Sintoria de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
en aquest dijous tan ennubulat, tan gris,
fins i tot en pluja i amb temperatures i ambient fred,
dijous grassa, això sí, dia de tradicions gastronòmiques
per anar omplint l'estómac en aquestes festes de Carnaval
que ja tenim aquí al damunt.
Una Tertúlia, avui hem convidat de perfil polític,
en tenim tres dels quatre que havíem convidat,
esperem que el quart s'incorpori de seguida,
però de moment tenim Rosa Rossell, regidora del grup municipal d'Esquerra
i tinent d'alcalde de Patrimoni. Rosa, molt bon dia.
Bon dia.
I tenim també els regidors del Partit Popular, Jordi Roca, bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
I de Convergència i Unió, Raül Font, bon dia, Raül.
Bon dia, bona hora.
Amb ells tres de moment i esperem que el quart s'incorpori de seguida.
El quart contartuli és Joan Seneuges,
regidor del grup municipal socialista.
Esperem poder parlar de política,
perquè avui la política també té un protagonisme especial,
més enllà també que el futbol ens deixa una bona notícia,
com és la victòria del Nàstica ahir a la nit al camp del Gerès.
Suposo que el Raül Font, que està en seguida del Nàstica,
estarà especialment content.
Bastant, bastant, bastant.
Ja podrien fer una tertúlia esportiva avui, quasi, no?
Com els tindons.
No hi havíem pensat.
És que això que juguin en dimecres...
Trastoca.
Cost a acostumar-se, no?
La veritat és que sí, de tota manera,
hi vaig anar a veure el CBT
i vam sortir desencissats
perquè va haver-hi un segon quart molt dolent
i no vaig poder veure el partit.
Però, vaja, estava puntualment informat dels resultats i satisfets.
Molt bé. Doncs el futbol és notícia, però la política també és notícia,
entre altres coses, perquè ahir l'alcalde va fer
una conferència de balanç dels quatre anys del mandat,
que ja està en la seva recta final,
i m'agradaria compartir avui amb els regidors que tenim a la tertúlia
les valoracions, el que va dir bàsicament l'alcalde.
Hi ha una coincidència general, fins i tot en alguns titulars,
els que hem explicat nosaltres aquest matí als informatius
o en alguns diaris,
en què l'alcalde el que va remarcar de manera sintètica
és que la Tarragona d'avui està molt millor que la Tarragona
de fa quatre anys.
I a partir d'aquest titular, podríem dir,
va desenvolupar tota una sèrie d'arguments.
Així que avui tenim membres del govern i de l'oposició.
Primer demano als membres de l'oposició
que responguin a aquesta pregunta.
Tarragona està millor avui que fa quatre anys,
com diu l'alcalde, Jordi?
El que passa és que hauria de dir amb què, amb quina mida,
perquè les percepcions no es poden, m'agradaria.
El millor o pitjor és no hi ha on veurem.
Hi haurà coses que han millorat,
hi ha coses que no han millorat,
hi ha coses que han anat a pitjor.
El balanç global,
en definitiva els jutges ho jutjaran el 22 de maig,
el 27 de maig.
22.
22 de maig, exacte, el 22 de maig.
Però jo crec que hi ha coses que no han anat a millor.
De fet, jo crec que a Tarragona té amenaces
que potser en tenia algunes fa quatre anys,
que aquests quatre anys s'han vist incrementades,
com per exemple l'amenaça sobre la capitalitat de Tarragona,
que l'alcalde ha sigut tou defensant-la,
i després hi ha coses que han millorat, evidentment,
perquè les coses també hi ha algunes coses que milloren,
això és evident.
Claps i oscurs, per tant.
Claps, clars i oscurs, no?
Hi hauria coses bones i coses dolentes.
Jo crec que el balanç no és tant per tirar coet.
El que passa és que, clar,
que ha de fer l'alcalde que ha dit que ho ha fet bé.
Cadascú defensa, evidentment...
El que no dirà que ho ha fet malament.
Raül.
Bueno, jo començo per dir que no.
Evidentment no vaig estar i no vaig poder sentir
la conferència de l'alcalde.
Tinc les referències, doncs, bàsicament vostres
a través de la ràdio aquest dematí
i d'alguna cosa dels mitjans escrits,
però jo crec que s'ha d'interpretar
amb clau absolutament electoral, no?
No hem d'oblidar que falten dos mesos
perquè comencin les eleccions
i en un període pre-electoral
de primera fila,
doncs es diu el que s'ha de dir, no?
I jo crec que...
Però la Tarragona d'avui és millor
que la de fa quatre anys?
Jo, a veure, les societats avancen,
la societat del benestar ha anat avançant
durant aquests anys
i és evident que la Tarragona d'avui
està millor que la de fa quatre anys
i que la de fa 40 i que la de fa 80 anys, no?
I la que teníem a l'època dels romans, no?
Però jo crec que...
