És la sintonia que identifica l'espai Caixa Fòrum
cada dilluns a partir del migdia a Tarragona Ràdio
per parlar de totes les activitats que s'hi fan
i que no en són poques, ja ho veieu que cada setmana
tenim moltíssim material.
Carles Marquès, bon dia.
Bon dia.
El director de Caixa Fòrum Tarragona,
que com sempre ens acompanya en aquest espai que fem els dilluns.
Avui, Carles, per parlar d'una de les activitats
lligades a aquesta gran exposició que ara hi ha al Caixa Fòrum,
la Febre d'Or.
Això mateix, sabeu que, si no totes les exposicions,
almenys les que considerem de més pes,
van acompanyades d'una conferència,
d'un cicle de conferències sobre diferents aspectes relatius
a l'exposició, en aquest cas art, cultura i literatura,
al voltant de l'època de la Febre d'Or.
I avui fem la primera de les exposicions.
De les conferències, exactament.
Hi ha a haver la conferència inaugural per part del comissari,
que formava part de l'acte inaugural,
que era més genèrica,
era més situar l'exposició,
però el que és pròpiament el cicle,
que són quatre conferències més una lectura dramatitzada,
sí, comença aquest dimecres, dia 19.
I avui l'encarregat de fer aquesta conferència serà
en Pere Gabrià.
Ella és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona,
amb un extens currículum dedicat a això.
és historiador dels segles XIX i XX,
ha fet estudis sobre el moviment republicà del 800
i sobre el moviment obrer del segle XX.
En la seva gran bibliografia hi ha un lloc per l'obra de la burgesia
en el segle XIX i també diverses obres dedicades a aquest tema.
El tenim a l'altra banda del fiu telefònic.
Pere Gabrià, bon dia.
Sí, hola, bon dia.
Avui pronunciades la conferència a l'època de les novel·les de Narcís Ullent
i la construcció d'una Catalunya urbana i europea
en el marc d'aquesta exposició, La febre d'or.
De què parlarem avui a la conferència, Pere?
Sí, home, mira, bueno, doncs de què parlaré?
Aviam, primer cal tenir present que, bueno,
que el Ullé va viure molt de temps.
Llavors, per tant, a mi,
el parlar de l'època del Narcís Ullé,
en principi pot ser una època molt llarga,
que és molt extensa.
De fet, si ens centrem en el que està més lligat a l'exposició
i està més lligat al temps de la febre d'or,
tant mateix ens trobem en, no sé,
en un període que va des de 1875 a 1906
i que correspon, i a mi m'interessa destacar això,
que correspon d'entrada a dues qüestions.
Per una banda, correspon a tota una llarga etapa
marcada políticament per l'existència a Espanya
d'un règim monàrquic,
que és el de la restauració burbònica,
que s'ha instaurat el 1875,
i que vol frenar,
és un règim que té com a objectiu
intentar frenar, oi, de fet,
capgirar l'experiència,
una experiència que va ser convulsa,
però molt intensa,
democràtica i popular,
anterior,
és a dir, l'experiència del sexení revolucionari
del 68-74.
Per tant,
la primera qüestió que cal una mica situar
és de quina mena de Catalunya estem parlant,
de la Catalunya que està en aquest context polític,
d'aquest règim de la restauració.
Ara, com deia, no és només això,
sinó que hi ha tot un altre aspecte
que a mi m'interessa molt,
que és potser el que més centrarà a la conferència,
que és allò, en aquest darrer quart del segle XIX
i potser primers anys del segle XX,
és també tot un temps ple de molts intensos canvis
econòmics, culturals, socials,
i que donen forma a la renovada Catalunya capitalista i burgesa.
I tot plegat, ho repassarem,
m'ho imagino això a través de les novel·les de Narcís Oller.
Bé, aquí el que hi ha és una qüestió.
Jo he optat,
és a dir, que evidentment les novel·les del Narcís Oller
sempre hi són presents,
però jo he optat per una mica,
en fi, assenyir-me
el que se'm demana,
i una mica assenyir-me el que jo també honestament puc fer.
Clar, jo soc historiador,
no exactament historiador de la literatura.
Per tant, jo el que faig
és una mica això d'aquest afegit
que a vegades es posa,
que és el seu temps, l'època,
que potser no té algun excessiu atractiu publicitari,
però que en tot cas és òbviament molt necessari
si es vol entendre i veure els molts matisos
que té l'obra literària del Narcís Oller.
I parlareu, ara ho deies,
de l'edifici vi contradictòria construcció
d'una Catalunya urbana i europea.
