Aquesta és la sintonia de l'espai Eines que fem cada setmana
des d'aquí des del matí de Tarragona Ràdio
amb el suport de la CEPDA de la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona.
Un espai que, en fi, ja sabeu que el que pretén és donar a conèixer,
explicar, informar, difondre els ensenyaments, els cicles formatius,
els ensenyaments en general de la formació professional
que s'imparteixen aquí a la ciutat de Tarragona.
Avui farem un programa segurament molt especial
perquè bàsicament els protagonistes són alumnes,
tot i que també tenim altres perfils de convidats,
però primer que res saludem el coordinador de l'espai Eines,
el Francesc Potau, que després d'una absència de tres setmanes
per un problema de salut que afortunadament ha superat,
el tornem a tenir aquí i, a més a més, estem molt contents
que torni a estar els micròfons a la ràdio.
Francesc, molt bon dia.
Bon dia, Ricard. Moltes gràcies per la benvinguda.
Avui deia, Francesc, que és un programa d'un pèl diferent
perquè volem explicar d'alguna manera com alumnes
que presenten algun tipus de discapacitat
poden cursar els seus estudis amb la màxima normalitat possible, no?
Després de, i s'ha de dir així, després de tres anys del programa d'eines,
que com havíem parlat enguany de fer-lo,
és un programa, com dius tu, és un programa molt especial.
Programa perquè qualsevol jovent que ens està escoltant
o qualsevol família que ens està escoltant,
que ens ha anat escoltant dimarts, rere dimarts,
doncs, evidentment, hi ha jovents amb necessitats educatives específiques,
necessitats educatives especials,
amb discapacitats tant visuals com físiques,
com físiques que realment tenen la força, l'esperit,
l'ànim de poder aprendre un ofici per prendre una professió,
per tirar endavant una professió
i per accedir al món laboral com qualsevol altre.
Llavors, el programa que tirem endavant
és un programa que ho fem amb l'estimable col·laboració
de la Fundació ONCE, de la ONCE,
amb una gran estimable col·laboració.
Després també comptava, no és que no ha pogut ser al final,
per uns temes interns, Repsol.
Repsol té un programa que es diu Salvem Barreres,
que ajuda discapacitats jovens que volen accedir a la formació professional
i després, evidentment, el Departament d'Ensenament,
que fa una educació o intenta fer una educació inclusiva,
educació que el que vol és incloure alumnes adaptant
o modificant currículums per poder accedir a cicles formatius.
Llavors, el que tenim són alumnes de formació professional
amb la seva experiència formativa,
que ja han passat uns estudis, que volen continuar estudis,
una mare, una mare que representa pares i mares,
pares i mares, i després l'estimable col·laboració de la ONCE
amb la Raquel Sabella.
Doncs anem a presentar les cinc convidades,
perquè, a més, són cinc convidades les que tenim avui en aquest programa.
D'una banda, l'Anna Pilar Zanfanyo,
ella és alumna d'Elies Vidal i Barraquer,
titulada de formació professional en relacions públiques
i superior en animació sociocultural.
Anna, molt bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya la Susana Ortiz Barruezo,
ella és alumna, també d'Elies Vidal i Barraquer,
titulada en un cicle formatiu de grau mitjà de gestió administrativa,
i ara està preparant l'accés a un cicle formatiu de grau superior.
Susana, també, molt bon dia.
Molt bon dia.
I la tercera alumna que ens acompanya és l'Aisea Monge,
ella és alumna d'Elies Pere Martell,
titulada en arts gràfiques i actualment alumna
de l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.
Aisea, molt bon dia.
Bon dia.
I, a més a més, d'aquestes tres alumnes,
ens acompanya la senyora Ramona Valenzuela,
ella és la mare de l'Aisea
i membre de la Junta de l'Associació d'Ajuts
als Malalts de la Síndrome d'Asperger,
una síndrome, per cert,
una associació de la qual, per cert,
vam parlar ahir amb el seu president en aquest programa.
Senyora Valenzuela, també, molt bon dia.
Molt bon dia.
I acabem amb Raquel Saavedra,
ella és cap dels serveis pels afiliats de la ONCE
de l'Organització Nacional de Sex
aquí a la ciutat de Tarragona.
Raquel, també, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs, si us sembla,
comencem parlant una mica dels testimonis,
amb els testimonis,
amb els propis protagonistes,
amb aquests alumnes.
I comencem amb el cas de l'Anna Fanfanyo.
Explica'ns, Anna,
què has estudiat,
què estàs estudiant,
quina ha estat la teva experiència?
Bé, jo, com bé has comentat,
vaig començar amb formació professional,
que vaig acabar amb l'especialitat
de relacions públiques,
i després,
quan es van crear els cicles de grau superior,
que vaig ser de les primeres promocions,
vaig fer un cicle d'animació sociocultural,
del qual després vaig tindre la sort
d'integrar-me laboralment
amb la meva casa,
com és la ONCE,
i a la que ja porto 10 anys,
vaig tindre molta sort,
la veritat,
perquè d'estar treballant a casa,
del que m'agradava,
i la veritat que animar totes aquelles persones
que tinguin ganes d'estudiar
i que els agradi fer coses,
que ho facin,
perquè la veritat és que val la pena
i es pot acabar, doncs,
integrant-se laboralment.
Quants cursos has fet, doncs, en total?
Doncs vaig fer els cinc cursos
de formació professional
i després vaig fer dos anys
de cicle formatiu.
I per què aquests estudis?
Perquè realment és el que t'agrada,
el que t'agradava i el que t'agrada?
Sí, sí.
La veritat és que jo tenia molt clar
des del principi
què és el que m'agradava.
M'agradava dedicar-me al món de l'esport,
he sigut esportista tota la vida,
i va ser, doncs,
quan se va crear aquest cicle formatiu,
vaig veure que era el més adequat
pel meu perfil
i llavors me vaig decidir per fer-ho
i després, doncs,
vaig tindre molta sort
d'integrar-me laboralment.
