Fins demà!
Bon dia!
I com deia, suposo que, no sé si amb eufòria, fins i tot,
després del que es va veure ahir al nou estadi,
o precisament en dies com avui, en què amb aquest 5-0,
en fi, que resulta tan espectacular,
precisament no cal accedir-se a l'eufòria i tocar de peus a terra,
perquè l'equip, clar, continua en la zona baixa de la classificació
i, de fet, continua a quatre punts de la salvació.
Sisko?
Home, mira, aquí es podria...
Avui sí que és un dia per donar-se una alegria.
Aquí es podrien fer moltes lectures
i, clar, com que el temps no donaria per fer tantes lectures,
intentarem fer les que a cadascú li sembli més oportunes, no?
La primera lectura, o, bueno, primer, que s'ha d'estar content,
això està clar, perquè després d'un resultat com el d'ahir,
i ja no perquè fa temps que no el vèiem,
i ja no perquè no...
No, sinó perquè jo crec que era imprescindible i ens tocava,
no sé si potser Sant Magí se'n van recordar de nosaltres
després de les pluges que vam tindre i tal.
Vull dir, jo crec que tocava.
El que passa que, a més a més de l'alegria del resultat,
que és molt important,
jo crec que durant tota aquesta setmana
un tindria que, bueno, doncs,
a part d'anar a entrenar cada dia
i a part de fer la feina de cada dia,
tindria que haver cada dia uns 5-10 minutets
per intentar esbrinar i fer un anàlisi
del que havia passat fins ara.
Perquè ni fa una setmana els jugadors que teníem
eren tan dolents que no guanyàvem un partit,
ni ahir érem tan bons per guanyar 5-0.
Vol dir, els jugadors són els mateixos.
Llavors, valdria la pena, ja no,
per fer foc de l'arbol caïdor,
perquè, mira, ja ha passat, ja ha passat.
Però, bueno, si més no, doncs fer una mica d'anàlisi,
fer una mica d'estudi, fer una mica de repàs,
precisament perquè no torni a passar
durant el que queda de temporada.
Acabo.
És importantíssim la victòria d'ahir
perquè és un camí nou.
I a partir d'aquí, nois, vull dir,
a treballar dia a dia,
i em vaig quedar amb una frase que no sé...
Bueno, jo no l'he sentit, jo l'he sentit per a altres,
pels mitjans, no?, de comunicació.
Vull dir...
Una frase d'aquí?
O sigui, suposo que de l'entrenador,
on va dir, diu,
ellos mismos se van eliminar
o no se van eliminar.
Va a jugar el que trabaje.
Més o menys volia dir això.
Bueno, és que és així, eh?
Josep Maria.
Bueno, avui és un dia per celebrar-ho,
és un cant d'esperança,
una flor no fa estiu,
per tant s'ha de seguir lluitant
i ens permet enganxar-nos,
perquè crec que si ahir
no haguéssim perdut
en aquest moment...
Estàvem a set punts, eh?,
de la salvació.
El panorama hauria sigut catastròfic.
Ara, venint a l'emissora,
pensava que s'han de fer un mínim,
un mínim, aquesta primera volta,
per seguir enganxats de 15 punts.
En queden 30,
els oïdors tenen la paraula, no?
És una situació compromesa, difícil,
a més amb un esquema del mig del camp,
amb 30 i pico d'anys,
més tributaris que puguin fer lesions,
i que no puguin aguantar tot el partit,
com ahir es va veure,
malgrat que els recanvis veig
que l'una a mi em va agradar molt,
la definició que va fer el cinquè gol,
però tot i així,
és un camí dur,
és un camí espinós,
és un camí llarg,
però estem enganxats,
almenys estem allí, no?
Almenys n'hi ha un pitjor que nosaltres.
Quins canvis vas observar, Quim,
en l'equip?
Si és que va haver-hi canvis realment,
o va ser un factor més psicològic
amb el nou entrenador
i amb la seva empenta
amb la que ha vingut Jorge d'Alessandro?
Jo crec que l'Alessandro treballa molt aquesta setmana
l'aspecte de...
Ell ho deia ahir també a la roda de premsa,
que saliessin aquells jugadors
que saben jugar a futbol.
Aviam, això no vol dir que n'hi hagi altres
que no saben jugar a futbol,
perquè són professionals i en principi tots en saben.
Però ell va treballar molt
en aquesta línia d'unió,
en zona de tres quarts,
on els dos interiors,
que habitualment estem acostumats
a veure dos extrems molt oberts
tant amb el 4-4-2
com amb un 4-2-3-1,
com a fitut quan fas un 4-3-3,
els interiors acostumen a ser tios de fora
i no de dins,
i en aquest cas d'Alessandro va apostar
per jugar amb dos interiors de dins,
amb Longas i amb Moran.
Dos jugadors que cauen poca banda,
que deixen molt carril
perquè puja el lateral,
tot i que van pujar pocs,
Xeixi es va treure més poder que vingut,
que vingut a la primera part sí que ho va fer,
però la segona no tant,
i això fa que la línia de connexió al mig
creix superioritat sempre, gairebé,
perquè el segon punt et ve a ajudar
en aquesta línia o zona de ningú,
podríem dir,
en una zona que queda molt buida a la mitja punta,
els dos interiors ajuden allí,
Moran i Longas constantment,
i el doble avió,
si s'incorpora una mica,
té arribada allí,
per tant allí crea sempre,
sempre superioritat jugant així,
i a més,
si el rival et proposa un 4-3-3
amb un pivot defensiu només.
