Obrim l'espai curar-se en salut,
que com cada dimecres fem aquí al matí de Tarragona Ràdio
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Ja sabeu que cada setmana tractem temes de salut,
ja sabeu també que cada setmana ens acompanya el director de l'Hospital Santa Tecla,
el doctor Javier Oliach.
Doctor Oliach, bon dia.
Hola, bon dia.
I avui també tenim una altra metge, una metgesa en aquest cas,
la doctora Laura Esteller,
ella és metgessa adjunta del Servei d'Oncologia de la xarxa.
Doctora Esteller, molt bon dia.
Bon dia.
Perquè avui tractarem el càncer de pulmó.
Doctor Oliach, com podríem emmarcar aquesta patologia, el càncer de pulmó?
Bé, doncs el càncer de pulmó, parlem d'un càncer que representa la primera causa de mort
per càncer de la nostra societat.
És a dir, que té un impacte social important.
Representa, del total de càncers que es diagnostiquen,
representa quasi el 15% dels diagnòstics de càncer.
I a més a més, a part d'això, i una mica també ens dona idea de la seva mala bava,
diguem-ho així, que representa gairebé el 30% de la mortalitat.
És a dir, es diagnostiquen, representen el 15% de diagnòstics de càncer,
gairebé, però la seva mortalitat representa gairebé el 30%.
Això us parlo, són dades més a nivell general.
Després de la doctora Esteller, que porta dades més del nostre àmbit local
i que pot ser d'interès també revisar-les i comentar-les,
doncs us ho comentarà.
I a més a més, un altre aspecte que també és interessant que coneguem,
que és que de les causes de càncer,
de les quatre més habituals motius de càncer,
el càncer de pulmó, tots estan disminuint,
excepte la mortalitat en les dones per càncer de pulmó.
És a dir, està disminuint la mortalitat en la mama,
està en el càncer colmó rectal,
però ara el pulmó, en les dones, no disminueix.
És l'únic tipus de càncer en què no està disminuint.
Dels més habituals, és dels que no disminueixen el càncer de pulmó de la bona.
Déu-n'hi-do, doncs, l'impacte que té el càncer de pulmó.
Doctora Esteller, anem al principi.
Quines són les causes primers?
Quines són les causes principals que poden portar un càncer de pulmó?
Bé, més que parlar de causes, parlem de factors de risc.
És a dir, un càncer és una cèl·lula que comença a multiplicar-se i a créixer i perd el control.
Causes, en concret, és genètic.
No genètic ens referim a que és la mateixa cèl·lula dins de la cèl·lula,
però que hi ha una sèrie de factors que fa que aquesta cèl·lula se descontroli.
Amb el càncer de pulmó, com ja és ben conegut,
el tabac és el principal i tenim que la majoria de càncers de pulmó estan relacionats amb el tabac.
N'hi ha, però, d'altres factors de risc?
Sí, diguem que també s'han vist factors ambientals que poden estar relacionats,
per exemple, l'asbesto, també relacionat amb el càncer de pulmó,
i també el radó, també s'ha vist.
Això de l'asbesto que comentava, sí, això ho dic, és la famosa oralita.
Les oralites que es construïen als anys 60 i 70
estaven compostes majoritàriament per esbesto.
I en el temps han aparegut moltes neoplàcies de pulmó,
més sota liomes, que és un tipus molt concret,
motivades directament pel mateix esbesto que comentaves.
De totes maneres, doctora, entenc de les seves paraules que,
de llarg de diferència, el factor de risc principal és el tabac.
Sí, és pràcticament un 90% relacionat amb el tabac,
i encara que també ens trobem pacients que no han fumat
i desenvolupant càncer de pulmó també ens trobem.
Quin pot ser, o quins poden ser els primers símptomes
que ha de tenir en compte una persona,
en fi, que pel que sigui, va al seu metge,
perquè pot notar alguna cosa,
i això després pot derivar en el diagnòstic d'un càncer de pulmó.
Bé, per desgràcia, el càncer de pulmó
no és un tumor que dona la cara aviat.