I, escolta,
el tema del dia a dia,
a les classes,
quin problema o problemes
podies tenir
si és que n'has tingut
quan estudiaves
per la teva discapacitat,
en aquest cas visual?
T'ha representat
algun problema o no?
A veure,
problema no em va representar
gaire,
perquè la veritat és que
amb el suport
de l'equip professional
que tenim a la 11,
vaig tindre molta sort
de comptar amb un professional
que venia
quasi cada setmana
a l'escola
a parlar amb els mestres,
a fer les diferents adaptacions
que jo necessitava, doncs,
per seguir les classes
al dia a dia
com un alumne normal.
I la veritat és que
l'únic problema
que em vaig poder trobar
va ser, doncs,
que amb alguns mestres
que tenia el cicle formatiu,
doncs,
que per la meva discapacitat,
doncs,
veien que podia ser
una mica complicat
que em pogués integrar
laboralment
dintre del món
de l'animació,
però com és un camp
de treball
molt, molt ampli,
la veritat és que
no va haver cap problema.
Però els professors,
alguns professors
et donaven a entendre
que ho tindries molt difícil?
Sí.
La veritat és que sí.
És a dir,
no t'anivaven gens
al revés?
No, no.
Però com tenia molt clar
el que volia estudiar
i el que volia fer a la vida,
no em va causar cap problema.
Em sembla molt interessant
que expliques a l'audiència
ara mateix,
per exemple,
què estàs fent?
És a dir,
malgrat que els teus professors
o alguns
en un moment determinat
et diguessin
ui,
Anna,
difícilment
podràs fer
el que t'agrada.
Ara,
doncs,
precisament,
què estàs fent?
A veure,
jo,
clar,
jo per la meva discapacitat
visual
a certa distància
no veig,
llavors,
clar,
és complicat
que dintre
del que és
l'animal sociocultural
jo em pugui dedicar
una mica
al món del monitoratge,
però jo realment
les tasques
que estic desenvolupant
són bàsicament
de gestió i organització,
tant de tallers
com per la gent gran,
colònies
per als nens,
competicions esportives,
actes esportius,
és una mica
jo em dedico
a l'organització
i a la gestió.
I bé?
Bé,
sense cap problema,
molt contenta.
T'agrada la feina
que fas?
Molt, molt.
D'alguna manera
estàs fent una feina
de pensar,
de dirigir,
de coordinar,
no?
Sí.
Quan dic de pensar,
clar,
de pensar,
doncs,
activitats.
Clar,
sempre has d'anar
pensant activitats
per poder realitzar amb els afiliats
i quines són les adequades
i quines poden desenvolupar,
no?
Ens pots explicar algun exemple?
Doncs,
mira,
per exemple,
nosaltres aquí a Tarragona
estem treballant
amb la província
de Tarragona i Lleida
i fem,
doncs,
des de les colònies
que fem d'estiu els nens,
com tallers diversos
que fem pel col·lectiu
sense activitat,
des de manualitats,
costúria,
memòria,
jardineria,
a Lleida
estem fent també
un taller molt peculiar
que és un taller de fusta,
on treballem la fusta,
o sigui,
fem molts tallers
perquè els afiliats
doncs,
puguin ocupar
el seu temps lliure.
Quan anaves a classe
al Vidal i Barraquer
eres l'única persona,
l'única alumna
amb algun tipus
de discapacitat?
No,
jo em sembla,
si no recordeu malament,
hi havia
un altre noi
amb discapacitat visual
i hi havia
dues persones
també amb discapacitat física,
em sembla.
Sí,
no?
Què dius,
perdona,
Francesc?
que sí,
que recordo,
recordo
que la promoció
de l'Anna
no era l'única.
I què tal
el dia a dia
amb els companys,
amb els professors,
Anna?
Jo la veritat
és que a l'aula
em vaig integrar
molt bé
sense cap problema,
els companys
sempre m'ajudaven
tot el que podien,
sempre et trobes
amb casos
de companys
que t'intenten
fer la guitza
però a veure,
el que has de fer
és que això
no et faci mal
i tirar endavant,
o sigui,
has d'intentar
passar una mica
d'aquestes situacions,
no?
perquè són
les que et poden
enfonsar
i no has de deixar
que això
et faci
perdre una mica
el ritme
de lo que són
els estudis.
Una altra alumna
del Vidal i Barra
que, com dèiem,
és la Susana Ortiz,
ella té el títol ja
d'un cicle formatiu
de grau mitjà
de gestió administrativa.
Susana,
què tal l'experiència?
Doncs molt bona,
va ser molt interessant
perquè ja feia 15 anys
que no estudiava
i, clar,
doncs va ser molt difícil
per a mi
integrar-me
en principi
perquè la gent
era molt jove
la que estudiava
en el meu curs
i, clar,
teníem unes opinions
molt diferents,
no?,
de com havia
de ser una classe.
Però la integració
va ser molt bona,
em van acceptar
gairebé
tots els companys,
sempre hi ha algun
que, doncs,
donava el seu punt
de vista
no gaire agradable,
però bé.
És a dir,
que el cas de la Susana
és molt interessant
també perquè, clar,
tu ets una persona
que havies deixat
d'estudiar
feia temps.
havies tingut
alguna experiència
laboral?
Abans de tenir
un accident de cotxe,
que per aquest motiu
estic en cadira de rodes,
abans de tenir
l'accident
havia treballat
de neteja
a l'hospital.
És a dir,
tens un accident
que et provoca
que hagis d'anar
en cadira de rodes.
Sí.
I quan et planteges,
al cap de quant temps
et planteges
d'estudiar
gestió administrativa?
Quan canvia
la meva situació familiar.
