Aquesta és la cintonia que ens acompanya habitualment cada dimecres,
aquí al matí de Tarragona Ràdio i a aquesta hora.
La cintonia del Curar-se en Salut,
l'espai que fem amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Com és habitual cada dimecres, amb el doctor Javier Uliac,
el director de l'Hospital de Santa Tecla.
Doctor Uliac, molt bon dia.
Bon dia.
I com cada setmana, bé acompanyat avui amb la doctora Inma Pozuelo,
ella és metgessa adjunta del Servei d'Orologia de la xarxa de Santa Tecla.
Doctora Pozuelo, també, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè avui, doctor Uliac, ara ho deia abans a la publicitat,
en el sumari del programa parlem de la incontinència d'orina.
Exacte.
Avui parlarem d'això, de la pèrdua d'orina,
de la pèrdua involuntària de l'escapament involuntari de l'orina.
Que és una situació que té relativament fàcils solucions,
té múltiples solucions,
i sobretot que és una situació relativament habitual.
I que moltes vegades la dona,
perquè és més habitual amb la dona,
això segur que la doctora Pozuelo ara ens ho explicarà en tot detall,
moltes vegades la dona ho viu amb una relativa normalitat
i sense tenir una sensació de tenir cap problema.
quan realment és un problema que moltes vegades provoca limitacions,
fins i tot en la vida social.
No poder fer gimnàstica per por que se t'escapi l'orina,
coses d'aquestes que preocupen.
El que passa és que no això,
no té la transcendència ni la sensació d'una malaltia,
i per tant moltes vegades passa així amagat.
Però podem parlar d'una malaltia o d'un problema de salut?
És a dir, és una malaltia perdre orina?
Perdre orina?
És un problema de salut.
És un problema de salut que té diferents causes,
per tant no és una sola malaltia,
té diferents causes i té diferents solucions.
Bé, problema de salut més que malaltia concreta.
A veure, doctora,
quines són les causes que provoca aquesta pèrdua d'orina?
Hi ha diferents tipus d'incontinència d'orina,
la incontinència d'esforç,
que és ja les dones més grans,
que han tingut part,
que ja fan una vida més sedentària,
que es debilita la musculatura de la pelvis,
i llavors quan tossen, sonriuen,
sonriuen o fan algun tipus d'esports,
s'escapa a l'orina.
Després existeix l'incontinència d'urgència,
que és una alteració de la bufeta,
que té una hiperactivitat,
i llavors quan s'omple una mica
ja té unes ganes d'anar corrents a fer pipí,
i de vegades s'escapa.
És a dir, bàsicament serien aquestes dues?
Sí, de vegades quan hi ha algun problema neurològic,
la incontinència d'urgència
també és una incontinència,
un problema neurològic,
no és idiopàtic,
sinó ja és per problemes neurològics.
Això passa, doncs, només bàsicament en les dones?
No, també existeixen homes.
Passa que és molt més freqüent en dones
perquè l'oretre és molt més curta,
també és molt més dèbil,
i llavors és més fàcil que se s'escapi a les dones.
I això, a partir d'algunes edats també en concret,
és més habitual?
És a dir, com més grans són les dones,
és més habitual?
O també pot passar en dones i homes joves?
Pot passar també en gent jove,
però, clar, mentre més gran, més dèbil és la musculatura
i més fàcil que s'escapi.
Llavors, en la població general hi ha un 8% d'ingontinència d'orina
i en les dones de més de 68 anys
hi ha un 37% d'ingontinència d'orina.
És a dir, que a partir d'una certa edat...
L'edat va augmentant.
Clar, a partir dels 65 anys, per exemple,
hi ha una part significativa de la població
que té aquesta pàrdua o incontinència d'orina.
I aleshores, com...
És a dir, hi ha algun signe que la dona vegi
que realment això ja comença a ser un problema de salut?
És a dir, quan passa molt sovint
és quan la dona ha d'entendre
que té ja aquest problema de pàrdua d'orina?
