Is there a place for me? Somewhere to stay?
Sometimes it seems to be so far away.
The end of the night...
Ja trobava a faltar jo aquesta sintonia,
és la que ens introdueix des de fa bastantes temporades, eh?
A l'Espai Caixa Fòrum.
Què tal?
Molt bé, aquí retornats amb ànims.
És la veu del Carles Marquès, que també el trobàvem a faltar tot i que fa només un mes.
Sí, poquet, poquet.
Carles Marquès és el director de l'Espai Caixa Fòrum aquí a Tarragona
i torna, com sempre que ve, per donar-nos bones notícies.
Sempre ho preguntem, temporada rere temporada,
tindrem activitats al Caixa Fòrum?
Continuarem fent coses?
Per què no?
I amb el tema de la crisi, i amb el tema de la Caixa transformada en banc i tot això,
dius, a veure, què passarà? No passa res.
No passa res, no passa res.
Continua l'activitat.
La setmana vinent, el dia 14, inaugurem l'exposició La Febre d'Or,
escenes de la nova burguesia,
que és un títol, La Febre d'Or, que segurament no fa falta explicar enlloc.
Aquesta exposició ha estat abans a Girona,
però aquí a Tarragona em sembla que encara s'ha d'explicar menys,
perquè La Febre d'Or és una expressió que es refereix a un moment històric a finals del segle XIX,
en què la gent es va enriquir molt jugant a borsa i al final aquesta bombolla va petar.
No sé si ho són alguna cosa.
Bé, doncs, La Febre d'Or, l'etiqueta, el nom, surt d'una novel·la del ballenc Narcís Ullé.
Per tant, diguéssim, d'alguna manera aquesta exposició, si ve aquí, té tot el sentit del món,
que és una novel·la que passa, és una de les grans novel·les sobre la ciutat de Barcelona.
També hi ha part d'ella que passa a Vilaniu, que Vilaniu és una ciutat que representa...
Bé, és Valls, la ciutat natal de Narcís Ullé.
I de quan en quan, amb alguna frase, no gaire, però apareix a Tarragona,
treu el cap a robar per la novel·la, perquè també aquesta ciutat va arribar i va afectar La Febre d'Or.
Doncs això que ens trobarem en una exposició, sempre comenceu la temporada amb un tret de sortida important,
una exposició, pel que estem veient, amb pintures molt representatives del que eren escenes,
com dieu amb el subtítol, de la noua bruciació.
De la nou bruciació, exactament.
Finals del XIX, començaments del segredent.
Això mateix. L'exposició, com l'obra d'Ullé, té dues parts, la pujada i l'estimbada.
I això, curiosament, es nota molt, es reflecteix en el contingut de les imatges.
Hi ha una part més feliç, hi ha una part més, diguéssim, interior, més dramàtica,
i hi ha alguns dels grans pintors catalans de l'època.
No volem donar molts més detalls, perquè, de fet, la presentació d'aquesta exposició,
La Febre d'Or, serà la setmana vinent, per tant, serà el tema central que ens ocuparà
en l'especte aquest fòrum dimecres vinent.
Exactament, la setmana vinent.
Us ho explicarem, quins pintors hi trobarem en aquesta exposició, una mica més al detall.
Només sapegueu això, que és una de les grans apostes,
per començar el nou curs escolar del Caixa Fòrum.
S'inaugura el 15 de setembre, la Febre d'Or, a la Sena de la Nova Borgesia.
Exactament.
Una exposició al Caixa Fòrum.
Que és una exposició que també ve acompanyada d'un cicle de conferències,
des del 19 d'octubre fins al 16 de novembre,
és a dir, quatre dies abans de tancar l'exposició,
i justament l'últim acte, que no és exactament una conferència d'aquest cicle,
és una lectura dramatitzada del col·lectiu En Veu Alta, dirigit per Toló Joan Pere,
a partir de textos de Narcís Oller, treballats per Joan Cavallé, l'autor, el covarenc.
I aquí tornem a retornar el fil de casa.
Exactament, correcte.
Ja us ho explicarem en profunditat dimecres que ve.
Perquè volem conèixer, mira, primer que tot, Carles, et pregunto com us ha anat abans d'entrar ja en el nou curs.
Fem una mica de repàs de com us ha anat el distíc?
