El temps ja de tertúlia, sintonia en aquest matí de dimecres.
Avui compartim la tertúlia amb el Degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona, Antoni Sales.
Antoni, molt bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya la responsable de la Federació de Transports del Sindicat UGT, Núria Palai.
Núria, bon dia.
Bon dia.
I també el cap de relacions externes de la companyia Repsol a Tarragona, Josep Bertram.
Bon dia, Pep.
Bon dia.
Doncs amb ells tres avui repassarem l'actualitat de la jornada.
enmig de l'aigua del cafè que servim als nostres contartulis per no perdre els bons costums
en aquesta arrencada del curs escolar i del curs polític en general
i de la vida quotidiana, de la vida laboral en general en aquests primers dies de setembre.
Avui comentarem de seguida diferents aspectes, però clar, tenim una imatge d'aquelles
que apareix a tots els diaris i que hem vingut explicant tan àmpliament
en les últimes hores a la ràdio que m'agradaria, en fi, com a mínim esmentar
la persona de Natàlia Rodríguez de l'atleta tarragonina
que ha aconseguit la medalla de bronza, a més, l'única de l'equip espanyol d'atletisme
i que ahir era rebuda molt càlidament pels seus amics, familiars,
gent del món de l'atletisme, per les institucions...
En fi, s'ho mereixia segurament, s'ho mereix i molt la Natàlia Rodríguez,
perquè tot i que ella ha vingut dient en les últimes hores
que potser es va equivocar en l'estratègia de la cursa,
doncs clar, ser la tercera millor del món, jo diria que no està gens malament, no, Antoni?
En absolut, en absolut. A més, a més, jo vull destacar una cosa que per mi és molt, molt, molt important
i és que aquesta dona, ja dona, ja no pas noia, té una filla o, si més no, té un fill, no?
No sé si és filla o filla.
Filla, filla. La Guadalupe.
Guadalupe.
Exacte. I recordo aquests dies una imatge que sortia a la premsa, no sigui aquí en diari,
de la Natàlia que estava entrenant amb el cotxet de la nena,
amb el cotxet de la nena hi sortia la foto de l'entrenament i ella estava arrossegant el cotxet, no?
A mi aquesta foto em va impactar, perquè tenir l'ànim de fins i tot sortir a entrenar
amb una nena petita, suposo que, òbviament, la foto és una foto més o menys lúdica, no?
Però segur que les hores que li ha portat i la complicació que ha hagut de tenir
per poder-ho compatibilitzar, aquesta educació d'aquesta nena,
doncs segur que encara és més encomiable per mi, no?
De fet, ella crec que més d'una vegada dic que el fet de sa mare l'ha ajudat, no?,
l'ha esperonat, en contra del que passa moltes vegades amb les dones, no, Núria?
Que justament el procés de maternitat, gairebé l'aparten del món laboral,
en aquest cas, no?, tot el contrari.
Sí, moltes vegades les dones, quan es troben una desitjuntiva
entre la conciliació, que anem dient, de vida familiar
i, doncs, progressar la feina, i ho sentia en una ràdio, no?,
d'un director de diari que deia
jo ofereixo ser cap de secció a una dona
i primer em diu, oh, els nens,
i després em diu, oh, a mi m'agrada escriure i no ser coordinadora, no?
Moltes vegades primem, doncs, aquestes coses.
El que passa és que, en aquest cas,
jo hi veig un valor afegit, no?
Conciliar tots ho fem, eh?
Homes, dones, i fem el que podem.
Veig un valor afegit,
que és una feina, aquesta de córrer, eh?
Allò que abans els DNI és qui posava professió,
posar corredora, o no sé què hi deu posar, però...
O atleta, o...
Professional.
Atleta, no?
Avui li preguntarem.
No, ara ja no ho posa, el DNI, però abans ho posava.
És una feina de molt de sacrifici, molt solitària,
de moltes hores, de plogui, o nevi,
que no és allò que hagis de fitxar,
sinó que t'has d'aixecar i fer-ho.
Per tant, jo veig un valor afegit de...
Primer, l'embaràs, eh?
Primer, després de l'embaràs, la recuperació i tot,
doncs, que ella segueixi corrent.
El pas és que, dintre del món de l'esport,
hi ha diversos casos, eh?
de dones que, després de ser mares,
s'han pujat, per dir-ho així, i han millorat.
Però no és gens habitual.
No és gens habitual.
No, bueno, la Gemma Mangual diu que torna.
Sí, és veritat.
Seria un cas similar.
Seria un cas similar.
Campiona del món amb la natació sincronitzada.
I diu que està a disposició i que torna a l'equip.
Per tant, jo crec que és un mecanisme
que algunes dones, doncs, l'empren.
La veritat és que, fet, jo et pot ser un bon exemple
pel conjunt de la societat.
Josep, com ho veus?
Mira, jo deies tu que si havia equivocat
amb l'estratègia de la cursa,
l'important és estar a la cursa.
Sí.
Que et puguis permetre el luxe d'equivocar-te amb l'estratègia.
