És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio,
és divendres i com ja és habitual,
els divendres a les 11 del matí
tenim els nens i nenes de l'aventura de la vida
cada setmana d'una escola diferent.
Ara ho dèiem, la setmana passada vam fer vacances,
era la setmana blanca i no vam tenir cap d'aquests nens i nenes.
Avui ja sí, ja tornen en aquest espai habitual
dels divendres a les 11 del matí de Tarragona Ràdio,
l'aventura de la vida, un programa que com sempre es fa
amb col·laboració i gràcies a les conselleries d'ensenyament
i salut de l'Ajuntament de Tarragona
i amb el suport de l'escola de l'esplai de Catalunya.
Nois, bon dia.
Bon dia.
Com esteu, bé?
Bé, sí.
Ells són alumnes de 5è B de l'escola La Salle de Tarragona
i avui hem vingut, com sempre, per explicar, per parlar,
per debatre aquells temes que parlen a la classe,
en el marc de l'aventura de la vida.
I avui parlaran de prendre decisions.
Difícil prendre decisions, oi?
Sí.
És complicat a vegades, no?
I a vegades, amb tot el material didàctic que ells tenen
per treballar aquests temes, ho han treballat a partir d'un conte.
I si us sembla, començarem escoltant aquest conte
i després els saludarem a tots, els presentarem
i ens coneixerem tots plegats.
Però situem-nos primer en això,
en prendre decisions a partir d'aquest conte.
Que diguin el que vulguin.
Hi havia una vegada un nen que es deia Sergi.
Aquest nen soc jo.
I us explicaré la història següent.
Diu l'aventura de la vida.
Que diguin el que vulguin.
Bé, nois, tinc molt bones notícies per donar-vos.
A més dels tallers d'esports i música,
a partir d'aquesta setmana el col·legi us ofereix dos tallers nous.
El taller de pintura i el taller de ceràmica.
Taller de ceràmica? Fantàstic!
La ceràmica sempre m'ha agradat molt.
i m'havia de decidir.
Continuava entrenant amb l'equip de futbol
o m'apuntava el taller de ceràmica.
El Sergi el taller de ceràmica?
Està sonat.
Els tallers de ceràmica són per les nenes.
Malgrat els comentaris dels meus amics,
em vaig decidir pel taller de ceràmica.
Era el que de debò volia fer.
Però a mesura que passava el temps,
les seves crítiques eren més dures.
Voleu dir que el Sergi no ha decidit canviar d'equip?
I si demà li agafa per posar-se faldilles?
T'ho imagines?
És molt estrany.
Jo no canviaria el futbol per res del món.
En canvi,
un dia,
quan els meus amics van veure
el que les meves mans podien fer amb el fang,
es van sentir uns altres comentaris.
Has vist quina lluna tan bonica
que ha regalat el Sergi a la Marta?
I tant!
Li deu haver costat molts diners.
No li ha costat ni un cèntim.
L'ha fet ell mateix el taller de ceràmica.
Quina passada!
Tinc una idea.
No deus pas pensar a inscriure't al taller de ceràmica.
No.
Penso en el nostre campionat de futbol.
No ho entenc.
Ja ho veuràs.
L'equip de futbol de l'escola tenia de tot.
Bons jugadors,
bon entrenador
i bones oportunitats per guanyar.
De tot,
menys samarretes.
A l'Hèctor,
se li va ocórrer que si veníem llunes de ceràmica,
podríem aconseguir els diners
que ens calien per comprar les samarretes de l'equip.
Tu fas les llunes i entre tots les venem.
Aprofitem que s'acosta a la festa de final de curs.
No et sembla una bona idea?
Una idea excel·lent.
Sabia quant tendries.
Però abans de res,
el Xavier i tu m'heu de pagar el que em deveu.
Et devem alguna cosa?
Una disculpa.
I molt gran.
Que m'agradi la ceràmica no vol dir que sigui una nena,
com heu estat comentant.
Et demano disculpes.
Te les accepto si em convides a un gelat.
Te'l mereixes.
Som-hi.
Pago jo.
Que diguin el que vulguin
és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat.
Viu l'aventura de la vida.
Que diguin el que vulguin.
Ja ha quedat bastant clar el tema del qual parlarem avui.
Deixeu-me ràpidament que saludem a tots els nens i nens que han vingut avui.
la Judit.
Hola Judit, bon dia.
Hola.
L'Andrea, bon dia.
Bon dia.
La Mar, hola.
Hola.
La Sabina.
Hola.
La Ripana, bon dia.
Bipana.
Ah, perdona?
Bipana.
Bipana, perdona.
Hola.
La Mireia, bon dia.
Hola.
El Joan.
Bon dia.
El Ricard.
Bon dia.
El Oscar M, bon dia.
Hola.
El David C, bon dia.
L'Alejandro.
Hola.
I l'Òscar E.
Hola, bon dia.
Molt bé, nois, bon dia.
Què tal?
Bé?
Tot bé, no?
Sí.
I hem escoltat el conte i a partir d'aquest conte vosaltres heu treballat tot aquest tema
de prendre decisions, d'habilitats per la vida, en definitiva.
Què me'n podeu dir d'aquest conte?
Què és el que us ve al cap quan escolteu aquest conte?
L'actitud dels personatges, com es comporten.
Judit.
Que ha pres una decisió molt bona perquè si ell és el que vol fer,
ha fet el que ell vol i és molt important.
