Obrim ja l'espai de salut, el curar-se en salut que fem cada dimecres
aquí al matí de Tarragona Ràdio
amb el suport de la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui tractarem les malalties de transmissió sexual.
Ens acompanya el doctor Xavier Uliac, el director de l'Hospital Santa Tecla.
Doctor Uliac, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I aquesta setmana també ens acompanya la doctora Sílvia Flores,
cap del Servei d'Urgències de Santa Tecla.
Doctora Flores, bon dia.
Bon dia.
Doctor Uliac, avui malalties de transmissió sexual, n'hi ha moltes, molt variades?
I ara, en aquesta època de l'any, és que hi ha més riscos?
Exacte, anem per aquí.
Nosaltres vam plantejar de parlar de malalties de transmissió sexual
perquè apreciem una punta de demanda o d'atenció d'aquestes malalties a l'estiu
i una mica coincidint amb això vam dir, bueno, doncs podem plantejar de parlar de diverses situacions
que al llarg de l'estiu, a diferència de l'hivern, es plantegen amb relativa freqüència.
Les malalties de transmissió sexual és una demanda, com a urgència, diem ni vital, no ho és ni molt menys,
però sí que és una demanda que els dispositius d'atenció continuada dels diferents caps
i els dispositius d'urgències, doncs la veiem amb relativa freqüència.
I el que dèiem, és a dir, ara a l'estiu, coincidint amb èpoques de major oci,
doncs també es veuen, no?, perquè com es pot entendre, doncs hi ha més promiscuitat,
la situació del lleure ho afavoreix i per tant, doncs, veiem això, veiem malalties de transmissió sexual
i parlarem després, al llarg de l'estona que tenim amb vosaltres,
parlarem d'altres situacions que se'ns veuen amb relativa freqüència a l'estiu.
Aleshores, sota el concepte aquest de malalties de transmissió sexual,
que moltes vegades utilitzem, realment, quin tipus de malalties n'hi ha?
Quin tipus de patologies es poden contraure?
Bé, per malaltia de transmissió sexual s'entén tota malaltia que s'encomana preferiblement per via sexual,
però que no exclusivament.
Allò de molta gent que et pregunta, això ho he pogut agafar a un lavabo,
no exactament a un lavabo, però sí que hi ha alguna forma més de contagi
que no sigui estrictament la sexual.
Algunes bactèries sí que són exclusives sexuals, com el gonococ, o la sífilis o la clamídia,
però d'altres poden ser, realment, amb altres tipus de contactes.
Quines malalties, doncs, són? Algunes d'aquestes ja les ha citat, però quines...
Hi ha dos tipus de grups.
Hi ha un tipus de malalties que segueixen molt prevalent en el grup de risc habitual,
que són alguns col·lectius homosexuals, no tots perquè solen estar abans tan conscienciats,
en prostitució i en promiscuitat, en gent que té diverses parelles.
I aquí encara és més prevalent la sífilis, el gonococ.
En la gent jove que surt de festa a l'estiu i que es creu que està protegida de tot
perquè Pepito no pot tenir això, aquí és molt freqüent, en Europa és molt freqüent la clamídia.
A més a més, en la dona sol serà simptomàtica, amb la qual cosa és molt fàcil que vagi contagiant de persona a persona.
Parlem d'algunes d'aquestes, la sífilis, exactament què és?
Bueno, és una infecció per un bitxu, que es diu treponema, que té un nom molt raro,
i que és bastant freqüent, o sigui, va baixar molt durant una època
i ara es torna a repuntar una miqueta en contacte amb l'HIV, amb el SIDA.
Però realment, a nivell de grup no HIV o no grup de risc, és més difícil de trobar.
S'està veient en algun cas, en gent gran, després de contactes amb prostitució també.
És una de les coses a pensar, quan tens alguna malaltia, tipus house,
que no saps molt bé per on para, has de pensar sempre que no tingui una sífilis.
I quina conseqüència té? És a dir, què li passa a aquella persona?
El primer contacte, entre els primers 10-15 dies, apareix una úlcera en els genitals,
que és el primer signe d'alarma.