Jo crec que arribar és molt difícil.
Llavors, el que deia l'alcalde,
és igual que sigui primera, segona o tercera,
és una campiona.
I el que comentaves ara tu,
a darrere hi ha una trajectòria d'esforç,
d'hores, d'hores.
I, a més, és un esport que fas tu sol.
I, sobretot, la gent que corre, no?
Més hores i hores, i sol, i sol, i sol, i sol, i sol.
I després arriba el dia de la cursa
i allò et pot sortir d'una altra manera
perquè pots trobar malament o pots...
En fi, és molt dura.
És molt dura la vida d'adar.
Jo crec que ella s'ha tret una...
Home, s'ha tret una espina que portava.
Jo crec que el fet de ser mare,
també, com deia, ara, l'ha motivat molt,
però, sobretot, pel poc que la conec,
és una noia amb les idees molt clares,
molta força de voluntat,
i la prova és aquesta, no?
I ara, a més, regidora d'esports.
Recordem que feix una altra vessana
a la seva feina d'atleta.
S'haurà de preparar
per les Olimpiades de Londres de l'any que ve,
compaginant la seva vida familiar,
cuidant la seva criatura, la Guadalupe,
i, a més a més, com a regidora d'esports.
Avui em plau especialment,
comença la tertúlia amb aquesta notícia
i amb la imatge de la Natàlia Rodríguez,
perquè la veritat és que portem uns quants dies
que, com que totes les notícies,
la veritat és que són més aviat negatives
en tots els àmbits, especialment en l'econòmic,
però també en d'altres,
doncs, en fi, com a mínim,
avui hem pogut començar d'una manera més distesa.
Però, clar, l'actualitat mana.
També tenim avui una previsió informativa
que pot ser interessant.
Aquesta cimera d'alcaldes, Núria,
pel corredor del Mediterrani,
que es fa castelló i participa l'alcalde de Tarragona,
molts altres alcaldes.
Creus que serà...
A tu que t'interessa tant...
Bé, a tots ens interessa,
però tu que jo...
El tema del corredor del Mediterrani
l'impulsarem en aquest context de crisi,
perquè, clar,
totes les notícies tenen aquesta empremta de la crisi.
Tu creus que en aquest moment
podem impulsar el corredor del Mediterrani?
Quantes cimeres d'aquest tipus hem vist?
Tu quantes recordes haver-ne anunciat?
Ja sigui la ferroviària, ja sigui la...
Molt bé, eh?
Vull dir, ei, s'ha de fer.
Necessitem el corredor del Mediterrani,
però jo sempre estic amb el mateix.
Pujem-s'hi d'una vegada amb aquestes coses.
És que es va fent llarg, es va fent etern,
i mentrestant la possibilitat de negoci,
de treure mercaderies,
va quedant allà aturada.
El mercat, eh?
Aquesta cosa que tenim aquí,
que no sabem mai què és,
exigeix unes mercaderies,
que si no les troba aquí,
les treu en un altre lloc.
I nosaltres ens hem quedat
en una espècie de cul de sac.
Per tant, jo és que ja recordo,
potser fa 8 o 10 o uns anys
haver assistit en algun...
en fòrums que ja era prioritat
al corredor del Mediterrani.
I encara estem a les beceroles,
encara estem...
Bueno, només dient què s'ha de fer,
no tenim finançament,
no tenim, per tant, ja està bé.
Vinga, tornem-nos a trobar els alcaldes
i tornem a reivindicar.
Però potser sí que hauríem de tindre
el davant de tot de l'agenda política.
I no només nosaltres,
sinó els que veritablement...
Clar, perquè una cosa és
que ho estiguin els alcaldes de la zona
i una altra cosa...
Política i econòmica.
I econòmica.
Nosaltres sortirem de tota aquesta història
de crisi en la mesura
que també tinguem infraestructures
que permetin després desenvolupar
a vegades...
Sí que no hi ha euros a la bossa,
però moltes vegades,
en segons quines coses,
és un disbarat estalviar.
Al contrari, jo crec que has d'aprofitar
aquests moments per tirar endavant
inversions que a la llarga
et produeixin.
És que si no,
jo crec que aquí ens hem de posar...
Segur que les tenen posades les piles,
però estic d'acord.
Quan sents cumbra de no sé què...
Bueno, doncs una més.
Com allò de les comissions, no?
Quan es creen comissions.
Sí, sí, una mica sí.
El que passa és que aquí suposo
que s'ha de fer lobby
i sobretot s'ha d'arribar
a les autoritats de l'Estat
i a les institucions europees
perquè realment recolzin el projecte,
perquè això sí que és caríssim
en un context de crisi com aquest.
Antoni.
Sí, no, anem a veure.
La meva queixa,
que a més a més és una queixa
que sempre que et donem oportunitat
la comento,
és la següent.
El que no podem fer
és estar permanentment reivindicant les coses.
Jo el que considero
és que aquesta infraestructura
és necessària,
jo crec,
sota tots els punts de vista.
D'acord?
Bueno, dit això,
també està clar
que la situació econòmica
és la que és.
