Com cada dijous, l'últim dijous de mes,
fem l'espai de Gent Gran aquí al matí de Tarragona Ràdio
per analitzar diferents aspectes que poden interessar
especialment a les persones de més edat de la nostra ciutat.
Un espai que fem en col·laboració amb l'àrea de serveis
a la persona de l'Ajuntament i del Consell Municipal de la Gent Gran.
De fet, ens acompanya, com és habitual en cada programa,
el president del Consell, el senyor Josep Maria Burgues.
Senyor Burgues, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Per avui també ens acompanya la Neus Jimeno,
ella és tècnica del Pla Local d'Inclusió i Cohesió Social de Tarragona.
I ara explicarem de què es tracta això.
Neus, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Luis Ignacio Rosendo,
és membre del Consell Municipal de la Gent Gran.
Senyor Rosendo, bon dia.
Bon dia.
I també tenim, entre nosaltres, un altre habitual de l'espai mensual,
el tècnic de l'Ajuntament de Tarragona d'aquesta àrea de serveis a la persona
en temes de gent gran, l'Antoni Rull.
Antoni, també, molt bon dia.
Bon dia, pujors.
Avui, Antoni, parlarem d'unes jornades que es van celebrar
el passat mes de desembre
sobre la participació de la gent gran de Tarragona,
sobre una mica com veuen la ciutat
i com veuen, com hauria de ser la ciutat
o en quines coses podrien millorar la ciutat de Tarragona en el futur, no?
I en tota la línia de les jornades que fem cada any amb gent gran,
doncs, aquest any, aprofitant, doncs, que hi ha un pla,
que és el Plis, que aquí la companya tècnica ho explicarà,
doncs, vam aprofitar, doncs, aquesta organització
que té el Consell Municipal de la gent gran
per les jornades encaminades cap aquí,
per veure les aportacions de la gent gran
per fer una ciutat més inclusiva.
I aquí es van tractar amb set aspectes,
amb uns grups de treball,
primer, amb unes conferències per situar a la gent
perquè tots entenguéssim el mateix
i poguéssim aportar dintre d'uns paràmetres,
perquè, si no, la dispersió,
doncs, no hauria tret prou profit amb les jornades.
I llavors, això ho vam fer, evidentment,
va ser el mes de novembre,
el mes de desembre no vam tenir el programa,
però sí que volem aprofitar el programa
per veure la percepció que té la gent gran
en quant a fer una ciutat més inclusiva
i més cohesionada.
Llavors, potser, Neus, es podia explicar
dintre d'aquest pla, plis,
el que nosaltres hem pogut aportar com a gent gran
i la finalitat d'aquest programa.
El plis, així li dieu, no?,
que és el pla local d'inclusió i cohesió social.
Explica'ns una mica, genèricament, doncs, Neus,
què és aquest pla?
Perquè, clar, parlem d'inclusió i cohesió social.
Què vol dir?
D'inclusió i de cohesió social.
Bé, això són polítiques europees
que acaben tenint una traducció dintre del món local,
perquè el món local és el més pròxim al ciutadà
i és la manera d'abordar les problemàtiques
de manera més propera.
Llavors, el pla local d'inclusió i cohesió social de Tarragona
aborda...
Ara ja no parlem de pobresa,
sinó que parlem d'exclusió social
perquè l'exclusió social aborda diferents àmbits socials,
diferents àmbits de participació de la ciutadania.
Llavors, parlem d'exclusió en l'àmbit laboral,
d'exclusió en l'àmbit econòmic,
en l'àmbit formatiu,
en l'àmbit social i sanitari,
en l'àmbit residencial,
l'àmbit relacional i l'àmbit polític i ciutadà.
Llavors, el que vol fer aquest pla
és fer un anàlisi a nivell de ciutat
de com tenim la ciutat dintre de tots aquests àmbits,
d'inclusiva i cohesionada,
per tal de, a la llarga,
fer un observatori social de la ciutat
on es creï un espai de coneixement
que sigui referent per a la planificació
de les polítiques socials de la ciutat.
I aleshores, dins d'aquesta anàlisi global de la ciutat,
vau fer unes jornades específicament
adreçades a la gent més gran.
A la gent més gran, sí, efectivament.
I com ho vau enfocar, doncs?
Què és el que vau fer?
El que vam fer, dintre d'un procés participatiu
més ampli a nivell de ciutat,
ja hem fet sis tallers,
hem fet un grup de treball específic
dintre de l'institució que treballem,
de l'Institut Municipal de Servis Socials de Tarragona.
Aprofitant que existeix el Consell Municipal de la gent gran,
van abordar el tema de l'exclusió
en aquest sector de població
i el primer dia es van fer unes xerrades,
unes ponències per tal d'introduir-los en la temàtica
i el dia següent van fer dos tallers simultanis
en els quals vam abordar els diferents àmbits
de l'exclusió i de la cohesió social.
En l'àmbit de la salut,
tots aquests àmbits que he anomenat abans.