Sí, exacte, des de l'última vegada que vaig venir, que devia ser finals de juny, pot ser la primera setmana de juliol,
vam tenir l'exposició a la ciutat de Sagnier, que recordeu que era una exposició...
Anem una mica més endavant d'aquesta època que estem parlant, de la febrador,
anem fins als anys 30, en el qual aquesta burgessia que va fer diners amb la febrador,
va construir una ciutat, és a dir, la Barcelona d'abans de l'època de Sagnier i després és totalment diferent,
entre altres coses, a causa de la febrador, però també a causa del modernisme, del noucentisme,
és una ciutat que creix i es transforma totalment, doncs aquesta exposició la vam tenir fins al dia 14 d'agost
i també durant el mes de juliol vam tenir, com cada any, els esplais i les activitats
per esplais, per nens que estan en esplais i casals d'estiu,
ha sigut un estiu llevat dels 15 dies d'agost que hem tancat, doncs bastant bogudet també.
A complert les expectatives que teníeu, esteu contents de com anar.
T'ho dic perquè l'estiu també és una època d'aquelles que dius, faig coses, però vaja, sé que tot es ralenteix.
Tot es ralenteix, però jo he de dir que a Tarragona, el mes d'agost no...
També per la pròpia dinàmica de la ciutat, que els que vivim aquí molts treballem,
o vivim del sector terciari, i per tant del turisme, dels visitants,
per tant, agost no es para a la ciutat.
I és més, moltes vegades si fas activitats poden funcionar,
i d'alguna manera jo sempre he pensat això i bé, doncs em sembla que la realitat és aquesta.
Escolta que esteu en la línia de fer exposicions que mostrin la història,
exposicions històriques en el sentit aquest, no?
Perquè representa que, com deies tu, la ciutat de Senyere,
la mostra modernista, ara tirem enrere, i en vez de fotografia,
és clar, trobem pintures, però són pintures representatives,
Bé, a veure, no, perquè... sí i no.
Perquè podem arribar a fer-se la rupestre, eh, Carles?
Podríem, podríem, ja hem fet coses, ja hem fet coses.
No, perquè, per exemple, a partir del 20 de desembre tenim una exposició de caire social,
a més d'un tema absolutament d'impacte, com són les drogues,
l'exposició, parlem de drogues, que es treballarà amb les escoles de la ciutat
i del camp de Tarragona, però sí que, d'alguna manera,
sí que és cert que ha coincidit aquestes dues exposicions de caire artístic i històric a la vegada,
perquè també coincideix amb el centenari de la caixa a les comarques de Tarragona.
La caixa arriba aquí l'any 1911, al carrer Girona,
això també ho m'ha explicat aquest programa algun cop,
i, d'alguna manera, tot i que no és fruit,
això és bastant més tardar com a fenomen,
el de les cases de pensions, diguéssim,
per establir un seguit d'ajuts per gent que no tenia res més,
és a dir, la societat civil havia de subvenir les necessitats de la gent
perquè el poder polític en aquell moment no ho assumia.
Aleshores, doncs, és molt més tardar que la febre d'or,
l'aparició de la caixa de pensions, que és l'any 1904,
però sí que, d'alguna manera, suposo que era també per atenuar desgràcies
com les que s'havien donat amb la febre d'or,
vull dir, de gent que havia perdut tots els...
Aquesta exposició de la febre d'or alguna cosa té a veure també amb vosaltres, amb l'entitat?
D'alguna manera, perquè, vull dir, diguéssim,
per evitar aquest estat tant a la intempèrie com es donava en aquestes situacions,
doncs segurament acaben apareixent entitats com la caixa
per, bé, per resoldre situacions difícils i dramàtiques.
I tot plegat on marquem aquest centenari d'establiment de la caixa aquí.
Exactament. I també diguem que aquest centenari coincideix i coincideix des d'ara,
des dels mesos de setembre a octubre,
amb el desè aniversari del Centre Social i Cultural de la Caixa Tarragona,
de la Fundació de la Caixa Tarragona,
que ara és el Caixa Fòrum Tarragona, és a dir, per tant...
Deu anys, eh, que tenim Caixa Fòrum per entendre'ns.
Des del 2001, correcte.