Bueno, d'acord.
Molt bé.
Jo el que demano dels polítics
és que una mica més
de rigor i de seriositat.
Si ara no el podem fer,
d'acord,
fes un calendari seriós.
Fes un calendari dient
mira,
es farà d'aquesta forma,
d'aquesta forma,
d'aquesta forma,
perquè això,
òbviament,
les infraestructures
que són tan importants
no es poden programar
d'un any per l'altre.
Doncs,
una vegada has fet un calendari,
i aquest calendari
és rigorós i és seriós,
encara que tinguis
dels ingressos,
els calendari s'han de complir
si això està programat.
El que no pots fer és
ara això d'aquí
se m'està acudint,
ara això d'aquí
se m'està acudint.
No, clar,
jo amb això no hi crec.
Jo per això,
els polítics de veritat,
amb això no han estat rigorosos,
no han estat curosos,
i jo crec que la població
els pot recriminar això.
Sí, sí,
hem omplert el territori,
no només aquest en general,
d'infraestructures,
aquests dies ha sortit molt als diaris,
el tema dels aeroports.
Això és un disbarat.
Absolutament.
Unes infraestructures caríssimes
que no serveixen per res,
que segurament
no són necessàries
de la manera que s'han fet.
I en canvi,
les infraestructures
més necessàries
no s'han fet, no?
Jo estic d'acord també
quan diu,
marquem un calendari,
només les coses,
com a totes les empreses...
I un calendari realista,
clar,
que no fem volar coloms.
No, exactament,
unes partides pressupostàries,
escolta,
que es tarda més
del que es hagués tardat
en una altra època,
estupendo,
però al final,
hi ha vegades
i això ho fem servir
a la vida quotidiana.
Ja ens veurem,
ja ens veurem,
marques un dia.
Llavors,
potser canviaràs 14 vegades,
però acaba.
Si no,
tot queda així.
Sí,
et trucaré,
ens veurem.
Sí,
ja ens veurem.
Doncs això és el mateix,
parlem-ne,
la infraestructura,
no sé què,
però no comences
a posar fil a l'agulla.
Jo aquest estiu,
i ara faig falca
de les meves vacances,
vaig anar a Romania
i vaig veure
el desastre
de carreteres que tenen
i alguns cartells
que hi posava,
doncs,
amb el suport
de la Unió Europea
i quan vaig,
quan veia aquelles carreteres
pensava,
mare de Déu,
si hem d'arreglar això,
el túnel del Coll de l'Illa
i el cordó del Mediterrani
no el tindrem mai,
perquè és que
hi havia molta més feina allà
i estava molt més malament,
eh,
a pensar,
si hem de reperdir els quartos,
a nosaltres ja no ens toca.
Si els diners de la Unió Europea
entrarà a Romania.
El que està claríssim
és que un país
sense infraestructures
és un país pobre.
Sí,
això està claríssim.
El que estàves dient tu abans,
si volem que vingui
la inversió estrangera,
si volem que vingui,
si això d'aquí
sigui un nucli
estable de població
en el sentit
que creï en ple d'educació,
sense cap mena de dubte,
hem d'adoptar
el territori
de totes les infraestructures
que facin falta
i avui per avui
no les tenim.
Avui per avui no les tenim.
A veure com evoluciona
aquesta reunió
en què desembocui
quines conclusions arriben.
Són 12 alcaldes
de tota aquesta zona,
de tot aquest corredor,
que ja sabeu a més
que s'hagin ajuntat
en aquest moment
de sensibilitats
a vegades enfrontades
que hi hagi alcaldes
a Catalunya
i del País Valencià
que fomentin
aquesta unió
d'interessos
pel corredor del Mediterrani.
Tot això en aquest context de crisi,
jo deia fa un moment clar,
és que portem uns quants dies
amb totes les notícies
impregnades per la crisi.
Hi ha hagut un procés
rapidíssim
que s'ha fet
en els últims dies
que ha provocat
un ampli debat
que sota tot el tema
de la reforma constitucional.
Avui passa pel Senat
aquesta reforma
de la Constitució.
Ahir va haver-hi
concentracions
i manifestacions
impulsades
pels sindicats
i per moltes altres entitats
a tot l'Estat.
També va haver-hi
aquí a Tarragona
i els demano
una impressió ràpida,
una opinió ràpida
vostès com a ciutadans,
en fi,
de tot això que ha passat
amb la reforma
de la Constitució
que segurament a tots
ens ha agafat
per sorpresa
enmig de l'agost,
enmig de les vacances
i que, en fi,
desaboca avui mateix
amb l'aprovació del Senat.
Antoni.
Anem a veure.
Sense cap mena de dubte
s'ha de donar
estabilitat als mercats.
Sense cap mena de dubte
el que estava dient abans
una mica,
els mercats han de veure
que nosaltres fem les coses
d'una forma rigorosa
i seriosa.
El que no pot ser
és que s'aixequi un dia
el senyor que sigui
i digui,
avui tornaré a posar
l'impost que vaig treure
fa quatre dies.
