Is there a place for me, somewhere to stay?
Sometimes it seems to be so far away.
Doncs ara sí, darrere entrevistada al Matí de Tarragona Ràdio,
avui amb Carles Marquès, com passa habitualment els dilluns,
que ens agrada tancar el programa parlant sobre les propostes
de l'Espai Caixa Fòrum. Carles, bon dia.
Bon dia.
Bé, la pregunta és obligada, a part del que tenim per davant.
Tenim molta curiositat per saber com va anar la inauguració
d'aquesta gran exposició a la Febre d'Or.
Doncs va anar molt i molt bé, clar.
Les inauguracions de setembre sempre ens van molt bé,
perquè coincidem...
També és cert, això també és cert.
I va venir molta gent, posem unes 300 persones,
aproximadament, que ha estat la mitjana de visitants
que han tingut cada dia, i a més en lloc molts grups,
les visites aquestes guiades cada dia plenes,
i també hem tingut visites especials, com la de les persones
del Servei Municipal de la Discapacitat, que m'han dit que van ser 60 persones.
Us van venir 60 persones de cop?
Sí, 60 persones de cop, juntes cadascú, evidentment, de cada seva,
però convocats pel Servei Municipal de la Discapacitat,
que ja sabeu que ens agrada molt això de fer tant visites...
Sabeu que qualsevol col·lectiu de persones interessades en veure aquesta exposició,
que quan l'expliquem segur que n'hi haurà,
poden venir o poden trucar per telèfon a Caixa Fòrum
i apuntar-se a una visita especial a l'hora que vulguin,
de 9 del matí a 9 del vespre, de dilluns a dimonja.
Que sempre teniu algun guia especialitzat, preparat per...
Sí, no el tenim sempre, però si truques a això,
ni que sigui un paell de dies abans, doncs ho podem programar.
Què es considera grup? A partir de quanta gent es pot fer?
A veure, a partir de quanta gent posem? A partir de 5-10 persones.
Sí, sí. Escolta, això és l'exposició de la carta.
Gairebé una família. Home, a veure, nosaltres, diguéssim,
el grup el concentuem fins a 30, fins a 30 persones,
posem de 15 a 30, però com que tampoc m'agradaria deixar fora
cap col·lectiu de totes les colles del seguir,
si o així que hi volguéssim participar,
posem que menys persones també ho acceptem.
De tota manera, sense haver de recórrer amb aquesta visita
que hi hagi a la carta, teniu visites guiades habitualment.
Exactament. Amb quina freqüència?
Dijous, dissabte i diumenge a les 6 de la tarda en català
i dissabte i diumenge a les 7 del vespre en castellà.
És a dir, són 5 ja que són tot l'any,
a vegades fem horari d'estiu quan l'exposició coincideix
amb l'estiu, però ara ja fem temporada de tardor
i és 6 i 7.
Si no, l'estiu, ara es fem 7 i 8, però vull dir que 6 i 7.
S'utilitza? Em sembla que sempre pregunto el mateix,
perquè és una cosa que em fa curiositat, no?,
si la gent que no ve en grup utilitza aquestes visites guiades
o, preferiblement, el públic de reúni, va pel seu compte
i va a l'hora que vol i es munta l'exposició de la seva manera.
Si mirem números, hi ha més persones que venen pel seu compte,
sempre comptat i debatut.
També una exposició com aquesta creiem que hi ha molta gent que...
Hi ha exposicions que segurament són d'una sola visió,
perquè un cop has entès de què va o quin és el discurs
i què volem explicar, doncs no es repeteix,
però aquesta que hi ha quadres de Casas, de Rossinyol,
de Marc Riera, de Francesc Marriera,
és a dir, els grans pintors de finals del segle XIX,
la majoria mereixen una bona estona.
Per tant, sabem que hi ha gent que repeteix.
És d'aquelles exposicions que a vegades anem parlant,
n'hi ha hagut d'altres, de doble lectura,
que per anar-la a veure sol, és molt accessible,
la pots disfrutar, la pots entendre.
I després hi ha la segona opció,
es pot fer de les dues maneres per acabar d'aprofunciar.
Exacte, jo generalment ho faig així,
vull dir, també vaig a les visites guiades
o tot els primers dies
i sempre t'expliquen coses o sempre saps coses
que si anessis per tu sol no t'hi fixaries,
perquè els nostres monitors s'han preparat
amb el comissari que va estar aquí la setmana passada,
i aleshores hi ha molt...
