es cura,
i la sida és una malaltia
i podem dir ara crònica,
perquè afortunadament amb el tractament no es moren,
però és per tota la vida.
És el moment en què tu l'agafes,
de moment, i avui en dia,
tal dia com avui,
14 de desembre del 2011,
és un malaltia per sempre.
Això ha fet,
el fet que hi hagi tractaments
ha donat una falsa sensació de seguretat,
de dir, bueno,
hi ha tractaments,
en tractaré com el que és diabètic,
o el que és...
i puc fer la vida normal.
Doncs no és així.
No és així perquè aquestes medicacions,
tot i que s'han simplificat moltíssim,
amb tant en quant,
abans potser tenia que prendre
tres cops al dia a menjar
o a fer del menjar
18 pastilles,
i això ho he viscut jo,
i ara avui en dia
hi ha alguns pacients
que es poden tractar amb una sola pastilla,
sense cap restricció alimentària,
aquestes coses,
però aquestes pastilles
no estan exentes de pagar una factura,
i estem parlant dels efectes col·laterals,
dels efectes secundaris.
Doncs alguns molt lastrosos,
és a dir,
que marquen realment els malalts,
com és la lipodistrofia,
que és un canvi físic, estètic,
a la cara,
que els queden,
si algú té l'imatge
d'aquelles càmeres
d'hortura
del tercer rai,
dels jueus
que està sortint
prims,
assecs,
o les imatges
que eren dels primers anys
de la sida,
no?
Efectivament.
També aquells finals dels 80
i principis dels 90
que van colpir tant a la societat.
Doncs això mateix,
els anuncios de Veneto,
on estem pensant
el mateix,
doncs exactament això,
vull dir,
aquests tractaments
poden arribar
a produir això,
poden arribar
a altres coses,
malalties mortals,
com és la sidosis làctica,
poden produir
pedres al ronyo,
infarts,
que és una cosa
molt important,
perquè avui en dia,
a més,
aquests malalts,
com que no es poden
van envellir
progressivament,
llavors,
clar,
ja hi ha els factors
de risc tradicionals,
el tabac,
l'edat,
el cerebaró,
totes aquestes coses,
i si es afegi,
és que aquests tractaments
pugen al colesterol
i poden donar
altres tipus.
Vull dir que
tindre la sida,
avui en dia,
a pesar que sigui crònic,
no és cap
vagatela.
I això,
a més,
és molt important,
perquè sobretot
en població jove
i sobretot
en població d'homes
que fan sexe amb homes,
i això s'ha comprovat
no només a Nova York,
que si fa un parell d'anys
això ho diria,
això se diu de Nova York,
sinó també en el nostre país,
una mica
aquesta sensació
d'impunitat,
de dir,
doncs bueno,
com si m'infecto
no m'importa
perquè tinc un tractament
per evitar-ho.
Això no és així.
És a dir,
hi ha hagut un cert relaxament
en els últims anys,
és a dir,
el fet de passar
d'una malaltia
que ens va impressionar
a tots,
al primer món,
ja a tot el món,
i del primer món,
que ens impressiona
per l'abast
de la malaltia.
A,
cronificar la malaltia
amb un índex
de mortalitat més baix,
ha fet que les mesures
de prevenció
s'hagin relaxat?
I tant,
i tant.
Vull dir,
aquí hi ha una cosa
que està molt clara,
però d'una banda
hi ha el que creix
així a través
de la via de l'agulla,
de la droga,
que aquí hi ha
una xarxa important
de centres de dependència,
la metadona i tal,
que això ha fet
junt amb el perdre
de les costums,
de les modes,
de ja no punxar-se,
que baixessin
de forma espectacular.
Fa 10 anys
el 70%
dels pacients amb sida
eren gent drogadicta
i avui en dia
apena són un 20 o un 30%.
Primer,
per selecció natural,
molts han mort,
vull recordar-ho,
i l'altre perquè
ha augmentat
la transmissió via sexual,
tant homo
com heterosexual.
Clar,
un té una certa sensació
d'impunitat,
diu,
ja m'ho prendré,
també arriben les modes
de prendre les pastilles
profilàctiques,
el tractament antirretroviral,
prendre-les abans
de tenir una reacció de risc,
etcètera,
i això fa que,
doncs que ens trobem
cada vegada més
a gent més jove
que teòricament
no tindria que tindre
aquesta...
I és via sexual.
