Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i alhora diferent.
Doncs com diu el nostre indicatiu, benvinguts a l'Espai Tothom, un programa on tots som iguals i alhora diferents.
I és que és realment cert que a Tarragona Ràdio i a l'Espai Tothom més concretament treballem per donar veu al col·lectiu de persones amb discapacitat de la demarcació de Tarragona
i també al col·lectiu de discapacitats en general.
Jo segur que sempre m'agrada començar amb una notícia positiva i en aquest cas és que us explicaré que el passat divendres se celebrava a Tarragona la nit empresarial,
una nit que celebraven des de la septa.
En aquesta nit empresarial el guardó a la inserció i la inclusió social va anar cap al taller Baix Camp, el centre especial de treball,
que n'hem parlat amb ells aquí al programa Tothom.
Jo segur que és un centre especial de treball que depèn de l'associació de pares de Minuts Vàlids del Baix Camp,
una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu principal donar atenció a les persones adultes amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies.
El centre especial de treball, el taller Baix Camp, el que ha estat guardonat, és una empresa de treball protegit
que ofereix serveis de jardineria, serveis de senyalització viària o manipulat industrial i desbrossat forestal.
Felicitats per la part que els toca, a la gent del taller Baix Camp per aquest guardó.
Nosaltres avui us hem preparat un programa també farcit de continguts.
Tots seguint us els expliquem en aquesta edició del Tothom, que ara fa possible tècnicament el nostre company Lluís Comés
i qui et parla? Miquel González.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, perquè les diferències són d'allò més normal.
Sovint al programa parlem d'associacions, d'entitats, d'empreses que treballen en el món de la discapacitat a les nostres comarques i a la nostra ciutat.
Avui hem volgut convidar a la gent de l'associació Estafànies, l'associació de famílies amb discapacitats psíquics de les comarques tarragonines.
Una associació que des de l'any 1966 treballa a Tarragona amb la missió d'orientar i assessorar les famílies,
així com potenciar la integració social i laboral de les persones amb discapacitat psíquica,
defensant sempre una millora en la seva qualitat de vida.
Ens explicarà una mica d'història d'aquesta associació, els projectes que actualment tenen en marxa,
aquells que han hagut de canviar o han hagut de col·laborar amb d'altres associacions.
Ara ens ho explicarà la Mari Morales, ella és la treballadora social d'aquesta associació a Tarragona.
Després us comentarem dos actes que tenim en l'agenda,
dues activitats a les quals us podeu apuntar o simplement podeu anar a gaudir-les,
us parlarem d'un documental, això serà després de l'entrevista i a la recta final del programa.
Abans però us recordo les vies de participació que teniu per posar-vos en contacte amb nosaltres,
per suggerir-nos temes a tractar, per enviar-nos suggerències de qualsevol tipus
o per posar-vos en contacte amb el programa.
En són tres, la primera és el correu electrònic, tothom.arroba.tarragonaradio.cat,
l'adreça de correu electrònic que teniu disponible, tothom.arroba.tarragonaradio.cat.
I també som presents a les xarxes socials, a facebook.com barra tothom,
ja som 235 amics, 235 gràcies llavors, i també al Twitter, a twitter.com barra tothom.tr,
una salutació també a tota aquella gent que ens escolta,
que sabem que es descarreguen els programes des de la nostra pàgina web,
també ens podeu escoltar des d'allà en directe a tarragonaradio.cat.
I després de repassar les noves tecnologies, ara sí anem amb l'espai de l'entrevista,
amb la Mari Morales.
I avui al Tothom de Tarragona Ràdio hem volgut convidar a la Mari Morales,
ella és la treballadora social d'Estefànies,
l'associació de famílies amb disminuïts psíquics de les comarques tarragonines,
per conèixer una mica més sobre aquesta associació pionera a Tarragona.
Ara la Mari ens ho explicarà, ja la saludem, Mari, molt bon dia.
Hola, bon dia, Miquel, com estem?