Habitualment, la gent, quan sabeu una úlcera en els genitals, va a urgències.
Algunes poden no expressar-ho en una úlcera, són els pitjors, perquè llavors no se n'enteren,
i les altres, simplement, per vergonya, no van.
Com això acaba marxant, no li donen més importància.
Llavors, al cap d'un temps, de mesos o fins i tot algun any,
apareix ja una malaltia constituïda que pot donar des d'artritis o qualsevol problema a qualsevol nivell.
És a dir, que si no es tracta de manera immediata, pot tenir conseqüències?
Pot ser mortal amb els anys, perquè acaba amb una sífilis terciària
i acaba afectant el sistema nervió central.
És molt poc habitual?
Bastant poc, perquè es mata molt bé amb penicil·lina.
Molt bé.
I vulguis que no, qui menys, qui més, per unes engines, per qualsevol cosa,
ha pres penicil·lina.
Amb la qual cosa, encara tenim sort d'això.
Has citat també el novococ?
El gonococ.
La gonorrea.
Ah, gonorrea.
Ja et deia jo, no em sona aquesta paraula.
La gonorrea.
Gonorrea.
Aquesta segur que sona més als oients, també.
Què és la gonorrea?
És una altra infecció de transmissió sexual.
Aquesta sí que és exclusiva de transmissió sexual.
que es creu que aproximadament entre el 40 i el 50%
de les malalties de transmissió sexual és per gonococ.
I que, tornem-hi, té el problema que amb la dona
també sol donar afectacions en els cèrbics
que no solen expressar-se.
De vegades és una miqueta de coïssor, una miqueta de molèstia,
i llavors queda permanentment com a font
per anar encomanant a la resta de contactes sexuals.
És molt típica de la promiscuitat i de la prostitució.
I el tractament?
També. Antigiòtic.
El mateix.
Normalment, quan venen, com no sabem d'entrada què és,
quan sospitem una malaltia de transmissió,
fem un tractament doble per cobrir la clamídia,
per cobrir el gonococ, i ho matem tot.
Ah, és a dir...
Amb tractament habitualment únic,
amb dos tipus d'antigiòtic diferents.
I això són casos, aquests que comentem,
que acostumen a venir, doncs, al servei d'urgències?
Home, Déu-n'hi-do, eh?
Aviam, no és que sigui una urgència excessivament vista,
perquè equival a aproximadament el 0,5%
de les urgències totals de l'any,
però això estem parlant d'unes 150 urgències anuals,
que no està malament.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
Hi ha més malalties de les que hem comentat,
de les que ens citava al principi?
Tens les que vulguis, n'hi ha.
Tota, n'hi ha moltíssimes.
M'apenço que estan catalogades 92, o sigui...
Gràcies a Déu.
Aviam, les més freqüents són la clamídia,
que en l'home dona...
Hi ha dos tipus de grans síndromes,
els de l'home i els de les dones.
En l'home, el més freqüent,
quan van a urgències,
és el que diem l'oretritis,
que és com una irritació del conducte de sortida de l'orina,
per on també surt el semen,
per la infecció del semen i freqüentment també de l'orina,
i que et dona una secreció molt típica,
sobretot quan has estat molta estoneta sense orinar,
purulenta, un mucupurulenta,
que és bastant cridanera.
L'home de seguida detecta alguna cosa.
De vegades, simplement acudeixen...
I això és clamídia.
Bé, això és qualsevol uretritis.
Consequència d'una infecció, d'una malaltia.
La més freqüent és clamídia i el gonococ,
però pot ser per qualsevol altra bacteri.
I en la dona,
quan fan la cervicitis,
que és la infecció del coll de la matriu,
és quan passen una miqueta més asimptomàtiques
i és el més perillóset.
I l'altra forma de presentació,
també més típica o més freqüent,
és la vulvovaginitis,
que és l'inflamació de tot el que és
els genitals,
la vagina i la vulva.
Llavors, bueno,
és bastant més molest
i això sí que sol motivar
a consultar urgències.
I aquesta també,
en Europa,
sol ser per clamídia.