Jo crec que això és un canvi tàctic important,
que l'equip a més l'ha beneficiat molt
tenint el tipus i perfil de jugadors
que té aquest nàstic.
en aquesta zona,
i a sobre que tots aquests es tenia bé allí,
aquest és un altre dels punts importants
a tenir en compte.
Dit això,
i sempre conscients
que la situació és molt crítica,
i que ara mateix seguim a 4 punts
encara de la permanència,
que com deia el Géu Maria Vives,
que si no arribem a guanyar ahir,
sí que era la situació per començar a plorar,
perquè cada 7 punts,
el futbol és un estat d'ànim,
i això ho sabem tots,
i jo crec que és importantíssim,
però importantíssim el que va passar
a l'hi ha un nou estadi.
un, perquè l'equip se n'ha adonat
que pot guanyar,
perquè no havíem guanyat cap partit,
no oblidem això,
ahir és la primera victòria de la temporada,
jo crec que el titular gros avui és aquest,
hem guanyat un partit avui,
per fi,
se n'han adonat que poden guanyar,
que són capaços,
dos,
l'afició va sortir
amb un somriure d'orella a orella
que no es veia des de fa 4 anys
o 5 anys a Tarragona,
que ja tocava,
i que això jo crec que crearà
un xup-xup,
un bullís important
aquesta setmana com a mínim,
veurem què passa dissabte al Corcon,
i tercer punt també importantíssim,
que començar amb una victòria
o un entrenador nou
és essencial
perquè el projecte
pugui tenir continuïtat.
Clar, perquè li dóna credibilitat, no?
El que passa és que aleshores
vostè en conèixer que és més important,
ahir va ser més important
l'aspecte psicològic
de veure l'equip molt més endollat,
amb moltes més ganes,
amb molta més convicció,
que no pas els aspectes
tàctics o tècnics.
Van veure un gran canvi
de respecte
a la manera de jugar amb Oliva?
És que jo crec que
és el que dius tu, Ricard.
Vull dir, aviam,
aquest home,
durant aquesta setmana,
alguna cosa els hi ha dit,
alguna cosa els ha fet fer,
o inclús...
O inclús...
Perquè a més,
algunes les hem sentit a la ràdio,
o inclús els hi hauran llectat
alguna cosa a la vena directa,
perquè, perdonem,
portàvem 10 minuts
i és que ho vaig comentar,
el Mingú va fer un salt
i va fer un despej de cap,
que dic, això,
amb els anys que ha estat...
Aleshores tu la gran diferència
la trobes en l'aspecte més anímic,
no?
Sí, sí,
més agressiu,
vull dir,
és el que deia abans,
vull dir,
aquesta gent me los han canviat,
vull dir,
no són...
Són els mateixos jugadors
o no ho són?
Per tu, Josep Maria,
per exemple,
vas veure un equip molt millor
posat en el camp?
No,
jo et diré una cosa.
Primera,
primera et contesto,
l'equip,
la institució,
la SAT,
necessita un líder,
que no el té,
no el tenia.
I ara el tenim?
Amb D'Alessandro?
Ha agafat,
ha agafat les riendes
de la manca de president,
la divisió del Consell,
la catàstrofe de Nogués,
i l'altre que pagava
tots els sacs trencats.
Els jugadors,
el mes de juny,
sabien que no hagués
de marxar i no ha marxat.
Això comporta un estat d'ànim
i una manera de fer les coses
que aquest home
els va fer creure
en ells en si mateix.
I en quant al plantejament
de futbol,
tots coincidirem
que va fer un futbol
molt rudimentari,
amb 4-4-2,
el de sempre,
el Sabadell.
el Sabadell darrere
no tenia el de Navas,
que no és el Macai,
vam tenir sort
en obrir el primer gol
i el Sabadell llavors,
a partir de llavors,
es va dedicar a jugar
amb 3 defenses.
Quan estàvem 2-0,
podíem estar 2-1
i en canvi
el futbol es i sí,
va anar al 3-0.
Aleshores,
el component psicològic,
el punt comandant,
aquest enllideratge...
Exacte, exacte.
Si jo estic en una empresa
que em deixen fer el que vull
i faig el que vull
i l'entrano diu una cosa
i l'altre n'ha fet una altra,
ve el president a les 11
i diu que a les 12
no farà no sé què
i llavors un desastre
i dius, bueno,
fer punyetes tots.
I és el que passa,
és la falta de motivació.
Ahir,
la Federació de Penya
es convidava a fer pancartes,
al matí a l'esmorzar
i a l'esmorzar
i a l'esmorzar
feien pancartes.
Jo les 3 pancartes
que vaig veure,
podria ser amb els cap alguna,
però les 3 que jo vaig veure,
una era Accion,
l'altra era Accion també
i l'altra era
Dale, dale, d'Alessandro.
Cap pancarta pels jugadors,
cap pancarta pel club,
les 3 dirigides directament
a l'entenedor d'Alessandro,
de lideratge,
a dir,
aquí l'esa dels cops
sóc jo,
les victòries són meves
i aquí estic jo.
És un personatge
molt mediàtic
amb un discurs
contundent
que parla i parla
i parla,
a més que no s'amaga
perquè parla moltíssim.
Avui vindrà el sempre nascit.
