Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bés demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per exemple, aeroport de Reus,
ara en aquest moment tenim un nyap aquí,
si això ho aconseguim solucionar
i donar-hi una visió de futur de com anirà,
també ens ajudarà.
Per tant, unitat i visió de futur
en el sentit de dir que donem més oportunitats
que les que tenim ara.
Robert?
Ho subscric.
Penso que és fonamental la unitat del territori.
Fa uns dies en un altre context
vam coincidir amb el senyor Seneúges d'aquest tema,
també parlant del corredor del Mediterrani.
Penso que és imprescindible que hi hagi aquesta unitat,
no només a nivell polític, com deia ell,
sinó també a nivell social de ciutadania.
I, en tot cas, potser el que està més coix en aquests moments
és que des del govern de l'Estat, des de Madrid,
entenguin que, com el seu nom ja indica,
el corredor del Mediterrani vol dir que és del Mediterrani.
I que no pretenguin desviar aquest corredor cap a altres zones
que, per interessos polítics puntuals,
els hi pugui convenir quedar-hi bé.
Es tracta de fer el corredor del Mediterrani.
Altres equipaments, altres connexions,
no dic jo que l'Estat no les pugui necessitar,
però ara el que hem d'estar és pel corredor del Mediterrani,
que només pot passar pel Mediterrani.
Tan senzill com això.
Jordi?
Sembla de calaix.
Sembla de calaix, però tots hem sentit declaracions
que no van precisament en aquesta línia.
I penso que això és el que pot distorsionar a Europa
la unitat aquesta a la qual fèiem referència.
És evident que és la infraestructura industrial i turística
que s'ha de fer.
És evident.
A part, unir tot el que és la frontissa mediterrània
amb la resta d'Europa,
també és cert que s'haurà de fer frontissa cantàbrica,
perquè aquí és evident que no es podrà fer només el corredor del Mediterrani,
el que seria per nosaltres el millor,
però és evident que aquí és la clau del futur.
Si fins i tot França ens està comprant el corredor,
imagineu-vos que França sempre ha sigut reticent
a comunicar Espanya amb la resta d'Europa,
perquè, clar, podem ser més competitius
des del tema ports, al tema... molts temes.
Doncs aquesta és una de les notícies del dia,
perquè ahir es va debatre,
va ser un dels temes que es va debatre en aquest primer debat electoral
que van fer els tres caps de llista a la demarcació.
Anem avançant amb altres notícies,
aprofitant que avui tenim tres regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
perquè em sembla interessant, per exemple,
parlar del pla integral de la part alta.
L'Ajuntament ahir ho explicava,
i els veïns hi estan d'acord,
avui també ho expliquem a Tarragona Ràdio,
l'Ajuntament ha demanat una pròrroga de dos anys,
el seu responsable en s'acompanya avui a la tertúlia,
és el Joan Seneuges,
ha demanat una pròrroga de dos anys
per acabar els projectes pendents del pla integral de la part alta.
Recordem que això ja es va fer també amb el pla integral de Campcla,
i em sembla que en altres municipis acostuma a passar també.
Els plans integrals són per quatre anys, no, Joan?
Són per quatre anys.
I aleshores s'allarga, s'havia d'acabar ara el 2011,
i s'allargarà el 13.
O més enllà.
O més enllà, fins i tot.
Els hi demano als partits de l'oposició què pensen en principi.
Jordi, estaries d'acord amb allargar el pla per poder fer el que està pendent?
És que és evident que la part alta necessita inversió per fer el que s'ha de fer.
És que això és evident.
Sí que és cert que hauríem de veure què s'ha fet fins ara,
on ens hem equivocat, què és el que s'ha encertat,
i sobretot tenir una línia.
No anar a canviar, no dubtar.
Si s'ha de fer el pla integral de la part alta,
hem d'anar per aquí, aquesta és la línia,
i això és el que hem de fer.
Mirar de treballar-ho des de l'Ajuntament, amb consens,
i anar a la Generalitat, perquè això al final ho paga la Generalitat.
A mitges, no?
O a mitges, 50-50.
Generalitat i Ajuntament.
Però al final necessites, sobretot perquè,
venen temps molt complicats per l'Ajuntament.
Un d'aquests dies tindrem notícies molt realistes
sobre l'estat de l'Ajuntament.
No sé si avui, o no sé si hi ha convocada la roda de premsa per avui.
Això ho va avançar al cap de llista del Partit Popular
en el debat també electoral.
Sembla que el paper es vulgui avançar.
Fa sis mesos que ho diem.
L'Ajuntament té una situació delicada.
Ara després, si volen, parlem de la situació econòmica en general.