Els meus pares
es separen
i decideixo
doncs
anar
a buscar treball.
Què passava?
Que si no tenies
un mínim d'estudis
no trobaves res.
Vaig decidir
llavors
doncs
posar-me
a estudiar.
Perquè
almenys
un grau
mitjà
que és el que
normalment
demanen
per una minusvàlida
però que ara
en aquests moments
no és
prou
no és suficient.
Per això
estàs preparant
l'accés
a un grau superior?
Sí,
és per això.
Perquè ara
demanen
a les
auxiliars
administratius
de les empreses
mínim
una diplomatura
i això
clar
no està
al meu abast
ara
en aquests moments.
Doncs primer que res
explica'ns una mica
què s'ha estudiat
perquè d'això
ja fa temps
del grau mitjà
o és del curs passat?
2008-2009.
Fa relativament poc.
Aleshores,
què has estudiat
en gestió
administrativa?
Doncs
tot el relacionat
amb
l'administració
vull dir
doncs
aplicacions
informàtiques
comptabilitat
no sé
facturació
arxiu
Estàs contenta
d'haver fet
aquesta tria?
Molt bé,
sí,
estic molt contenta
molt contenta
perquè
dins dels
treballs
que puc
arribar
a fer
doncs
em sent
assequible
per a mi.
I ara exactament
què estàs fent?
Preparant
què vol dir?
Preparant
l'accés
a un grau superior?
Doncs estudiant
l'accés
a grau superior
perquè vaig fer
també
estudiar
a nivell
C de català
que el tinc
aprovat
també
vaig fer
cursos
de comptabilitat
aplicada
informatitzada
i tot això
és preparant-me
continuar preparant-me
fins que no trobi
un lloc
per treballar.
Però aleshores
tu l'any que ve
voldries estudiar
aquest de grau superior?
Sí
si l'aprovo
evidentment.
Has d'aprovar
primer?
Sí.
Has de passar
un examen?
He de passar
un examen
l'aprovar
d'access
a grau superior
i després
la meva intenció
és apuntar-me
secretariat.
Secretariat
que és un dels cicles
que es fan
a vida i barraquí
que n'hem parlat
en aquest espai
moltes vegades.
D'alguna manera
el fet
que en un moment
determinat
de la teva vida
després de l'accident
i arran d'aquelles
qüestions familiars
que ens explicaves
diguis
ara em poso a estudiar
amb la perspectiva
que ara dóna el temps
et sents
molt millor
amb tu mateixa?
em sento millor
sí
i penso que
va ser una pena
que no hagués estudiat
abans
aquesta és la meva
opinió
ara
però clar
mentrestant
doncs
jo era feliç
a casa
vull dir que
jo tenia
doncs la meva vida
realitzada
feia la feina
de casa
anava a passejar
els meus gossos
anava de compres
ho feia tot
però clar
va arribar
un moment
en què
més que res
la meva situació
econòmica
no era la
la millor
i vaig decidir
estudiar
per trobar treball
el cas de la Susana
l'hem sentit
tantes i tantes vegades
en aquest espai
eines
en què joves
que no havien estudiat
que entren
en el mercat laboral
doncs això
molt joves
i que al cap d'un temps
diuen
anem a formar-nos
Francesc
què volies afegir?
jo voldria afegir
el següent
l'Anna Zanfanyo
ens ha parlat
del que ha estat fent
ara
amb molta modèstia
està col·laborant
assistint
animant
quasi dos mil
afiliars
de la provincia de Tarragona
que es diu aviat
com a qualsevol
està fent unes pràctiques
post-titulació
que quan va fer
el títol
quan va fer el cicle
perdó
també va fer
les pràctiques
la Susana
la Susana
en l'any que ha fet
la gestió administrativa
ha estat
ha estat fent pràctiques
i ha fet pràctiques
al Col·legi d'Advocats
de Tarragona
pràctiques que ella ens explicarà ara
com van anar
és a dir
ells també tenen que fer
les seves pràctiques
igual com
com qualsevol altre
com van anar
les pràctiques
Susana
perfectes
primer que
que em van
la Roser Galufré
vaig sentir la sort
que em va
buscar
com a
empresa
per fer les pràctiques
l'il·lustre
Col·legi d'Advocats
de Tarragona
que està
perquè
està completament adaptat
del seu lavabo
per a mínims vàlids
a la taula
que jo tenia
era immensa
podia treballar
perfectament
i lamentablement
agafar l'ordinador
no l'agafava
perquè
era
de matí
i clar
ja estaven tots ocupats
però també
vaig tenir l'oportunitat
d'introduir dades
de tenir l'ordinador
sempre que fallava
qualsevol dels altres
treballadors
que havien d'anar
a qualsevol altre lloc
a treballar
part en l'experiència
molt positiva
l'experiència positiva
la gent molt amable
igual que a l'institut
els professors
excepcionals
a tu
al contrari
del que li va passar a l'Anna
que algun professor
li va dir
tu no trobaràs feina
o ho tens
molt difícil
a tu sempre
et van animar
com a qualsevol altre alumne
que quan està estudiant
clar
el que vol és tenir
la seva
sortida professional
sempre
sempre em van animar
sempre em van dir
que potser
trobaria
treball
aviat
aquesta no és la situació
perquè lamentablement
estem vivint
en una època
econòmica
lamentable
i
clar
és per això
que
jo estic molt contenta
amb el professorat
amb tots
eh
amb el directo i tot
l'únic problema
que vaig tenir
és que estava a l'institut
en obres
que això ja
clar
per anar en cadira de rodes
en cadira de rodes
doncs havia de baixar
per anar a la planta de baix
després les aules
queien
el sostre queia
el de punt nostre
que va ser una època
molt difícil
per a l'institut
Vidal i Barrac
la Susana
va agafar
justament els dos anys
d'obres
del Vidal i Barrac
justament els dos anys
el pitjor moment
un edifici
dels anys 40
de després de la guerra
ara
doncs imagineu
la programàtica
que es va trobar
la Susana
ara Susana
el que vol diràs
és que al setembre
poder tornar
no?