Exacte, sí, perquè una mica el títol que consti
que a la meva xerrada,
a vegades els títols es posen
i un després em parla una mica d'allò,
però sense més.
En aquest cas és un títol que preté,
que intentaré realment justificar el títol,
intentaré realment que la conferència respongui al títol,
és a dir, amb totes les seves parts,
que és allò, l'època,
l'època de les novel·les,
no les novel·les, l'època,
i la construcció d'aquesta Catalunya urbana i europea.
Home, està clar que només puc assenyar-me
algunes característiques, no?
Però, per exemple,
una d'elles molt important, d'entrada,
per dir alguna ara al començament,
és el que estem davant
d'un moment en què es passa
d'una societat catalana
encara plena d'elements tradicionals
a una nova realitat marcada
per l'hegemonia, en fi, econòmica, política, cultural,
d'unes èlites molt determinades,
capitalistes i burgeses, òbviament.
Però també alhora,
també alhora es passa a una societat
en què aquesta hegemonia va acompanyada,
aquesta hegemonia, diguem-ne, burgesa,
va acompanyada de la importància
i un nou paper que assumeixen
intel·lectuals i professionals.
Són aquests intel·lectuals i professionals
els que donen, diguem-ne, un discurs,
popularitzen les aspiracions
a la modernitat europea.
I com, d'altra banda,
és relativament fàcil de comprovar,
aquests intel·lectuals i aquests professionals,
molt d'ells, una bona part d'ells,
esdevindran després referents clàssics
de la cultura catalana, no?,
posterior.
Era una època de canvi.
No sé si ho podem comparar, per exemple,
en el moment actual.
Hi ha alguna mena de comparació o no?
Home, jo crec que hi ha una diferència molt important.
és a dir, home,
caldentment totes les èpoques històriques
sempre tenen alguns aspectes de canvi
i de transició, això és obvi.
Ara, el que passa és que,
i ara i la d'ara també, no?,
però jo crec que hi ha una gran diferència
perquè en aquells moments hi ha,
sobretot per la banda dels que generen
el discurs públic,
el que ara se'n diu opinió publicada,
doncs per aquesta banda hi ha clarament un optimisme.
És a dir, malgrat totes les dificultats,
ja és tota una època en què es pensa
que Catalunya realment pot arribar a ser,
encara que sigui, per dir-ho d'alguna manera demogràfica,
si no tota Catalunya,
però com a mínim Barcelona pot ser un petit París
i després, no sé, Tarragona podria ser,
que diré jo, com a mínim una ciutat important
de províncies de França.
Entendem-ho?
Mira aquesta idea que ens podem realment allò renovar
i hi ha un cert optimisme
i una certa voluntat
i un cert, diríem, no sé, discurs
elaborat cara al futur.
Jo crec que una de les característiques,
malauradament, segurament,
però una de les característiques de la situació actual
és que s'està en crisi
i ningú encara acaba de trobar un discurs,
diríem, unificador
o un discurs d'optimisme.
És molt difícil ara tenir discursos d'optimisme
en aquests moments.
Espero que més endavant sí,
però ara en aquests moments
és una mica difícil, no?
Doncs serà realment molt interessant,
la conferència del professor
de la Universitat Autònoma de Barcelona
amb Pere Gabriel,
avui sobre això per parlar d'on el sisoller.
Dimecres.
Ai, perdona, dimecres.
Sí, no ho avancem en el temps.
Carles, això, dimecres a les 7 de la tarda,
com sempre, eh?
Pere, si ja et feien venir avui a Tarragona, eh?
Home, mira si em convideu
i em feu els altres dies,
doncs més bé que bé.
Per res, no haureu de negociar.
El Foro de Micrum, per res.
Doncs Pere, moltíssimes gràcies
i que vagi bé la conferència.
Dimecres a Tarragona.
Molt bé, molt bé, entesos.
Gràcies i bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Dimecres, eh?
A les 7 de la tarda,
al Caixa Fòrum de Tarragona.
Realment interessant, eh, Carles?
Realment interessant.
Penseu que aquestes conferències,
i una mica ha quedat clar
per l'explicació d'en Pere Gabriel,
sempre donen voltes a l'exposició
des de diferents perspectives complementàries
que la pròpia exposició
per si mateixa no explica
o no pot explicar,
que és el que té gràcia
si ens limitéssim, diguéssim,
a repetir el mateix.
El que ja hi ha exposició.
Ja seria repetit.
Per tant, aquí tenim la història,
és a dir, la història i la societat,
és a dir, aquest aspecte sociohistòric
o sociocultural.