I la part alta, com és evident,
quan vols fer una transformació,
perquè, al final, per reformar a millor,
has de transformar,
això necessita inversió.
Robert, la inversió del ritme del pla integral de la part alta?
Jo penso que,
de la mateixa manera que
ens hem posat d'acord de seguida tots,
que amb el tema del corredor del Mediterrani
hi ha d'haver un consens,
hi ha d'haver un treball conjunt
de les diferents forces polítiques
i del territori.
Jo penso que hi ha grans temes
de ciutat
en els que
ens hauríem d'assentar
les diferents forces polítiques
i treballar conjuntament.
No pot ser que
els plans,
concretament,
part alta,
les prioritats
vagin canviant
i els projectes puguin quedar mitges
en funció dels governs
que es van alternant
a la ciutat.
Penso que el tema de la part alta
és un dels temes de ciutat
en les quals
indistintament
del que pugui governar
en cada moment
hi ha d'haver unes línies
mestres,
unes grans línies
pactades
o consensuades
entre els diferents grups polítics
de l'Ajuntament
i de la ciutat
perquè els projectes
es puguin anar tirant endavant.
Si ara
és el moment,
doncs endavant
som-hi
i fem-ho.
Però, bueno,
amb el tema concret
de la pròrroga,
evidentment,
no podem deixar
la part alta
tal com està,
el que falta veure
és què és el que
és prioritari
en aquests moments
i què és el que
el conjunt de veïns
de la part alta
requereixen
o demanen
de les administracions
per poder-hi actuar.
Joan,
perquè s'ha demanat
la pròrroga.
S'ha demanat la pròrroga.
Mira,
dels 104,
ara no recordo,
104 o 107 plans integrals,
així com el 97 o 98%
demanen la pròrroga.
Pràcticament tothom,
no?
Nosaltres amb el de Camp Clà
ho hem fet,
vull dir,
el de Camp Clà
és a dir,
que aleshores
és una cosa habitual.
Sí,
és una cosa habitual,
totalment habitual.
I he dit també
una altra cosa
que és que,
bueno,
poden ser dos anys mínim,
tal com està ara la llei,
són dos anys mínim,
però la mateixa Generalitat
ens ha dit
que és molt probable
que això s'allargui.
És molt probable
que això s'allargui.
Per què?
Doncs, bueno,
per dos motius.
Un primer motiu
perquè en molts plans integrals
no és el cas nostre,
el de Camp Clà
s'acabarà ara
el dia 31 de desembre
i estarà acabant,
no?
I el de la part alta
ens queden dos anys
i per tant
tenim coll,
no?
Encara.
Però hi ha molts plans
que no es poden acabar
amb els dos anys que falten
i per l'hora del moment
hi haurà pròrrogues
de tres,
inclús quatre anys.
Això és el que ens ha anunciat
la Generalitat
que ho estan estudiant.
Bé,
per tant,
tenim un temps suficient
per fer-ho
i un segon motiu,
vull dir,
tant la Generalitat
com els ajuntaments
doncs en aquests moments
les nostres finanxes
estan com estan
i a tots ens va bé
fer la mateixa inversió
perquè la inversió
no canviaria
a la part alta
com que són 12 milions
12 milions
i escaig
i per tant
la finançació
no canviaria
són els 12 milions
però sí que ho allargaríem
amb el temps.
Dos,
ja està dient la Generalitat
inclús tres i quatre anys,
no?
Molt bé,
endavant.
En quant a la realització
bueno,
per exemple
la part podíem dir
social i econòmica
això està funcionant
al 100%
vull dir,
simplement es van gastant
els diners
conforme,
bueno,
els anem necessitant
i pensem que
això ens durarà
no fins al 2013
sinó fins al 2012
perquè clar,
sí que allarguem
però ja hem fet
un gasto molt gran.
El que sí que
va un pelín
més retreçat
és el tema urbanístic,
perquè ara s'han fet
els carrers,
s'han fet un munt de carrers
i per exemple,
en aquests moments
el carrer de Vilarroma
està aixecat,
el trinquet vell
m'assembla,
no,
perdó,
el de damunt
el trinquet nou
el trinquet nou
està aixecat
i una sèrie
per exemple,
la setmana que ve
comencen les obres
del wifi
de posar el wifi
a tots els edificis municipals
de la part alta
les obres estan funcionant
però sí que hi ha un equipament
molt gran
que és el Calagapitu
que aquest sí que és
realment important,
realment important.
I aquest forma part del pla.
I aquest forma part del pla
i llavors aquí sí que,
bueno,
això sí que no és qüestió
de fer un carrer
que pots estar tres mesos
que a l'Agapitu
pots estar a la millor
un any d'obres
i per tant...
Això d'alguna manera
automàticament ja allarga
el pla.