sí
és el que més t'agradaria
poder continuar estudiant
m'agradaria continuar estudiant
i si pot ser treballant
també alhora
i
i desitjo i espero
que l'institut
no caiga damunt meu
segur que no
les obres s'han acabat ja
no?
s'han acabat
home ja si
s'han fet obres
se suposa que l'institut
deu estar
un institut
diria jo modèlic
molt bé
sí sí ja m'ho han dit
està perfectament
la tercera alumna
com dèiem
és de l'iespera Martell
en aquest cas
la Izea Monge
ella ha estudiat arts gràfiques
i ara estàs
a Izea estudiant
a l'escola d'art i disseny
què estàs estudiant exactament?
ara en aquest moment
estic estudiant il·lustració
i què?
què tal?
com va?
doncs bé
està bastant bé
a més és un curs
que volia estudiar
des de ja fa temps
però m'he tingut
que desvia una mica
de la rama que es diu
perquè al principi
i des de la secundària
volia estudiar il·lustració
perquè a més era el curs
que tenia més a prop
a Tarragona
i vaig fer el batxillerat abans
l'artístic sobretot
perquè des de batxillerat
fins al cicle superior
no tens que fer l'examen
ni res
m'he trobat les dificultats
que em costava
les llengües
això
mai
això he tingut la dificultat
de no poder-lo aprovar
l'he intentat recuperar
a poc a poc
i vaig fer el cicle superior
el cicle mig
d'arts gràfiques
va ser un recomanament
que em va donar
la psicòloga del centre
em van estar parlant
vaig anar
me'n vaig inscriure
vaig fer el curs
i ara
vaig haver de fer
l'examen d'ingrés
ingrés al superior
i ara estic fent aquest curs
i arts gràfiques
que tal
els estudis
d'arts gràfiques
estàs contenta
perquè si dius
és una recomanació
que em van fer
un cop fet
els estudis
estàs contenta?
sí
al principi
em va fer una mica
d'estranyesa
perquè deien
que estava relacionat
amb el dibuix
és el que ens diuen
normalment
però després
quan vas
és una mica
això
perquè
hem utilitzat
la maquinària
i això
no l'hem tocat mai
és més bé
utilitzar
el muntatge
dels documents
com hem d'imprimir-lo
utilitzar la maquinària
els diferents
sistemes
d'impressió
i una mica
els sistemes informàtics
d'illustrator
els estudis
aquests també són
de dos anys?
és
en el lloc
on estic
que és el Pere Martell
vaig estar
el Pere Martell
va ser un any
però després
els altres
són dos anys
al superior
si no
ho tinc mal entès
però
l'enconvenient
que hi ha una mica
és que és una gran
quantitat d'hores
al ser un any
d'impressió
perquè està
molt concentrat
no?
sí
li havies de dedicar
moltes hores
als estudis
també has fet pràctiques
o en aquest segle
no n'hi havia pràctiques
estables?
estic
es comencen les pràctiques
justament
si aproves el primer trimestre
el primer curs
que són
mitjançants
abril
i ara
les estic continuant
amb il·lustració
ara has començat?
no
la vaig començar
quan estava
fent el cicle mig
i on les has fet?
les continuo fent
a la impremta
a la impremta
a la impremta
a la impremta
a la impremta
i què tal
l'experiència
de les pràctiques?
doncs
bastant bé
em va sorprendre
perquè em van acollir
bastant bé
al principi
no sabia
com utilitzar
com coordinar-me
em van ensenyar
a poc a poc
a utilitzar
la maquinària
a utilitzar
una mica més
l'indesign
i a fer
el que és
maquetació
i enquadernació
això m'ha ajudat
a aprendre
com
tot el sistema
s'hi comprenent
millor
en el dia a dia
a Izea
què et suposa
de dificultat
al seguir
el ritme
d'estudis
d'altres alumnes?
a tu
què et comporta
tenir
aquesta malaltia
aquesta discapacitat?
més bé
no és que costi
així
amb els altres alumnes
sinó que
costa més
en la comprensió
per part del professorat
ara
en el superior
que estic fent
d'illustració
el que és
temes
d'exercicis
pràctics
que tenim
de
dibuix artístic
també
els sistemes
d'illustració
això no tinc
problemes
el tinc
bastant adaptat
fàcilment
els únics
problemes
que tinc
una mica
és
les hores
que són
molta matèria
sobretot
en
història
de la imatge
gràfica
que és
molta matèria
explicada
parlada
que s'ha de concentrar
això és una
de les dificultats
que em trobo
estàs contenta
del que estàs estudiant
en general?
sí
no t'empenedeixes
no
d'haver triat
aquest camí?
no
i a més
estàs convençuda
que cal formar-se
i que cal estudiar
el màxim possible
per tenir
després una
bona feina
això mateix
la ICA
si m'ho permet
si m'ho permets
que digui
només té un descontent
la ICA
que és que
no té el títol
perquè li falten
les pràctiques
del Pere Martell
perquè no li deixen fer
o no es pot fer
a l'estiu
jo des d'aquí
demanaria
demanaria
als instituts en general
de formació professional
a veure
Francesc
que vols dir
ah clar
perquè ella les voldria fer a l'estiu
i les pràctiques
s'han de fer
durant el curs
d'actiu
s'ha de fer durant el curs
s'ha de fer durant el curs
realment a l'agost
els instituts
estan tancats
el professorat
s'entén que està
de vacances
però
l'empresari
si l'empresa
per si de si
està oberta
no estaria més
que podessin
continuar les pràctiques
durant el mes de juliol
i el mes d'agost
per acabar de fer les hores
perquè la ICA
per la seva titulació
li demanen
400 hores
que no és
si li donessin l'oportunitat
de fer el juliol i l'agost
potser
acabaria les pràctiques
i llavors
tindria el títol
que és el que li falta
per tenir el títol
d'arts gràfiques
és així?