Després tindrem sobre literatura,
el dimecres 26,
el modernisme,
Narcís Ullé modernista,
el 2 de novembre,
la moral burgesa
i els novelistes europeus, diguéssim,
que van parlar de temes
com l'adulteri, etcètera.
I finalment, el dimecres 16 de novembre,
una mica la cirereta del pastís,
amb una lectura de textos
que ha dramatitzat,
que han fet la dramaturgia,
el Joan Cavaller,
l'autor, diguéssim,
del Cuber,
molt conegut per tots nosaltres,
i que llegiran,
que faran la lectura,
el col·lectiu amb veu alta,
dirigit per Dolors Joan Pere.
Això és el dia 16 de novembre,
pràcticament d'aquí un mes.
I avui, ja que deies avui,
si teniu curiositat
per la curiositat,
mai millor dit,
és a dir, per l'emoció
que representa la curiositat,
com sempre cada dilluns,
el cicle sobre les emocions
contrapesa dues visions,
a nosaltres ens agrada molt,
això de diferents visions,
sobre els temes.
En aquest cas,
això,
la curiositat,
per part de José García Ibáñez,
que és psiquiatra,
és a dir,
sempre hi ha l'aspecte una mica clínic,
l'aspecte psiquiàtric,
i després,
Jorge Wagensberg,
que juga a casa,
perquè és director científic
de la Fundació La Caixa,
i és una de les persones
que més viu
en carn pròpia
el fet de la curiositat científica,
aquest Eureka,
ell diu que no hi ha
pocs plaers comparables,
no diguem quins serien els altres,
deixem-ho així,
un dia està treballant,
investigant algun tema
que tu desconeixes,
no falta que sigui un descobriment
per la humanitat,
i que tu,
per les teves pròpies forces
i mans,
i a partir de la documentació,
facis una deducció,
és a dir,
que la teva curiositat
et porti a un coneixement científic
d'un tema que...
Fas una Eureka,
que dèiem que fas,
això,
una Eureka,
exactament,
doncs això,
aquest aspecte allò no clínic
o no psicològic
de la curiositat,
és el que ens explica
el Jorge Wagensberg,
i l'aspecte d'on neix
la curiositat,
diguéssim,
dins del nostre cervell,
el per què,
quin ha estat el seu paper
en la història de la humanitat,
si no fóssim curiosos,
segurament,
estaríem tots encara
on va néixer l'ésser humà,
a Àfrica,
estaríem allà tranquil·lament,
no sé si seríem
tants milions de persones,
però és la curiositat
el saber que hi ha més...
Això és el que mou de mou,
exacte.
I els periodistes
ho són mou de curiosos,
també.
Sí, sí, sí,
correcte.
Això serà avui a les 7 de la tarda.
Això avui a les 7.
Alguna activitat més
de la setmana destacar, Carles,
davant de la conferència de dimecres?
Tenim el concert
dels Mendel Ring
el diumenge,
espera,
deixem que ho busqui
i us ho digui bé
i no us enganyi,
el dissabte.
Dissabte, eh?
Ja ens enganyava,
la memòria.
Sí, però sense voler.
El quartet de cor
de Mendel Ring Quartet
que s'interpretarà obres
de Beethoven
i Mendelssohn,
entre d'altres.
És un conjunt alemany
dels més premiats
del moment
i realment
valdrà la pena
com ho va valer
el sextet,
podríem dir-ne,
que vam tenir ahir
sis joves cubans
que viuen a Saragossa,
que es diuen
Bocal Tempo,
i que interpreten
les peces
només amb la veu,
és a dir,
tota la percussió,
trompetes i tal,
ho fan només amb la veu.
i jo hi era
i per un moment
tanques els ulls
i per què ho has vist,
perquè t'ho expliquen,
però si sents el CD
no t'ho creus,
et diuen no,
que això no és una bateria,
no és una bateria,
és un senyor
que fa sorolls amb la boca.
Impressionant,
impressionant.
Va ser especial
per dos motius,
no només per la bona cohabitat
de la banda.
Exactament,
sinó perquè vam trigar una mica
a arrencar el concert,
perquè vam celebrar
que ahir,
Caixa Fòrum Tarragona,
arribava al milió d'usuaris,
és a dir,
amb 10 anys,
es va inaugurar
el 14 de setembre del 2001,
per tant són 10 anys
i una miqueta més,
doncs seria una mitjana
de 100.000 usuaris
cada any,
i en tenim usuaris,
les persones que participen
en les diferents activitats,
és a dir,
evidentment,
tu pots anar-hi
i fer 3 o 4 coses
al mateix dia,
doncs això,
això és el que són...