Allarga la força
i per tant,
bueno,
Calagapitu
quan el començarem?
Doncs el començarem
el 2012.
Quan l'acabarem?
Doncs l'acabarem segur
el 2013.
Segur el 2013
i per tant,
bé,
tot això està programat
i hi ha una programació
i hi ha una programació
d'obres,
en aquests moments
doncs això,
sabem que el wifi
comença la setmana que ve,
que el carrer Trinquet 9
està en obres
i quan acabi aquest
el Trinquet vell
que és el de baix
perquè clar,
els dos carrers
no poden estar en obres
al mateix temps.
I per tant,
bé,
hi ha una programació
i aquesta programació
l'estem seguint
i per això demanem la pròrroga.
Molt bé.
Jordi,
què volies dir?
També és cert que
hi ha un altre vessant,
és a dir,
la part econòmica
o les inversions
que puguin fer
les administracions públiques
estan molt bé
i són benvingudes
però també és cert
que tenim un cert desgavell
normatiu
a la part alta
perquè encara és vigent
el Pepa,
aquell,
el Pepa dels 80,
de l'any 80 i pico,
en penso.
Hi ha tot un seguit
de plans
que s'han anat
però que es van solapant
i moltes vegades
hi ha vuit normatius
que compliquen
la intervenció privada
i la part alta
sense la intervenció privada
dels propietaris
o dels promotors.
Clar,
però això,
per exemple,
això dels propietaris
ens portarà a l'estat
de molts edificis,
no?
Sí,
d'aventor de molts edificis.
Públics i privats.
Sí, sí,
però clar,
els privats també,
clar,
no sé fins a quin punt.
Aquest és un tema
que s'ha parlat fa anys.
Jo no hi ha entrat a fons
amb el tema del PIPA.
Clar,
l'Ajuntament fins a quin punt
pot obligar o pressionar
els propietaris
que tenen edificis...
El primer que et diran
és que els públics també...
No, no,
és que hi ha una part del PIPA
que són subvencions
en aquest moment
a la part alta
per arreglar
façanes,
aforaments d'aigua,
ja sabeu que la part alta
el problema és que
no tenen en compte...
Bueno,
allò per plumes encara i tal.
Aforaments d'aigua,
entrades als edificis,
etcètera,
etcètera,
s'ha donat fins a aquest moment
un milió d'euros
de subvencions,
a particulars,
a comerços,
etcètera,
etcètera.
Per tant,
s'ha ajudat amb això.
Si no,
l'Ajuntament no podria fer.
Clar,
però és que...
Primer,
perquè moltes són propietats privats.
I l'abandonament,
al final també és contagiós.
Si tu estàs reformant
i transformant una part,
al final tothom
s'acaba contagiant
o per venda,
perquè hi ha gent
que no està disposada
a fer inversions,
però al final
millora la zona.
Jo ja que entrem
en el tema de la part alta
hi ha una part importantíssima,
que és que a la part alta
no hi havia...
o hi havia,
hi havia però molt poc
teixit social,
sobretot a la part econòmica,
des que hi ha el pla integral,
que és una de les missions
dels plans integrals,
és fomentar el teixit social.
En aquest cas és l'econòmic,
sobretot.
Des de llavors,
des que hem començat
el tema de la part alta,
hi ha l'associació
de restauradors,
l'ARPA,
l'associació de restauradors
de la part alta,
hi ha els artistes,
hi ha els comerciants,
hi ha...
S'ha fet un teixit
que quan desapareixi
el pla integral,
el 2013,
o el 2014,
o el 2015,
ja ho veurem,
doncs això sempre quedarà.
Hi haurà un teixit associatiu
que podrà fer que la part alta
es moui en un sentit
o en un altre
o amb tots els sentits.
Això que els plantejava
dels edificis buits,
que per exemple
estan desocupats
a la Paràltica,
en fi,
molts propietaris privats
no els cuiden,
em portava també
a comentar
una altra de les notícies,
perquè ahir es presentava
a Tarragona,
per part de l'Agència
de l'Habitatge de Catalunya,
un projecte
per adjudicar
pisos buits,
hi ha 78 pisos buits
a la ciutat de Tarragona,
això ho anunciava
ahir el tarragoni
Carles Sala,
l'exregidor
de l'Ajuntament de Tarragona,
que és el secretari
d'Habitatge
de la Generalitat.
El pla de xoc
de la Generalitat
és adjudicar
a lloguer
amb opció a compra
aquests 78 pisos
que hi ha
a la ciutat de Tarragona,
hi ha 278
en el conjunt
de les sis comarques
del camp de Tarragona,
uns pisos
que es podrien
llogar
amb uns preus
que oscilarien
entre els 150
i els 350 euros
al mes.