Sí, avui està aquí,
però parla moltíssim,
però fixeu-vos,
no és d'aquells entenedors
que dona voltes
i que fot rotllo
sense coherència.
No és aquell típic argèntic
que fa...
Ara, potser és un detall
molt nostre
perquè és intern,
però els talls
de d'Alessandro
són pràcticament perfectes.
Si pots tindre el davet
a 30 segons
o 20 segons
perfecte.
Clavat.
Amb dues o altres frases
diu coses...
Té un domini del mèdia
brutal, però brutal.
És que és un professional
del futbol
i de la comunicació.
Tu també creus
una mica en aquest lideratge,
Francisco,
pel que has vist
aquesta setmana?
Perquè sembla
que et sí que és veritat
que tot giri
a l'entorn de d'Alessandro,
aquests dies.
Jo he de confessar
i vull dir,
aviam,
de la llista
que la setmana passada
hi havia damunt de la taula,
no sé,
tothom apuntava
que potser
es fitxaria
amb el Bocaron Esteban,
no?
Era potser el número 1
i aquest estava
en segona posició.
Era el número 1, eh?
El que passa que econòmicament
500.000 euros
per portar 4 persones.
Evidentment, no?
Llavors,
això també és un tema
a tindre en compte.
Bueno,
es va tindre en compte,
es va fer una sàvia decisió,
suposo jo,
a qui li correspongui
i llavors amb aquest home
vull dir,
aviam,
mira,
això és com tot
i acabem.
Si la pilota entra,
tot anirà bé.
Si la pilota no entra,
aquí tornarem a tindre problemes.
Sí, sí,
però perquè la pilota entri
i tu has de fer alguna cosa.
O sigui,
tu el que no pots dir
és que la pilota entri,
sortiu i jugueu.
No, no, no.
Així que va dir,
va dir saliu i disfruteu.
Jo aquestes frases,
una mica de frases
jo com creix, eh?
Però ell va sortir també
a la final de Wembley
i dient que els he dit això,
jo això,
la veritat,
sí que m'ho crec,
però darrere hi ha un treball
que has fet
durant tota la setmana.
Aquest tio des que arriba
t'has de fer treballar matí i tarda.
Matí i tarda.
Sí, sí,
i això és molt important.
És que la preparació física
també el meu parer,
sense res contra el preparador.
Jo el que deia Josep Maria,
ho ha dit.
Sí, perdona,
un moment,
que digues, no, Josep Maria.
Que la preparació física
i per mi van estar més correctes.
Jogava més acrupats,
va tenir la pilota al Sabadell,
cosa important,
per cansants.
Però llavors,
pensa la meva,
el dia aquell que discutíem,
que em vaig dir,
no és qüestió física,
és que estem desendreçats.
I un cop desendreçat,
l'equip pateix molt
i físicament,
clar,
com deia Toxa,
aquello dels pollos sincabeza,
doncs,
clar,
no arribes a tot.
Home,
l'equip es va veure bastant bé,
no,
físicament?
Sí.
Perquè fins i tot els homes
que tenen més anys
i que poden estar en una situació...
Jo,
quan començava el partit
i malgrat l'endollament
que portàvem i tal,
creia que,
sense bandes
que entressin bé
el Txetx i el Mingo,
dic ui, ui, ui,
i jugant pel mig,
dic ui, ui, ui,
perquè si no obres espais
el futbol està tot mort.
a Port, bueno,
després va resultar bé
perquè aquestes línies
estaven molt agrupades,
no?
I el Powell
no estava tan desacredit
com passava als domenges.
Els altres domenges.
Els fa un gol,
Joan Mariès,
el discupiem entrant,
és una obra d'art.
És una obra d'art.
Un obra d'art.
Si el fa el Cesc Fàbregas,
avui estem a la primera pàgina.
Amb l'esquerra
em dolla una pipa.
I la combinació
per a gol,
l'on gas...
I la triangulació aquella...
Home,
és que a més hem de remarcar,
per exemple,
que els cinc gols
van ser de jugada,
no?
Sí, sí.
No ho va ser.
El més definit,
el de l'una,
el cinquè.
Aquest xiquet,
si se li donen minuts...
La passada de l'on gas
en aquest gol
és al·lucinant.
Sí.
Si se li donen minuts
progressivament,
l'una no és per sortir
el minut 1 encara,
passa com el Jordi Alba
quan venia aquí,
que tothom el criticava
perquè no el treia
el primer minut,
però no era un jugador
per jugar el primer minut.
És un xiquet
que si se li va donant minuts,
l'una té molta definició,
té bona pagada,
es desmarca bé,
jo crec que és un jugador
de bastant futur.
Això que hem dit sempre,
tenim 12 o 13 jugadors
a la plantilla
que són aprofitables.
L'onza titular
i aquests dos suplents
ficaria Viguera en aquest sac,
no?
Viguera l'una,
que són els jugadors
que et poden treure aquí.
Utilitzarà els mateixos d'ahir
més Mairata i Ruz
amb defensa.
Ahir l'entrenor
també segurament
va poder treure el millor,
no?
Sí, sí.
Faltava Mairata,
Mairata i Ruz,
el que deia ell,
però bé.
Però el xixi està en un moment
extraordinari,
no?
Xixi està millor pel Ruz.
Ruz no se'l trobaria a faltar,
diria jo, eh?
No, no,
el xixi està extraordinari.
