La discapacitat
La discapacitat és un tema d'allò més normal, iniciem una setmana més el nostre moment de ràdio, el nostre espai dedicat a abordar temes relacionats amb aquestes persones, amb aquest col·lectiu, amb les persones que tenim alguna discapacitat.
Benvinguts a l'espai tothom una setmana més a la sintonia de Tarragona Ràdio, com ja sabeu tots els dilluns al matí, dintre el matí de Tarragona Ràdio encetem aquest temps de ràdio.
A la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i de l'FMI també per internet a través de tarragonaradio.cat.
Una setmana més, com dèieu, us convidem a escoltar els continguts del tothom d'avui.
Avui protagonitzats gairebé de manera monogràfica per l'Albert Casals, un noi de 20 anys que amb la seva cadira de rodes viatja sol i pràcticament sense diners arreu del món.
On ell ve a presentar-nos el seu segon llibre, Sense Fronteres, publicat ara fa dos mesos per edicions 62.
De seguida l'escoltarem.
Abans, però us recordo molt ràpidament que teniu tres maneres de posar-vos en contacte amb nosaltres.
A través de facebook.com barra tothom, a través de twitter i a través del correu electrònic a tothom arroba tarragonaradio.cat.
Una salutació d'acuix per la Miguel González.
Als controls tècnics tenim el nostre company Lluís Comes. Comencem.
Som navegant solitari
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i a l'hora diferent.
Mai no he tingut calendari
El meu rellotge sóc jo
Que no tinc segons
I que allargo les hores
Tu bé, Timo, que m'ajudes
Des de fa dos mesos, edicions 62 ha publicat un llibre
Un llibre que al llarg de les seves 208 pàgines ens explica les aventures, les històries, les vivències de l'Albert Casals.
El llibre es diu Sense Fronteres
I l'Albert Casals és aquest noi de cabells blaus que ara mateix s'asseu ja davant meu
I aquí ja saludem.
Albert, bon dia.
Hola, bon dia.
Ell ha arribat a Tarragona Ràdio amb el seu somriure, com ja heu pogut sentir, amb la seva cadira de rodes
Felicitats pels dos llibres, per aquests i l'anterior, Albert, en primer lloc
Jo el que et volia començar preguntant és qui és Albert Casals?
Com definiries tu l'Albert Casals?
Com el definiria?
Sí. Com et definiries a tu mateix?
Raro i feliç
De moment comencem bé, la cosa pica alt, eh? Raro i feliç
Raro en quin sentit? No et sents una persona normal, entre cometes?
Home, no sé, més que res perquè faig coses rares, no sé, viatjar pel món sense diners
Bé, fas coses rares per a la majoria de la societat, perquè per a tu no deuen ser tan rares, evidentment, si les fas, no?
Però clar, per a tu és raro, sempre has de tenir una base, o sigui, ha d'haver una base normal
No, bueno, i feliç perquè no sé, vull dir, com no hauria d'estar feliç?
Evidentment, evidentment, després parlarem de la felicitat i del felicisme que també ens expliques al llibre
Com comença aquesta història de viatjar, Albert? Quan comença?
Començar, començar, o sigui, ja com a idea, jo diria que des dels cinc anys
Perquè jo tenia cinc anys i ja demanava diners en lloc de joguines per als aniversaris perquè ets de gran, vull dir que ja estava així tarat
I llavors, doncs, bueno, el fet en si de viatjar, doncs a partir dels 15 vaig començar a viatjar jo tot sol
Clar, perquè abans, m'imagino que no et deixaven, no? Abans dels 15?
Més que res, que tampoc tenia l'experiència, saps? Amb 14 vaig anar amb el meu pare per aprendre tot el bàsic
Agafo un tren, busco llocs per dormir i tal, i llavors amb els 15 ja me'n vaig anar allà sol
Els cinc anys, a la teva vida canvia alguna cosa, no, Albert? A banda d'això de viatjar, hi ha alguna altra cosa que canvia?
