Un quart i mig de deu del matí, tercera hora del programa.
Aquí estem en directe a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Acabem de fer aquest repàs més breu a l'actualitat tarragonina de la jornada
i ara de seguida algunes d'aquestes notícies
les posarem damunt la taula i les analitzarem,
les comentarem amb els nostres convidats a la tartoria.
Avui són quatre, Francesc Roig, Àngel Conesa,
Josep Maria Sabater Bosch i Pere Valls.
De seguida estaran en directe en aquest estudi del matí de Tarragona Ràdio.
Després passarà per aquests micròfons la candidata de Convergència i Unió
a l'alcaldia de Tarragona i actual portaveu del grup municipal
de la Federació Nacionalista, l'Ajuntament, Victòria Forns.
Amb ella repassarem l'actualitat política i aquest moment tan interessant
a només dos mesos de les pròximes eleccions municipals.
També aquest matí, en un altre ordre de coses,
us explicarem l'homenatge que l'Esbar Santatecla
prepara al seu fundador, Carles Llorac.
un homenatge a un acte que tindrà lloc aquest dissabte al migdia
i que, a més, coincideix amb el 40è aniversari de l'entitat.
Amb el director artístic de l'Esbar Santatecla, Jaume Aguas,
també compartirem uns minuts d'aquest matí de dijous.
En plan cultural, avui conversarem amb un jove escriptor de 22 anys,
l'Adrià Targa, un tarragoní que publicarà el seu primer llibre de poesia,
Boques en Calma, i que presentarà demà públicament a la nostra ciutat.
També en clau cultural parlarem de teatre, concretament de l'obra Cowen,
que es representa aquest cap de setmana a la sala El Magatzem de la Cooperativa Obrera.
Conversarem amb un dels actors, Marcos Jiménez,
perquè ens expliqui en què consisteix aquesta proposta teatral.
Per cert, que parlant de teatre, tenim un parell d'entrades
per anar a veure aquest espectacle del Magatzem,
i, a més a més, també en un altre moment del matí de Tarragona Ràdio,
obrirem els telèfons perquè els oients, alguns oients del programa,
s'emportin invitacions per anar a veure l'espectacle de Zona Zaleta
de cara a la representació que faran dissabte a la nit al Teatre Metropol,
un espectacle, el de Zona Zaleta, del qual parlàvem ahir en aquest programa.
En fi, que tindrem temps per la cultura popular i tradicional,
per la literatura, pel teatre, i també tindrem temps per passejar-nos
pel primer fòrum de l'Ocupació i la Formació Professional de Tarragona,
un fòrum que s'obre al públic ara, aquesta hora del matí,
que estarà durant dos dies al recinte final del Palau de Congressos.
Nosaltres avui dedicarem pràcticament tota una hora del programa,
la sisena, entre les 12 i la 1, a passejar-nos pels estants
per conèixer tota l'oferta que ofereixen els instituts de Tarragona
en l'àmbit de la formació professional.
Ho farem amb el Josep Ardila i també amb el Francesc Potau,
el coordinador de l'espai setmanal Eines.
I a més de tot això, l'espai de cuina,
farem un clic amb el Miquel González,
coneixerem l'última hora de l'actualitat grana,
tot això des d'ara i fins a dos quarts de dues,
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio.
En aquest matí, que de seguida, després de la publicitat,
obre el temps de la tertúlia.
Pizarro? Pizarro? Pizarro!
Sí, aquest és el nom de la teva botiga a Tarragona, Pizarro.
Fixa-t'hi, vestit d'home, camisa, corbata, cinturó i mitjons,
tot a partir de 180 euros.
A més, comprant dos articles iguals,
com camises, pantalons o corbates,
li fem el 15% de descompte del preu final.
Vine i trobaràs tot el que busques.
Sastreria Pizarro i Pizarro Gala,
al carrer Mallorca número 1 i número 27 de Tarragona.
Telèfon 977-21-3617.
Especialistes en mides grans fins a la talla 80.
Informem als nostres clients l'opció de la nostra sastreria a mida.
Informis i li donem pressupost sense cap compromís.
Som professionals.
Ostres, papa! Una samarreta de Nàstic, gràcies!
I està signada, guala!
I diumenge esmorzem amb l'entrenador.
De veritat?
Ho veus? Amb la targeta My Team Passion del Nàstic
podem aconseguir els regals que vols
comprant als establiments que la tenen.
I com ens trobarem?
Al web nàstic.myteampassion.com
Mira quants n'hi ha!
El matí de Tarragona Ràdio.
Comencem ja el temps de la tertúlia en aquest matí de dijous.
Temps per analitzar l'actualitat de la jornada i d'aquesta setmana.
Avui amb quatre convidats que ja els tenim aquí a punt.
L'historiador i professor de la Universitat Josep Maria Sabaté Bosch.
Josep Maria, molt bon dia.
Bon dia i fa sol.
Tenim també entre nosaltres el vicepresident
de la candidatura a Tarragona 2017, Pere Valls.
Pere, molt bon dia.
Bon dia.
Tenim un altre vicepresident, el de la cooperativa obrera tarragonense,
que riu, somriu, Àngel Cunés.
Àngel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya el director de Càritas,
amb diossesana aquí a Tarragona, Francesc Roig.
Francesc també, molt bon dia.
Molt bon dia.
Que ve molt tapat.
No li ha donat temps encara ni de treure's l'abric.
En un matí en què ja comença a treure el nas la primavera, no?
Sí, sembla això.
En fi, no parlarem del temps,
parlarem d'altres qüestions de l'actualitat.
