A les 12 del migdia i 10 minuts, com cada 15 dies,
els dimarts tenim l'espai de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Avui parlem de la sala infantil, d'algunes de les activitats i novetats que preparen,
i a més a més amb aquest mercat de comptes que el tenim aquí a la vora,
i que en parlarem ampliament avui amb la Imma Pujol, amb la responsable de la sala infantil.
Imma, bon dia.
Hola, bon dia.
El més immediat serà això una miqueta, aquest mercat de comptes, la 13a edició del mercat de comptes.
Sí, de fet ara ja estem preparant-nos, ahir vam acabar la darrera activitat,
abans del mercat, que eren els comptes amb anglès, que per cert van anar molt bé,
va venir moltíssima gent, i de fet com que anaven de pets, que els nens els era tant això dels pets,
va anar perfecte.
A més a més teníem un espectador d'excepció molt relacionat amb els pets.
Doncs bé, doncs sí, estem preparant, escalfant els motors ja cap al mercat de comptes,
que és el dijous vinent, tenim tota la maquinària de la biblioteca preparant-lo ja.
En què consisteix això? És l'altra 13a edició, però vaja, per qui no ho conegui,
en què consisteix? Què prepareu? Què ha de fer la gent?
Fa molts anys que hi ha volta al mercat de comptes, el que passa que potser hi ha hagut anys
que se n'ha fet més o menys difusió, com totes les coses passen cicles,
cicles que tothom està alert, tothom s'hi apunta, hi ha altres que va més fluixet,
però ara intentem tornar-lo a revitalitzar una miqueta,
i el mercat de comptes consisteix en que el nostre mercat és el mercat a la biblioteca,
allà sempre se n'estan explicant comptes,
i qui els explica són comptes o persones relacionades amb el món del compte,
però el dia del mercat és com una festa major del dia dels comptes,
que no són els comptes o professionals que els expliquen,
sinó que són els mateixos lectors, ja siguin grans o petits,
perquè nosaltres entenem que sí, que està molt bé que la biblioteca faci comptes,
però allò important i els veritables estimuladors en els nens
que escoltin comptes o que vulguin llegir és la família, els pares, els tiets, els nens,
perquè sense aquesta feina que fan els pares cada dia,
o d'anar a la biblioteca o a la llibreria o d'explicar un conte,
o d'estimular-lo, és la imaginació, sense ells no podríem fer res,
perquè un conte de comptes el tens un dia a la setmana a la biblioteca,
però els pares és aquella feina de picapedrers que fan cada dia.
De cada dia abans d'anar a dormir.
O abans d'anar a dormir, o mentre estan menjant, o estan al vàter.
Qualsevol moment és bo.
Qualsevol moment, mentre en tinguin ganes tots dos de fer-ho.
I llavors hem pensat això, és com una mena d'homenatge
a la gent que ve a la biblioteca a escoltar els contes
i dir-los-hi, va, ara és la vostra oportunitat,
expliqueu un conte als altres nens.
Entenem que això hi fa una mica de respecte,
però hem de treure-li això que imposi tant.
De fet, entenem que no sigui allò de pujar en un escenari,
perquè una persona que no explica normalment en públic...
I imposa això.
I imposa molt, i ho entenem perfectament.
i diem que totes les propostes són vàlides.
Llavors els aconsellem que portin un cistell.
En el mercat, clar, s'ha d'anar amb cistell.
Bosses ja no en donem, eh? Pràcticament se n'han acabat.
Les bosses de plàstic foren.
Res, ni de roba ja en tenim a la biblioteca.
Reciclades.
Reciclades.
Amb el cistell de sempre, que li treguin la pols
i que el portin cap a la biblioteca,
amb el conte que explicaran.
I llavors els hi proposem que, clar, n'escoltaran molts de contes
i que sortiran amb el cistell ple d'històries,
les que hauran escoltat.
O sigui que és un bon intercanvi.
Vens amunt, però te n'endús amunt.