I és tant homosexual
com heterosexual.
Sí, sí, sí.
Ho dir perquè també
als primers anys
de la malaltia de la sida
es va identificar molt
amb el col·lectiu homosexual
que després segurament
van ser els primers
que van prendre precaucions.
Efectivament,
tal com dius tu,
l'has marcada,
l'has clavada,
perquè realment
són col·lectius
ben organitzats
que tenen molt clar
les seves qüestions
i això va fer
que d'alguna manera
s'organitzessin
les saunes,
es va fer el test
ràpid de la sida
i això va fer
que s'estabilitzés
i baixés moltíssim.
Jo he tingut a vegades
un 18% només
de malalts avui en dia,
doncs podem tindre
un 25-26% són homos
i un 35-40%
estic dient de la xarxa,
35-40% són heterosexuals
i queda un 25-30%
residual
que són els addictes
que fa molts anys
que els tenim
perquè avui en dia
la gent no es punxa,
avui es nifa,
aprem d'òrgues de disseny
i aquesta via
afortunadament
hi ha una malgrant tasca
agafant
i vull destacar
les tasques aquí del cas,
a l'atroroge, etcètera
i les ONGs
que han anat aquí a Tarragona
ha fet que tot això
ho podem anar parant.
Com arriba un malalt
o una persona infectada
a l'hospital,
a la xarxa?
És a dir,
es fa a l'hospital
la prova,
es fan prèviament?
No fa gaires dies,
per cert,
parlàvem
que fins i tot
el Col·legi de Farmacèutics
estava impulsant
una campanya
que fins i tot
a les farmàcies
en algunes
es podrà fer ja
una prova.
es fan, no?
Sí.
És a dir,
normalment
com arriben a vostès?
Hi ha tres vies.
La més important,
jo diria que és
el 95% d'allò
és a través d'un altre metge.
Un altre metge vol dir
o que va a urgències
i el tipus de patologia
que presenta
li fa sospitar
amb el metge d'urgències
que allò pot ser
un HIV
o un malalt amb sida.
Perdoni, doctor,
i aleshores
com és que va a urgències?
Perquè s'ofega
o perquè...
Ah, és a dir,
que un símptoma
pot ser ofegar-se?
Sí, perquè la sida
és un síndrome,
això vol dir
que és un conjunt
de situacions.
No hi ha cap malaltia
de la sida
que només es vegi
amb el malalt amb sida.
És a dir,
per exemple,
un molt típic,
el sarcoma de capós,
aquestes taques vermelles
que seguint l'exemple
que abans havies donat,
que la gent
identificava molt
amb el col·lectiu homosexual
i amb la sida,
doncs això
és una malaltia
coneguda
des de fa 100 anys
i que era molt típica
i encara és típica
del sud d'Itàlia
amb gent gran
de més de 60 anys
i que eren
unes taques indolents
que era el sarcoma
de caposi
i que tenia gent gran
al sud d'Itàlia
i que eren
d'una evolució indolent.
És a dir,
anaven cronificant
fins al final.
En canvi,
amb aquests malalts
és molt més agressiva,
pot afectar
des del tub digestiu
i tindrà molèsties
o trastorns
del tub digestiu
fins a la pleura
o els pulmons
i fer que s'ofegui.
Això,
per exemple,
es poden veure
amb gent que està
molt immunodeprimida
perquè la sida
és baixa de defenses
però el que està trasplantat
també li donen farbacs
per anar al reixazo
també baixa les defenses
i pot donar lloc
a malalties
tipus sida.
Sida només vol dir
un conjunt
de circumstàncies
que és
un té la infecció
pel viatge
i un llistat
de 28 malalties
que té l'OMS
que quan tens la malaltia
una malaltia
aquesta és 28
i et seropositiu
que és quan només
tens la cirurgia
llavors tens la sida.
Clar,
tu pots ser un trasplantat
i pots tindre
una d'aquestes 28 malalties
però com que ets seronegatiu
no tens el viatge
no tens l'acida.
D'acord.
Aleshores,
clar,
el que deia
que arriba el 95%
potser dels casos
que arriben a vostès
o el capçalera
que li veu
que li surten fongs a la boca
però fongs a la boca
és molt freqüent.
Tu pots prendre,
per exemple,
per unes angines
tractament antibiòtic
i et surten fongs.
Per què?
