Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i alhora diferents.
Tothom, un moment, un instant de la setmana
on ens dediquem a parlar sobre el món i l'àmbit de les discapacitats,
sobretot centrat a la ciutat de Tarragona,
però sense deixar també notícies d'àmbit més general.
Avui us volia començar parlant,
centrant-nos en la ciutat de Tarragona,
aquesta setmana passada,
deu-n'hi-do els actes i les activitats que s'han fet
en relació a l'àmbit de la discapacitat.
El passat dimecres, per exemple,
l'actor i licenciat amb síndrome de Down, Pablo Pineda,
participava en unes jornades sobre integració social
a la Universitat Rovira i Virgili,
organitzades per la Fundació ADECO.
Aquestes jornades pretenien animar els empresaris del territori
a incorporar a les seves plantilles a persones amb discapacitat.
Aquesta setmana també, ahir mateix a la tarda,
finalitzava la Carpa Recapacita,
un projecte impulsat per la Fundació Repsol
i que ocupava un espai de la Rambla Nova de Tarragona,
amb l'objectiu de sensibilitzar la societat
sobre les dificultats i les possibles barreres
en què es poden trobar les persones amb discapacitat
durant el seu dia a dia.
Com deia, una carpa que estava aquesta setmana
a la Rambla Nova per a tothom qui ha volgut participar
en aquest circuit dels sentits,
una de les activitats que faria aquesta carpa.
Unes jornades que també servien
per presentar alguns projectes de la Fundació Repsol,
com per exemple el ciclisme adaptat
o fins i tot algun grup de teatre de la ciutat,
com per exemple els nois del Trot Teatre
de l'Associació Provincial de Paràs i Cerebral de Tarragona
i realitzaven una performance.
Aquest cap de setmana també diverses activitats de neteja al riu.
En aquesta jornada fem dissabte
amb la participació de l'associació Aurora
i hem de parlar també de la nova llar
de jubilats de Sant Pere i Sant Pau
que acollirà un centre de respir per malalts d'Alzheimer
de la ciutat de Tarragona.
Nacional Notícia que també coneixíem
durant aquesta passada setmana.
La previsió és que aquest equipament,
que s'ubicarà als baixos,
obri portes al mes de juny.
Donaria servei a l'Associació de Familiars de Malalts
d'Alzheimer de la ciutat de Tarragona,
però també a la gent gran
que sigui derivada pels serveis socials municipals.
L'Ajuntament s'adirà a l'espai a aquesta entitat
i amb dues parts signaran un conveni de col·laboració
per al disseny de les diferents accions
i programes d'atenció a aquests malalts.
En parlarem d'això el proper dilluns.
Almenys esperem poder-ne parlar
aquí als micròfons de Tarragona Ràdio,
a l'espai.
Tothom, un espai que, com sempre,
condueix tècnicament Lluís Começ
i qui us parla, Miquel González.
Comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
perquè les diferències són d'allò més normal.
Això pel que fa a les notícies
que han succeït a la ciutat aquests darrers dies.
Avui, però, hem de posar-li un altre...
tot el programa, hem de parlar d'uns altres continguts.
Parlarem de la Fundació Privada Mar Blava, de Tarragona.
Ens visiten la seva presidenta, la Magda Carnicer,
i la directora de la llarra residència de la granja,
la Carla Montoya.
De seguida parlarem amb elles.
Després, us oferirem un petit reportatge
que enregistrarem aquesta setmana passada.
Vuit alumnes afiliats a l'ONCE
que estudien en escoles integrades de la ciutat
visitant els estudis de Tarragona Ràdio
i els hi podíem fer una petita entrevista.
Ens explicaran com és per a ells
aquesta educació integrada
en escoles ordinàries del camp de Tarragona,
de diverses ciutats i localitats.
I també, a banda de parlar d'estudis,
ens explicaran què és allò que fan
més enllà d'aquest temps d'estudi.
Abans d'entrar en matèria, deixeu que us recordi
les vies de participació que tenim a l'abast
per contactar amb nosaltres.
Tenim un correu electrònic,
tothom, arroba, tarragonaradio.cat,
una pàgina al Facebook, a facebook.com barra tothom,
en aquesta xarxa social, i també al Twitter,
a twitter.com barra tothom.tr.