I d'aquestes conjuntes
que comentava, doctora,
ja ho saben vostès
o ja estan acostumats
a que a l'estiu n'hi hagi més?
Sí,
a l'estiu,
els caps de setmana,
els divendres i els dissabtes a la nit,
els festius especials,
la víspera,
sí.
Hi ha d'altres,
un paquet que encara no ha sortit,
també de malalties de transmissió sexual,
que també es produeixen,
però que són molt més silents
i que apareixen els problemes
a més mig,
llarg termini.
Setmanes enrere,
m'està parlant del virus del papiloma humà,
allò que dona els problemes,
les lesions precancerígenes a la dona
i és una malaltia de transmissió sexual,
la sida és una malaltia de transmissió sexual
i també en els primers moments,
poc després del contagi,
no donen cap simptomatologia.
Les hepatitis,
diversos tipus d'hepatitis,
també tenen una vida de transmissió sexual
i després aquestes serien silents
i després d'altres
que també donen manifestacions clares
que són les que,
i que també es veuen,
que són per paràsits,
que són la famosa sarna,
les cabretes o ladilles,
diuen,
que aquestes,
diem-ne que també repunten,
actualment estan repuntant
i també donen demanda
a les atencions d'urgències
i d'atenció continuada
als nostres dispositius.
I, per tant,
vull dir que és un paquet,
les malalties aquestes,
molt heterogeni,
que n'hi ha algunes
que donen simptomatologia molt immediata,
n'hi ha d'altres que passen molt silents
i que, per tant,
són molt perilloses
en el sentit
que és molt fàcil
que el contagi es perpetuir
perquè si no et dona símptomes
però tens la malaltia,
pots anar escampant
aquesta malaltia.
I d'homes i dones
que arribin amb problemes d'aquests,
doctora,
igual,
si fa no fa?
No, no, no,
clarament guanyen les dones.
Urgències,
com a mínim de Santa Tecla,
l'any passat,
136 dones
i només 14 homes.
Carai,
això sí que em sorprèn.
Sí, sí.
Suposo que és que l'home,
al ser molt critaner,
va de seguir del metge de capçalera
i ho detecten més a la primària.
I la dona,
buscant l'atenció ginecològica,
especialitzada,
ve a l'hospital.
Suposo que deu ser aquesta la diferència,
perquè després en literatura
no trobes aquestes diferències.
Normalment,
evidentment,
si és un contacte de parella,
ha de ser 50%.
Clar,
les malalties,
aleshores,
es poden transmetre igualment
a homes que a dones.
De fet,
segur que l'assistència
és molt més superior
en global a homes,
perquè a les dones
moltes passen asimptomàtiques.
Curiós,
curiós aquesta dada.
En qualsevol cas,
clar,
davant d'una situació com aquesta,
la crida a la prevenció,
no?
A la màxima responsabilitat
a l'hora de mantenir relacions sexuals.
Bueno,
això és el que es recomana.
A més,
en el jovent,
hi ha molt la tendència
a utilitzar últimament
la píndola del dia després
i, bueno,
el que comentàvem,
Pepito no pot tenir res
perquè el conec
des de que té 12 anys
i és justament
aquest col·lectiu
el que t'està presentant
més condilomes,
més virus de l'herpes simple
i més clamídia.
Noten un descens
en una baixada de la guàrdia?
Important.
Sí?
Sí, sí, sí.
En molts col·lectius,
en moltes franges d'edat i...
En el jovent.
En el jovent.
En el jovent,
durant una època,
sobretot,
jo trobo que en relació
a tot el que ha sigut
l'anticoncepció posco i tal,
ha hagut una miqueta
d'espista.
Sembla que la cosa
ja està tornant a agafar,
s'està fent bastantes campanyes
de conscienciació,
però, bueno,
el que recomanem
és el preservatiu sempre,
sobretot quan no tens
una parella estable.
Alguna cosa més
sobre temes
de transmissió sexual, doctor?
És infinit,
però jo penso que
per fer una repassada
així global...
Hi ha infinits casos.
N'hi ha alguns
que es trobin molt...
