Com cada dilluns, obrim l'espai al carrer amb la Fundació Casal Lamic,
amb aquesta sintonia, com sempre, parlant de temes
que, en fi, sempre tenen un component educatiu o social
que volem abordar des d'aquesta secció setmanal.
Amb la companyia avui també del responsable de comunicació
de la Fundació Casal Lamic, el periodista Javi Saraosa.
Javi, molt bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
I avui bé acompanyat del tècnic de la Fundació en Xarci,
responsable d'un taller del que parlarem durant els propers minuts,
Carles Uriarte. Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè avui, Javi, volem parlar de noves tecnologies,
xarxes socials i gent jove, no?
Sí. Nosaltres, a la Fundació Casal Lamic, fem tallers
als centres educatius de diferents temàtiques.
I una de les temàtiques que duem a terme és
l'ús responsable de les noves tecnologies, xarxes socials
i tot l'ambient que es crea al voltant d'aquestes temàtiques.
i ho fem conjuntament amb en Xarxa, que ja fem diversos projectes conjuntament,
però aquesta xerrada en concret la fem el Carles i jo,
som els responsables que anem a les aules a fer la xerrada.
I feu aquestes xerrades per iniciativa pròpia o a petició també?
Ha sorgit un moviment de petició d'entitats, de centres educatius,
que us demanen que vingueu a parlar d'aquestes qüestions davant de l'ús
o del mal ús que es puguin fer de les noves tecnologies?
Aquest projecte s'inclou, és a nivell català,
i es fa dintre de la Secretaria de Joventut de la Generalitat.
Ells cada any proposen a les entitats que facin xerrades temàtiques
de drogues, d'assetjament escolar, autoestima, de diferents temàtiques.
I en guany, una de les temàtiques que hem volgut dur a terme és aquesta,
la de Messenger, noves tecnologies, xarxes socials...
I és molt interessant, realment.
Vull dir, dona molt de sí.
Les coses que es poden arribar a treure amb els joves, a reflexionar,
i te n'adones que ells en saben molt d'això.
Més que vosaltres i que nosaltres, segurament.
A veure, Carles, com enfoqueu les xerrades?
És a dir, hi ha un guió previst per part teu?
En fi, hi ha tota una sèrie d'explicacions?
Sí, sí. Nosaltres el que intentem és...
Ens basem sobre un guió que també l'anem construint
en base a les diferents xerrades que hem anat fent
al llarg de tots aquests anys, suposo.
I bé, bàsicament el que intentem és que els joves hi participin,
perquè, com ha dit el Xavi, és una cosa que ells ja coneixen,
ja saben, però nosaltres li volem donar un enfoc diferent,
perquè ells, concretament, ells saben l'ús,
l'ús d'aquestes tecnologies, com utilitzen...
Però nosaltres volem entrar sobre aspectes relacionats
amb quantes hores passen, en quins espais ho fan de casa,
sobretot per quina utilització fan servir,
i altres històries que van sortint al llarg de les xerrades.
Perquè de quantes coses parleu?
Perquè quan parlem de noves tecnologies,
en fi, és un món amplíssim, cada cop més amplíssim.
De què parleu?
Parlem de les xarxes socials, fonamentalment.
Això vol dir Facebook, Twitter...
Això vol dir Facebook, Twitter, Twenty, High Five,
vol dir també Messenger, MySpace, que per cert ho tancaran,
Fotolog, Metrolog, Skype, Second Life, etcètera, etcètera, etcètera, etcètera.
Al principi de la xerrada traiem una fotografia amb tot de logotips
de les diferents xarxes socials que hi ha, que n'hi ha moltíssimes,
moltíssimes, vull dir, es veu que fan tantes,
i a més n'hi ha moltes que estan relacionades amb grans marques.
N'hi ha una del McDonald's, de la Pepsi,
vull dir que dintre de grans corporacions ja tenen les seves xarxes socials.
Per aleshores, s'entreu sobretot en xarxes socials?
O més enllà de l'ús d'internet, d'entrar en pàgines web diverses,
del telèfon mòbil en parleu o no?
Sí, sí que en parleu.
Són dues xerrades, n'hi ha una que es diu el Messenger
i l'ús responsable de les xarxes socials,
i n'hi ha una altra xerrada que fem també nosaltres dos, que és...
