Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Avui obrim un quart de català aquí al matí de Tarragona Ràdio
amb aquesta cançó que es titula Locomotoro
i que correspon amb una banda que s'anomenen Inòpia.
Enric Arriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Per què hem decidit avui?
Ho has decidit començar amb aquesta gent, Inòpia.
Motius diversos.
És un grup valencià.
Aquest present no és el motiu.
Ho explico perquè és un grup valencià de carcaixent,
que fan una música, així com es pot veure, endurida.
Jo els comparo, per mi, són com els Foo Fighters valencians.
Pels que sàpiguen qui són els Foo Fighters,
ho veuran de seguida.
I si no, doncs, ho escolteu-los.
He triat aquest grup pel nom del grup,
que es diu Inòpia,
i és com estan molts dels que estan en aquest país
parlant de si les llengües autonòmiques
s'han de poder parlar o no al Senat i tal.
Hi ha molta gent a la Inòpia
i hi ha molta gent que es creu el que diuen els diaris,
segons quins diaris i segons quins notes, etcètera.
Però això és Inòpia,
em sembla que és un tema que defineix la situació en molts casos.
Molt bé.
I, a més a més, perquè avui toca nyiguinyogui.
I el dia que toca nyiguinyogui,
la cosa va més forta
i està bé posar música més dura del que posem habitualment.
Música, doncs, potent, música dura.
Amb Inòpia, doncs,
s'obrim aquest repàs a l'actualitat de la llengua.
Acabarem el programa amb un altre tema d'aquesta banda valenciana.
Però l'actualitat de la llengua ens porta, primer, a on, Enric?
Mal m'està el diu, però ens portarà a Reus.
Ens portarà a Reus pròximament.
I per què mal t'està dir-ho?
Perquè, com a bons pelacanyes que som,
doncs això d'haver d'anar a Reus,
no ho sé, sempre ens cou una mica.
Però bé, en aquest cas hi anirem,
perquè és el motiu que ens interessa,
i si hi hem d'anar, quan ens hi adreça hi anem.
Es tracta del segon congrés de serveis lingüístics
de territoris de parla catalana,
que es farà a Reus el 24 i 25 de març.
Si falta un mes.
No, dos mesos falten.
Sí, però aquestes coses es fan en temps.
I t'has d'inscriure.
T'has d'inscriure.
Mira, tirem l'adreça.
La majoria de gent a qui això afecta
ja n'està en el cas i tal.
Però sempre està bé que, a lo millor,
hi ha gent que no l'afecti directament
i no s'ha enterat encara.
I jo no m'hi apunto,
però m'interessa veure què fan,
a lo millor sí que m'hi apunto, saps?
Per què?
Aquest és un congrés, com diem,
de serveis lingüístics de territoris de parla catalana
i és el segon.
El primer es va fer l'any passat a Girona
i, novament, aquests congressos
tenen una...
més o menys...
se centren en un determinat àmbit temàtic.
I en aquest cas, el congrés de convit de Reus
s'entrarà en el tema de la llengua i empresa
i en el tema de la llengua i immigració.
En aquests temes.
Llengua, empresa i...
El tema és llengua, immigració i empresa
als territoris de parla...
No, de llengua catalana.
Per tant, els temes són aquests.
El de Girona ja no recordo quins eren
i cada congrés és una mica, diguem,
centrat en uns temes concrets.
No s'intenta no dispersar-se,
perquè de temes ni a molts, i doncs es concreta.
La pàgina web oficial d'això és
3bdoles.congresconvit.cat
Aquí trobareu el formulari per inscriure's.
Es podeu inscriure des de la pàgina web
i el formulari.
Hi ha també...
A veure, la pàgina web està bastant completa, ja.
Tot i que algunes coses, doncs, encara hi ha poquet...
Hi ha galeria de fotos, galeria de vídeos,
això, doncs, encara està bastant buit.