Que tenim activitats impulsades per la Caixa.
Exactament. Com amb el nom de Caixa Fòrum des del 2008,
però els primers set anys es deia Centre Social i Cultural i està el mateix.
Doncs, escolta, teniu alguna data de celebració?
De dir, aquest és justament la data del desè aniversari.
Com que segurament intentarem fer un programa especial aquí...
Ah, és el que t'anava a dir?
És el que t'anava a dir?
No, tu no voldria deixar-ho.
Això serà abans de dezembre, però...
Setembre, octubre, sí, sí, sí.
Ja quan hagi passat Santa Ticle, sisplau.
Ah, sí.
Que no donem tant abans.
Exactament, sens dubte, perquè, a més, a veure,
m'estimo més, diguéssim, no fer-ho coincidir exactament,
sinó que sigui una setmana que es pugui fer alguna cosa interessant
dins dels actes que tenim de restos.
Clar, val, doncs queda emparaulat això, eh?
Celebrarem els deu anys de l'obra social de la Caixa, aquesta raó.
Ah, exactament.
Hem parlat d'aquesta exposició, doncs, inaugural de principi de curs,
jo crec que prou potent, i en parlarem més la setmana vinent,
la Febre d'Or, però teniu ja altres propostes per aquest mes de setembre?
De setembre, exactament.
Cada any, des de fa, em sembla que són tres o potser quatre,
cada any hem fet una exposició de caire...
no sé com dir-ho, psicosocial, segurament, és a dir,
de les emocions, de la felicitat en relació a l'ésser humà,
i en guany, diguéssim, vist que té una arribada al públic,
ens ho demanden...
M'agrada molt, eh?
Sí.
Doncs, en fem una sobre les emocions, que serà tot el mes d'octubre,
però que comença el dia 26 de setembre, que és dilluns,
és a dir, passar de Santa Tecla, quan hi ha...
perquè, o sigui, així com l'exposició,
la gran... una de les grans exposicions de l'any
sempre s'inaugura al setembre per coincidir amb Santa Tecla
i està fet amb aquesta voluntat de ser la nostra intervenció
en el programa de les festes,
sí que intentem els cicles de conferències de començar després,
perquè seria una mica un disperat intentar començar aquella setmana
o la setmana abans, perquè ens trobaríem sols.
Doncs això, el dilluns després de Santa Tecla,
les emocions i la por.
La por...
Emocions, que a veure, es faran conferències cada dilluns?
Cada dilluns, cada dilluns, a les set de la tarda,
que això també ja estem acostumats que és a les set, no?
Exactament.
A conferències cada dilluns sobre diferents emocions,
mireu, curiositat, ràbia, culpa, vergonya,
i dius que comencem per la por?
Per la por, per la por.
Comencem per la por i comencem, diguéssim,
amb un catedràtic de psiquiatria de la Rovira i Virgili,
és a dir, també juguem a casa,
i pel filòsof Josep Maria Terri Cabres,
de la catedra Ferrater Mora,
de la Universitat de Girona.
En aquest cas,
tret de l'última conferència
que la dona el coordinador
de l'exposició,
perdó, del cicle de conferències només,
la resta són diàlegs,
és a dir, són visions diferents
del mateix tema,
en aquest cas des de la psiquiatria
i des de la filosofia.
En altres casos,
des de això també,
la recerca mèdica
i la psiquiatria,
o en el cas, diguéssim,
de la curiositat,
doncs Jorge Váquezberg,
el director científic
de la Fundació La Caixa,
jo no m'he conegut
per la seva enorme
curiositat intel·lectual,
doncs pràcticament
per tot,
jo he viatjat molt
per l'estat espanyol amb ell,
i us asseguro
que és una persona
que s'interessa,
bueno,
és una enorme curiositat
i ell, tot i que científic,
suposo que parlarà
més de la curiositat científica,
però com una,
gairebé com un tret de caràcter,
més que una,
vull dir,
més que investigar
si un part de què ve
psiquiàtricament
o químicament,
doncs aquest anel intel·lectual
de descobrir
què hi ha més enllà,
doncs d'on ens ve.
Això trobo molt interessant,
que és que fareu
cada una de les conferències,
es veurà des de diferents
punts de vista,
per tant,
tindrà més d'un ponent,
diguem-ho així.