Ho dic que l'utilitzarà.
L'utilitzarà,
l'haurà d'utilitzar per lesions.
Sisko,
tu també veus
que ara podem tenir l'equip allò...
Sí, sí.
Que ahir es va poder disposar
del millor de la plantilla?
Vull dir,
jo diria que l'equip titular
és el que vam veure ahir
amb algun matís,
amb algun partit puntual
o amb alguna variació,
o bé per targetes
o bé per lesió,
però jo crec que ahir
era el partit titular
i el que volia dir abans
és que el mateix Powell,
vull dir,
que en partits d'abans
anava a intentar
tocar una pilota amb el cap
o a terra o el que sigui,
i ahir el vaig veure
molt poques vegades
per no dir cap a terra.
Per millor partit
d'un davantacer
entre un banx a Tarragona.
Vull dir,
vaig veure un canvi
amb aquest home,
vull dir,
és que no ho entenc,
vull dir,
no ho sé,
vull dir,
millor i així.
Ni a primera divisió.
Millor i així.
Comentava amb tu
que va tocar
totes les pilotes.
Totes.
Per aleshores,
això és mèrit de Powell,
és mèrit també
de les passades
dels companys.
O potser l'entrenador
l'ha motivat molt
aquesta setmana.
Jo crec que hi ha un mèrit
que és un problema
de Coco, eh?
És Coco, eh?
I l'entrenador
l'ha fatta aquesta setmana
i ha estat a sobre
de Powell
constantment
tota la setmana.
Tota la setmana.
Si tu ara ets entrenador
del Nàstic
i agafes aquella plantilla
amb uns juvenils
de 20 anys
que són reserves, eh?
Que tots estan
en 20, 21, 22 anys
que no han jugat mai
a segona divisió
i els hi dones
la responsabilitat
jugar amb el Sabadell
llavors tu has de confiar
sempre.
Jo si arribo allí
he de confiar
i dic jo què he de fer aquí.
Què n'entenc de futbol?
I jo?
4-4-2
i els veteranos.
I quan estigues
de cotat
te canvio.
Què és el que ha de fer?
I motivar-los
i dir xatos
o això o no cobrem.
Semblem tots
a segona B
perquè és així mateix.
Llavors has de motivar
els jugadors.
Els jugadors
són com a nens grans
i els has de dir les coses.
I no es preocupeix
que ho tenen tot a solucionar.
I que al Corcón
i a l'Ireix
i a l'Ave
no es preocupe
i si no es pago l'Ave
i jo.
Van a m'autocar.
És igual.
És una manera
de fer i de dir.
Els jugadors
l'any passat
es van pagar el bitllet
per anar a Sevilla
al camp del Betis.
Això passa factura.
Això és el que
el Consell d'Administració
Camani
i un president Camani
ha d'estar
al corrent d'això.
Que si al director esportiu
li funciona o no li funciona.
Perquè l'entrenador
era un home
potser un manat de l'altre.
L'altre no li fotia cas.
Que anys 60?
Que anys 60?
I va vindre un tio
i diu
aquí jo assumo la responsabilitat.
Jo hablo con el president
o que em haga falta.
Entens?
I no us preocupeix
que jo tiro l'antel carro
i tu vas a jugar
de conya.
Que segurament per fer això
també necessites tenir
un currículum no.
Necessites
ser gran
i veterà
i estar superior.
Per això que dèiem
ahir durant la Transmi
hi ha un moment que a Xeix
i es toca
la zona angonal
perquè té una estrabada
i l'Alsandro
li diu aguanta niña
hasta la muerte.
Clar, quan d'Alessandro
et diu això
i tu tens 19 anyets
aguanta
si ens que rebentis.
Clar,
un altre
i potser no t'ho creus.
Del partit d'ahir
de totes maneres
també consideren
igual que va dir
l'entrenador Sabadell
que el resultat
de nosaltres
ens va perfecte.
Un 5 a 0
amb les penúries
que venim arrossegant
però que potser
també va ser excessiu.
És a dir,
que el Sabadell
va jugar prou bé
i que va fer mèrits
per marcar un gol?
Sense ganes
desmereixer
pel amor de Déu
la gran victòria
la gran victòria
del nostre nàstic.
Però clar,
vull dir,
està al costat
de la gent del Sabadell
concretament
del tesorer
del Sabadell
i diu
és que tenim
9 lesionats.
Diu,
tampoc,
també t'haig de dir
Ferrer
que no té res a veure
que amb la vostra victòria
però és que esclar
també tenen 9 lesionats
i quan el Songó
el d'ells
es va començar
a tocar l'aductor
al final de la...
quan s'acabava
la primera part
diu
mira,
ja en tindrem 10
afortunadament.
Són 9 lesionats
però
de titular
en eco
que es trenca
Nabil Baja
que podria ser el de la porteria
que no vaig a...
ni me caia a la porteria
ni vaig a portar
ni vaig d'allò
a matitzar,
no?
Vull dir,
aviam...
Però pel joc
que vam veure
el Sabadell
Déu-n'hi-do,
va estar prou bé
al camp.
Sí.
El Sabadell
juga molt bé.
Alguna cosa
està en estar.
Bueno,
perdona,
quants punts té?
Només això,
home,
però a vegades
es pot estar...
El Sabadell
és una còpia
salvant les distàncies
del Barça.
Ahir,
jo he dit ja
que va jugar
amb 3 defenses
des que perdia
l'1-0
i escolta'm...