Perquè es produeix una cosa
que tècnica
més diut disbacteriosis
que és que l'antibiòtic
mata els bitxos dolents
però també mata els bons
llavors es produeix
el que diem
un sobrecreixement
que és dels oportunistes
que hi ha la boca.
Però clar,
el capçalera
això ho sap també,
llavors quan veu
que un no porta
un tractament antibiòtic
prolongat
i li surten fongs
o perd el pes
o li surten ganglis
és molt proteïniforme.
Quan surt moltes coses
ell ho pot sospitar
fa la QB
i llavors ens l'envia
a l'unitat especialitzada
que nosaltres els entenem
en 48 hores.
Això és un compromís
que tenim nosaltres
amb la ciutat d'Adenia
que el malalt que arriba
nosaltres en 48 hores
el visita qualsevol
són d'aquests quatre persones
que hem parlat abans.
I per altra banda
hi ha un 5%
que venen
a través de les ONGs.
Aquí a Tarragona
tenim dos,
tenim H2O
i a Sexora
i Creu Roja
que fan el test gratuït
i anònim.
Llavors
hi ha grans experts
que el que fan
és fer aquest test
i quan són positius
contacten amb nosaltres
i també
en 48 hores
nosaltres els detenem
perquè a més
aquestes són situacions
a vegades de gran angoixa
perquè habitualment
el que va
a una ONG
o que va a la Creu Roja
que estan fent
una gran labor
són gent
que solen estar
asimptomàtics
i s'ho demanen
perquè tenen conductes
de risc
és a dir
s'ho demanen
perquè és alguna persona
que ha punxat
o ha tingut alguna relació
sexual
hetero-homo
perillosa
i van allà
a fer-s'ho.
És clar
pot ser molt culparidor
dir-li
escolta mira
el que ve
que s'està ofegant
i està d'allò
és un dels problemes
dels 30
que en té
en aquell moment.
Llavors això
fa que encara sigui
més ràpid
el fet de poder
atendre els malalts
per donar-li
tot aquest suport
psicològic
de dir-li escolta tranquil
que si fas el tractament
la vida teva
no té que canviar
no sé què
no se m'han dit
i això és un altre
5%
i suposem
que amb aquest 5%
els farmacèutics
s'integraran
amb això
la gent que vagi
a la farmàcia
llavors
s'ha muntat
a través de la generalitat
un mecanisme
un circuit
molt ben establert
en el qual
en el moment
en què es poseix
una determinació positiva
en una farmàcia
es fa una derivació
de fet
el nostre grup
porta un busque
que està obert
durant tot l'horari
laboral de farmàcies
perquè al moment
en què detectin algú
immediatament ens truquin
per poder-lo atendre
el més ràpidament
el dia
o l'endemà següent
aleshores
un cop arriben
clar
i a mi imagino
que hi ha molts casos
i moltes possibilitats
però
quines són
les primeres
mesures de xoc
o les primeres coses
que...
Mira, el primer dia
la immensa
molt de vegades
tu saps
quan vas al metge
et fa la història clínica
escriu molt i tal
o s'explora el malalt
si el malalt està fotut
si està ingressat
clar
el tens que explorar
a veure
i fer la història
però afortunadament
8 de cada 10
venen asimptomàtics
venen caminant
llavors jo crec
que en aquells moments
no tens que fer històries
ni explorar
és una qüestió més psicològica
sí senyor
efectivament
és parlar-li
de què és aquesta malaltia
de que tindrà que conviure
els pròxims 30, 20 o 50 anys
amb aquesta malaltia
amb ell
i el seu entorn
perquè moltes vegades
ve el pare
la mare
la parella
algun amic
llavors jo crec que
tens que donar-li
la seguretat
tens que donar-li
la seguretat
que això anirà bé
de la qual la puguis donar
des del punt de vista mèdic
doncs no és infreqüent
nosaltres tenim
aquí a la Santa Tecla
un despatxet
en el qual
per veure immediatament
amb els malalts
els posem allà
i de la nit
podem estar a mitja hora
tres quart d'hora
explicant-s'hi
el pronòstic
que tothom s'hi posa
amb aquella imatge
que has dit tu
just amb aquella imatge
posa una imatge
ja he acabat
ja estic mort
i clar
sóc gent jove
és que han passat 20 anys
perquè la imatge