Juste, sí,
ja ho dic,
menys el que aporta
tot el públic.
I el que pregunti
el públic,
aquí doncs sempre
hi ha preguntes
i dubtes i...
Es preveuen molt
participatives també,
perquè de fet
és el que dius tu,
tots els cicles
de conferències,
d'aquest caire
psicosocial
sempre han tingut
molt d'èxit.
Sempre han tingut
molt d'èxit
i molta participació
i preguntes,
diguéssim allò,
molt interessants,
per tant,
diguem-ho en temps,
els dilluns,
de tot el mes d'octubre,
ja us ho podeu reservar
a l'agenda
perquè després
passa el que passa,
que allà es formen
cues
i si tingueu present
i vingueu
una mica d'horeta.
A les set de la tarda
els dilluns,
conferències sobre,
cicle de conferències
sobre les emocions,
comencem el dia 26 de setembre.
Exactament.
Ja ho anirem,
també serà motiu
d'un especial.
Exactament.
Cicle de conferències,
exposició a la febre d'or,
Dia Internacional de la Pau.
Dia Internacional de la Pau,
exactament.
Això és el dia 21,
veritat?
Sí, 21.
I aleshores,
a la tarda,
i atenció,
aquí no serà
en l'auditori,
que és on es fan
la major part
de les nostres activitats,
sinó el mateix vestíbul,
és a dir,
només entrar
i hi haurà
un petit concert
a les 6 de la tarda,
o a partir
de les 6 de la tarda,
de Músiques per la Pau.
algunes corals i tal,
que ara no puc avançar
perquè encara
no ho tinc
del tot confirmat,
és a dir,
m'ho han d'acabar
de confirmar,
però que jo crec
que tindrà
aquesta doble dimensió
de música
i de Pau.
És la Setmana Internacional
de la Pau,
tota,
i després,
doncs això,
també hi haurà
alguna activitat més
en el mateix vestíbul
del Caixa Fòrum.
També en podem parlar,
més endavant
serà complicat,
perquè sí,
en podem parlar
de la Setmana del 19.
Sí.
En podem parlar
de la Setmana del 19.
Sí.
A veure,
deies tu que és un concert
per la Pau,
però que és acompanyat
també d'activitats
per veure tota la setmana.
Exactament.
Val.
Doncs ja us ho explicarem
més aprofundament també.
i parlaves d'un clàssic
també del Caixa Fòrum
que a vegades
el deixem allà
en un raconet,
però que té
la seva importància
al canal visual.
Al canal visual.
Bueno,
ho dic perquè
sempre allà
és més discret.
Sí,
sí,
no,
no,
però a més,
de tota manera,
em consta
perquè conec
alguns dels artistes
contemporanis locals,
és a dir,
i sé que és,
ja fa temps que ho és,
una de les cites
obligades,
no?
És a dir,
el canal visual,
per qui no ho conegui,
està a la sala d'exposició
en centrant a mà dret,
a mitja sala,
és una sala
que contínuament
emet vídeos,
emet vídeos
de creació contemporània
dels últims anys
amb una tria
concreta,
temàtica
concreta,
que en el cas
dels últims
mesos de l'any
en tenim un
de
vídeo dansa,
ara jo no sé
si és el primer
que tenim,
a veure,
no,
sí,
correcte,
non-stop,
mostra de
vídeo dansa contemporània,
que és el que comença
aquest 14 de desembre,
és a dir,
comença contemporàniament
sempre amb les exposicions,
i és una mica més curt,
perquè dura fins al dia
16 d'octubre,
per tant,
vídeo dansa.
Acostumava a fer-los durar
un mes,
no?
Sí,
una cosa així,
exacte,
mitja exposició,
més o menys.
I després del 17 d'octubre
al 20 de novembre,
selecció de vídeos
del propi fons,
de Mediart,
de la Fundació
La Caixa,
és a dir,
sabeu que a Caixa Fórum,
en Barcelona hi ha una mediateca,
és a dir,
per tant,
hi ha una biblioteca
especialitzada en art,
que té un fons important
de peces de vídeo.
Doncs,
d'aquest fons
se n'ha fet una selecció,
diguéssim,
d'art televisiu,
d'art visual,
que es podrà veure,
doncs,
és el 17 d'octubre
al 20 de novembre,
però abans,
això,
vídeo dansa contemporània.