Robert,
s'ha de fer alguna cosa
amb els pisos
amb els pisos buits?
El que no pot ser
és que en aquests moments
la Generalitat
des de la Secretaria
d'Habitatge
tinguin a l'albora
de 3.000
i escaig pisos.
3.264
tenen comptats.
Això és una barbaritat,
però això ja ho vaig
també apuntar,
diria que en aquesta mateixa casa,
l'última tertúlia
a la que vaig venir.
A la Torre de l'Espanyol,
amb tots els meus respectes
per la Torre de l'Espanyol,
hi ha, no sé si són,
15 o 17 pisos.
Alguns hauria d'explicar
amb quin pensament
o amb quins criteris
van fer pisos
de protecció oficial
a la Torre de l'Espanyol.
Sí, perdona,
de fet, segons les dades
de la Generalitat,
el 25% dels pisos
de protecció oficial
de tot el país
estan buits.
Aquests 3.000 i escaig
representen gairebé
el 25%.
El que passa
és que hem de mirar
d'aquests 3.000 i escaig
o 3.200 pisos
que estan buits,
on estan,
on estan
i en quines zones estan.
Llavors, clar,
hi ha poblacions
paradigmàtiques,
la Torre de Capdella
és una altra població
d'aquestes,
es van construir
des del meu punt de vista
sense un criteri
clar ni coherent.
Llavors,
a Tarragona
no n'hi ha gaires,
lamentablement,
però el que és evident
és que els que hi ha
han de sortir al mercat
immediatament
de la manera que sigui.
Lloguer,
lloguer amb opció de compra,
compra directament,
el que sigui.
El que no pot ser
és tenir-los buits,
perquè això ha clau amb el cel.
S'haurà de veure
amb quines condicions
i el com,
però això ha de sortir al mercat
i s'han d'ocupar.
S'ha d'ocupar.
Clar, perquè, per exemple,
els 78 de la ciutat de Tarragona
se suposa que sí
que poden tenir
possibles...
La majoria són a Campclar.
La majoria són a Campclar.
Això haurien de tenir sortida.
Haurien de tenir sortida,
evidentment, clar.
Penso, eh?
No sé a Campclar si era...
Però segur que...
El preu que sigui,
per això els preus
que apuntava el senyor Laoz,
jo no sé si són els preus o no.
Ho diu el Carles Sala,
que és el secretari d'Habitatge,
reprodueixo les seves paraules.
Ho dic en el sentit
que jo no sé
si aquest és el preu o no,
però el que vull dir
és amb les condicions que siguin,
però aquests pisos
no poden estar més temps tancats.
Clar, pot haver-hi pisos
que en algunes poblacions
sí que siguin difícilment adjudicables,
no?
Jo posava estora
aquest exemple
de la Torre a l'Espanyol,
però, en canvi,
a Tarragona
sembla evident
que podem tenir compradors
o persones
que vulguin llugar
amb aquestes condicions.
L'únic que s'ha de fer
és que no provoquem ara
l'especulació
amb aquests pisos,
evidentment,
però, salvant això,
vull dir,
aquests pisos han de sortir al mercat
de serveis socials
segur que pot ajudar,
segur que té localitzats
jo els posaria un exemple,
no sé si recordeu,
fa un parell d'anys,
sí, un parell d'anys,
a Sant Salvador
vam fer el servei municipal
de l'habitatge,
vam inaugurar allí
un edifici,
va fer el servei municipal
de l'habitatge,
són pisos protegits,
etcètera, etcètera.
Bueno,
els vam posar a la venda,
en van vendre tots,
tots,
els de més,
d'una manera.
Però lloguem?
Exactament.
Per tenir-los buits,
està claríssim que tenim
que anar al mercat,
o sigui,
al lloguer,
està claríssim que
és una bona solució
que els posin
la Generalitat,
l'Ajuntament,
les administracions,
que siguin els pisos
que els posin...
Joan,
el lloguer,
el que no pot ser
és que estiguin tancats
i tenir gent
amb necessitat de vivenda.
Tenim que anar al lloguer,
però això representa també
que hem d'aguantar una cosa,
hem d'aguantar una cosa
fonamental,
que és aquest ajut
que es dona als joves,
a la gent jove fins als 35,
me sembla que és aquí a Tarragona,
els 35 anys,
que són,
no sé si són 150 o 200 euros
al mes
per lloguer de pis.
Si fas un pis de protecció oficial
no li donaràs...
Sí, sí, pot ser, pot ser.
Això és per gent que...
No, no, no, pot ser.
Vull dir,
protecció oficial
també el poden tenir,
això.
Per tant,
jo crec que és fonamental,
les dues coses,
les dues coses.