Bueno, que em va agafar dos semis, tot això
I a partir de llavors vas amb cadira de rodes
Des dels vuit vaig encadirar de rodes
No ha sigut mai un impediment per a tu, evidentment
Però si és que, vamos, és una tonteria
És una tonteria
Bueno, què t'ha de dir a tu?
No, no, evidentment
Evidentment, evidentment
Però simplement, no sé, pots pujar a baixa escala
Si pujo a baixa escala, és per selva, per desert, per platja
Llavors, arribem als teus 15 anys, comences a viatjar
I viatges pràcticament sense diners
Sí, al principi viatgeva només amb 3 euros al dia
Amb 3 euros al dia? Era una espècie de tarifa plana, no?
I ara sense res, directament
Per exemple, jo què sé, ara me'n vaig anar des de Barcelona fins a Tailàndia
Fent autostop
Vaig estar 5 mesos
I vaig tenir 30 euros per tot el viatge
I com t'ho fas, amb 30 euros?
Perquè ara ens estarà escolta algú i dirà
Ostres, jo no me'n puc marxar de vacances perquè és molt car viatjar
I resulta que aquest noi agafa i amb 3 euros se fa aquests viatges
Home, clar, pensa que jo vaig fer un autostop
Però no enlloc a l'altre
Amb la qual cosa m'agafo cap avió
No utilitzis avions, eh?
Surto de la porta de casa meva ja
I començo a fer autostop i em van portant
Després dormo als parcs, a les platges, als carrers
A casa de gent que em convida
Amb la qual cosa, bueno, són moltes coses que ja no tens que pagar
Per dutxar-me vaig a gasolineres de la carretera
O si estàs a una ciutat amb McDonald's
Sempre es pot anar fent tot, eh?
Realment no calen diners per res
I quants països portes viatjats ja?
Uns 55, crec
O uns 56, no ho sé, per ahí
Te'n falten encara per visitar, més i no?
Sí, sí, sí
És terrible, eh? N'hi ha molts al món
La primera impressió
La primera impressió que els nostres oients segur que s'han endut
De la mateixa manera que allò quan vaig rebre el llibre
És impactant, almenys et quedes xocant, no?
I dius, com pot ser que viatges sense diners
Que viatges amb les condicions que ho fas
I tu, clar, ho veus, la cosa més normal del món, no?
T'ha dit gent allò, en plan, això no pot ser, això no m'ho crec?
T'has trobat amb aquest?
Home, sobretot al principi
Al principi, no?
Ara, com que ja he fet molts viatges, tot
Vull dir, clar, ja m'ho he explicat moltes vegades com ho faig
Vull dir, que la gent ja ho entén, no?
Però al principi, buah, sí que em deien que estava boig
Que ho estava, no?
Totalment
Home, clar, amb 15 anys, jo sol, anar sense diners
A viatjar per tot arreu del món i tal
He llegit que vas tenir algun problema pel tema de la majoria d'edat, no?
Abans dels 18 anys?
Sí, sí, sí
A veure, clar, pensa que, a part que jo sempre semblo més petit
Doncs imagina'm, que amb 15 anys, pensaven que tenia 13
Em veien al mig de la carretera fent autostopons policies
I és que pensava, flipava
Clar, aviam si s'han anat de casa o l'han abandonat aquí
Exacte, exacte
I bueno, doncs sempre la policia parant-te
Trucant a casa teva, portant-te a comissaria
Tot aquest tipus de problemes
Per creuar fronteres també havia tingut algun problema
I d'això se n'aprèn, Albert
Sí, sí, sí, bueno, sobretot
Vas agafant, i mai millor dit, vas agafant rodatge
Sí, i sobretot que al viatjar, bueno, veus altres maneres de pensar i de viure, no?
I de fer les coses
I veus que no hi ha només una única manera, sinó que hi ha mil formes de fer-ho
Escolta'm, creus que el jovent en general, o que, per exemple, aquí al nostre país
Està massa normalitzat tota aquesta manera de pensar
Aquesta manera de què s'han de fer les coses tal i com marca, doncs un estàndard
Sí, home, és una bona pregunta, és una bona pregunta
O sigui, no és que cregui que sigui massa
Perquè simplement jo crec que cadascú ha de fer el que ell realment vulgui
No dic que hi ha moments que tothom hagi d'anar a viatjar
No, no, no, però en el sentit que potser avui hi ha gent que no fa el que vol
Sinó el que mana aquesta espècie de societat, no?