Avui se m'ha acudit
fer això d'aquí.
Això, clar, la gent,
és que mirem-ho des de fora.
Mirem-ho des de fora.
Això una persona
que ha de fer una inversió
aquí al nostre país
diu,
és que això és un país
de pendretes.
Però en el cas
de la reforma, Antoni,
sembla que és una obligació
que fan les autoritats europees.
Sí i no.
Si aquí s'acaba el tema
i d'una qüestió
amb una qüestió formal
acabes el tema,
no.
Jo crec que tot
ha d'estar envoltat
d'una qüestió
molt més rigorosa,
molt més formal
i fer creure a la gent
que nosaltres som seriosos.
Això és el que
no sé si s'acaba
amb una reforma constitucional.
Sí, sí, sí.
Jo crec,
estic absolutament d'acord
amb el que dius.
I després les maneres
que s'han fet tan ràpides.
Aquesta és la segona part.
I sense referent,
que aquest és un altre tema
que ha portat la gent al carrer, no?
Si no hi ha tot això
que diu l'Antoni,
si tot això no es fa,
tota aquesta seriositat,
serveix d'alguna cosa
que la Constitució et digui.
Això és com,
no ho sé,
qui posa
oi se fia,
maanyana no.
Bueno, ja ho vas posar
i hem acabat.
La senyora Merkel,
la senyora Merkel,
que és una senyora
que deu pensar
que posar-ho a la Constitució
es compleix,
però que ells som llatins
i posava la Constitució
i tira milles.
No, no,
a veure si algun,
alguna multinacional
o algú d'aquells
que ara vindrà aquí
perquè hem posat això
a la Constitució,
em sembla,
suposo que això no passarà, no?
No.
Llavors,
per un altre cantó,
resulta que per fer això
hem anat a tocar
un tema
amb molta sensibilitat
i hem muntat
un guirigai
que s'està parlant ara més
de si hi ha en Catalunya,
sense Catalunya,
si no sé què tal,
que de la finalitat
i jo,
a veure,
no sé si ho han fet
o no ho han fet,
però no ho sé,
algú,
hi ha altres maneres
de solucionar
això,
de posar
una norma
i en moltes maneres
no cal anar.
De fet,
no calia reformar la Constitució,
segons diuen els experts,
no?
Això és el que tu deies
de les formes,
hi ha coses
que necessiten una,
i tu que ets advocat,
hi ha coses que necessiten
una litúrgia,
les formes són importants
en moltes coses,
la Constitució...
Fons el contingut,
està clar.
Sí, home,
clar,
i aquí hem anat a dir,
en fi,
de la notícia a la mananya
fem una modificació
de la Constitució
i quan te'n dones
una mica de compte
del que està passant,
ja ha passat pel Senat
i insisteixo,
jo crec que això
no servia de res.
No,
però això...
Que ho digui la Constitució,
eh?
Dels yanquis,
la Constitució,
poquetes coses ben difuses,
que no sigui gran d'això
i després ja farem lleis
que desenvolupin les coses,
però una cosa molt allò
de parellams,
que agafi les coses bàsiques,
després ja desenvoluparem
i aquí,
doncs...
Però en el fons
hi ha d'haver un tema
d'actituds,
que és justament
el que comentaves tu,
s'ha de ser sèrio
amb les coses,
no pots tenir una reforma
un dia,
després tires enrere,
després...
Això és el que produeix...
El que més es perjudica
saps que saps que saps...
Deies abans,
un calendari,
això és el mateix,
doncs marquem una cosa,
parlem amb qui s'hagi de parlar...
El que passa és que
qui ho ha promogut,
clar,
argumenta que l'emergència econòmica
doncs ens ha portat
a aquesta situació.
Núria, perdona,
que no sé què anaves a dir o...
No, no, no, no,
no, feia una reflexió així...
I el tema del referèndum,
jo que reclamen alguns,
que clar,
davant d'una Constitució
que tothom sempre ha dit
durant aquests 30 anys
que era pràcticament intocable,
una reforma d'aquest calat,
que també és discutible
si és d'un calat profund o no,
que això hauria de passar
per una consulta popular.
Ara frivolitzem-ho,
aquí s'havia de canviar
la Constitució
perquè si el Felip
i la Letícia
tinguessin un nen
pogués succeir-lo,
la nena i no sé què,
i això era intocable
i sempre es deia
a final de mandat
perquè s'ha de dissoldre acords
i s'ha de...
Escolta, a mi,
de veritat,
tant me fa el Felipe,
la Letícia,
els nens i els no sé què,
però allò que fa quatre anys
quan van néixer
aquestes criaturetes
que tenen
era una qüestió d'estat,
ara ens n'hem oblidat
i en canvi l'hem canviat
pim-pam
sense cap mena de...
Era la successió
del cap d'estat,
que és diferent.
Llavors,
està clar que la reforma
contempla la seva regulació pròpia,
i el referèndum
no és sempre necessari
perquè no s'està afectant
en una qüestió fonamentada.
En algunes qüestions
obliga el referèndum
i en d'altres no.