I com va anar?
La veritat és que va anar molt bé.
Va anar molt bé.
Vau fer tallers, dius, de cada algun d'aquests aspectes,
de salut, d'economia...
Sí, o sigui, quins aspectes preocupen
en cadascun d'aquests àmbits a la gent gran.
Llavors, hi ha uns resultats
i a partir d'aquest coneixement compartit,
perquè és molt important que tant la gent gran
com qualsevol altre ciutadà,
que com a expert,
una cosa és el coneixement tècnic,
però una altra cosa és el coneixement com a ciutada,
l'expertesa de la ciutada de viure
determinades situacions i determinades problemàtiques,
també aporta molt coneixement
i aporta una visió i unes idees molt bones
per poder treballar i per poder planificar.
Des del Consell, senyor Borgués, què vam fer?
És a dir, perquè, clar, això m'imagino
que la iniciativa ve de vosaltres, del pla,
o ve del Consell Municipal, com neix?
No, la iniciativa és de l'Institut Municipal
de Serveis Socials de Tarragona,
o sigui, de l'Ajuntament de Tarragona.
I es posen en compte...
Aquestes jornades va ser una complicitat, no?
Clar.
Nosaltres hem d'abordar aspectes reivindicatius a la ciutat,
ells estan en un pla d'aquestes característiques,
des de, bueno, tenim un espai com...
i si hem de copsar opinions,
tenim un espai que és un aforament,
que són les entitats del Consell de la Gent Gran,
que poden aportar.
I amb això, doncs, ja facilitava,
per una part, muntar unes jornades amb aquesta línia,
i per una altra, doncs, fer unes aportacions
dintre d'aquest pla general que estan portant ells.
I, aleshores, des del Consell, senyor Borgués,
què és el que vam fer d'alguna manera
per portar a terme aquestes jornades?
Bueno, en primer lloc, el que vam fer va ser aportar la gent.
O sigui, que tenia que haver-ho amb la gent gran,
doncs, vam aportar.
Aleshores, des de l'Ajuntament,
a través del Consell Municipal de la Gent Gran,
hi ha un total de 56 entitats de gent gran.
Entre elles, hi ha les 13 llars municipals.
I es va invitar a tothom,
dintre d'aquestes 56 entitats,
perquè enviessin els seus representants
allí, en aquests tallers, en aquestes participacions,
i tots poguessin participar dels comentaris.
Hem de dir, doncs, bueno,
es va aconseguir que una gran majoria,
és a dir, quasi totes les associacions,
hi van participar.
Érem un grup bastant gran de gent.
Aleshores, és quan es va fer les explicacions,
que va venir un professor de la Universitat,
Rubia i Virgili.
Després, la nostra companya, la Neus,
i una altra companya,
ens van explicar com s'organitzava això,
quines eren les idees que es tenien,
què és el que es pretenia.
es va fer comparacions amb altres llocs d'Espanya,
etcètera, sobre el funcionament de la gent gran.
I després es va voler saber el que era la nostra opinió.
Per tant, és aleshores,
quan nosaltres, a través d'escoltar,
sabíem de què anava,
ens vam reunir amb els dos tècnics de l'Ajuntament,
on ell era la Neus,
i ella anava anotant les coses que dèiem.
Es van fer preguntes,
van sortir converses entre nosaltres,
vull dir, no va ser allà una cosa freda de dir-ho,
tampoc va ser una cosa
en què immediatament tothom estigués d'acord amb el mateix.
Alguna vegada, segons la situació,
hi podia haver alguna petita divergència d'opinió,
això és molt maco dintre d'un debat,
perquè aleshores aflora llum
les coses que en realitat són necessàries.
Aquesta va ser la nostra participació,
englobada amb una sèrie de temes
que se'ns van proporcionar
per poder explicar sobre ells.
Doncs, si sembla, anem a comentar una mica els temes,
punt per punt,
amb la Neus,
amb el Josep Maria,
amb el Luis Ignacio,
amb el Toni.
Per exemple,
parlaríem primer, Neus,
del tema de la inclusió social i la salut.
Seria potser una de les qüestions.
Aquí què és el que es va dir?
Què és el que va sortir?
Principalment,
el que ens preocupava molt
era el tema de les situacions
de la dependència física i psíquica
que dintre d'una família,
o sigui, la dependència genera molts problemes
dintre d'una família
a l'hora d'organitzar-se
amb el malalt en concret.
També preocupa molt les llistes d'espera
per anar a determinats especialistes
i que hi ha una excessiva medicalització
de la gent gran.
I, per una altra part,
es valora de forma molt positiva
el tema dels tractaments hospitalaris,
però hi ha una sensació de vulnerabilitat
que s'agregi molt
quan la gent torna al domicili.
Bàsicament,
aquestes tres preocupacions.
Després hi ha més cosetes.
No, no,
les pots dir, si vols,
o algun altre aspecte.