Quin seria el més habitual,
doctora?
La malaltia del cas,
la patologia
de les que hem comentat,
la més habitual?
La més habitual
és la malaltia
pel virus del papiloma.
És la que es veu
amb més freqüència.
I aquesta la veu
més probablement
els ginecòlegs en consulta,
però és la més prevalent.
I de les que veiem
a urgències,
la clamídia.
la clamídia
és la més freqüència.
Per l'efecte
que té
de manera immediata?
No, no, no.
No perquè sigui immediat,
que ho és,
perquè no té
un període de latència
excessivament llarg,
sinó perquè és
molt freqüent realment.
És una bactèria
que,
per el que comentàvem,
que moltes dones
tenen cervicitis
de forma sintomàtica,
és una infecció
que no ha variat,
que s'ha mantingut
molt estable
amb els anys,
que no conseguim erradicar,
gràcies a la nit,
tampoc puja,
però no baixa.
Dona simptomatologia
ràpidament,
amb la qual cosa
també fa que
la demanda sí que
bàsicament és a partir
de l'uretritis,
de la cuissó típica,
o la, això, no?
És a dir,
una secreció
a través de l'uretra.
Molesta i que cou.
Això és el que origina
moltes vegades la demanda.
Creuen que en general
les institucions sanitàries
i el conjunt de la societat
hauríem de recuperar
gestos i campanyes
i iniciatives
com les de fa una dècada,
fa més anys,
en què segurament
hi havia més consciència
sobre el tema...
Bé,
el CIDA va ajudar molt...
El CIDA,
als anys 80 i 90,
va fer...
Va ajudar molt
a la conscienciació,
hi ha col·lectius,
el col·lectiu homosexual
que va,
diguem-ne que va treballar
molt també en aquesta línia
i això va frenar,
però jo penso que ara
realment hi ha
una certa relaxació
i un cert sentiment
que el perill
no existeix.
També és veritat
que la mort per CIDA
també ha passat a ser
una cosa relativament
poc freqüent
i, per tant,
les coses alarmants
que es van viure
durant un temps
ara passen a ser
coses molt més alarmades
amb la qual cosa
la sensació de perill
no es viu amb imminència
i, evidentment,
els col·lectius més joves
que estan entrant
en aquesta edat
de la promiscuitat
i dalt
doncs són potser
els més vulnerables
perquè són els que
menys sensació
tenen de perill real.
al marge
de casos com aquests
de malalties
de transmissió sexual
que poden arribar
als serveis d'urgències
ara, en aquesta època
de l'any
doctora Flores
amb què es troben?
Amb una mica de tot?
Canvia molt el panorama?
Home, canvia una miqueta
sobretot en la banalitat
la malaltia urgent
La banalitat
què vol dir?
Les malalties tontes
que arriben a urgències
i que no haurien d'arribar?
Les picades, per exemple
tenim un nombre
molt elevat de picades
i que es concentren
en aquesta època
en primavera i estiu
I picades, abans de parlar
exactament
picades que no haurien
d'arribar a urgències?
És a dir, casos que vostès
consideren que els atenen
però que no necessiten
d'una terció urgent?
Quasi totes han sigut de mosquit
o sigui que estic convençuda
que podrien haver suportat
no venir a urgències
sé que hi ha alguna
una miqueta més greu
per medusa
o per algun animal marí
que sol requerir
una assistència una miqueta
més especialitzada
Les abelles també
en alguns casos
avispes d'abelles
que poden donar
algunes reaccions
Algunes tenim d'abelles
que sobretot pel dolor
passa que tampoc
com a urgència
aquest any com a mínim
no han tingut cap
reacció d'aquestes
fortes
que pot ser
que pot existir
i acudeixen sobretot
pel dolor local
Perquè la majoria
són de mosquits
Sí
el mosquit tigre
des de fa un parell d'anys
ha fet que pugi bastant
la demanda
per aquest tipus de patologia
I què passa?
Et fa mal?