Que a ningú s'agrada
la premura en què ho han fet?
Està clar que no,
perquè no ho han fet bé,
però que el que estava dient abans
que per mi això
és que s'ha acudit
i no com una qüestió
que diguis raonada
sinó que s'ha acudit
una persona un dia
i diut
és que s'ha de fer això
perquè convé.
Però això és una correncia.
Ho sento,
però això no és una cosa
que sigui raonada
perquè és que estan veient
que no saben què fer.
Avui o ahir
estava escoltant
que des que ha començat
la crisi
han posat
o han fet
no sé si han estat
30 o 40 mesures
per pal·liar la crisi,
clar,
i cada vegada
no me sona més,
no me sona més,
no me sona més.
Bueno,
jo crec que no,
que no,
que no.
Jo crec que hi havia
una figura amb desús
que era el Jaimito
i l'estem recuperant
a marxes forçades,
allò de
trenquem tòpics,
no, no,
recuperem el nostre tòpic
de Jaimito.
Jo, ah,
mengec un dematí
i ara que no em faig.
Això crea,
no sé exactament
com es diu en català,
incertidum,
escolta,
això és una incertesa.
De fet,
hi ha un altre aspecte
per acabar amb aquest tema
que, clar,
també s'ha debatut molt aquests dies,
la falta de consens,
és a dir,
el fet que és veritat
que els dos grans partits
que sumen molts vots
al Congrés dels Diputats
s'hagin posat d'acord,
però que l'han deixat fora
les minories, no?
Els grups parlamentaris
minoritaris,
i clar,
també té de retruc, no?
Aquesta...
Per això,
no calia tanta sang
per fer això,
que insisteixo
i des del meu punt de vista
servirà de ben poc,
però no calia
fer tanta sang
perquè ara,
bueno,
dóna peu
la polèmica del referèndum,
efectivament,
no cal fer referèndum,
però ja està,
ja en parles al bar del referèndum
i tal,
llavors es planteja
potser la família real
i els altres,
i muntes un guirigai
que ara mateix
no serveix,
d'aquí quatre dies,
doncs,
com aquell que diuen,
hi ha eleccions,
ja ho mires des d'aquesta manera,
ja tot va així,
es coincideix,
a més,
amb el tema famós
de les escoles a Catalunya,
i al final...
Sí,
perquè aquest guirigai
que deia el Pep
ha coincidit també amb el temps,
clar,
ens hem...
posat en aquest mes de setembre
amb unes quantes qüestions
que segurament
no estaven en el calendari
i en la previsió,
la reforma constitucional
i aquesta interlocutòria
del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya
que ara apuntava
el Pep Bertran,
amb la sorpresa
o no
d'obligar
de donar un termini
de dos mesos
al govern de la Generalitat
perquè la llengua castellana
també sigui llengua vehicular
a l'ensenyament.
Primer que res,
l'expert,
l'advocat que tenim,
bueno,
expert en la matèria,
no ho sé,
ahir de fet vam tenir,
vam conversar
amb el responsable
de la comissió
de normalització lingüística
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
i fins i tot
ell va reconèixer
que en fi,
si el tribunal
està confús
aquí hi vaig,
és que aquí hi vaig.
sobre si la sentència,
si la resolució
afecta les tres famílies
o el conjunt
de l'ensenyament,
imagina que han de dir
els advocats
i els que no som
d'aquest món,
però en fi,
com que això és una tertúlia
els demano la seva opinió.
És que no, no,
recordem,
per això no, no,
Ricard,
fas bé comentar-ho,
recordem que
de seguida que va sortir
la sentència
el senyor Jimeno,
que és el president
del TSJ
des de fa,
no fa gaire temps.
Un dia va dir una cosa
i l'endemà va rectificar.
Va dir que aquesta sentència
només afectava
a les tres famílies
que havia fet el recurs,
no?
Encara, suposo que s'ho va repensar
o li van dir
o el jutge
que havia fet la sentència
va trucar alguna cosa d'aquestes
i li va dir,
no, això no sé
si tu has mirat bé, no?
Jo realment
no ho tinc clar,
no ho tinc clar.
El que sí sé
és que sembla ser
que no només hi ha tres famílies
sinó que a més a més
hi ha més famílies
que es va plantejar
contra la llei d'educació.
Això també deriva
de la llei d'educació.
La llei de 96
que es va fer
en l'última època
d'en Bujol,
aquesta no va fer,
no li van fer
recurs de constitucionalitat.
Aquesta no té recurs.
Si contra alguna llei posterior
ja no ho sé.
El que sí que està clar
és que la interlocutòria
del tribunal
o del divendres passat
d'alguna manera
sí que és conseqüència,
això ho diuen els experts,
és conseqüència
de la sentència
del Constitucional
sobre l'Estatut.
És a dir,
el Constitucional
aplica una doctrina
dicta una doctrina
i a partir d'aquí
es dona entrada,
es dona marge
a que el castellà
sigui també llengua vehicular.
Per això,
sobre aquest tema
és el que estava dient abans.