Clar, aquest és el problema
O sigui, si això és el que realment volen fer, és perfecte
Clar, però sí que hi ha pot haver-hi vegades que la gent voldria viure d'una altra manera
O voldria fer les coses d'una altra manera
I no ho fa perquè és el que està marcat
O per la por, o per mil raons, no?
I en aquests casos sí que és una llàstima
Que dius, home, si és que és l'únic que importa realment la vida
Val la pena que ens ho pregui
Trobar el que et faci feliç
Com dèiem al principi, aquest és el segon llibre de l'Albert
Fa dos anys ens presentava el món sobre rodes
Ens explicava la història d'un nen, com ell deia, que tenia ganes de veure el món
Que volia viure aventures
Doncs això, ara ja no és un nen
Evidentment ja has crescut
Ja no és com era abans
Què ha canviat del primer llibre al segon?
Jo sempre dic que jo no veig que això de que no soc un nen
No, continua sent un nen
Tampoc em no ho hagi canviat tant
Jo crec que en la majoria de coses no penso gaire diferent
Amb la qual cosa, no, simplement
De fet en el primer llibre i el segon tampoc ha canviat tant
Perquè és bàsicament el mateix
Acaba d'explicar els viatges
Jo vaig explicar els viatges entre els 15 i els 20 anys
I el primer llibre vaig explicar dels 15 als 18
I ara dels 18 als 20
Simplement ha canviat les experiències
Clar, i a part també, bueno, ara la manera com faig els viatges també és més extrema
Ara me'n vaig mig any a lo millor
I clar, et passen moltes més aventures
Et passen coses més extremes
Home, una cosa que sí que ha canviat és que els capítols finals del segon llibre
Per situar els nostres agents
Hi ha visites, hi ha viatges acompanyats també
Sí, sí, sí, amb l'Anna
I això què tal?
Aviam, qui és l'Anna?
Què ens pots explicar de l'Anna?
L'Anna és la meva nòvia
No ho rebel·lis tot
Això anava a dir, no ho rebel·lis tot
No, no, no, ho deia per si algú no hi ha evidentment es vol comprar el llibre
Que evidentment si estan interessats
Però això t'anava a dir, no?
Qui és l'Anna?
És la teva xicota
Sí, sí, sí
I bueno, això
Que va voler viatjar amb mi i tal
I va venir
Ara va venir també aquest viatge que et deia
De cinc mesos aquí fins a Tailàndia
Va anar al viatge a Japó
Ara es ve el viatge a la Tailàndia fins a Nova Salanda
Vull dir que s'apunta
I canvia molt el viatge de viatjar tot sol
A viatjar amb una altra persona?
Menys del que jo em pensava
Menys del que cap
Perquè tu que ets una persona tan independent
Que estàs acostumat a fer-te les coses tan tu
Exacte, jo em pensava que canviaria molt
Ha de ser un dalt avall, però tu, clar
Però bueno, també ajuda molt que t'entenguis bé
Ah, i tant, clar
Perquè potser, clar, l'estar viatjant convirt les 24 hores al dia
Clar, clar
Vull dir que...
Però bueno, que és això
Vull dir, jo pensava que potser no ens convidaríem tant a casa
O que seria més difícil conèixer gent
I no, realment
Que va, o sigui
Vam estar a un munt de...
Vam conèixer un munt de gent
Ens va passar de tot
Per fer el to stop era també molt fàcil
Vull dir que...
Sí, sí
Aviam, algun dels nostres agents ara deu estar pensant
Molt bé, aquest noi viatja, em sembla perfecte
I el tema estudis, què passa?
Aviam
Ah
Tu et matricules a filosofia?
