M'agrada que hi hagi persones que vinguin a mi que no colen ni res,
perquè diuen més el que volen i no et fa sentir viure.
Vull parlar de parlar.
A les 12 del migdia i 9 minuts seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio,
ara en un dels espais habituals de cada dilluns,
l'espai al carrer amb la Fundació Casau La Mica.
Avui no ens acompanya cap membre de la Fundació aquí en directe,
el tenim a l'altra banda del fió telefònic, el seu cap de comunicació, el Javier Zaragoza.
Javi, bon dia.
Bon dia, Josep.
I és que avui esteu celebrant al Col·legi de Periodistes un debat, una taula rodona,
precisament en el marc de les segones jornades de Tarragona Inclusiva. Explica'ns.
Així mateix. Mira, aquest és el darrer acte de la segona Tarragona Inclusiva,
que ja vam començar l'any passat, i en guany hem volgut repetir la proposta amb tres actes.
Divendres vam fer una xerrada així a nivell acadèmic a la sala de graus,
del Campus Catalunya, i el dissabte vam fer uns tallers amb famílies a la Rambla,
davant del Metropol, on totes les representacions, on totes les entitats van estar representades
en diferents tallers per als nens i per les famílies.
I avui ja és l'últim que el fem just al Col·legi de Periodistes, i és una taula rodona amb polítics.
Just acaba de començar, estic a la porta del Col·legi de Periodistes,
i mira, ara he començat amb la presentació just quan m'ha trucat.
Qui ha representat, Javi, en aquesta taula rodona, i vaja, quins són una mica els temes que s'hi tractaran?
Principalment, el tema que es vol tractar és com l'Ajuntament de Tarragona
es diverteix en la ciutat per combatre contra la pobresa,
com treballa per la inclusió social de la ciutat.
Aquest és el tema central.
I qui ha representat?
Tenim el Xavier Avelló, el director del TAC12, de la Televisió Municipal,
que està fent de moderador, i després tenim,
està al mig ell col·locat, i després tenim a una punta del tot,
hi ha el José Acero, després hi ha la Victòria Palagrí,
hi ha el Xavier Avelló, i després hi ha la Victòria Forç i l'Arga Santís.
Per tant, hi ha representants de tots els partits polítics que hi ha ara mateix a l'Ajuntament.
Així mateix.
I aquesta és la proposta per tancar a Tarragona Inclusiva
amb una miqueta d'incidència política, de reflexió
i de pensar com estem treballant per la inclusió social a la ciutat.
No sé quina valoració en feu a falta d'acabar aquest debat,
aquesta taula rodona que es fa avui al Colegi de Periodistes.
Javi, quina valoració en feu així a priori de com han anat aquestes jornades
de Tarragona Inclusiva?
Doncs jo crec que en guany ha anat...
Vull dir, s'ha consolidat i s'ha...
L'any passat va ser com una prova pilot, no?
Vull dir, no sabíem com ha nit.
I en guany, realment, jo crec que hi ha hagut més participació
i una cosa interessant és que s'han afegit altres entitats
que no són entitats catalanes d'acció social.
Per exemple, Càritas, que l'any passat va fer una participació molt puntual,
doncs ha estat a l'organització.
Creu Roja també s'ha sumat, la Fundació Unió.
Realment, altres entitats, el Banc d'Aliments també,
altres entitats que també treballen per l'acció social a la ciutat,
doncs s'han afegit a l'organització i a treballar tots plegats, no?
Trobo que això és molt interessant, realment.
Tindrem temps de parlar-ne.
En tot cas, el deixem treballar, el Javi.
Avui és un acte final d'aquestes segones jornades de Tarragona,
inclusiva amb aquesta taula rodona que ara mateix ja té lloc
al Col·legi de Periodistes, amb representants de tots els grups municipals
de l'Ajuntament de Tarragona. Javi, gràcies i fins la setmana que ve a l'Espai al carrer.
Molt bé, estarem aquí.
Adéu i bon dia.
No margem però encara a l'Espai al carrer i és que avui ens acompanya
precisament per parlar d'uns dels aspectes que s'ha tractat
i s'ha parlat en aquestes jornades de Tarragona inclusiva.
Ens acompanya en Francesc Valls, ell és professor de la Rovira i Virgivi.
Francesc, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal? Bé?
Bé, bé, bé. Encantat.
Encantat. Ja ens havíem salutat alguna vegada, ja, no és la primera vegada.