També ja ho sabeu que tots els programes,
totes les edicions de l'espai tothom,
els anem penjant a la nostra pàgina web,
a tarragonaradio.cat.
Des d'allà ens podeu escoltar en directe
des de qualsevol lloc del món
o tornar-vos a descarregar aquests podcasts,
aquests programes de l'espai tothom.
Ara sí, anem amb l'espai de l'entrevista.
Com us avançava el sumari,
avui parlem de la Fundació Privada Mar Blava,
una fundació que gestiona la llarga residència mediterrània,
un servei dirigit a persones amb discapacitat psíquica
per parlar-ne.
Avui hem convidat a dues de les seves integrants,
la seva presidenta, la Magda Carnicer,
aquí ja podem saludar, Magda, bon dia.
Hola, bon dia.
I a la Carla Montoya,
doncs ella és, per dir-ho d'alguna manera,
l'encarregada, la directora d'aquesta llarga residència.
Carla, bon dia.
Bon dia.
Magda, si et sembla, comencem explicant-nos
què és exactament la Fundació Privada Mar Blava.
Molt bé.
Els nostres orígens, doncs, són de fa 12 anys,
del que un grup de pares i mares del taller ocupacional de Topromi,
situat a la Canonja,
vam iniciar un projecte com per fer una llarga residència, no?
D'aquí en va sortir la llarga residència que tenim a la granja,
del 2002 que està en funcionament,
i el 2005 en vam passar a ser Fundació.
Llavors va ser una cosa per protegir el patrimoni,
perquè el futur dels nostres fills estigui més assegurat,
i d'aquí, doncs, que des de llavors que està funcionant a la perfecció.
Hi ha una sèrie de professionals,
hi ha 11 usuaris, del que ara la Carla us ho explicarà,
quin és el funcionament que tenim.
Tu ets mare d'una persona amb discapacitat.
Sí.
Quins són els motius que fan que un grup de pares,
una sèrie de pares,
ens comentava que el patronat d'aquesta fundació
té tot mares i pares, amb fills amb discapacitat.
Quins són els motius que impulsen
o que empenyen uns pares a realitzar aquest projecte?
Home, sempre és la quimera del futur dels nostres fills,
del quan no hi serem,
del quan ens farem grans i ens pot passar alguna cosa,
vull dir, és fer-los un futur més segur
i, clar, que siguin persones com tots
i tinguin drets a tenir una família com tots, no?
I sobretot l'objectiu aquest de consolidar les llars residències, no?
Que pot ser, doncs...
Ah, això mateix, sí, sí, sí,
perquè aquest és el futur actualment, eh?
El primer, quan tens un fill disminuït,
doncs el teu problema és l'escola,
la integració, el funcionament,
i a vegades fracassa o no,
després fas cap a una escola especial,
justament, doncs, ara no passa tant
perquè la integració està més adaptada.
Clar, justament, ho comentava jo ara al sumari,
avui tindrem el programa, les dues cares, potser no,
ja, clar, hi ha persones amb discapacitat
o hi ha col·lectius que són de més fàcil inclusió,
de més fàcil integració en el món educatiu,
i després n'hi ha d'altres, doncs,
que la integració és realment complicada, no?
És complicada, justament.
Clar, però la prova sempre la fas,
vull dir, quan el teu fill és petit...
No, no, evidentment, clar, clar.
Sempre hi passes per aquest.
A més, depèn del grau de discapacitat,
depèn de la persona, depèn, no?
Ah, això mateix.
Hi ha molts factors, no?
Sí, això mateix.
Que influeixen.
Després, doncs, l'escola,
després de l'escola es fan grans,
llavors has de buscar un lloc,
un centre o un taller
del que puguin treballar-hi com a persones
o que hi puguin estar a gust
com tothom qui tingui el dret.
I després d'això, clar,
et planteges el dia que no hi serem nantros,
vull dir, encara que hi hagi germans,
doncs la situació sempre és diferent, no?
Vull dir, el futur l'han de mirar els pares.
És el que més preocupa.
I és aquesta, la preocupació dels pares.
Aquesta allà, residència,
ens ho explicarà la Carla, la seva directora.
Carla, quines són les activitats
o exactament què s'hi fa
en aquesta allà, residència?