Aquests eren les tres preocupacions centrals.
Centrals, sí.
En aquest àmbit de la salut.
Sí, també un dels aspectes
que vam tindre força,
força a cor,
força...
Ens vam posar molt d'acord
era el temps d'espera excessiu
que hi ha per rebre el servei
dels metges especialistes.
Estem en torns de 5, 6, 7, 8, 9 mesos d'espera
perquè et vegi un especialista.
Això aquí a Tarragona
va ser bastant preocupant
dintre del món de la gent gran.
Pel contrari,
sí, s'estava d'acord
que una vegada rebies l'atenció
i entraves dintre del circuit d'atenció
era molt correcta i bona.
Això sí.
El que costa és entrar-hi.
És a dir,
el tema és la qualitat de la sanitat.
Molt bé?
Sí.
Molt bé, o molt correcta.
El problema és la massificació, no?
Les llistes d'espera
que fa que costi a vegades
tenir aquest servei.
Bé, si és massificació o no,
nosaltres, des del nostre nivell
com a gent gran, no ho sabem.
El que sabem és que ens hem d'esperar
molt de temps.
O sigui, això és el que és.
Sobre el tema de salut
que comentaves,
ja que estem parlant d'això
i d'aquests aspectes,
no sé si en aquest capítol o en altres
es va parlar molt de viure,
de mantenir amb la mesura del possible
la vida independent
a casa de cadascú,
de les persones grans,
o perquè la gent gran
intenta evitar,
en la manera del possible,
el tema d'anar a una residència,
a un centre extern al seu domicili.
Això va sortir, Neus?
Sí, aquest tema també va sortir
i va originar un petit debat
dient que una opció és anar a la residència
i una altra opció és quedar-se a casa
amb una persona que faci càrrec
de les cures de la persona dependent
i que això és un nou filó de treball.
I els experts,
teniu alguna posició a favor o en contra
d'una postura en altra?
Què és millor?
Bé, això depèn una mica
també de la persona,
depèn de la cura que necessiti
aquesta persona en concret.
I depèn també de l'entorn familiar,
si la família es fa càrrec,
si acompanya aquest malalt
dintre de la llar
i, bé,
depèn de cada situació.
És que propícia més,
si tens un envell de dependència,
però que tens una autonomia
i tens un entorn que t'afavoreix,
evidentment vols estar a casa.
Ara, si tens un entorn distant
i necessites atencions,
t'és més rentable anar a una residència.
Això depèn d'això.
Els estàndards que anem,
és a dir,
estar a casa fins que un pugui.
Bé, però depèn.
Si tens d'estar a casa sol
perquè no et ve a veure la família,
perquè estàs en un lloc sense ascensor,
m'enveien a la residència.
Ara, si tens un entorn
que la família et dona suport,
tens una xarxa d'atenció correcta,
un estat anímic que et permet
tindre una xarxa propera
de relacions personals,
doncs ja estàs bé a casa.
Això depèn d'això.
La tendència és una o l'altra,
però en funció d'aquests paràmetres, evidentment.
Molt bé.
Abordem el segon capítol, si voleu,
el de la inclusió social.
Aquí, Neus, què és el que va sortir?
El de la inclusió social
i les dificultats econòmiques.
Sí?
Bé, en aquest apartat
el que va sortir molt
és el tema de les dificultats
per pagar lloguer,
de la gent gran que paga lloguer.
després que molta gent gran
també assumeix les dificultats econòmiques
dels fills en aquests temps de crisi
i, per altra part,
també el problema de les dones viudes
amb pensions molt baixes
que tenen problemes
per arribar a final de mes.
En un d'aquests aspectes,
comentes,
moltes persones grans
han de pagar,
han d'ajudar els seus fills,
adults.
Això suposo que és la conseqüència
de la crisi, no?
O fer-ho a baix de crèdits
o d'hipoteques...
Clar, la crisi aquí
està tenint un impacte brutal.
Sí, és important, sí.
Efectivamente.
O sea,
hay cantidades de gent gran
que no tienen más remedio
que ayudar a los hijos,
con lo cual tienen que aportar eso a uno,
tienen que aportar
lo que es la hipoteca del hijo,
si no todo,
por lo menos ayudar
y aportar lo que pueden.
O sea,
hay personas mayores,
efectivamente,
que es un problema.
La crisis,
indirectamente,
también la ha llegado.
O sea,
la crisis ha llegado a todo el mundo,
pero a la persona mayor,
indirectamente,
se le ha incrementado
el problema de la crisis
por los hijos.
O sea,
hay hijos
donde el matrimonio
no trabaja ninguno de los dos,
con lo cual,
pensiones baixes
en molts casos
y dificultats económiques
dels fills.
Alguna cosa a comentar?
Sí,
el que es va comentar
també és la diferència
que hi ha,
per exemple,
dintre dels vidus
o generalment vidues
que tenen pis de lloguer.