En principi, ja, quan s'escapa una mica, ja es poden...
Encara que sigui un dia de manera esporàdica?
Si és un dia de manera esporàdica, no,
però si ja comença en dues setmanes, un mes,
que veus que comença, encara que siguin gotes,
ja es podria posar una solució per això.
I aleshores, què recomanen a la persona que té aquest problema?
En principi, s'ha de fer la consulta a mitjà de capçalera,
i llavors valorar la derivació a l'oròleg o al ginecòleg,
que és el que portem habitualment a aquest tema,
i valoraríem quin és el millor tipus de tractament
per veure si és una incontenència d'esforç
o és una incontenència d'urgència,
per veure quin és el millor tractament.
I aleshores, com es valora la situació de cada pacient?
Quin tipus de proves, per dir-ho d'alguna manera,
poden fer aquestes dones?
Es fa una anamnesi per veure quins antecedents té,
es fa una exploració física per veure si al tossir se'ls escapa
o si hi ha alguna alteració vaginal,
algun cistocel, alguna cosa,
i després es pot fer un estudi aerodinàmic
per valorar si al contraure la musculatura abdominal
s'escapa el pipí
o és la bufeta la que fa contraccions involuntàries.
Habitualment, quin és el cas més habitual?
Dels dos supòsits que ens comentava, doctora,
quin és el més habitual?
El més habitual és l'incontenència d'esforç.
D'esforç.
D'esforç.
Perquè l'altre seria més greu, entre cometes?
No.
No.
Igual.
Són igual.
La gravetat, per dir-ho d'alguna manera,
el problema de salut és la mateixa.
Sí, el problema de salut és la mateixa,
que s'escapa, van mullades,
i això fa olor,
i això no és normal, no és habitual.
Ni és gaire higienic,
ni, en fi, a part que cal evitar-ho si és possible.
Aleshores, la incontenència d'esforç, com es tracta?
Es poden fer exercicis d'enfortir la musculatura pèlvica,
que són els exercicis de Kegel.
D?
De Kegel.
I quins són aquests tipus d'exercicis?
És, en principi, controla l'esfíntia uretral i l'anus,
que és el que controla els nostres capes d'orina,
és el múscul elevador de l'anus,
que llavors s'ha d'enfortir per poder augmentar la musculatura
i que aguanti la pressió abdominal.
D'acord?
I després, si ja és molt important,
l'incontenència, un grau 2, un grau 3,
es posen unes malles per recol·locar l'oretre al seu lloc
i que pugui mantenir la continència.
Aquests exercicis físics que comentava,
es poden fer a casa?
És a dir, es recomanen a la pacient
que ho vagi fent habitualment a casa?
Es poden recomanar que es facin a casa
o de vegades també tenim el servei de fisioteràpia
que els ensenyem com fer-los.
Clar, perquè no és fàcil
i potser s'ha d'ensenyar realment
com fer correctament l'exercici.
Clar, perquè s'ha de buscar quins músculs
són els adients per fer exercici.
I aleshores el millor és anar al servei de fisioterapeutes.
Sí, però s'ha de derivar a través de l'oròleg,
el ginecòleg,
perquè ell valori quina és la millor indicació.
I aleshores aquests exercicis s'han de fer
durant molt de temps, habitualment.
És a dir, quin és el tractament
que segueixen la majoria d'aquestes dones?
És durant molt de temps permanent
o en alguns casos és molt puntual?
S'ensenyen i llavors s'han de fer tres cops al dia
durant uns tres o sis mesos
per veure si això fa millorar la inconderencia d'orina.
Llavors, si veus que no millora,
llavors s'ha de valorar fer la cirurgia.
Cirurgia.
És a dir, hi ha també aquí la vessant quirúrgica.
I què s'ha de fer, doncs?
Llavors, actualment,
es col·leguen unes malles de polipropiler
de material sintètic
que fan que l'oretra
la pugem una mica
perquè no sigui tenit per mòbil
i pugui mantenir la continència.