És a dir, generalment,
un símptom és que fas uns símptomes a nivell del tòrax,
és un tumor que creix al pulmó,
llavors pot tindre dolor al pit,
o falta d'aire, o fec,
o arrencar sang, una mica de sang amb l'esput.
Generalment, quan ens trobem els símptomes,
és que quan dona la cara,
ja la malaltia moltes vegades ja ens trobem...
Està molt avançada.
...pot estar avançada.
I moltes vegades ens trobem casos
en una persona que es fa una radiografia de pit
per un preoperatori d'una altra cosa,
que es troba bé,
i en aquella placa hi ha alguna cosa
que no acaba de convèncer,
i moltes vegades són troballes, el diagnòstic.
És a dir, es detecten...
I altres vegades ja dona la cara d'una manera més avançada.
Però aleshores pot ser símptomes d'ofec
o de respirar amb dificultats.
Aquestes poden ser uns símptomes...
Sí, mal al pit,
i també a vegades símptomes generals com cansament,
pèrdua de gana...
El que passa és que també jo entenc
que moltes persones poden tenir aquests símptomes
i ho poden associar més amb una altra qüestió, no?
No ho associaran potser...
Ho poden associar, penso, amb una bronquitis
o amb altres...
En fi, patologies similars.
Sí, moltes vegades també ens trobem
o una neumonia que no acaba de resoldre.
És a dir, donar la cara...
De vegades és difícil dir concretament com donar la cara.
Clar.
Pot haver diferent presentació,
però sobretot si un símptoma és persistent
que no marxa,
és quan una persona ha d'estar d'alerta.
És a dir...
Aleshores, per les estadístiques que vostès tenen,
això és més majoritària en homes que en dones?
És igual?
I a partir de quines edats?
Bé, per les dades que tenim d'aquí de Tarragona,
veiem que per freqüència és més freqüent en homes.
És la tercera causa en freqüència aquí en Tarragona,
mentre que en dones està la vuitena en posició.
I pel que fa a mortalitat,
el que ha comentat el doctor Liach,
que per desgràcia és un tumor
que la mortalitat és elevada,
en homes és la primera causa de mortalitat
per malaltia oncològica,
ens referim,
i en dones la tercera.
Però pensant que la freqüència és la vuitena
i que passa a la tercera de mortalitat,
fa pensar que té aquí el que comentava,
que té un índex...
I les edats que li comentava,
és a partir d'una certa edat
en què és molt més probable
tenir càncer de pulmó?
Sí, generalment ens trobem que la majoria de casos
ja ens trobem cap a, diguéssim,
a partir dels 60, 70,
ja edats una...
Avançades?
Bé, tampoc no...
Relativament avançades, clar.
Sí.
Tenim que ara l'esperança de vida cada cop...
No és tan avançat.
Cada cop creix més.
En qualsevol cas, clar,
no és una patologia que surti amb gent jove?
Generalment, no.
Aleshores,
aquestes persones,
quin tractament han de fer
a partir de la detecció del càncer,
del tumor?
Quin acostuma a ser el procés mèdic
que han d'engegar?
En primer lloc,
s'ha de fer una foto
de com està el tumor al cos,
és a dir, si està localitzat,
si ja ha fet alguna ramificació,
en algun lloc,
el que anomenem metàstasi.
Llavors, s'ha de completar l'estudi,
sobretot amb proves d'imàgia.
I després també interessa saber
que dins del càncer de pulmó
hi ha diferents tipus histològics,
diguem,
posem nom i apellido
a la cèl·lula,
i depenent també del tipus de cèl·lula
també el tractament pot variar.
Nosaltres el que fem a la tecla
tenim sessions,
que són comitès,
que ens reunim el radiòleg,
el cirurgia toràcic del Joan XXIII,
el neumòlex,
i comentem els casos
perquè el tractament
depèn d'això,
sobretot de l'estadiatge
i del tipus de cèl·lula.
L'estadiatge què és?
L'estadiatge és
fer, és a dir,
veure l'extensió del tumor.
És a dir,
clar, si està molt localitzat
o si ja s'ha extès.