O sigui,
fins ara el tribunal constitucional
no s'havia manifestat mai
sobre el català
perquè no s'havia fet
cap recurs de constitucionalitat
sobre el català.
I per això
va entrar
amb l'última sentència
de l'Estatut
d'una forma una mica tangencial.
No va entrar de ple
perquè no va ser un recurs
contra aquesta llei.
Per això,
la doctrina és aquesta.
No sé si arriba
a algun cas
de constitucional
com acabarà o no acabarà.
En qualsevol cas,
la llei
sembla que sigui constitucional
perquè no està recorreguda.
Ahir recordem
que a més del govern
que es va reunir
el govern de la Generalitat
va presentar recurs.
Núria,
com ho veus,
tot això?
Jo
sóc dels que
aquest tema
em cou
especialment,
em fot de mala llet
i...
Doncs tampoc ho pretenia.
No, no,
vull dir...
Això vagi per davant.
Per tant,
les escoles
a Catalunya
regeixen
pel que diu
el Parlament
i
està aquí
a Podolèr,
no?
Allà hi ha aquells.
Tot l'altre
em sembla
superflu,
em sembla
voler fer
sang
d'on no n'hi ha.
Llegia
una entrevista
a una de les
mares
de les tres famílies
que va
tindre el goig
de llegir
ahir a l'ABC
i el titular era
mamà,
si estudiades
en espanyol
seria massa inteligente.
Au, va, filla.
Això és ridícul.
No, filla,
la pobra criatura
no ho sé,
però au, va, mama
per dir aquestes coses,
no?
A veure,
em sembla una barbaritat
en aquests moments.
Català i castellà
no estan en igualtat
ni a les escoles
ni a les universitats
ni al carrer.
Jo no fa gaire,
vaig anar amb un jutjat
que havia d'anar no sé què
i quan
vaig afirmar
dic perdoni,
jo això ho he declarat
en català.
Diu,
si vol que li tradueixin
sense esperar a les 11
que vindrà el d'això,
jo tinc pressa.
Au,
i no estem en igualtat,
per tant,
m'assembla
voler
donar tombs
i voler
buscar
no n'hi ha.
Pep.
A veure,
són coses complicades.
Que poso una cadada
que jo deia
què vols que et digui, no?
Per un cantó
penses,
bueno,
escolta,
tothom té dret
a reclamar
el que considera
que li pertoca
o,
entén,
i té dret
a posar un recurs
i té dret
que després,
doncs,
si li reconeixen
alguna cosa,
doncs,
home,
doncs,
allò és complex,
és com el que diuen,
si vostè li deuen
10.000 euros,
no?
Bueno,
escolta,
doncs,
ara fem les coses
perquè em paguin,
no?
Ara,
que per un altre cantó
veus el president
del Tribunal Superior Justícia
de Catalunya
amb una interpretació
el dilluns,
amb una interpretació
el dimarts,
escoltes el ministre de Justícia
que diu una cosa
i,
doncs,
bueno,
si aquests
que se suposa
que estan amb tot això
tampoc tenen les coses clares,
la tercera variant,
llavors,
clar,
cadascun dels polítics
arriba a l'escoa
Sussardina,
no?
I al final
penses,
no ho sé,
jo crec que aquestes coses,
ara diré una tonteria
perquè aquí,
com que és gratis dir tonteria,
aquest tipus de coses
s'haurien d'arreglar
d'alguna altra manera,
jo crec que
els mateixos polítics...
Sense arribar als tribunals,
no?
Bueno,
encara que s'arribés als tribunals,
però llavors,
bueno,
en altres àrees de la vida
doncs hi ha els mitjancers
o hi ha els conciliadors
o, bueno,
doncs buscar solucions
i després també jo crec,
home,
un esforç de responsabilitat
de tots els polítics
amb les coses aquestes
que són una mica complicades
tractem-ho amb una mica més
de cura
perquè al final
quina sensació tens
doncs
que el que dèiem abans
s'acosten unes eleccions
doncs tothom va...
tothom vol treure
un rèdit electoral
de tot això
i al final
el Ciutadà Mig
s'acaba fent un embolic
jo reconec
que no m'he llegit
per res la interlocutòria
molt menys la...
Ni tu ni...
Suposo que el 90%
dels que predica
per la ràdio
no l'han llegit
tampoc se l'han llegit
i acabes molt confós
i home,
doncs penses...
Clar,
el rerefons de totes manes
més enllà de l'auto
de la interlocutòria
del tribunal
és si el sistema
d'inversió lingüística
avalat en la pràctica
durant aquests 30 anys
si és problemàtic o no
si considerem
com a ciutadans
de Tarragona
i de Catalunya
que és un sistema
que s'hauria de canviar
quan sembla
que la menys majoria
dels experts
l'avalen, no?