Però, en canvi, que és la presentació
al programa inicial, que encara...
A veure, el programa inicial jo el tinc imprès
d'avui, però falten dos mesos,
encara, possiblement, això s'anirà concretant
i ampliant més.
Bàsicament, són dos dies matí i tarda.
Als matins hi ha conferència,
hi ha una primera conferència
de dos quarts d'11, dos quarts de 12,
la típica pausa de cafè dels congressos,
i després de dotze o dos quarts de dues,
cada dia hi ha una taula rodona.
El primer dia, al matí, tenim la conferència
d'immigració internacional, diversitat cultural i llengua.
La taula rodona estarà...
se centrarà en el tema d'integració lingüística raïcida,
amb interrogants,
i aquí participaran sociòlegs, professors d'universitat,
professors de català per adults, etc.
I fins i tot, doncs,
algun immigrant ja, diguem, català no parlant.
Després, a la tarda, hi haurà
una altra conferència sobre comunicació i empreses,
reptes de futur,
i la taula rodona
sobre el tema de català i empreses
serà el català vent,
i aquí participaran representants d'empreses
com ara Viena,
els bars, eh?
Allà on podem anar a aprendre a fer un entrepà.
Repsol.
Em sembla que el Viena,
en algun lloc,
ha rebut premi a la normalització lingüística,
fa algun temps, eh?
D'aquests típics premis que fem
des dels centres de innovació aquí a Tarragona.
Jo diria que aquí a Tarragona fa uns anys, eh?
No sé si aquí a Tarragona o a algun lloc,
però és tota la cadena
la que reba el premi,
i Viena, doncs,
és una de les que té un premi
a la normalització lingüística.
Hi haurà un representant de Google,
que Google,
últimament ja hem vist que
totes les seves eines
han anat apareixent en català, etc.
També un representant de Repsol
i alguna altra empresa.
El divendres,
la taula rodona del...
Al matí començarà
amb una taula rodona de 10 o 11,
dedicada a la llengua,
immigració i empreses
als territoris de parla catalana.
Al migdia hi haurà les conclusions,
vull dir,
ve a ser quasi una jornada i mig,
més que dos, eh?
Al migdia hi haurà les conclusions.
Hi ha una cosa que es fa en aquests congressos,
és la presentació de pòsters,
que és per explicar experiències concretes
relacionades amb això,
doncs, en lloc de fer una conferència
o una ponència o una presentació,
es fa un pòster,
que és un mural,
en el qual, doncs,
es posa la informació
de forma gràfica, visual i tal,
i s'explica, eh?
Els qui fan el pòster,
estan a llibre,
explicar-la a tothom que els hi pregunti i tal.
Més o menys va així, això.
És possible que en fem algun
des d'aquí de Tarragona
d'algunes de les coses
que hem fet durant l'any passat
al Centre d'Educació Lingüística
i després hi ha el dinar de Cluenda
i llavors amb el dinar de Cluenda
d'atenció hi ha una cosa
que es fa també en aquest congrés
que és els premis convit.
I això ens interessa molt
a nosaltres dos aquí mateix,
ara nosaltres mateix.
Per què?
Perquè podem guanyar un premi?
Ens hi hem presentat.
Ah, molt bé.
Ens hi hem presentat
i ens hi hem presentat...
És a dir,
haurem de fer campanya
perquè ens premïn.
Sí,
però el que passa és que
no podem votar,
no podem dir a la gent que voti
perquè no és una cosa
que es voti per votar si volar,
sinó que hi ha un jurat concret,
que són regidores
de política lingüística,
directores de centres
de normalització lingüística
i coses així.
Hi ha dues modalitats de premi.
El premi a la trajectòria
de promoció de la llengua catalana
entre la societat
i el premi a una iniciativa concreta
de promoció de la llengua
i la cultura catalana.
Jo, doncs, he vist
que allà el nostre
Coach Manage
ja ha fet la butlleta
i ens ha apuntat
a la trajectòria.