Clar, sí, és això.
L'extensió pot referir-se
o bé a nivell local,
que sigui molt gran,
o bé que aparegui,
aquí és el que comentàvem,
una metàstesi,
un tros de tumor
que apareix en un altre lloc
que no té res a veure
amb l'aparell respiratori,
que pot ser
ronyó,
o podria ser de fetge,
o qualsevol lloc.
Clar, i això fa
que el tractament
sigui molt concret
de cada cas.
Sí.
Però podem posar,
doctora,
un tractament estàndard
del que pot passar,
per exemple,
si aquella persona
té el tumor
molt localitzat
en el pulmó.
Què ha de fer
aquella persona?
Si un tumor
està localitzat,
s'ha de valorar
la cirurgia,
traure-la.
Llavors,
això també,
clar, és específic
de cada persona,
la cirurgia de pulmó.
Hem de tenir en compte
que l'edat que apareix,
ens trobem moltes vegades
que són 60, 70 anys,
són persones que han fumat
i és molt important
com està la persona
de capacitat respiratòria.
Vull dir, per què?
Perquè si hem de treure
un tros de pulmó,
hem de tenir un pulmó
restant.
Llavors,
si podem fer la cirurgia,
s'opera,
i a vegades
ens trobem que
no podem operar,
hi ha opcions de quimio,
radioteràpia,
a vegades també
fem quimioteràpia
abans de la cirurgia
per tal de reduir el volum
i també així facilitar
la cirurgia.
és una mica complicat,
però bàsicament
cal un treball en equip,
és a dir,
no és només
cirurgiar,
sinó cirurgiar,
quimioteràpia,
radioteràpia,
i moltes vegades
un pacient
es pot trobar
que ha de passar,
començar al millor
per quimioteràpia,
després passar a cirurgia
i després completar
quimioteràpia
i radioteràpia.
Vull dir,
és un procés
llarg.
Això si estem parlant
que està localitzat
únicament al pulmó,
si aquella cèl·lula,
si aquell tumor
s'ha extès
en alguna altra part,
m'imagino que aleshores
això encara complica
molt més el tractament,
m'imagino.
Llavors,
generalment,
cirurgia
ja no es realitza
i el tractament
és bàsicament
quimioteràpia.
amb un impacte
sobre el pacient,
dur?
Clar,
és un tractament
que és llarg,
és a dir,
la malaltia,
si no la podem traure,
la malaltia
queda,
és a dir,
està allí
i la intenció
és frenar
i millorar els símptomes.
Però,
clar,
té un llarg recorregut.
És un llarg recorregut
i és una malaltia
que,
clar,
tant el pacient
com la família
és complicat,
és llarg
i, sobretot,
és molt important
que s'estigui animat
i...
Això ens porta,
precisament,
una mica
la necessitat
que el propi pacient
i el seu entorn,
no?,
la família,
en fi,
psicològicament
afrontin
de la millor manera possible
aquest càncer de pulmó.
Amb això,
què hi poden fer els metges?
Bueno,
podem,
clar,
nosaltres
intentem
animar sempre
el pacient,
sempre mirar endavant
i, bueno,
és una malaltia
que el que hem comentat,
per desgràcia,
la mortalitat
és la primera causa,
però s'està estudiant,
s'està investigant
en el tema
i hi ha avanços
i llavors
sempre tindré
l'esperança
i lluitar
i anar cap endavant.
Sí,
nosaltres,
en aquests casos,
o sigui,
la pretensió una mica
seria,
en aquests casos
de situació
de disseminació
de malaltia,
la pretensió
és aconseguir
que no avanci
i,
diguem-ne,
establir un empat tècnic
entre la malaltia
i el pacient,
no?
És a dir,
aconseguir una estabilització
i,
com comentàvem,
que la simptomatologia
sigui el més lleugera possible,
per tant,
el pacient
estigui dintre
que seria
una malaltia crònica
estigui el més
còmode possible.
Quan una vegada
això està així
establert,
llavors,
evidentment,
en aquestes situacions
moltes vegades
necessitem
la col·laboració,
a part
que els diferents
especialistes
que ja han intervingut,
però en aquests moments
de cronificació,
el suport,
moltes vegades,
del que es coneix
el psicòleg,
no?
