Fins demà!
Fins demà!
El país, Catalunya, no estaria normalitzat lingüísticament fins que l'avantguàrdia sortigués en català.
I fins i tot se'n va fer vídeos amb aquest argument que acabaven amb una capçalera de l'avantguàrdia escrit en català,
perquè en català és l'avantguarda.
Això no ho podran fer per efectes de JD, però sí que l'important és que surti en català, crec que és un pas per la normalització del país.
I una demostració més que aquí funcionem tant en català com en castellà indistintament,
que convivim perfectament amb les dues llengües i és fantàstic que un diari de referència nacional com és l'avantguàrdia
pugui oferir als seus electors l'opció amb les dues llengües.
Perquè entre altres coses, l'avantguàrdia a més a més és el nostre dia nacional que influeix la resta de l'estat
i per tant és bo que continuï sent en castellà i que cada vegada sigui també més potent en castellà.
Això no ho oblidem.
I tot això sense cap polèmica aparent. Ramon, algun comentari d'aquesta notícia?
Sí, el senyor Correal, certament sí que és una normalització pel país,
que l'avantguàrdia estigui en català, com ja ho està el periòdico, com ha sortit el diari ara,
el mateix avui, jo ara li demanaria, ell ser director del diari de Tarragona,
que una normalització per la ciutat també seria que el diria de Tarragona
també pogués estar escrit en català o que hi haguessin molt més articles en català
que no pas els que hi ha ara. Seria l'únic que ho diuen també.
Estava esperant que disparés a l'embala, però estava prou pertreixat
i segurament tindreu notícies aviat.
Dos moltíssimes notícies.
Carai, ets està anunciant alguna novetat.
No, no, jo no estic anunciant res. El que estic dient és que jo batallo perquè això sigui així.
A veure, jo ja tinc una llarga història de periodisme en català.
En els temps del franquisme, en la revista La Boira a Lleida, la primera revista en català que es va fer,
vaig fer el primer diari en català a Lleida, vaig portar el projecte nou diari a tot Catalunya en edicions,
que va ser el primer diari en edicions a tot Catalunya abans que el punt actualment.
I per tant, la meva trajectòria de premsa en català, jo crec que no et mereix cap tipus de dubte.
Per tant, pel que a mi fa, evidentment no depèn de mi això, no?
Però que vull dir que la batalla per aconseguir que el diari de Tarragona sorti en català
i més ara, diguem-ne, tenint aquest pas definitiu de la vanguardia,
per mi no quedarà. Això és el que estic dient. Estic dient que per mi no quedarà.
Ja, senyor Correa, l'encoratjo.
Venia preparat avui el Josep Ramon i no sabia que parlaríem d'aquesta qüestió,
però venia Tom per l'acte d'ahir de la vanguardia a Tarragona.
Doctor, algun comentari?
Home, jo crec que ja els ha costat, però al final...
Ha costat molt? Han passat molts anys.
Han passat molts anys, molts anys.
I jo crec que, com deies tu fa un moment, l'emblema de Catalunya periodísticament parlant
era l'avantguàrdia i tothom esperava tindre l'avantguàrdia en català.
I no va estar així, no ha estat així, ara ho és, enhorabona i felicitacions,
però sí que els ha costat realment, i molt.
I referent al diari de Tarragona, home, jo no dubto del Josep Ramon, gens ni mica.
No dubto gens, el que dubto és que la notícia és que ja li pot costar una mica, cara.
Aquesta sí que em sabria molt de greu, eh?
D'aquí a mi?
Car, des de quin punt de vista?
Des del punt de vista econòmic?
No, home, econòmic, no, no, pel diari, sí mateix, no, jo crec que no, al revés.
El que passa és que, bueno, al diari tots sabem com funciona i qui mana la veritat,
i aquest és un problema que...
No, però podem tenir una sorpresa, eh, Soler, amb això.
Jo penso que una cosa és la imatge externa que sí que he detectat que hi ha en bars del diari,
però jo que el connecti dins i, per tant, puc parlar amb més coneixement de causa.
A vegades les coses no són com sembla que són, eh, afortunadament, eh?
Per això quan he dit que possiblement tindríem una sorpresa agradable,
ho dic convençuda, que a mi em sembla que, a veure,
moltes vegades els fets i els fets històrics empenyen tots en un sentit determinat
en el qual no es pot anar en contra de la història
ni en contra de la evolució natural d'una societat.