Sí, jo normalment viatjo un any
I estic per Catalunya un any
Molt bé
Llavors, l'any que estic aquí, doncs faig alguna cosa
Per exemple, l'any passat
Ara aquest any és any de viatges
I el que passa és que l'interrompo dos mesos
Per fer la promoció del llibre
I ara segueix viatjant, no?
Però aquest any, per tant, no estudio
Per l'anterior sí que vaig estudiar
I vaig estudiar filosofia
Que em vaig passar molt bé
Va ser divertit
Escolta'm, i on s'aprèn més?
A la universitat o viatjant?
Bueno, jo crec que s'aprèn coses diferents, no?
És diferent, no?
Les coses són les que aprens al bar de la uni
Una altra a la classe de la uni
I una altra a viatjar
Parlem més concretament, Albert, d'aquest segon llibre
Perquè jo veig aquí Sud-amèrica, Colòmbia, l'Equador, Xile
Veig un altre capítol que ens explica, doncs, jo què sé
L'Àfrica, l'Àsia
Has estat a tots aquests llocs?
Clar que sí
I ho expliques així, el llibre?
Així, no?
En plan, jo vaig passar d'Amèrica a Àsia
Després vaig estar a Àfrica
Sí, però a veure, que en general no és gaire complicat
Per exemple, per Àfrica
Vaig sortir a casa meva amb 9 euros
I segona'm vaig fer una amiga meva que li devia 6
I llavors, doncs, em vaig caurem 3 per tot el viatge d'Àfrica
I res, doncs, vaig anar fent autostop fins a Gibraltar
Fins a l'Algecira
Allà em vaig col·lar un barco cap a Ceuta
I un cap a Ceuta vaig anar fent autostop cap a Marroc, Mauritània, Senegal, Gàmbia
I, bueno, és que, no sé
I anar fent, no?
Sí, sí, sí
Escolta'm, i el tema dels idiomes, de les llengües
És un problema o no?
Home, pensa, jo parlo català, castellà i anglès
Els tres igual
I una mica francès, una mica italià, una mica japonès
Clar, tens una mica l'idioma bàsic, no?
Tens cobertes
Però, bueno, tot i així, quan jo vaig començar a viatjar
Jo no parlava, vamos, ni castellà, quasi
Vull dir que ho he anat aprenent tot viatjant, totalment
Vull dir que no és que sigui alguna cosa imprescindible
Si parles anglès, millor
Clar, perquè t'obriran moltes portes
Però si no, ho pots aprendre sobre el terreny, no?
Exacte, si sobretot viatjar en sol
És que és o aprendre o morir, saps?
Perquè has de...
Clar, clar, és...
Bueno, és per parlar amb la gent
Si vas sense diners, hauràs de conèixer gent, necessàriament
Albert, explica'ns alguna anècdota, alguna situació
Algun passatge divertit d'aquest llibre
El que tu decideixis
És que això és molt difícil, eh?
És una pregunta que...
Sí?
És la que més em costa, perquè hi ha milers d'anècdotes
Tantes coses, no?
Hi ha milers de coses, esclar
Bé, no sé, no sé si has arribat a petre la cadira o jo què sé
O t'ha passat alguna història?
Sí, home, una vegada...
M'han passat mil coses
Des de vegades d'estar a punt de morir o coses així
Déu-n'hi-do
I el que és la cadira
Me'n recordo una vegada per...
Al nord de Colòmbia
Anant cap a...
Bé, no me'n recordo com es deia, però era una mena de poble a la costa
Pront de Turbo
Capurgana, Capurgana
A Capurgana
Estaven anant cap allà amb uns pescadors
I res, va caure la cadira al mar
I la vam allà treure bussejant
Però jo no vam recuperar mai les peces de davant
Que són aguantes els peus
Déu-n'hi-do
I van fer els dos casos com una panya amb un fil
I jo pujava les cames en el fil aquell
Vull dir que...
És la mateixa cadira la que portes ara o no?