Algunes, a més, realment, que ens ocupen ja des de fa dies.
Arran de tot el que està passant al Japó,
amb el terratrèmol, el tsunami,
i després tot el que està passant en les centrals nuclears,
portem uns quants dies comentant notícies
que segurament se'ns escapen a la majoria,
a la immensa majoria de ciutadans,
notícies des del punt de vista tècnic
sobre el que està passant a les nuclears.
En fi, ja saben el debat que s'ha originat,
l'alarma que hi ha.
Alguns parlen fins i tot d'apocalipsi.
s'ha parlat que està tot fora de control al Japó,
i això està originant un debat que, clar,
aquí a les nostres comarques,
tenint en compte les centrals nuclears d'Escoida
i de Bandellós,
doncs està de plena actualitat.
Una de les últimes mesures,
o un dels últims anuncios que s'han fet
per part del govern central,
és que es revisaran les mesures de seguretat
de totes les centrals,
i que es mantindrà, allò que es deia,
la vida, els 40 anys de vida,
perllongat en algun cas concret
de les centrals nuclears.
Àngel,
et preocupa tota aquesta situació
des del punt de vista nostre,
de tenir dues nuclears aquí,
amb tot el que està passant al Japó?
S'han de revisar les mesures de seguretat,
creus?
Bueno, relativament,
jo em penso que es produeix una situació
que és habitual en la vida de les persones,
és a dir,
quan d'una cosa perdem el control,
és a dir,
no som incapaços de prendre la iniciativa,
és un tema que ens deixa com esturats
i amb mala situació.
I en aquest cas, vull dir,
una mica el que passa
és que la natura d'alguna manera
té una força que de vegades no la tenim,
pensem que la tenim controlada
i que no la tenim controlada.
El tema aquest és, vull dir,
realment és preocupant,
però vull dir,
està incert dintre d'una societat
que és la que vivim avui en dia,
en què els models que tenim econòmics
van cap a aquesta direcció.
A Tarragona tenim una indústria química
que sabem, vull dir,
hem tingut algun ensurt
i tenim les centrals nuclears
que també són,
per un costat són una font d'energia,
per l'altre costat són un risc,
evidentment, assumible.
El que és sorprenent
és que ara comenci a sortir tothom a dir
a veure, que han fet bé els deures,
que no els tenim bé,
que ho hem de tornar a revisar,
hem de mirar-ho, vull dir.
Ha de passar una catàstrofe d'aquestes dimensions
perquè ara molta gent es planteja
i molts països, molts estats europeus
es plantegin, per exemple,
què fer amb les nuclears
i millorar-ne, si cas, la seguretat.
Se senten segurs, vostès, Francesc,
o tenim un risc?
No, a veure, personalment,
sempre he dit que estic una mica vacunat
contra el risc
perquè durant molts anys
hem viscut al costat del risc,
sobretot els habitants que residim
i som del poble de la Canonja.
però també valdria la pena dir
que això que passi...
Se li omple la boca
quan diu el poble de la Canonja, eh?
Francesc, però l'algun ho havia de dir.
És una de les satisfaccions
que encara no paga en peatge.
Jo ho celebro amb tu també, eh?
Has vist Josep Maria?
Hem començat parlant del Japó
i de com i volta la Canonja.
No, no, no, ja els coneixem,
ja fa anys.
Sí, perquè la laboriositat dels japonesos
s'assembla una mica a la de la Canonja.
Vinga, va, vinga, va.
Deia que amb aquesta situació,
ara acabes de dir una frase
que és curiosa, no?,
que la diguis,
que quan s'ha produït el risc
comencem a plantejar-nos això,
o quan s'ha produït l'accident.
Però Harrisburg era un exemple,
Txernòbil en va ser un altre.
I em sembla que,
tot i que es devien prendre
les mesures oportunes,
adients i pertinents,
tornem a estar igual,
més o menys,
com estàvem.
Després hi ha una altra qüestió
que ens hauríem de plantejar
com a societat.
Si volem mantenir la societat
que tenim
amb la despesa energètica
que generem
i la comoditat que volem,
ens hauríem de plantejar seriosament
quina energia
o quin sistema d'energia
és el que ens convé.
Perquè, esclar,
la gent es queixa
que posin molinets
a la serralada X.
O bé, aquí baix,
molinets de vent, eh?
Sí, sí.
Aquí baix a peu de mar.
A peu de mar,
que és on contínuament
hi ha vent.
Clar, a veure,
podem ser tots molt verds
d'ideologia,
de pensament,
d'acció i tal,
però tothom gastem energia.
Tothom volem anar amb cotxe,
tothom volem anar amb moto,
tothom volem tenir
les comoditats a casa
i, esclar,
el braç
és una mica més llarg
que la màniga, eh?
En poques paraules,
que ens queixem de tot,
dels molinets
a les centrals nuclears
i de tot
i després volem consumir
el màxim.
Pere, què?
Com ho veus?
Sí, el risc que tenim ara
és que començaran a sortir
entesos
de l'energia nuclear
per tot arreu,
que això ja va passar
fa uns anys
quan no hi teníem aigua
o quan passen coses així,
tothom hi entén.
Tenim una habilitat
o una cosa
que aquí surten tècnics
i erudits
de coses d'aquestes
i a més a més pontifiquen
i la diuen
i veure qui la diu més grossa.
Tu has dit una cosa, no?
Apocalipsis,
no sé què.
Això ho ha dit
el comissari europeu de l'energia.
Això ho has dit tu
perquè ja ho ha dit tu, no?