Déu-n'hi-do,
sí, déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do,
moltíssim,
moltíssim,
realment val la pena
perquè ja feia uns dies
que estàvem veient
a veure quan...
Ara, quan arribem.
Quan arribem,
quan coincideix,
i ens va fer molt contents
que coincidís
amb un concert familiar,
perquè encara hi dona...
vam donar un petit obsequi,
diguéssim,
que a més ja estava pensat
perquè jo ja havia anat veient
que allò tocaria
aquest dimuenge,
i que consistia,
doncs,
justament,
que parlàvem del Bagensberg,
doncs,
amb algunes coses
de Cosmo Caixa,
un llibre
on hi ha diversos contes
del mateix Jorge Bagensberg
i de nens petits,
nens de primària
i d'ensenyament secundari,
després entrades gratuïtes
pel Cosmo Caixa
i una llibreta,
és a dir,
a veure,
és un...
Un simbòlic,
però, escolti,
exactament,
però, bueno...
De tenir-ho o no tenir-ho
i ja està bé.
Exactament,
i a més,
això es va fer sense trampa
ni cartró
i a part, diguéssim,
de la gent de l'equip
de Caixa Fòrum,
ningú sabia
que passaria això.
No, no, no.
Ah, només ho sabies tu, eh?
Bueno,
només jo,
la gent de la delegació
de la Caixa
que ha col·laborat
amb nosaltres
perquè, a més,
tingueu en compte
que, clar,
que el fet
que l'acte coincideixi
amb el centenari
de la Caixa
de les comarques
de Tarragona
doncs li dona una rellevància.
Encara li dona una rellevància.
Exactament, una rellevància.
Aleshores,
ho sabien ells,
ho sabia, evidentment,
la gent del meu equip,
ho sabia la gent
de Cosmo Caixa
a la qual li havia demanat
col·laboració
i no ho sabia
també ho volíem, això, eh?
Que fos una sorpresa.
Clar, entre el públic
hi havia gent coneguda.
No vam avisar ningú
però hi havia gent
que són habituals
de les activitats familiars.
Home, això està bé, no?
I vaig pensar que està molt bé
que això,
que gent que ja és fidel,
bueno,
premiem aquesta fidelització, no?
Aleshores,
però això valia més la pena
fer-ho amb un espectacle familiar.
Sí,
allò que veiem a les pel·lícules
del client,
un milió.
Exacte.
Quasi, quasi com això.
Quasi, quasi com això.
Correcte,
però vaig sortir ja
i vaig dir
un de vosaltres, diguéssim,
és això,
l'usuari un milió.
Dic de tota manera,
hem decidit
que per fer-ho més just,
democràtic,
i perquè a més
tampoc sabem ben bé
com ho hauries de fer,
doncs,
tots vosaltres sou
l'usuari un milió,
que em sembla
que és molt més just.
Són 10 anys
que ja fórum a Terramona Carles
ja plenament consolidat.
Sí, pensem,
pensem que sí,
vull dir,
d'alguna manera,
a veure,
una conferència
com la d'avui,
de les emocions,
cada setmana
em sorprendria
que aquesta no fos així,
ens ha portat
a vora
300 persones,
vull dir que,
bueno,
està,
està molt bé,
està molt bé.
Per què no dir-ho?
Amb la boca de la cosa,
està molt bé.
Sí,
sí,
està molt bé,
home,
però bé,
vull dir,
com que treballo
d'això,
no es pot dir...
No,
perquè s'ha de pensar
una mica com el guardiola,
amb humilitat,
i sempre anar més,
anar fent,
però bueno,
arriba un moment que dius
no puc prometre més
perquè tampoc depèn
només de nosaltres,
sinó de les circumstàncies
i bé,
en aquests moments
les circumstàncies
són complicades,
també això,
sabem que a la gent
li costa sortir de casa
perquè sortir de casa
ni que sigui per anar
a unes activitats gratuïtes
o de molt poc cost
com són les nostres,
també sempre significa
que aniràs a fer un cafè
o aniràs a fer un petit sopar,
si és el concert aquest
que us comentava,
i costa,
costa,
en aquests moments
ho entenem,
però bueno,
nosaltres hi col·laborarem
en la mesura possible
això fent activitats
o gratuïtes
o d'un cost
que és purament
per poder ordenar la sala
i saber quanta gent
comptem,
no res més.
Doncs el Caixa Fòrum Tarragona
que arribava ja
a un milió d'usuaris
en els seus 10 anys de vida
a Tarragona.
Carles,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
La setmana vinent més
del Caixa Fòrum Tarragona
a l'Espai de Tarragona Ràdio.
Que vagi bé.
Bona setmana.
A vosaltres.