Is there a place for me? Somewhere to stay?
Banyeres del Penedès
En fi, que sóc molt de Tarragona
Informació, periodisme o espectacle?
És el títol d'aquesta xerrada
Rosó Maria, és avui la informació més espectacle que periodisme?
Doncs en té un món que hauré de contestar que sí
perquè sincerament, sobretot a televisió
la televisió ha derivat molt perillosament
i ha arrossegat una mica els altres mitjans
no tant a la ràdio potser
però en fi, sí, cada vegada sincerament
es busca més el que impacta sobre el que importa
Perquè a quin moment creus que viu el periodisme?
A més a més, en l'actual situació de crisi econòmica
en aquest context que sembla de negativisme total
a tots els sectors
quin moment creus que viu el periodisme?
Clar, aquest és el gran problema
perquè hi havia un moment molt dolent
és a dir, un moment d'una gran precarietat
a l'hora de fer la feina
és a dir, de poc respecte per la professió
per part de les empreses periodístiques
i dels organismes polítics, etcètera
que el que volen precisament és que disminueixi
la influència de la premsa
i per tant, per fer-la disminuït
el que s'ha de fer és desacreditar-la
i fer que cada vegada sigui més banal
més superficial, etcètera
Per tant, els mitjans de comunicació
estan una mica en l'origen
de la difusió d'aquest model
de societat que no pensa
però també pateixen les conseqüències
de tot això que fan difusió
Per tant, el moment és molt delicat
i és molt delicat, a més, perquè una societat
una premsa forta, independent
compromesa, responsable
amb el servei a la societat
doncs difícilment ajudarà
en un moment com el d'ara
i quanta més crisi
doncs hauria d'haver-hi millor periodisme
i el que estem veient
és que hi ha un pitjor periodisme
Rosa Maria, avui pensant en l'entrevista
en venia al cap això d'informació o espectacle
i en venia al cap les imatges
que els darrers dies hem vist
de la mort de Gaddafi
del seu cos exposat en un frigorífic
i la gent visitar-lo
Què et veu al cap quan veus aquestes imatges?
Més informació o més espectacle?
No, absolutament més espectacle
perquè això estaria...
Primer, no hi ha cap necessitat
de repetir tant aquest tipus d'imatge
però sobretot el que és important
és que part de la imatge
es doni coneixement, context, s'expliqui
és a dir, no val només l'impacte
i això no es fa
no es fa perquè cada vegada es fa més de pressa
i cada vegada ja menys espai, etc.
i ens quedem només en aquesta superfície
i crec que aquest és un exemple perfecte
del que has posat
perquè demostra absolutament
això que estem dient
és a dir, que no es va
el que hi ha a darrere de les coses
I creus que ens sorprenen
al veure aquestes imatges
o hi estem cada dia més acostumats?
Doncs aquest és l'altre problema
que estem tan acostumats
que cada vegada el nivell
és a dir, el llistó està més alt
o sigui, que cada vegada hem d'anar
a buscar, o sigui, més morbositat
o sigui, un nivell d'impacte superior
o sigui, perquè realment atreure l'atenció
i això també és gravíssim
perquè ja dic que tot això
desvia l'atenció dels fets principals
i del que és important
que la ciutadania sàpiga
Rosa Maria, com a periodista també
i unes de les notícies
de les darreres setmanes
em veiem amb l'obligació
de preguntar-t'ho
on eres, per exemple, en el moment
en què es va anunciar
que deixava definitivament les armes
i vaja, què creus que suposarà això
per a l'estat espanyol
i també per a la societat basca?
Sí, bueno, em vaig assabentar
una mica després
perquè estava efectivament
en un acte a Màlaga
i per tant, doncs, estava tancada en un lloc
i ningú dels que estàvem allà
ens en vam assabentar
fins al cap d'un parell d'hores, no?
Bé, crec que és molt important
però que tornem a dir el mateix
que hem de tenir molta cura
de com es tracta aquesta informació
i de no voler, o sigui,
seguir aquesta tendència
de voler que tot s'ha de resoldre
d'avui per demà
de sobretot de no polititzar
i de no utilitzar les víctimes
com a jocs d'escacs, no?
Vull dir que són peces del joc d'escacs
que ara em convé
i les utilitzo d'una manera o d'una altra
i això val per les dues bandes, eh?
I per tant, això és un risc
i la ciutadania també n'ha d'estar
molt al tanto amb això
i està molt alertada, no?