No ho sé, no ho sé, eh?
No ho sé.
Bueno, ara ja li surt la vena...
La vena de l'ajuda del patrimoni.
Em surt el tàrrecó viva a la fora del terra.
Li surt la vena del tàrrecó viva a la Rosa, no?
No, a veure, jo crec que en alguns aspectes
s'han perdut quatre anys, crec que jo, no?
És a dir, vam assistir a un inici de legislatura
on se'ns conjugava el verb desencallar
amb totes les temps verbals possibles,
amb subjunctiu, amb imperatiu, etc.
Però segons l'alcalde aquesta etapa
ja s'ha acabat, la dels projectes.
Sí, bueno, però...
Ja s'han desencallat els projectes.
Però continuen sent projectes
i continuen estant escrits en un paper, no?
I s'ha de veure si efectivament això
en els propers anys es podrà continuar plasmant
amb realitats palpables, no?
Allò de Sant Tomàs, no?
Que ho has de tocar
per veure que efectivament sigui així, no?
Rosa, Rosa Rossell.
Està millor la terrauna d'avui que la de fa quatre anys?
I tant que sí.
I ja sé que, doncs, els que han parlat primer que jo
no els hi quedava altra obligació
que dir el que han dit,
però, a veure, jo no vaig ser a la conferència del senyor alcalde
perquè estava en un tema que em pressuposo que en parlarem després,
que és les qüestions de la sanitat pública.
Ahir van operar la meva mare
i vaig patir la sanitat pública
i no hi vaig poder ser.
Però jo estic absolutament convençuda
que estem millor.
És evident que hi ha coses que estan encallades,
que ja ens hauria volgut agradar poder solucionar coses,
però les coses que tenim encallades
no ha sigut per voluntat municipal
o per deixadesa municipal,
sinó perquè han intervingut altres administracions
o qüestions que han sigut de força major.
Però jo estic molt convençuda
i la veritat és que així ho aniré defensant
on convingui que Tarragona està millor del que estava.
I jo no vull dir que estés malament en aquell moment.
Tenia coses que estaven com estaven
i que ara les hem millorat.
Que no agrada sentir-ho, doncs, nois, ho sento,
però la veritat és aquesta.
Vull dir, no hem de matar tot el que és gras.
Jo ja entenc que estem a precampanya electoral
i que, per tant, hem de dir,
hem de desacreditar a la persona que està al poder.
Ja ho sabem.
A les campanyes electorals es fa això.
Però jo el que demano és que ens surti una mica
la vena tarragonina i que siguem capaços
d'acceptar, doncs, les coses que aquest govern ha fet bé
i que ha millorat la ciutat i que, doncs, la ciutat està millor.
Deixi'm saludar el quart contartuli que ja ha arribat.
Joan Sanuges, enregidor del grup municipal socialista.
Joan, molt bon dia.
Molt dia.
Amb ell completem, doncs, això, la representació dels quatre partits
que tenen representació a l'Ajuntament de Tarragona.
Joan, començàvem parlant de la conferència de l'alcalde.
Amb aquest titular, bàsicament, que diem
que la Tarragona d'avui és millor que la de quatre anys,
està molt millor que la de fa quatre anys.
Coincideix el representant del grup socialista de la Tartuli,
m'imagino.
És que és innegable, no?
Es pot negar.
Això, el Jordi i el Raül Font...
Fora a negar una realitat, no?
Nosaltres ho hem rebatut.
Que està constatada.
Tu no hi eres, Joan, però nosaltres ho hem rebatut.
Jo, com que arriba un oudic, que és innegable,
no sé el que heu dit, però, bueno, és innegable.
I en què s'argumenta aquesta frase o aquesta consideració?
Bueno, mira, he sentit que la Rosa,
com que he arribat ara, he sentit que la Rosa
parlava de temes desencallats o tal.
No, bueno, però, escolta'm,
des del dibuix que teníem,
o la carpa aquella que vam fer de la façana marítima,
que només era la carpa,
hasta que s'està fent el projecte,
passant pel tema de la EOI.
Estic parlant des de fa temps, de coses de fa anys, no?
A coses més recents, no?
Per exemple, teníem un pla integral,
que era el de Camp Clar, que estava aturat,
i ara, bueno, jo quan l'OEGA vaia portàvem dos anys
i no hi havia hagut res, no?
Hasta, doncs, veure que s'ha posat en marxa
la brigada d'intervenció ràpida, no?
Amb 7.000 o 8.000 actuacions que ja portem,
no sé quantes, un munt, no?
Passant per després, doncs,
tot el tema del tema cultural, no?
Bueno, escolta, jo no sé si el mes d'abril
posarem en marxa el Teatre de Tarragona
o si era el mes de maig, però, bueno,
vull dir, està claríssim que també estava encallat
i s'ha desencallat, no?
He posat una sèrie d'exemples.
Però és que, a més, jo crec que hi ha una cosa a destacar.