Home, portem 12 temporades
i 11 anys fent el programa.
Es pot considerar
una mica de trajectòria, sí, eh?
Molt bé.
Ja ens havíem presentat a Girona,
però clar,
allà no ens coneixien.
Jo crec que aquesta vegada
que ho tenim aquí a prop...
Tenim més possibilitats.
Jo crec que hem de creuar els dits
o no sé què,
però aquesta vegada
hi ha més esperances.
Molt bé.
Ara mateix encara no hi ha
la llista de qui s'hi ha presentat.
Quan es tanca el període
surt la llista
i pots veure com va la cosa
i pots fer previsions.
L'any passat
ens va passar la mà per la cara
el Matthew Tri.
És clar.
Una figura molt mediàtica.
Una figura mediàtica
que a més a més
és un dels nostres preferits
que l'hem entrevistat aquí
més d'una vegada,
l'hem portat al centre,
doncs no ens queixem gens
que ens hagi guanyat,
però aquesta vegada
ja no ens podrà guanyar
perquè dos anys seguits
no pot ser.
A veure si guanyem aquest premi.
Segon congrés convit,
doncs 24 i 25 de març
a Reus.
D'això en parlarem
molt més en les properes setmanes.
Més notícies.
Ara marxem fins a la Catalunya Nord.
Per quines raons?
Sí, aquí tenim un parell
de cosetes.
Cosetes, mira,
a la Catalunya Nord i Occitània
en tenim dues de fredes
i una de calenta.
Les fredes primer,
després l'única
que ens pujarà una miqueta al mural.
Per una banda,
la Universitat de Perpinyà
ha eliminat els cursos
de formació de català.
Aprofitant una reforma
que havien de fer
de reforma de pla d'estudi i tal,
doncs mira,
han suprimit
la formació al CAPES,
que venia a ser
una espècie de CAP,
el CAP
per a professors de català
de secundària.
Això ho han suprimit
amb la,
diguem que,
amb el document
que hi havia pocs inscrits.
I l'altra cosa
que han suprimit
és el diploma
d'universitats
d'estudis catalans.
Aquest s'havia creat
el 1970,
eh, imagina't.
Però, doncs,
l'han suprimit també.
Aquest anava adreçat
a catalans
que no s'havien pogut
beneficiar d'una formació
al curs
de les seves qualitats
i que volien aprofundir
que estic consultant sobre això.
A més,
el fet que una persona
fes aquest diploma
també el permetia
inscriure's
a altres cursos similars
de la universitat
sense cap costa afegit.
Llavors, clar,
això tenia un efecte extra.
Ara, això,
de moment,
això ha desaparegut.
No se sap,
de moment,
que hi hagi solució
que se rectifiqui
i se reincorpori
en aquests estudis.
De moment,
un altre cas negatiu
és,
també,
a Catalunya Nord,
les emissions
del grup Flash
han quedat tallades
i suprimides.
Flash FM.
Sí,
hi havia Flash FM
i ràdio Flashback
han hagut de tancar
les seves emissions
a Perpinyà
des de ara,
el desembre o el setembre,
no sé quan van tancar.
I això és perquè
la cosa
és la cosa
de la TDT.
Com que
a la zona
de Catalunya,
per allà
de la part de Girona,
on hi ha
les antenes repetidores
de TDT i tot això
és a les Salines,
a Massanet de Cabrenys,
al Tempordà,
que està a menys
d'un quilòmetre
a la frontera,
doncs els senyals
de TDT,
no només els d'aquestes
emissores,
sinó també els de moltes
cadenes de televisió,
etcètera,
arriben a bona part
del territori
estatalment francès.
Amb la qual cosa,
doncs hi ha hagut un moment
que el Consell Superior
de l'Audio Visual
Francès
ha dit
que és qui fer,
que és qui fos català,
i han enviat
una escrita
a l'Estat espanyol
dient
senyors,
això s'ha de retallar
i de moment
ja ho han tallat.