I ho dic des d'aquest punt de vista del convenciment de dir,
home, que si això va així,
el diari de Tarragona no pot estar al marge de com van les coses,
i estic convençut que no hi estarà,
i sabrà prendre la decisió que s'hagi de prendre en el moment també que pugui,
perquè també és un tema econòmic, no ens oblidem que en aquests moments
estem, els mitjans de comunicació i sobretot la premsa escrita,
patint una doble crisi, la crisi general que tenim socialment,
i després tenim una crisi específica del sector, sectorial.
Estem buscant quin ha de ser el nou paper, el nou rol de la comunicació,
del suport en paper, un suport escrit, no?
I doncs això ens està obligant a fer canvis.
Lògicament, això vol dir que és més complicat a l'hora de donar un pas
que implica més inversió, més despesa, una doble edició,
i després, per exemple, és d'incrementar les tirades
per cobrir bé el nombre d'exemplars que situés en cada un dels quioscos.
Són coses que, si no es coneix exactament, tècniques, no?,
que si no es coneix exactament com funciona l'edició d'un diari,
es pensa que, mira, que això és pim-pam català i castellà.
No, no, pim-pam català i castellà no.
S'ha de meditar molt.
No, i sí que, tècnicament, avui en dia, amb els traductors automàtics
s'ha avançat molt, s'ha amplificat molt la feina,
però hi ha d'haver un traductor a darrere que es revisi,
perquè els automatismes, bueno, hi ha hagut anècdotes coronades
que en titulars de premsa sinc columnes ha sortit el president de govern,
senyor Sabater, i això ha sortit escrit, no?
Perquè el traductor ha traduit Zapatero directament a Sabater,
ningú se n'ha adonat i ha sortit així.
Llavors, això vol dir que sí que la tècnica ha millorat molt
l'operativitat de fer les dobles versions lingüístiques,
però vol dir que encara hi ha d'haver darrere persones que revisi,
i això vol dir costos, vol dir...
En uns moments, justament, en els quals totes les empreses estem retallant.
No serà fàcil.
Ara que s'incorpora la tertúlia a l'Esteba Giral,
del Legat de la Vanguardia de Tarragona, el saludem.
Esteve, bon dia.
Hola, bon dia.
Estàvem comentant això, la notícia i el fet que la Vanguardia
es presentés ahir en català,
l'edició catalana també que sortirà a partir del mes de maig.
Ahir al vespre hi havia aquest acte a la ciutat de Tarragona,
també hi havia un altre acte commemoratiu,
els 125 anys del Nàstic, medallador de la ciutat.
Creuen que la distinció més important, Ramon,
de la ciutat de Tarragona, que és la medallador, se la mereix?
El Nàstic coincidint amb els 125 anys?
I tant, que se la mereix.
No ha d'haver-hi dubtes.
No, home, no, això em sembla que no hi ha cap mena de dubte.
És a dir, com a dinamitzador esportiu,
com a dinamitzador social,
com a entitat que porta tots els anys que porta,
un club que ha estat a primera,
un club que dona vida a la ciutat,
se la mereix sense cap mena de dubte.
Sense cap mena de dubte se la mereix.
Algú nòlit, per cert, l'has vist a la Rambla?
No l'he vist.
No l'he vist.
És a dir, no puc dir si està ben posat, si està mal posat.
Tampoc no els hi demano una crítica.
Una crítica de l'arte.
Segurament, sàpigant qui l'ha fet,
deurà ser curiós.
No en tinc el menor dubte,
però no l'he vist, no puc jutjar,
ni puc dir res.
El que s'hi puc dir és que estic absolutament d'acord
amb que s'hi desllibre la medalla d'or
a una entitat centenària,
amb 150 anys,
un centenari i mig,
i amb un club que ha sigut,
de fet, el que ha plegat
molt Tarragona
i que,
malauradament,
ha estat una icona per la nostra ciutat
poc temps,
històricament,
històricament,
i amb la història recent encara en menys temps,
però jo crec que no deixa de ser una entitat
que mereix un reconeixement
per part de la ciutat,
per la seva trajectòria històrica.
Reconeixer que és el club poliesportiu
més antic de l'estat espanyol.
Josep Ramon, també?
No, justament això,
no només la ciutat.