Jo crec que aquestes paraules
han de ser...
La gent ha de ser molt prudent
quan parla d'aquestes coses
pel bé i pel mal.
És a dir, no has d'enganyar ningú,
però és molt fàcil
i ben,
perquè ja us ho repetim
i jo penso que les coses
han d'explicar del com són.
Evidentment,
l'energia nuclear té un risc.
Evidentment,
com té un risc moltes coses
i té un risc
que és el menys controlat
o controlable
el dia que passa alguna cosa.
Això ho sabem tots.
Però el que deies tu
és veritat.
És a dir,
tots volem encendre el llum,
tots volem anar amb cotxe,
tots volem de tot.
I això té uns costos...
I cada cop més.
I cada cop més.
I ningú està disposat a dir
no, mira,
deixa'm-ho estar.
Oi, això no ho faré.
No, no.
A casa tenim,
si podem,
tres televisors,
no sé quants ordinadors,
anem seguint per aquest cantó,
no?
I pel carrer,
a veure si no puc agafar el cotxe
jo ara que s'han cregut aquests,
no?
I tot això
és una mica
el que ens ha portat...
És la gran contradicció
d'aquesta societat, no?
No, no,
això no és una...
Jo no sé si és una contradicció,
això és la veritat.
Això és la veritat.
Llavors,
a partir d'aquí,
després hi ha aquells
que quan ha de passar
una línia
d'alta tensió
fan el gran renou
i després se'n donen compte
que el dia que hi ha una nevada
no tenen llum,
com va passar a Girona.
En canvi,
ningú diu res
que aquí tenim tres nuclears
que n'hi posen una Girona també.
Ara hauríem d'entrar
en un altre debat,
però al final
és que tothom vol de tot
però segons què
és lluny de casa.
I això no pot ser.
Ha de ser responsable.
La gent ha de ser responsable.
Josep Maria,
on hi ha l'home
hi ha el risc.
Clar.
El risc va innat
amb la persona humana.
Bé,
jo ja he viscut prou.
Gràcia.
Vull dir,
no em fa por l'amor.
Vull dir,
a veure,
mireu,
aquí al davant
tenim els arbres...
Parlar-los d'epocalíptics, eh?
Aquí al davant
tenim els arbres
que comencen ja
a brustar.
Veig ocellets
que estan voltant.
El que és terrible
és que,
a veure,
Juan Ramon Jiménez,
m'assembla que era,
deia
jo me n'aniré,
en castellà,
com és lògic,
i els ocellets
seguiran cantant.
Ull,
el món avui dia...
O no.
A veure,
avui
te'n vas
i potser
se'n van els ocells,
se'n van els arbres
que brosten,
se'n va tot.
Per què?
Perquè, escolta'm,
les imatges
que veiem
del Japó
són esgarrifoses.
Són esgarrifoses.
El Pedro Ló
ja ho va escriure
en macanoscrit
de seguretat.
O el planeta
de los símios.
Vull dir,
quan veus
aquella imatge final
de l'estàtua
o la llibertat
que surt per allí.
Les imatges d'aquests dies
donen la sensació
de la fi del món.
Clar, clar.
Veus una cosa així.
Ull,
ull,
la humanitat.
La humanitat en general.
Tot el que heu dit
és veritat.
Al final estem fent filosofia.
Filosofia de vida.
D'alguna manera.
Però no som capaços
de canviar-ho.
És que l'home...
Tot això és així amb l'home.
Qui em diu a mi
que no vindrà un dia
una...
Les glaciacions
eren pura i exclusivament físiques.
La natura,
el món,
l'home l'ha anat canviant.
Últimament.
No amb la força
d'una glaciació
perquè es necessiten
milions d'anys
per fer una cosa així,
però és que l'home
ha avançat tant
que ara és capaç
de fer el mateix
que fer una glaciació.
Fer-ho,
res,
amb segons, eh?
Perquè això,
això ho ha fet la natura.
Però el que vindrà després
o pot venir després
ho fa l'home.
Però tot el que està passant
aquests dies,
vostès creuen que
tard o d'hora
conduirà la majoria
de la societat
i per tant també
a les autoritats,
als governants
a decidir
la supressió progressiva
de l'energia nuclear?
Francesc,
tu creus?
Jo crec que...
A veure...
Que s'aniran tanquant
les centrals
i deixarem de banda
l'energia nuclear
si realment
obtenim bones alternatives?
És a dir,
aquesta presa de mesures
ja s'havien d'haver començat
fa temps.
No es pot fer
d'avui per demà
perquè ara passa això
i demà ens llevem
amb un altre canvi
com aquell qui
obre i tanca el llum.
No, no, no, no.
O aquell qui canvia
la instal·lació de casa.
No.
Perquè a més a més
tots vivim una mica enganyats.
És a dir,
per exemple,
la fuita
que hi va haver
Escó
o el bandellós.
Escó.
Però el bandellós
va ser l'incent.
Bandellós 1.
Ja està.
A fuita de fa 3 o 4 anys...
D'acord, d'acord.
Hi va haver això.
Hi va haver una multa
considerable
que va trigar.
Però aquesta multa
resulta que a tots ara
sembla que...
Bé,
li has imposat una multa.
No,
la multa la paguem tots, eh?
Perquè amb l'augment
de les tarifes de llum
acabem pagant la multa tots.
I el negoci
l'han fet molts pocs
durant molt de temps, també.
Diguem-ho tots.
Per tant,
hem de ser conscients
que la ciutadania
a vegades
ens en passem
rodes de molí
d'una manera
tan tranquil·la
com aquell
qui va
a prendre's un tallat.