Que no es manipuli un fet
que té una importància gran
que hem de veure amb cautela
perquè ja sabem el que ha passat altres vegades
però que sembla que em fica en aquest moment
doncs sí que pot ser definitiu
però que sobretot no hem de perdre de vista
el bé de la majoria.
Ja per acabar, Rosa Maria,
on et tenim?
Dius que ara estàs a Múrcia,
estaves, dius, l'altre dia a Màbaga,
què fa ara, Rosa Maria Cabaf?
Doncs una mica això,
és a dir, fer una mica xerrades,
el tema de Tarragona
és aquesta xerrada que dieu
però al matí, també a Caixa Fòrum,
és pels estudiants, alumnes de l'ESO,
o sigui, els nanos més joves, adolescents,
per parlar-los una mica de tot això,
és a dir, de ser persona
i de tenir esprit crític
i ara aquí estic parlant de la pobresa
i els mitjans de comunicació.
Aquesta tarda tinc una xerrada
i, bueno, doncs una mica sensibilitzar
i tractar, doncs,
he d'aprofitar una mica
el que he tingut la fortuna
d'anar a aprendre
en tots els anys
que he pogut fer aquesta professió magnífica, no?
Rosa Maria, moltíssimes gràcies per haver-nos atès,
que vagi molt bé
i ens veiem dijous a Tarragona.
Ens veurem el dijous, una abraçada.
Gràcies i bon dia.
És la periodista Rosa Maria Calaf
que, com dèiem, serà aquest dijous a Tarragona
per participar en aquesta xerrada
trobades amb compromís del Caixa Fòrum Tarragona.
Podríem parlar moltíssima estona
amb Rosa Maria Calaf.
Ja ho sabeu que té aquesta agenda apretada
i ens ha atès a aquesta estona.
I també podríem parlar molta estona
de la seva llarga carrera.
Ella és llicenciada en dret
per a la Universitat de Barcelona
i en periodisme
per a l'Escola Oficial de Periodisme.
L'any 2008 va ser investida més
doctora Honoris Causa
per a la nostra universitat,
la Universitat Rovira i Virgili,
i l'any 2010
per a la Universitat Miguel Hernández d'Elx.
Ha exercit durant molts anys
de reportera internacional,
treballant com a corresponsal
de la televisió espanyola per tot el món,
a l'Àsia, al Pacífic, a Moscú, a Viena,
a Buenos Aires, a Nueva York, entre d'altres.
Ha rebut també nombrosos premis,
entre els quals destaca
el Premi Nacional de Periodisme l'any 2009,
que el va concedir la Generalitat de Catalunya,
el José Couso, a la llibertat de premsa l'any 2009,
el Cirilio Rodríguez l'any 2007,
l'Ondels el 2001 i el cas àsia
per a la cobertura del tsunami l'any 2005.
Per tant, una llarga trajectòria
en el món del periodisme,
que aquesta setmana, dijous, serà a Tarragona.
Serà a les 7 de la tarda,
de 7 a 9 del vespre,
està previst que duri aquesta xerrada,
informació, periodisme o espectacle.
Hem fet ja una pinzellada amb ella
a través del telèfon.
Però, abans d'acabar aquest espai
i queixafòrum, recordar-vos que
avui mateix, també a les 7 de la tarda,
hi ha una nova conferència
en el marc del cicle
sobre les emocions
que fa el queixafòrum Tarragona.
Avui es parlarà de la vergonya
i ho farà Alberto Fernández Liria,
ell és el responsable
del servei de psiquiatria
de l'Hospital Universitari
Príncep d'Històries de Madrid,
i també hi haurà
Marta Ràfos,
que és psicòloga clínica.
La presentació i la moderació
d'aquest debat
el farà Antonio Labat,
catedràtic de psiquiatria
de la Universitat Rovira i Virgili
de Tarragona
i responsable de formació
i docència
de l'Institut Pere Mata de Reus.
Per tant, interessant avui,
sempre ja ho sabeu
que es parlen
de diversos conceptes
relacionats amb les emocions,
avui precisament serà
la vergonya
a les 7 de la tarda
al Caixa Fòrum Tarragona,
aquesta conferència avui
en el marc
d'aquest centre cultural
del carrer Colom número 2,
que recordeu,
a més, fa uns dies
complia uns 10 anys
i l'un a l'espectador,
un milió,
que va passar
per les seves instal·lacions.
Són les dues activitats
més destacades
del Caixa Fòrum Tarragona
d'aquesta setmana,
a la ciutat de Tarragona.