El Francesc ha fet una tesi sobre les pobreses de les joventuts
i precisament se'n va parlar en una de les ponències
de les jornades de Tarragona inclusiva.
Les pobreses de la joventut, és un títol molt ampli, molt genèric
o abarca molta població, molta gent?
Diguem-ne que quan parlem del títol m'interessa ressaltar
la idea de parlar de pobreses en plural i de joventuts en plural
que és una dimensió, és un aspecte que molts cops queda oblidat
a les estadístiques oficials, on parlem només de pobresa,
com si existís una única pobresa, i de joventut, com si existís una única joventut.
Per tant, hi ha diverses joventuts i diverses pobreses, podríem dir.
El nostre entendre és un element sociològic clau.
parlar d'entendre les pobreses com a formes d'inserir-se dintre de la societat,
com a maneres de relacionar-se al conjunt de la comunitat de pertinença,
i evidentment no hi ha una única manera de relacionar-se amb la resta,
amb les persones que ens rodeixen, en posició desfavorable,
el que podríem denominar pobresa.
Hem detectat diverses formes d'interdependència
entre la població que podem considerar a nivell quotidià com a pobra
i la resta de la societat, i d'aquí vam creure convenient
remarcar aquesta pluralitat de situacions desfavorables.
Per què els joves? Són cada vegada més pobres?
Diguem-ne que si en remetéssim a les estadístiques,
això que criticava una mica ara, les estadístiques pures,
els números purs, no tindria un especial sentit analitzar la pobresa en la joventut,
perquè si mirem les dades, si agafem la joventut, per exemple,
com una franja d'edat, que tampoc hi estem d'acord,
hi estic d'acord en la tesi, però per situar-nos de 12 a 29 anys,
no seria la joventut, aquesta població de 16 a 29 anys,
no seria la més vulnerable.
El que passa, per exemple, si comparem la joventut a nivell estatal
amb la joventut noruega, sueca o finlandesa,
ens n'adonem que les taxes de pobresa juvenil en aquests països nòrdics
són molt superiors a les de l'estat espanyol.
I quan rasquem una mica, aprofundim una mica,
ens n'adonem que les condicions de vida són clarament més desfavorables aquí.
Què passa?
Que els joves, diguem-ne, de l'estat o de Catalunya,
o de països mediterranis en general,
davant d'una posició precària en el mercat de treball,
davant de l'assistència escassa a nivell de protecció pública, etc.,
opten per buscar altres fonts de protecció,
com, per exemple, la família.
I allò que defineix la protecció, allò que ajuda més els joves
en aquests països mediterranis a fer front a la pobresa,
o a la vulnerabilitat social en general, no només a la pobresa monetària,
és el fet de provar d'enderrerir constantment l'edat d'emancipació.
I una cosa que m'agrada destacar és que a vegades es culpabilitza els joves
en el sentit que no s'emancipen perquè viuen molt bé a casa,
però sí que ho hem detectat nosaltres a la tesi i moltes altres investigacions,
que el fet que els joves, de famílies, diguem-ne, poc acomodades,
amb risc de patir pobresa,
el fet que els joves es quedin a casa
no és només una estratègia positiva per als joves,
sinó que la família, en general, se'n veu beneficiada.
Perquè són joves que, normalment, des de ben aviat,
s'insereixen al mercat de treball en una posició precària, és cert,
amb constants entrades a l'atur, amb feines poc qualificades, etcètera,
però que en el fons és una renda que entra a la llar
i que serveix perquè el conjunt de la llar o de la família
pugui tenir més probabilitats d'escapar de la pobresa.
O sigui que, a vegades, sí que hi ha el discurs aquest.
Clar, tenim aquell discurs de fins als 30 anys que no marxa de casa,
però vaja, ho hem d'analitzar tot plegat, no tot el conjunt,
i m'imagino que cada família també és un món, evidentment.
Sí, sí, sí, evidentment, però sí que això és...
M'agrada deixar-ho clàssic.
Sí, no? Ja està bé destacar-ho, no?
Sí, que està bé que els joves viuen bé a casa,
diguem-ne que no viuen tan malament com podrien viure a fora,
però és que la família també millora les seves condicions de vida.
L'estudi és a nivell de Catalunya, Espanya, Tarragona...
L'estudi, la tesi compagina una part, una anàlisi quantitativa,
amb dades estadístiques, on he utilitzat l'enquesta de condicions de vida,
que és a nivell de tot l'Estat,
i llavors una altra vessant qualitativa,
amb entrevistes a agents socials,
com la Fundació Casal Amí, entre d'altres,
i a joves, directament, que identificàvem els perfils
que ens havien sortit de l'anàlisi quantitativa.
i realitzàvem una entrevista sobre l'experiència vital,
les condicions de vida, les expectatives, etc.