O sigui, ell ha fet el que volia i això és important, no?
Sí.
Mar.
Que l'actitud dels seus companys no ha estat correcta perquè si són els seus amics no s'haguessin
rigut d'ells.
Molt bé.
Sabina?
Jo crec que el Sergi ha fet bé perquè tothom es mereix una oportunitat i amb que els seus
amics s'hagin fet malament i prometen que no el tornaran a fer.
Per tant, aquí ja surten diverses conclusions, que després mereixen una segona oportunitat
els amics que li diuen allò.
A veure, Òscar.
Que tots els llocs poden ser per tots.
Molt bé.
Una altra de les conclusions.
David.
Que el que ha dit la Sabina jo crec que és del contrari, que el Sergi no ha fet malament.
que ha fet malament perquè els seus amics no tindrien que portar-se així.
Tindrien que anar a ells a demanar-li perdó.
Molt bé.
Una altra de les conclusions.
Molt bé.
Ara anirem parlant de totes aquestes, eh?
I anirem aprofundint una miqueta més.
Alejandra.
Que està molt malament insultar.
Molt bé.
Això és una altra...
Molt bé.
Òscar.
Què?
Apropa't, apropa't el micròfon.
El Sergi ha fet malament ajudar perquè, per molt que siguin els seus amics,
si es burlen d'ell una vegada o dos, però tantes vegades no... no és... que no demostren ser amics.
Ser amics, no?
Digues, Joan.
Tu què en penses?
Jo opino que, a veure, si t'insulten, doncs no cal que ho deixis de fer.
Si és el que de veritat vols fer, doncs fes-ho.
Si és el que t'agrada, no?
Molt bé.
Ara en parlarem de tot això, eh?
Mireia.
Que s'han de respectar tots perquè tots s'han fet mal els uns als altres.
I quin munt de...
Que dona un compte de dos minuts, imagineu-vos-ho, les conclusions que se'n poden treure.
Andrea, digues.
Jo crec que hem de tenir decisions pròpies.
Decisions pròpies, no? Condicionades, poden donar consells, però vaja, sense condicions de ningú, no?
Allò que volem fer aquí és que encara no havia parlat.
Crec que tots gairebé...
No, la Vipana crec que no.
Digues.
Que el Sergi pot fer el que vulgui, no el que diguin els seus amics.
A veure, aquí ja han anat sortint moltes coses.
Anem a pams, anem a pams.
A veure, l'actitud de cada un dels personatges, del Sergi, vosaltres què en penseu de la decisió que pren?
Ell diu que li agrada fer ceràmica i se'n va fer ceràmica, diguin el que diguin.
Tots ho trobeu bé, això?
Sí.
No hi ha ningú que no ho trobi bé?
No.
No.
O sigui, tots creieu que va fer molt bé de fer el que li agradava, no?
Per què?
Per què?
Vinga, Òscar, per exemple.
Perquè els seus amics es burlen d'ell, però qui fa la ceràmica és en Sergi i no ells.
Molt bé.
I al final qui fa unes llunes ben maques és el Sergi i no ells, no?
I després se'n volien aprofitar.
Judit.
Que tothom és lliure de fer el que vol i no deixar-nos portar pels altres.
Molt bé.
Andrea.
Jo, com he dit abans, que en decisions pròpies no hem de fer el que diguin els altres, com ha dit la Judit,
i no fer cas del que diguin els altres.
Iba Mar, què diu?
Que el Sergi ha fet bé de la classe de ceràmica, però no ha fet bé en ajudar els seus amics perquè s'han rigut d'ell.
Això és un altre tema que ara tocarem. Digues, digues.
I els ha hagut de recordar que els demani perdó perquè ho tindrien que haver dit ells sols.
Això hauria d'haver sortit d'ells mateixos, no?
Això també està molt bé. Sabina.
Que no hem de fer cas del que diuen els altres i hem de fer cas del nostre cor i fer complir els nostres somnis.
Molt bé. També. Ricard.
Que... a veure...
Ara se'n recorda. Pensa, pensa. Va, David.
Apropa't, apropa't al micro.
El Sergi ha de ser a mi que no significa que sigui una nena. A mi m'agradaria apuntar-me.
A tu t'agradia fer un Sergi ha de ser a mi? Que sí.
Home, fer manu habitats. Aquí no li agrada fer manu habitats. No?
Òscar, digues.
Que, com ha dit l'Andrea, cadascú ha d'agafar les seves decisions pròpies i cadascú que faci el que vulgui perquè la vida que porta cadascú és seva i tal com diu el conte, malgrat les crítiques que ha dit, que han dit, ha continuat fent el que ell volia.
Molt bé. Bona conclusió també aquesta, eh? Molt bé, Alejandro, digues.
Si no t'agrada... Ai, si t'agrada una cosa i els teus amics els diuen que és per nenes, no els hi facis cas perquè potser ells també fan unes altres coses que a tu no t'agraden.
Sí, però mira, agafarem un moment això. Ell dieu que aquests nens deien que el Sergi fa un tall de ceràmica i això és de nenes. Vosaltres creieu que hi ha activitats que són més de nenes i de nens? Sí?
Hi ha moltes mans aixecades. Vinga, anirem a pams, eh? Va, farem tota una ronda. Va, Judit, comencem. Tu creus que hi ha activitats que són més per nenes que per nens o que hi ha nens que no les poden fer perquè potser es pensen que són de nenes? No ho sé, plantejo, eh?