Les creacions audiovisuals
sempre estan en projecció,
contínuament,
no tenen horaris.
Sempre,
contínuament,
exacte.
I penseu que en el cas
aquest de la vídeo dansa
no són peces filmades,
és a dir,
no és dansa filmada,
sinó que és dansa
pensada expressament
per ser filmada en vídeo,
és a dir,
els creadors
han pensat
aquelles peces
perquè siguin filmades
en vídeo
més que vistes
en directe,
és a dir,
és una diferència.
Doncs fixa't que jo em pensava
que era una altra cosa.
Dansa filmada.
Em pensava que eren
les projeccions
que a vegades es fan
per acompanyar
una peça de dansa.
No,
són peces de dansa
pensades
per ser vistes
a través d'un
mitjà tècnic
com és això,
una filmació.
Molt bé,
doncs veus,
això també
té una altra entrevista.
Carles,
no pararem.
Intentarem,
exacte.
Ara es tracta,
es diu Non Stop,
la mostra aquesta
de vídeo dansa,
doncs bé,
nosaltres també
Non Stop,
ara fins a la setmana
de Sant Joan.
Bé,
potser pararem
alguna Bernadal,
no?
Sí,
i vinga,
va,
va,
o menjarem
els torrons junts.
No n'estop,
no n'estop.
Això ho farem,
l'Espai Caixa Fòrum,
com ja és habitual,
normalment els dilluns,
entre una i dos quarts
de dues,
excepte,
mira,
ja la setmana que veu
canviem perquè tot aquí
depèn un moment que...
Fem com la lliga,
aquesta BBPA,
no?
Que la primera setmana
ja no la fan,
la segona sí,
però la tercera ja no
perquè ja s'eleccions van.
Doncs això,
intentarem no embolicar
tant el personal,
però la idea és
aquesta cada dilluns,
però quan hi ha
una inauguració d'exposició
desplacem la setmana,
doncs en aquest cas
dimecres.
Dimecres serà
la setmana vinent
amb el Carles Marquès.
Només ràpidament,
Carles,
que acabem ja la secció.
Això és només,
eh?,
el que tenim previst
per setembre,
imagineu-vos,
però ja teniu,
com a mínim,
programació tancada
fins a desembre.
Fins a desembre.
Tot l'any.
Ens pots dir alguna
bomba que hi hagi
d'aquí a desembre?
Bomba, bomba,
bomba,
Tarragona Urbana,
si us recordeu,
de cada any,
el mes d'octubre,
a més,
vull dir,
està molt,
molt consolidat
i bé,
vull dir,
com sempre hi haurà
música,
dos concerts,
projecció,
exhibició d'art urbà,
és a dir,
de graffiti,
on podrà participar
també el públic.
Bé,
vull dir que jo crec
que això de Tarragona Urbana
al final s'ha convertit
en una de les dates
en aquesta ciutat,
a tenir en compte.
Com us plantejava
aquest nou curs,
hi haurà una miqueta
de tot,
jo recordo
un grup exposicions,
ja veiem que sí,
conferències també,
concerts,
per tant música,
concerts també,
activitats infantils.
Activitats infantils,
no sé per què et preguntes.
Ah,
ara he posat la porta,
ara em diré que no n'hi ha.
No,
no,
però vull dir que
t'interessa ara.
Oh, clar,
m'interessa molt.
Tenim,
i també sabeu
que comença
una mica més endavant
i allò ha començat
el curs escolar,
per tant,
al setembre no n'hi ha,
però sí,
hi haurà activitats
de cap de setmana,
activitats familiars
a partir
de la segona setmana
d'octubre,
un espectacle familiar,
el dia 16,
ho es diu
Bocal Tempo,
i això,
i després hi ha pràcticament
cap de setmana,
o setmana sí,
setmana no,
fins a final de curs.
Doncs escolta,
molt content
que estic de retrobar-te,
Carles,
i de que continueu
programant coses
al Queixa Fòrum
de Tarragona.
Gràcies a vosaltres.
Fins dimecres, eh?
Fins dimecres, dimecres.
Gràcies, Carles Marquès
del Queixa Fòrum.
Gràcies.