No, no, no
Cada any la canvio quasi
Perquè me la carrego
Cada viatge me la carrego
Clar, és que jo què sé
Jo veig un barranc i vull baixar
I la tiro pel barranc i després em tiro jo
I llavors, doncs, clar, no aguanta
A més d'un viatge no aguanta
Dius en un passatge del teu llibre
Una cosa que m'ha agradat molt
Que és...
Déu és qui tira els daus, no?
Creus molt en l'atzar per això
Sí, bé, no en l'atzar, sinó...
O sigui, crec que has de donar oportunitats
Que passi la bona sort
O sigui, saps?
Si tu no dones cap oportunitat a res imprevist
Tampoc passa res imprevist bo
Simplement, quan tu hi haig de sense diners
I estàs sense cap llet per dormir
Doncs dones l'oportunitat que algú et convidi a dormir a casa seva
T'aculli i sigui senyal amb tu
Mentre que si ja vas a un hotel i tens tot allò
No passarà mai, això
I així amb tot
Vull dir, no sé
Que moltes vegades potser ens tanquem la posició
Que hi hagi aquesta bona sort, no?
I que en veritat, si confies
La majoria de vegades és que
Tot surt increïblement bé
I és sorprenent
Llavors, doncs...
Albert, al teu llibre hi ha tres capítols
Que pel nom ja impacten també
Un es diu Felicisme
L'altre diu Tractat científic sobre els pingüins
I Soy un vago
Sí, sí, sí
Aviam, anem per parts
Això del Felicisme, què és?
Sí, a veure, és una cosa del Felicisme
I l'altra són els textos, no?
Vale
Perquè molta gent em preguntava
Justament si escrivia altres coses
A part de les viatges
I al segon llibre vaig voler posar
Alguns relats o contes que havia escrit, no?
Llavors, doncs això és
Els pingüins, el balaverum, tal
Molt bé
Però el Felicisme és més la...
Doncs, bueno, la meva manera de veure les coses
De veure el món, no?
És com la teva filosofia, no?
De vida
Molt bé
I bàsicament és pensar això, no?
Que l'únic que importa de la vida
És ser feliç
I fer allò que realment et faci feliç
Perquè, o sigui, que les coses no tenen cap valor
Més enllà de la felicitat
No és que sigui millor estudiar, treballar
I tenir una casa
O tenir, o pensar en un futur, o tal
Si no et fa feliç, no serveix de res, això
M'entens?
I igual que amb qualsevol cosa
Sempre és plantejar-se la vida només en base a
Què és el que realment vols fer
Què és el que realment et fa feliç
Que evidentment no és una cosa egoista
Perquè una de les coses que fa més felices
És fer feliços els altres
A la gent que t'estima
Quines coses li fan feliç a l'Albert Casals?
No, home, a mi...
Bueno, és bàsicament, a veure, o sigui, una cosa que em fa feliç és saber que soc lliure, que trio el que realment vull fer a cada moment
I precisament això també és del que parlo
Que moltes vegades no ens plantegem què és el que realment volem fer
Simplement fem el que toca o el que d'allò
És el que dèiem abans, no?
Sí, però hi ha mil maneres de viure
De sortir de la rutina, en certa manera, i de ser més lliure
Per cert, creus que vivim en un món feliç?
Bé, jo crec que hi ha de tot
Hi ha gent que és feliç i hi ha gent que és infeliç
Ara, o sigui, la qüestió també seria que emprendim amb els cops si la gent és bona o dolenta, no?
I aquí diria que, o sigui, no hi ha ningú que sigui bon i ningú que sigui dolent
Clar, no es pot generalitzar, no?
Però sí que és veritat que és increïble que, en general, tota la gent, la majoria de la gent, vol que siguis feliç i et vol ajudar
I això passa, o sigui, això ho veus viatjant, ho veus completament
Tothom vol ajudar tant que calgui, la gent et convida a casa seva, la gent, en general, la gent és bona cap a tu
Tornant a aquest tema, Albert, de la cadira de rodes, que ens deies al principi que mai no ha sigut per a tu un problema i que és una cosa completament normal
Sí que és cert que potser has ajudat a conscienciar i a treure prejudicis sobre les persones que realment porten cadira de rodes i que per ells sí que és un problema, no?