Jo crec que,
bé, la Generalitat també li va
lliure el seu reconeixement,
però jo crec que, evidentment,
el ser pioner,
a nivell de tot l'estat,
ja parlem a nivell de Catalunya,
sinó a nivell de tot l'estat ser pioner
amb el que és l'esport,
doncs que ara s'hi dona tanta importància,
el fitness,
els gimnats per a tot arreu,
gent corrent,
els de Catlons a nivell comercial,
vull dir, ara,
s'ha posat en valor,
que es diu, no?,
el tema de fer esport
i es reivindica a nivell de salut,
també, doctor,
home,
que fa 125 anys
una dotzena de tarragonins
ja s'apleguessin i diguessin,
escolt, anem a fer un club de gimnàstica,
perquè aleshores
feien la gimnàstica
amb aquelles samarretes imperi,
i a fer muscle i a fer salut
fa 125 anys,
demostra una visió pionera
que mereix tot tipus de reconeixement,
no només ciutadà,
sinó a nivell nacional, també.
De fet, la medalla
crec que era un deute pendent,
no?,
del 2006,
de l'any de les Cens.
La primera.
L'època, segurament,
més daurada.
Jo diria més daurada
l'any aquell,
la primavera aquella
que s'aconsegueix les Cens,
que no l'any a primera divisió,
que va ser una mica més amarg
per tota la convulsió
que va haver-hi també
al Consell d'Administració
del Nàstic.
Deut aprender un supermerescut.
No sé com va anar-hi l'acte
al Metropol,
perquè vaig parlar amb...
La seva geral estava
l'acte de la Vanguardia.
Vaig parlar amb la persona
que havia fet el guió,
el Toni Orençans,
de l'acte aquest
que es va celebrar a la Metropol,
i em va dir que era un acte
molt trencador,
molt arriscat,
molt diferent,
que invocaven
els creadors,
els fundadors del Nàstic,
com una guija, fins i tot.
No sé si va acabar d'agradar o no,
no sé si algú d'aquí
va estar a l'acte del Metropol.
Jo crec que va agradar en general
l'acte del Metropol,
que a més tancava d'alguna manera
la primera sèrie
de comemoriacions
que hi haurà
en relació
a aquest 125 aniversari.
En fi,
han començat la tertúlia.
Dic, doctor.
Hi ha una edat
que és històrica
del Nàstic
que també és important.
I ara,
en aquests moments,
probablement més i tot.
El Nàstic,
jugant a primera divisió,
va inaugurar el Bernabéu.
i va guanyar...
L'any 40...
Crec que recordar
que és 0-3 o 0-4
al Real Madrid.
47, 48 o 49, no?
I aquest existia
una placa
situada en la llotja
del Bernabéu
que ha estat
amb el president,
no recordo ara com serà,
aquell senyor
que era molt alt
i enorme
del Madrid,
que va ser arrencada
i que està amagada
per allà
i que algú de Tarragona
li ha demanat
que ens la faci arribar
i que la guardarem nosaltres
si no la volen.
Però que també és un fet
que és demostratiu
que va ser...
És un club
que va néixer
amb empenta,
amb decisió,
va tindre els seus moments
de glòria.
Ara,
recentment,
els he tingut molt efímeres
i ara ens fa patir
de veritat.
Vull dir que
té una trajectòria
que mereix
la medalla d'or
ell i tots aquells
que som seguidors
del Nàstic.
El millor premi
de l'any segurament
d'aquest 125 aniversari
seria que l'equip
se salves,
l'equip professional
salves la categoria.
Aquest seria el gran premi.
La veritat és que avui
hem pogut començar
la tertúlia amb bones notícies,
amb la presentació
a Tarragona
de l'edició en català
de la Vanguardia,
amb els 125 anys
del Nàstic
i la medalla d'or,
però en fi,
l'actualitat ens deixa
moltes altres qüestions.
Per exemple,
portem un parell
de setmanes
amb retallades
anunciades
pels consellers
del Govern
de la Generalitat,
especialment significatives
en matèria
d'educació
i de sanitat.
i en les últimes hores
hem conegut,
per exemple,
declaracions
a diversos alcaldes
catalans,
entre els quals
hi ha l'alcalde
de Tarragona,
mostrant-se molt crítics
amb la retallada
sobretot en matèria
de sanitat.