Al cap, esclar, o dins del cistell de manera imaginària.
I és aquesta la proposta que els hi fem, no?
De venir a explicar un conte o escoltar-lo,
que també és necessari tenir gent que expliqui,
però també gent que escolti.
També és prou important.
Tot això durant aquests dies hem anat elaborant materials complementaris
per a aquella gent, no?
M'explicaves ara una miqueta,
que no sàpiga gaire saber cap a on tirar,
què pot explicar.
A la biblioteca hi ha recursos.
Sí, sí, tant i tant.
A més a més, és una manera de dir això, no?
Escolta, si no saps què explicar, no pateixis.
Vine i ja t'ha direm alguna història, que no és excusa, no?
I això ens ha servit també per difondre una mica el fons de la biblioteca,
que a vegades, clar, coneixem els grans bestsellers,
els llibres compren les llibreries,
però també hi ha a la biblioteca aquell fons, no?
Que és de fons, eh?
Aquell que no està a les llistes de novetats, no?
Però que sempre hi és a la biblioteca,
que forma part de la memòria ja, diguéssim, de la humanitat, no?
Llavors, per exemple, primer ja hem tractat...
Si us poseu al Facebook, podreu consultar aquestes guies,
que hem penjat a l'Issu.
Tenim un de rondalles populars catalanes d'ahir,
reculls de folcloristes,
que han recollit, doncs, els contes, les llegendes, eh?
Els folcloristes lamades, en el cas de Catalunya,
l'Alcuber, en el cas de Mallorca,
el Valor, en el cas de València,
bé, i d'altres, eh?, que potser no són tan coneguts,
perquè hi ha el Pau Bertran, hi ha el Valeri Serra Boldú,
el Jacint Verdaguer, que també va fer recopilacions de rondalles i llegendes,
o, per exemple, perdó, el francès de Maspons i Labros,
i un munt de persones, no?,
que els anys, principis del 1900 o final,
principis i finals del 1800,
doncs, es van dedicar a anar de casa per casa,
poble per poble,
recollint de viva veu, doncs, les llegendes
i les contes, les rondalles, que s'explicaven.
Llavors, bé, això també és material per explicar, i tant, eh?
De fet, hem de també anar a poar, no?,
dintre la nostra rondellística,
perquè, doncs, els contes que expliquem als nens,
molts són de la nostra rondellística.
Llavors, aquesta primera guia era per donar a conèixer aquests contes,
tal qual ells els van recollir de les persones que els informaven, eh?
I després ja farem una posterior guia
d'escriptors d'avui que han fet una versió d'aquests,
o sigui, han adaptat els temps d'avui a aquests contes populars, no?
Que moltes vegades, esclar, segons quina paraula,
doncs, ja forma part de, pensa, de la 1900, no?
Molts dels informants...
Una mica t'acaducada ja, no?
Molts dels informants d'aquestes històries, no?,
que recollien la Mades i l'Alcuber, esclar, ja són de 1900
i moltes paraules ja estan en desús, ja no s'entenen,
llavors molts escriptors d'avui les han adaptades.
O sigui, que són igualment de vàlides,
però potser amb el llenguatge i tot són molt...
no són tan properes.
Després també proposarem, ara està a punt de sortir,
si no hi ha sortit, eh?
El de llegendes, eh?
Si consulteu el Facebook també el trobareu.
A més a més, això també és un punt important i interessant,
que donem a conèixer sobretot les llegendes d'aquí,
de les comarques de Tarragona, no?
Perquè a vegades també les desconeixem, no?
Les tenim aquí al costat i no les coneixem, no?
Sí, sí, sí.
I si consulteu aquesta guia per internet
o veniu a la biblioteca, que també la trobareu,
la de llegendes, veureu que us diem
coneixeu la llegenda del salt de la reina Mora de Ciurana
o coneixeu la història del rei de Madagascar
que diuen que era un poble d'aquí del Bagebre?