Bueno, clar, però t'has de pensar que suposo que hi ha molts tipus de discapacitat
Evidentment, evidentment
Hi haurà gent que hagi cadira elèctrica que serà més complicat
Clar, que no podrà arribar on potser arribis tu, hi haurà gent que sí, hi haurà gent que podrà i no voldrà
Hi haurà gent que voldrà i no podrà
Sí, és això, però bueno, que sí que és veritat que moltes vegades la majoria de barreres ens les posem nosaltres mateixos
Perquè fins i tot, vull dir, conec gent amb cadira elèctrica que fan de tot i que viatgen per... també viatgen i també fan un munt de coses
Vull dir que...
L'altre dia estava amb una noia que vam cadira elèctrica i se'n va d'Erasmus a no sé on
Vull dir que en el fons és sempre... la majoria de vegades és la por de pensar, ostres, això no ho puc fer, això tal
I quan realment ho proves i ho aprens a fer, pues ja està, vull dir que...
No s'han de, tampoc, posar l'excusa de dir que no pots fer alguna cosa, això
En general, quan no fem alguna cosa és perquè no ho volem tant com per fer-ho
Ja sé que no t'importa, Albert, però algú... algun dia se t'ha plantat davant teu i t'ha dit
Tio, tu tens molt de morro
Ha, ha, ha, ha, sí, sí, i tant i tant
Ho hem fet
Sí, però, bueno, és una mica el que explico la gent, o sigui, a veure, jo tinc molt de morro
perquè, sí, sí, o sigui, és la meva personalitat
Però, a vegades la gent tendeix a pensar que viatjar d'aquesta manera equival a tenir morro
I no és veritat, o sigui, jo tinc morro com jo, però hi ha gent que viatja com jo
Sí
I no crec que s'aprofitin ni molt menys les persones, jo tampoc crec que m'aprofiti, de fet
Però és això, no?, que vull dir, també s'ha de pensar això, que quan tu estàs acollida amb una família
Elles estan supercontents que estiguis allà, estàs explicant històries, estàs tocant música, fent jocs de màgia
Vull dir, que en el fons és una cosa, és perfecta, no?, perquè és un intercanvi, o sigui
I aquí està el bonic, que la gent fins a tot diu que et quedis a viure amb ells, llavors vull dir...
Clar, que no cal aprofitar-se de ningú ni cal tenir morro, per dir-te així
No, no, de moment sempre has tornat, eh, no t'has quedat a viure amb ningú allà, no has trobat ningú que et digui, no?
Clar, és que si em quedés a viure en algun lloc, com coneixeria els segons llocs?
Te tornaries a tancar, no?, com estaves aquí
Clar, clar, clar, sí, sí
En aquests viatges, Albert, has sentit mai un llop estepari? En algun moment?
Hòstia, un llop estepari, veia la paraula
Sí
No, no, perquè gaire mai no, quan viatges sols comença l'estàs, moltes vegades
Molt bé, sí, sí, sí
O sigui, estàs sempre coneixent gent, rodejat de persones, vull dir que, clar, t'estires a un parc a una estona i potser ve algú a parlar-te
Fins que estàs en un grup de 3, 4 o 5 amics, no vindrà ningú a parlar-vos, segurament
Llavors, gràcies a això estàs sempre coneixent gent
Aquestes, aquí això també passa? O sigui, al nostre país això també passa? Perquè a mi em dóna la sensació que som molt diferents de la resta d'Europa, la resta del món
Jo no ve que siguin tan diferents d'Europa, eh? Vaja, no és la sensació que em donen a mi
O sigui, la cultura en general és bastant semblant i, bueno, potser dividir una mica més entre Europa del sud i Europa del nord
Però jo què sé, no som tan diferents dels italians
Però no, no som tan diferents, molt bé
I hi ha més enfora, home, hi ha diferències culturals, no? Que sí, la gent és molt més oberta
I té menys por segons a quins llocs
Bueno, hi ha diferències, però jo crec que la base sempre és semblant
L'únic que és divertit veure aquestes diferències, no? Justament
I veure que això, que a l'Amèrica et conviden a dormir a casa seva com si fos...