Aquestes malles són el TOT,
T-U-B-T,
que són malles sense tensió,
que es col·loquen i es deixen,
que fan fibrosar tots els teixits
i fan que l'oretra ja no es pugui moure.
I després existeixen les malles de rèmex,
que són regulables,
que així pots posar més o menys tensió
per poder valorar que no hi hagi més incontinència.
Aquest cas seria ja l'extrem?
És a dir, aquesta solució només s'arriba
si prèviament totes...
Totes les altres malles no han funcionat.
No han funcionat.
I això és molt habitual?
És a dir, hi ha un tant percent de les dones
que han de recórrer aquesta intervenció?
Al principi, amb les primeres malles,
amb un 10%, ja no se'ls escapa.
I la incontinència d'urgència,
que ens ha comentat al principi, doctora,
quin tractament ha de seguir, doncs?
Per la incontinència d'urgència,
és com una hiperactivitat
i el que existeix,
que és per mitjançant clonèrgics,
uns ma...
Mitjançant què?
Perdoni que insisteixo,
perquè algunes expressions...
La estimulació de l'agufeta
és per unes hormones
que són els culinèrgics.
Llavors, els medicaments
que existeixen actualment
és un anticulinèrgic,
que fan que l'agufeta
tingui menys estimulació
i llavors tingui menys ganes
d'anar al lavabo.
És ganes que quan arribo a casa
ja anar corrents,
que si no trobo el lavabo
se m'escapa,
de vegades al tocar-se l'aigua fernada,
i tot això.
I el tractament que segueixen,
doncs, també...
És un tractament mèdic.
Mèdic.
Per aquest no hi ha tractament quirúrgic.
Mèdic vol dir medicaments.
Medicaments, sí.
Una pastilleta al dia.
Molt de temps?
De manera permanent?
Habitualment això és de manera permanent.
Aquest seria un tractament permanent.
Però aquests casos
són menys quantitat.
Si anem a les estadístiques,
aquest cas,
incontinència d'urgència...
Seria un 70% d'esforç
i un 30% d'urgència.
I els hi arriben molts casos
a la xarxa?
O vostès creuen que hi ha...
Els metges creuen que hi ha moltes dones
que porten aquest tema,
aquest problema
en la intimitat?
Jo crec que hi ha bastants
que la porten a la intimitat,
que no acaben d'arribar
a creure que és un problema.
Creuen que hi és la bajesa
i ja es van apenyant amb les compreses.
Perquè quan els hi arriben a vostès,
què els hi diuen?
És a dir,
quina sensació tenen
aquelles dones
que els hi plantejan
aquesta problemàtica?
Bé,
que per elles
és un problema
d'això
que volen fer
la vida diària
i no els hi permet
fer-ho.
Que volen fer
esport,
volen fer la seva vida
i això
no els hi permet.
Que riuen
i ja
els es escapa.
És a dir,
perquè l'efecte
més pràctic
en la vida quotidiana
és això,
que els impedeix
de fer determinades activitats
amb normalitat.
Sí.
I els homes?
Els homes...
Perquè hem parlat
bàsicament de dones
i hem dit
que la majoria
d'homes,
ai,
de dones,
però i els homes?
Els homes
que quan tenen
ja una edat
la pròstata
també augmenta
i fa que
la incontinència
des fora
és molt més rara
perquè el tenir
una oretra
molt més llarga
no és hipermòbil
i no se'ls escapa tant.
Llavors,
l'augmentar la pròstata
fa que la bufeta
no acabi de buidar bé
i s'acaba
d'espatllar
i fan una inestabilitat
també,
fan una incontinència
d'urgència.
Aquí només hi hauria
el cas
de la incontinència
d'urgència?
També pot haver
una incontinència
d'esforç
però és molt més rara.
És habitualment
la incontinència
d'urgència
secundària
a l'obstrucció
de la pròstata.
I aleshores
quin tractament
han de seguir?
Si la pròstata
és molt obstructiva
és valorar
treure la pròstata
perquè pugui orinar bé
i si això
no és possible
és fer tractament
anticulineàrgics
també.