A veure, les nenes, a vegades hi ha més esports que sí que són de nenes, però també hi ha esports que són per nens i per nenes. Clar, llavors tots podem fer tots els esports que vulguem encara que no ens surtin bé, ho hem d'intentar.
Molt bé, però a banda d'esports, per exemple, Andrea, el taller de ceràmica no és un esport, per exemple, hi ha moltes altres activitats.
Sí, jo crec que, bueno, els esports, que hi ha esports que li agraden més als nens o a les nenes, però no vol dir que sigui per nens o per nenes.
Potser és més habitual que m'agradi els nens o les nenes, però vaja, que tothom pot fer o ho pot fer tot, no?
Mar?
Que els nens es pensen que el de ballar és més per a nenes que per a nens, però és igual.
És que a més, curiosament, curiosament, s'han assentat a una banda totes les nenes i a una banda tots els nens. Curiosament, eh?
Això ja esteu d'acord? Creieu que ballar o activitats com aquestes és de nenes o no? Què creieu?
Digue'm, Òscar.
No, perquè jo ballo.
Molt bé. I el que no és de nenes? El que no ets una nena? Molt bé. I el David, què en pensa?
Que jo, quan era petit, ballava amb la meva germana i també ballava una mica al teatre del col·legi.
I no passava res?
No.
Que t'ho passaves bé?
Sí.
La qüestió és passar-s'ho bé. Joan.
Que el meu amic Jesús, el nostre company Jesús, que no ha pogut vindre, opina que cadascú fa el que ell creu millor.
Molt bé. Per tant, independentment del que diguin o el que bé agrada, no? Digues, Alacandra.
Hi ha esports que li agraden molt més a les nenes i un altre que li agraden molt més als nens.
Clar, però tots els poden fer tots, no? A veure, Sabina.
Apropa't. Apropa't. Apropa't. Apropa't-vos-ho, sobretot.
Jo no sé el que pensaria el meu company Gabriel, que no ha pogut vindre, però jo crec que la ceràmica, si busquem a internet, veiem que molts de les escultures i tot això són la majoria de nens.
O sigui, tots els ceramistes més internacionals o més famosos són homes, vaja, són nens, no? Vipana.
Que tots els esports els podem fer, però hi ha alguns que els costen més i no li surten tan bé, però...
Per exemple, quin esport que hi ha que és més de nenes o quin més de nens, per exemple? Digues, Joan.
Jo opino que el balet és més de nenes que de nens.
Però un nen també ho pot fer, no?
Sí.
I tu ho faries? Això és depèn dels gustos de cadascú, clar, això.
I l'Oscar, què diu?
Ah, però tot.
El Carlos, un company que no ha pogut vindre, opina que els amics d'en Sergi no tindrien que criticar-li tant,
perquè la ceràmica, hi ha escultures de nens i escultures de nenes.
Clar, vull dir, hi ha de tot. Vull dir que això és igual, no? Qui ho faci. Mira ja.
Que una cosa és que ens agradi aquell joc i l'altra és que puguem fer aquell joc.
Què vols dir?
Que depèn dels gustos.
Depèn dels gustos, no? És a dir, si una cosa ens agrada o no ens agrada, independentment d'això. Andrea.
Jo, en el meu cas, hi ha vegades que em faig taekwondo i diuen que és de nens, i és de nens, i no té per què.
Hi ha esports que són de nens i de nenes. Com el ballet, sí que és una mica més de nenes, no ho podem fer els dos.
Judit.
Que tots podem fer totes les activitats i els esports. Però, clar, si a algú no li surt bé, doncs és qüestió d'esforçar-s'hi i de concentrar-nos més en aquella feina.
Clar, i tot això ve a donar perquè dèiem que parlàvem de prendre decisions, eh? No ens oblidem que el tema era aquest, que a l'hora de prendre una decisió hi ha potser molt...
Valtos, anem a parlar d'això. Valtos, quan preneu una decisió, com la preneu? És a dir, per allò que vosaltres voleu, us deixeu aconsellar-ho, si us diu aneu de fer allò, feu allò, com preneu una decisió?
Vinga, va, Òscar, per exemple.
Jo prengo una decisió de si vull fer allò o aquest per si a mi m'agrada, no perquè em diguin els altres.
Tu prens una decisió per si allò t'agrada i ja està.
Si a mi em diuen una cosa i a mi no m'agrada, no la faré.
Molt bé.
Molt bé. David?
Que jo, en la meva decisió, me'n consolen els meus pares i els meus amics.
T'aconsellen, no?
Sí.
Molt bé, per tant, també és important que t'aconsellin a prendre decisions, perquè a vegades una sola persona és difícil de prendre decisions.
A mi, quan jo era petit, no m'agradava el bàsquet, però al final els meus pares i els meus amics em van ajudar a entrar a l'equip.
I al final, i ara jugues a bàsquet?
Sí.
Molt bé.
Veus?
Digues, Òscar.
Que quan tu prens una decisió, tens que...
has d'estar sèrio per agafar la decisió i jo a les meves decisions les agafo...
si és alguna cosa per demanar canvi, no demani res perquè és d'una mica que no està bé.
que tu no has de fer les coses per rebre res a canvi, l'has de fer perquè a tu t'agraden i perquè tu estàs content fent aquella cosa, no?
Molt bé.
A veure, no diu que parlem tots.