Tot i així,
la Comissió Europea
ha més un comunicat,
Ramon Tremosa
va fer una consulta
sobre això
i la Comissió Europea
ha lamentat
profundament
que això succeixi
però tampoc
hi pot fer res.
Dues de fredes
i la de calenta.
La de calenta
és que per tercer any
consecutiu
el Catalan Music,
el CEG
inventat
per l'Institut Català
d'Indústries Culturals,
és present al Mídem,
que és la fira
més important
de tot el món
de programadors
i empreses
del món de la música,
que s'està celebrant
des del diumenge passat
i s'acaba demà,
doncs el Catalan Music
amb aquest CEG
de l'Institut
d'Indústries Culturals
de Catalunya
i és present
aquests dies.
Hi ha una vintena
d'empreses,
la majoria discogràfiques
i promotores
que estan allà
amb el seu estant
demostrant
el que es fa
a Catalunya en música.
Jo he mirat
la programació
i no he vist
que hi hagi
grups catalans
que toquin.
En altres edicions
sí que hi ha hagut
a més a més
grups catalans
que han anat a tocar,
però bé,
de moment,
això com a mínim
hi són.
Molt bé,
doncs ara fem
la petita pausa
com sempre
al mig d'un quart
de català
i de seguida
el rebentem
en tòpics.
Atenció!
Si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria
ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte
de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Seguim, doncs,
en aquesta segona part
d'un quart de català.
La setmana passada,
Enric,
estrenavem
o presentàvem
aquesta secció
que anomenem
Rebentem tòpics
i avui ja
anem al gra, no?
Sí,
i anem al gra
amb un dels tòpics clàssics,
el de la imposició.
És que el català
s'imposa per tot arreu,
a Catalunya
i ara fins i tot
al Senat
el volen imposar,
imagina't,
diuen alguns.
I com rebentaràs
aquest tòpic?
Amb dades,
això es fa amb dades.
Primer,
he agafat aquest tema
perquè,
així com la setmana passada
presentàvem el col·lectiu
Desmuntem,
doncs,
aquesta setmana,
ahir mateix
vam penjar
el seu segon article
al seu web,
perquè són molt noves i tal,
i justament
l'article anava
del tòpic
de la imposició.
I bé,
doncs,
jo com que sóc amic
d'aquest web,
no cal que m'hi baralli,
estic d'acord amb el tema,
és un dels temes
que viuen de tocar,
toquem-lo.
El tòpic
és aquest que,
ells fan un article,
ells no aporten
dades
demostrades
ni enllaços
i tal,
sinó que és un article
d'opinió,
però que després,
com que jo tinc material,
sí que l'he pogut
confrontar
amb les dades concretes.
Per exemple,
ells comencen a dir
que no passa cap dia
sense que Alicia Sánchez Camacho
no insisteixi que ells,
el Partit Popular
i els que pensen com ells,
estan a favor
d'estendre l'ús del català,
però estan en contra
que això es faci
per mitjà d'imposicions.
I posa com a exemple
d'aquestes imposicions
les sancions
per no retolar un comerç
en català,
la llei de cinema
o la mateixa inversió lingüística.
A veure,
parlem-ne d'aquests tres temes.
Sancions per no retolar en català.
Resulta que,
a més ja ho vam explicar aquí,
abans de Nadal,
el primer trimestre,
o diguem-ne abans de això,
abans de Nadal,
ja vam explicar
la dada que un estudi fet
de forma per la llengua
recorda,
ha fet un seguiment de tot això
i resulta
que el 99%
de sancions lingüístiques
que es posen
al Principat de Catalunya
que posa la Generalitat
als comerços
són per no usar el castellà.
El 99%
de les sancions
que posa la Generalitat
a Catalunya
als comerços
són perquè no utilitzen
el castellà.