A veure, que l'alcalde la va destacar
ahir al moment de la conferència.
En un moment de crisi,
en un moment de crisi,
crisi important, la crisi més important
des de l'any 29,
des de començaments del segle passat,
doncs, en un moment de crisi,
Tarragona ha sigut avançant.
Tarragona ha sigut avançant.
I això és importantíssim,
perquè, clar, en un moment de bonança,
tothom va, és allò, no?
Tot corre, no?
En canvi, en un moment de crisi,
les coses es ralentien i tal.
I en aquesta ciutat, això no ha passat.
Això no ha passat.
Sembla que potser comença a passar ara,
però no serà per l'Ajuntament,
sinó per les altres administracions
que potser no fan el que s'havia promès,
el que s'havia de fer, no?
Però en un moment de crisi,
crisi importantíssima,
que aquesta ciutat hagi sigut avançant,
amb els exemples que he posat,
n'hi ha molts més,
ahir l'alcalde em va treure així com a 30 o 40 exemples,
jo no he posat només aquests.
Però això és importantíssim
i és innegable que s'avançen.
Feta, doncs, aquesta primera ronda d'intervencions,
a veure, projectes s'han callat,
si no els grans temes de ciutat
que estaven pendents de resolució s'han acabat.
Jordi, endavant.
A veure, aquí hi ha una cosa,
és evident que aquest equip de govern
s'haurà gastat o haurà invertit
o gastat el que es vulgui dir uns mil milions d'euros.
Evidentment, amb una quantitat d'així
es fan un munt de coses, és evident.
Però hem passat d'una ciutat
que guanyava les candidatures
a les que es presentava,
com ara el Patrimoni de la Humanitat,
que ho vam guanyar
amb la participació activa del Partit Popular,
a perdre, doncs,
capitals culturals,
jocs del Mediterrani en primera instància,
etcètera.
És així, és així.
Aquests quatre anys, què ens deixen?
Ens deixen que Tarragona ha perdut el tren,
l'estació que passa de...
Si nosaltres fem la línia Madrid-Saragossa-Barcelona
no passa per Tarragona,
l'esforç que es va fer d'estirar-ho fins a parafort,
que es pot criticar o no,
però a Tarragona aquella línia de vent no li tocava,
ara s'ha fet al revés.
La línia Madrid-València-Barcelona,
que sí que passa per Tarragona,
s'ha estirat i s'ha tret fora de la ciutat.
Primer amenaça greu.
La capitalitat de Tarragona s'ha posat en perill.
És que la teníem perduda.
I no s'ha defensat.
El que passa que després,
la resistència del territori s'ha imposat
a una llei que volia deixar de Tarragona
sense capitalitat provincial
i de moment està en un calaix.
No està liquidada.
Tenim la ciutat,
han pujat tots els impostos.
Han pujat els bònus d'autobús.
a canvi de regalar 40.000 euros
amb gratuïtat d'estudiants.
Però, bueno, han pujat molt més els altres tiquets.
Ha pujat l'aigua, ha pujat la brossa,
ha pujat el deute d'una manera bestial.
O sigui, el deute del darrer any, sobretot,
ha sigut enorme.
Ens han deixat una ciutat,
deixaran una ciutat,
una herència molt enverinada.
El proper que vingui tindrà molts problemes,
sobretot perquè no tindrà marge financer per operar.
És a dir, si, per exemple,
Déu no ho vulgui,
amb el mercat tenim algun problema,
el proper govern no podrà,
no tindrà marge de maniobra.
És a dir, tindrem greus problemes.
I després, tu et pots gastar molts diners,
però això no és gastar-se els diners
i oblidar-se'n.
Hi ha obres importants de la ciutat,
com és la comissaria de la Guàrdia Urbana
o el teatre,
que resulta que l'empresa portava molts mesos
que fins i tot nosaltres havíem demanat
què passa amb aquest tema,
què passa amb aquest tema,
i ens deien que no,
que estaven treballant per dintre
i resulta que teníem molts problemes
i que ja veurem ara com queda,
perquè l'empresa que vingui dirà,
escolta'm, que ja veurem.
Jo crec que algunes coses s'han fet bé,
és evident,
hi ha coses que s'han augmentat
i que nosaltres fins i tot hem votat a favor
i hem recolzat l'equip de govern,
però a l'aver, el deute,
és molt més gran, sens dubte.
Raül, ja els demano intervencions
una miqueta més breu, sisplau.
Sí, a veure,
obres són amores,
és a dir, jo crec que sí, home,
perquè és clar,
hem estat una legislatura
on s'han encarregat molts projectes,
s'han fet molts plans d'actuació,
s'han redactat molts programes,
s'han fet moltes comissions d'estudi,
senats, assessorant, etcètera,
amunt i avall, no?
Però jo crec que hem tingut quatre anys perduts
i em remeto a les proves, no?