Fa mal
fa uns rebons
unes ronxes
bastant importants
a més sol picar
en més d'un lloc
amb la qual cosa
venen
acribillats
amb les cames
amb unes reaccions locals
molt importants
inflamatòries
i la gent s'espanta
Quin tractament
necessita d'això?
Antistamínic
gel
i paciència
Aviam
els productes comercials
que venen
per aliviar la picada
en realitat
porten amoníac
o sigui
si fiques una miqueta
d'amoníac diluït
et surt bastant més barat
que m'hi perdonin
les cases comercials
però
i alivia bastant
la picada
Les picades de meduses
també arriben
en alguns casos
a urgències
d'un hospital?
No en tenim gaires
però es concentren
bastant a l'estiu
Però per què?
És a dir
ho dic perquè
moltes vegades
potser la picada
els de creu roja
a la platja
si n'hi ha servei
t'ho poden
arreglar
El servei
que té creu roja
a proper
normalment
ho solventen
normalment la que ens arriba
és perquè s'ha tractat
malament d'entrada
La picada de meduses
és molt important
quan te pica
que retires els filaments
sense tocar-los
amb la mà
que ho facis
amb unes pinces
i sobretot
sense fregar
i que de seguida
ho rendis
amb aigua salada
perquè l'aigua dolça
el que pot fer
és que es trenquin
una miqueta més
de càpsules
d'aquests filaments
Rentar amb aigua salada
el què doctora?
La picada
La picada
Amb aigua salada
Amb aigua salada
o amb vinagre
el que la gent
a la platja
no sona amb vinagre
En canvi d'aigua salada
en tenim molta
Exacte
és simplement
edificar-te de seguida
l'aigua salada
per acabar de rentar
i treure tota la
els filaments
tenen unes petites càpsules
que quan s'allibera
aquest contingut
és el que provoca
la picada
perquè són urticariformes
Llavors
l'important
és retirar això
i això és retirar
amb aigua salada
l'aigua dolça
la gent que s'ho renta
amb aigua dolça
amb una ampolla d'aigua
que porta una fombella
i s'ho tira
el que afavoreix
és que es trenquin
aquestes càpsules
i que empitjori l'urticària
Aleshores
aquesta seria la primera mesura
quan et pica la medusa
Exacte
Després gel
i amoníac
o vinagre
I anar a greu roja
sí pot ser
però aleshores
pot haver-hi casos
que es compliquin
de tal manera
que una picada de medusa
es compliqui
i pugui arribar
a l'hospital?
Aviam
La medusa
podria fins i tot
provocar-te
un xoc anafilàctic
o sigui
una reacció d'al·lèrgia
tan important
que podria arribar a matar
però és absolutament excepcional
perquè a més a més
normalment
t'hi pica
les extremitats inferiors
amb la qual cosa
la probabilitat
que el verí
o la toxina
pugi
és més baixa
si es tracta adequadament
Gràcies a Déu
l'assistència sanitària
impedeix que això passi
i has de tenir
una predisposició especial
també
per això
no en veiem
la veritat és que
jo no he vist mai
una reacció
d'aquestes mortals
D'aquestes tan grans
no
però alguna altra reacció
que et pugui
afectar més parts del cos
més enllà de la zona
de la picada
Home pot venir
amb la cama
totalment inflamada
o sigui
realment
la toxina
pot afectar
important
i fins i tot
en algun cas
ha hagut d'ingressar
per fer
el que diem
una cel·lulitis
o sigui
una infecció
a mig termini
de tot el teixit sucutani
I què més
es troben a l'estiu
més picades
hi ha més picades
de coses
Moltes coses relacionades
amb el lliure
tenim
des del tema
relacionat
amb l'oci
l'alcohol
i les drogues
de fet
la intoxicació
al coli
que vam parlar
la darrera vegada
que vam venir
amb la doctora Flores
a l'estiu
això
augmenta
més festes
més hores d'oci
exacte
i després
amb els temes
relacionats
amb el lliure
i vinculats
amb la calor
això sí que
també
és una situació
que potencialment
és molt greu
Cops de calor
s'estava parlant
estem parlant
de cops de calor
de deshidratació
i de col·lectius
que són especialment
sensibles
en aquestes situacions
d'estrès tèrmic
estrès tèrmic
vol dir que
calor
vol dir calor
però què vol dir
quins col·lectius
són els que tenen
més risc
d'estrès tèrmic
els nens
i els vellets
són els que
inicialment
tenen més risc
després
les persones obeses
també tenen
una certa predisposició
i després
el fet
de consumir alcohol
i alguns fàrmacs
alguns medicaments
també afavoreixen
que el pacient
pugui ser més sensible
a la deshidratació
com per exemple
els diurètics
llavors
hi ha una sèrie
de col·lectius
que tenen això
que són
d'un especial risc
i que
amb relativa freqüència
veiem urgències
i situacions
potencialment
i que a vegades
són realment greus
perquè pot acabar
amb un xoc
Quina és la situació
doctora
amb la que pot arribar
un pacient
amb això
amb un cop de calor
d'aquests forts?