Que és un tractament
també per tota la vida.
Però de pastilles
de medicaments.
De pastilles.
I també per tota la vida.
Sí,
en principi sí.
I diu que
els homes
és un cas
molt més
molt menys habitual
que en cantones.
De incontinència
d'esforç.
Sí.
Per què?
l'anatomia
de l'oretre
de l'home
i de la dona
és molt diferent.
La dona té
uns 4 centímetres
que va des de la bufeta
que allà baixa
i l'home
porta molt més recorregut
per sota dels testicles
i el penis
i llavors té
com uns 15 centímetres
de recorregut.
Llavors
és molt més difícil
que se'ls escapi
per tossir.
I llavors
la pròstata
quan va creixer
amb els anys
també fa com un tap.
En fi
estem parlant
de tot això
el servei d'urologia
rebeu moltes
és a dir
és un problema
que el veieu molt
en el dia a dia?
No
no és molt freqüent
però sí que en tenim
casos.
Però cada cop més?
Cada cop més
es veu
com un problema
a la incontinència
i llavors
la dona
acut més
a preguntar.
Ho deia
perquè clar
si cada cop
la dona
també fa una vida
més activa
en tots els sentits
laborals
però també personals
encara que tingui
ja una determinada edat
és possible
que això faci
que hi hagi
més
més usuàries
del servei?
Sí, sí, sí.
Hi ha recomanacions
que s'hagin de fer
a persones
que ens estiguin
escoltant
i que potser
han detectat
que tenen
aquest problema?
Bé
com que el cas
més habitual
és el de la dona
d'una edat mitjana
que ha tingut
una o més criatures
el fet del part
és un factor
que provoca
que la musculatura
aquesta que explicàvem
del sol
del pelvià
de la pelvis
la musculatura
aquesta
es quedi
distendida
amb poca força
per tant
el cas habitual
és això
el de la dona
que ha tingut
diverses criatures
i de mitja edat
i que progressivament
té aquestes petites
pèrdues d'orina
les recomanacions
importants són
el poder fer
una rehabilitació
després del part
del que és
tot el territori
de la musculatura
del voltant
de la vagina
i això seria
com una mena
de prevenció
per intentar evitar
que després
en l'edat
encara més adulta
apareguin
aquestes incontinències
tornem-ho a dir un moment
doctor
és a dir
com a mesura preventiva
serviria fer exercicis
exacte
els exercicis
que comentava
la doctora Pazuelo
de Kegel
ara
diguem-ne
que en el postpart
es recomana
fer exercicis
de reforç
de la musculatura
del sol pelvià
que s'anomena
que és la musculatura
del voltant
de la vagina
i això és important
perdoni
fer-ho
precisament
després del part
en els mesos
posteriors del part
exacte
és reforçar
aquesta musculatura
per evitar
que en el decurs
dels anys
en posteriors parts
etcètera
al final
acabi apareixent
aquesta incontinència
d'orina
això
també és veritat
que ara
les dones
diguem-ne
que en dècades
anteriors
ara tenen
menys criatures
però també és veritat
que les tenen
més grans
per tant també
això pot ser
un factor
que faciliti
el fet
que aquesta musculatura
es quedi debilitada
i l'altre tema
que és el que apuntava
la doctora Pazuelo
és el fet
que la tolerància social
en aquesta
i personal
en aquesta pèrdua
d'orina
és molt més baixa
és a dir
la gent
tolera molt menys
fer una mica
d'olor
o que se t'escapi
una mica
l'orina
per poder portar
una vida activa
i la dona
avui en dia
vol portar
una vida activa
i per tant
aquestes situacions
les tolera menys
i les consulta
d'una manera
molt més habitual
aquí les consulta
com comentàvem
l'oròleg
i una altra situació
habitual
de la dona
és la de consultar
amb el seu ginecòleg
perquè són els dos
punts de referència
d'aquests problemes
de base d'incontinència
el metge de família
l'oròleg