Mireia.
Que el meu company, Àngel, que no ha pogut venir, opina que els altres no poden decidir sobre tu.
Es tenen que preocupar per ells mateixos.
Molt bé, Mireia.
Digues.
que si a mi m'agrada fer una cosa, com per exemple de nen o alguna cosa, que si els meus amics se riuen de mi,
doncs que no els hi fai cas i fai el que m'agrada.
Molt bé.
Molt bé.
Perfecte.
Perfecte.
Digues, Judit.
que moltes vegades, com el profe diu, diu que hem d'escoltar el nostre cor, que ell, sempre quan ens fica redaccions i coses d'aquestes,
bé, que el seu cor li demana ficar redaccions, però no ho fa.
Clar, i jo moltes vegades també escolto el meu cor i no em deixo aconsellar per si jo vull fer allò i ells no em deixen i a mi no m'agrada gaire el que m'aconsellen.
Aquí hem obert un... Això m'ha agradat, això. Aquí també hem obert un altre debat que el podem estirar una miqueta més. Digues, Andrea.
Que jo em deixo aconsellar per als meus pares i pels amics, que som molt amics. Pels demés, no... Si em diuen alguna cosa, jo no els hi faig... Si jo crec que està bé, sí que ho faig, però si no, no.
Òscar.
Que si tu vas a fer una cosa, els teus amics o familiars et poden dir això és més divertit o això és menys divertit, però el que no et poden dir com a la història és criticar-t'hi per fer aquesta cosa.
Clar, sobretot et poden dir això no m'agrada, això no, però criticar-te no, cadascú pot fer el que vulgui, no?
Digues, Sabina.
Jo he tomat les decisions per pensar en les conseqüències que poden tindre i en el que no. I he deixat que m'aconseguin els meus amics i els meus pares.
Per exemple, jo aquest any, a bàsquet, jo tenia por de ser... de fer perdre l'equip i ara estic bé jugant.
Molt bé. Clar, veus, aquí han sortit diverses coses.
Una, podem prendre decisions per nosaltres mateixos.
Dos, ens podem deixar aconsellar sobretot pels pares, pels amics, per la família, que això és important.
Tres, a vegades, quan prenem la decisió, hem d'escoltar més el cap o hem d'escoltar més el cor, com deia la Judit.
Depèn de la decisió.
Què més, què més?
Òscar, perdona, digues.
Que jo abans de dir una decisió que... d'una decisió que ha dit la Júlia, de vull saludar.
Molt bé.
I la Júlia diu que els amics, abans de dir, abans de burlar-se'n i tot això, que els amics es posin al cos de l'altre per a veure com es sentiran i com es pot sentir-se.
Posar-se'n la pell de l'altre per dir, home, doncs potser sí que no ho he dit massa bé, perquè clar, cadascú, no?
Molt bé, és d'una altra manera.
I què volies dir més? Volies dir alguna altra cosa més o no?
No, no.
Això, eh?
Molt bé.
Òscar E, que ara ha parlat l'Òscar M.
Digues, Òscar.
Ara se t'ha anat.
Ara se t'ha anat.
No patiu, no passa res, que això a la ràdio a vegades passa, que ens quedem en blanc.
Nosaltres també ens passa a vegades.
Digues, Joan.
Que per molt que sigui el teu amic i sempre el tinguis que fer cas,
però si tu vols fer una cosa i el teu amic te diu que no la facis,
si en realitat la vols fer, doncs fes-la.
Clar, perquè l'amic et pot dir tu no la facis, però que si et diu no la facis i ja està,
et pot dir no la facis per això, per això, o fes-la per allò d'altre, per allò d'altre.
Si et dones raons, no és tu que t'ho pots pensar, no?
Perquè a veure de prendre les decisiós és important també això, escoltar els amics.
I el que ha dit la Sabina, que també està molt bé, mirar una mica més enllà les conseqüències.
Què pot passar si pren aquest camí, o què pot passar si pren aquell altre,
o si pren aquesta decisió i aquell altre?
Digues, Vipana.
Que la meva companya Selena, que no ha vingut, ha escrit,
hem de fer el que realment ens agrada, no el que ens diuen els altres.
Sempre fer allò que ens agrada.
David.
Que el meu companya Adrià i jo pensem igual, que tots s'han fet malament.
Primer ells esborraven del Sergi, després el Sergi els ajuda a aconseguir l'equip.
I una altra cosa, la meva germana, sobre el que hem dit abans dels esports,
és millor de molts nens de la seva classe en fer esports,
i treu molt bones notes en gimnàstica.
Veus? Molt bé. I independentment de si és nena o nen,
es pot fer tot, amb voluntat.
I si les coses t'agraden, escolta, Alejandra.
El meu company Diego opina que sempre hem d'escollir la cosa que més ens agradi.
Sempre el que més ens agradi, no?
Perquè fer les coses de disgust i acabem de decidir nosaltres, no?
Mireia. Ai, Andrea, perdona.
Que avui el professor, abans de vindre a la ràdio, ens ha dit que...
Ai, que és bon...
Què us ha dit el professor?
El professor se'n recorda?
Ves a saber, ves a saber, no?
Ara ho recordarà. Judi, mentrestant.
Que la meva companya Clàudia opina que en aquest cas, en aquest cas,
el Sergi no ha de fer cas del que diguin els altres.
Ha de dir la seva opinió pròpia.
I tots som lliures d'opinar el que volem.