Sobretot per la gent jove,
a veure,
aquests pisos de la Generalitat
els pot llogar tothom,
però si a la gent jove
li mantenim això,
jo crec que és important
i els podrem omplir.
Però si els llogues als 3.000
o si enllogues 2.000,
amb aquell lloguer
tens 2.000 ajuts
per a altres joves, eh?
O sigui que fixa't
que el benefici és...
De tenir-los buits
és que és una veritat.
Sí, sí, sí,
no, no, a veure,
jo dic una cosa
i l'altra.
No, una cosa...
Segura,
si alguns a la Torre de l'Espanyol
no es poden llogar,
bueno, doncs mira,
no es poden llogar.
Alguns seran complicats,
alguns seran complicats.
Lo de la Torre de l'Espanyol
i aquests pobles
que s'han fet això,
això és degut
a que els ajuntaments
tenien un sol públic
i van demanar...
Escolta'm...
I eren altres temps.
Escolta'm,
aquí ve un munt de gent
a viure,
per exemple,
em parles de la Torre de l'Espanyol
que ja saps,
bueno,
que està al costat mateix d'on?
De la central nuclear.
La central nuclear d'Espanyol.
Doncs molta gent
pensava...
I anava a viure allà,
anava a viure a la Torre de l'Espanyol.
I claro,
l'alcalde d'allà,
jo no sé qui és l'alcalde,
ni a sé el con.
No ho sé,
no, no,
jo tampoc no tinc ni idea, eh?
A veure,
és que ara ens centravem
en aquest tema,
pobra gent de la Torre
i sembla que...
No,
per segur que passen
en altres llocs a Catalunya.
Per exemple,
paradigmàtic,
en el sentit que,
a veure,
que tenien allà el costat,
també tenien la central nuclear d'Espanyol.
I claro,
aquesta gent que dient,
home,
molta gent ve a viure aquí
perquè, bueno,
perquè no està al mateix lloc
que la central,
ja té per això avui els pisos.
Ho he dit,
l'exemple d'aquests,
només els he volgut dir
perquè, a veure,
que tampoc no la gent,
els oients,
no es pensin
per tot el territori de Catalunya
i n'hi ha llocs
que seran més fàcil
de donar-hi servei
o utilitat
i d'altres llocs
costarà més.
Però s'han de posar al mercat
i s'han d'obrir aquestes portes
immediatament.
En fi,
com que tot està vinculat a la crisi
o pràcticament
tota l'actualitat,
totes les notícies
tenen aquest marc de la crisi,
de l'impacte de la crisi econòmica,
el Partit Popular,
el Jordi abans ho ha comentat,
és que ahir també
Alejandro Fernández tenen el debat,
va dir
que l'Ajuntament està a punt
de presentar un pla
d'aixoc,
un pla d'anticrisi,
sap alguna cosa
des de l'oposició
al Partit Popular?
Bueno,
és que la situació financera
de l'Ajuntament
és molt delicada,
la situació de l'Ajuntament.
Com la de gairebé
totes les administracions,
no?
Bueno,
no ho sé,
ja veurem.
La situació de l'AMT
és insostenible,
és insostenible
i aleshores
s'ha de fer un pla.
El problema
és que per prendre
determinades decisions
i poder aprovar pressupostos,
el calendari
al final són faves comptades
o comences a fer ara
o ja no ho pots fer.
Si no ho pots fer,
tens un problema
molt important.
I fins a quin punt
el Partit Popular
està disposat
a donar suport
a les mesures
que impulsi
el govern de la ciutat?
Nosaltres
no posarem pas a les rodes
el progrés de la ciutat
de cap de les maneres.
O sigui,
de cap de les maneres.
Evidentment,
mirarem d'ajudar
amb el que faci falta
dintre d'una certa coherència,
dintre d'un seny
que s'imposi un seny.
Hi ha coses
a l'Ajuntament de Tarragona
que no funcionen,
hi ha una situació
que és delicada
i s'han de plantejar sortides.
Si les sortides
que planteja
l'equip de govern
són raonables,
doncs evidentment
nosaltres
no cometrem
la irresponsabilitat
per estar a l'oposició
i
eixar-nos la manta
a la cabeza,
es diu.
O eixar-se el monte,
no?
O eixar-se el monte.
Joan,
això que diu
el Partit Popular,
que des d'ahir al vespre
va deixant caure
que ho presentareu,
que l'equip de govern
presentarà un pla
de manera immediata.
Sí,
però no és el primer,
és el tercer aquest.
És el tercer,
vull dir,
el primer va ser
l'any 2009,
els pressupostos del 2009,
tu te'n recordaràs
la polèmica
que jo vam tenir
que si la Guàrdia Urbana
estava dins
de lo que és l'alcaldia
perquè l'alcaldia
havia reduït
el 60%
o el 90%
de la despesa.