En primer lloc, gràcies per haver vingut a la ràdio en aquest matí,
que Déu-n'hi-do la que està caient ara mateix a Tarragona,
em comentaves que està plovent bastant ara,
de fet no hem vingut a parlar del temps, sinó d'Estefànies,
aquesta associació de famílies amb disminuïts psíquics de les comarques de Tarragona.
Jo el primer que vaig veure el nom de l'associació em va sobtar aquesta paraula,
disminuïts, una paraula que ara mateix ha caigut en desús,
però la continuo utilitzant, suposo que també per mostrar aquesta llargada,
aquesta veterania de l'associació, que ja està en marxa des de l'any 1966, Déu-n'hi-do.
Sí, la veritat és que portem ja més de 40 anys a Tarragona,
va ser una de les pioneres, com tu mateix has dit,
van ser la primera associació que es va fundar aquí a Tarragona,
amb 4 o 5 pares, la veritat, molt valents, que es van instal·lant un pis,
i mira, a poc a poc, al llarg dels anys, va anar creixent, creixent,
fins al dia d'avui, que som 130 famílies, que estem aquí lluitant, dia a dia,
i fent coses pels nanos.
Quines creus que eren en aquell moment les necessitats de les persones amb discapacitat
i de les seves famílies? Perquè, clar, tot aquest tema ha canviat
i ha evolucionat, doncs, afavorablement i moltíssim, clar.
Bé, la veritat és que sí, que des d'aquell dia que es va fundar,
s'ha fet molt per als discapacitats, com tu mateix has dit,
ja no es fa servir la paraula disminuïts, però es queda molt per fer,
tenim un camí molt llarg encara per caminar,
i, bé, ara mateix les mancances o les necessitats de les discapacitats
encara ens queda molt per lluitar i molt per fer.
I, bé, el tema principal que tenim aquí, el tema candent que tenim a Tarragona
és una residència pels nanos, perquè una capital de província gran com aquesta
és una llàstima que encara estem des de fa 20 anys lluitant
per una residència que no tenim, un centre de dia que no tenim.
i, bé, el tema de l'oci i del lleure també estem molt, molt mancats,
perquè no hi ha res tampoc.
Aquests nanos no tenen un casal, no tenen un centre d'oci propi
per poder fer coses.
Quan et refereixes a residències centre de dia, et refereixes a centre de dia de Tarragona,
o sigui, de la mateixa associació o com...
Un centre propi per ells, un centre de residència que puguin estar.
O sigui, perquè cada taller o cada centre té dos o tres places disponibles,
però no hi ha una residència amb places per ells.
Així com a Enposta n'hi ha, a Barcelona n'hi ha, a Lleida n'hi ha una residència.
Aquí no tenim una residència ni un centre de dia.
En el tema oci i el lleure, que tu ara el treies sobre la taula,
creus que també manca espais específics o fins i tot llocs on poder integrar
aquestes persones en el tema de l'oci i el lleure?
O sigui, no tant crear espais simplement per a persones amb discapacitat,
sinó integrar-los en altres activitats que, de fet, ja s'està produint,
aquesta integració en moltes activitats de la ciutat?
Clar, però pensa que són nanos que necessiten molt de suport,
perquè si són nanos amb poca autonomia o gens d'autonomia,
com és el cas de nanos que portin cadira de rodes,
o que tinguin una autonomia molt limitada, necessiten molt de suport.
Necessiten un monitor al seu costat o necessiten un monitor especialitzat
que l'ajudi en el fet de portar aquestes activitats a terme.
I, clar, això té un cos i aquests monitors no estan als centres normalitzats
o en un centre especial, com és l'Estela, per exemple,
que porta un casal d'estiu.
Això té un cos molt elevat.
Llavors, clar, els preus es disparen moltes famílies,
no poden accedir a aquests casals o a aquests centres d'esplai
i faltan molts recursos d'oci i de lleure per a aquests nanos.
De totes maneres, tu deies que hem avançat, evidentment,
en aquests 40 anys des que es va crear Estafànies.