Recordem que a més
les qüestions de sanitat
en els últims mesos
havien estat motiu
de debat
amb les obres
que s'estan fent
a l'Hospital Joan XXIII,
el possible trasllad
de l'Hospital de Santa Tecla,
queden moltes coses
encara a Joan XXIII
i els nous responsables
del Govern
de la Generalitat
en matèria de sanitat,
però també,
per exemple,
en matèria d'educació
ja han anunciat
que de moment
s'hauran d'estudiar
tots els projectes
i ja veurem
si més endavant
es poden tirar endavant.
Esteve,
com interpretes
totes aquestes declaracions
als diferents consellers
del Govern
i ara la posició
contrària
de significats alcaldes
com el de Tarragona?
Jo diria que s'obre
un dels grans temes
de les properes eleccions
municipals,
és a dir,
servirà per marcar
perfil
els diferents alcaldes
sobretot socialistes,
també d'Esquerra Republicana
i de membres
del tripartit
que van impulsar
polítiques socials,
sanitàries
i educatives
d'una manera
i que ara retallen
d'una altra
i segurament
la beligerància
dels alcaldes
amb declaracions
bastant contundents
que escoltava
precisament aquí
a Tarragona Ràdio
de l'alcalde Ballesteros
en contra
d'aquestes retallades
són un signe
inequívoc
que servirà
per marcar
perfil
polític.
una altra cosa
és si aquestes retallades
són o no
inevitables,
si s'hauria de tocar
àrees tan claus
com educació
i sanitat,
si de fet
s'han de tocar
perquè s'han de tocar
perquè no hi ha calés,
segurament serà un dels grans temes
que escoltarem
d'aquí en endavant
aquests tres mesos
encara no
que queden
fins a les eleccions municipals.
com analització
que s'ha de fer
com analització, Ramon?
A veure, aquí hi ha
diverses coses.
Bueno, Ramon,
és veritat, perdona.
No, no, no,
és que li havia dit
el...
Ai, perdona, doncs.
Que és igual, que és igual,
que això és una tertúlia
que...
Val, d'acord.
Ho heu intervint
quan vulgueu.
S'han produït retallades
a tres sectors,
el de sanitat,
educació i justícia.
Aquests tres sectors
jo crec que són
els piles bàsics
de tot estat.
Sanitat,
educació i justícia.
A més a més,
són els piles bàsics
de tot estat de benestar.
Llavors,
les preguntes que jo em faig
és que no hi ha claretat
en quant a l'abast
de les finances.
Com estan?
No ho sabem.
No ho sabem.
Malament.
Està malament.
Però, bueno,
l'actual equip de govern
diu que està malament.
L'antic equip de govern
diu que no estaven tan malament.
Bueno, no hi ha claretat.
Jo el que sí que tinc clar
és que...
O el que plantejo jo
és on està el problema.
En la recaptació dels impostos,
els impostos són baixos?
Jo crec que no.
Jo continuo pagant impostos
i crec que són elevats
aquests impostos.
Jo crec que el problema
està més aviat
en aquells impostos
que nosaltres invertim,
i dic la paraula
invertim entre cometes,
a Madrid,
que no retornen aquí a Catalunya.
Doncs siguem clars
en aquest tema
i plantegem les coses
com s'han de plantejar
de cara a nosaltres
i de cara a Madrid.
Escolteu, nois,
doncs realment
per què fem aquestes retallades?
Perquè invertim
excessivament a Madrid?
Doncs escolta,
no cal que invertim tant a Madrid
i que invertim més
amb nosaltres mateixos.
Xos Ramon?
Bé,
el tema del finançament
és evident
que és un problema
que té Catalunya,
que si la nostra solidaritat,
la nostra contribució
a l'Estat
no fos
del nivell
de generositat
que és actualment,
els números
en sortirien més bé.
Això és evident
i aquesta és una batalla política
que hem de llorar
per aconseguir
un sistema de finançament
més just
que mantingui
la solidaritat
amb la resta de l'Estat
però situada
en els termes
de justícia
que requereixen
els moments actuals.
Però després
també és indubtable
que hi ha hagut
una política
a totes les administracions
del que en català
podíem estirar més
el braç
que la màniga
i llavors
ara no estem pagant
les conseqüències.
És a dir,
hi ha hagut uns anys
que per l'electoralisme,
per falta de visió,
per aquest tarannac
de curt termini
en què actuen
els polítics
i el que vingui
darrere
ja s'espavilarà,
doncs que ha provocat
un excés
de despesa,
que s'ha fet inversions
en temes
que el país
no s'ho podia permetre
perquè
ens pensàvem
que aquí lligàvem
els gossos llangonissis
i això s'ha demostrat
que no és així.