Però per això
va mereixer
una mica...
un resultat
una mica millor.
El que passa
és que té una defensa
la que jugava ahir,
aquell via a les llats,
diem la que jugava ahir,
el primer gol
tenaves el rechars aquell
l'ha de parar,
un porter de segona divisió
l'ha de parar
i clar,
escolta'm,
un pilota
en porteria
pràcticament buida
i tot a per tu,
Morana ha de clavar la pilota.
També Morana estava allí.
O sigui,
el Ginàstic va jugar
la seva millor versió
i el Sabadell
potser va jugar
una de les pitjors versions.
A part de que el Sabadell
porta 3 partits
empatat
i aquest perdut
i tots els equips
tenen una petita baixada.
El que passa
és que ja porto un atalàs
de 21 punts
que m'agradaria tenir uns amics
a l'acabar la primera volta.
Que ha fet la meitat dels deures.
Pot ser també
que hauria analitzat
la importància
de tenir el gol a favor,
no?
El primer,
és a dir,
de marcar primers,
era el primer cop
que passava el nou estadi
i ho van destacar
pràcticament tots els jugadors,
tant Powell com tu
ni els que vam parlar
tots van dir
que havia estat important
allò de veure's
a favor del marcador
i que a partir d'aquí
l'equip va jugar
molt lliure
que de fet es va marcar.
Marques el primer
en el minut 18 o 19,
no?
17,
o 17,
marques el segon.
17 o 17,
sí,
molt aviat,
molt aviat.
I després quan et veus
2 a 0
jo crec que fins i tot
això ja acaba de...
Sí,
però amb el 2 a 0
a la primera part
vam,
jo deia,
refredeu el joc
perquè si ens marquen un
es pot donar el...
Va empatar amb l'Alcoiano
a casa 2-2,
va remuntar el 0-2.
Li va aixecar el Vilareal
un 3-4
com per dir a 3-1,
per exemple.
Sabadell és un equip
de recuperacions
que marca gols,
el que passa que potser
la defensa del Sabadell
és més fluixa.
No ho sé.
Que ahir és cert
que davant Florian
va tenir dues o tres
que en un partit normal
les endolla.
Si amb el 2-0
tenim la mala sort
de que ens fan un gol
aquestes gent
no haguessin entrat
al partit
i vés a sapir
el que passa
que és allò
de l'àvia i la bicicleta.
Si ens hem de remuntar això
també ens remuntaríem
el dia del Cartagena
que fullem tres pals
perquè aquell dia
no vam guanyar 3-0.
Quantes vegades
hem perdut partits
que teníem el dia
del dia real
que no demanem pas.
Olvio el crunya
que jo ja m'afregava
les mans
amb 1-2.
Jo crec que el gimnàstic
si hagués tingut
menys lesionats
els primers partits
tranquil·lament
podríem anar
amb 6 punts més
i llavors
en portem 7
i 6-13
no estaríem
en aquesta zona.
El que passa
que les circumstàncies
s'han escrit així
i bueno
és una fatalitat.
Si els lesionats
haguéssim tingut recanvis
haguéssim anat millor.
El problema
és que la plantilla
és la que hi ha.
Es necessiten recanvis.
Ah, clar.
Es necessiten recanvis.
Volem si és quan aguanta
Morant aquest ritme.
Morant, exacte.
Per a on té l'úna?
Per a la meitat.
Per a mi Morant
per exemple
va estar esplèndid.
No, suposo.
Està platòric.
I porta l'equip.
Escolta'm,
podem anar a buscar
el Boades al Toledo.
Encara juga.
Encara juga.
Encara recordem
a Bel Boades, eh?
És amic meu, eh?
És amic meu de Facebook.
Jo era dels enamorats
de Boades.
No és només amic
del Josep Maria Vives.
És que té un munt
d'amics aquí
a Bel Boades.
I d'anamics, però també
d'anamics i d'anamics.
Però quantes vegades
se'ls recorda
encara a Bel Boades?
Escolta'm,
això és la grandesa
del futbol, tu.
Parlem de noms propis,
destacarien algun dels jugadors?
Si haguéssim de,
jo, debutar
el millor ahir?
Sí.
O serveix
aquella expressió
de tot l'equip
va estar perfecte?
No, no,
el Powell va...
Powell.
Et va agradar especialment.
Josep Maria.
Barry Powell.
Jo crec que va ser
el millor partit
d'un davant de centro
almenys en aquests últims
cinc anys.
De veritat, no?
De veritat.
Doncs a tu,
a tu, ja n'hi et pregunto.
No, no,
jo vaig crescut des d'ahir
d'una manera espectacular.
Tu ets paulista, no?
Home, fa dos gols,
en dona un altre,
el de Tuni,
obre un espai en el primer...
Està a un gol
del màxim golejador.
Sí, sí, set gols.
Powell,
vuit,
Ulloa i Joselo,
que són els màxims golejadors
de la zona.
Joselo és del Villarreal.
Villarreal, bé, sí,
que per ser,
ja l'està pujant Garrido-la,
per tant,
potser deixa marcar gols
a segona
i els que s'estanca allí
a veure què passa.
Bueno, i després...
I molt Moran, eh, també.
Sí,
Moran en la seva línia
i després jo voldria destacar
la tasca d'aquest xiquet
que surt i compleix
meravellosament bé
cada domenatge
que és Chechi, no?