No per utilitzar el català,
perquè no utilitzen
pel castellà.
Primera.
Segona,
la llei del cinema.
Aquest és un tema
que me l'aparco
perquè és gruixut
i es maneix
un monogràfic
d'aquests dels tòpics.
Després,
el tema
de la inversió lingüística.
Això en parlarem
una miqueta
després amb el tema
del nyigui-nyogui
i d'aquelles sentències
del Suprem
i tot això.
Però,
a més a més,
ells continuen
aportant detalls.
A veure,
si avui en dia
hi ha una llengua imposada
que d'unyes
és el castellà.
Per exemple,
el 90%
de les pel·lícules
que es projecten
als cinemes
són en castellà.
Ara,
la llei del cinema
ha entrat en vigor
ja.
Hi ha un termini
de dos o tres
o quatre o cinc anys
perquè les sales
s'adaptin,
però ja està en castellà.
S'ha de fer el reglament.
Veurem d'aquí un temps
com va.
Això ha començat
i sense el reglament,
que ho dèiem l'altre dia.
El tema,
80% del consum televisiu
a Catalunya
és en castellà.
També fa poc
traiem aquell estudi
de la plataforma
sobre la disponibilitat
de llengües
a les cadenes privades
i vam veure
que era poc més de 0%.
totes les cadenes privades
que emeten a Catalunya
amb tots els seus canals.
Amb TDT
doncs té tots els canals
de la 5
o de la 6a
tots aquests
que són
quatre titulars
però cada un té
uns quants subcanals
i tots aquests
no n'hi ha cap
que emetir res
en català,
etcètera.
El 85%
de les sentències
que es dicten
als jutjats catalans
són en castellà.
Sobre això fa temps
que no en parlem
però fa temps
que les dades
són les mateixes
i són concretes.
I després
a més a més
el castellà
és imposat
pels canals
més diversos
però de una banda
vols saber
quantes lleis hi ha?
T'ho dic.
Hi ha
500 disposicions
impositives
del castellà
vigents
a casa nostra.
Això és un estudi
del plataforma
ja vam sortir
l'any passat
vam fer un pack
de tres estudis
sobre coses d'aquestes
comparatives
amb la legislació espanyola
i altres països europeus
etcètera.
Bé, doncs
hi havia
un dels temes
és que ja
han fet un resum
de 500 exemples
de normatives
reglaments
i disposicions
vigents
que obliguen
o estableixen
de manera impositiva
el castellà
en les activitats
i les relacions
amb l'administració
dels ciutadans
i empreses
del domini lingüístic
català
dins de l'estat espanyol
això al desembre
de l'any 2009
i aquestes
són
les 500
aquestes
són explícites
són les que són
les que explícitament
ho indiquen
però és que a més a més
hi ha moltes altres
normatives
que potser no diuen res
no és explícit
però com que remeten
al que diu la Constitució
i la Constitució
diu que la llengua pròpia
i oficial
és l'espanyol
doncs
també indirectament
també obliguen
per tant
el tema de
ah sí
saps quantes lleis
hi ha a Catalunya
que incloguin
l'obligació
de fer alguna cosa
en català
quantes
jo diria
que menys de cinc
una
el codi
allò del consum
sí
el codi del consum
de Catalunya
ara tenim
la llei del cinema
hi ha
la llei de política
lingüística
sí
i
tres
portem tres
doncs no m'han
no m'han surt cap més
doncs ja està
no m'han surt cap més
pot ser que me'n deixi una
o dues
però
segur que cinc centes no
tòpic reventat
d'anar-me-lo per reventat
sí
vinga va
la setmana que ve
una altra no?
la setmana que ve
una altra
escolti senyora
ja estem
amb el nyigui-nyogui
escolti senyora
què?
què hem d'escoltar avui?