Doncs, francament,
els partits
polítics
haurien de ser
prou conscients
que la realitat
dels votants
no depèn
significativament
del maquillatge
que posem
cada vegada
que hi ha
una situació d'aquestes,
sinó de mesures
realment serioses
i a fons
i de futur.
Però preses amb temps,
perquè, esclar,
d'avui per demà
no es pot prendre res.
Àngel,
tu creus que es posarà
en qüestió
l'energia nuclear,
les centrals?
Durant una temporada.
Durant una temporada
i mentre,
vull dir,
realment,
no hi hagi alternatives,
una mica el que deia
el francès,
és a dir,
a veure si som capaços
de buscar alternatives,
però si aquestes alternatives
per si soles
no valen.
Hi ha tota una sèrie
filosòfica
que hem dit abans,
per exemple,
el creixement de la humanitat,
per exemple,
jo crec que és un tema,
el consumisme,
el consum,
vull dir,
a veure,
ara tenim aquí
les llums enceses,
per exemple,
segurament no serien necessàries,
no?
A casa nostra,
a casa nostra,
vull dir,
passa el mateix.
Mentre no entrem
en aquesta conscienciació,
vull dir,
les altres mesures
aniran sobre la marxa,
vull dir,
en funció de les necessitats.
Ara tenim el problema
del petroli,
també,
vull dir,
perquè hi ha uns senyors
que volen controlar,
en el fons,
està passant
que aquest senyor
de l'Affital
no saben si posar-s'hi
a favor o posar-s'hi
en contra,
perquè,
en el fons,
el que interessa
es treu el petroli d'allí,
no?
Perquè hi ha interessos
per a l'interessos.
I amb tot això,
el repartiment de la riquesa,
també.
Perquè està clar,
vull dir,
a tots ens agraçar
amb una certa comoditat.
A veure,
tu has parlat
dels ocells que canten i tal,
jo he vist imatges
de Hong Kong
o no sé d'on,
en què la gent
viuen apilotonats
en una celda,
en una espècie de celda,
com si fossin formiguetes,
si això és viure,
per nosaltres
que tenim la sort
de viure en un lloc
com la Canonja
o com Tarragona,
que s'hi viu molt bé.
Vull dir,
escolta'm,
no sé si és viure.
Tot i que t'arriba
el polígula al costat.
El que passa
és que
dintre de tot això
que hi ha,
sempre hi ha la part
aquella hipòcrita
que no es diu mai,
és a dir,
ara hem de posar fre
al petroli,
hem de posar fre
a un...
Jo crec que sí,
hem de consumir menys,
no?
Menys combustible,
menys energia.
I els diem
a aquells que fins ara
no han tingut
que no ho poden fer.
Perquè clar,
estem en una part del món
que tenim de tot,
més o menys,
uns més que altes
però t'hi ha de tot
i ara els diem
que no,
és que la Xina
contamina molt
perquè no sé què fa
o no sé qui,
no?
Vull dir,
els de l'altra banda.
Escolta,
ho hem fet aquí
durant molts anys
i ara que n'hi ha uns
que també treuen el cap
i també volen
arribar a viure bé,
els diem
que segons què
no ho poden fer.
Nosaltres moralment
no tenim cap dret
a dir això a ningú,
eh?
El que passa és que
clar,
algú altre ho ha de dir
però el més altres
ha de fer.
Però és així això,
tu com li has de dir?
Però tu com li has de dir
a un país
o amb una gent,
vaja,
que ara poden començar
a viure una mica bé
i diuen,
ostres,
hi ha cotxes,
hi ha rentadores,
hi ha no sé què
perquè és així
i diuen,
no,
és que no es pot gastar tant
i llavors quan et veuen a tu
i no tenen que tu en tens cinc
i el del costat no té deu.
És que hi ha una qüestió prèvia
que l'insinuava jo abans
que és una mica dir
aquest món en el que vivim
per quanta gent dona
que puguin viure dignament?
Perquè clar,
aquesta seria una altra història.
És que hi ha una part
del món petit
que estem destruint,
destruint,
si ens ho repartim
els que siguin.
Perquè on mengen tres,
mengen quatre
i mengen cinc
de tota la vida.
Ara,
està clar,
vull dir,
si aquests tres
volen menjar
ells sols
els de quatre
o els de cinc,
que és menjar
gairebé el doble,
això no pot ser
i això passa al món.
Un bon repartiment
de la riquesa
perquè riquesa
n'hi ha al món.
el que no pot ser
és que avui dia
les betxineres,
el negoci de la betxinera,
repercuteixi
en benefici
dels de sempre.
Baixem
deu quilòmetres
la velocitat,
d'acord,
però tot això
no treu
ni un relet
dels que van
obtenint
els beneficis
de sempre.
Després,
oblidem una altra cosa.
Una cosa,
una qüestió
és aquesta
que estem parlant ara
de mesures
preventives,
etcètera,
etcètera.
Però després
n'hi ha una altra
que per a mi encara
és més preocupant.
Som els que som
en aquesta taula
gairebé
l'última generació
que van viure
una altra realitat
social.
les joves
generacions
que pugen
ara
han viscut
inserides
en la comoditat
del que
un monosíl·lob
no
no ha existit.
Som la generació
del pa negre.
Per tant,
si ara
dius
això
que
algun
agosarat
polític
diu
cal tancar el llum
que no sé què
Ja ho hem viscut.
Nosaltres ja ho hem viscut, això.
Redir la velocitat en el cotxe...
Estalviar, estalviar.