Aviam
pensa que nosaltres
en el cos
tenim dues formes
de treure la calor
una és suant
d'acord
i l'altra és regulant
els centres
de la temperatura
llavors
quan nosaltres subem
el que fem
és anar perdent
electrolits
i anar perdent
aigua
si això no ho recuperem
cada vegada es potència
que sigui més fàcil
que la calor
ens vagi afectant
això també afecta
molt els esportistes
que fan
les bogeries
dels Ironmans
i anar a córrer
a les 3 de la tarda
a l'agost
que són molt valents
i estan molt bé
però és el que potència
que vingui gent sana
en cops de calor
el cop de calor
comença
simplement
amb una lesió
possiblement
només muscular
si això
continua
una lesió muscular?
sí
una de les causes
del cop de calor
quan encara no és
un cop de calor instaurat
sinó una lesió
per deshidratació
o per calor
és sense febre
sense l'augment de la temperatura
i venen per calambres
normalment
per falta
d'electrolits
l'avís
l'avís és això
és a dir
aquest és una rampa
les rampes musculars
és un avís típic
d'una situació
prèvia
a la deshidratació
clar
que a més
molta gent normal
del carrer
que no sigui metge
potser no ho associa
que sigui un cop de calor
la fatiga
la sensació de fatiga
el suar
d'una manera molt profusa
i especialment
el tema això
que comentava la doctora
les rampes musculars
són una situació
prèvia
a la deshidratació
a veure
suar és bo
però clar
ha d'anar acompanyat
de la reposició
d'hidratar-se contínuament
el següent pas
és l'esgotament
l'esgotament
que diem per calor
que és el que veiem
típic dels maratonians
que arriben vomitant
és un dels signes d'alarma
que hi ha cansats
i fatiga
sudoració excessiva
nàusies
vòmits
un malestar general important
i si això
segueix sense
sense
sense arreglar-se
sense reposició
s'acaba en el cop de calor
que pot arribar a la mort
aquí ja sí
que és una situació
que és una emergència
que poses a més de 40 de temperatura
aquí sí que ja comences
amb febre
amb tot l'anterior
a més a més
pots arribar al coma
en els casos
de les persones grans
que en aquesta època
de la niña
es demana
que tinguin
tota una cura especial
també poden presentar
aquests símptomes?
amb molta més facilitat
perquè els mecanismes
de regulació de temperatura
estan bastant més alterats
tota la gent anciana
segons quins medicaments
tenen els centres
que regulen tot això
normalment alterats
o no se n'adonen
que tenen set
o ja estan acostumats
per la patologia de base
a veure molt poqueta aigua
perquè els restringim
lo cual
en temperatures extremes
és molt fàcil
que facin un cop de calor
i la medicació
doncs pot ser
en algun moment determinat
de condicions climatològiques
extremes
que diem
amb molta calor
pot ser perjudicial?