avui escoltarem
més desastres
la senyora i els senyors
que han d'escoltar avui
senyora i senyors
han d'escoltar
com està això del català
que ens estan
que ens les foten
per totes bandes
i ara d'aquí ja comencem
amb el llenguatge
directe
gruixut
perquè n'hi ha cap i
sent fora de test
les frases fetes
també formen part
del repertori
d'aquesta secció
ja vam anunciar
la setmana passada
que hi hauria
dos temes de gruix
un
va passar abans de Nadal
i és allò
del Tribunal Suprem
que va dictar
unes
unes sentències
a favor de
tres
famílies
havien fet una demanda
perquè els seus fills
puguin estudiar
puguin
fer els seus estudis
escolars
en castellà
a Catalunya
puguin fer en castellà
un dels casos
i una de les famílies
de Tarragona
sota
exacte
sí sí
és veritat
que una de les tres famílies
ha dit
això clar
què diu la sentència
o com hem d'interpretar
la sentència
o com s'ha d'entendre
perquè clar
aquí el problema
no està clar
no està clar
segons la sentència
alguns
per exemple
Convergència Oino
i el PSC
van en el seu moment
això va ser abans de Nadal
durant els dies d'Nadal
jo vaig anar rellegint
el que surtia
i tot això
i segons aquests partits
això
aquestes sentències
del Tribunal Suprem
ni anula
ni modifica
una coma
del model lingüístic
actual
però sí
en realitat sí
perquè després
n'hi ha un altre
que diu al contrari
la López Cena
ara parlamentari
per solidaritat
per la independència
però aquest senyor
havia estat membre
vocal del Consell
i va ser vocal
del Consell General
del Poder Judicial
i sap una mica
com les gasten
aquests organismes
a l'estat espanyol
i ell diu
la seva interpretació
és totalment diferent
la inversió lingüística
s'ha acabat
segons aquestes sentències
en quan
clar
no només hi ha les sentències
sinó després hi ha la pressió
de certs partits
i certs grups
clàssics col·lectius
i plataformes
reivindicatives
i tal
que són les que aniran
a exigir
i a remarcar
i a fer que s'apliquin
aquestes sentències
en alguns centres
i col·legis
i els editorials
que parlen sobre això
en aquest cas
estigui del racó català
que no és que no sigui
tendenciós
però és de la tendència
amb la qual
aquí
casem més que no pas
amb la tendència
tendenciosa
d'altres llocs
com ara la Rafaón
i aquests diaris
que també són tendenciosos
cadascú es compra cap a casa
nosaltres es comprem cap aquí
l'editorial del racó català
diu
això només és la primera capa
del castell
que encara més
això ve arran
de la sentència
del Tribunal Constitucional
sobre l'estatut
i a partir d'aquella sentència
crea jurisprudència
i a partir d'aquí
es van impugnant coses
perquè donen a entendre
i obre la porta
a que el castellà
també sigui llengua vehicular
en l'ensenyament de Catalunya
exacte
exacte
després
clar
això és el que passa
a Catalunya
que el Tribunal Suprem
diu que s'ha de garantir
que els alumnes
puguin estudiar
en castellà
però en canvi
aquest mateix tribunal
no diu res
que al País Valencià
hi hagi unes quantes
desenes de milers d'alumnes
que volen estudiar
en català
i no poden
no hi ha oferta
i el govern no en posa
això
aquí no diu res
o per exemple
a la franja de Ponent
on el català
ara ja
com a mínim
és reconegut
com a llengua
pròpia d'allà
igual que l'Aragonès
a partir de la llei de llengües
que es va aprovar l'any passat
però resulta que
els alumnes
els xiquets
en edat escolar
ho fan tot en castellà
i no tenen el català
ni com a assignatura
dintre del corregl
pot ser que en facin
en hores extraescolars