Ens comentava la Magda
que compteu amb 11 places residencials.
Sí, compten amb 11 places residencials.
En principi, els nostres usuaris
tenen cobert l'atenció diurna,
que van a, com ha dit la Magda,
muntar i ocupacional.
I després, quan acaba la seva jornada,
doncs arriben a la llar
i ells, doncs, estan...
i viuen, no?
La nostra idea és que
ells visquin la casa com a casa seva,
que som com una gran família,
intentant, doncs,
que tinguin la màxima autonomia possible.
Sempre se li es fa,
doncs, quan entren,
se li es fa una valoració
per veure la necessitat de suport
que ha de tindre aquesta persona,
que té aquesta persona
i, doncs, el suport que se li ha de donar,
no?,
a les diferents habilitats.
Intentem fer activitats
per estar integrats
dintre de la societat.
Ells participen,
vull dir,
en les festes,
per exemple,
del barri,
en totes les activitats
que es fan a Tarragona,
sempre inculcant
que ells, doncs,
són...
tenen els mateixos drets
que la resta de persones
i que poden portar,
doncs,
amb un suport adequat,
poden portar
una vida normalitzada, no?
O sigui,
que en aquesta llar
ells hi viuen,
ells hi dormen,
no?
És com a casa seva.
Sí, sí,
és com a casa seva.
Ells participen
també, doncs,
en les tasques,
en les tasques domèstiques...
Sempre m'imagino
tutoritzats i supervisats
per alguna altra persona,
o no?
Sí,
a veure,
ja tenim usuaris
de diferents suports,
no?
Suports limitats,
suports generalitzats,
suports extents...
Sempre intentem,
doncs,
donar-los l'oportunitat
que ells
puguin desenvolupar,
doncs,
aquestes tasques,
no?
Sempre
hi ha un equip
de monitors,
a l'actualitat
som sis,
doncs,
que fan torns
i ells són els
que supervisen
i, doncs,
ajuden
amb aquestes persones
a poder
assolir, doncs,
aquests objectius
que cada any
fem un programa individual
i amb uns objectius
i, doncs,
s'intenta treballar,
doncs,
per aconseguir
els mateixos.
Remarquem aquestes dues paraules,
és supervisen
i ajuden,
o sigui,
no és simplement
que aquestes persones
amb discapacitat
estiguin en aquesta allà
de residència
i allà
els ho facin tots,
sinó que són ells mateixos
qui s'encarreguen,
doncs,
de tirar endavant
aquesta allar,
de fer les coses
del dia a dia,
sempre, doncs,
amb l'ajuda
i supervisió
pròpia dels monitors.
Seria més o menys
aquesta la idea,
no?
Sí, exacte,
aquesta és la idea,
vull dir,
no és que ells,
vull dir,
no són un servei
que és una guarderia,
que els tenim allí,
els alimentem,
els vestim
i ja està,
no, vull dir,
nosaltres
el que volem
és que ells
assoleixin
la màxima autonomia
possible
i que, doncs,
amb la idea
de normalitzar
que puguin, doncs,
fer diferents activitats
i participar
decidir,
no?
Perquè ells,
una de les coses
que ens hem trobat
que moltes vegades
li costa
prendre decisions,
perquè...
Pot ser perquè no estan habituats?
No estan habituats,
sempre, doncs,
bueno,
abans
es decidia, no?
Per ells
i ells, clar,
doncs això...
Estan acostumats
a que algú els faci
aquesta tasca
de decidir, no?
Exacte,
tu ho saps,
per exemple,
no?,
un exemple
quan fem alguna activitat
al cap de setmana,
dient,
bueno,
hi ha diferents opcions
i al principi
ells t'està deien,
no, no,
el que vosaltres vulgueu,
el que vosaltres vulgueu,
no?
I s'ha de estimular
també la capacitat decisiva
d'aquestes persones,
no?
Exactament,
exactament,
doncs,
sempre intentem fomentar això,
no?
Quin perfil d'usuaris
teniu a la llarga residència,
Carla?
Quin perfil seria ara mateix?
Parlem, doncs,
de diferents edats,
de diferents sexes?
Sí,
a veure,
nosaltres,
en l'actualitat,
tenim adults,
l'usuari més jove
té 35 anys,
el més gran té 55
i, doncs,
tenim
set nois
i quatre noies.