A veure,
amb una
generació digital com la que puja,
dir-li que
ha de suprimir
el sistema operatiu informàtic
és anul·lar-lo gairebé
en el 75% del que fa cada dia.
O més.
I dir-los a la gent que quan pleguen
tanquin l'ordinador, per exemple.
A la nostra època les bombetes eren de 15 watts
però no eren d'aquestes bombetes
de 15 watts avui que fan llum
de 60 o de 100, feien llum
de 15 watts. I no les podríem encendre
tot el dia. I no les podien encendre.
I duraven.
Avui en dia, les bombetes
sabem tots que estan marcades
perquè només tinguin una duració
perquè es puguin tornar a comprar.
Ara trobo a faltar a aquesta tartula
un jove d'aquests digitals perquè contraposin
les seves visions dels contartulers.
Sí que és cert
que aquestes coses
hi ha gent que no...
Sí, sí.
Hi ha gent
la gent que ara té 20 i tants anys
que ha estat, doncs,
des que té una memòria
que això et passa
a partir d'una certa edat que tens, no?
20 i tants, 30 i 40.
Però gent que durant els últims anys
ha vist que tot això era xautxa.
I que cada cop s'ha anat vivint millor, no?
I que tot rejava pertot d'arreu.
Quan tot això sabíem tots
com diu altra bateria.
Bé, doncs aquests...
Hi ha gent que dèiem
no pot ser tant tot això.
Vol dir, arribarà un dia
que això pararà,
encara que no més sigui,
per respirar.
I ha parat i no és per respirar.
Bé, i ara vaig una mica més enllà.
És a dir, la rebota...
No, no, no, no, no.
És allà el que diem.
I després,
tot això porta
que aquestes generacions digitals...
Siguin frustrats.
No, que tenen
aquesta frustració energètica,
després afegeixi-li
la frustració laboral.
Que és el que ha passat
al Nord d'Àfrica.
Els moviments de revolta
del Nord d'Àfrica
són de generacions joves, eh?
Clar.
Això ara ens portaria...
Anem-nos posant en remull, eh?
Ara això ens portaria a parlar
de la situació del Nord d'Àfrica,
de Líbia, per exemple,
que aquests dies torna a ser notícia
o de l'actitud de la comunitat internacional
davant del que està passant a Líbia,
que pràcticament no fa res.
Però, en fi,
això ens portaria a un altre debat
que tampoc és el motiu central
de les tertúlies de Tarraona Ràdio
que sempre busquen
la clau més local,
la clau més tarronina.
Del tema nuclear,
em sembla que en seguirem parlant
durant molts dies i setmanes,
així que els hi proposo
altres temes de l'actualitat.
Però, primer que res,
els hi pregunto,
s'han mirat avui els diaris,
els gràfics sobre el corredor del Mediterrani.
Ho dic perquè és un tema complex,
és un dels temes del dia.
Ahir el ministre José Blanco
va presentar a Barcelona
tota la infraestructura,
aquest projecte,
en fi,
que podríem dir que és el més important
d'Espanya i d'Europa
en aquests moments,
el corredor del Mediterrani,
que ens afecta de ple
aquí a Tarragona
i a les nostres comarques,
amb unes xifres multimilionàries,
amb una perspectiva de termini
del 2020,
per aconseguir que estigui
tot plenament operatiu,
però amb qüestions molt concretes
que ens afecten aquí a Tarragona.
Per exemple,
el fet que s'anunciï
que en dos anys
tindrem desdoblat el tram
Tarragona-Bandallós,
que és un tram de la línia ferroviaria
que encara és d'una sola via,
en fi,
com si estiguéssim encara
a finals del segle XIX.
Més enllà si s'han mirat el mapa o no
als diaris,
perquè és una mica complex d'explicar.
El tema ferroviari,
més aquests que sempre m'hi fico,
t'han agradat.
T'han agradat sempre.
I què?
Doncs explica'ns-ho.
No, no, a veure,
jo explicaré el que he...
Bueno, jo he mirat ara
els corrents i...
Però quina sensació et dona
el que explica ahir el ministre?
Que ja és hora, no?
Jo crec que sí.
El que passa,
que a veure,
hem de mirar el detall,
perquè al primer moment
el dibuix passa per on
més o menys tothom pensa
que havia de passar.
El tema aquest
d'entre Tarragona i Vandallós
que no estigui desdoblat
ve,
ve,
de quan Salò i Vilaseca
es van segregar.
Ve d'allí.
Sí?
Sí,
perquè en aquell moment
Salò i Vilaseca
era el mateix municipi.
Hi havia dues estacions
i s'havia de fer una estació única
que casualment
ara seria el terme de Salò.
Això em sona,
això d'una estació única.
No, no, no.
Jo ho explico
perquè això fa molts anys.
I d'allí
i d'allí
el tren havia d'anar cap a Reus,
o sigui,
això que ara hi ha aquí
que vas cap a Vilaseca
cap a Salò,
això s'havia de fer més avall
perquè a Reus
també havia d'entrar
això fa 20 anys o 25
i allà es va aturar això.
Aquesta és la raó.
Després ha vingut
el corredor mediterrani,
però compte,
estem parlant
de línies
d'alta velocitat
en pensum tot això.
Sí.
No?
Molt bé.
Perquè ara l'amplada
fins a Bandellós
i endavant
és d'amplada
nacional.
Ibèrica.
No, no,
és que això s'acabarà...
És de l'època del francès.
Tu que ets una mica...
Això s'acabarà aquí.
Una pregunta, vull dir,
jo he llegit...