el que és perjudicial
és la temperatura
el que la gent gran
ha de fer
no és mirar
quina medicació
pren
sinó hidratar-se
posar-se a llocs
a l'ombra
no retirar la medicació
sinó hidratar-se
més que mai
tot el que pugui
i protegir-se
hem perdut molt el costum
però anaven molt bé
les pameles de palla
tots els barrets aquests
anaven molt bé
per protegir el sol
la gent ja no surt
al carrer protegida
i el CAP
és una de les zones
que ràpidament
va acumulant calor
i per contra
un perfil de persona
totalment diferent
jove
esportista
que fa exercici
contínuament
però que surt
a córrer
a les 3 de la tarda
d'un dia com ahir
o com avui
que fa ja molta calor
o en ple mes de juliol
i d'agost
també té córrer el risc
per molt ben preparat
que estigui
de patir un cop de calor?
sí, sí
a més a més
en aquests casos
normalment
quan acaben fent
el cop de calor
potser està més greu
que en la persona anciana
perquè
perquè és
per un sobresforç
molt important
per una persona jove
quan arriba un cop de calor
és que ja ha perdut
molts mecanismes
termoreguladors
pel camí
i a més a més
ha fet un exercici muscular
que ha fet
que s'alliberin
unes substàncies del múscul
que et provoca
que et fallin els rullons
o sigui que pot anar
acompanyada
de moltes més coses
hi ha algun cas d'aquest
es troben ausències?
sí, per desgràcia
sí
gent realment
que és esportista
que teòricament
hauria d'estar molt conscienciada
de quan s'ha de fer
l'esforç
que...
aquests casos
es trobem habitualment
en competicions
d'aquestes
que es fan puntuar
la mitja marató
de Tarragona
que hi ha gent
que no corre habitualment
i aquell dia diu
avui m'apunto
és a dir
són persones
que més aviat
fan un esforç
extraordinari
potser al qual
no estan acostumats
no tant
els que fan exercici
contínuament
no perquè no estiguin acostumats
sinó perquè no prenen
les precaucions adequades
perquè no les saben
la persona que corre habitualment
està més preparada
sap quin líquid ha de prendre
sap cada quant
ho ha de fer
i està més habitual
és més professional
sí
evidentment
és que sap molt més
que hi ha determinades hores
del dia
que no es pot córrer
que s'ha de reposar
el líquid contínuament
i per tant
té moltes més mesures
prèvies
fins que no arriba
en aquesta situació
que es pot donar
també
però que són molt menys freqüents
que no pas amb això
amb l'esportista ocasional
o l'esportista lúdic
que realment
és menys coneixedor
de tots aquests perills
que té
l'exercici
en situacions
d'altes temperatures
i un cop de calor
es pot agafar també
a la platja
a 30 graus de temperatura
sense fer res?
també
estirat a la sorra
també
sí
30 graus
és calor
eh?
30 graus
és calor
per això ho pregunto
perquè hi ha molta gent
que potser pensa
que això d'estar estirat tranquil·lament
sense fer res
ni cap esforç a la platja
potser no comporta cap risc
i sí
home
el fet de no fer res
diguem-ne que és un mecanisme
de defensa
és a dir
que per si sol
el no fer res
ja seria positiu
el que passa és que
està sota el sol
a part d'altres problemes
que pot donar
doncs
estar sota el sol
és estar exposat
altes temperatures
i si clar
si estàs moltes hores
i a les hores del migdia
etcètera
doncs
estàs provocant
una situació de risc
en fi
que davant d'aquesta primera
una de calor
que ja ens acompanya aquests dies
les precaucions de sempre
i tenir una mica de seny
no?
de sentit comú
tenir molt de seny
o molt de seny
no una mica
sinó molt de seny
sobretot amb aquestes qüestions
que comentàvem
de la calor
doctor Oliac
doctora Flores
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb nosaltres
per parlar-nos de malalties
de transmissió sexual
i d'altres
qüestions
més propenses
en aquesta època
de l'estiu
que acabem d'estrenar
gràcies
que vagi bé
doctora Flores
fins la propera
moltes gràcies
potser ja serà
després de les vacances d'estiu
segur
segur
doctor Oliac
que vostè no
vostè tenim una cita
vostè i jo
com a mínim
i els ullens
tenim una cita
la setmana que ve
gràcies
molt bé
moltes gràcies
que vagi bé
bon dia