O sea,
hay una diferencia
en una persona
que tiene una pensión,
por ejemplo,
baixa,
pero tiene la casa
de propiedad y todo,
va fent.
El problema es
la persona
que tiene que pagar
un lloguer
y tiene una renda mínima.
Claro,
por eso también
hay ayudas
i hi ha coses,
també es va a parlar
d'aquestes
i coses
que fa l'Ajuntament,
etcètera,
però van ser realitats
i en canvi
hi ha persones
que tenen unes pensions
que entre l'home
i la dona
poden viure holgadament,
són els que més fàcilment
poden ajudar
els seus fills
a fer altres activitats,
etcètera.
o sigui,
hi ha un volum
podríem dir
bastant heterogènic
dintre del món
dels jubilats.
Ara,
el que sí
s'apreciava
era el fet
de tindre
l'estabilitat
econòmica
que dona
el sistema
actual
de pensions.
Si estava pensant
en això
del lloguer
i de la propietat
perquè
hi ha molts
jubilats
en situacions
de lloguer,
en un país
en què sembla
que la propietat
del pis
sigui tan gran,
van notar
molts comentaris
de gent
que realment
no pot pagar
un lloguer?
A veces hay un cambio
de piso
con alquiler
¿por qué?
Porque a lo mejor
el piso en propiedad
está a una altura
donde hay ascensor
entonces
el jubilado,
la pareja,
el matrimonio
busca un sitio
más asequible,
un primer piso,
etcètera.
Eso,
sí,
lo que pasa
que evidentemente
tiene un coste
económico
impresionante,
¿no?
Se dice,
por ejemplo,
que hay gente
de este tipo
sufriendo la crisis,
hay lo que son
los pisos frigoríficos
y los frigoríficos
vegetarianos.
Los pisos frigoríficos
es porque
no pueden poner
la calefacción
por estos problemas
y el frigorífico
vegetariano
es porque no
entra carne,
además que entran
verdures.
Es un problema
de la crisis
que se le llama,
se le llama
piso frigorífico
y frigorífico
vegetariano.
Més coses,
inclusión,
temes de formación.
Digues.
La formación
perquè el tema
voluntariat
que toquem
nosaltres,
totes aquestes
noves tecnologies,
aquesta forma
de relacionar-se
amb el banc,
de relacionar-se
amb un rebut,
això ha canviat.
No vas a una guixeta
o alguna cosa
que hagis de fer
del telèfon
que no et va,
marquis
aquestes
aclimatacions,
aquestes noves situacions,
en funció
de la data avançada
estàs com
a destemps.
Això és el que
es va manifestar.
És que li passa
alguna cosa
el telèfon
i perquè m'han posat
allò que va
el telèfon
i la tele
i això no va
i m'ha surto
aquí un telèfon
que ja m'atabalo
i ha de ser
algun familiar
que ho faci.
Ja et passa a tu,
per exemple,
has de demanar
i ara dic,
has de demanar
el carret d'identitat
i allà no hi pots anar,
has de demanar-ho per telèfon,
no?
És clar,
amb una persona gran,
això és una muntanya,
no?
Això és el que sortia.
Però també,
a part,
tots aquests temes
de formació,
i bé,
aquest avançant,
i a l'altre dit
també es va fer
èmfasi
en que el voluntariat
es contempla també
com un espai
de transmissió
de valors
i d'accions cíviques,
no?
I això parlo
ja pel que estem portant
nosaltres
amb complicitat
del Consell
i d'altres entitats
de dir,
des de,
bueno,
fomentem un voluntariat
per transmetre,
des del tema
de protecció escolar
amb accions de civisme,
activitats
que és un saber
que transmets
i és amb altres jubilats
o ara estem portant
un urt
participant jubilats
en un urtet
al col·legi de pràctiques
amb el que ensenyen conjuntament
dintre d'un programa
d'escola verda
a plantar.
Ara se'ns han
sengelat les faves
pel temps,
però...
Amb les separatures
que hem tingut.
És clar,
no és tot allò
que...
Es fan aquest...
I això,
bé,
és una satisfacció
per a la persona gran
i un impacte
també pel jovenet,
no?
És això.
Clar,
quan parlem de formació
parlem de dues formacions,
de la formació
que pot donar
la persona gran
al nen
o a la nena
i després
el que comentaves
de rebre formació
sobretot en aquests aspectes
de noves tecnologies
i d'aquest món
en fi,
que va amb una velocitat
que...
No sé si amb això també
els hi arriben
molts comentaris
o moltes queixes
dels jubilats
de no entenc internet,
em perdo
amb l'ordinador,
fins i tot
amb el telèfon mòbil.
Els hi arriben molt?
Sí,
quan parles amb ells
alguno sient
certa envidia
perquè ven
com
altres persones,
més joves,
ven com
les llega
la foto
del nieto
que vive
en Colòmbia
i tal.
Això ho ven.
Però,
ven l'equipo
i les donen pànic.
Ven l'equipo
i tal.