No sé si ens pots fer, Mari, una mica d'història
del que ha estat l'evolució d'aquesta associació,
que començava amb quatre pares, amb quatre famílies,
i ara ens dius que ja en sou 130.
130 Estafanies, però hi ha moltes més associacions,
ja estàs ocupacionals, centres especials de treball,
tot això és el que hem aconseguit.
Però ja t'he dit que queda molt per aconseguir.
S'han d'aconseguir integracions a les empreses ordinàries,
s'ha d'aconseguir el que dèiem, no?, residències,
s'ha d'aconseguir centres de lleure,
s'ha d'aconseguir una integració a la vida ordinària
i a la vida laboral,
i s'ha d'aconseguir que la societat estigui més sensibilitzada en tot això,
que és una mica la feina que fem a Estafanies.
A Estafanies el que intentem és això, no?,
sensibilitzar la societat, orientar les famílies,
millorar una mica la qualitat de vida d'aquests nanos
i d'aquestes famílies.
Ara mateix és el que estem fent una mica des de l'associació.
Seria aquesta la principal missió d'Estafanies?
Exactament.
L'orientació i assessorament de les famílies?
De les famílies.
Tenim un servei d'assessorament social i familiar,
que és el que porto jo com a treballadora social.
Després tenim un servei d'assessorament legal,
que és el que porta una advocada que tenim allí a l'associació.
Tenim un servei de cangurs per a les famílies,
una mica aquest servei de respir que comentàvem, no?,
que les famílies puguin millorar una mica la qualitat de vida.
i tenim un servei de monitoratge perquè aquestes famílies
tinguin una estoneta de desconexió,
perquè puguin tindre els nanos uns monitors que els puguin acompanyar,
que els puguin tenir una estoneta
i les famílies puguin tindre unes estonetes de respir.
Tenim un servei de grup de pares,
on oferim un espai per a les famílies on puguin compartir sentiments,
dubtes, inquietuds.
oferim teràpia a les famílies, teràpia familiar una miqueta,
oferim un grup de pares on puguin els pares tindre una escola de pares,
xerrades, conferències, ponències,
on un professional ester pugui vindre a solventar aquelles dubtes,
aquelles inquietuds que tinguin els pares en un moment donat.
Aquest espai és una salvaguarda pels pares
on puguin compartir dubtes, pors,
tot allò que els pares puguin treure en un moment donat.
Ens reunim un cop al mes
i aquest espai els pares l'agraeixen molt.
I abans oferien el casal d'estiu,
com abans he comentat, ara l'ofereix Estela.
Què ha passat amb aquest casal d'estiu, Mari?
Simplement ha estat un canvi?
A veure, no volíem tampoc...
És una manera d'onar esforços
i tampoc volien col·lapsar.
Si un espai ja l'heu donat per cobert una altra associació,
doncs tampoc volem.
És una manera d'onar esforços.
En principi també vull dir,
el tema del teixit associatiu i de les associacions aquí a la nostra ciutat,
suposo que passa també per la col·laboració
de les diferents associacions que més o menys treballeu
per temes i per esforços comuns, no?
Exactament, sí, sí.
En aquest cas amb la fundació...
El van començar a oferir nosaltres i ara l'ofereix Estela
i és una manera de no col·lapsar serveis, tampoc.
De d'altres formes, aquests recursos que ens comentaves
que van dirigits a les persones, famílies,
a les famílies de persones amb discapacitat,
cobreix tot tipus de discapacitat?
Us limiteu a alguna, per exemple,
a discapacitat intel·lectual, a discapacitat física?
És un tema que no hem comentat.
Nosaltres, Estefania, oferim el servei
a totes les discapacitats psíquiques.
Això no conlleva que algun nano tingui també
alguna discapacitat física adherida, no?
Però nosaltres és discapacitat psíquica.
Ara, això sí, tenim tots els nivells
i tots els temes de discapacitat psíquica.
Així com hi ha associacions que es contempla més
el síndrome d'edat o no la paràlisi cerebral
o l'autisme.