Sí?
Ho demanem?
Ho demanem des d'aquí
com a mínim
a veure si
a veure si ens fan
si ens fan cas
la mare de la ICA
que la presentàvem
al principi
ens acompanya
ella és membre
de l'associació
de la síndrome
d'Esperger
que precisament
va ser un dels temes
que ahir vam tractar
en aquest programa
dins de l'espai
dins de l'espai tothom
ens agradaria
que ella
la Ramona Valenzuela
des del seu punt de vista
de familiar
de mare
de la ICA
ens expliqui una mica
com veu
els estudis
de la seva filla
els veu
molt bé
i sobretot
és a dir
per a mi
el més important
és que està fent
el que realment
a ella li gusta
perquè
quan realment
facem un
o estudiamos
algo
en el qual
no estem convencits
sinó que
única i exclusivamente
lo facem
tal vez
por una salida
profesional
mejor
després te das cuenta
que no és
el camino
el camino
correcto
jo
sempre he tratado
de apoyarla
en
este camino
que ella ha elegido
perquè
des de bien
pequeñita
és a dir
ho tenia
molt clar
és a dir
hi ha altres
altres
persones
que
lleguen
a cierta edad
i no sabes
realment
todavía
què és
el que
te gusta
o què és
el que
quieres
hacer
tienes
dudas
ella
desde
bien
pequeñita
tenia
su
camino
en ese
sentido
muy
claro
que
pasa
que
lógicamente
es tal vez
una profesión
que no sea
de las
que pueda
tener
más
posibilidades
pero
yo
siempre
la he estado
apoyando
para que
realmente
enfile
por el
camino
que ella
ha escogido
y
realmente
pienso
que
cuando tú
escoges
unos
estudios
una profesión
en la cual
tú
pones
todo
tu
potencial
te
es
mucho
más
fácil
a nivel
de estudios
a nivel
de todo
para poder
realmente
conseguir
lo que tú
quieres
¿Quin
ha de jugar
la familia
una madre
un padre
el conjunto
de la familia
en una persona
que tiene
esta síndrome
desperger
una malaltia
más minoritaria
como explicábamos
ahir
y hemos explicado
en otros momentos
del programa
¿Quin papel
juega usted
o cree
o recomanaría
a los padres
y a las familias
que tengan
alguna otra
persona
con esta síndrome
yo puedo dar
es decir
mi punto de vista
lo que yo
en ese sentido
puedo
opino
y
es que los
escuchemos
es decir
porque
tal vez
nosotros
precisamente
porque vemos
que tienen
toda una serie
de dificultades
querríamos
encaminarlos
por un sitio
porque creemos
que por ahí
tienen más
facilidades
y no escuchamos
realmente
lo que ellos
quieren
mi opinión
en ese sentido
es que los
escuchemos
qué es lo que
realmente ellos
quieren
que veamos
el potencial
que tienen
y por ahí
los encarrilemos
porque realmente
si a ellos
les gusta
algo
no les va a importar
el tiempo
no les importa
el trabajo
el esfuerzo
nada
porque realmente
están haciendo
algo que les gusta
para ellos
es
pues
no es
como le dice
un día
es fiesta
pero más o menos
igual
porque
es lo que realmente
ellos les gusta
y los ayudan
los han de ayudar
en la práctica
materialmente
a seguir
los estudios
sí
no solamente
los
¿cómo?
¿cómo se le ayuda?
pues
hay que estar
mucho
encima
de ellos
por la sencilla
razón
de que se
pierden la concentración
con muchísima
facilidad
y
y sobre todo
buscar
apoyos
que es lo que
estamos tratando
de alguna forma
ahora que
bajo la asociación
nos estamos
estamos un grupo
de familias
con la misma
problemática
para tener
que se puedan
hacer adaptaciones
curriculares
en función
de sus dificultades
porque
es una
traba
muy importante
en la cual
te encuentras
¿no?