El Sant Jordi continua sent un solar,
l'Escola Oficial d'Idiomes,
per molt que es parli,
es digui,
continuen impartint les classes al Vallellana,
i ja veurem què passarà el curs que ve.
El Teatre Tarragona, de moment,
no es podrà inaugurar abans d'acabar la legislatura,
pel que sigui,
perquè l'empresa ha fet fallida, etcètera,
però tu no pots anar traient pit i xulejant,
dient jo soc millor que tu,
jo inauguraré,
perquè tu no has sabut fer,
i després ser presoner de les teves pròpies paraules.
O el propi Mercat Central,
que ha quedat completament,
vull dir,
han sigut quatre anys perduts
i encara no tenim,
per cert,
el finançament.
Això sí,
ho deia en Roca, no?
Alguna cosa s'ha fet,
i esclar que s'ha fet,
s'ha fet, per exemple,
a la piscina de Riu Clà i Comar,
gràcies als fons del Pla Zapatero,
per exemple,
però jo crec, sincerament,
que més enllà de les promeses
i de les bones intencions,
jo crec que ha sigut una legislatura
molt grisa,
molt mediocre,
de molt voler arribar a les persones,
però les persones el que necessiten
és que se'ls ajudi a contribuir,
que hi hagi unes situacions
on es pugui trobar feina,
on pugui millorar el seu nivell de benestar,
on es puguin millorar les prestacions
que des d'un ajuntament
es poden donar, no?
I en aquest sentit,
tampoc crec que hagi sigut tan espectacular.
Ei, he començat dient
que el senyor Sanoges encara no havia arribat,
dient que és evident
que estem millor ara
que fa 4 anys
i que fa 40 i que fa 80,
perquè les societats evolucionen
i la ciència i la tecnologia millora, no?
Però jo crec, sincerament,
que no n'hi ha prou
amb bones intencions.
Jo crec que el ciutadà
i el ciutadà que ens escolta
segur que ho podrà jutjar,
el ciutadà el que vol són resultats, no?
I en aquest sentit,
ha sigut un govern no resultadista,
és a dir,
no ha assolit els objectius
que s'havien marcat al començament,
potser perquè s'havia posat
un llistó molt alt,
però jo crec que això ha generat
una certa frustració,
decepció a la ciutadania.
Rosa.
A veure,
jo, permeteu-me
que desvio una mica.
A mi em sorprèn
ara
la intervenció del senyor Raül Font.
Perdó,
deixa'm parlar,
jo hi he estat calladeta
i mossegant-me la llengua.
A veure,
a mi,
que el senyor Roca,
que no ha governat a la ciutat,
que ha entrat a l'Ajuntament
i ha estat a l'oposició,
faci el discurs que ha fet,
l'hi puc acceptar.
Però vostè,
senyor Raül Font,
que ha estat governant a la ciutat,
hauria de saber,
i té l'obligació de saber,
què és el que el govern municipal
pot fer
i què és el que no pot fer.
perquè vostè està parlant
de moltes coses
que el govern no ha fet
i vostè sap positivament
que són coses
que depenen
o bé del govern central
o bé de la Generalitat de Catalunya.
I que són coses
que hi ha problemes
que venen de molt lluny
i que l'alcalde,
sigui del color que sigui,
moltes vegades
no pot solucionar.
I això vostè ho hauria de saber.
I torno a repetir
el que he dit abans.
Estem en campanya electoral
i hem d'anar estripant
i hem de matar
tot el que és gras.
I ja està.
La meva intervenció
l'acabo aquí.
Vull dir,
és inútil avui
parlar
de si el mercat central
està així o està aixà.
Com el va deixar vostè
el mercat central?
Tots ho sabem
com el va deixar.
Què passa amb l'Escola Oficial d'Idiomes?
Feia 20 anys
que l'Ajuntament de Tarragona
no era capaç
de donar un espai
per a l'Escola Oficial d'Idiomes
i ens la vam trobar
com ens la vam trobar.
Quin problema té el Sant Jordi?
És un problema municipal?
El problema
que el Sant Jordi
no s'hagi fet?
El govern municipal
no ha anat perseguint
el Sant Jordi
exactament com el va perseguir vostè
quan era la seva responsabilitat?
Va, home, va.
Siguem seriosos.
Joan.
Sí, jo destacaria.
A part d'això,
és que el senyor Raül Pón
ha dit una sèrie de coses
ja que els han fet, vull dir.
per això m'han llogat.
No, no, no, no.
Vull dir que ens ha donat coses
a favor nostre.
Al final farem un debat
sobre l'estat a la ciutat.
Són innegables, no?
Són innegables.
El César el que és del César.
Exacte.
Són innegables.
Ells en reconeixen algunes,
les altres no les reconeixen,
però algunes les reconeixen.
Jo, d'aquesta legislatura,
perdó, d'aquest mandat,
assenyalaria dos coses, no?
La qualitat democràtica que hi ha hagut, no?