Més que res,
perquè també els nostres
ens facin una idea
de, doncs,
de la diferència
i de la varietat
d'aquesta llarga residència.
Canviant una mica
d'àmbit,
el passat gener
l'Ajuntament de Tarragona
cedia gratuïtament
els drets
de superfície
d'un terreny
situat al carrer Seneca
de Sant Pere i Sant Pau
a l'entitat
Mar Blava.
Magda,
per què exactament
servirà
o serveix
aquest terreny
que us cedia
a l'Ajuntament?
Esperem que serveixi
per fer una llarga residència nova
de la que ja fa uns anys
tenim el projecte fet
i ara
la volem iniciar
perquè justament
ja tenim
el terreny
a les mans,
tenim l'escriptura
ja a mans, no?
Ara ja teniu el terreny
i ara falta
el que sol passa sempre
que és els calés,
no?
Per dir-ho a terme.
I anar a buscar
per on sigui.
Molt bé.
I justament
és el que, bé,
hem anat a presentar
també el projecte
del Tu ajudes.
Molt bé,
amb això anava a lligar-ho ara
que com que falten
aquests calés
per dur a terme
aquesta ampliació
de la llarga residència,
us heu presentat
el projecte Tu ajudes
que com comentàvem
ja fa algunes setmanes
doncs és un projecte
de la...
de Catalunya Caixa,
vaja,
de l'Obra Social
de Caixa Tarragona.
Això mateix.
Què és exactament
el que demaneu?
Explica'ns quin és
una mica el vostre objectiu,
el vostre projecte.
No, no,
nosaltres demanem
per començar
o per iniciar
el nostre projecte
de la construcció
d'una primera fase
per 12 usuaris.
És a dir,
el terreny...
Seria ampliar...
No, ampliar,
sí, ampliar el servei,
clar.
Aquest servei
que ja teniu
per a 11 places,
realitzar un altre llar
per 12 usuaris més.
Per 12
i a seguir més
per 12 més.
I els que vinguin,
perquè l'espai dona
per 24
i si fa falta
pujarem pisos.
Però clar,
vull dir,
d'entrada
seran els primers 12.
Ja ara mateix,
Carla,
amb aquest tema
de la llarga residència
hi ha demanda?
Hi ha més demanda
de la que podeu
de la que podeu cobrir?
Sí,
hi ha més demanda
perquè,
bé,
també és cert
que amb la qualitat
de vida
que tenen ara
els usuaris
o aquestes persones,
aquest col·lectiu,
doncs,
s'allarga també
l'esperança de vida
i, clar,
els pares també
doncs
es van fent grans
i a vegades
no poden
fer-se càrrec
d'aquestes persones
i hi ha una demanda
important.
o sigui,
que s'ha d'ampliar
aquesta llarga residència,
és important
aconseguir
aquestes 12 places més,
no Magda?
Sí,
i tant,
i necessitem
començar ja,
vull dir que
hem estat esperant
bastant de temps
i justament
tenim moltes ganes
i necessitat
i il·lusió
sobretot.
Clar,
i a banda
de necessitar
els diners
per aquesta llarga residència,
m'imagino
que tots els professionals
que treballen
a la Fundació
i nous professionals
que s'haurien d'incorporar
per cobrir
les necessitats
d'aquesta nova
llarga residència,
també són necessaris?
també,
oi tant,
perquè justament
els professionals
són justos
pels que hi ha ara,
trec de la directora
que s'haurà de compartir.
La directora
haurà de continuar
sent una,
no?
S'haurà de partir
en dues parts.
Com ho veus això,
Carla?
Més feina,
però...
Sí,
però és més feina,
però mereix la pena,
no?
Vull dir,
treballar
amb aquest tipus
de col·lectiu
és una feina
molt reconfortant.
Hem parlat
d'això
de fomentar
els hàbits
d'autonomia personal,
de fomentar
la convivència
i les relacions
interpersonals
i socials
d'aquestes persones
que m'imagino
que és també
un objectiu important
perquè,
clar,
parlarem
que aquestes persones
viuen juntes,
viuen conjuntament
a una llar,
la convivència,
sabem que no sempre
és fàcil
i per a ell
suposa
que també
els deu
comportar
algun
mal de cap
entre cometes,
però tot això
és solucionable
i m'imagino
que també
els ensenya
moltíssim
a conviure
aquesta
llar residència.