L'Àngel vol fer de periodista avui
perquè no té clar el tema.
No, a veure,
diuen de Bandellós a Tarragona
i de Tarragona a Barcelona.
De Tarragona a Barcelona.
Però de Tarragona a Barcelona.
Ja funciona.
Ja tenim la velocitat.
A veure...
És la Secuita.
Amb la intermodal
entremig,
amb la desviamenta.
Exacte.
La via aquesta,
que això és...
No, no,
pregunto inclús
de cara als oïdors,
vull dir, no?
És l'estació de Salou
més endins.
No, és això.
És això.
És això que saps, vull dir...
És que clar,
aquí hi ha molts projectes.
Hi ha una cosa bàsica
que és desdoblar la via
Tarragona-Bandellós.
Després,
connectar amb alta velocitat
Tarragona-Castelló
i València.
Perquè ara està previst
València-Castelló
però el Tram-Castelló-Tarragona no.
I després,
una altra cosa molt important
des del punt de vista econòmic
de mercaderies
del Port de Tarragona,
connectar
amb unes vies
segregades
per mercaderies
el Port de Tarragona
amb Castellbisbal-Barcelona
que ja ho té
per enviar mercaderies
al sud de França,
cap a Europa.
Per allà a Franc.
Cap?
Per allà a Franc.
Ja a Franc?
No?
Perdó,
a Can Franc.
No, no,
per Castellbisbal
i seguint la línia
de la Junquera
i que connecti cap a...
La que no ho ha obert ja,
vull dir,
des de Barcelona,
ja està oberta aquesta.
Sí, ja un tros oberta.
Clar, és que són molts projectes,
són moltes coses
i per això ja els hi deia abans
i s'havia mirat una mica el mapa.
El que és evident
és que
això és el corredor
que,
via mi,
que econòmicament
és més rendible
que jo crec que ja hauria d'estar fet,
això s'ha de dir tot,
i que és un error
pujar el tren
des de València
fins a Castelló
i que es mori allí.
Això és així.
I això es va fer
en un moment determinat
i té uns responsables.
Si ara això s'arregla,
a la llarga,
doncs,
l'any 2020
és aquí mateix.
A mi em sembla...
És aquí mateix, ja?
Però, Pere,
a veure...
És aquí mateix, això.
Tu acabes de dir ara
això,
no allò de tu ets Pere
i acabes de dir la veritat.
No.
simplement que ja era hora
que un ministre,
encara que es digui Blanco,
acabi descobrint
que el sistema radial espanyol
no era la solució millor.
Ara,
fixem-nos,
acaben de fer
i dir
tots aquests beneficis
del corredor mediterrani
quan hi ha
tota la radialitat feta.
Sí.
És a dir,
això ja fa no anys,
dècades que es deia.
I permeti'm recordar
que Espanya
és l'estat del món
amb més alta velocitat.
En pocs anys
s'han construït
una gran quantitat
de vies.
El corredor mediterrani
és el succedani
de l'autopista,
per entendre'ho.
Si ara fóssim a fer,
i l'autopista
es va fer
de peatge
i es va fer
perquè hi havia
unes inversions
que van ser
d'Estats Units
a aquella època
perquè en aquell moment
la inversió,
això estem als anys 60,
els van dir
no, escolti,
és que si hem d'invertir diners
els hem d'invertir
al Mediterrani
que és on hi ha negoci.
On hi ha el moviment
de mercaderies.
Sí, on hi ha negoci
i és on convé
per anar cap a Europa.
Això ho sabien els romans
amb la viagusta.
Ara,
hi ha un tema
que encara és més greu
que no ens afecta aquí
que és que
jo perquè hi vaig ser
fa tres anys,
la línia aquesta
de temps
no arriba,
no baixa
per tota la costa.
Els d'Almèria
no la tenen.
Hi ha un moment
que això s'acaba cartellana,
no sé on.
Hi ha un tros a Espanya
que encara no té la via
de sentit comú.
És aquest tros
que ha d'abaixar
cap a Pandalusia
per la costa
tot el d'això.
Hi ha coses
que són curioses.
Àngel,
ja t'has aclarit una mica
per fer-ho caminar
per l'esforament.
A veure,
vull dir dues coses.
Vol fer més preguntes.
No, no,
ja vull fer més preguntes
perquè amb la meva afició
anar a caminar
pels entorns
de la ciutat i tal,
l'altre dia
em va ensopegar
amb una espècie de carretera
que em va semblar
que era una carretera
i resulta que es veu
que és la connexió
entre la Secuita
i la futura estació
del camp d'aviació
per encendres.
Vull dir,
però allí està parada
les obres,
allí no estaven treballant.
Això ens portaria
un altre debat
sobre el ritme de les obres.
Aquest seria el primer tema.
I el segon tema,
a mi quan he vist la notícia
el primer que se m'ha acudit
és dir,
tindrem l'estació de la Secuita,
tindrem l'intermodal,
no sé què,
i penso que a partir d'ara
s'ha de començar
a pensar
a com s'arriba a les estacions.
Perquè discutir
si estan en bon lloc
o estan en mal lloc
ja és absurd,
ara és perdre el temps.
Com se pot arribar
a aquestes estacions
d'una manera ràpida?
Ràpida i eficient.
Hi ha un projecte...
Però no ho comencem a pensar
quan estigui a l'estació feta.
A l'estació de la Secuita,
no,
falta l'autovia aquesta famosa,
però a banda d'això,
quan estàs a Sant Salvador...
Jo conec Sant Ramon.
Sant Ramon recte.
Està tallat, està tallat.