És a dir,
el psicòleg
especialista
en malalt oncològic
que ja tenen
per ell,
pel malalt mateix
i per l'entorn familiar,
doncs,
tenen tota una sèrie
d'estratègies,
diguem-ne,
per donar suport
en aquest procés
que pot ser molt llarg,
no?
Pot ser de molts mesos
o molts anys.
I quin paper
es juga,
doncs,
aquest psicòleg
especialista
en oncologia?
Doncs és això,
és el de saber
afrontar la malaltia
en aquesta situació
d'empat tècnic.
Però aleshores
acompanya el malalt
d'alguna manera?
Bueno,
va fent el seguiment
del malalt,
no?
Un seguiment del malalt
i donant-li
al propi malalt
i a la pròpia família
instruments
perquè conegui
propis instruments
propis
per poder
suportar
la situació aquesta.
Perquè la qualitat
de vida doctora
del pacient
en línies generals,
ja clar,
ja hem remarcat molt
que cada pacient
és un cas
individualitzat,
però en general,
clar,
la qualitat de vida
del pacient
quina és?
Clar,
generalment,
baixa
la qualitat de vida
amb el diagnòstic
d'una malaltia
oncològica
que porta uns símptomes,
porta psicològicament
una càrrega emocional,
baixa la qualitat de vida
i després el tractament
també té uns efectes
secundaris.
Sí,
quins són aquests efectes
habitualment?
Bueno,
el que és
la quimioteràpia,
ja suposo que
com és conegut,
són tractaments
que,
cansament,
perdoa d'apetit,
després també
poden tindre
naus,
els vòmis,
generalment això
i intentem de controlar-ho
i avui en dia
amb medicació
per a prevenir-ho
no sol ser un problema
important,
però el cansament,
el xafament
i després també
que són tractaments
llargs
i llavors
és una època
que sempre
proves,
visites
i això també
carrega molt
emocionalment.
És el que dèiem,
la barreja de conceptes
emocionals,
psicològics
i també físics
en el sentit
que clar,
la persona físicament
també es troba
popularment,
podríem dir,
xafada,
molt xafada
amb uns efectes
secundaris
importants.
M'imagino que aleshores
doctora,
clar,
també deu ser
en bona part
la primera causa
de mortalitat
com dèiem,
perquè clar,
si és un càncer
entre cometes
amagat,
com ens deia al principi,
es detecta tard,
no?,
quan ja està molt avançat
i és difícil
de combatre'l.
És això?
Sí,
en molts casos
sí.
En molts casos
la mortalitat
és perquè ja
s'ha agafat tard.
Sí,
ja quan dona la cara
moltes vegades
però no pel pulmó
sinó que ja
s'ha anat a un altre lloc
i llavors
clar,
curar,
ja no el podem curar
i el tractament
és frenar
i intentar
mantindre-ho.
Però això implica
que a llarg plaç
el resultat
de vegades no...
En tot cas,
el que pot fer,
l'únic que poden fer
els metges
és frenar
aquell càncer,
en cap cas
curar-lo del tot?
Quan està extès
ens trobem
que...
L'única possibilitat
és frenar-lo.
Sí,
que és frenar-lo.
No podem...
El que diem curar
per nosaltres
és curar
és erradicar-ho
completament.
I això només
es pot produir
m'imagino
en pocs casos
quan encara s'ha agafat
al principi
o no?
Generalment,
bueno,
quan s'ha agafat
al principi
o està localitzat
al tòrax
encara que...
Vull dir,
encara que no es puc operar
en quimio o radioteràpia
també es pot curar.
Aquests malalts
necessiten en general
molt ingrés hospitalari?
Poden haver...
Clar,
són tractaments
que són forts,
poden haver complicacions,
efectes secundaris
i alguna vegada
han d'ingressar
per alguna complicació.
Clar,
preguntava
perquè en sessions
de quimioteràpia
a vegades potser
el pacient sí que pot tornar a casa
però no sé si en aquests casos...