Nosaltres tenim tots els nivells de discapacitat psíquica.
Totes les edats també no tenim un límit d'edat
de 0 al 16 o adults, on és?
O sigui que el ventall és forçable, no?
Sí, de 0 al 99.
Com veus tu ara mateix, Maril,
teixit associatiu referent a les persones
amb discapacitat a la ciutat de Tarragona
com a associació pionera que va ser a Estafànies,
ara mateix nosaltres aquí al tothom
ja portem gairebé un any i una miqueta més
convidant gairebé,
jo no m'atreviria a dir una associació per setmana,
però sí a moltíssimes associacions de la ciutat
han passat pels micròfons de Tarragona Ràdio
i la majoria es mostren contents
i valorem positivament aquest teixit associatiu
i la varietat d'associacions que hi ha ara mateix a la ciutat
i que treballen per millorar la qualitat de vida
de les persones amb discapacitat.
No sé com ho veieu vosaltres
des de la veterania, per dir-ho d'alguna manera.
Sí que és cert que Tarragona és una ciutat
que té moltes associacions i molt variades
i que jo crec que està molt cobert
tot el tema d'associacionisme a Tarragona.
Sí que és veritat, això.
I falta alguna cosa per fer?
Alguna cosa que se'ns escapi?
Que digues, ostres,
a banda del que ja hem reivindicat
al principi de l'entrevista,
en qüestió d'associacionisme?
No, jo crec que les associacions estan força canyeres
i força...
Potser una mica de cooperació entre les associacions
i una mica de suport de l'administració, potser.
Potser encara falta aquest...
Sí, no?
És veritat que solen convergent idees,
aquestes reivindicacions que tu ens feies,
sobretot de cara a l'administració,
que bé, doncs,
en el moment que estem actualment,
suposo que tampoc ha de ser gaire senzill.
Mari, si em permets,
m'agradaria entrar una mica més en el terreny personal,
perquè ens expliquis com arribes tu
a formar part d'Estefània,
a formar part de treballadora social d'aquesta associació.
Doncs mira, jo arribo aquí a aquest camp
una mica per casualitat,
perquè jo no coneixia el món del discapacitat.
Jo vaig acabar la carrera
i vaig arribar aquí una mica,
ja t'he dit, per casualitat,
perquè jo me'n vaig formar en el món de la infància
i, bueno, va ser una mica de rebot
perquè va haver un problema a l'associació
que el president que havia en aquell moment
va patir una malaltia
i, bueno, ens va deixar de sobte
i l'associació em va dir
si volia començar a treballar en aquesta associació.
I la veritat és que estic molt contenta
i molt satisfeta,
perquè el camp del discapacitat
aporta moltíssim personalment
i estic molt contenta, la veritat.
Es veu diferent, no?, des de dintre que des de fora.
Suposo que al principi, no?,
les primeres impressions, doncs, s'obten una mica,
però després, com tu dius, doncs, aporta beneficis.
Personalment, Mari, quins beneficis
o què creus tu que t'ha portat
a formar part d'aquesta associació?
Què ha canviat en la teva vida?
La veritat és que m'he obert molt com a persona
perquè he crescut molt com a persona
treballant al costat de les persones amb discapacitat
perquè et fan veure la vida d'una altra manera
i la veritat és que estic molt, molt contenta,
t'he dit la veritat.
Porto 15 anys treballant en aquesta associació
i he crescut molt, moltíssim com a persona.
M'han aportat moltíssim
i et fan veure, ja t'he dit,
et fan veure la vida d'una altra manera
i la veritat és que no ho canviaria, eh?
No tiraria enrere i tornaria a treballar en un altre lloc.
Doncs, Mari, ja per acabar, si et sembla,
comentem dues o tres cosetes més pràctiques.
Si algú vol més informació sobre la vostra associació,
on es pot dirigir, amb qui pot consultar,
doncs això que ens estiguin escoltant
i vulguin formar part o vulguin assistir
o vulguin gaudir d'aquests serveis que oferiu.