i el ginecòleg
i aquesta es diria
que seria
la situació habitual
aquestes situacions
són les que
veiem
amb més freqüència
serviria de totes maneres
consultar qualsevol
dels tres especialistes
que ha comentat
des del metge de capçala
també el ginecòleg
perquè el ginecòleg
el derivarà
si cal
el servei
a l'especialista
corresponent
evidentment
el ginecòleg
tenen també ells
diem-ne
que tenen l'aprenentatge
i les habilitats
suficients
com per
evidentment
com per manegar
aquestes situacions
i que també fan cirurgia
d'aquest tipus
que comentava
i les recomanacions
i la cirurgia
d'aquest tipus
que comentava
la doctora Pazú
i una pregunta
les dones
que no són mares
també poden arribar
a tenir aquest problema
sí
també és possible
també amb l'edat
tot es debilita
amb el sedentarisme
llavors no tenen
no són
no estan iguals
que quan tenien 20 anys
tot es pot debilitar
però també he fet
la pregunta
des de l'altre cantó
una dona que té
o que ha tingut
molts fills
4 o 5
que ja és poc habitual
la veritat
en aquesta societat actual
com la nostra
però que pot passar
aleshores té més riscos
més possibilitats
sí
té més riscos
perquè en els parts
tot és distent
i llavors
no s'acaba de recol·locar
on estava
i aquests exercicis
postparts són realment
en la pràctica
serveixen molt
sí
sí que funcionen
sí
perquè fan enfortir
llavors
augmentar
la pressió
de l'esfínter
perquè no
no
el tossir
augmentar la pressió abdominal
no vèncer l'esfínter
sobretot
i a les dones més grans
m'imagino
que la recomanació
és que si han detectat
que tenen
aquest problema
de perdó d'orina
és que ho consultin
el metge
i tant
que perdin una mica
la vergonya
que potser les generacions
de persones més grans
són les que deuen pensar
en fi
això no
ja està
ja està bé
potser el missatge és
tot s'ha de consultar
per veure si té una solució
i poder viure millor
molt bé
doncs no sé si cal
afegir alguna cosa més
o ja ho hem explicat tot
doctora
també s'ha de fer una dieta equilibrada
sense beure molt de cafè
moltes coca-cola
això també ajuda
sí
perquè són irritants basicals
i pot empitjorar
la incontinència d'urgència
i què empitjora
el cafè empitjora
el cafè
la coca-cola
tot el que porta cafeïna
el té
les begudes amb gas
tot això
empitjora
és a dir que si es pot evitar millor
i tant
s'ha de fer una vida sana
dieta salud
dieta mediterrània
i vida sana
que sempre són els consells
i fer exercici
i fer exercici
això també
el fet de caminar
per exemple
ja que estem parlant d'un col·lectiu
que pot tenir ja una determinada edat
a partir de 60-65 anys
el fer exercici
també pot ajudar
aquest exercici regular
de caminar
o algun altre tipus de
caminar no
no
no enforteix exactament
aquesta musculatura
però sí que
fa una mica de tot
i llavors sí que funciona
s'ha de fer una vida
no fer una vida sedentària
s'ha de moure
molt bé
doncs amb aquests consells
ens quedem
avui parlant d'aquesta incontinència d'orina
amb els casos que es poden produir
i amb el missatge de sempre
de recomanar
que consultin
amb el seu metge de capçalera
o amb el ginecòleg
o amb l'oròleg
perquè seran les vies
per resoldre aquest problema de salut
que avui hem analitzat
amb la doctora Inma Pozuelo
que ja és metgessa adjunta
del servei d'orologia
de la xarxa social i sanitària
de Santa Tecla
doctora Pozuelo
moltes gràcies
per les explicacions
i que vagi molt bé
fins la propera
gràcies
i el doctor Olíac
doncs fins el proper dimecres
que abordarem un altre tema
de salut
amb aquest espai de la xarxa
doctora moltes gràcies
fins la setmana vinent