jo crec que encara
la tenim molt relacionada
amb la sida
sí senyor
sobretot ja clar
qui té una certa edat
però jo vaig a dir una cosa
mira jo em guanyo
professionalment la vida
i bastant bé
amb això
entre altres coses
però jo posaria 100 persones
d'allò
si em diguis tu a mi
quina és la que té la sida
i no ho sabria dir tu
perquè et donis compte
a vegades hi ha molts conceptes
aquest home va ben vestit
en corbata i tal
no tindrà la sida
i al contrari
un desastrat
això no vol dir
que perquè anar desastrat
no tinguis
però vull dir
que no hi ha cap estigna
ni hi ha cap malaltia
que sigui pròpia
i única
i exclusiva
de la sida
això que quedi molt clar
llavors el que hi ha que fer
és protegir-nos
i la protecció
és bàsicament
no punxar-se
no drogar-se
això està claríssim
i amb les nostres relacions sexuals
és posar-hi mètodes barrer
en aquest cas
el preservatiu
masculí o femení
això és realment
el que ens ha fet
avançar més
en aquest camp
aleshores
hi ha aquesta tasca psicològica
fonamental
però després
els tractaments
són molt diversos
m'imagino
afortunadament
farmacològics
bàsicament
en què consisteix
fa
quan vam començar
tot això
el primer cas
a l'estat espanyol
va ser l'any 82
i va ser
just a Catalunya
doncs
no teníem medicació
durant uns quants anys
jo
al meu dispensari
anava canviant
però anava canviant
perquè anaven morint
cada sis mesos la gent
perquè la gent
no venia sintomàtica
no tenien ni la prova
per detectar
el que era la sida
a continuació
vam començar
a tindre la ZT
el retrovir tan famós
que això
és un fàrmac
que només tenim aquest fàrmac
però va lograr
prolongar la vida
dos anys
amb aquests malalts
pensa que llavors
al promig d'edat
eren 28-30 anys
dos anys
de promig de vida
i progressivament
sobretot fins l'any 96
que va aparèixer tot aquest boom
de nous fàrmacs
i sobretot
vam canviar el concepte
abans donàvem un fàrmac
quan s'esgotava l'efecte
donàvem un altre
això es diu
teràpia secuencial
una darrere l'altra
i vam aprendre
que hi ha que donar
ràpid
fort
i dur
i de forma combinada
va sortir
la teràpia combinada
primer
amb moltes pastilles
molts problemes
18 pastilles al dia
3 cops al dia
i això progressivament
ha anat canviant
i des de
jo diria
des del 2005-2006
els tractaments
són molt més agraïts
i es poden suportar
digne
digníssimament
en aquests moments
llavors
en funció
del número de defenses
en funció
del número de virus
que un té
en funció
de les malalties
i sobretot
ja fem tractaments
a la carta
en funció
de la patologia
prèvia que hi ha
en funció
de si un treballa
els dissabtes
i els domenys
o treballa els dies
de cada dia
si un té problemes
amb el dinar
podem inclús
fer un tractament
a la carta
que li és dissenyat
perquè el malalt
se'l prengui
perquè clar
tindre tractaments
és molt important
però més important
és que la gent
s'ho prengui
perquè si no
no s'hagués per res
i el tractament
normalment
en gairebé
tots els casos
és ja estable
per tota la vida
o són tractaments
que poden anar
a menys
molt bé
tens tota la raó
si en principi
aquests tractaments
són tan potents
que si un
se'ls prengués
veïtal
i no fes efectes
secundaris
hauria de ser
per tota la vida
però clar
la gent a vegades
falla
a vegades
els tractaments
produeixen efectes
secundaris
i els hem de deixar
llavors
si falla
llavors hem de reconstruir
la malaltia
avui en dia
d'una sola família
un sol fàrmac
doncs en aquests moments
tenim set o vuit famílies
i vint i pico fàrmacs
a disposició nostra
això ha fet que
la farmacòpia
ara és un luxe
jo em puc sentar
amb un malaltia
i sé que no es morirà
li puc dir bé
si fas el tractament
si les coses surten
com tenen que anar
la cosa anirà bé
que abans
era
una
quasi quasi
consolar el malalt
i fer un acte