Aquest de mòbil, consoles i jocs, que hi ha usos responsables,
vull dir que són dues xerrades diferents.
Tenen un component similar, però són diferents.
Molt bé, doncs anem per part, si voleu.
Comencem per la de les xarxes socials.
Què us trobeu quan aneu a les aules?
Fonamentalment, ens trobem que els joves d'avui dia són uns usuaris realment abundants d'aquesta xarxa social.
Prova d'això és que trobem moltíssimes xarxes diferents i que és una eina que va triomfant.
Que va triomfant a nivell, sobretot, de marques comercials i que, sobretot, als joves els agrada i els hi comenten.
Avui mateix, per exemple, he fet una xerrada i un dels joves no ha vingut a classe perquè a través de Facebook ha dit que es trobava malament.
Vull dir, hi ha aquesta realitat.
Clar, però, per exemple, ara acabes d'anomenar Facebook, que segurament, de totes les xarxes socials,
per a la gent que ens està escoltant, que segurament és un públic més aviat adult,
és la que més sona, no?
La més coneguda i la que hi ha més usuaris.
Però, clar, dieu que hi ha desenes de xarxes socials.
I els joves accedeixen tranquil·lament i fàcilment i estan apuntats en un munt de xarxes?
Sí, els joves, a veure, per principal norma, ells agafen les seves xarxes principals,
que poden ser un Facebook o un Messenger, que són les més grans,
però no hi ha altres com el Twenty o el Twitter o fins i tot el High Five.
Aquestes serien les més. Les altres ja, fins i tot ells, no les coneixien, no?
I, bueno, ni n'altres. Jo, quan les mostro, dic, aquestes són les que podeu arribar a trobar,
però, clar, totes no les coneixem.
I a mi una de les coses que més m'impressiona són les hores que es passen,
perquè fem com una dinàmica de quantes hores et passes a les xarxes socials a la setmana.
Quantes diries?
Ni idea. Tres hores diàries seria molt, no?
Bueno, et diuen, arriben a dir 40 hores a la setmana.
O sigui, jo faig la reflexió de dos dies gairebé esteu enganxats a l'ordinador.
Sis hores diàries. Jo he dit tres hores així, m'ha semblat molt.
És que una de les coses que passa és que ells perden la noció del temps.
O sigui, es perd la noció del temps en quan estàs xatejant, en quan estàs a la xarxa social,
més o menys perds aquesta noció i et dones compte que, ai va, són les dues del matí
i l'endemà hem d'anar a classe, no? I aquesta és una realitat que s'està donant.
Aleshores, per què l'utilitzen? És a dir, per què l'utilitzen les xarxes socials?
Per xatejar, per comunicar-se entre ells o per què?
Bàsicament és per, com els vincles d'amistats ens tenen antigament i actualment també als carrers
o als diferents espais públics en els quals ens podem comunicar, el mateix.
És una xarxa en la qual serveix per, moltes vegades, per parlar d'un altre, per dir
escolta, mira què li ha passat a aquesta persona, doncs mira, i això, i això d'aquí, no sé què,
oi, i escolta, i demà què farem, no sé què, doncs mira.
Sociabilitzar-se.
És un vincle social, però des de casa.
Ah, i molts dos joves coincideixen en dir que, com hi ha una barrera informàtica,
trenquen la timidesa aquesta que es pot donar en el cas del tu a tu.
Llavors, és més fàcil de poder-se comunicar.
És a dir, és més fàcil comunicar-se a través de l'ordinador virtualment que no cara a cara.
Correcte.
Aleshores, què els expliqueu en aquests tallers?
O quin tipus de prevenció els hi feu en aquests tallers quan us adreceu a aquesta gent?
Nosaltres intentem, bàsicament, obrir una via de reflexió.
O sigui, des d'un punt de vista sí que ells són conscients que fan un ús,
però nosaltres el que fem és dir, si vosaltres feu aquest ús d'internet,
fixeu-vos en què s'està convertint aquest ús.
O sigui, estem convertint un ús d'internet que pot ser una cosa puntual en un hàbit.
Quan convertim alguna cosa en un hàbit, significa que el necessitem diàriament.
I quan necessitem alguna cosa diàriament, ja significa que es converteix en un procés d'addicció.