Allò hi ha un carrer ample
que s'acaba al bosc, no?
Sí, sí.
El meu fill viu allí
tirant amunt.
Allò està pensat,
entre altres coses...
Per connectar directament
amb l'estació.
I no s'ha fet.
No s'ha fet pel que...
Allò no segueix avant.
No, està fins a un punt...
És altària.
I allò hi ha un moment...
Alta ària.
És altària.
Seguim.
Allò,
pel darrere és més lent,
és més a prop.
I en turista,
no en preferim.
I el dia que hi hagi...
Està a prop de la Font de Garrotes.
També, exacte, exacte.
Falten aquestes miques,
que això,
són dos quilòmetres o tres.
Això afavoriria una mica més
la connexió.
I quan hi hagi...
Però mai podrem arreglar
que l'estació no és urbana.
El que sí és cert,
el que sí és cert també,
i això,
jo perquè m'ho he vist
des del primer moment,
que a l'estació de Tarragona Ciutat,
és a dir,
o la que hi ha ara
o la que hi hagi,
hi ha una línia d'Alta Beluset
que arriba i mor aquí.
Això també és cert.
És a dir,
quan tinguem l'estació nova,
on sigui,
el dia que toqui,
hi haurà una via d'Alta Beluset
que arribarà a Tarragona.
i on creus que serà l'estació?
Aquí darrere,
abans de Torreforte,
entre Torreforte i el riu.
Jo crec que anirà aquí.
No deien que era aquí
a l'Avinguda Roma?
I nosaltres ja estàvem contents.
A l'Avinguda de Roma,
ara això portaria a parlar molt...
És igual,
que hi ha un projecte
de fa 130 anys.
Deixa'm un corp.
A veure,
el Josep Maria s'ha mirat
una mica als plànols
dels diaris
i ho ha entès?
Sí, sí,
jo veig que anem avall,
avall va,
avall què vols dir?
Cap a Andalusia,
cap a Amuntia,
cap a Andalusia.
Anem amunt,
anem amunt,
anem europeus,
no?
Anem avall,
anem avall,
perquè,
vull dir,
amunt ja hi podem anar,
vull dir,
la de Amunt ja ho tenim,
la Fumut és els que pugen
i nosaltres tirar per avall també,
vull dir que d'alguna forma
és connectar-nos amb Espanya.
I el missatge
que ens deixa el ministre
ahir de dir,
en fi,
posem punt i final
a una etapa
de l'Espanya radial,
realment se la creuen?
Perquè ja està fet,
eh?
Creu que va...
Jo crec que si realment
dintre de la filosofia
crec que és una bona notícia,
vull dir una bona notícia
per tot,
no?
Hi ha una altra notícia
que porta això
que no ha sortit,
que és que aquí hi havia
una altra guerra
entre...
que anàvem,
que València i Aragó
i Madrid,
en comptes d'anar cap a Europa
per Catalunya,
volien travessar el Pirineu
per l'Aragó.
I això,
per la economia d'aquí,
hauria sigut una miqueta fotudet.
O sigui,
aquí també hem guanyat amb això,
eh?
Ja ho hem fet amb la carretera,
això, no?
Però havia d'entrar al tren,
o sigui,
aquí va haver-hi un moviment
en què...
Bueno, clar,
aquí tothom mira pel seu interès.
El senyor de València
i els de l'Aragó
deien,
no, no,
en comptes de passar
per la costa,
o sigui, València,
cap a Tartarol,
Saragossa,
i els de Madrid,
quan siguem a Saragossa,
per aquí,
pel Pirineu.
En cas és que a França
això no ho deuen haver volgut.
Des del punt de vista europeu
és una solució
en sentit comú.
Sí, sí, sí.
De fet,
Europa està al darrere del projecte
i ha de finançar
en parra
aquests milions d'euros.
I a més,
del sentit comú
i és per on ja
l'economia funciona.
I tu no pots fer una cartera
per on ja l'economia,
perquè l'has de portar, llavors.
Deixi'm dedicar
els últims 5 minutets
de la tertúlia
a comentar
algun aspecte també
de l'actualitat
de la setmana,
perquè hem conegut
en clau política,
en clau per electoral
aquests dies
alguns noms propis
independents
que s'afegiran
a les llistes.
Per exemple,
en el cas
de la llista
dels socialistes,
la incorporació
de l'advocat
Paco Zapatero
de l'atleta
Natàlia Rodríguez.
En el cas de Convergència
i Unió
vam veure fa uns dies
la incorporació
del president
de la Federació
de Veïns de Llevant,
Xavier Quintana.
En general,
tothom,
tots els partits
parlen molt
del paper
dels independents.
Àngel,
és positiu
que persones
independents
no afiliades,
no militants
de partits
s'incorporin
a les llistes?
Ho veus bé?
Sí, sí,
ho trobo perfectament.
El que passa
és que a mi m'agradaria
saber també
les persones
que han dit
que no s'hi volen
incorporar a les llistes.
Vull dir,
una mica
aquesta dinàmica
del que té interès
i el que no té cap interès.
Jo crec que en general
hi ha una poca disposició
al servei col·lectiu,
al servei a la societat.
Creus que hi ha molta gent
que els hi demanen
i que no hi van?
Jo penso que hi ha gent
que no els hi van.
O diuen sí,
però...
A condició...
Sí, però...
Amb condicions.
Clar,
les condicions,
perquè el nombre,
el número de la llista
en què vas
condiciona molta gent
perquè servir a Tarragona
es pot servir
des de qualsevol lloc.
No cal estar a l'Ajuntament.