No fa molt ara, quan estava anant cap a Tailàndia, vaig passar per Turquia
Clar, a fer un autostop havia de passar per...
I per Turquia tothom em deia, no? Justament això, buà, que allà ningú podria fer alguna cosa així i tal, no sé què
I de pura casualitat, quan jo m'estava anant de Turquia, vaig acabar amb una mena de marató
Que era com la marató de TV3 però versió Turquia, saps?
Sí, molt bé
I era per la gent amb cadira de rodes, per la gent amb cadira de rodes
I em vaig trobar de casualitat i em van convidant amb ells allà al plató de la tele i tot, bueno
I allà estava ple de gent amb cadira i molta gent que també viatjava, que també feia coses, que tal
Vull dir que la gent a vegades, la gent té aquest prejudici, no?
Que les discapacitats no podem fer res i no fan mai res i tal
Vull dir que jo m'he trobat, vamos, anant al tren per convèncer-los que no em fiquin la rampa
I d'aquí jo pujo d'un salt, perquè jo pujo d'un salt al tren
Bueno, doncs és una aventura, saps? Perquè no...
No, clar, clar
I que hi haurà de tot, hi haurà gent que ho podrà fer, hi haurà, com dèiem abans, no?
Hi haurà gent que no, hi haurà gent que necessitarà aquesta rampa i gent que no
No, no, no, que l'adaptació estarà sempre per descomptat, eh?
Jo parlava de...
Exacte, que no ens malentenguin, que no estem dient ara que no han d'haver adaptacions, al contrari
No, però sinó que cadascú ha de poder triar, o sigui, ha de ser ell qui diu què pot fer i què no
Entens?
Albert, anem parlant de projectes de futur, què hi ha? Quins viatges? Cap on anem, va?
Ostres, hi ha molts viatges, ja que tinc ganes de fer, m'agradaria molt anar des del Canadà fins a Panamà
Tinc ganes d'anar per la costa oest de Sud-amèrica, des de Venezuela, potser, per Brasil, per la costa est
Tinc moltes ganes d'anar a Rússia, també, és que hi ha molts llocs, eh?
Doncs t'anirem seguint, mentre puguem
La lluna, també, però això tinc més projectes de futur
Albert Casals, també, si voleu més informació, teniu la seva web albercasals.cat
Per cert, t'agrada tot això d'internet, de les xarxes socials, o no?
Sí, bueno, les xarxes socials no tant, d'internet sí, jo soc molt friqui
Llavors jo faig xarxes d'internet pels jocs, i membres RPGs, jocs online...
Però, però, bueno, xarxes socials no tant, però, bueno...
Doncs ja ho sabeu, Sense Fronteres, Albert Casals, un llibre, el preu al mercat, res, 17 euros, i si voleu l'ebook, 14 en 50, o sigui que...
Albert Casals, moltíssimes gràcies per venir al tothom de Tarragona Ràdio
Cada vegada que vulguis estàs convidat, aviam si algun dia, doncs, ens tornes a explicar,
Vens a explicar noves anècdotes, nous viatges, i, escolta'm, que vagi...
I tant, que vagi molts bons viatges. Albert, gràcies, bon dia, adeu-vos-hi.
Ja ho heu sentit, una visió particular, peculiar, una mica impactant, també una mica xocant, de tot aquest món que ens explicava l'Albert Casals
amb el seu llibre publicat per edicions 62, aquest, Sense Fronteres, el seu segon llibre ja al mercat.
Nosaltres ho hem de deixar aquí, avui hem fet aquesta espècie de monogràfic dedicat a l'Albert Casals i el seu llibre,
la setmana que ve hi tornarem amb més temes, amb més continguts relacionats sempre amb el tema de la discapacitat.
Ja ho sabeu, al tothom de Tarragona Ràdio, una salutació a la part tècnica Lluís Comés i que us parla el Miguel González.
Fins dilluns.
Fins dilluns.