Sí,
ells,
vull dir,
els usuaris
els que tenim ara,
la idea que tenen
és que
comparteixen pis,
vull dir,
igual que els seus germans
s'independitzen
dels pares
i van,
doncs,
a viure
amb les seves parelles
o sols,
ells,
tenen la idea
que s'han
independitzat
i estan
visquent
amb un grup
d'amics.
Sí que,
vull dir,
clar,
les persones
són totes
diferents,
no?
Tenen diferents
caràcters,
diferents maneres
de fer les coses
i a vegades
sí que hi ha
petits conflictes,
però tot és
solucional.
Els hi ha
a qualsevol pis
d'estudiants,
de parella,
d'amics,
a les famílies
mateix,
això passa
i en certa
manera
és bo
que així sigui.
Magda,
si et sembla,
recordem
les persones
que puguin
participar
d'aquest
programa
del Tu ajudes
als clients
de Catalunya Caixa,
com ho podem fer
per votar
amb aquest projecte
que presenteu?
Oh, i tant,
fem una crida
molt gran
a tothom,
a tothom
que tingui
el projecte
fet
o els seus
vots donats,
doncs ben donats
estan,
però que encara
pugui quedar
sigui perquè
no sàpiguin
qui feu,
sigui perquè
no se'n recordi
o sigui
que ho hagi
de compartir
amb algú
i això també
és possible.
Sí, perquè recordem
que no és necessari
votar únicament
a un projecte,
sinó que
es poden fer
diferents
i fins i tot
crec que hi ha
una opció
que és repartir
totes aquestes
totes aquestes
votacions
en tots els projectes
que s'hi presenten.
També, però
a vegades
és amb tres,
la butlleta aquesta
el pots fer
amb tres
o pots donar
una mica de cara.
que nosaltres
fem la crida
i després
nosaltres fem la crida
perquè ens puguin
donar-ho a n'entre
si és que no saben
en qui feu,
perquè justament
és un projecte
que hem d'iniciar,
que necessitem
fer-ho,
que si volen
que vinguin a la granja,
que els hi explicarem
i els ensenyarem
el que és,
o si no
que passin per allí
veuran un...
Allí on vegin
una pancarta
del tu ajudes
som allí
i bé,
el nostre número
és el 1026,
el 1026.
1026 és aquest codi
de votació,
de totes maneres
també a la pàgina
web tu ajudes.com
allà hi poden trobar
més informació.
No ho hem dit,
però sol·liciteu
un import de 30.000 euros.
Justament,
al màxim,
necessitem arribar al màxim.
Molt bé.
A més,
és que ho necessitem
perquè això
seria per començar
només, eh?
Sí,
donar-la situació
econòmica actual
és una mica complicat.
És important, no?
És molt important
poder entreure d'on sigui.
Que ho recordin ben bé.
La Mar Blava,
Fundació Privada,
el 1026.
Doncs,
feta estar la crida,
jo, si us sembla,
acabaria aquesta entrevista
amb un desig de futur,
un repte de futur,
alguna cosa
que dintre d'un any
puguem tornar a parlar
i em pugueu explicar
que ja heu fet.
Què us agradaria?
Suposo que la construcció
d'aquesta nova allà residència
seria el més inmediat, no?
Sí, sí, sí, i tant, i tant.
Ens quedem amb aquesta.
I ja vindrem i ja tornarem aquí.
La construcció d'aquesta primera fase
d'allà residència
per tots els usuaris
que esperem,
desitgem,
tenim tota la il·lusió posada,
tots els esforços
per poder, doncs,
d'aquí a un any
dir que almenys la tenim,
si no la tenim acabada,
quasi.
Que esteu quasi.
Doncs, Carla, Magda,
moltíssimes gràcies.
Esperem que això,
que la pròxima vegada
que vingui al programa
ens ho pugueu explicar
i que algun dia
puguem realitzar
fins i tot
algun reportatge en directe,
ja sigui des de la granja
o sobretot
des de la nova llar residència.
Encantat.