A vegades faig servir
l'estadística quotidiana
jo treballo en una empresa
que hi ha gent de Tarragona
i hi ha gent de fora
a mi no em sona
que les converses
que a vegades tenim
a la màquina
el cafè o el menjador i tal
la gent que ha vingut de fora
amb canalla
que s'ha escolat
és aquí
tingui excessius problemes
no em sona
no em sona
així que venen
amb una certa recança
i després les coses
es fan
perquè la gent
és molt més intel·ligent
del que suposen
els polítics
jo estic absolutament
d'acord
amb vosaltres dos
absolutament d'acord
a més a més
jo crec que
realment
el que estàs dient tu Ricard
30 anys
d'una qüestió
més o menys específica
realment no té sentit
ara
d'estar a parlar
i segurament això
crea
doncs angoixes
i crea
el que estàs dient tu Núria
doncs crea
mala llet
sí
dit això
dit això
i reconec
i sé que el que diré
segurament no t'agrada
la Núria
però dit això
a mi les imposicions
personalment no m'agraden
i les imposicions
per part de l'Estat
o de la Generalitat
personalment no m'agraden
i és
avui per avui
això és una certa imposició
i reconec
i reconec
que per aquestes persones
al marge
que això és absolutament ridícul
el que van dir
que això
ni ho sabia
ni ho havia sentit
perquè no vull perdre el temps
amb aquestes rocades
però les imposicions
personalment
a mi
no només aquesta
qualsevol tipus de posició
de l'Estat
crec que és una ingerència
en el fet individual
i personalment no m'agraden
ahir
i ara
frivolitzo
hi havia una peulada
del Twitter
molt divertida
que em va encantar
escrit a Masturiano
que deia
una família
demanda
perquè hi hagi
ensenyament Masturiano
i ho hem aconseguit
perquè em dir
a veure
perdona
el que no hem fet
durant anys
que no ho podem aconseguir
que a les escoles
els xiquets
tinguin ni una hora
d'astoriar
amb una demanda d'una
potser ho aconseguirem
potser hem trobat
i això va donar el tomb
sí
però no és oficial
llavors
és una imposició
si aquesta família
hipotètica
Asturiana
doncs
ho guanyés
i llavors ho tindries
no és un idioma oficial
no és diferent
Núria
no és un idioma oficial
no és un idioma oficial
i siguem clars
no és un idioma oficial
que la llengua pròpia nostra
és el català
sense cap mena de dubte
que la llengua vehicular
nostra és català
sense cap mena de dubte
és normal
és normal que a l'occità
ara es qüestioni
si és l'idioma
a la Vall d'Aran
però estem parlant
de la Vall d'Aran
a la Vall d'Aran
a la Vall d'Aran
és oficial
a la Vall d'Aran
és oficial
però tenim també
el constitucional
no sé què
que han fet un recurs
i que tampoc
d'allò
estem qüestionant
que a la Vall d'Aran
estem
jo no qüestiono res
jo el que estic dient
és que determinades imposicions
a determinades persones
a mi personalment
no m'agraden
sí però és tanta imposició
una com l'altra
d'acord
una com l'altra
i llavors posar-nos a fer
jo en queixo de les dues
en queixo de les dues
sí, sí, totalment d'acord
i la interlocutòria
parlant d'imposicions
com que diu
que dona un termini
de dos mesos
clar, si arribéssim al cas
això què vol dir?
que les institucions
que l'administració
hauria de preveure
classes diferents
per fer llengua vehicular
uns nois i noies
com que no l'he llegit
no sé com s'executa
però sí, alguna cosa
haurien
anem a veure
aquí segur que hi ha
la possibilitat
de generar
de generar debat
a propi tribunal
respecte a l'execució
de la sentència
o sigui que
com s'ha d'executar
clar, clar, clar
o sigui que el jutge
dona una instrucció
d'execució
però òbviament
els advocats
poden dir
o interpretar
com s'ha d'executar
aquesta sentència
sense cap mena de dubte
sense cap mena de dubte
el que diu el jutge
està raonat
i s'ha de complir
però bueno
però les coses
davant d'una impositat material
també
el jutge
tampoc
tancarà els ulls
no?