ahí sea precisamente
no pasó
bachillerato
artístico
es decir
tuvo
muy buenas
notas
en todo
el tema
artístico
que es lo que
realmente
a ella le gusta
y la dificultad
la tenía
en lenguas
y en historia
del arte
que es donde
necesitan
mucha más
compresión
entonces
ahí es donde
ella necesitaba
un apoyo
es decir
desde
desde el centro
y bueno
pues como no estaba
diagnosticada todavía
pues tuvimos
esa mala suerte
en el sentido
de que no ha tenido
apoyo
bueno
pues muchas veces
a lo que
te quería decir
a lo que te comentaba
antes
como realmente
es lo que a ella
le gustaba
encontrándose
con la dificultad
de que no pudo
sacar bachillerato
artístico
para entrar
directamente
a la escuela
de arte
pues se presentó
esperó
a cumplir
los 19 años
se presentó
a la prueba
de acceso
y en la prueba
de acceso
ahí la superó
y pudo entrar
en la escuela
supongo que se siente
especialmente orgullosa
muchísimo
más que cualsevol
madre o padre
todos se sienten orgullosos
de los estudios
de los hijos
pero en un caso así
encara
molt más
hemos sentido
el testimonio
que encara les tornamos
a sentir
el testimonio
de las tres alumnes
que nos acompañan
por cierto
tres alumnes
noies
potser
eso también
nos portaría
a un debate
sobre seguramente
l'esperidad de superación
que potser
es más gran
en las noies
que en los nois
els pregunto
va
abans de conversar
amb la Raquel Sávedra
Anna
tu creus que
les dones
teniu més
més esperit
de lluita
de sacrifici
de superar
les dificultats
home
jo crec que en aquest cas
pot ser una casualitat
no
també
tot ve donat
de la persona
l'esperit
de lluita
i de superació
jo crec que això
ho tenim tothom
siguem homes o dones
jo penso que també
que això depèn
de la persona
no pas
que sigui home o dona
però també
s'ha de dir
que en principi
les dones
anem cap amunt
i cada vegada
estudien més
que ara o ara
Aïsia
jo opino
també el mateix
que
és depenent
així també
la persona
no sigui
home o dona
i també
no
simplement
depenent
la situació
en què visqui
no és la mateixa
una persona
que visqui bé
tingui la situació
familiar bé
que un que tingui
una situació
totalment atascada
desenfrenada
és
depenent
Aquesta pregunta
també li traslladó
a la Raquel Saavedra
quan començava
el programa
la presentava
com a cap dels serveis
pels afiliats
de l'Organització
Nacional de Sex
de l'ONCE
i ella que precisament
parla
i conviu
amb persones
que tenen
algun tipus
de discapacitat
visual
i que pertanyen
a l'organització
ens podrà dir
si en general
té la sensació
que
les dones
acostumen
a buscar més recursos
tenen més ganes
d'estudiar
de formar-se
o això
que acabo de dir
doncs en fi
és la casualitat
que avui
sigueu tot dones
en aquest programa
jo sí que crec
que és fruit
de la casualitat
d'avui
sí que crec
que independentment
de ser homes
o dones
tothom busca
recursos
i intentar
facilitar
la seva carrera
sí que és veritat
que estadísticament
som més dones
que homes
i sí que és veritat
que en els últims anys
les dones
completen més
els seus estudis
i la seva formació
acadèmica
perquè actualment
les dones
també treballen
com els homes
és això
el que crec
que influeix
en què veiem
amb el fet
que veiem
tantes dones
estudiant ara
Raquel
i quin servei
presta la ONCE
doncs
els seus afiliats
per poder
cursar estudis
de formació
professional
com els que estem
posant avui
damunt de la taula
bueno
a veure
la ONCE
es preocupa
per tots els afiliats
i per tots els serveis
que presta els afiliats
però concretament
de la formació
des del moment
que un afiliat
estudia
tant educació
primària
secundària
com qualsevol
cicle de formació
superior
o inclús
formació
universitària
la ONCE
presta
recolzament
amb diverses
qüestions
primer
adapta
el lloc
d'estudi
perquè la persona
amb discapacitat
visual
pugui accedir
als seus estudis
com una altra
persona
per sort
haig de dir
que fa uns anys
les persones
amb discapacitat
visual
estudiaven
als centres
de recursos
però actualment
actualment
les persones
amb discapacitat
visual
estan
integrats
a escoles
ordinàries
i estudien
com els seus
companys
doncs bé
la ONCE
adapta
els llocs
d'estudi
perquè les persones
amb discapacitat
visual
accedeixen
amb normalitat
al seu currículu
escolar
també
proporciona
professors
de recolzament
que van
periòdicament
a les escoles
i a les aules
dels alumnes
setmanament
quinzenalment
depenent
de les necessitats
de l'alumne
per què?
per intermediar
amb l'escola
parlar amb els tutors
demanar
els llibres
que l'any vinent
han d'estar
transcrits
per les persones
amb seguesa total
o inclús
demanar
que els exàmens
o els apunts
siguin
lo suficientment
ampliats
perquè les persones
amb dificultats
visuals
puguin accedir-hi
gestionar
també
en el moment
dels exàmens
el tema
del major temps
etc.
No tenim
els professors
de recolzament
per donar-los
assignatures
als discapacitats
visuals
sinó
per facilitar
que puguin accedir
amb tota la normalitat
al currículu escolar
I per exemple
tots els itineraris
formatius
els poden seguir
una persona
amb discapacitat visual
o amb seguesa total?
No
No, clar
No, no, no
Malauradament
No, malauradament no
De fet
quan els alumnes
acaben la seva
educació primària
o inclús
si fan batxillerat
fem sessions
d'orientació
pels alumnes
Per què?
Perquè lògicament
s'ha de fer formació
d'acord
amb el teu perfil
Una persona
amb seguesa total
com és el meu cas
lògicament
no farà
jo què sé
disseny gràfic
per exemple
és lògic
encara que a mi
m'agradés
fer-ho
o no m'agradés
fem l'orientació
La ONCE també té
gràcies a la seva
fundació
FSC
es preocupa
de donar formació
tant a les persones
amb discapacitat visual
com a les persones
amb altres discapacitats
té un ampli
pla de formació
que dona formació
a totes les discapacitats
a més
té
formacions pròpies