Magda Carnissé,
presidenta de la Fundació Privada
Mar Blava,
Magda,
Carla Montoya,
directora de la llar residència
que ara mateix
aquesta fundació
té a la granja,
moltíssimes gràcies
que s'acompleixi
aquest objectiu
i, doncs,
a disposar,
com sempre.
D'acord,
moltes gràcies a tu
i a tothom
que ens voti, eh?
Gràcies.
Gràcies,
gràcies per donar-vos l'oportunitat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i que estudien integrats en escoles ordinàries visitaven els estudis de Tarragona Ràdio amb ells podíem conversar després d'aquesta visita i ens explicaven doncs com s'ho fan o quines són les seves tècniques i les seves tàctiques a l'escola i a banda
quines aficions i què és el que fan, més enllà del món educatiu, escoltem!
Són 8 persones, si no m'equivoco anirem parlant amb ells. Comencem per l'Oriol.
L'Oriol, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Aviam, què tal? Explica'ns una mica d'on vens,
bé, doncs una mica de resum de la teva vida, vaja.
Mira, jo estic estudiant a Salou, al Col·legi Elisabet.
Sí?
I a part d'estudiar, doncs tinc una ràdio local, així per internet.
Estudio música, també toco la guitarra i el piano.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Quin curs estàs estudiant?
Estic estudiant segon de batxillerat.
Segon de batxillerat, ja et queda poc per acabar.
Sí, queda poquet.
Què et anava a dir? Ja estàs preparant la selectivitat o...?
Sí, estem preparant la selectivitat, que la faria a Barcelona.
I quin és el teu objectiu de futur?
Què t'agradaria fer després d'acabar el batxillerat, vaja.
Doncs traducció i interpretació a la Universitat de Barcelona, a l'Autònoma.
Vull estudiar.
De fet, això de la ràdio no et ve de nou,
perquè ens comentaves ara que tens una ràdio.
Tinc una ràdio a Salou, es diu radiolavila.es,
podeu entrar a la pàgina web radiolavila.es
i, bueno, de moment no és massa cosa,
estem amatent els caps de setmana,
ho fem des de casa.
Doncs ja ho veieu, l'Oriol ha aprofitat
per posar-nos també la seva cunya radiofònica.
Tinc una ràdio a Salou, es diu radiolavila.es,
podeu entrar a la pàgina web radiolavila.es
i, bueno, de moment no és massa cosa,
estem amatent els caps de setmana,
ho fem des de casa.
Doncs ja ho veieu, l'Oriol ha aprofitat
per posar-nos també la seva cunya radiofònica.
Si et sembla, canviem de persona.
Vero, bona tarda.
Bona tarda.
Hola, Vero, quants anys tens, aviam?
Set.
Set anys. I què estàs estudiant?
Doncs mira, estic aprenent lletres
i estic aprenent a escriure noves lletres.
Molt bé. I estic aprenent a escriure en braille, suposo.
Sí.
I t'ensenya la teva professora, la teva mestra, no?
Sí.
Molt bé. I què tal? Com va l'escola?
Aviam, explica'ns alguna cosa de l'escola.
Doncs mira, al pati jugo i llavors...
amb els teus companys, amb els teus companys de classe, què tal?
Bé.
Bé, t'hi portes bé, eh?
Sí.
I amb tota la gent de l'escola també, m'imagino.
Sí.
Què t'ha semblat la ràdio? T'ha agradat la ràdio?
Sí.
No te la imaginaves així?
I soc d'Ajir Cristià Jarbós.
Molt bé. D'aquí, d'on? No sé si ho has dit.
De la Selva del Camp.
De la Selva del Camp. Molt bé.
Doncs ja ho veieu, la Vero, amb set anyets, aquí,
tota una crac de la ràdio.
Vinga, ara parlem amb l'Alejandro.
Alejandro, bona tarda.
Bona tarda.
Aviam, quants ets tens tu, Alejandro?
Jo tinc vuit anys.
Vuit anys. Vuit anys. I on estudies?
Estudio a l'escola Sant Bernat Calbó de Vilaseca.
Molt bé. I què tal et va a l'escola? Ets un bon estudiant o no?
Sí.
Sí?
Sí.
Molt bé. I a banda d'anar a l'escola, suposo que tens altres aficions,
tens altres hobbies, no? Què t'agrada fer?