Doncs, mira, nosaltres estem allà al carrer de les Coques,
al costat del Consell Comarcal, en el número 1,
i estem tots els dilluns, dimecres i divendres,
de 6 a 8 de la tarda, a la vostra disposició.
Alguna activitat a destacar en els propers mesos?
Podem avançar alguna cosa de futur?
Doncs, mira, el proper, el que no sabem exactament el dia,
però durant el que hi ha el mes de màs
farem una xerrada sobre el trastor de conducta de l'autisme
en una persona reconeguda en aquest món,
que ha estat ara 5 anys a Anglaterra,
treballant amb les persones amb autisme,
i quan sàpiguem el dia us farem 5 cèntims.
Ens informeu i evidentment que ho comentarem.
Mària, abans d'acabar, si et volia comentar,
avui se celebra el Dia Mundial de les Malalties Rares,
de les malalties estranyes, que se n'hi sol dir,
és un camp encara més a aprofundir
que en el camp de la discapacitat en general.
No sé si vosaltres, Estafà,
també us heu trobat amb aquest problema,
d'això, malalties una mica més estranys,
una mica més minoritàries,
i que costen més de tractar,
o que costen més fins i tot d'integrar,
o de conscienciar, o de donar a conèixer.
Sí, la veritat és que dintre de les simptomatologies
tenim síndromes molt estranys i molt desconeguts encara,
i a les escoles s'està costant molt també
de diagnosticar i de descobrir,
i sí que és veritat que cada dia
és més complicat tot aquest món.
Almenys aquests dies mundials una mica intenten
ajudar a donar una mica de llum
i a que la gent conegui, no?,
o almenys s'interessi per aquestes malalties,
potser més minoritàries, no?
Però sí, la veritat és que s'ha de treballar molt
en tots aquests nous camps
i s'ha d'investigar molt
i de treballar en aquests noves símptomes
i en aquests nous diagnòstics.
Maria, acabem una associació que fa 40 anys que neixia,
un desig que t'agradaria veure complit
dintre de, doncs, home, no m'atreveixo a posar tants d'anys,
deixem-ho amb 10 anys, per exemple.
Doncs que continuem en la línia que anem,
que no tirem enrere,
perquè la situació ara mateix,
la societat és molt complicada
i estem en un moment de crisi important,
tant econòmica com social,
i el que no m'agradaria és que tirem enrere,
sinó que continuem passito, passito, endavant.
Mari Morales, treballadora social
de l'Associació de Famílies
amb disminuïts psíquics de les comarques tarragonines,
un plaer compartir aquests minuts de ràdio amb tu.
Evidentment, estarem pendents
de totes aquestes xerrades,
de totes aquestes conferències,
que, doncs, si ens voleu informar,
ja sabeu que teniu els micròfons de Tarragona Ràdio,
oberts i disposats pel que calgui,
i a continuar treballant,
que imagino que és el desig comú, no?
Moltíssimes gràcies a vosaltres
per donar-nos aquest espai,
per poder donar la nostra veu.
Bon dia, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Ho comentàvem ara durant l'entrevista amb la Mari Morales.
Avui, dilluns 28 de febre,
se celebra el Dia Mundial de les Malalties Rares,
les malalties extranyes.
Aquesta jornada pretén posar l'accent
sobre un grup ampli de patologies greus
i poc conegudes
que disposen d'escassos recursos
i molts pocs fons destinats a la recerca.
Nosaltres, al tothom,
n'hem parlat ja d'aquestes malalties extranyes,
malalties també minoritàries.
Només a Catalunya es calcula
que hi ha 400.000 persones afectades
per una de les d'entre 5.000 i 7.000 malalties
catalogades com a minoritàries.
Es tracta d'unes patologies,
habitualment cròniques i molt complexes,
que acostumen a produir un alt grau de discapacitat
i trastorns psicosocials a qui les pateix.