I tota la part qualitativa, aquesta l'hem feta a Catalunya.
Quan es treballa una tesi d'aquestes o quan t'hi poses,
m'imagino que us marqueu uns objectius
o unes possibles fites a aconseguir.
No sé si després de tot el treball fet hi ha alguna cosa que t'hagi sorprès,
especialment a l'hora d'haver-ho treballat.
Alguna dada significativa que valgui la pena remarcar?
Jo, més que dades, m'agradaria remarcar la idea
que pobresa juvenil, o quan analitzem els joves,
molts cops els analitzem com a un problema.
La generació nini.
Doncs ho identifiquem com a un problema.
Identifiquem les persones joves...
Sempre busquem la part negativa.
Com a un problema.
I, no ho sé, entenc que és una manera de dir
si el problema dels joves que ni estudien ni treballen
o el problema de la taxa d'atur juvenil, etc.
és dels joves, és una manera de dir
no és un problema de la societat.
És una manera de reconar el problema
i no plantejar-nos exactament...
És com fugir del debat
com si els joves no fossin part de la societat.
Com aïllar-los, no?
I realment, doncs, sí que hem intentat
en tot moment tenir present aquesta visió
més col·lectiva, més comunitària
de no analitzar els joves
com un col·lectiu abstracte
aïllat del conjunt de la societat,
sinó veure com s'insereixen a la societat.
I, per exemple, en les entrevistes
ens sortia claríssim.
Diguem-ne que aquests joves vulnerables
que participaven a la recerca
la seva manera d'actuar amb l'entorn
diguem-ne que no era molt diferent
de la que podem identificar
en altres joves en posició acomodada.
Bàsicament, tots es relacionen
amb el seu món social més immediat
no només en nivell de relacions d'amistats,
de família, sinó també en qüestions
que queden més amagades
com el llenguatge, com els gestos,
com la manera de veure el món,
per dir-ho d'alguna manera.
Tot això també ho analitzava?
Sí, això anava sortint dels discursos.
Anava sortint dels discursos, eh?
I llavors, el que ens semblava interessant
és veure que no podíem establir diferències
entre aquest comportament
i el de qualsevol altre perfil de jove.
Què passava?
Que els mons socials d'aquests joves vulnerables
no els ofereixen tantes oportunitats
com altres mons socials,
els quals pertanyen a altres perfils de joves.
Llavors, aquests joves vulnerables,
quan han de buscar accedir a determinats recursos,
sigui, per exemple, el mercat de treball
o accés a recursos culturals, etcètera,
han de sortir del seu món social,
en el qual han viscut sempre.
I, per tant, quan busquen aquests recursos
fora dels seus mons socials,
diguem-ne que estan en una situació de desvantatge,
perquè no és allà on s'han criat,
parlant, criat socialment,
per dir-ho, allò que han viscut sempre.
I aquesta és la situació de desvantatge.
Diguem-ne que això són joves
produïts per moure's còmodament
dins del seu món social,
de la mateixa manera que la resta de joves.
A la mateixa manera que si un jove
que està al món acomodat, podríem dir,
el posem a un altre lloc, passaria el mateix.
Exacte. El que passa és que el jove acomodat
ja troba tots aquests recursos
que el protegeixen de la vulnerabilitat
en el seu propi món social.
I en això sí que m'interessa...
Aquí a Tarragona tenim un exemple, clar.
No és només una qüestió de sortir del món social
en termes geogràfics, per exemple,
sortir del barri per anar a buscar recursos.
Que aquí a Tarragona sí que el tenir,
més o menys, per exemple,
l'estudi de condicions de vida de Tarragona,
que es va publicar també de la URB fa uns anys,
sí que marcava clarament que hi havia uns barris,
els barris de Ponent,
on hi havia una elevada concentració de pobresa.
Doncs en aquest cas sí que coincideix
món social amb món geogràfic.
Però no té per què ser així.
Per exemple, un jove...
Sí que ens remarcaven, per exemple,
molt els agents socials,
i ho detectàvem també amb els discursos dels joves,
l'estrès que els suposava
afrontar una entrevista de feina.
Perquè era una interacció
amb un adult, amb un desconegut,
on havien d'utilitzar un llenguatge formal,
que s'escapava del llenguatge
que utilitzaven habitualment amb la família,
amb la resta d'amics.