Chechi.
Chechi.
Chechi.
I aquest xiquet
apunta una projecció important.
Per d'Alessandro és Cheste.
Cheste.
Sí, Cheste.
No, li s'ha dit Cheste,
dius Cheste.
Ah, Cheste.
El Cheste i el Mori
i potser el Cheste
el podem vendre i tot, no?
I això és important
per a l'economia del club.
Del partit
hi ha algun aspecte més
a destacar, Quim?
Tu creus algun jugador,
algun aspecte tècnic o tàctic?
A mi...
Perquè tu deies abans
que es va jugar a l'ABC.
Sí, em va agradar molt Arzu.
La sortida pilota
que té en el primer gol
és brutal.
No l'havíem vist fer això.
Això demostra també
la confiança que ha injectat,
jo crec, d'Alessandro
en aquest equip
durant aquesta setmana.
Té una sortida
de Béken Bauer gairebé,
sortint de darrere
i tocant-la.
i hem recuperat, jo crec,
una mica Rodri.
A mi em fa por d'això
perquè Rodri
va munir avall
però ahir Rodri
va estar molt correcte
al mig del camp.
No era tan dolent
com passava,
el que passa
que estava molt desassistit
darrere aquest xiquet
i ahir van jugar
molt més arropats
i jo crec que Rodri
és un bon tallador
i un mal passador, no?
Llavors se li ha fet...
Sí que va jugar
amb el castelló de central,
li passa com l'Arzu.
Són jugadors
que juguen millor davant.
Es poden aprofitar
en un moment puntual
com li passava a Medina
però no són centrals.
És un jugador
que ha de jugar
per damunt
del defensa
sempre,
dels dos pivots.
A mi el que era pensava
que hem parlat
molt de pocs canvis
que l'equip era molt semblant.
Home,
Xisco va jugar de central,
nois?
No recordo malament
venia jugant de l'altre a l'esquerra,
no?
Mingú va tornar de l'altre a l'esquerra
que no venia jugant.
Vam recuperar Rodri
al centre del camp
que no hi venia jugant
perquè havia jugat de central.
Vam canviar
de sistema tàctic
i vam apostar
per dos interiors
molt tancats.
Home,
sí que han canviat coses
d'un cap de setmana a l'altre.
Serrano...
De vegades parlem
que no ha canviat res
així fàcilment
i Déu-n'hi-do el que ha canviat.
La tasca d'informació...
Perquè Pere Gond
va tornar a jugar
que no havia jugat a Barcelona.
La tasca d'informació
de Serrano
ha sigut bona, eh?
Jo crec que Serrano
li ha passat...
És un home estudiós
de molts jugadors
de segona,
ja ho sabeu,
aquí ve cada dijous, no?
Sí, sí.
I...
Ara l'hem canviat,
però venies.
Coneix la plantilla
a la perfecció
i la informació
que li va donar
ha sigut importantíssima.
Cosa que no hagués passat
si hagués vingut
Boquerone Esqueda Tevan
amb un entrenador seu
perquè no coneix a ningú.
Perquè molt que coneixes
es coneixes de la tele.
Jo no he vist
l'Alessandro aquí
i veiem partits del Nàstic.
Li han posat
quatre DVDs
i se'ls ha mirat
i...
Però coneix, ja l'home.
A mi m'ha sorprès això.
O sigui, jo quan li han d'Alessandro
em sap...
També coneixes tu
la segona divisió
perquè ets informador.
Sí, sí, però...
Però Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
A mi m'ha sorprès moltes coses
perquè...
Escolta...
Hi ha aquest aspecte
tant de showman que té.
Showman, entre cometes,
perquè tant...
Però vull dir,
de parlar molt...
Aquest aspecte mediàtic
que comentàvem fa uns minuts
creuen que pot afavorir
l'equip, l'entitat?
És a dir, que d'alguna manera
tot giri
a l'entorn d'Alessandro
i d'alguna manera
no es parli,
no caigui la pressió
sobre els jugadors
on potser no es parlarà tant
ara
de l'aspecte institucional
de la casa?
Sisko?
Ahir ho parlàvem.
Tu creus que això
ens pot beneficiar?
Sí, diu, ahir ho parlàvem
perquè, per exemple,
home, amb aquest home
algun arbitratge,
jo no dic que ens tinguin
que regalar res,
per l'amor de Déu,
que no se m'enfonguin
les meves paraules,
però algun arbitratge,
alguna jugada i tal,
home, aquest home
és un home mediàtic,
és un home que el coneix tothom,
és un home que té possibilitats
de dir, de no dir,
de fer i de no fer.
Vull dir,
ens pot beneficiar.
Crec que sí.
Crec que ens pot beneficiar.
Tu, Josep Maria,
aquest aspecte...
Jo crec que sí,
jo sempre he dit
que el gimnàstic
ha d'estar ben situat a Madrid.
Això és la lliga de...
No, home,
és veritat,
és la lliga
del futbol espanyol.
Quan va passar allò
del Poli Agido,
jo era dels pocs socis
que deia,
escoltar, home,
si tenim sis partits,
anem a perdonar,
no anem a cridar.
Anem a demanar perdó
el dia següent.
Havies d'estar a Madrid
a les 9 de la matí
a la porta de la federació,
diu,
a los 150 en ergúmenos
los tengo cogidos,
encara que sigui mentida.