Molt bé. Mar.
Que el meu company Robert diu que en Sergi, encara que faci ceràmica,
no té per què ser una nena.
Molt bé, clar. És que... Mireia.
Que jo em deixo aconsellar, però si són coses bastant importants,
segueixo el meu cor.
Sí?
Sí.
Sí, tots seguiu el vostre cor quan preneu decisions importants.
I què creieu vosaltres que és una decisió important?
Perquè, clar, escollir o per anar una cosa o l'altra pot ser una decisió també important o no.
I potser hi ha coses més importants, no?
Vosaltres què feu més?
Us guieu pel que us diu el cor o el que us diu el cap?
Qui és el cor? Que aixequi la mà.
I el cap?
Crec que guanya...
Bé, més o menys.
Més o menys.
Estan així una miqueta...
Digues, David.
A veure.
Que jo...
Jo vull dir...
Vull dir...
Que tota la classe diu que pensa pel cor, però després fan unes altres coses.
Diuen coses però no les fan.
Què vols dir amb això? A veure, explica.
Que ho diuen perquè queda bé.
Ai, aquí ja obrim un altre tema, eh?
Aquí ja...
Que a vegades diem coses amb el cor per dir-les, però realment ho fem amb el cap.
Sí.
Sí?
Alejandra.
Abans de dir una cosa hem de pensar perquè potser no toca i quedes malament.
Clar.
O sigui, sempre s'ha de pensar un, dos, tres, pensar i llavors dir-ho, no?
Això és important.
Andrea.
Bé, això que volia dir del professor...
Vinga, del professor.
Què ha dit el professor venint a la ràdio?
Que abans de venir amb els altres companys hem parlat d'un tema que... del perdó que va lligat
i llavors ha dit que... si t'enfades amb algú i estàs cabre...
Enfadat amb algú.
Enfadat.
Marxes i després penses i prens la decisió després.
No en aquell moment perquè tens molta ràbia.
Molt bé.
És el que es diu de prendre la decisió en calent, no?
Clar.
Que en aquell moment pots fer un disbarat o una bogeria.
millor pensar-s'ho, reflexionar i prendre la decisió aquesta de dir
doncs vinga, va, es mereix una segona oportunitat.
O va, anem a fer les paus.
Molt bé.
Joan.
Doncs jo crec que el Sergi no tindrà que fer les llunes
perquè primer s'està emburlant d'ell tot el rato
i després en comptes de...
en comptes de demanar perdó a ells, al Sergi,
al Sergi els ha de dir que li demanin perdó
i seria al revés perquè el Sergi
ho està fent bé tot el rato.
Eren ells que ho feien malament.
Però tot i que els hagi de demanar,
diré, em deveu una disculpa.
Vosaltres creieu que realment està malament?
Això que els hagi ajudat?
Sí?
Qui pensa que sí, qui pensa que no?
A veure, qui diu que està malament
que hagi fet les llunes?
I qui diu que no, que està molt bé?
Vinga.
Per què està bé, Sabina?
I Andrea?
Per què està bé, Sabina?
Jo perquè vaig dir abans que tothom es mereixés una oportunitat
però que els que tenien que demanar disculpes
no els tenia que haver recordat el Sergi.
I Andrea?
Jo crec que sí que ha fet bé
perquè els amics
estan per això.
Si som amics de veritat
no és molt greu
es pot perdonar.
Però també la disculpa
que li havien de demanar
no crec que sigui la millor disculpa
prendre un gelat.
Ja, potser s'ho podien haver treballat una miqueta més.
Vull dir, ja que hi eren
que s'haurien treballat una miqueta més.
I la resta dèieu tots que no
que el Sergi no hauria d'haver fet les llunes.
Per què?
A veure, Òscar, per exemple.
Perquè el Sergi
tu, quan una persona
es burla de tu o t'insulta
et sents malament.
Però quan una persona
et pregunta
si li pots fer això
o li pots fer l'altre
que no pot ser
que t'ho digui
perquè
el que t'ho fes
és ell
no tu.
Per tant
les disculpes
no li hauria d'haver demanat.
I hauria de dir
ell
sense pensar-s'ho.
Sense pensar-s'ho, no?
I treballar-s'ho una miqueta més
i no només anar a fer un gelat
com deia l'Andrea.
Digue, Ricard.
Que jo crec
que si els seus amics
volien
les samarretes
per l'equip
que se les fessin
haver fet ells
no al Sergi.
Però sense aprofitar-se
del Sergi, vols dir?
Sí.
Alejandra.
Que els amics del Sergi
han fet molt malament
però molt
perquè
li han insultat molt
i després
no sabien
per què
li tenien
que demanar
disculpes
i així
és molt greu.
Després
no ho acabaven
d'entendre, no?
Ells?
Digues, Òscar.
Que
jo crec
que està malament
que hagi fet
les llunes
perquè
li van
dir nena
i
li van
estar
insultant
i després
d'això
et sents
malament
i
no crec
que se les
tingués
que haver fet.
Però i vosaltres
creieu que
va decidir el Sergi
de fer les llunes
o el va fer
amb el cap
o amb el cor.
Què creieu?
Mar?
Tu què creus?
És que hauria
de dir una altra cosa.
Doncs va, digues
altra cosa.
Que
si no hagués sigut
per les samarretes
de l'equip
els seus amics
no
no li haguessin
perdonat
perquè
no
no hauria
pogut
fer res.