Històries així, no?
Per fer-les properes,
que no vol dir que s'hagin d'explicar el dia del mercat,
però aprofitem per donar-les a conèixer,
que hi ha un fons a la biblioteca
que hi són aquestes llegendes, no?
I el dia concret del mercat, quins horaris hi ha?
Sí, a veure, el dia del mercat és el dijous vinent,
dijous vinent, eh?
A les 6 de la tarda, eh?
Demanem sobretot a la gent que s'apunti,
perquè així sabem quanta gent comptem i tot, no?
I a més les edats, si són nens, adults,
si els hem d'intercalar una mica, no?
Si tenen preferències d'horari,
depèn de la gent que hi hagi,
serà més curt o més llarg.
Tampoc pretenem fer una maratosta, clar, eh?
Serem els que serem i benvinguts els que vulguin explicar, no?
Ni no tenim cap límit de dir, hem de ser 100, no, no.
Perquè a vegades això de la quantitat
no va amb raó amb la qualitat, després, eh?
Llavors els comentem això,
que s'inscriguin, sobretot,
que portin un cistell,
que poden explicar en qualsevol idioma
i que la durada dels comptes
no sigui superior a 10 minuts, eh?
Perquè llavors ja no és un compte.
Sí, sí, sí, sí, que podria ser.
El que passa és que, clar,
hem de tenir en compte que hi ha més gent,
clar,
tampoc a vegades els podem explicar molt i molt bé
o a vegades pot fer-se amb algú,
si, per exemple, és un nen que veiem llarg
amb un compte de 20 minuts, eh?
Potser ens adormiran els nens petits, no?
Per intentar-ho, doncs, que sigui portable, no?
Que tothom pugui tenir l'oportunitat d'explicar
i que tothom pugui escoltar tots els comptes, eh?
I llavors, per si hi ha algú que diu,
ah, és que jo no he explicat mai comptes,
m'agradaria molt de fer-ho,
però no he explicat mai.
O, a veure, és que em fa una mica de vergonya,
no sé com posar-m'hi,
com ho puc fer?
Doncs, el dimarts,
el dimarts dia 24,
us proposem un taller de com explicar comptes,
que es farà a la biblioteca també,
que, bueno, ho faré jo mateixa,
i està adreçat als nens i als adults.
En funció de si hi ha molts nens o hi ha molts adults,
intentarem partir el taller,
o sigui, fer primer els nens,
els hi quatre consells de com explicar comptes,
i després els adults, eh?
Per no barrejar, perquè, clar, barrejar també és difícil.
Per tant, setmana dedicada al compte, eh?
El compte, tot ple de comptes.
Llavors, bé, us direm,
doncs, quin compte triar?
Us podem aconsellar.
Queden pocs dies, però bé,
suficients per preparar-s'ho, si tens temps.
Un compte d'autor o un compte propi?
Un que jo hem inventat, per exemple, no?
Pot ser.
Comptat o llegit?
Això és important, també, no?
L'adaptem o el comptem allò a fil per randa?
Jo proposaria més adaptar-lo,
perquè comptar a fil per randa,
si la memòria et falla, malament, eh?
Narrem o actuem?
I amb què el comptem?
Com?
Només, per exemple, amb el gest,
la mirada, la paraula?
O fem servir altres recursos
que ens puguin ajudar?
Una titella, ens disfressem,
toquem la guitarra, no sé.
O sigui, el podem complementar
amb moltes coses, eh?
I tant, el compte és molt complementari.
O, mentre explico,
hi ha un que pinta un quadre.
No ho sé, per exemple, és possible.
Us heu trobat, en aquests anys,
coses que us han sorprès, realment,
la gent que va explicar els comptes,
que s'ho ha preparat molt bé,
i que s'ha preparat a ell la indumentària,
ha portat coses complementàries, eh?
I tant, que si gent que s'ho ha preparat molt bé,
llavors queda esperat, eh?