I de seis partidos,
a ver si me ponen uns T3,
no queixar-se
que han baixat per això.
Ara passa igual.
El Nàstic,
ho dic sempre,
el Nàstic necessita
gent a Madrid
que treballin per ell,
perquè això en el futbol passa.
No veuràs mai
que l'Atlèctic Club
baixi de categoria,
per exemple.
M'agrope,
perquè he jugat molt bé
al futbol.
Bueno, ara sí,
però tu us dius.
Ara sí.
És que ara m'ha recordat
una mica,
faltava d'Alessandro,
però m'ha recordat una mica
els del punt de pelota,
i buscant a Villaratos
i coses d'aquestes.
No, no, és que segons què
no passa.
Segons què t'envien un árbitro
o no t'envien un árbitro.
No em feu parlar,
que estem a la ràdio.
Però a més enllà
de qüestions com l'arbitratge,
el fet que es parli
molt d'Alessandro,
de la manera de fer,
de la manera de cridar
als jugadors...
Important perquè es parla
del Nàstic.
Mira,
jo soc...
No havia vist mai...
I perquè nosaltres
parlarem sobretot
de d'Alessandro,
més que potser d'altres coses.
Jo no havia vist mai
punt o pelota,
i ahir em vaig quedar...
El fet se't va aguantar,
el fet se't va aguantar.
Sí, bueno,
escolta,
em vaig estar allí mirant
i llavors me vaig passar de llarg
perquè no volia veure
el gato d'aigua
i llavors anava canviant
i al final dius
on hi ha començat.
I vam parlar del Nàstic,
vas veure un titular...
Hi havia un cairon
des del principi del programa
que ficàvem...
Vamos a hablar
de la transformación
del Nàstic con d'Alessandro.
Tot el programa
un cairon ficat allí
de l'estona.
Això és important.
Ara imagina'ns
que aquest 5 a 0
després ve acompanyat
d'una nova victòria
al Corcón.
ja dues victòries seguides.
Això ja serà un festival.
Ja començarem a parlar
que pugem a primera.
No guanyem 3 partits seguits
des de la temporada
a l'ascens.
I en fa 6,
no hi ha?
Si no m'ha xerrat.
Sí, sí.
2005-2006,
era, no?
2005-2006.
Ara toques.
Imagina't, eh?
Ha passat una setmana
del canvi d'entrenador
d'Oliva per d'Alessandro,
de la destitució
de Josep Maria Nogués
i de la decisió
del Consell d'Administració
de presentar en bloc
la dimissió
de cara a la Junta General
d'Accionistes
del 13 de desembre.
Tot i que això,
ha passat una setmana,
però, en fi,
a banda del partit d'ahir
de les alegries
que ens van donar
els nostres contartolis,
com analitzen ràpidament
el tema del director esportiu
i de la decisió
del Consell d'Administració?
Sisko.
Home, el temps ho dirà,
ja ho he dit.
Vull dir, en principi,
això ha anat bé,
els resultats s'acompanyen,
els resultats manen.
Vull dir, doncs,
se suposa que la decisió
que es va prendre,
dolorosa o no
per alguns o per uns altres,
però, bueno,
si els resultats s'acompanyen
no hi haurà res a dir.
I del tema de la Junta Directiva
del Consell d'Administració,
vull dir, clar,
és que cada vegada,
jo recordo que n'hi havia 9 o 10
i ara, doncs,
formen la part de la Junta,
m'assembla que 5,
i el secretari
que va,
que el Lloret,
que en són 6.
Vull dir,
jo crec que és molt poca gent,
inclús...
Cal fer una revolcada,
per dir-ho d'alguna manera,
d'una manera planera
en el Consell?
És que crec que s'està preparant
tot per fer-ho.
i aquí tenim l'inconvenient
que són els mateixos caps
des de fa 10 anys
amb diferents barrets.
Ojalà hi hagi un barret
que està en boca de tots,
que sigui capaç d'aglutinar
amb el recolzament
del menys del 51%.
Parles de Josep Maria Andreu?
Parlo de Josep Maria Andreu
i parlo de l'Ajuntament.
L'Ajuntament,
a mi no em serveix
que digui jo no m'hi poso
perquè ara no tenim calés,
ara no tenim no sé què,
ara no tenim no sé quantos,
el nàstic és de tots
i totes aquestes pallassades
que diuen.
Però van dir qui serien, no?
L'alcalde qui va dir
qui serien.
Sí, que hi serien
però que no voldria entrar
en decisions.
Vull veure l'alcalde
que deixi de riure
de segó,
que és molt bona persona
i me l'estimo molt,
que posi i aposti pel nàstic.
I aposti pel nàstic
si ja que té les accions.
Si no tingués les accions
no diria això.
Però ja que ell és
l'Ajuntament,
és propietari de les accions,
han de recursar el president.
Si no,
tenim persones especialistes
en fer el llit.
Especialistes en fer el llit.
I us diria,
Maria Andreu,
a l'hora de multitud
que li desitjo el dia,
ell ho sap,
les meves accions són d'ell,
i ho dic públicament,
el dia 13
el faran president
i el dia 14
li començaran a moure la cadira.
Ja estem amb el de sempre.
I això és intolerable.
en una societat petita
com Tarragona i el nàstic,
el tenir el 5 o el 10%
no et dona dret
a fer això.
I si la gent
fos com cal
i digués
conscient
que la institució
està primer
que les persones,
haurien de recolzar
tots el president electe.