Bueno, vull dir,
igual que l'alcaldia
altres,
no?
S'havien reduït,
no?
Per tant,
aquest és el tercer
pla que es presenta.
El 2009
se'n va presentar
un altre
i ara en presentarem
un altre.
Que aquest era més,
podríem dir,
més important
sobretot
des del punt de vista
percentual
i també
des del punt de vista
absolut
amb rebaixada
d'algunes partides,
etcètera,
això segur
que et serà més important.
Per què?
Home,
perquè està claríssim
que la crisi
s'ha anat agravant,
eh?
Sobretot la crisi
a les administracions,
vull dir,
la crisi
al sector privat
pràcticament ja,
bueno,
ja hem arribat
en un moment
que ja es mou poquet,
una mica a la baixa,
a la millor,
una mica a l'alta,
depèn,
però les administracions
estem al centre
de la crisi
en aquests moments,
totes,
els ajuntaments,
la Generalitat,
l'Estat,
etcètera,
etcètera,
i per tant,
bueno,
doncs sí,
vull dir,
hi haurà un tercer plan,
aquest serà el tercer,
que aquest serà més important,
jo agraeixo,
sí, sí,
vull dir,
està clar,
Jordi,
i també has dit una cosa
que també és cert,
vull dir,
això ho hem de fer ara
perquè no sé si és el dia 20,
no sé quants d'aquest mes.
Si vols canviar ordenances
ho has de fer...
Sí, exacte,
el 20 i què?
El 20 i tants del mes que ve,
tens que canviar les ordenances,
vull dir,
abans del 20 i tants,
no sé què.
Per què?
Això aquí ho diu?
Una llei?
Sí,
hi ha una llei,
una llei de l'administració local
que, bueno,
tens que aprovar abans,
no?,
per poder després aprovar el pressupost.
Però no avorrirem els ollers.
Sí, no avorrirem aquí
amb el procediment.
Però és així,
hi ha uns terminis,
uns terminis determinats.
I bé,
a veure,
aquí el tema està
en buscar prioritats
i jo crec que
me n'alegro
que el Jordi
hagi dit
tot el que ha dit
perquè,
vull dir,
això és un tema
no hi ha de...
És de l'equip de guard
perquè és el que fa els pressupostos,
però lògicament
no és un tema de ciutat.
Vull dir,
a veure,
si tenim que dir,
tenim que tirar cap aquí
i ho tenim que tirar cap allà,
això ho tenim que parlar
una mica entre tots,
no?
Robert,
si no fos
perquè estem parlant
al final
de serveis a les persones,
em permetreu la llicència
que digui
que la situació
té el seu punt
morbós
o divertit,
eh?
Insisteixo,
no es pot dir
perquè
estem parlant
del que estem parlant.
Però, clar,
al final,
els temps,
el tempo de les coses
va posant
tothom
al seu lloc.
Jordi ara
fa un discurs
molt magnànim
i el senyor
Seneúges també
i és el discurs
que nosaltres
no hem sentit
fins al dia d'avui
des de Convergència i Unió
i ens hauria agradat sentir també.
Ara això
que és tan raonable
i tan justificat
que hem d'ajustar
les coses,
doncs, bueno,
fins fa 24 hores
d'això
els aquí presents
ni dèieu tots
retallades
i ara
aquesta paraula
va desapareixent
del lèxic.
Clar,
és evident
que la situació
és complicadíssima
però és que
per part de l'equip
de govern
fa 15 dies
van anunciar
amb bombo i plataret
que s'ampliava
la cobertura
del servei gratuït
del transport
pels infants
a l'EMT
i encara no l'hem pogut posar
sí, no em diguis que no
i encara no l'hem pogut posar en marxa
que ja ens estem replantejant
què passa ara amb l'EMT
si això pot seguir així
o si hem de reajustar.
Evidentment que ens hi trobaran
a nosaltres també.
Ens hi trobaran
perquè el que no farem
és ara
agafar la bandera
ni convocar les manifestacions
com s'ha fet en altres moments.
I és evident
que el moment és complicat
i ens hi haurem
de remengar tots.
El que falta per veure
és quines són les prioritats
que posa damunt de la taula
l'equip de govern
i en funció de les prioritats
que l'equip de govern fixi
per part nostra
del grup de Convergència i Unions
serà més o menys difícil
o més o menys fàcil
poder-hi participar o col·laborar.
Una oposició vicendina
amb nosaltres
no la trobaran.
Evidentment que no.
Jordi.
Jo crec que nosaltres
hem mantingut el mateix discurs
localment
i a la Generalitat.