Llavors, això nosaltres es fem entendre d'una manera molt simple,
dient quantes hores passen, com bé ha comentat Xavi,
també quins espais utilitzen de casa per connectar-se a internet,
si tenen un portàtil i se'n van a l'habitació, si ho comparteixen a casa...
I, bàsicament, aquesta és la línia que nosaltres fem servir.
I també expressem o els hi mostrem casos reals del territori propers
perquè se n'adonguin dels perills que hi ha a utilitzar aquestes xarxes socials,
que això és quan comences a explicar una notícia estreta del diari de Tarragona,
se'ls crea un silenci a l'aula, perquè jo a més començo...
Us llegeixo una notícia.
La Policia Nacional ha detingut a Torredembarra un jove de 19 anys
per usurpar a tres conegudes els seus comptes de Messenger.
I clar, és que és molt proper, no?, Torredembarra, estem a 12 quilòmetres.
Sí, per què? Perquè, clar, una cosa són els usos responsables
i una altra són les responsabilitats d'aquest us.
O sigui, nosaltres sí que parlem de l'ús responsable,
però les responsabilitats...
O sigui, si tu penges una fotografia al Facebook en el qual surt una noia
que resulta ser una noia que, saps?, o es mofen d'ella i tal,
pot donar peu a que puguis crear una denúncia.
Fins on tenim aquesta llibertat nosaltres de poder penjar fotos,
de poder enviar missatges o, com bé ha comentat Xavi,
una notícia que va ser el 8 de juny, que va succeir ja a Torredembarra.
De l'any passat.
Perquè els nivells de seguretat o de protecció que utilitzen aquests joves
en les xarxes socials, és a dir, de protegir la informació que tenen,
és molt alt o al revés?
O, en fi, ho pengen tot, ho publiquen a tots els amics que tenen a la xarxa,
les fotografies, vídeos, en fi, qualsevol cosa que escriuen?
El gran nombre de joves, jo crec que no en són conscients,
de la privacitat que mostren, que és total.
Jo penso que no en són gaire conscients.
És a dir, no utilitzen cap clau de privacitat?
No, hi ha unes claus de privacitat que sí que les fan servir,
que són les òbvies, quan fas un registre en un tipus de xarxa social,
però la lletra petita, el que és el tema de jo vull privar les meves fotos,
allò no s'ho acaben de mirar.
Mira, un exemple molt senzill, si una xarxa social, Facebook, per exemple,
tu cliques el nom d'una persona coneguda i te surten fotos d'aquesta persona
coneguda encara que no sigui amic teu o encara que no estigui agregat.
Això què vol dir? Això vol dir que tu encara que pengis fotos i diguis
no, no, només les veuen els meus amics, no, no, no.
De fet, ho pot veure qualsevol qui estigui agregat al Facebook.
O esteu parlant de joves de quines edats?
Quan parleu amb aquesta gent, de quines edats estem parlant?
Que això encara no ho hem comentat, perquè no és el mateix un jove de 12 anys
o un adolescent de 12 anys que un jove de 16 o de 18.
Hi ha diferents tendències.
Nosaltres, quan estem parlant, estem parlant des d'un noi o noia d'ESO,
de primer d'ESO que té 12 anys, fins a nois i noies de 30.
El que passa és que nosaltres treballem fins als 17 anys,
que són segon debat, o fins i tot més a dalt.
Hem fet cicles formatius aquí al Pedal i Barraquea
i hi havia gent adulta, molt adulta, més gran que n'altres.
I observeu fins i tot diferències en el comportament
entre un adolescent de 12 i un jove allà de 17 i de 18?
És a dir, que com més jove és, i per tant ha nascut més tard,
i per tant encara està més, des que ha nascut,
està en un món digital que encara fa un ús més gran,
més abundant de les noves tecnologies en general?
Sí, moltes vegades els joves, les tendències dels més joves
són tendències a fer un servei més ampli de totes les xarxes socials
i contra més gran ets està una mica més acotat, diríem que...
Ser més selectiu.
Ser més selectiu, sí.
Sí, jo veig potser en l'evolució dels hàbits, no?
Els més joves ja tenen l'hàbit d'acabo a l'escola i me'n vaig cap a casa
i fa uns anys te n'anaves a fer esport, te n'anaves a la plaça,
te n'anaves a altres llocs.
I com ha canviat aquest hàbit, també va relacionat amb les noves tecnologies,
perquè te'n vas cap a l'ordinador.