Ah,
no,
sí,
sí,
la quimioteràpia
es fa de manera
ambulatòria que diem
que és que va a l'hospital de dies,
posa el tractament
i una vegada acaba
el pacient torna a casa.
Amb tots els efectes secundaris
que hem dit
però pot tornar a casa.
Clar,
sí,
sí,
sí,
el tractament,
i també intentem
durant el tractament
que intenti fer la vida
el més normal possible,
no es tracta de fer un tractament
i que estigui ingressat
tot el temps del tractament.
Perquè precisament
estar a casa
també el pot ajudar
psicològicament
a afrontar millor
la malaltia,
no?
Sí,
correcte.
el que sí que veiem
a vegades
és alguna complicació,
no?
És a dir,
que una sobreinfecció
o són malalts
que estan molt febles,
a més a més,
com comentàvem,
són malalts
que han sigut fumadors,
la majoria de vegades
han sigut grans fumadors,
per tant,
moltes vegades
ja tenen altres coses
associades
que fan que
de tant en tant
necessiten algun ingrés
per alguna complicació.
De totes maneres,
afortunadament
tampoc no és sempre
que els malalts
acabin malament
o que acabin cronificant-se,
també a vegades tenim,
depenent de la localització,
de la detecció inicial
i del grau d'extensió
i del tipus de tumor
en concret,
tenim expectatives
de curació
i també hem de ser optimistes
en aquest sentit.
I a més a més,
les noves línies
d'investigació
que tenim cara al futur
pel tractament
del càncer de pulmó
també ens obre una mica
també les esperances
que aquesta malaltia
d'alta mortalitat
la puguem anar controlant.
Ara els anem a preguntar
precisament
si la investigació mèdica
ens podia fer preveure
que d'aquí uns anys
pugui baixar com a mínim
l'índex de mortalitat, doctora?
Bé, esperem que sí
i en efecte
sí que han hagut últimament
en els últims anys
avanços en el càncer de pulmó.
Sobretot,
aquests avanços
fan referència
a la biologia molecular,
és a dir,
les cèl·lules,
quines alteracions
tenen
que provoquen
el càncer
i actuar directament
sobre aquestes alteracions.
i llavors
el que s'està intentant
ara
és
cada tumor
filiar-lo més
en el sentit
de posar-li un nom
més concret
i investigar
si té alguna alteració
en concret.
Alteració
ens refereix a una mutació,
una alteració en concret
que faig
que
poguéssim actuar
si està alterat
allí.
Per exemple,
se miren
unes mutacions
d'uns receptors
que hi ha
a les cèl·lules
i hi ha un tractament
que és via oral
que s'ha vist
si la cèl·lula
té aquesta alteració
hi ha respostes bones
i en això
és el que s'està
últimament
investigant
i hi ha novetats
en aquest camp.
Anem cap a un tractament
que pot ser
a la carta,
és a dir,
ara
diguem-ne que
estan bastant
estandarditzats
per grans grups
però el que es va ara
és a dir
intentar baixar de nivell
intentar anar
a una afiliació
amb noms i cognoms
i amb una afiliació
molt més acurada
i poder anar
dissenyant tractaments
molt més encara
a la carta
del que ja s'està treballant
i això serien
les grans línies de futur
en base
a això
a quines alteracions
genètiques
té les cèl·lules
i per tant
en quines línies directes
es podria actuar
en cada tipus concret
d'alteració.
Perquè aleshores
el fet d'això
que deien
hi ha com
diferents tipus
de càncer, no?
Sí.
Quins podríem explicar
així de manera molt sintètica
perquè la gent
ens entengui?
Bàsicament
hi ha com dos grups
grans
que seria
cèl·lula petita
i no cèl·lula petita.