O històries que, per exemple,
jo mateixa la vaig escoltar
amb un mercat de contes,
jo i altres a contar contes,
i l'expliquen.
O sigui, a contar contes
que ja s'hi dediquen professionalment,
podíem dir, no?
Recordo un d'una llegenda
d'una poma, d'una princesa,
que és molt bonic, molt bonic, molt bonic,
el vam escoltar allà.
O a vegades nens que eren preparats
amb un munt de coses,
o el pare i el fill s'han preparat un conte,
que dius, ostres,
és que això demana un temps de dedicació
i d'adaptar,
perquè jo entenc que les famílies,
tothom va molt apretat,
i trobar un petit espai per dir,
va, preparem allò de la biblioteca,
té molt de mèrit.
Molt de valor, també, no?
I tant, valor i mèrit,
perquè trobar aquella estoneta de dir,
va, fem-ho per la biblioteca.
Ostres, nosaltres contents
que la gent vulgui participar
d'aquesta manera amb la biblioteca.
Doncs ja ho sabeu,
us hi podeu inscriure,
anant fins a la biblioteca.
Recorda'ns,
i amb la adreça del Facebook.
Sí, a veure, espera que porto...
Perquè hi ha gent que vulgui entrar
i també vulgui consultar
tot aquest material que heu elaborat.
Sí, a veure,
la pàgina web de la biblioteca
és
http2.barra barra
biblioteca tarragona.gencat.cat
I des d'aquí ja podeu accedir al Facebook,
teniu l'enllaç i tot això, eh?
Perfecte.
I allà tindrà totes les informacions
que anem penjant,
que de fet veureu que la biblioteca
no para, eh?
Ja, ja, ja.
No parem, no parem.
Ja ho veiem,
cada 15 dies que veniu a Tarragona Ràdio
ja ho veiem que no pareu.
Que no hi ha manera de parar.
Molt bé.
Alguna cosa més a destacar, Imma, creus?
Ah, mira, jo us havia aportat
perquè a vegades, clar, dius,
això dels contes té la vessant així
més tradicional,
de la rondalla,
de la llegenda,
i després té la vessant,
doncs, també del conte d'avui en dia,
que això també el fem entrar
dins del mercat de contes.
Tot el tipus de contes
és bo, és vàlid, no?
Mentre això sí,
que estigui adreçat a públic familiar.
Entenem que és públic familiar, eh?
No podem explicar un conte
que els ens ho entenguin.
Estem pensant en un públic familiar, no?
I, per exemple, també pensem, doncs,
en els escriptors d'avui en dia, no?
O que ja són morts,
però són d'aquest segle o del passat, eh?
Com, per exemple, el Xesco Boix,
que també és una bona font
per trobar històries,
o, per exemple, del Gianni Rodari,
que també és una bona font
per trobar-ne.
I jo, millor, fullejant, fullejant,
he dit, va,
quin puc portar a la ràdio, no?
I mira, per exemple,
un de Gianni Rodari,
que té un llibre
que és Contes Escrits a màquina,
que és molt divertit.
Si vols, te'l llegeixo.
Vinga, va, endavant.
Es titula Els peixos.
Vés amb compte,
diu el peix gros o el peix petit.
Això és un am.
No el mosseguis.
Per què?
Pregunta el peix petit.
Per dues raons,
respon el peix gran.
La primera
és que,
si piques,
et pesquen,
t'arrabossen amb farina
i et fregeixen
en una paella.
Després et mengen
amb dues fulletes
d'enciam
de guarnició.
Caram,
moltes gràcies,
m'has salvat la vida.
I la segona raó,
pregunta el peix petit.
La segona raó,
diu el peix gros,
és que et vull menjar jo.
Veus?
Molt bé.
I ja sí,
busquem un am...
amb Xesco Boix,
també.
Ara,
recentment,
el 2009,
es va publicar un llibre
que és
l'Arbre Generós,
que recull moltes
d'aquelles petites historietes
que tots recordem
d'aquella època
d'animació,
que anaves als caus
i tot això.