Quan s'han fet retallades
només per retallar
ho hem criticat
a l'Ajuntament
i a la Generalitat
i si es fan ajustos
amb reformes
com per exemple
el passat 30 de setembre
el govern municipal
canviava el cartipàs
que a quatre mesos
de les eleccions
potser podríem comentar
sobre per què encara
no tenim un govern
que sàpiga on va
a la ciutat de Tarragona
van canviar el cartipàs
per tal de
per exemple
concentrar competències
de mobilitat
amb la mateixa
consellera delegada.
És una reforma
que tot i que
no ens agrada
perquè
una altra crisi
de govern municipal
no és una bona notícia
però almenys
ja comença a fer
una reforma.
Si els canvis
que proposa
el govern municipal
no només van acompanyats
de retallades
o de
pujades d'impostos
o del que sigui
o de les mesures
que prenguin
i també van
de racionalització
de l'administració municipal
que té
molts
departaments
duplicats
racionalització
de la despesa
nosaltres
ho recolzarem
per responsabilitat
perquè és que
és el que demanem
per exemple
a Balears
que fa
5 mesos
o 4 mesos
que governa
el Partit Popular
el primer que hem fet
ha sigut retirar
94 o 97
organismes
que no servien
de gaire cosa
i se n'estalvien
200 milions d'euros.
La Generalitat
per exemple
i aquí és on
nosaltres som crítics
no perquè sigui
de convergència
i unió
la crítica
no és
perquè governa
Ciu
i li volem
fer una manifestació
no, la crítica
és perquè
per exemple
la Generalitat
de Catalunya
té participació
a 700
empreses
700
diuen
rumoreja
que hi ha un funcionari
de la Generalitat
que se'l sap
les 700
però encara no
l'han trobat
és una barbaritat
tenir participació
a 700
empreses
perquè és
incontrolable
segur que moltes
són prescindibles
i quan parlo
de prescindibles
estic parlant
de directors
i arens
personal
cotxes
el govern d'Aragó
el primer que ha fet
la presidenta d'Aragó
és treure
12 consellers
tenien 77 cotxes oficials
el primer que ha tret
ha sigut allò
sense pensar-s'ho
al govern de la Generalitat
hi ha moltes coses
hi ha molta despesa
hi ha molta partida
que un any després
encara estan pensant
a veure
si les canvien o no
i en canvi
han retallat
amb plantes d'hospital
que és dramàtic
però el que està
per a veure
si en ajuntaments
com el de Tarrones
poden treure aquestes partides
és que n'hi ha
tants diners
sense dubte
sí
en qualsevol cas
és que com que el Robert Vendrell
ha posat l'exemple
de la MT
i del tema
de la gratuïtat
del bus
pels infants
és que ahir a la tertúlia
curiosament
també va sortir
perquè algunes persones
en fi
ciutadans de Terraona
ahir no eren polítics
els nostres convidats
a la tertúlia
van dir clarament
si valia la pena
en un context de crisi
com aquest
mantenir aquesta gratuïtat
de forma tan extensa
per a col·lectius
tan grans
Joan
per exemple
tu que ets
una de les persones
que ha promogut
aquesta idea
ens ho hem de replantejar
aquestes coses
en aquest context de crisi
tan gran
a veure
jo crec que
tot el que afecti
tot el que afecti
encara que no sigui directament
això no afecta directament
a l'educació
no ho afecta directament
tot el que afecti
a l'educació
jo crec que
a educació
sanitat
etc
serveis socials
això ens ho hem de pensar
molt molt molt
perquè afecta les persones
el que no afecta les persones
per exemple
com podria ser
jo què sé
la tabacalera
el banc d'Espanya
escolta
si no tenim tabacalera
no tenim banc d'Espanya
fins dintre 5 anys
no el tindrem
però tot el que afecta
ens ho hem de pensar molt bé
a veure
no hi ha res
inamovible
això està claríssim
però en aquest cas
en aquest cas
en el cas precisament
dels escolars
jo crec que això
ens ho tindríem
que pensar molt i molt bé
igual que
que no és una competència municipal
en el cas de la sanitat
serveis socials
en aquestes coses
ens ho hem de pensar molt bé
no hi ha res inamovible
això és cert
i arriba moments
que a lo millor dius
bueno és que no hi ha més remei
però això
ens ho hem de pensar molt bé
jo soc partidari
d'això
manteniu
encara que no és
encara que no és
encara que no és
està associat a l'educació
però no és un tema educatiu
al fons
tots són temes educatius
perquè si aconseguim
que tots els alumnes
de la nostra ciutat
utilitzin el transport públic
quan siguin gran