d'acompanyament
i ara la majoria
de persones
amb la sida
poden fer una vida
relativament normal
tant personal
com professional
estrictament normal
sí
estrictament normal
l'únic que no podem fer
és donar sang
això també podria ser
perquè tota la sang
que es dona
es fa un cribatge
al respecte
és obligatori
aquí a Catalunya
va ser el país
que més ràpida
la va posar
obligatòria
quan van al dentista
o van a qualsevol
lloc
o urgències
o que tenen que fer
una extracció
tenen que dir
que són ser opositius
per evitar
infectar la persona
que el punxa
i posar-se preservatiu
per allò de més
en principi
vam fer el que vulguin
i ara
en el 2011
30 anys després
dels primers casos
de la sida
quin és el perfil
més habitual
de més homes
que dones
sempre s'ha relacionat
molt la sida
amb l'home
i en els primers anys
home homosexual
ara joves
persones
de mitja edat
mira 60-40
60% homes
40% dones
excepte el tercer món
que és 50-50
50-50
i la transmissió
és
tots contra tots
l'edat mitja
de les sèries
de les sèries
vol dir els que controlem
no els nous
sinó els que portem
aquests 300
és 44 anys
aquí a la Santa Tecla
perquè la gent
ha anat envellint
com et deia
per tant
perdoni
van arribar ja fa anys
la majoria
amb 30 anys potser
o menys
sí sí
allò els 28-30 anys
que he tingut abans
i ara ja tenen 40
i els dos diagnòstics
es veu aquest fenòmeno
per exemple
la gent que el contagis
és el sexe
és més jove
avui en dia
una relativa
regionalament
per la situació
de la immigració
i per això
d'aquest relaxament
de les
vesures profilàctiques
que hem parlat abans
i ara estem veient gent
que s'està infectant
fins als 35 anys
una cosa així
35-40 anys
però ja et dic
44-45 anys
és el promig
de l'edat
dels nostres sèries
aquí de la Tecla
aleshores
per exemple
en un hospital
en una xarxa
com la Tecla
ja és com una unitat
específica
per tractament
d'aquests malalts
o intervenen diferents
professionals
sí
evidentment
el metge
concepte
Leonardo da Vinci
que sabe de tot
5-100
jo he passat a la història
afortunadament
pels malalts
i pels metges
també
però afortunadament
pels malalts
sí
nosaltres som 4
aquests 4
cada un tenim
la nostra
superespecialitat
i inclús
per exemple
jo em dedico
a molts efectes secundaris
hi ha una persona
que es dedica
per exemple
als embarassos
i sobretot
als casos
d'embaràs
part
etcètera
hi ha una altra persona
que es dedica
per exemple
a la punxada accidental
quan algú es punxa
pel carrer amb una agulla
ja tenim certs interès
però per exemple
no ens pot escapar
que necessitem la col·laboració
per exemple
del neumòleg
si ha de fer un tubo
per veure
quin tipus d'emonia té
o del digestòleg
si hi ha que posar
és un treball en conjunt
avui en dia
la medicina
tota
es treballa col·legiadament
ja m'ho imagino
i una altra qüestió
que també estava molt associada
amb la imatge
de fa un temps
de l'acida
l'hospitalització
l'ingrés del malalt
això és habitual
o és molt estrany
abans
mira
jo quan vaig començar a formar
jo treballava al clínic
i es va dividir la sala
una que era pus
pus vol dir
pneumonies
tot el que vulguis
i l'altra era sida
de tants malalts que teníem
de tants malalts que teníem
avui en dia
és una anècdota
tindre un malalt de sida
perquè amb el tractament
o amb el maneig ambulatori
que fem
amb aquests nous fàrmacs
no baixen les defenses
si no baixen les defenses
no tenen problemes
amb la qual cosa
el maneig pot ser
absolutament ambulatori
home abans
no sé a la tecla
jo a la tecla fa 3 anys
però jo suposo que abans
potser en teníem
permanentment ingressats
7 o 8 persones
amb HIV
avui en dia
si en trobes una o dues
com a màxim
i llars períodes de temps
sense ningú
ara el que ens ingressa
és el malalt
que té una coinfecció
per exemple
una coinfecció
què vol dir?