Llavors,
ahí la formació
seria vital
i, efectivament,
en diversos centros
ja s'han realitzat
diversos cursos
bàsics
perquè la gent
pugui adaptar-se
perquè, efectivament,
ells saben
que una herramienta
és bona
però li da miedo
a les noves tecnologies.
És que hi ha molts cursos
aquests
i, a més,
recordo que molta gent gran
s'hi apunta
però, clar,
hi ha una part,
s'oposo,
que de la població
que li fa pànic
i s'ha quedat
una mica
al marge
de tot aquest...
De fet,
a les llarges jubilats
que se disposa
a internet
se fa una
iniciació
amb això
de dir...
Sí,
els quatre conceptes bàsics,
no?
Només prou de dir
que vols fer això?
Doncs,
això es fa d'aquesta manera.
Això no és tan complicat.
Per dir més que res
de dir
i la cosa d'amagar torres
també m'he quedat
i jo també ho puc fer.
És a dir,
anem jugant
amb que la incorporació
d'aquestes noves tecnologies
també ha de ser
aclimatat
a la situació
d'emtenir
que una persona
de 80,
85 anys
que no ha estat
femenitzat
amb menys d'aquest tipus,
doncs això es costa
a un...
Doncs, bueno,
posem-ho en un nivell
que sigui assequible
i que, sobretot,
ho pugui disfrutar.
I a vegades
pot ser incluso necessari
que aquestes persones
la remenegin
per una sencera raó.
Hi ha gent
de persones mayores
que viven sols,
donde el pedido
al supermercat
correspondiente,
el que sea,
lo pueden hacer
a través de internet.
Eso,
si no tiene ese...
quitado ese miedo
de nuestros equipos,
pues facilitaría la vida.
Sí, sí,
és veritat
que fins i tot això
en els casos,
sobretot de les persones
que viuen soles,
encara és un requisit
o una necessitat
que pot ser més gran.
La cosa que prentenem
és que veure
la utilitat
que pot ser
per la vida quotidiana
i per en cas d'emergències.
Més coses,
habitatge i espai urbà,
què destaquem?
Neus.
A veure,
en aquest àmbit
es va destacar
que hi ha un dèficit
de plaças residencials
i de centres de dia
en la ciutat de Tarragona,
que les condicions
d'accessibilitat
als habitatges
que on resideix
la gent gran
hi ha barreres arquitectòniques
en alguns dels habitatges
i manca d'ascensors.
I en quant al mobiliari
i l'equipament urbà,
que són necessaris
més bancs
i serveis públics
als parcs.
I els parcs
com un element
que facilita també
la convivencia
i les relacions,
perquè la gent gran
va al parc
però si té algun problema
ha de marxar a casa
i això també facilitaria.
Estaria bé
que hi hagués serveis
a les zones verdes
que són un punt
de reunió
de la gent gran.
I pel que fa...
Digues,
que no és solament
per la gent gran
perquè tu vas al parc
i vas en criu petit
i en criu petit
té una emergència
i a l'arbre va.
També, també.
Això és com
quan parlàvem
de les feles
a les borreres
les pendents
no solament
per la gent
que va en cadira de rodes
tu vas caminant
o vas en classes
com vaig jo
o portes un carro
de la compra
t'asserveix
i la gent
tira que per allà
és aquesta globalitat
el que hi ha
és clar
cadascú des del seu àmbit
i en quant al tema
d'habitatge
de les escales
i el que treus dir
per altra de Tarragona
primera promoció
de Sant Pere i Sant Pau
que és quan s'hi va comprar
clar, la gent s'ha envellit
allí són espais
que no hi ha escales
i són edificis
que en el seu moment
es van fer sense ascensors
perquè era gent jove
que ho va comprar
i és el que
és el que és el que
és les opcions
on hi ha cap primera planta
i això si és propietat
pots vanegar
però si és un tema
de lloguer
d'aquests lloguers
que són de 200 passades
de les antigues
el propietat el que vol
és que o hi hagi
una defunció
o allò
els arrels no són
aquests són els problemes
que es detecten
llavors
és clar
aquests habitatges
que van així
doncs es cau
doncs qui és
el client potencial
doncs la persona nouvinguda
o la persona jove
que no li fa repujar
tres escales
o tres pisos
per entendre's
i llavors
és clar
rehabilitar
o acondicionar
ascensors
en aquests espais
això costa
potser pel tema físic
perquè s'han de fer
unes obres
que si tots són grans
que això passa
el del primer pis
i el de l'últim pis
i el de l'últim pis
però el que me queda
en el convento
sí
perquè
amb el tema dels ascensors
també hi ha ajudes
a les administracions
a l'Ajuntament
i de la Generalitat
però clar
i fins i tot
en alguns edificis
molt antics
pot ser un problema
d'espai físic
de situar un ascensor
la pròpia casa
pot tenir problemes
de mobilitat
en algun siti
seria exigible
modificacions
que com no pot
ser frente a elles
se queda
i la qualitat
i el propietari
l'ideal seria
que totes les persones