Per tant,
com en tot arreu,
com a qualsevol economia,
des de la més petita
a la domèstica
fins a l'economia
de les empreses,
doncs l'economia
de país
ha hagut d'estrenyes
al cinturó
perquè estem pagant
les conseqüències
d'una política
desencertada,
d'espilfarro
en alguns casos
i que
ens aduta
on ens adut.
Que ara
doncs hem de
retallar,
doncs,
bueno,
tu dius, Ramon,
que s'ha retallat
en els departaments
estratègics,
bueno,
és que clar,
són justament aquells
que requereixen,
que tenen més pressupost,
no?
I clar,
normalment
es retalla
d'allà
on n'hi ha més,
no?
Però estic d'acord
amb tu,
evidentment,
si en algun lloc
s'ha de ser curós
d'evitar
traure serveis,
doncs,
és a la sanitat.
La justícia
ja estàvem reclamant
que anava
com anava,
només falta això,
bueno,
ara ja estem tenint
jutjats paralitzats,
això pot crear
un col·lapse
de funcionament
de país
molt important
i tot futur
de qualsevol nació
rau
es fonamenta
en l'educació,
si ens oblidem
de l'educació
no només
és que
estiguem
fent un flac
favor
a la societat actual,
el que és pitjor
estem fent
un flac favor
a la societat de futur.
Doctor,
no repetiré
tot el que s'ha dit,
perquè ho comparteixo,
òbviament,
la salut,
la justícia
i l'ensenyament
són els pilars bàsics
d'una societat,
sense aquests tres pilars
la societat
tornaríem a l'edat mitjana,
jo crec que per tant
amb això
s'hauria de ser
molt escrupolós,
molt curós
a l'hora de
jo diria
dos moments
o dos punts,
un,
a l'hora de fer-ho
però també a l'hora
d'explicar-ho,
perquè si enfatisem massa
públicament
dient que hem de fer retallades
i molt significatives
justament en aquest servei,
el que acabaran fent
és crear
una alarma social
i un desencís
i una preocupació
per això no està passant
aquests dies,
no portem dos o tres setmanes
perquè està passant això,
justament perquè estan fent,
omplint-se la boca
d'aquests temes.
i pel que a mi m'afecta
directament
que és en salut,
home,
les crítiques de l'alcalde
jo les entenc
que és la seva feina feu
però ha de recordar
l'alcalde
que els problemes
de l'Hospital Joan XXIII
rauen
o són deutes
històrics
de les gestions
de l'antiga
consellera de Salut
i que per tant
no seria gaire just
ara
voler carregar el mort
aquell que se'l troba
i no és exactament així,
per tant l'Hospital
Joan XXIII
tenia unes consultes externes
que s'havien de començar
i que queden paral·litzades
que necessita
a més
perquè no s'hi cap
van fer unes urgències noves
que sí que es van
van fer
van anar ràpidament
a inaugurar
de les quals
s'obre una tercera part
perquè no hi ha ni professionals
per poder cobrir
els altres espais
que hi ha
a les urgències
i a més
i han retallat
l'Hospital Universitari
de diària
només som Joan XXIII
a Tarragona
i home
i l'edifici de l'IMSD
doncs
òbviament
queda clar
que no
vaja
quan se va prometre
i es va jurar
que es feia
i fins i tot
es va presentar
el pressupost
i es va dir
que es havia aprovat
i tota la història
estava absolutament convençut
que no el veuria
i m'atemo molt
que no el veuré
per tant
aquestes són històries
que venen
del darrere
per tant
ara no carreguem
aquí que governa
fa
no fa encara
els 300 dies
fa dos mesos
per tant
fem això
el que sí
és cert
és que sembla
que els contes
de la Generalitat
estan
fotuts
i molt
i per tant
s'haurà de fer
el que es pugui
amb el que es tingui
no vull repetir
el deute històric
aquesta és la gran realitat
del nostre país
és la nostra gran desgràcia
el dia que nosaltres
puguem fer
com fan els bascos
que és a dir
recaptar
i enviar a Madrid
allò que li toca
i que ha dit
el que és teu
això segurament
no ens passarà
mentre seguim enviant
tot a Madrid
i que ens tornin
el que vulguin
llavors el problema
el tenim i gros
i jo crec que
aquesta és el nostre
la pedra filosofal
és a dir
si no s'arregla
algun dia això
Catalunya
4 anys més
parlant
del finançament
penso que la societat
tampoc està preparada
com que no
que portem un segle
parlant
4 anys més
d'estatut vist
de pacte fiscal
o de concert econòmic
sí que és veritat
que portem molts anys
parlant
i què hem de fer
aguantar
seguir aguantant
el que estem aguantant
llavors critiquem
el polític
perquè ha fet
o deixat de fer
o perquè no ha fet
servirà d'alguna cosa
el que no servirà
el que no servirà
segur
segur
esperar
que per una il·luminació divina
de Madrid
es digui
doncs mira
i ara hem decidit
que els hi farem
el concert econòmic
això sí que no arribarà
a la vida
això no ho diran
obrim o no obrim
el debat
jo crec que
l'obligació del país
com a país
i l'obligació del seu govern
com a govern
i els governs municipals
també
com a governs
és defensar
el que és el nostre interès
si no ens defensem
nosaltres mateixos
qui ho farà?