Enguany, el Dia Mundial de les Malalties Rares,
vol reivindicar la igualtat d'oportunitats
per a tots aquests afectats que comentem
i lluitar perquè les famílies i els malalts
tinguin els mateixos drets i prestacions
que els afectats per malalties més comunes.
Si voleu ampliar la informació
sobre les malalties minoritàries,
podeu consultar diferents pàgines web,
com per exemple el del FEDER,
la Federació Espanyola d'Enfermedades Rares,
el portal d'accés lliure Orfanet,
sobre malalties rares i medicaments també,
i el web projecte Síndrome,
Síndrome amb Y,
sobre alteracions genètiques minoritàries.
Totes aquestes pàgines web
les penjarem dintre d'una estona
a les nostres xarxes socials.
Més coses que us expliquem en aquesta agenda.
L'Institut de Barcelona ha distingit recentment
l'Institut Goodman amb l'atorgament de la medalla d'or
al mèrit cívic en reconeixement a la seva trajectòria,
al llarg dels seus 45 anys d'història.
Aquesta distinció li serà lliurada
aquesta mateixa tarda a les 7 del vespre
al Saló del Cent del Consistori Barceloní.
I posant ja, doncs, gairebé acabant aquesta edició del
Tothom, us hem d'explicar
que el grup Caliu presenta diferents,
un documental que pretén recuperar
la memòria històrica de dos col·lectius
oblidats, les persones amb discapacitat intel·lectual
i les persones amb problemes de salut mental.
Ho fa, doncs, remuntant-se a dos moments històrics.
D'una banda, l'Alemanya nazi i l'Espanya franquista.
Amb les aportacions i reflexions d'experts i testimonis,
aquesta obra vol ajudar a entendre el present,
ja que assegura que en aquests fets silenciats
han condicionat la discriminació que, d'algunes vegades,
continuen patint aquestes persones en l'actualitat.
És un document de denúncia i sensibilització
per trencar mites, prejudicis,
estereotips i, també, per canviar actituds
que promoguin un canvi social cap a un nou futur
i una societat més inclusiva i més igualitària.
Està previst, no són encara dades confirmades,
però està previst que aquest documental
també el puguem veure a la ciutat de Tarragona.
De moment, el proper dimecres 2 de març,
a les 7 de la tarda,
hi haurà una sessió de presentació
adreçada a entitats, professionals i estudiants
de l'àmbit social.
I el dijous 10 de març es farà una altra
per a usuaris i famílies de l'associació Grup Caliu
i el públic en general.
Totes dues seran a la sala d'actes
de la seu del Memorial Democràtic
a la via Lalletana, número 69 de Barcelona.
Com us deia, aquest documental està previst
també que s'estreni a la nostra demarcació.
La setmana vinent, el proper dilluns,
parlarem amb la presidenta de l'associació Grup Caliu
i ens explicarà una miqueta més
sobre aquest documental
dirigit a recuperar la memòria històrica
de les persones amb discapacitat.
Fet aquests apunts, nosaltres hem de tancar
aquesta edició de l'Espai Tothom.
Déu-n'hi-do, hem parlat avui
d'una associació pionera a les comarques de Tarragona,
a Estafànies.
Hem començat amb la Mari Morales
i ella ens ha explicat
tots els projectes que aquesta associació
du a terme
i les col·laboracions que està fent
amb altres entitats de la ciutat.
Us hem explicat també aquest documental
de recuperació de la memòria històrica
de les persones amb discapacitat,
del qual ens en donarà més dades
la setmana vinent la presidenta del Grup Caliu.
Aviam si tenim sòria aquest documental
arriba a la demarcació de Tarragona
perquè ens sembla un tema força interessant.
La setmana que ve en parlarem
i també parlarem de teatre,
però això serà el proper dilluns,
a partir de les 11 i alguns minuts,
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat del 96.7,
de la freqüència modulada,
i també des d'internet,
on podeu tornar-vos a descarregar
les edicions passades de l'Espai Tothom
a la nostra pàgina web,
a tarragonaradio.at.
Ens hi trobem dilluns vinent.
Que passeu molt bona setmana.