grans poguessin viure
doncs això
amb pisos
amb una rampa
amb ascensors
amb pisos
cuarto baño amplio
porque van consellas mucho
o sea que efectivamente
es un
clar
la longavitat
ens porta això
d'aquestes noves realitats
que diuen
quan en parlarem
amb el tema
de residència
això condiciona
estar a casa
o estar en una residència
jo cada vegada
que tinc d'anar
a fer una gina personal
és un Cristo
perquè
vull dir
el que hi ha
clar
jo per anar-hi
no hi vull anar
perquè estic bé
perquè tinc aquí
el meu entorn
vaig a comprar el pa aquí
aquí vaig a comprar això
la botigueta
tinc unes relacions socials
però clar
si el meu dia a dia
no està resolt
no és allò de dir
és que estic
clar
si està ple de dificultats
no és el perfil de dir
és que estic tan
independent
que tinc
de no
a vegades són aquests factors
que fan que la persona
tingui de prendre
aquesta decisió
perquè
arreglar-ho això
és molt cost amunt
perquè
no hi ha
les condicions
per poder fer-ho
i quan analitzem el tema
de residències
són aquestes coses
i no estem parlant
del perfil
de persona
depenent
que està
a l'últim pas
abans de traspassar
no
són aquestes coses
i clar
llavors això
potser hem de parlar
d'habitatges tutelats
o de
quan se fan
promocions
d'habitatges
doncs
es contempla
la promoció social
per aquesta
l'homacabilitat
que hem aconseguit
amb aquesta qualitat
de vida que tenim
i cada vegada
vivim més
cada vegada
afortunadament
tenim més esperança
de vida
podem viure
un munt d'anys
però
clar
l'ideal seria que fer-ho
en les millors condicions
possibles
i amb aquest apartat
també es va
localitzar bastant
el problema
en certs barris
i certs llocs
vull dir
en aquesta Tarragona
per exemple
la majoria de llocs
hi ha ascensor
i si agafem els barris
quasi tots tenen ascensor
i després hi ha els altres barris
on hi ha xalet
i doncs tampoc
tenen problema
d'ascensor
en aquest cas
llavors es va parlar
de certs llocs
de certs barris
part alta
m'imagino segur
sí exacte
part alta
el que ha dit abans el Toni
la primera promoció
de Sant Paris-Sant-Pou
exacte
i alguns pisos
doncs de Torrefort
etc
que aquests també
més on té
lloc
llavors allí normalment
també el que hi ha
és gent bastant gran
hi ha
clar dintre del que parlem
de la gent gran
doncs hi ha gent gran
i bastant gran
doncs la majoria
de la gent gran
recient incorporada
dintre d'aquest col·lectiu
en 65, 67, 70 anys
ja viuen en pisos
que tenen ascensor
llavors el problema
es concentra
no vull dir que tots
però la majoria
que estàvem allí
vam dir
ben ja vivim aquí
es concentrava en gent
més gran
sobretot
molt interessants
els temes
que van sortir
en aquestes jornades
hi hauria també
un altre apartat
dedicat al tema
de les relacions familiars
i socials
que aquí què?
quines són les preocupacions
que va dir la gent?
en aquest espai
preocupa molt el tema
de la solitud
de la solitud
de la gent gran
i que
una bona alternativa
que està solitud
a la gent gran
que activa
que no té cap problema
de dependència
precisament
són les llars
les llars
de jubilats
després també preocupava
que hi hagués
un bon nivell
d'informació
quant a les activitats
que es fan
a tot arreu de la ciutat
perquè tothom
puguis fer
una mica
de tot
perquè en aquest espai
es van trobar gent
que potser
d'un lloc
i de l'altre
de la ciutat
i això
aquestes tècniques
també tenen
un objectiu relacional
i això provoca
que
és a dir
que falta millorar
l'informació
a vegades
arribar a la gent
perquè sàpiguen
una mica
tot el que es fa
tot el que es fa
això és el que
van manifestar
després també
bàsicament
va ser això
i després també
la detecció
dels maltractaments
de la gent gran
que hi ha gent
que pateix maltractament
aquí bàsicament
és a dir
quan comences
a ser de
és quan comença
a haver maltractament
que no vol dir
agressió física
sinó atenció
manca d'atenció
manca d'atenció
no vol dir allò
que et fa cap
a l'hospital
tot el fenomen
aquest és un fenomen
que realment
és molt poc conegut
perquè moltes vegades
parlem molt
del maltractament físic
de la violència
de gènere
fins i tot
a la violència
envers els nens
però respecte
a la gent gran
d'això
no se'n parla gaire
sí però és
apareix
a no ser que hi hagi
un tema d'herències
aquesta és una altra història
però és quan físicament
comences a dependre
de
pèrdua d'oïda
inclús
d'aquests tipus
és quan comença
a aparèixer
paulatinament
i curiosament
és des de l'entorn familiar
més proper
perquè vull dir
clar
esgota
des que hem de prendre
medicació
que hem de fer