És una exposició que, a part de ser una exposició de pintura
i de grans pintures i de grans mestres de la pintura catalana,
al mateix temps és una exposició amb un discurs molt clar
i que segueix, que no il·lustra, que no és el mateix,
és a dir, d'alguna manera,
és gairebé com una pel·lícula cinematogràfica
de la febre d'or, del període de la febre d'or,
que va ser un enriquiment de Catalunya molt ràpid,
que d'alguna manera va permetre l'aparició de la burguesia
a l'Eixample Barcelona, tal com el coneixem,
a l'Eixample de Tarragona, també tal com el coneixem,
i que la bombolla, també immobiliària,
és a dir, era un enriquiment en base a això,
a la vedra, a la immobiliària,
als trens, sobretot els trens,
després també amb els pins i aiguardents,
perquè a França s'havia arruïnat la indústria vinícola
per la filoxera, que després aquí ens va venir més tard,
i el 1882 hi ha l'estimbada
o hi ha l'esclat d'aquesta bombolla econòmica,
i això ho explica l'exposició amb una primera part,
que segueix la novel·la de Narcís Ullé,
aquesta és l'altra característica que aquí a Tarragona
ens pot fer una especial gràcia,
doncs la primera part, la pujada,
és tot allò amb el luxe, l'estiuet,
coses que no es coneixien,
clar, l'estiuet per nosaltres és molt normal,
l'hipòdrom, el liceu,
és a dir, tota aquesta Catalunya que no existia 20 anys abans
és el moment d'aparició,
fins i tot allò de molts moviments excursionistes, esportius,
és a dir, és un esclat en tota la societat,
això ho explica la primera part,
els quadres ho expliquen perfectament,
i després hi ha una segona part,
que és més simbòlica,
amb dos quadres magnífics,
per exemple, de Casa Jesús del Senyor,
el que estic pensant ara,
que bé, que expressen languidesa, tristesa, decadència,
jo no sé si ara està sortint un moviment artístic
que expliqui això,
però seria bastant comparable
el que ens podríem trobar en aquest moment,
aleshores, tant una part com l'altra són molt interessants,
a més que hi ha un exemplar de la novel·la d'Arcís Uller,
que és una novel·la que tot i ser,
segurament es diu que això que falta,
la gran novel·la sobre Barcelona,
és un d'aquells tòpics literaris,
però si hi ha algun aspirant a ser la gran novel·la sobre Barcelona,
és aquesta,
és a dir, sobre una Barcelona determinada,
Barcelona burgesa,
que no la Barcelona, diguéssim, popular,
però en aquesta novel·la apareix molt i contínuament
una població que es diu Vilaniu,
que de fet és el presumpte de Valls,
de la seva població natal,
i aleshores també en nom apareix tres o quatre cops,
i té un cert sentit a la novel·la,
la ciutat de Tarragona,
París surt molt també,
i Tarragona surt alguns cops,
aleshores l'exemplar que hi ha a l'exposició
està obert per una pàgina que passa a Tarragona,
i això no és casual,
sinó que és voluntat del comissari
després de parlar-ne amb ell.
De fet, recomanaries la novel·la de Narcís Uller,
la febrada,
perquè la llegim abans o després?
Home, si la llegim abans,
aquesta és una exposició de molt corta durada,
avicem que s'acaba el dia 20 de novembre,
per aquelles coses que sembla que és una exposició
que hi ha molts prestataris
i ha estat molt complicada d'organitzar en aquest sentit.
Només anirà a dos llocs,
i a més també molt pensats,
els dos llocs són Girona,
per inaugurar el Caixa Fòrum Girona,
i aquí a Tarragona,
per coincidir amb el centenari de la Caixa
a les comarques de Tarragona,
i a més també així més petitet,
el nostre aniversari.
És com es complia just el dia d'inaugurar l'exposició,
va coincidir tot.
Doncs aleshores és una exposició de molt corta durada,
per tant, home, sí que seria recomanable,
jo ho he fet així,
llegir-me abans,
rellegir-me la novel·la
i després veure o tenir l'exposició.
Això seria el més recomanable,
però probablement aleshores
us vindrà sobre el dia 20 de novembre
i malament rei.
Per tant, segurament és millor
en aquest cas,
per qüestions d'agenda,
a més aquesta setmana,
segurament estar reunint gaire temps de llegir.
No tindreu.
Així no ens enganyem.
Un dels actes de la Festa Major
és anar a veure la Febre d'Or.
El programa d'actes.
Exacte.
Aquella mitja hora perduda
que fa sol
i que no saps on anar
entre un acte i un altre,
doncs la Febre d'Or,
que també és un dels actes
de la Festa Major
que està al programa,
i la novel·la ja, després.
Perquè també segurament
us en vindran ganes de llegir.
Sí, la veritat és que sí.
Quins imputs heu tingut de moment?
Què diu la gent?
I com va anar la conferència inaugural?
Us va sorprendre?
La conferència inaugural?
Sí, les conferències inaugurals
aquí ens solen funcionar molt bé
perquè, tot i que és començar
la inauguració una hora abans,
per entendre'ns,
per tant, la gent ha de pensar
que sí, he d'ocupar
una hora del meu temps
de vuit a nou del vespre,
però, és clar,
també de set a vuit
he de tenir temps,
tenir un parell d'hores per davant
per fer dues coses.