vol dir que té la sida
però que se li ha descobert
que té
una altra cosa
exacte
per exemple
una tuberculosi
o un tipus de pneumonia
de pneumonia complexa
que sol ser
diguem-ne
l'oportunista
que abans comentàvem
que són aquella
que se n'aprofita
que el malalt
té unes baixes defenses
per tant solen ser això
sol donant pacients
amb sida
que no la tenien detectada
o bé que no fan
un bon compliment
del tractament
llavors ingressen
aquest tipus de malalts
sí que ingressen
fins que
estabilitzen
deixen de contaminar
perquè un tuberculose
durant un període de temps
si no fa el tractament
va contaminant
altres persones
per tant
se l'aïlla
se l'aïlla
se l'aïlla
en unes habitacions
específiques
se'l fa el tractament
se l'estabilitza
i llavors
quan una vegada
deixa de ser
infecciós
per altres persones
és quan pot
marxar cap a casa
per tant
un malalt
solament pel fet
de tenir la sida
o que se li hagi
diagnosticat la sida
no és un malalt
per estar hospitalitzat
en un hospital
però clar
és més probable
que aquest malalt
de la sida
perquè té les defenses
més baixes
contraigui
alguna altra patologia
que a més a més
se li compliqui
precisament
i porti
casos com...
El gran problema
que tenim avui en dia
és el que dèiem
els late presenters
late presenters
el que dèiem
els presentadors tardius
és a dir
que molta gent
per vergonya
per el que sigui
o perquè no sap
com fer-ho
no es fa el test aquest
llavors
quan es presenta
al sistema sanitari
ve ja molt avançat
i aquests són els malalts
que engruixen
com deia el doctor Olíac
els malalts ingressats
aquests
i els que tot i sapiguent-ho
i tenint un tractament
no el prenen
llavors l'evolució
és la mateixa
llavors aquests casos
que ingressen
són per dir-ho
d'alguna manera
més desesperats
perquè tenen aquestes pulmonies
tenen tuberculosi
tenen hepatopaties
tenen moltes coses
i aquest és la gran lluita
perquè estan representant
el 60% dels nous diagnòstics
la gent que està molt avançada
per exemple
un tema que ara està molt en boga
i que nosaltres a la tecla
som un dels grans especialistes
en conjunt
és el si de l'edat geriàtrica
com?
l'edat geriàtrica?
amb gent gran
amb gent de més de 55-60 anys
nosaltres tenim gent
de 74-82 anys
que els porta vital
i aquests
són un altre tipus de malalts
també
cada vegada més
hiperrepresentats
i a més
el 90%
són homes
que fan sexe amb homes
és a dir
homosexuals
i aquests
per vergonya
per desconeixement
perquè es pensen
que els mals
que tenen
són associats
a l'edat vital
quan arriben
arriben a la situació
molt desesperada
i això fa que la veritat
sigui difícil
a vegades
el diagnòstic
perquè no t'ho penses
perquè un ve
un xaval jove
que diu
que es punxa drogues
i que va ofegant-se
com deia el doctor Léa
se'n fa la plaga
ja sabem el que té
però en canvi
un senyor gran
de 80 anys
si no estàs molt
específicament entrenat
podràs pensar
que té 40.000 coses
abans que la sida
i això cada vegada
és més important
aquest número de malalts
i arriba a ser
quasi un 10-15%
dels nostres malalts
els de més de 65 anys
Déu-n'hi-do
sí
alguna cosa més
doctor Pedrol?
res, sobretot
que vull insistir moltíssim
en el que avui
per cada vegada
la sida parlo molt d'això
i no vull ni parlar
que és preservatiu
preservatiu
i preservatiu
jo crec que és la forma
ideal
sempre a més
no relaxem-nos
els homes i les dones
són monògamos consecutius
vol dir que
jo t'estimo molt
i sobretot
les xarxes joves
i només tenen una nòvia
però del més
que li dura la relació
el més següent
és m'estima molt
i vol dur més
amb aquella i això
quan tu te'n vas al llit
te'n vas al llit
amb aquella persona
i amb la seva història sexual
per tant
això és importantíssim
que ho tinguem en compte
doncs amb aquest missatge
així de clar
i així de contundent
del doctor Enrique Pedrol
acabem aquest espai
de divulgació
sempre de temes de salut
avui hem parlat
de la sida
recordant que l'1 de desembre
es commemorava
com és habitual
cada any
el dia mundial
de la sida
doctor Enrique Pedrol
cap de l'àrea de servei
de medicina interna
de la xarxa
moltes gràcies
per les seves explicacions
i fins la propera
moltes gràcies
i gràcies també
al doctor Javier Oliac
el director de l'hospital
Santa Tegla
que com cada dimecres
a qui ens acompanya
en aquest programa
gràcies i fins la setmana vinent
molt bé
moltes gràcies
adeu-siau
adeu-siau
de l'hospital
de l'hospital
Fins demà!