Hi ha un conte
que es diu
L'herència.
Un pare tenia dos fills.
Una vegada
els va dir
quan em mori
partiu-vos
tot,
tot
com a bons germans,
una meitat per l'un
i una meitat
per l'altre.
El pare,
doncs,
es va morir
i els fills
començaren a barallar-se
per l'herència.
Un veí
va sentir com
es barallaven
i els digué
què va dir
el vostre pare
sobre l'herència?
Ens va recomanar
que ens ho partíssim
tot a mitges.
Llavors,
va dir el veí,
Doncs agafeu
la vaixella
i la partiu
per la meitat,
agafeu els vestits
i els esquinceu
en dues parts,
agafeu els caps
de bestiar
i els esbarleu
la closca
per la meitat.
Així ho van fer
i es van quedar
absolutament
sense res.
A més,
els contes
poden ser curts,
no?
Això ja és un conte.
Sí, sí,
això ja és un conte.
L'únic que, clar,
això és el conte
sense cap artilugi,
sense cap floritura
i tu després
hi pots posar
tot el que vulguis.
Que si el germà
era gran,
era petit,
era gras,
era molt espavilat,
tenia els cabells rossos
o era...
És això la gràcia.
Tu després,
a partir d'això,
que és l'estructura
del conte tal qual,
tu hi pots afegir...
la teva salsa
i és això.
Doncs ja ho veieu,
el mercat de contes
és el de la tretzena edició
que arriba la setmana vinent
a la Biblioteca Pública
de Tarragona
el dijous
a partir de les 6 de la tarda.
Com dèiem la Imma,
recomanava que la gent
s'hi apunti prèviament,
s'inscrigui
per tenir una mica de control
i el dimarts
a les 7.
A les 6 també.
A les 6 també,
aquest taller,
doncs per prendre
quatre tècniques
per fer un bon conte.
Perquè ja per acabar,
quatre tècniques
que podríem dir
per fer un bon conte,
quines creus que són?
Per explicar bé el conte?
Per explicar bé el conte.
A veure,
primer,
saber-lo triar.
Això és important, no?
Molt, molt.
Que el conte que tu tries
et digui alguna cosa.
Perquè a vegades,
clar,
si t'encarreguen allò
de dir,
explica aquest conte
i a tu no et dius res al conte,
és molt difícil
de poder-lo comunicar,
de poder-lo transmetre.
És com qualsevol altra cosa
a la vida, no?
que arribi a l'altra gent.
I això ja és molt, no?
Després a l'altra gent
li agradarà més o menys,
però si tu el transmets amb ganes...
Amb passió, eh?
I després, per exemple,
també, doncs,
tenir bona gestícula bé,
la mirada,
el gest,
la veu,
també són molt importants, no?
La disposició teva d'esperit,
aquella de trobar-te,
doncs, amb ganes.
Perquè quan et diuen
explica'm un conte,
ai, no et surt,
que no tinc ganes,
clar, és allò forçat, no?
Però que surti així de dir,
va, que en tinc moltes ganes
i els que m'escolten també.
I a vegades dir,
escoltar també
i veure molt
els teus,
els que t'escolten,
perquè ells et diran moltes coses,
de si estan cansats,
no estan cansats,
si això,
aquesta estona, doncs,
que estic explicant
aquest passatge del conte,
m'hi puc...
Estan més atents o no?
M'hi puc allò recrear,
que és un moment
que els tinc allò enxampats, no?
Perquè estan atents
amb la meva narració.
És allò,
estar atent
amb el teu...
els que t'estan escoltant, no?
I després, doncs,
res,
que t'agradi molt llegir,
això és molt important.
Això és important.
I explicar,
i explicar.
Explicar i llegir.
Doncs ja ho sabeu,
13a edició del Mercat de Contes,
Ima,
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé.
Això esperem.
Gràcies,
bon dia.
Bon dia.