sí, sí, sí
però aconseguir resultats
també i si no aconseguim resultats
la societat cada cop
està més frustrada
però això estem d'acord
però aleshores
quina és la resposta?
l'immobilisme?
deixem-ho estar?
no, no, no
deixem-ho estar no
anem tirant
oh
em prenguem camins
pràctics i realistes
com a quin?
si me l'expliques
jo seré el primer en proposar
el pacte fiscal
jo el del concert econòmic
crec que no ho és
els camins pràctics i realistes
no es poden emprendre
és a dir
el camí pràctic
del peix al cova
ja no serveix
per tant aquest l'hem de descartar
ja d'entrada
llavors el Parlament de Catalunya
és sobirà
en quant al poble de Catalunya
doncs fem servir
la sobirania
del Parlament de Catalunya
i a partir d'aquí
no, a partir d'aquí
ja s'encarregaran
ells
ja s'encarregaran
de confrontar
aquesta sobirania
del poble de Catalunya
amb el Tribunal Constitucional
que és la seva especialitat
generarà més frustració
no, generarà més frustració
no
generarà més frustració
no
generarà més ganes
de lluitar
per una cosa que és nostra
i ja està
jo ho veig així de clar
en qualsevol cas
com interpretes
aquesta lleu
d'anuncis tan negatius
del govern
que s'acaba d'estrenar
és una clara declaració
d'intencions
les coses aniran per aquí
no hi ha calé
i hem d'emprendre
aquest camí
jo si retrauria alguna cosa
és no haver posat
al damunt la taula
tot el tema de retallades
en serveis bàsics
ho comentaven
aquí
tema d'educació i sanitat
durant la campanya electoral
no es va dir
que retallarien serveis bàsics
es va dir
que s'aprimaria
l'administració
que se li trauria greix
que en això
tots ja estaríem d'acord
no es va dir
que s'incrementarien
les llistes d'espera
que és el que ara
es posa damunt la taula
segurament és inevitable
perquè segurament
no hi ha
no hi ha diner a la caixa
em comentava abans
que hi ha certa discussió
sobre si estem malament
o si estem molt malament
diria que la discussió
està aquí
però tampoc no
no porta enlloc
espero que també
aquest ball de xifres
s'acabi
perquè
podem estar
parlant
del deute
i del dèficit
que ha deixat
l'anterior govern
fins
fins al
2014
per agafar-ho
amb el tema sanitari
que a més
com que tenim
el doctor Poblet aquí
ens podrà precisar
abans de les eleccions
ja molt abans
el tema
del copagament
amb salut
ja està
damunt de la taula
i amb el debat
que obríem
amb l'acadèmia
de ciències mèdiques
que predecedeix
el doctor
Soler Poblet
aquest tema
el vam estar parlant
constantment
és a dir
que
el copagament
ara no es posa
damunt la taula
espera't
ja tindrà la paraula
el doctor
Soler Poblet
a veure què diu
això
ja es ve
venir
és a dir
ja es ve
que el sistema sanitari
era insostenible
tal com estava plantejant
és a dir
això
sanitat
gratuïta
universal
amb tot tipus
d'assistència
i des d'una aspirina
fins al
transplantament de cord
gratis per tothom
això no hi ha societat
per molt avançada
que sigui
que ho pugui pagar
això no pot ser
i que per tant
s'havien de prendre
algun tipus de mesures
correctores
per poder tenir
una sanitat
assumible
i que sigui
realment sostenible
per a la societat
aquest debat
ja el teníem
d'acord
per tant
ara dir
ara ens ha vingut
de sobte
què és això
de llistes d'espera
no sé què
no sé quant
escolta
no hi ha pitjor
que el que no vol
veure
si vostè no volia
veure que realment
si vostè vol
determinats serveis
mèdics
els haurà de pagar
doncs
això ja fa molts anys
que es ve a vindre
és que en això segurament
molts hi estem d'acord
i estic totalment d'acord
que no és una cosa
que ens hagi vingut
de sobte
al damunt
el que passa és que fa uns mesos
estàvem abans d'unes eleccions
segurament el debat
ara ja han passat les eleccions
i el govern
afronta la situació
tornem a la crua realitat
no?