Des de qualsevol lloc.
tot el qual.
Ara, cobrar per aquest servei
i treure un benefici,
això ja és una altra cosa.
Siguem clars.
Siguem clars.
Aleshores,
una persona
que té ja
més o menys
la cosa feta,
la vida
més o menys
solucionada
professionalment,
etcètera,
etcètera,
dedicar-se a aquest servei
obliga
sovint
a un sacrifici
molt gran.
Tu has estat
a la política,
el Pere,
i sap
el que significa això.
Qualsevol servei
obliga
amb un sacrifici
molt gran.
estem molt acostumats
a buscar una compensació
per aquest sacrifici.
I des del punt de vista
dels partits,
jo crec que també
es busca una certa
cosmètica.
Tu creus que ho fan
per marketing?
Més que...
Crec que hi ha un component
important,
jo crec que hi ha un component
important.
Per la part que em toca...
El Pere ha de conèixer bé
el cas de la Natàlia Rodríguez.
Home,
molt bé.
Per la part que em toca,
el Partit Socialista
sempre,
en les eleccions municipals,
ha portat independents.
Jo era un d'ells
fa uns anys.
I ho dic,
per què?
Bueno,
sóc part de tot això,
no?
Tu eres filial
d'esquerra
tota la vida.
Per rons familiars.
Bueno,
fa molts anys
que no hi haguera,
m'agina.
I el cas de la Natàlia...
Aquí podríem parlar...
A veure,
no me se'n vagin enrere
que ens falten
tres minuts de tertúlia.
El cas de la Natàlia
jo crec que està bé.
Jo crec que és un fitxatge.
És com el futbol.
És un fitxatge.
A veure,
moltes coses,
a vegades,
la gent diu
què farà aquest
si no hi han estat mai?
També ho han dit a mi,
suposo, això.
Perquè si no,
al final sempre hi haurà els mateixos.
És lògic
que hi entri gent nova.
És bo
que no sempre siguin,
i perdoneu,
ni mestres,
ni metges,
ni advocats,
perquè això són generalment,
i no tinc res contra ningú,
les incorporacions
que es fan,
i també hi entri gent
d'altres sectors
que veuen el món
d'una altra manera.
Perquè si no,
al final allò és endogàmic.
És veritat que hi ha
molts advocats
a la política.
No tinc res en contra de ningú.
Jo no ho soc.
No, no, no.
Jo t'anava a dir,
Francesc,
què opines
de la presència d'independents
a les listes dels partits?
Si els independents
després poden continuar
fent d'independents,
perfecte.
Home,
jo t'he de dir...
Aquest és l'altre problema.
Un moment,
espera.
Deixa'm, deixa'm.
No, no, no.
Que continuï l'argument.
Que si els independents
poden continuar fent d'independents,
perfecte.
Vol dir que
ningú els condiciona
amb disciplina
de partit,
no dic que passés
aquí a Tarragona
ni en una altra ciutat,
però que passa,
sí,
que un,
a vegades,
perd aquesta independència inicial
de la llibertat
perquè li diuen
no,
ara toca això altre,
i si no,
doncs,
perquè entraves
o perquè m'ho vau demanar.
I si m'ho vau demanar,
doncs,
vull ser conseqüent
amb el que era,
no amb el que he de ser.
Clar,
aquestes petites coses
es donen.
Jo quan me van venir a buscar
vaig fer moltes preguntes,
no, home, no,
t'explico,
i és veritat això,
però també és veritat
que sense la marca
del partit que sigui,
tu no series regidor.
Diguem-ho tot,
també, eh?
Clar.
Perquè s'ha d'anar
amb unes llistes,
filletes.
No, no,
però tu fas una llista
d'independents
i t'ho tens molt més difícil.
Sí, home,
esclar.
Ja ha passat, eh?
Ja ha passat.
Els logos,
els logos de partit.
Perquè la gent,
malgrat tot,
malgrat tot,
tenim al cap,
doncs,
uns sellos,
no?
I encara que siguis independent,
el fet d'anar
amb una marca de partit
es condiciona,
que sí,
senyor,
no hi vagis.
A veure,
és que al final,
aquí tots iguals,
no?
Vull dir,
els d'una banda
i els de l'altra.
Vull dir,
si un és independent...
Vull dir que no,
aquí no passa,
has dit més o menys...
Si tu no estàs afiliat
en un partit...
Jo, en tot cas,
voldria matisar...
A veure, Àngel,
sí, però re,
30 segons,
escoltament.
Això que ho dic
de si les persones independents
són vàlides o són vàlides,
jo entenc que si una persona
té la voluntat política,
és a dir,
té clar que la seva feina
a l'Ajuntament és política,
no de funcionari,
per exemple,
d'alguna manera.
Vull dir,
ho pot fer qualsevol persona
que tingui sentit comú
i que estimi la ciutat
i que tingui una base important.
Sentit comú.
Diuen que és el menys comú
de tots, no?
Ai, fillet,
aquelles tres escales
que hi ha de la plaça a la font
fins a l'Ajuntament,
quan s'apugen
aquelles tres escales,
s'oblida el sentit comú
i la independència.
Això no és veritat.
Acabem, senyors,
que ara portarem
un altre debat
que poden continuar
fora dels sòs
des de la ràdio
perquè mirin el rellotge.
Això s'acaba.
Francesc,
en Roig,
Àngel Cunesa,
Pere Valls
i Josep Maria Sabatebós,
gràcies a tots quatre
per compartir aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio.
Que passi molt bé,
fins la propera.
Adéu-siau.
Bon dia.