Qui fos.
Tots el president electe.
Però això de nombrar
un president
que en un moment determinat,
ho he dit aquí,
no pot pagar un cop
damunt de la taula
perquè no té
ni l'1%
de les accions.
I és
amb totes les persones.
Serà un gran persona
però allí
fa el paper de xixarello
que no dic que sigui un xixarello.
Dic que allí
li fan fer el paper de xixarello
doncs acaba com acaba.
Entens?
Acaba com acaba.
Ara sobre aquest mes
de marge que tenim
fins al 13 de desembre
en què segur que hi haurà
moltes negociacions,
moltes reunions
per veure com es configura
el nou Consell d'Administració.
Mentrestant,
a nivell esportiu,
Quim,
en fi,
a disfrutar de la setmana, no?
Bé, no,
i a treballar
perquè d'Alessandra
ni un dia de festa.
Sí,
això t'ho anem a preguntar.
Ni un dia de festa.
Avui entreno,
perfecte,
ja veig bé.
Avui entrenar...
I demà no hi ha festa.
No, no, no.
Cada dia a la setmana
entrenament
i suposem que caurà
alguna doble sessió
cap a dimícras o dijous
perquè és el ritme d'Alessandro.
El mètode d'Alessandro
que diu ell
ja es comença a notar
fins i tot en les sessions
preparades.
Dels entrenaments
que has vist aquests dies
alguna cosa que t'hagi
sorprès especialment?
Un, que s'han allargat.
Dos, que
hi ha dobles sessions
i són
perquè abans es convocan
dobles sessions
que desapareixien de cop i volta.
Tres,
que les xerrades
poden arribar a durar
una hora i mitja
a l'interior del vestidor
i quatre,
que dissabte va fer
sessió de vídeo,
per exemple,
i que diumenge
van tornar a les convocatòries.
Els va concentrar tots
a les 9 del matí
per anar a esmorzar
a l'Imperial Tàrraco
a l'hotel
i després els va portar
cap al camp.
Tots uniformats amb xandall,
cosa que no passava
i de feia temps.
I el dissabte
va haver-hi sessió de vídeo.
sessió de vídeo,
sí,
va haver-hi entrenament
que va durar aproximadament,
que va ser curtet,
un horet i quart va durar
i quan va acabar l'entrenament,
doncs,
tres quarts d'hora ben bé,
una hora de vídeo i xerrada.
És allò que en Castellas diu,
em sona a mi,
aquesta expressió d'entrenadora
a la vieja usanza,
no?,
una mica,
no?
Sí, sí, sí.
I el xandall
és aquell blanc
que portava serrana tan lleig?
No,
és el vermell,
és vermell el xandall dels jugadors.
Ah,
perquè aquell de serrana
era horrorós,
ja ho dic el canvi.
l'aportació de Serrano,
abans el Josep Maria
ja deia que era molt interessant,
tu, Cesco,
també consideres que està...
que és a dir,
que posar un segon entrenador
de la casa...
Sí, sí,
està clar,
vull dir,
és un home que coneix
el futbol nostre
des de fa 7, 8 o 9 anys.
A part que s'haurà pressupost
per una decisió econòmica,
també m'imagino,
no, Quim?
Perquè si ens estalviem tot el...
I l'altre dia,
Lluís Fabra,
es deia que
un dels errors
que s'havien comès greus
era haver fet fora
Xavi Bartolo
per deixar de tenir algú
Xusmari Serrano
i si la memòria existeix
i seguim amb aquesta figura
del cos tècnic
que algú de la casa.
Però tu saps millor que jo,
Quim,
que el Xavi Bartolo,
com aquell que diu,
el va fer fora l'entrenador
a l'Oliva.
No, no,
tu discutiria,
tu discutiria.
No, no, no,
no ho sé,
vas equivocar.
Ara no hi ha temps
per més de batxos,
si volen,
ho fan fora d'antera.
Quim,
aquest vespre
el Sempranàstic,
Jorge d'Alessandro,
avui ens acompanyarà
el Sempranàstic,
doncs no cal que vingui ningú més.
No, no,
ja l'escoltarem.
Explosiu,
com sempre,
Jorge d'Alessandro,
i avui us volem preguntar
sobre l'estat d'ànims,
ja que estem tots així,
no ho sé,
alguns que tenim sensació
que s'ha de gaudir molt,
que són molt optimistes,
altres poden seran més pessimistes
o tocaran més de peus a terra.
Estat d'ànims
de l'afició del Nàftig
avui,
després d'un 5 a 0 històric
al nou Estadi de Tarragona.
Algú farà la promoció avui.
Llavors,
tertúlia,
perdó, no?
Sí, sí,
tertúlia,
tertúlia i seccions habituals,
eh?
Vindrà la tele...
Jo crec,
Ricard,
que per acabar
li deixeu el micro
i dineu a fer el cafè,
ja ho explicarà tot.
Avui el seprenes
que potser és més llarg
de l'habitual.
El farà ell el programa.
En fi,
així acabem aquesta tertúlia.
Quin gust dona
fer una tertúlia
amb aquest ambient positiu
després d'una victòria.
Josep Maria Vives,
Francesc Ferrer,
Quim Pons,
gràcies per compartir
aquests minuts
amb els oients
de Tarragona Ràdio.
Sobretot avui més que mai,
bona setmana.
Adeu,
bon dia.
Bon dia.