Inclús molts no miren gairebé la tele, sinó...
Som un any youtuber.
Clar, però aleshores, i al fil d'això últim que comentes, Xavi,
quins riscos podem córrer o quina tendència veieu social en aquest àmbit?
És a dir, nois i noies cada cop més sedentaris,
més tancats fins i tot en una habitació de casa seva,
sense relacions familiars, sense relacions tu a tu amb els seus amics?
Quins riscos veieu?
En casos més extrems, el que veiem, per exemple,
una cosa denotada és els canvis dels hàbits alimentaris.
O sigui, es passen, en lloc de dinar, a la taula a casa,
agafen un hot dog, un entrepà i pam, i se'l fiquen,
i mentre s'estan xatejant.
Un altre, evidentment, és l'allament.
L'allament familiar, per una banda, l'allament social,
tot i que estan socialitzant-se,
amb l'excusada que el meu veí també està connectat,
jo estic connectat, per tant, no, no, estem socialment agafats,
però no, realment no és així.
I el trastorn del son.
Dormir poc, no?
Sovint ens passem hores a l'ordinador a les matinades,
i els joves que l'endemà s'han d'anar a l'escola,
amb quin estat arriben a l'escola?
I, evidentment, retocuteixen el seu rendiment acadèmic.
I tot això us ho expliquen a les xerrades?
És a dir, en el taller, un cop heu fet una certa exposició del que hi ha,
pregunteu, els hi demaneu que expliquin una mica les seves experiències,
o ells són precisament molt reticents a explicar realment el que fan?
O el que podem sospitar que fan?
Hi ha de tot.
O sigui, tu, de fet, ja es pot més o menys intuir.
Sí que hi ha joves que són més oberts i t'ho expliquen,
fins i tot ells mateixos se posen un calendari d'un dia qualsevol
i se l'escriuen a la pissarra,
i es compara amb una altra jove que no tingui aquest ús.
Però, en general, són més reticents a comentar-ho amb els passadissos,
quan ja acaba la xerrada,
que ja ho pots parlar amb ells més pròpiament.
I va en evolució.
Comença amb més freds.
I jo sempre intento deixar uns deu minutets al final perquè preguntin.
I, clar, preguntes molt interessants,
alumnes de tercer o quart d'ESO,
ja presentaven preguntes de la prostitució,
de quanta gent mira o quantes hores ens passem per internet
mirant pàgines de pornografia.
Realment és molt interessant.
El tema de telefonia mòbil,
no sé si d'aquest segon aspecte que comentàvem val la pena,
perquè també deu anar lligat,
l'ús està enganxat tot el dia amb una xarxa social,
és igual que està enganxat tot el dia el telèfon mòbil, no?
Totalment.
A més a més, avui dia els telèfons mòbils,
ja sabeu que es fan perquè tinguin una durada determinada,
o sigui, es caduquen,
justament caduquen quan s'acaba la permanència.
I això fa que moltes vegades les grans empreses donin grans avantatges,
cada cop telèfons amb més capacitats,
realment ordinadors de mà,
que et pots trobar un ús d'internet molt bèstia,
molt abusiu i també, com no, de xarxes socials.
O sigui, ja tu tens un telèfon mòbil
i ja tens un accés directe,
l'iPhone ens anem a juny, al Facebook.
O sigui, no cal instal·lar res,
que ja el tens instal·lat.
Home, això ja ens pertoca,
ens indica quines són les tendències
a les quals les empreses volen que nosaltres consumim.
Estava pensant també en tot això que comentàvem,
gent que va a l'escola,
estàvem parlant molt segurament del dia a dia,
entre setmana, tot aquest fenomen
s'extén també les hores d'oci del cap de setmana?
Sí, sí, sí.
Estan enganxats també un dissabte o diumenge al Facebook o al...
Més, encara.
Més, encara, diuen.
A nosaltres, quan fem aquest flux d'horari,
ens diuen, bueno, diem el cap de setmana o no?
Perquè, clar, el cap de setmana...
És que això ens porta a veure que el seu temps d'oci
s'està modificant moltíssim
respecte als que tenim ja més edat, no?
Està canviant totalment.
Perquè anar al cinema si podem veure una pel·lícula,
el Pelis Jonquis, saps?
Què és el Pelis Jonquis?