Cèl·lula petita
és perquè
quan ho miren
al microscopi
són cèl·lules
molt menudes
per això es diu així
i no cèl·lula petita
no vol dir
que sigui gran
és a dir
és un altre tipus
de cèl·l·lula
i dins del no cèl·l·lula petita
tenim
diversos tipus
escamós
adenocarcinoma
bueno, això són els noms
i el que s'ha vist
els avanços
últimament
són dins d'este grup
i en concret
dins de l'adenocarcinoma
que aquest també
s'ha vist
que està també
més relacionat
amb persones
que no han fumat
que és el que
es veu més freqüentment
en no fumadors
i aquestes alteracions
moltes vegades
ens trobem
en persones
no fumadores
que desenvolupen
la malaltia.
i en el tema
de les cèl·lules
no petites
aquí
quines
característiques
tenen?
bueno, són
diferents
tipus
és un grup
més gran
és
hi ha diferents
tipus
que és que
hi ha grans
hi ha
que no
mirar-ho al microscopi
marcadors
és més concret
però aquí aleshores
en aquests tipus
no hi hauria
avanços
de moment
en la investigació
per concretar
el tipus
de tractament possible
no, en aquest sí
en aquest sí
sí, sí
sí, en el adenocarcinoma
el que hem comentat
és no célula petita
és que és una mica
complicat
és complicat
però en fi
més o menys
intentem
fer entendre
a la gent
que hi ha
diferents
tipus
de càncer
vostè creu doctora
que en un mig termini
podrem baixar
l'índex de mortalitat
del càncer de pulmó?
sí, jo crec que sí
de fet
ja hem fet millores
en els últims anys
si ara
fessin una perspectiva històrica
històrica
parlo de 10
15-20 anys
hauríem millorat
sí, s'han fet millores
en els últims anys
i sobretot
millores tant
a resultats
com a la tolerància
del tractament
pels dos
pels dos costats
i és un tema
que s'està investigant
i que
i que cada vegada
cada any
hi ha alguna novetat
i clar
el camí possiblement
és lent
no és la velocitat
que ens agradaria
però s'està tirant endavant
i sobretot
una esperança
sí que hi ha
en este camp
per anar acabant
mesures de prevenció
no fumar
seria una bona recomanació
bueno, sí
no fumar
essencial
i
i altres mesures
generalment
no
no hi ha cap
mesura concreta
però
portar una dieta sana
evitar
és que
no
mesura concreta
no
aquestes ens les sabem totes
li anem a dir
doctor
que és el de sempre
en aquest cas
sí que és evident
que clar
ser no fumador
és un factor
que ajuda
a no tenir càncer
de pulmó
fumar o no fumar
és un factor
molt determinant
clar
perquè deia el 90%
pràcticament
dels casos
poden ser
la gran majoria
i després això
una vegada
s'ha d'estar atent
a determinats símptomes
que poden aparèixer
que són molt larvats
però que un ha d'estar atent
perquè evidentment
quan abans puguem detectar
la malaltia
doncs més possibilitats
tens
de
o bé tenir
una possibilitat curativa
o que la qualitat de vida
sigui millor
és a dir
el que dèiem
el síndrome aquest
de les astènies
i les pèrdues de pes
progressives
indeterminades
la simptomatologia respiratòria
el dolor toràcid
l'esput
amb la sang
que aquest és un factor
molt alarmant
però que no sempre
dona la cara així
i tots aquests factors
han de fer
que quan apareguin
ràpidament
doncs
després del temps
potencial
doncs
de demanar
l'ajuda
i el suport
del metge
doncs
així acabem
aquest espai
que avui ens ha servit
per tractar el tema
del càncer de pulmó
com dèiem
una malaltia
que té un impacte
de mortalitat
molt gran
malauradament
a la nostra societat
malgrat els avenços
en el camp de la investigació
que s'estan fent
i que esperem
que ajudin
en els propers anys
a reduir
aquests índexs
tan alts
avui hem parlat
del càncer de pulmó
amb la doctora Laura Esteller
metgessa
adjunta del servei d'oncologia
de la xarxa Santa Tecla
doctora Esteller
moltes gràcies
gràcies
fins la propera
i gràcies també
al doctor Javier Oliac
director de l'hospital de Santa Tecla
que com sempre
ens ha acompanyat
en aquest espai
fins la setmana vinent
doctor gràcies
gràcies
bon dia