perquè hi ha associacions
però d'això
tampoc el Tribunal Suprem
no garanteix
cap dret lingüístic
a aquestes persones
que són d'una llengua
determinada
el Suprem
no ens ha donat
gaires bones notícies
i el Senat
tampoc ens
està de plena actualitat
el Senat
és el tema
del pinganillo
sí
el tema del pinganillo
pinganillo ho podríem dir
tu creus
és un paramarisme
segur
però no sé com es diu
auricular
diguem-ne
auricular
de traducció simultània
que fa més fi
molt més fi
fa
que pinganillo
a veure
aquí hi ha dues coses
això
és positiu
és un reglament modificat
l'estiu passat
aquesta setmana passada
va ser la primera
sessió del Senat
on es podia fer això
però també ja vam explicar
en quines condicions
només
la presentació d'emocions
en cap cas
no es pot
utilitzar les llengües
cooficials
en les altres parts
dels plens del Senat
ni tampoc
en les interpel·lacions
del govern
totes aquestes coses
tot i les limitacions
encara hi ha
qui s'enqueixa
i ho troba
terrible
horrorós
que és un despilfarro
etcètera
com
evidentment aquí
hi ha hagut
la clara bipolarització
al Senat
els representants
del partit
poblat
s'hi han posat
en contra
i han fet
tot d'escarafalls
i els del partit socialista
s'hi han posat a favor
i han dit
que clar
tot això
diguem
els partits
de tipus
escarrenors
estan a favor
i ho troben normal
i està molt bé
evidentment
tots els partits
nacionalistes
que en diuen ells
que són els partits
diguem
el bloc nacionalista
gallec
els partits
bascos
els partits
catalans
etcètera
tots aquests
ho troben bé
tot i que
també tots diuen
voldríem més
lògicament
i després hi ha
tot el bloc
en contra d'això
que és el PP
i els de
com es diu
aquella
aquella senyora
la Díaz
no sé què
Rosa Díaz
aquella
UPD
Unió en Progrés
i Democràcia
ah
això volia dir
ah vale
no és que jo
em pensava una altra cosa
així es diu aquest partit
me la callo
la que em pensava
és igual
tot això
i en aquests casos
sempre hi va darrere
la camarilla periodística
que això a Madrid
té molt de pes
i molta influència
la cosa dels lobbies
ideològics
ja sabem quins són els diaris
que estan d'acord
amb tot això
bé
per què es queixen
els del PP
jo tinc aquí
un búdic
el diari
el Público va fer
una cosa molt senzilla
i molt natural
que és posar els punts
sobre les sis
explicar als ets i uts
de tot això
de com va anar
primer
en quant al tema del cost
el tema del cost
resulta que no és
una de les coses
que diuen els del PP
diuen
que això
en aquests moments de crisi
és un despilfarro
és un malgast
és un desastre
primer
el pressupost total
d'això
vénen a ser uns 250.000 euros
a l'any
que no és
que representa
tot just el 0,63%
del pressupost
del Senat
per al 2011
que són 55,1 milions d'euros
eh
després
detalls
per exemple
en un altre article
per aquí tinc
l'acte
de
el juny passat
vam fer una entrega
de despatxos
de la siscentena promoció
de jutges
al Consell General
del Poder Judicial
un acte
que va durar
una hora
i aquest acte
que va durar una hora
va costar
64.236 euros
en un acte
d'una hora
d'aquí
aquí ningú se'n va queixar
eh
els que ara es queixen
que es gastin
250.000 euros
a l'any
amb això
no es van queixar
després hi ha una altra cosa
també
amb dades
amb xifres
eh
per exemple
la tenim aquí
el PP es queixa
que es gastin
uns 300.000 euros
a l'any
números rodons
per això la tradicció
però en canvi
no diu res
que l'Estat
l'Estat
que oficialment és laic
doni cada any
6.000
6.000
eh
milions d'euros
a la Iglesia Catòlica
només a la Catòlica
les altres no