És una pàgina web en la qual tens accés de pel·lícules i sèries.
I aleshores, posant aquest exemple,
es pot veure la pel·lícula sol a casa
i després comentar-la amb altres companys, amics i amigues,
que ho hagin vist també...
Sí, sí, sí.
O veure-la simultàniament i anar-la comentant.
Anar-la comentant.
Sí, sí.
I sobre aquesta tecnologia de pel·lis,
les grans empreses ja indicen, diuen,
no, això és que tenim la tendència aquesta,
oferirem pel·lícules perquè tu puguis descarregar
des de casa tranquil·lament,
sense necessitat, doncs, d'anar-la a jugar o anar al cinema.
Aquest és un fenomen 100%,
és a dir, que s'extén a tots els joves
que vosaltres heu tractat de diferents centres,
entitats, barris, centres educatius,
és allò un fenomen irreversible des d'aquest punt de vista?
Sí.
De tota l'aula,
qui manifesta que potser es passa una hora
amb xarxes socials o cap,
n'hi ha una o dues persones com a molt.
Totes les altres ja...
És impensable trobar un noi, una noia d'aquesta edat,
que no estigui...
De fet...
Que no estigui en una xarxa.
La pròpia xarxa,
la pròpia xarxa el que fa és que aquest jove
se senti d'alguna manera aïllat,
perquè no està en aquesta xarxa social.
És una passada, és una passada.
I tots en tenen.
Amb més o menor ús,
sobretot aquells joves que practiquen esports
o practiquen altres activitats,
doncs li donen un ús més equilibrat, potser,
però aquelles persones que estan més sedentàries
i estan a casa i volen sortir,
i en més de sortir potser es colleixen l'estar en internet.
I una altra cosa, a partir de l'experiència que teniu,
creieu que aquesta és una experiència d'alguna manera temporal?
És a dir, ens podem trobar amb joves, adolescents,
12, 13, 14 anys enganxats,
però que al cap d'un temps, entre cometes,
s'hagi passat de moda
i no estiguin tan enganxats a la xarxa?
O creieu que quan un noi, noia de tan jove
entra en aquesta dinàmica,
això ja és imparable?
Aquí hi ha més possibilitats en què sí que un jove
acabi evolucionant cap a un sentit
i faci un ús més responsable,
perquè sap quines conseqüències es pot portar,
perquè en un passat ell ja ho ha viscut,
ja sap d'això,
i llavors fa un ús més responsable.
Encara que només sigui per cansament, per saturació, no?
Sí, sí.
No sé si pot arribar a haver-hi casos...
Però canvien, a vegades es canvien,
es fan úsos potser ja no tant de xarxes socials,
sinó més de foros o espais de blogs
o espais d'internet en els quals ja no interessa tant
la immediatesa del missatge,
sinó que interessa més una opinió.
I jo vull pensar que quan els joves es vagin fent grans
i tinguin més responsabilitats,
deixaran la presència de les noves tecnologies,
de les xarxes socials,
i tindran una reunió,
potser ja aniran a fer una reunió cara a cara,
i llavors passaran.
Però llavors estaran enganxats...
Quantes persones adultes que estan treballant
estan enganxades als mails?
O dir, hòstia, he de rebre aquest mail,
no sé què, no sé quant...
Sí, bueno, del mòbil
furten coses molt interessants,
com la dependència que tenim amb els mòbils.
Vull dir, me la deixo
i estic aquí tots tot el dia.
Sí, realment és un fenomen,
que quan es tracta amb gent tan jove
et fa reflexionar molt,
perquè segurament això,
la edat té molta importància
i no és el mateix una persona de 40, 50, 60 anys,
o de 30 fins i tot,
que aquests joves amb els que tracteu vosaltres,
en alguns casos,
doncs això,
adolescents de 12 i 13 anys
que estan a l'institut
i que fan aquest ús tan brutal
de les xarxes socials.
Ho deixem aquí,
si en un cas,
en podem tornar a parlar un altre dia,
perquè potser n'hem parlat molt de xarxes socials
i poc de telefonia mòbil,
però em semblava prou interessant
comentar avui aquest taller
que feu des de la Fundació Casa Llamic
en col·laboració amb la Fundació en xarxa.
Així que, Carles Uriarte
i Xavi Saragossa,
moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé
i tornem a parlar.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.