sí
i segurament
parlava el senyor Correal
de la
de la
cortera
som curs de mires
pensant 4 anys
totalment d'acord
siguem valents
afrontem el debat
de la sanitat
de manera valenta
però a llarg termini
espero que es faci
no no
sí
a veure
primer
el copagament
ja existeix
o sigui
ara
crear aquest debat
vulguem dir
o vulguem
escenificar
que ara
encetarem
el copagament
això és una fal·làcia
absolutament
vosaltres
si teniu seguretat social
com té la majoria de la societat
pagueu el 40%
de la medicació
i això és un copagament
dels via impostos
els diners
que van a la sanitat pública
són de les vostres nòmines
de les nostres nòmines
per tant
ja estem copagant
això és una realitat
copagant no pagant
això és una realitat
el debat de si paguem més
ara bé
ara bé
sí
clar
escolta'm
la sanitat
la salut
avança
dia a dia
i novetat
per exploracions
novetat
de noves tècniques
quirúrgiques
medicació constant
no
això és constant
és constant
i evidentment
amb això
paral·lelament
estem fent
que la nostra societat
sigui molt més
no sé com se diu en català
però en què es diu
l'onjeva
arribem a grans
amb molta més edat
i molta més gran
els nadons
que estan naixent
avui dia
aquests dies
es diu
que probablement
viuran 120 anys
això comportarà
òbviament
trastorns
a la societat
l'he espantat una mica
perquè acabo de tenir un fill
i me l'he imaginat
amb 105 anys
bueno
escolta
no l'hauràs de mantenir tu
tranquil
tu mira
mira't les esqueles
del diari
i veuràs el promès
95
98
és una bona inversió
és a dir
això és així
la vida
es perllonga
perquè la salut
millora
però millora
a base
d'inversió
si ara féssim
una perspectiva
de l'esperança de vida
de fa 30 o 40 anys
ha augmentat moltíssim
segurament
l'onja evitat
també és una de les claus
del problema
de fer sostenible
aquest sistema
el sistema de salut
no és sostenible
només en aquest sentit
sinó que
és difícilment sostenible
econòmicament
hores d'ara
tal com s'aporta
perquè
les inversions
són constants
són imparables
tenim menys pagadors
i més receptors
evidentment
i home
i després
tenim un allau
d'un creixement
de la població
que no s'ha contemplat
i que ningú la contemplava
i aquí som un milió
i mig de persones
mínim
és a dir
oficialment
som un milió i mig
més
a la sanitat pública
jo crec que hi ha més gent
que aquesta
i per tant
i que utilitza aquest sistema
i que malauradament
molts de les coses
que s'utilitzen aquí
o que es fan aquí
amb la sanitat pública
després se'n va fora del país
també
això també està passant
és a dir
hi ha d'haver
una inversió
raonable
amb la salut
i s'ha d'establir
què és allò
que la sanitat pública
pot donar definitivament
és a dir
aquí només hi ha dos formes
d'arreglar-ho
o bé
fas un copagament
puro i duro
com fan el resta d'Europa
això no és una novetat
aquí som els únics
que tenim aquest sistema
a hores d'ara
o l'altra manera
no hi ha més volta
a fuller
que fer un catàleg
de serveis
en el que diguis
què pots donar
a través de la sanitat pública
i què t'has de buscar
a la vida
ja que parlem
de retallades
en l'àmbit
de la salut
està clar
també en l'àmbit
de l'energia
amb tot el tema
de la crisi econòmica
ja saben
aquestes mesures
anunciades pel govern
per cert
que s'apunta
que el govern
de la Generalitat
no està disposat
a rebaixar el preu
dels trens
un 5%
a partir del proper dia
on hi ha dues mesures
la rebaixa
del transport públic
del transport ferroviari
i la rebaixa
de la velocitat
de les autopistes
de 120 a 110
molt ràpidament
perquè ens queden 3 minuts
Esteve
et semblen mesures
raonables
per baixar
la factura
de l'energia?