Clar,
no hi hauríem pensat
en perdonar-ho.
I s'haguessin
segut
rient d'ell.
Clar,
això és veritat.
Això és veritat.
Mireia?
Jo penso que
ho va fer amb el cor
perquè realment
eren
els seus amics
i els havia
de perdonar
algun dia.
Esteu tots d'acord
amb això?
No?
Qui no està d'acord?
Va, Joan,
per què no estàs d'acord?
Jo opino
que no els tindrà
gaire perdonat
perquè si
siguessin amics
de veritat
no hauríem
comentat
coses dolentes
del Sergi.
Si és el que
de debò
vol fer el Sergi
en comptes
de criticar-lo
tindran
que ajudar-lo
i apoyar-lo.
Judit?
Jo crec
que no ho va fer
ni amb el cap
ni amb el cor
perquè...
Ui,
llavors com ho va fer?
A veure...
Com va ser tan ràpid,
com ho va dir tan ràpid
la resposta
i això,
s'ho devia pensar
un moment
i ja està,
però més que
amb el cor
ho va fer amb el cap.
Amb el cap.
i també
estic molt d'acord
amb què ha dit
el Ricard
i el Joan
que al final
sembla
que se'n van
aprofitar una mica.
Sembla que sí,
no?
Que al final
sembla que...
Digues,
Òscar.
Jo crec que
també va pensar
amb el cap
perquè
quan tu
penses amb el cap
no...
quan penses
amb el cor
penses coses
més bones
que quan penses
amb el cap.
Llavors,
no és el mateix.
Són tipus
de decisions
diferents,
no?
Digues,
David.
Que sobre
el que ha dit
la Sabina
he de donar
una altra oportunitat.
Els amics
ja porten
molts dies
sent amics,
molts anys.
Que
potser
una altra vegada
ja li han fet
una cosa igual.
Que vols dir
que ja no haurien
d'haver pres,
no?
Que ja haurien
de saber-se
comportar,
no pot ser?
De saber-se
comportar
amb els seus amics.
Digues,
Òscar.
Jo estic d'acord
amb el Joan
Enrique
i la Judit
que els seus amics
s'estan
aprofitant
perquè
si primer
li insulten
i després
li diuen
que faci
llunes
per comprar
les samarretes
doncs
no ho ve
molt normal.
Mar.
Que
jo penso
igual que l'Òscar
que
s'han
aprofitat
perquè
perquè
el Sergi
li ha ajudat
a guanyar diners
per les samarretes
del seu equip
que cosa
que no és per a ell
i els ha fet
ell
per ajudar-los
i els ha tingut
que recordar
de demanar
perdó
ho havien d'haver
fet ells sols.
Ells sols, no?
Això
i va Andrea
què diu?
Jo
és que
crec que està bé
perquè
el Sergi
feia
les llunes
però
tots els altres
també les venien
i també
com
era la festa
de fer de curs
les venien
entre tots
però
ells també
feien
alguna cosa
no s'aprofitaven
tant
del Sergi
si s'hagués
aprofitat
del tot
el Sergi
l'hagués venut
i fet
el Sergi.
I escoltem
deixeu-me
que recuperem
allò que dèiem abans
de quan una decisió
és important
o no és important
o perquè potser
diem
oh és que
les decisions importants
potser les hem de prendre
quan són més grans
o creieu que ara
també podeu prendre
decisions importants?
Sí
Qui pensa que ara
també pot prendre
decisions importants?
A veure Alejandra
digues
Jo crec que
ara hem de prendre
moltes decisions
importants
pel col·legi
perquè
quan siguem grans
i sequem la nota
tindrem
menys
menys oficis
i pitjor vida.
Molt bé
veus
una decisió important
a la vostra edat
per exemple
és
estudiar bé
treure's bé
els estudis
per tenir
un futur
millor
de poder estudiar
de poder estudiar
un ofici
o fer una carrera
per tenir
un futur millor
no?
Òscar
Com ha dit
l'Alejandro
ara
hem de
tomar decisions
importants
d'estudiar o no
perquè
si n'estudiem
després
tindrem
molta
varietat
d'eligir
oficis
molt bé
sempre és important
estudiar
David
el que ha dit
la mare abans
estic d'acord
perquè
en Sergi
ha fet malament
aconseguir-li
l'equip
ells haurien de
demanar al Sergi
perdó
no que el Sergi
li digués
és que li demanin
perdó
molt bé
això està bé
però tornem
amb això
que dèiem
les decisions
importants
Òscar
nosaltres
ja hem donat
les nostres opinions
el profe
què opina?
doncs va
ja ho tenim aquí
el professor
Josep
també
bon dia
a veure
bon dia
ja ho sabeu
el que opino
t'han fet xerrar
t'han fet xerrar
Josep
no hi ha cap problema
què?
què opino
de què Òscar?
del conte?