doncs és un tema educatiu
però no està associat directament
per tant
jo diria que
el que es va fer al setembre
al començament de setembre
va ser
a veure
fins ara
tots els estudiants
des de P3
fins a
4 d'ESO
ja viatjaven gratis
viatjaven tots gratis
l'any passat
ja va ser el primer any
aquest any
l'únic que s'ha fet
ha sigut
en comptes
que sigui
de dilluns a divendres
també agafem
dissabti i diumenge
però la gratuïtat
ja hi ha
i això és el debat d'ahir
plantejaves
hem d'augmentar
aquesta gratuïtat
en una situació de crisi
la gratuïtat
no és responsable
de la situació
de la MT
la gratuïtat
que ara val 10 euros
ha passat de 3 a 10 euros
la tarja
no deixa'm acabar
la mitjana de viatges
de cada estudiant
són 63 viatges
a preu d'estudiant
la tarja ja val 60 viatges
és a dir
el cor real
són 3 viatges
si regalar als estudiants
3 viatges amb autobús
és la culpa
que la MT
gasti 6 milions d'euros més
jo no m'ho crec
el problema és que la MT
gasta 6 milions d'euros més
de 12 va passar 18
per portar les mateixes persones
és a dir
hi ha un greu
defecte de gestió
a la MT
i s'ha d'arreglar
i és responsabilitat
del govern municipal
i si ho arreglen
doncs nosaltres
per responsabilitat
doncs no posarem
pels de les rodes
ara arreglar
això s'oposo
que vol dir
menys serveis
d'autobuses
no no no
mantenint els mateixos
no han pujat els serveis
a veure Robert
jo no tinc clar
que les prioritats
siguin les que han de ser
vull dir
el discurs ara ha quedat
molt bé
per part del senyor
Sanouges
però jo no em sembla
que darrere d'una gratuïtat
en el transport
dels alumnes
en l'empresa municipal
s'hi vulgui posar
que és un tema educatiu
jo hi veig més
jo hi veig més
un component electoral
perquè hi ha un mercat
una bossa de vots
aquí susceptible
de fer amiga
l'Ajuntament de Tarragona
fa quatre dies
ha deixat fora
a la Fundació Onada
que electoralment
no representa res
del contracte de jardineria
500.000 euros
al Clatell
i la Fundació Onada
es queda sense llocs
de treball
per la gent
que té en els tallers
això sí que són serveis
a les persones
i ara
corre cuita
anem a veure
quina solució
li podem donar
a la Fundació Onada
estaria més ben justificat
possiblement
aquests diners
per la jardineria
de la ciutat
a través de la Fundació
com s'estava fent fins ara
que no pas
aquesta suposada gratuïtat
en el transport
a l'empresa municipal
Ens queda només
un minut de tertúlia
en aquest context de crisi
escoltant avui
els representants
que tenim dels partits
en aquesta tertúlia
amb paraules
i voluntat
d'acordar
temes importants
per a la ciutat
com poden ser
ordenances fiscals
i pressupostos
però aquesta situació
del govern
de l'Ajuntament
sense majoria
és sostenible?
És el millor?
Jordi?
Ho dir perquè
aquestes setmanes
hem sentit veus
a favor d'altres pactes
altres mocions
de censura
altres que no
que el millor
es continua així
El pitjor
que li podria passar
a Tarragona
és que l'Ajuntament
es convertís
en un circ
o en un mercat
fenici
que es diu
Per tant
mantenim la situació
com aquesta
amb la col·laboració
de tots els partits
Però hem de governar
el problema és que
hi ha un equip de govern
que ha de governar
Joan
ens quedan 10 segons
per cap
pràcticament
Lògicament
el que he de dir
és que siguin
en la situació actual
però jo estic d'acord
Però és la millor?
A veure
jo crec que
el millor
lògicament
és que l'equip de govern
tingui una majoria
això està claríssim
Nosaltres tenim
una majoria relativa
Però no deixareu de fer res
que no faríeu amb majoria
Primera, primera part
És que acabem
Majoria relativa
millor majoria absoluta
això està claríssim
amb pactes
o el que sigui
Robert
Qui va guanyar
les eleccions
governa
és el que nosaltres
en principi
majoritàriament
sempre hem respectat
des de la nostra
formació política
però el que ha de fer
el govern de la ciutat
és governar
i ha de ser
el govern de la ciutat
el que capitaneixi
i ens faci les propostes
Amb aquests missatges
molt curts
doncs acabem
Els agraeixo
als tres regidors
de l'Ajuntament de Terraona
que avui ens han acompanyat
Jordi Roca
Joan Seneuja
Sant Robert Ventrell
Moltes gràcies
Que vagi molt bé
Fins la propera
Gràcies
Bon dia
Adéu
Bon dia