té una escola
de fisioteràpia
a Madrid
que aquesta sí que és
una formació
que la podem fer
les persones
amb discapacitat visual
té cursos
d'estenotípia
informatitzada
i hi ha sortides
hi ha afiliats
que estan ajutjats
inclús al Congrés
té uns màsters
que
com he explicat
els centres de recursos educatius
abans estudiaven els nens
però ara
el que es fa
en aquests centres
és
donar formació
als afiliats
tenen màsters
d'auxiliars
de la comunicació
perdó
cursos de formació superior
d'auxiliars
de la comunicació
i hi ha també màsters
que la ONCE
dona ajuts
als afiliats
perquè puguin
excedir
aquests màsters
els màsters
es fan
a escoles externes
aquests màsters
d'en recursos humans
periodisme
i dret internacional
vull dir que
que lògicament
no qualsevol itinerari
formatiu
pot fer-ho
una persona
amb discapacitat visual
però
hi ha un ventall
molt ampli
però hi ha un ventall
molt ampli
i aleshores veig
que és clau
el servei d'orientació
que feu
en un moment determinat
de l'edat
d'aquella persona
per dir-li
mira
potser
en funció
del que a tu t'agrada
pots estudiar
això o allò
sí
clar
ja des del
des del punt de vista
des de l'ajut
del professor
de recolzament
que té l'alumne
en tota la seva vida
acadèmica
ja el professor
el va una mica
encaminant
i va ajudant-lo
després es fan
sessions conjuntes
amb persones
que accediran
al batxillerat
o a cicles
de formació superior
perquè
perquè una mica
donguin
els seus punts de vista
i els puguem orientar
sí que és clau
jo crec que sí
Escolta Raquel
i a l'OMFE
els afiliats de l'OMFE
cada cop tenen més ganes
de preparar-se
de formar-se
és a dir
les noves generacions
la gent jove
que té algun tipus
de discapacitat visual
vosaltres noteu
que cada cop
afortunadament
en aquesta societat
del segle XXI
on cada cop
hi ha més necessitat
de formació en general
ells i elles
també
volen formar-se
Sí, jo crec que sí
jo crec que
els joves que estan pujant
ara
bueno
puc dir que
un 80%
té una formació
de batxillerat
o de cicles superiors
sí que estan formant-se
bastant
I les experiències
que vosaltres teniu
d'aquest contacte
amb els professors
com deies
amb els tutors
en general
observeu molts problemes
o no
o cada cop
també la gent
per tant
els professors
i els alumnes
que no tenen
cap discapacitat
i que són companys
dels afiliats
de la ONCE
doncs
entenen millor
les circumstàncies
i per tant
poden seguir
les classes
amb prou normalitat
No, cada vegada
la veritat és que
cada vegada
hi ha menys problemes
sí que
hi ha una mica
de dificultats
en el tema
que
de vegades
els llibres
per exemple
que s'utilitzaran
al curs vinent
les escoles
costa una mica
que
informin
ens informin
amb suficient
antelació
perquè clar
els llibres
si no estan fets
s'han de transcriure
i si el temps
amb el que donen
les editorials
i els llibres
en els que es treballaran
és just
costa molt
que els llibres
els nens
els tinguin
els de tembre
a temps
com els altres companys
és el que costa
una mica més
i el que s'ha de lluitar
una mica més
per tenir llibres
a temps
perquè s'ha de treballar
amb intel·lació
i clar
les escoles
encara
de vegades
no fan la gestió
amb suficient temps
per nosaltres
no ens tenen en compte
en aquest sentit
però en el sentit
dels companys
dels nostres afiliats
no hi ha cap problema
la veritat és que
cada vegada
per sort la societat
entén més
el que és una persona
amb discapacitat visual
els tutors s'impliquen
si hi ha algun problema
o conflicte
amb el nostre alumne
els tutors s'impliquen
i el resolen
vull dir
inclús ara
hi ha moltíssimes
pràctiques professionals
que abans
els nostres afiliats
costaven més
accedir a les pràctiques
professionals
però ara
hem tingut
una afiliada
amb Rapsol
el Pere Mat
hem tingut
el Fran Colí
els serveis de salut
de Tortosa
vull dir
que cada vegada més
els afiliats
poden fer
les seves pràctiques
professionals
tot i que la ONCE
dona ajut econòmica
a l'afiliat
i a l'empresa
i assegura
l'afiliat
però
l'empresa
sí que permet
que l'afiliat
estigui a la plantilla
fent pràctiques
l'Anna Pilar Zanfanyo
que era la nostra
primera convidada
és un exemple a seguir?
home sí
i tant
perquè home
és una afiliada
que ha fet
la seva formació
amb les seves
pràctiques
i per suposat
sí
o dit d'una altra manera
l'estan seguint
l'Anna Pilar Zanfanyo
molts darrere d'ella
seguint
cicles formatius
estudiant en general
formant-se
sí
hi ha molts exemples
a seguir
després de l'Anna
sí sí
hi ha bastants exemples
sí
home
jo si em permés
Ricard
vaig tindre la sort
de poder
desenvolupar dos estudis
diferents
i
el que era
formació professional
que vaig fer
a l'àrea de relacions
públiques
doncs vaig tindre
la sort
de fer
les pràctiques
amb aquesta casa
i la veritat
és que
jo vaig estar
molt contenta
va ser la meva
primera experiència
i em va portar
una experiència
molt bona
la veritat
i en aquesta casa
i en aquest programa
participa
cada dia
un company periodista
llicenciat en periodisme
com és el Miquel González
que forma part
de la redacció
de Tarragona Ràdio
en el cas
d'una síndrome
Ramona
Ramona Valenzuela
d'una síndrome
d'una malaltia
com aquesta
la síndrome
d'Esperger
el cas
de l'Aisea
de la seva filla
és habitual
és a dir
els altres pares
i mares
que pertanyen a l'associació
tenen fills
això
que poden estudiar
amb més o menys
normalitat
el que volen
i tant
és a dir
de hecho
tenemos
algunos
de los afiliados
que ya
desde bien pequeñitos
es a dir
ya le están haciendo
sus adaptaciones
están con sus
profesores
de refuerzo
y van siguiendo
sus estudios
normal
es lo más importante
es a dir
que se les pueda
diagnosticar
cuanto más pequeños
cuanto antes mejor
porque entonces
es a dir
el sistema
es a dir
tanto el de salud
como el de enseñament
es a dir
estos organismos
ahí tenemos