Veurem els resultats
que acaben donant
també hi ha certes incògnites
amb el tema
de la regulació
de la velocitat
a les autopistes
si realment
s'acabarà notant
o no
en clau territorial
el tema de l'energia
de retruc
ha afectat
claríssimament
a Tarragona
més vida
a les centrals nuclears
canvia el panorama
canvien les peces
i apareix un nou panorama
on el magatzem
de residus nuclears
penso que també
hi jugarà
una partida important
veurem què acaba passant
no m'estranyaria pas
que acabi
tornant al debat real
i posant
al damunt la taula
el tema del magatzem
de residus nuclears
cementiri nuclear
diguem-li com vulguem
i que acabi venint
escó
veurem
com es posicionen
els diferents partits
i el govern
de la Generalitat
davant d'un projecte
que abans
semblava que no es veia bé
però que en aquest nou programa
ha començat a sentir
algunes veus
des de dintre de Convergència
que diuen que després
dels municipals
el tema del magatzem
es pot
en podem parlar
bé
jo més enllà
de la necessitat
d'adoptar mesures
de tot tipus
per estalvi energètic
el que demanaria
és
sisplau
les administracions
que s'aclarin abans
perquè
si jo ara
per la velocitat
per exemple
la velocitat
o la llum
el que sigui
perquè
si ara
dilluns
que volgués anar a Barcelona
jo
a hores d'ara
no sé
en quina velocitat
he d'entrar a Barcelona
vull dir que
si a sobre
m'arribés una multa
apel·laria
si fos necessària
al Tribunal Internacional
d'Estrasburg
perquè m'emparés
però és divertidíssim
perdona
jo no sé
t'avorriràs
mirant cartells
lluminosos
la Generalitat
de Llups
que es fes a Barcelona
no podrà començar
a aplicar
la norma estatal
acabem de canviar
els 80
que hi havia
a 110
ara 120
escolta sisplau
algú em pot dir
en quina velocitat
he d'anar
i rebaixarem
la factura energètica
tu creus?
a veure
significativament
segurament no
perquè ja
això ja
és que
els que tenim una mica
de memòria històrica
ja han passat
perquè recordareu
aquell anunci
que es ve
tota una estesa
de cotxes parats
amb una autopista
tots 600
i 850
aquests dos coches
dient
encara que vostè
aunque usted pueda pagar
Espanya no puede
no?
escolti
semblava que s'acabava el món
que s'acabava la benzina
i fa tants anys d'això
que ni ens en recordem
Ramon
un comentari breu
que acabem
molt ràpid
és a dir
la sensació d'improvisació
per part del govern
és brutal
i això no pot ser
perquè això genera
inseguretat
al ciutadà
jo el que penso
és que qualsevol
estalvi energètic
també ha d'anar
per una potenciació
del transport públic
el transport públic
es potenciar
rebaixant les tarifes
o oferint un millor servei
una millor qualitat
les dues coses
les dues coses
però és que ha de ser
una cosa paral·lela
amb l'altra
jo et penalitzo
portar el cotxe
d'acord
penalitza'm portar el cotxe
però ofereix-me
un servei alternatiu
eficaç i barat
sobretot millor servei
jo crec que la gent
està disposada
a pagar el mateix
si se li ofereix
un bon servei
10 segons
intel·ligència
i menys política
de panderepa
amb el doctor
hem quedat
que recuperarem
els llums de carburo
és una possibilitat
anem ràpid
amb el tema
d'ensenyament
tampoc té sentit
retallar l'ensenyament
i en canvi
donar subvencions
a escoles privades
ara obriríem
un altre tema
de debat
avui la retallada
de sanitat
d'ensenyament d'energia
en omplir una part
de la tertúlia
del matí
de Tarragona Ràdio
amb el Josep Ramon Correal
l'Esteve Giral
el doctor Soler Poblet
i el Ramon Maria Sánchez
a tots quatre
moltes gràcies
i la veïn