un tema d'higiene
i comencen a haver
nos
perquè hi ha aquest
deteriorament
que actualment
s'ha de desgovernar
diguem-ho així
no és allò de dir
que ho vaig fer
per fer la punyeta
no
comences a desgovernar
però hi ha els
deterioraments neuronals
que es van
destruint
i no es regeneren
llavors és quan comença
a haver aquest
inici
de demències
i això
per l'altre
o per l'entorn més proper
està
en part
quan ja comences
a estar
com a esgotat
d'això
de dir
el maltractament
el sent
el cuidador
per entendre's
però això clar
dit des d'aquí
i des de fora
és una cosa
dit cada dia
doncs clar
realment
és que després
de tot el ritme
que porto
el damunt encara
però és aquest
deteriorament personal
que això genera
aquest és un dels aspectes
de la lungavitat
que són delicats
aquí
és important
també
que normalment
tots
i tots
acabarem així
les persones
mayors
tenen un problema
que és natural
amb els anys
que és que
quan la persona
mayora ve
poco a poco
que va perdent
el control
de su vida
llavors ve
que llegan
a la casa
els fills
les diuen
que tenen
que hacer
tal y qual
llavors
sobre todo
en el caso
de residencia
sí
residencia
no
la gente
mayora
ahí
té un problema
que és que
quan ellen
su control
de vida
lo ve
que flaquea
y empieza un problema
hay problemas
y acaban problemas
los hijos
con los padres
los padres
con los hijos
el mero hecho
de decir
oye
toma la determinación
de una residencia
la gran mayoría
por menos con los que
yo he podido hablar
se niegan
se niegan
porque dicen
bueno
es que ya
aquí me estoy quitando
el control
de mi vida
y si ahora me metáis allí
con monja
con gente
que no conozco
entonces peor
o sea
es un problema
casi natural
que acabaremos
todos
con los años
sufriendo
i després el tema
de la solitud
que comentàveu
si us ha sortit
molts
es comenta molt
aquest tema
entre la gent
sí
és un dels temes
que es comenta
i s'intenta solucionar
o sigui
el Consell
està molt disposat
a ajudar
en molts sentits
a les llars
municipals
i dintre
de les altres associacions
dintre del Consell
entra molta gent
que es troben
que han vingut
d'una altra ciutat
han sigut
vidus o vidues
recientment
altres
que els fills
se'ls hi han anat
s'han fet grans
és allò que es diu
la sensació
del niu buit
i en aquests llocs
troben molta
molta companyia
allí
hem de pensar
que és un col·lectiu
que és diferent
quan ets actiu
o hi ha ben certa edat
i entres dintre
de la jubilació
ets un col·lectiu
a part
per dir-ho així
però els problemes
que tenim
són bastant comuns
bastant generals
allí ens trobem
que tots som iguals
dintre del món
ens trobem grans
però allí ens trobem iguals
pot haver uns quants anys
de diferència però tots estem en una situació
similar
i això fa que la nostra convivència
la nostra conversa
doncs
sigui molt ben acceptada
et trobis amb els teus
per dir-ho així
i pots parlar de temes
de certa època
que parlarís amb la gent més jove
i doncs
no saps
no i no ho coneixia
en aquest tema
i això fa
hem viscut un canvi social
bastant gran
perquè tots els que som allí
som de la primera meitat
del segle passat
hem viscut el temps
de la dictadura
alguns inclús van viure la guerra
són gent gran
però que també ve
i hem passat a un altre canvi social
bastant gran
en molts sentits
i clar
ens trobem molt iguals
inclús hi ha gent
que dintre de les activitats
que tenim
s'apunten cada dia
a alguna
cada dia de la setmana
per estar actius
exacte
i tindre la companyia
si per exemple
hi ha una activitat
a les 11
potser arriben
a dos quarts d'11
aquella mitja horeta
s'assenten
parlen
és la conversa
que hi ha
en aquell moment
el curs
per dir-ho així
la participació
i després quan s'acaba
una altra vegada
doncs
la relació humana
sí perquè el problema
de la solitud
realment
en fi
és un fàlbum en general
no només a Terrona
sinó en general
a la nostra societat
i és una bona manera
de combatre-ho
a través d'aquestes
llars
de jubilats
i l'últim punt
parleu de drets polítics
i de ciutadania
d'això també es va parlar
Neus
i en què consisteix
a veure
en aquest apartat
una mica
el que es va abordar
el que es va tractar
una mica
el tema
que hi ha una falta
una falta
de participació política
és el tema
de la participació política
i dels dels de ciutadania
hi ha una falta
de participació
de la gent gran
una falta
d'interès
però que
per una altra part
aquest ajuntament
té
una sensibilitat
i té en compte
la realitat
de la gent gran
al crear
el consell
de la gent gran
inclús es va comentar
la possibilitat