Això és important.
O sigui, sortíem d'abans,
ho tindreu que reconèixer,
bueno, sortíem en una situació
complicadíssima de l'anterior mandat.
Això se n'ha de dir en números,
és que el que està dient
és una barbaritat, senyor Saneurgis.
No, home, els números te'ls dic.
Què vol dir?
Del Partit Popular.
Del Partit Popular.
Resulta que al mandat anterior
vau sortir partits, no?
Uns senyors cap aquí,
els altres allà.
I això és poca qualitat democràtica?
Sí, home, és clar, per supòs.
Per supòs, per supòs.
Així és la qualitat democràtica
per vostès els partits
que funcionen a la Bulgara.
És l'estabilitat.
A la Bulgara, no.
A la Bulgara, no.
Vostès han tingut una crisi de govern.
Mira, quan un senyor,
quan un equip de govern,
un equip que està manant de govern
o del que sigui,
que està manant
i té problemes que el seu saldí en van,
vol dir que alguna cosa no funciona, d'acord?
Això vol dir falta de qualitat democràtica
dins del seu grup.
De vostès quatre no repeteixen.
Molt bé.
Han tingut una crisi de govern
que amb governs municipals
és inaudit.
El soci del PSC, Esquerra Republicana,
estava dient que al POUM
no se li havia consultat
i han tingut problemes greus.
Han tingut desavenències,
però nosaltres no posem en dubte
la seva qualitat democràtica.
I quan van fer l'altre POUM,
el regidor d'Urbanisme,
no el coneixia.
Ja ha acabat el senyor Roca.
Sembla que li haigui tocar la llaga,
però avui l'oposició sí que el coneixia.
Saben que van dir vostès?
Saben que van dir vostès?
Senyor Roca, ho sento.
Els hi demano.
És una llaga que la tenen,
que la tenen.
Actualitzem la telemòria.
El seu equip al mandat anterior
va sortir disparat,
un cap aquí i l'altre cap allà.
I publiquen la telemòria d'esperer.
Un moment, Jordi, un moment.
És una barbaritat.
Sí que li toco la llaga, ja ho sé.
No, no.
No parli d'actituds democràtiques,
perquè el seu partit,
amb 30 anys, té una història
que Europa no la tenen.
Ja ho sé, senyor Roca,
però calmi, home, no passa res.
Jo l'he escoltat.
Escolta, escolti, vostè.
Bravo, bravo, molt bé.
Em sembla una barbaritat,
senyor Sonaújo.
Estan vostès d'un...
Estan sortits de mare.
Estan dient coses que sí.
L'oposició és el perro de l'hortelano.
S'estan ficant amb la gent
en donant escutó.
Senyor Roca, sisplau,
jo ara l'he escoltat.
Intento escoltar-ho.
Un moment, reordenar la tertúria.
Ja sé què li fan.
No li permetto que digu
segons les barbaritats.
No n'hi dic cap barbaritat,
que la senyora Maria Mercè Martorell
se'n va al seu grup
és una barbaritat
o és una realitat.
Escolta, no, ja no ho sé.
O que el senyor Mallor
se'n va a anar d'altre.
No, dos, dos.
Per això li he dit
que va sortir trencant.
Però ara estic parlant
i he començat a parlar.
Senyor Sonaújas,
no sigui...
És que estan vostès.
Molt bé.
Senyor Roca, a veure, sisplau.
No sé què els hi passes.
Reordenem, si em deixen,
reordenem la tertúlia
perquè l'oient pugui escoltar
exactament què diu cadascú de vostès.
Joan Sonaújas, a veure si pot acabar.
El mandat anterior
va acabar com el Rosario de l'Aulora
per no entrar en més temes.
Aquest mandat què hi ha hagut?
Hi ha hagut una estabilitat total.
Una estabilitat total.
Els dos socis que estàvem al govern
han mantingut una estabilitat total
durant tota la legislatura.
A més a més,
ens hem aprovat els ciutadans.
Com?
De dues maneres.
De diverses maneres,
però de dues maneres.
una primera amb els regidors de barri o de zona.
Cadascú tenim una zona
i estem anant,
no hem anat,
sinó que estem anant encara,
i fins al dia 22 segurament que ho farem,
estem anant als barris
a parlar
amb els ciutadans del barri,
amb les institucions, etcètera.
També hem creat,
a posar així com que jo recordi ara,
tres consells,
hem creat tres consells,
un que és el Senat,
el del Consell dels Infants
i l'altre del Consell de Territori,
tres consells per escoltar els ciutadans.
Per tant,
la qualitat democràtica
que hem donat a l'Ajuntament
no la tenia el mandat d'abans.
Perquè qualitat democràtica
vol dir que parlis
amb els teus concitadans
i que els donis els camins
perquè puguis parlar.
Això ha sigut un avenç
innegable
respecte als mandats anteriors.
Els mandats anteriors.