Vaig a música, a natació, a anglès, i també vaig a escacs.
Escacs?
Sí.
T'agraden els escacs? És interessant o no?
Sí.
I de música quin instrument toques o quin instrument estudies?
El violí.
El violí? Ostres, a mi em sembla molt difícil tocar el violí. T'ho dic, eh?
T'ho dic que em sembla molt difícil.
Doncs, Alejandro, t'ha agradat això de la ràdio o no?
Sí.
I tornaràs?
Sí.
Doncs vinga, aviam si és veritat.
Continuem amb més companys que ens han vingut a visitar aquesta tarda els estudis de Tarragona Ràdio.
Aviam amb qui parlem ara.
Hola, sóc l'Alison.
Alison. Bona tarda. Quants anys tens?
12.
12.
Què estaràs estudiant? Primer d'ESO?
No, sisè.
Sisè? Encara no. M'he anat jo un any. I què tal? Com va això del sisè?
Bé, però...
Ja comença a ser una mica complicat, eh?
Sí, ja comença a costar una mica.
Ja comença a costar una mica.
Què és el que més t'agrada de classe?
No sé si eres tu el que deia que havia faltat de plàstica abans.
Sí.
No, eres tu?
Sí.
No t'agrada gaire això de la plàstica?
No, no m'agrada.
Bé, doncs ja en som dos. Jo a mi de petit sempre em costava més fort això de la plàstica.
Alison, a banda de l'escola suposa que també fas altres coses, no?
Sí, feia música, però ara faig però a l'església.
també faig natació i també vaig a un centre per a fer repàs i també fem tallers i jocs.
Què vol dir això de música a l'església? Cantes en alguna coral?
No, és que allí tenim instruments i com que hi ha el piano, que jo a música feia piano,
doncs...
Els acompanyes?
Sí.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Molts esportistes també els que ens estan visitant aquesta tarda.
Bona tarda, sou Blana.
Hola, Anna. Anna, quants anys tens?
17.
17. I estàs fent ja batxillerat, m'imagino.
Sí, com l'Oriol estic fent segon al Sagrat Cor d'aquí de Tarragona.
D'aquí de Tarragona. I què tal això d'estudiar a la ciutat?
És difícil o no?
Bé...
Quines diries que són les dificultats, entre cometes?
O sigui, és que n'hi ha, clar.
Jo, bé, ara mateix tinc poques perquè ja, clar, faig segon i s'han anat superant, però...
Clar, ja ho tens allò molt per mà, no?
Sí.
Aquestes coses. I a banda del batxillerat, a banda dels estudis?
Doncs faig anotació com l'Alejandro i l'Alison. Anem els tres allà a nadar.
Molt bé. Déu-n'hi-do, sou esportistes, agrada això de l'esport.
Sí.
I, escolta'm, Anna, tens pensat el que vols fer després del batxillerat o no?
Estava entre periodisme i pedagogia, però crec que faré pedagogia.
Ui, bé, hem perdut una periodista, hem perdut una periodista, eh?
No, no, però m'agrada veure la ràdio, eh?
Doncs vinga, quan vulguis estàs convidada a venir als programes amb nosaltres.
Més nois que passen també pels micròfons de Tarragona Ràdio.
Bona tarda.
Bona tarda. Com et dius?
Mi llamo Herman.
T'hi llames?
Herman.
Herman. Tu eres de Colòmbia, m'has dit això.
Sí, soy de Colòmbia.
Muy bien, pero ¿ahora vives dónde?
En Campo Claro.
En Campo Claro.
En Campo Algas.
¿Y qué estás estudiando?
Estoy estudiando... Bueno, ahora no me lo he pensado todavía.
Bueno, pero no sabes lo que vas a estudiar, pero ¿qué curso estás estudiando ahora, digo?
Quinto B.
Quinto B. Muy bien. Y aparte del colegio, ¿qué otras cosas haces?
¿Qué otras aficiones?
El deporte.
Muchos deportistas, eh? Muy bien.
¿Qué más? ¿Alguna cosita más?
El fútbol, la comba, el fútbol, la natación.
Vaya, que eres un chico deportista.
Sí, la música.
¿Y el fútbol te gusta?
Sí.
¿De qué equipo eres?
Barcelona.