Però sempre ens funciona molt bé
i el comissari,
el Miquel Àngel Codes,
que va estar aquí la setmana passada,
doncs, bé,
ens va explicar
un seguit de coses,
de característiques,
el sentit d'aquesta exposició,
una mica el que August explicava,
que això,
amb una inauguració,
després és complicat.
tot i que nosaltres,
aquí a Tarragona,
que és un invent bastant d'aquí,
almenys a la nostra institució,
tenim quatre o cinc monitors,
quatre o cinc guies,
preparats allà
per explicar l'exposició,
com si fos una visita guiada,
però al moment de la inauguració,
perquè si no,
segurament és dels pitjors moments
per veure-la,
perquè hi ha molta gent,
perquè realment,
si hi ha explicacions
d'una sola persona,
no tothom hi pot atendre,
i per això,
una mica aquí,
hem creat aquesta figura,
que jo crec que funciona molt bé,
almenys per tenir un tast.
Aleshores,
si aquell tast us agrada,
i si enteneu
que una inauguració
té el sentit que té,
però tampoc és per veure
l'exposició a fons,
doncs ja pots tornar-la.
amb calma i tens el ganxo
i ja estàs.
I l'input de moment bé.
L'input molt bé,
molt bé,
realment,
a més,
jo he anat a alguna
de les visites guiades,
després es queda gent
i fa comentaris,
hi ha un quadre
de l'escriptor,
d'on Marcís Oller,
hi ha gent que ha llegit la novel·la
o que en sap coses
i que et fa comentaris,
és d'aquelles exposicions
que a l'input de més
és molt directe
perquè, vull dir,
amb altres mestres internacionals,
home,
com que ja ho han tingut
de Muja,
que va ser una exposició espectacular,
doncs,
la relació entre els pintors
i la ciutat,
bé,
potser per les xocolates
a Matllé,
en el cas de Muja,
és a dir,
sí que era un,
evidentment,
un l'estiu molt conegut,
però en el cas dels pintors d'aquí,
segur,
pensem que Ramon Casas,
el seu pare,
era un indià de Torredembarra
i no és que,
jo ho dic,
una persona de Torredembarra,
vull dir que,
a mi seria una d'aquelles coses
que em resultaria atractiva.
Bé,
és una exposició que,
per exemple,
la gent de Valls
hi ha de venir,
hi ha de venir segur,
perquè s'hi trobarà,
s'hi trobarà molt a gust,
molt identificada.
És una exposició que crida,
crida tot el territori,
eh?
Correcte,
és molt de territori,
sí.
Com a mínim.
Déu-n'hi-do,
això és la febre d'or.
Ràpidament,
Carles,
que com sempre hem d'anar corrents,
explica'ns què organitzeveu
a partir d'avui
per celebrar la setmana de la Pau,
el dia 21,
el dia internacional.
Això,
al voltant del dia internacional
de la Pau,
que és el dia 21,
i que farem un parell
de petits concerts,
un quart d'hora,
20 minuts només,
és a dir,
són concerts molt breus,
el de les 6 de la tarda,
el dia 21,
en el vestíbul,
és a dir,
a l'entrada a l'exposició,
i després en farem un a les 7,
perquè entenem que hi ha gent
que potser està una estona
a peu dret,
doncs es pot cansar,
el farem a l'auditori.
I, com que a més és mala setmana
per fer gaires coses,
coincidint en Santa Tecla,
però sí que avancem
con una iniciativa com aquesta,
és a dir,
de recollir uns missatges
escrits o dibuixats
a favor de la Pau.
Una de les línies
del Pla Estratègic
de l'Obre Social de la Caixa,
entre d'altres,
que ja coneixem més
o que ja hem explicat aquí,
és el de treballar
per la cultura de la Pau.
Aleshores, aquí,
no hem fet
gaires iniciatives
en aquest aspecte
i volem
que sigui una línia
que es treballi
i comencem així,
és a dir,
els voluntaris
de la Caixa
us donaran
allò material
per escriure
i dibuixar
i aleshores
aquí vosaltres
poseu el vostre missatge
per la Pau.
I anant-hi tota la setmana
al Carreco,
amb l'Espai Caixa Fòrum,
de 9 del matí a 9 del vespre
tota la setmana.
Que vingui a deixar
el meu missatge
per la Pau.
Correcte.
I allà
tu donen les eines
i tu escrius,
dibuixes,
el que vulguis
a favor de la Pau.
Doncs així és com
celebrem la setmana
de la Pau
al Caixa Fòrum
amb aquests missatges
per la Pau
que podeu deixar
i també amb aquest doble concert
a les 6 i a les 7
el dia 21.
Cor-Ciutat de Tarragona,
no sé si ho he dit.
No ho hem dit.
No ho hem dit.
M'ho he dit també abans
i jo ja ho he assimilat.
Sí, sí,
aleshores unes peces
diguéssim
evidentment per la Pau
i un cor de la ciutat
que això també és una cosa
que realment
ens interessa molt treballar.
Doncs Carles Marquesa,
moltíssimes gràcies.
T'emplacem a Passat Festes
el dia 26,
dilluns vinent
a continuar a parlar
sobre els altres projectes
del Caixa Fòrum.
Molt bé,
doncs ens veurem a les hores.
Moltes gràcies.