Pareu, si us plau.
Ja veig que haurem de fer
una tertúlia molt més llarga.
El senyor Roca m'ha pres
tot el temps.
Està fent un míting,
ara que vostè està fent un míting,
senyor Senat.
No, no, no,
jo no ho nego,
estic fent un míting.
Si podem fer tots els mítings
que vulguin,
però el temps és el temps.
Sembla que aquí
les tertúlies massa curtes.
Només això,
una cosa,
un tema que ha fet el senyor Roca
que s'ha equivocat.
Els impostos,
la pressió fiscal
ha baixat un 23%.
Simplement li dic això,
enteríssim.
A veure, Raül Font,
i Jordi Roca,
preu menys, sisplau.
Jo crec, sincerament,
una mica amb la línia
del que deies abans
de reorganitzar la tertúlia,
jo crec que en aquests moments
no estem donant
als oients
de la vostra ràdio
la tertúlia
que s'esperaria
de la classe política
de la ciutat.
Jo crec que els ciutadans
el que volen
és que la classe política
es posi d'acord,
busqui punts d'encontre,
punts de trobada
per resoldre
grans problemes de ciutat
i que aquesta política...
Com per exemple,
el POU,
seria un bon exemple,
que ahir va destacar l'alcalde
per la participació
també dels partits
de l'oposició.
Per exemple,
i moltes altres coses,
però aquesta política
de dir,
no, senyoreta,
jo més,
i vostè encara més,
i vostè com és
que no ho va fer bé.
Escolti'm,
hem de mirar cap endavant
que és el que pretén
el ciutadà
perquè tots aquests retrets
no ens porten enlloc,
no?
Senyor Soneuja,
que vostè digui
que l'anterior govern
de fa quatre anys
es va desestabilitzar,
és cert,
però pregunto,
qui ho va desestabilitzar
o qui va contribuir?
Jo no.
A lo millor,
miris vostè,
miris vostè en el seu partit,
miris vostè internament
el seu malic del seu partit
a veure
si no va haver-hi
alguna acció
amb algun determinat regidor
del grup de Convergència i Unió
que potser va anar
amb aquesta línia,
no?
Per tant,
jo crec que aquesta...
Ni una sola.
Bé,
doncs vostè dirà el que voldrà
però els oïdors
de Terrona Ràdio
tenen memòria.
Si soc el primer secretari
del partit
i ho era llagón
i que li puc assegurar
de primera persona.
Perfecte.
Doncs dit això,
dit això,
jo crec que aquí nosaltres
el que s'ha de fer
és resoldre els problemes
de la ciutadania,
la ciutadania té molts problemes
i els ciutadans
se'n comencen a donar en compte
que aquests anys
de promeses
i promeses
i promeses
com que també les han vist
del seu company de partit
Zapatero,
m'imagino que fan una translació,
fan una aproximació,
fan una derivació
cap a lo que és
l'Ajuntament de Tarragona
i suposo que tots tenen clar
que el fet
que l'alcalde ahir
demanés quatre anys més
és un reconeixement
el fracàs absolut
de les propostes
que havien tingut vostès
d'aquí quatre anys
a l'inici de mandat
perquè quan va iniciar el mandat
no ho deien això,
que necessitarien vuit.
Van dir,
en quatre anys
ho desencallarem tot
i ho farem tot, no?
Jordi.
Bé, pel que fa
a qualitat democràtica
s'ha de dir
que un dels trànsfogues
o un dels que va trencar
l'equip de govern anterior
està a sou
de l'actual govern.
Això ja podríem parlar.
Qui està a sou del govern?
Agustí Mallol, home.
Del govern, no.
Crec que està molt equivocat.
Mira-te els pressupostos
i veuràs com no el trobes.
Ah, Cirusa, sí, home,
està col·locat
i està com a assessor pedagògic.
De totes maneres,
hi ha moltes coses
que no es poden medir,
per exemple, la proximitat.
El Consell Assessor
dels infants,
que està molt bé,
escoltar els nens i tal,
però de la ciutat
es poden fer algunes coses més.
Gastar-se centenars
de milers d'euros
amb què els infants
facin l'arbre dels desitjos
és molt bonic,
és molt tendre.
Però és que, per exemple,
la partida per programes
de foment de l'ocupació
segueix congelada
des de l'any 2007.
Mentida.
Va passar de 608.000 euros
a 610.000 euros.
el 2008,
el 2009,
el 2010
i el 2011
610.000 euros.
Jo ja sé que vostès creuen
que des de l'Ajuntament
no es pot crear ocupació,
però Tarragona està pitjor.
Jo crec que fa 4 anys.
És que la gent està a l'atur.
És que la gent té problemes
per pagar la seva hipoteca.
és que el que resta més brut...
Les hipoteques són culpa
de l'Ajuntament.
El 2007
va començar la crisi.
No se n'ha d'entendre.