¿Te ha gustado el tema de la rádio o qué?
Sí, me ha quedado.
¿Sí?
Bueno, pues a ver qué otro día montamos un programita. ¿De acuerdo?
Vale.
Venga.
Adiós.
Pues no sé si falta... No sé si falta algú. Andrea.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, Andrea.
Hola.
Aviam, tu quants anys tens?
Quinze.
Quinze. I estàs estudiant?
Sí, vaig a quart.
A quart ESO.
Sí.
Ja s'acaba això de l'ESO, eh?
Sí, també.
Et fa respecte al batxillerat o no?
Sí, una miqueta.
Una miqueta, però ets bona estudiant.
Sí, tinc ganes de començar una nova etapa.
Una nova etapa.
Sí.
I després del batxillerat, què? Tu has pensat o encara no?
No, periodisme o dret.
Molt bé, molt bé. M'agrada, eh? M'agrada això del periodisme. Veig que aquí hi ha alguns periodismes en potència.
Andrea, a banda de l'escola, quines altres aficions o quins altres hobbies practiques?
Doncs mira, abans ballava i ara estic aprenent piano, a tocar piano.
Piano. Molt bé, molt bé, molt bé.
I si us sembla, doncs acabem amb la Meritxell, que crec que és l'única que faltava per parlar.
Sí.
Meritxell, bona tarda.
Bona tarda.
Quants tens?
Setze anys.
Setze. També estàs fent quart.
Sí, quart.
Com l'Andrea.
Sí.
On estudies, tu?
A l'Eso Amigo.
De?
De l'Espluga de Francolí.
De l'Espluga de Francolí. I què tal?
Bé, molt bé.
Sí?
Sí.
Ara batxillerat i després?
No, faré mòdul d'administratiu.
Faràs mòdul d'administratiu, doncs també és una molt bona sortida.
Sí.
T'agrada tot aquest tema de l'administració?
Bueno, ara no molt.
Ara no molt, no? Però clar, s'ha de treballar, no? M'imagino.
Sí.
Molt bé. I a banda de l'escola, de l'institut, quins altres hobbies o quines altres aficions practiques?
L'Esquí i també vaig a la ràdio al poble.
A l'Eso Amigo.
A l'Espluga?
Sí.
Fas algun programa allà?
Sí.
De què?
Vinga, promociona't, aprofita.
I promociona't una mica.
Bueno, el programa que fem es diu la comèdia a l'Olla, i ens és una mica així d'endivinalles
i una mica d'informació, una mica d'apartats fem també.
Molt bé. I quan el podem escoltar?
Als diumenges, de 11 a 12, del migdia.
Del migdia. A Ràdio a l'Espluga. També es pot escoltar per internet, m'ho imagino, no?
Sí, sí, també.
Molt bé. Doncs ja ho sabem els nostres oients. Si volem escoltar la Meritxell,
doncs ho podem fer a la Meritxell a Ràdio a l'Espluga i a l'Oriol a Ràdio a la Vila.
Nois, en general, moltíssimes gràcies per haver vingut a la ràdio.
Espero que us hagueu passat bé.
Ningú m'ha dit que té com a afició a sortir de festa, però m'imagino que igual, que també, no?
Us agrada això de la festa o no?
Allà sóc com els profes.
Allà sóc els profes, és veritat. Una salutació també a les cinc professors que els han acompanyat.
I, doncs això, quan vulgueu, teniu els micròfons de Tarragona Ràdio, de l'Espai Tothom, oberts,
i, doncs això, torneu quan vulgueu. Espero que us hagi agradat.
Molt bé.
Divertidíssima aquesta entrevista, aquesta xerrada que teníem amb els alumnes afiliats a l'11 que ens visitaven aquesta setmana passada.
Esperem que algun dia ens vinguin a veure en directe i puguem, doncs això, realitzar una edició de Tothom en directe
i que ens acompanyin amb ells, també parlant de diferents àmbits, que no sigui el més purament educatiu.
Nosaltres posem aquí el punt i final d'aquesta edició de Tothom.
Tornarem, com sempre, dilluns vinent, a partir de les 11 i alguns minuts, dintre el matí de Tarragona Ràdio,
en aquest espai on ja sabeu que tots som iguals i a l'hora diferents.
Tornem la setmana vinent.