això dic
o sigui
no sé
com acabarà
aquesta execució
però
clar
aquí hi ha
encara molt més debat
deixi'm reservar
els últims 5 minuts
de debat
i de tertúlia
una altra qüestió
que ja ens omplia
les tertúlies
abans de l'estiu
i que amb la tornada
a l'escola
entre cometes
doncs continua
que és tot el tema
també relacionat
amb l'economia
retallades pressupostàries
retallades en la prestació
de serveis
el tema sanitari
en fi
ja saben que
des de la setmana passada
tenim 3 ambulatoris
a la ciutat
i 15 en el conjunt
de la regió
que ja no obren
a les nits
per atendre urgències
que hi ha hagut també
protestes
Pepa
a tu et sembla justificat
que si hem de retallar
per exemple
es tanquin
alguns ambulatoris
a les nits
que segons l'administració
tenien pocs casos
jo no sé
si tenien pocs casos
suposo que sí
suposo que sí
jo torno a l'estadística
que deia abans
jo aquest estiu
he hagut d'anar
dues vegades a urgència
jo no he notat
més problema
que altres vegades
per anar a urgències
també he parlat
amb gent
que viu a Sant Salvador
i en altres llocs
i en realitat
també et diuen
escolta a veure
si s'ha d'anar
Joan XXIII
estem parlant
de Tarragona
altres llocs
no ho sé
a Tarragona
les distàncies
no són complicades
a mi em sembla que
sí que és veritat
que si tens un servei metge
i el tens
doncs que te'l treguin
però és una mica
com altres moltes coses
ara ens han canviat
la parada del bus
ara hem d'anar
a la cantonada
ja tothom està
a vegades jo crec
que frivolitzem massa
desconec
en fi
quina capacitat assistencial
doncs tenien aquests caps
però pel que sembla
i perquè algunes persones
et comenten
bueno
si hi havia poques visites
hi havia poca gent
si la urgència era complicada
et derivava en algun altre lloc
però tornem una mica
al que dèiem abans
perdona
vull dir que
no sé
almenys l'experiència que jo tinc
jo no he notat
jo personalment
que hi hagi hagut una davallada
no l'he notat
ara
en fi
amb altres coses
doncs no ho sé
però tornem una mica
com estava dient
al que dèiem abans
tu creus que és raonable
creus que és raonable
que fa quatre dies
hagin fet un hospital
com el Sant Joan
absolutament nou
que tenim aquí
Santa Tecla
i tenim aquí
Sant Joan XXIII
s'estigui parlant ara
de reformar
Joan XXIII
i no haguéssim pogut fer
un hospital
al mig
encara que sigui
la canonja
però escolta
això és el mateix
de les infraestructures
hem fet aeroports
i ara no tenim calés
per fer el que més
la paradoxa
seguint això
que deia l'Antoni
seria jo
tenir un macro hospital
a Reus
mig buit
i després
anem tancant
ambulatoris
això és ridícul
és el mateix
dels aeroports
posa un aeroport
no sé
Manresa
que és el cor de Catalunya
home perquè el Pep
perdona és de Manresa
i per això el diu
ha picat la palca
i donar servei
és això
en lloc de fer
de no posar recursos
a Joan XXIII
i de fer mig hospital
a Reus
doncs fes un macro
centre hospital
i ara estem amb l'anècdota
perdona
no no no
jo crec que
quan parlem del tema
de les retallades
amb sanitat
ens les mirem parcialment
i
la resposta que ens donen
des del govern
de la Generalitat
és parcial
i ningú és capaç
de veure-la globalment
i tornem una mica
amb el que deies
d'organitzem-nos
muntem calendaris
fem mal d'allò
ens van dient
tanquem aquests ambulatoris
per tant
retallem aquí
i ens traiem
aquest personal
i la gent
que vagi
als hospitals
però també
estem retallant
els hospitals
per una altra banda
ens estan dient
vostè no pateixi
l'altre dia
se'n diria
el conseller Ruiz
vostè no pateixi
que si està fumut
i no sé què
i no pot desplaçar-se
una ambulància
però perdoni
estem retallant ambulàncies
llavors
sí sí
o sigui
mirem-nos un globalitat
ho estem retallant
el problema
com deia en Toni
ve d'anys enrere
ara volem que hi hagi
una estació de l'AVE
a tots els municipis
però ho estem retallant
absolutament tot
no és que retallem
que tanquem els caps
diu
tanquem els caps
però no pateixi
que reforcem les ambulàncies
per poder traslladar la gent
no
estem retallant ambulàncies
però reforcem
urgències
i reforcem els hospitals
no els estem retallant
i sí que hi ha
un
tragui un
conegut meu
que
tindrà un problema
i que l'han hagut d'operar
d'urgències
home
jo evidentment
m'ha passat ara
i no em va passar
fa dos anys
però jo em vaig estar
48 hores
en una cadira
assegut
en un passadís
no sé si fa dos anys
m'hagués estat
36 en lloc de
alguna cosa
que anem acabant
creus que és raonable
13 mesos d'espera
Joan 23
per fer una operació
ja Joan 23
ja s'ha de declarar 4
això és raonable
aquest és un altre tema
que va sortir fa uns dies
jo de les diferències
de la falta de coordinació
entre els propis hospitals
de fet ho va reconèixer
el director territorial de salut
que aquí s'havia de posar
mà
i que l'administració
havia de fer alguna cosa
per coordinar hospitals
en fi
avui n'hem tocat
molts aspectes
de l'actualitat
perquè déu-n'hi-do
com ve carregat
aquest mes de setembre
així que Antoni Sales
Pep Bertran
i Núria Palai
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
gràcies per les seves opinions
i que vagi molt bé
fins la propera
molt bon dia
vinga
adéu-siau
gràcies per l'administració
gràcies per l'administració
gràcies per l'administració
gràcies per l'administració
gràcies per l'administració
gràcies per l'administració
gràcies per l'administració
gràcies per l'administració
gràcies per l'administració
gràcies pererella
gràcies per l'administració
gràcies per l'administració
gràcies per l'administració
gràcies per l'administració
gràcies per l'administració
gràcies per l'administració
gràcies per l'administració