de les decisions importants
de les decisions importants
us ho dic cada dia
us ho dic sempre
sobretot hem de pensar
primer pensament
segona
què ens agrada
què ens agrada
què no ens agrada
i hem acabat pensar
el que podem fer
i el que no podem fer
ahir tu posaves
ahir quan practicàvem
aquest debat
l'Òscar em posava
l'exemple del bàsquet
i em deia
doncs jo
comparat amb la Júlia
la Júlia és una companya
seu al seu costat
no
a l'altra
és igual
jo comparat amb la Júlia
jo no puc jugar a bàsquet
perquè la Júlia és molt més alta
que jo
per tant tu prendràs
les decisions
en funció del que tu puguis fer
i del que tu t'agradi
i en que vaig sobretot
sempre pensar
pensar sobretot
això sí
ens quedem amb això
i seguir amb el que dèiem
sobretot
i pensar
i ser coherent
amb el que fem
en acabat
quan prenem una decisió
fins al final
o fins que ens n'adonem
que l'hem de canviar
això és molt important
això que diu el professor
ser coherent
perquè a la vida
quan prens moltes decisions
sempre això
quan la prens
vas deprendre
i vas portar fins al final
perquè si prens decisions
i ara sí
ara no
ara també
això ja canvia les coses
sempre s'ha de ser allò coherent
amb les decisions
que aprenem
estàvem amb això
en decisions importants
vinga Andrea
jo crec que
ara
també hem de
donar
prendre
prendre decisions
importants
perquè
així
al futur
serem
tindrem una millor vida
i seran millor persones
molt bé
Judit
que estic d'acord
amb l'Òscar
amb l'Alejandro
en una cosa
perquè
clar
si no
hem d'estudiar
i prendre aquesta decisió
perquè si no
quan siguem grans
no tindrem
molts oficis
per triar
i llavors
el profe
a l'Òscar
també ho podria
també ho podria
intentar
de jugar al bàsquet
que sempre hi és a temps
clar clar
evidentment ho pot
clar clar
ho pot no
Òscar
ho pot intentar
escolta
però
que jo ahir
explica-ho
Òscar
explica-ho això
jo ahir
com jo estic comparat
del cor
jo no vaig dir
que
que sigues
més alta
que sigues
jo vaig dir
que
per exemple
amb la Judit
sí que em podríem
comparar
però
amb la Júlia
com és més bona
és més alta
és més
no
no em podrien
comparar
per això
clar
i el que diu
clar
és que a vegades
no es poden comparar
les coses
cadascú
i el que deia
el professor
és veritat
cadascú depèn
de les decisions
segons les seves limitacions
o segons el que ell pot fer
si prenem decisions
per anar
per anar a fer coses
que realment no les podem fer
no val la pena
hem de fer coses
no
que
que puguem fer
Mar
que
si
si vols
si vols
triar una decisió
tens que estar segur
de
de saber
fer-la
i
i com s'està segur
de prendre una decisió
doncs que t'agrada
i
i
sobretot que t'agrada
sí
no és una de les coses
principals potser
Sabina
jo vull dir
una altra cosa
doncs que
que
que
si nosaltres
no podem fer
alguna cosa
tenim també
que pensar
en els nens
que ara mateix
estan en guerra
i tot això
i que si el Sergi
té l'oportunitat
de fer el que vol
que el faci
que no
té que fer cas
allò que diuen els altres
Clar, perquè hi ha vegades
que no podem prendre decisions
o no podem escollir
allò que volem
perquè
és així
allà on vivim
o context allà
allà on vivim
per tant
també
som privilegiats
a l'hora de poder
prendre decisions
quan vulguem
on vulguem
i de tot allò que vulguem
David
Que
això de les decisions
ho pot
també
fer un nen
molt petit
per
anar a prendre
com es fa una decisió
important
una decisió important
pot ser simple
com jugo amb ells
o no
Molt bé
Clar
la importància
el grau de la importància
vols dir que canvia
depenent de l'at
quan ets molt petit
una decisió important
pot ser aquesta
o escollir uns amics
o els altres
o això
Molt bé
Bona reflexió
també la del David
Òscar
Que
si tens
que
si estàs entre dos esports
per practicar
tindries que
prendre una decisió
entre
quines són
les
les
les avantatges
i quines no són
avantatges
avantatges i inconvenients
no
per prendre una decisió
fer una llista
avantatges i inconvenients
no
també és una
una bona
una tècnica
vaja
una de les
tècniques
digues
Òscar
quan
tu
has de prendre
una decisió
tens que
com diu el professor
has de pensar
primer
has de pensar
i després
fer
el que tu creguis
perquè
jo ara
si tinc
si he de
si he de
prendre
una decisió
important
li puc
li puc preguntar
a algú
però
si jo crec
que jo
que jo
la puc
solucionar
sol
no necessito
preguntar
la puc
fer
jo
tu mateix
jo mateix
tu mateix
pots prendre
aquella
aquella decisió
Mar
que
per molt petit
que siguis
pots fer
decisions
molt grans
com per exemple
si t'agrada
si vols anar
a basquet o algo
pots anar
amb
i
amb
com si
ets de set anys
clar
és igual
la edat
no
vull dir
cadascú
Joan
a classe
estàvem prenent
una decisió
important
de veure
si volíem anar
a la ràdio
o no
i algunes
persones
van dir
que
que ells
els donava
igual
anar a la ràdio
o no
i allò
era una decisió
important
perquè
anar a la ràdio
pensaven que era
molt divertit
però altres
persones
pensaven que
que era
com un dia
normal
que
no tenia res
d'especial
i alguns
es van quedar
a classe
van votar
a quedar-se a classe