Doncs l'estrès que els suposava haver de canviar de registre,
nosaltres ho identificàvem clarament
com un desavantatge per a aquests joves.
I sí que molts cops
ens remarcaven els agents socials
que treballen amb joves
que en molts casos fugien,
que deien
m'he adormit,
no he anat a l'entrevista de feina i això,
perquè m'he adormit,
no m'interessa,
si tampoc m'agafaran com a estratègies
per no haver d'afrontar aquestes situacions.
Sobretot valorant,
perquè entenem que ho sabien valorar,
que tenien poques possibilitats d'èxit.
Perquè quan parlem d'una persona,
un jove vulnerable,
què volem dir exactament?
Depèn.
Depèn.
És una construcció social,
diguem-ne,
és un concepte que el podem construir
de moltes maneres.
Si parlem en nivell...
Jo a la tesi he diferenciat,
per exemple,
pobresa monetària,
quan em referia a en general a la pobresa,
ho feia en termes de pobresa monetària,
és a dir,
unes rendes baixes dins de la llar,
però,
al parlar aquí de pobreses,
també inclouíem
moltes altres dimensions,
per exemple,
la privació material,
diguem-ne,
per exemple,
la qualitat de l'habitatge on viuen,
la capacitat que tenen
per afrontar despeses imprevistes,
per exemple,
capacitat,
molts indicadors relatius al consum,
també el vincle social,
en aquest sentit,
l'enquesta de condicions de vida
ens permetia afrontar
algunes variables del vincle social,
si es relacionen amb...
tenen contactes o relacions
amb familiars, amics,
si accedeixen,
si assisteixen a actes culturals,
esportius, etcètera,
si poden demanar ajuda
en cas de necessitat,
l'estat de salut,
també ho inclouíem
com a una definició
d'un indicador de vulnerabilitat,
o sigui,
intentem...
Hi ha diversos indicadors,
no podríem dir...
Fugir d'això,
de la idea de pobresa
en singular
i incloure
moltes dimensions
que entenem
que són les que defineixen
la vulnerabilitat social.
Era un bon estudi
per participar
en el marc del Tarragona Inclusiva.
Sí, sí,
em van comentar
la possibilitat d'assistir-hi
i jo encantat
de poder
prendre parat.
a més va ser
el divendres
i això
on vam poder compartir taula
en el meu cas
amb una representant
de Càritas
i amb una representant
de la Creu Roja,
o sigui,
també servia
per vincular
la idea aquesta
d'universitat,
del món acadèmic
amb el món
de...
amb la societat civil,
per dir-ho d'alguna manera.
Que sempre està bé,
allò de costar
la universitat
a tothom.
Està genial,
a vegades se'ns escapa,
però entenem
que a la universitat
tenim l'obligació moral,
per dir-ho d'alguna manera,
d'acceptar sempre
totes les demandes
que se'ns faci
des de la societat civil.
La tesi està acabada
i ja està...
La tesi està acabada
i publicada,
defensada ja
des del juny passat
i...
i bé, bé, va anar molt bé.
Bé, doncs...
Home, això porta molta feina
fer una tesi d'aquestes.
Porta...
Sí, porta uns quants anys
de feina.
Uns quants anys, eh?
Sí, en el meu cas
van ser 4 anys i mig, així.
Però bé,
però són anys que
quan l'estàs realitzant
doncs és dur,
però quan l'acabes
i mires enrere
doncs estàs content
perquè has conegut
moltes realitats.
Has conegut, per exemple,
agents socials,
com en aquest cas
la Fundació Casal d'Amic,
veure com treballen,
que a vegades se t'escapa
en el dia a dia
com a ciutadà,
se t'escapa
veure com treballen,
quina feina fan,
doncs amb l'excusa de la tesi
és una manera
per conèixer
com s'està actuant
en aquest camp
i realment molt interessant.
I molt interessant
el que ens ha explicat
avui el Francesc Valls,
professor de la Rovira
i Virgili,
i que la setmana passada,
divendres,
en el marc de les jornades
Tarragona Inclusiva,
la segona edició,
doncs va presentar
aquesta tesi
sobre les pobreses
de les joventuts,
amb aquest plural
que ha volgut remarcar.
Francesc,
moltíssimes gràcies
i algun dia o altre
ja ens tornarem a trobar.
Perfecte.
Que vagi bé.
Déu i bon dia.
Moltes gràcies.