de crear una regidoria
una conselleria
de la gent gran
algú va portar
aquesta idea
estem parlant
que hi ha un 20%
i cada cop hi haurà més
si això se posa d'acord
és un potencial
que qualsevol partit polític
tindria
ostres no
a Israel hi ha un partit
que és només
de gent gran
i llavors
és aquest de dir
a nivell
d'estadaments polítics
a nivell local
doncs sí que hi ha
una sensibilitat
i la prova és
de tot el que es porta a terme
però sí que aquest de dir
es troba a faltar això
una més implicació
per a totes aquestes situacions noves
que van venint
pels que estan
i pels que vindran
amb tot això
s'inclou
tot això que hem comentat
s'inclou en el pla local
de totes aquestes reflexions
i tal
es van incluint
en aquest pla
de cohesió i inclusió social
se sumen
a la fase de diagnosi
del pla local
i això servirà
per la següent fase
per dissenyar
les línies d'actuació
del pla
d'inclusió social
alguna cosa
o passem
a l'últim tema
no
sí
sobre el mismo
jo creo también
que hay un problema
en la agenda nacional
las personas mayores
ahora
como decía
José María
han pasado
por una época
complicada
políticamente
de esta manera
a mí me sorprende
en este país
lo difícil
que es conseguir
un presidente
de comunidad
nadie se presenta
a la comunidad
entonces eso está marcado
pero que todo es un problema
no, no
eso porque
en otros sitios
hay problema
para ir aportación
personas de la gente
aquí
oye
mientras no me n'hago
es complicado
con lo cual
es difícil
mobilizar
la gente gran
es difícil
cuesta trabajo
por lo menos nosotros
desde los centros
se ve que a veces
cuesta trabajo
pero a la gente gran
ya a tothom
le costa
asumir
responsabilidad
si además
solo suma
a la experiencia
personal
con lo cual
sí, sí, sí
digues
digues
y una pequeña coseta
y un tema
que va a preocupar
que va a ser una mica
transversal
a tots els àmbits
va a ser el tema
de la immigració
el tema
dels drets
i els deures
dels immigrants
i bueno
com en diferents parts
de la ciutat
hi ha més concentració
d'immigrants
i això potser
provoca
certes
pors
entre cometes
de la població
autòctona
bueno
això va ser
un tema
constant
també és un tema
que preocupa
a tota la societat
i per tant
també a la gent gran
com a ciutadans
que són
Josep Maria
per acabar
recordem que va haver-hi
un concurs de pessebres
no?
vau fer a totes les llars
municipals
exacte
i un dels que va participar
en el jurat
va ser el nostre amic
Rosendo
ell ens podrà explicar
també
ah doncs
aleshores
ell ens explicarà
qui va guanyar
bueno
efectivamente
dentro del programa
de
gent gran
activa
dentro de los programas
que tenemos
en el conseller municipal
hay muchas actividades
y una de ellas
es esta clásica
de navidad
y efectivamente
no ha sido
todos los centros
pero ha habido
un número importante
de 10 o 12 centros
donde se han hecho
o han participado
o han querido participar
efectivamente
el que ha ganado
el mejor
eso está claro
pero
es común
es común
el interés
de querer ganar
con lo cual
es interesantísimo
de esta manera
que cuando tú llegas
y ves detalles
y cosas del esfuerzo
de intentar
oye vamos a poner el río
y vamos a ponerlo con agua
porque eso del espejito
ya no vale
entonces están intentando
un sprint competitivo
exacto
con lo cual implica
aplicar tecnología
implica aplicar tecnología
para que el agua
no se le vaya
y una bombita
ha sido interesantísimo
y al final
evidentemente
pues ha ganado uno
que ha sido
el centro de San Pedro
y San Pablo
creo que ha sido
la segunda vez
a lo largo
de toda la historia
que lo ha ganado
efectivamente
porque aplican tecnología
ah aplican tecnología
ya
igual que va a parlar
carai tu
carai
no competiu
home
que si no és
sí
sí
sí
muy bien
premis
doncs
aquí la nostra felicitació
a la gent de la llar de jubilats
de la llar municipal
de Sant París-Sant Pau
per aquest premi
així acabem
doncs aquest espai
de gent gran
avui hem parlat
especialment
d'aquestes jornades
les aportacions
a la gent gran
per fer una ciutat
més inclusiva
per participar
en aquest pla local
d'inclusió i cohesió social
que s'està duent a terme
a Terraona
així que els agraeixo molt
a tots els nostres convidats
l'Antoni Rull
la Neus Jimeno
i els representants
del Consell Municipal
de la Gent Gran
el seu president
Josep Maria Burgues
i també el senyor
Luis Ignacio Rosendo
tots quatre
moltes gràcies
i fins al mes que ve
i fins al mes que ve
fins a l'últim dijous
del mes de febre
gràcies
gràcies
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley
Grataley