Et pots anar a barallar
amb els bancs?
El 2007
estava tot un 8,9%
d'atur a tot el país.
Vostès no fan res.
Per vostès,
la creació d'ocupació...
Què pot fer vostè
com a regidor de l'Ajuntament
perquè els bancs
solucionin el problema
de les hipoteques?
M'ho vol explicar?
Jo ja sé que vostè no pot fer.
Doncs vam presentar una moció.
Vam presentar una moció
per ajudar.
O sigui, vostè admet
que era una moció inútil
la moció del seu grup.
No, no és inútil
presentar mocions.
Però vostè no acusi
a l'Ajuntament
que pot fer alguna cosa
per les hipoteques.
Senyors,
contertulis,
si em permeten
és que la tertulis
se'ns escapa de les mans
i només se'ns queden 7 minuts.
Se'ns escapa
en el sentit que
per no fer un monogràfic,
perquè d'això n'hi haurà temps
durant els propers mesos
fins a les eleccions
de parlar
de l'estat de la ciutat.
M'agradaria tractar,
encara que sigui breument,
un altre tema
que va més enllà
de l'àmbit local
però que té una incidència
és evident també a Terrona
que és el tema
de les retallades
en matèria de sanitat
anunciades ahir pel conseller
amb equipaments,
obres,
més llistes d'espera.
Molt ràpidament,
molt sintèticament.
Joan Sanouges,
opinió del PSC
sobre aquests anuncis
del conseller de sanitat.
Jo entenc que estem
en un moment de crisi
i la major
es hem de fer retallades
però lògicament
amb sanitat i amb educació
jo crec que no es tindrien
que fer res.
Clar,
hem de retallar
perquè resulta
que renunciarem així
a 500 milions d'euros
de l'impost de successions.
Doncs clar,
si renuncim
a una cosa
que afecta
el 5%
de tota la població
de Catalunya
i canvi la sanitat
i l'educació
afecten
el 100%
de la població.
Per tant,
això són prioritats
d'un govern
cada una té les seves.
Jo lògicament
aquestes no són les meves
i les criticaré.
Jo em sembla terrible,
de veritat.
Aquest dematí
he estat escoltant
a Catalunya Ràdio
l'entrevista
que li han fet
al conseller
i m'ha semblat indignant.
M'ha semblat indignant
i potser encara
me n'ha semblat més
pel problema
que jo m'he trobat familiar
ahir.
Vull dir que vaig
tindre que anar
a la sanitat privada
per poder solucionar
un greu problema ocular
de la meva mare
perquè a mi
em donaven hora
per d'aquí 3 mesos
per fer la visita
amb una urgència
que quan vaig anar
a la sanitat privada
i ho he tingut solucionat
en dues setmanes.
Vull dir,
és així de clar.
Vull dir,
és un problema,
vull dir,
una persona gran
amb un ull
com el cul d'una mona
per un problema
que doncs
amb una petita intervenció
ambulatòria
que l'hi van poder solucionar
ahir a la tarda.
Jo m'havia d'esperar
perquè em visités
l'operador
3 mesos.
Amb això
ja ho he dit tot.
Jordi.
Si això
ha de continuar
d'aquí en davant
que Déu ens agafi
confessats a tots.
Jordi,
com veu el Partit Popular
aquestes retallades?
Jo les retallades...
Evidentment estic en contra
el que passa
que em sorprèn
d'una manera...
Jo estic
molt sorprès,
molt sorprès
que el tripartit,
els partits del tripartit,
el partit dels socialistes,
després d'haver deixat
l'economia a Catalunya
i a Espanya
com l'estan deixant,
que ara vagin parlant
de retallades
és d'un cinisme tan gran...
O sigui,
és que són uns cínics.
Jo li recordo,
que les declaracions...
I si va començar
el 2008,
2008,
2009,
2010...
No, no.
No ha començat el 2011.
Senyor Sanouges,
el 2008...
I ha arribat el 2011.
El 2008,
el senyor Zapatero
anava dient
que avançaríem a Alemanya
amb PIB.
O sigui que no ens en reiem.
Parlant de retallades
o de PIB?
No ens esbiem.
Sanitat,
sanitat...
Home,
jo estic en contra.
A mi,
si em pregunten,
jo crec que hem de mirar...
O es pot retallar d'altres llocs.
S'ha de retallar de tot arreu.
S'ha de retallar.
Jo crec que,
seria molt fàcil.
Nosaltres ho podríem criticar,
però que els que han deixat
l'economia fet un nyap
ho critiquin,
el que haurien de fer
és estar calladets uns anys,
vuit anys com a mínim.
Està clar.
Està clar que d'aquells fangos
tenim estos lodos.
És a dir,
la situació del país
és la que és
i ara es necessiten
solucions d'emergència
imposades pel propi govern de l'Estat
com a conseqüència
d'un excés
de despesa pública
aquí a Catalunya.
Jo crec que la sanitat
al país està bé.