un puntal
para refuerzo
es a dir
cuesta
tal vez
cuesta un poquito
pero ahí
estamos en la lucha
para poder conseguir
lo máximo posible
a nivel de adaptaciones
y que estos críos
tengan esos apoyos
para que
lógicamente
estén
dentro
del mismo
círculo
que los demás
porque la principal
reivindicación
la principal lluita
quina sería
o quina millora
creuen que necesitarían
bàsicamente
para que
los niños y noyes
que están estudiando
con esta síndrome
puedan mejorar
la eficiencia
la eficiencia
a la hora
de seguir
los estudios
es el tener
esos profesores
de refuerzo
es decir
a su lado
es lo más
lo más importante
y las adaptaciones
que se consideren
las oportunas
porque cada crío
es decir
tiene un nivel
diferente
y cada crío
necesita
su propia
su propia
su propia
adaptación
francés
anem acabando
leines
después
escoltar el
testimoni
de estos tres
joves estudiants
que en fin
yo creo que
impressionan
per las seves ganas
también
escoltar el
testimoni
de la Ramona
Valenzuela
de la Junta
de l'Associación
del Síndrome
d'Asperger
y también
de la Raquel
Saavedra
cap dels
serveis
pels afiliats
de la ONCE
Ricard
yo nada más
una cosa
els oients
que
els oients
la joven que
ens està escoltant
els pares i mares
que ens han escoltat
dir-los
que realment
si tenen un fill
o una filla
amb una necessitat
educativa especial
que
tenen les portes
obertes
a la formació
professional
i tenen les portes
obertes
dels instituts
que imparteixen
formació
professional
a la Raquel
li vull fer una pregunta
que m'he quedat
amb el dubte
qualsevol
discapacitat
un discapacitat
visual
la Fundació
de la ONCE
només atén
discapacitats
visuals
o qualsevol
discapacitat
qualsevol
discapacitat
la ONCE
té una part
que ajuda
la Fundació
11
i la Fundació
11
dona treball
i formació
a persones
amb altres
discapacitats
distintes
de la visual
a més de la visual
llavors
només un apunt
per l'audiència
el Departament
d'Educació
té un marc
regulador
de les adaptacions
i les modificacions
curriculars
adaptació curricular
vol dir
que qualsevol
discapacitat
igual com
hi ha cotxes
adaptats
en els quals
podem conduir
o es poden conduir
evidentment
hi ha una adaptació
curricular
per poder
accedir
amb un títol
una altra cosa
és la modificació
curricular
què vol dir
modificació
curricular
quan aquell currículum
aquells estudis
calen modificar-los
per poder
fer una modificació
curricular
cal
que hi hagi
una sol·licitud
per part de l'alumne
o del pare
o del tutor
cal una documentació
creditativa
de les causes
que motiven
la petició
cal una proposta
de modificació
curricular
elaborada
pel centre
que la transmetrà
els sabers territorials
a la inspecció
aquesta modificació
té dos sortides
una modificació
total
una vegada
acceptada
la modificació
se't pot accedir
tot el títol
llavors
s'obté el títol
o
si no pot ser
la modificació
total
llavors aquella modificació
el que permet
és una certificació
d'una part
del títol
és a dir
com els títols
avui per avui
a nivell europeu
estan subdividits
en mòduls
si se certifica
de 20 mòduls
15
se té la certificació
d'aquella competència
professional
d'aquells 15 mòduls
ho dic
perquè és important
per a tots aquells
que ens escolten
que realment sàpiguen
que tenen un camp
que és l'adaptació
un camp que és la modificació
i com molt bé deia
la Raquel Saavedra
tenim la Fundació 11
i tenim la 11
que és una institució
que realment ajuda
aquestes adaptacions
i aquestes modificacions
molt interessant
com sempre
les peines
potser encara
avui i més
a partir del testimoni
que ens han explicat
a més de casos diferents
per exemple
el de la Susana Ortiz
que té una discapacitat
no de naixement
sinó que
amb ella li canvia la vida
i em sembla
per exemple
un exemple
un exemple a seguir
així que Susana
molta sort
que vagi molt bé
gràcies
a veure si passes
aquest examen
quant el tens
aquesta prova
el 18 de maig
el 18 de maig
el Pere Martell
ja doncs queden 15 dies
estàs estudiant molt
aquests dies
sí
sobretot matemàtiques
matemàtiques
que les porto fatal
no cal que ho diguis
que potser t'estan escoltant
alguns professors
que et faran l'examen
em sembla
com deia Francesc
que és molt interessant
haver sentit
el testimoni
d'això
de persones
que tenen
aquesta discapacitat
la que sigui des de naixement
però també
altres sobrevingudes
en un moment determinat
quan et canvia la vida
en aquest cas
per un accident
així que
moltes felicitats
i molta sort
Susana Ortiz
que vagi molt bé
Anna Pilar Zanfanyo
amb la teva feina
moltes gràcies
d'animadora sociocultural
allò fent
i organitzant
i promovent
pràctiques
activitats
de tota mena
en el món
de la ONCE
també molta sort
a la ISEA Monge
amb aquests estudis
i que
puguis
tenir
una bona sortida
professional
molt aviat
i també
moltes felicitats
a la Ramona
Valenzuera
la mare de la ISEA
i membre d'aquesta
associació
de la síndrome
d'Esperger
i a la Raquel Saavedra
com a cap dels serveis
pels afiliats
de la ONCE
perquè la feina
que fan
des de l'associació
i des de la fundació
jo crec que també
és realment
molt interessant
gràcies
Francesc
jo només donar les gràcies
a la Raquel Saavedra
a la senyora Ramona
a l'Anna
a la Susana
a la ISEA
realment moltes gràcies
per haver vingut avui
a nosaltres
per donar veu
i
recolzar
i ajudar
i donar l'empenta
amb aquells
que realment
han estat
en aquestes circumstàncies
i que poden sortir endavant
com ha sortit vosaltres
moltes gràcies
moltes gràcies
totes 5
així acabem
aquest espai
Eines
que com cada dimarts
hem fet
des del matí
de Tarragona Ràdio
i amb el suport
de la CEPTA
de la Confederació
d'Empresaris
de la província
de Tarragona
Francesc Potau
gràcies
ben trobat
benvingut
ben trobat
aquí un altre cop
als estudis
ens tornem a veure
el dimarts que ve
gràcies
Gràcies.