eh
hi ha una petita diferència
no
petita
petita
però és que a més a més
el mateix PP
entra en contradicció
perquè resulta
que fa 5 anys
l'any 2005
quan per primera vegada
es va debatre
el tema
de l'ús de les llengües
oficials
al Congrés
al Senat
perdó
ells van ser
els defensors
molt vehements
que això havia de ser
així
s'havia de fer
mira
frases textuals
eh
frases textuals
diu
el portaveu
en aquell moment
el Mariano Rajoy
el que ara ha dit
que això no és normal
que no és d'un país normal
que s'utilitzin
tantes llengües
al Senat
després direm
que han dit
els diaris internacionals
que també s'ho dit avui
doncs diu
el portaveu
que era
Víctor Vázquez
Portomeñe
Gallec
diu
la lengua
és un dels elements
definitoris
del pluralisme
de la societat espanyola
símbolo irrenunciable
de la riqueza lingüística
de l'España plural
no podria ser ajeno
a ningún grupo parlamentari
el afán
de trasladar al Senat
esa riqueza lingüística
d'España
i ello
com a afirmació
de la seva condició
de càmera territorial
entre tots
hem recuperat
no només
la tolerància lingüística
sinó
la igualtat
constitucional
de nostres llengües
això deia fa 5 anys
todos aspiramos a más
pero es evidente
que nadie
es dable
corregir la constitución
por vía reglamentaria
en una futura reforma
serà possible
más allá
de nuestros prudentes
passos actuales
això deia el PP
fa 5 anys
i ara diuen
el que diuen
a més a més
no només diuen
el que diuen
sinó que a més
ja han pactat
que cap dels senadors
del PP
utilitzarà
cap altra llengua
que no sigui el castellà
ja ho va fer
la setmana passada
l'Elicia de Sánchez Camacho
per exemple
i després
de tot això
de si és normal
o no és normal
fins i tot
la premsa internacional
i va bé
el diari
The Guardian
va sortir un article
sobre això
la setmana passada
que amagava
les cartes bastant
avui ha sortit
una rèplica
al The Economist
que es diu
es titula
Hable en espanyol
already
el títol és en castellà
i bé
més o menys
l'article
replica aquest
del The Guardian
i recorda
que els països
normals
com Canadà
Nova Zelanda
Bèlgica
o Sud-Àfrica
sí que s'utilitzen
les llengües
les diferents llengües
oficials
s'utilitzen a la cambra
i a més
també afegir
aquest article
replicant
pensi que
quasi la meitat
del personal
que hi ha
en aquest senat
per ells
el castellà
no és la seva llengua
és una llengua estrangera
la seva llengua pròpia
és una altra
això ho remarquen
fins i tot
el tema
de la valoració
d'aquest ús
normal o no
de les llengües
oficials
al senat
apareix
també a la premsa
anglosaxona
això del senat
em sembla que donarà
provocarà un debat
molt ampli
sí sí
i continuarà
continuarà
nosaltres acabem
amb el Joan Maria Bertranc
se'ns posa l'última cançó
d'un quart de català
una inòpia
una altra inòpia
i aquesta
veia tom de tot
el que vam de dir
es titula
i què
i què
doncs
i què
i què
dimecres més
això
dimecres que ve més
gràcies Enric
que va ser molt bé
molt bé
amb els inòpia
tanquem un quart de català
no ho sé
ni m'importa
tampoc
ja ho veus
no vull defendre
ahir està el cendrer
tot ple
i em tindré calçar
i aquesta gent que parla
tan fein creure
que s'importa
el que diuen
que realment
em t'importa
estic part
cuidem el cendrer
millons d'anys d'evolució
i ara el món no sap pensar
millons d'anys d'evolució
i els cantos
les puestes entrar
les puestes entrar
i què
se fan com si vivien
si viuen com si moren
ni què
si parlen
més que viuen
millons d'anys d'evolució
i ara el món no sap pensar
millons d'anys d'evolució