Tenim un bon nivell de sanitat
quantitativa i qualitativament parlant.
Fins i tot ve gent
d'altres comunitats autònomes
a rebre serveis assistencials
perquè el nivell de la qualitat
de la sanitat catalana
és extraordinari.
Tenim una sanitat,
gràcies a Déu,
universal
on, gràcies a Déu,
tothom pot gaudir
d'un molt bon nivell
d'assistència i prestació sanitària.
Al cap de quants mesos?
A cap de quants mesos?
Vostè m'ha demanat
que no l'interrompís
i ara l'hi torna a demanar a vostè.
Com que m'ha estat interrompint
a tota hora?
No, no, jo no.
Escolti'm,
tenim una sanitat universal,
deia,
però qui l'ha de pagar
a l'univers?
A veure,
siguem realistes.
Tenim una sanitat universal
a la qual tenim drets tots,
però en aquests moments
em consta
que el conseller
Boi Ruïda
està intentant cercar
solucions imaginatives
perquè sense,
o intentant evitar
disminuir al mínim
les prestacions sanitàries
que s'estan donant,
aconseguir
que el sistema
no peti
perquè és que
anàvem
amb la línia
i amb la dinàmica
d'aquests últims set anys
anàvem
amb una
insostenibilitat
d'aquest manteniment
del sistema sanitario.
Inversions anunciades
a Tarragona
en els darrers temps
els hi preocupen
en matèria de sanitat
perquè tenim
un tema de Joan XXIII,
el centre d'alta resolució
de Camp Clar,
això creuen que parilla ara?
M'està parillant,
ja ho he dit.
I tant, que parilla,
ho he dit.
i el de Tortosa.
El senyor Boi Ruiz
i els altres consellers
els hi donaria
simplement
una solució
gens imaginativa.
No treguen
l'impost de subseccions
que són 500 milions
cada any.
Ja està,
amb això
arreglaríem
bastanta cosa.
Gens imaginativa,
però bueno.
Pràctic,
escolti'm,
això...
A veure,
que els que tenen
la trions d'aturada
la 27 d'aturada
vagin caixant-se
d'aturades
fa...
Bueno,
a mi em fa vergonya
l'Iena
perquè és d'un cinisme
desmesurat.
I jo,
a mi m'agradaria
sisplau,
demanar
que deixin d'insultar
perquè és que
estan insultant
a la candidata
a Convergència,
ens estan insultant
a nosaltres
i escolta'm,
es pot debatre
políticament
i d'idees
sense dir
ni a Limanyes
ni a Carroñeros
ni al Perro de l'Hortelano
ni no sé què ni...
Deuen tenir les enquestes
que els hi va molt malament.
Jo no he sentit res
amb això,
perdoneu-me,
però no he sentit.
Que si són poc democràtics.
Jo demanaria que...
Escolta'm,
se n'hoja,
se n'hoja.
Una cosa sí que és certa.
Una cosa sí que és certa.
Vosaltres esteu en el govern,
Convergència i Unió
i també el Partit Popular
està a l'oposició
i crec que esteu actuant
com si nosaltres
fóssim el govern
i vosaltres l'oposició
us esteu defensant.
La feina de l'oposició
és fiscalitzar,
controlar,
criticar el que fa
l'equip de govern
o si no,
quina feina té l'oposició?
Agafar un xapu
i posar-se a acabar
al mig de la cera.
És a dir,
la feina nostra és aquesta
i vosaltres actueu
com si el govern
fóssim nantros
i ens haguéssiu
de criticar nantros.
Em penso que us esteu
penjant medalles
que no corresponen.
No, no, no, no.
Rosa,
les coses són com són, eh?
No, no,
i tant que són com són.
El que passa
és que potser
el que convé
sapiguer-les mirar
i tindre la humilitat
de reconèixer
les coses
que són com són.
Jo espero
d'una alcalde
d'una ciutat
que no insulti
a la candidata
d'un altre partit.
Espero,
és el que espero
i per mi
la democràcia
comença per aquí.
Perdona,
jo no l'he sentit insultar mai.
La democràcia
es basa
en el respecte.
Però en el respecte
mútuo també,
d'acord?
Senyor, senyora...
Es pot haver de fer fotos
i després dir...
Avui m'ha costat
conduir la tertúlia
perquè amb això
estic molt...
Jo volia parlar
més de sanitat
però ja veig
que he tornat
un altre cop
a la política local.
Senyor Laod,
vostè és un sant.
Gràcies, senyor Font,
vostè també ho és.
Raül Font, Jordi Roca,
Joan Sán Eugès,
Rosa Rossell,
quatre regidors
de l'Ajuntament de Terraona
que avui hem compartit
amb nosaltres a la tertúlia.
Que vagi molt bé,
bon carnaval,
per cert,
que vagi bé aquest dijous,
gràcies.
Adeu, bon dia.
Bon dia.