cadascú va prendre
la decisió
que ell va pensar
que potser era
la millor
i us ho hagués divertit
eh que sí
és molt divertit
eh que sí
digues Alejandro
que el professor
ha fet una
una reflexió
què ha fet
una
no em surt
història
conta
ja estàs ximant
aquí
una decisió
molt gran
de portar
la meitat
de la classe
a la ràdio
molt bé
clar
tots no hi cabíem
què fem
com ho fem
això és una decisió
important
molt bé
veus
molt bé
digues
Judit
i difícil
clar
molt difícil
no
que el professor
tal com deia ell
diu que li ha costat
molt
decidir-se
perquè tots
som molt bons
fent el debat
i fent això
aquestes coses
o sigui que tots
participem a la classe
tots participeu
però clar
no podíeu venir tots
i ets havia de prendre
aquesta decisió
no
Andrea
que això
li va costar molt
al professor
perquè
diu que
li farà més pena
amb ell
que no vinguin
els altres companys
que els companys
i per això
ens va dir
qui aniria
a la ràdio
ahir
perquè
ens ho volia dir
avui
però
no
és massa just
massa just
però bueno
va prendre també
una decisió
important
que va ser
home
ja que els altres
companys no hi són
estan aquí representats
ja els heu portat
els noms
els heu portat
les seves notes
per dir que opinàvem
vull dir que això
també és una decisió
ja anirem acabant
i a mi m'agradaria acabar
amb una mica de conclusió
com sempre
perquè n'hem parlat
de moltes coses
com actuem
com no
però bueno
al final
hem de prendre una decisió
que d'això va el tema
sempre
i per tant
és important
sempre prendre aquella decisió
amb diversos conceptes
que heu anat tractant
al llarg
de tot aquest debat
en què ens quedem
de tot això
és a dir
què és el que creieu
més important
de tot el que hem parlat
per exemple
a veure
Mar
doncs que tens que fer
el que tu vulguis
i el que el teu cor et digui
molt bé
veus una de les concursions
ens queda amb això
Sabina
jo
d'abans
el que vaig dir abans
volia donar un exemple
per exemple
el meu company
Gabriel
no ha pogut vindre
però
els que ens han quedat allà a classe
volia que sàpiguen
que
nosaltres
pensem que estan aquí
al nostre costat
amb nosaltres
i que
i
i
això
ells també estan aquí
estem tots aquí
uns de
cuerpo presente
digue's Joan
que
el professor
abans d'anar a la ràdio
quedava
una persona
per
per elegir
i estava entre
tres persones
optant
dos companys
que no han pogut
vindre
i al final
he anat jo
però la cosa
estava
com diu el professor
com un fil
que estava
molt igualada
i al final
s'ha guiat pel cor
i he anat jo
el professor s'ha guiat pel cor
i ha vingut
el Joan
digues
Òscar
que
que
bueno
Joan
la decisió
crec que l'hem
que l'hem pres
més nosaltres
que el professor
però bueno
per què
perquè
el professor
quan ja estava marxant
dels tres
ha preguntat a la classe
qui volia
que
els que anaven a la ràdio
qui volia
que anés
i tots han dit
el Joan
bueno
no tots
però
tots
la majoria
sí
tots no la majoria
i
després de
quan prenem
les nostres decisions
hem de ser
clars
a l'hora
d'aprendre-les
i
i sobretot
com diu el professor
pensant-les
pensant-les
i anar fins al final
molt bé
va
dos intervencions
més
David
que tot el que han dit
és important
però també vull dir
que els meus companys
que a vegades
es porten malament
que pensin
el que fan
és la seva decisió
que abans de portar-se malament
que s'ho pensin bé
no?
això ha sigut
en una de les paraules
pensar-s'ho
pensar-s'ho sempre
Joan
jo em quedo amb el perdó
perquè
és la cosa més important
perquè
sempre has de saber
perdonar
a les persones
molt bé
i no
tens
que esperar
no
li tens
que dir
que ells
te perdonin
perquè
ells ja
tindran que saber
que ho han fet malament
i tindran que perdonar
doncs molt bé
nois
ja ho veieu
el munt de reflexions
que podem fer
entorn a una simple cosa
com és
fer una decisió
que pot portar
unes conseqüències
que pot portar
per un camí
o per l'altre
que la gent
ens pot dir una cosa
però nosaltres
ho fem perquè ens agrada
moltes coses
que hem parlat
al llarg d'una hora
aquí a l'Aventura de la vida
a Tarragona Ràdio
heu escollit una cançó
com sempre
que acabem amb una cançoneta
quina ho ha escollit?
qui m'ho diu?
Òscar, quina?
la gent que no ha pogut venir
l'han escollit ells
ah, molt bé
i quina han escollit?
la de
I'm fucking you
doncs vinga
escoltem-la
aquesta cançó
aquesta cançó va dedicada
a l'Àngel
i la corrió ell
i aquí
aneu dient
a qui va dedicada
i a qui més
a tots els de la classe
no?
i el Gabriel
vinga
a tots els de la classe
aquesta cançó
no només
mai
no
l'ha elegit
tota la classe
en realitat
com que els que
no han pogut vindre
perquè participin
una mica
l'han elegit ells
molt bé
per tant
a l'altra mitja classe
digues
visca cinquebé
tots els companys
no només
de la classe
tot el curs
tot el curs
i tota la salla
de Tarragona
a tots
va
l'última
Sabina
jo tinc una amiga
que no va al B
però que sí
que va a cinquecer
que es diu
la Milagros
i l'ho he dit
que
que havia de dir
que estem bé
molt bé
nois gràcies
adéu
adéu
chelena
adéu
que nois gràcies
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!