L'espai del Caixa Fòrum, aquí el tenim com cada dilluns
per anar tancant el matí de Tarragona Ràdio.
En una setmana aquesta que avui comença, avui dilluns 14 de febrer,
amb moltes activitats i molt diverses.
activitats que repassarem i comentarem durant els propers minuts
amb el director del Caixa Fòrum Tarragona, el Carles Marquès.
Un habitual, com cada dilluns, d'aquesta sintonia.
Carles, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui tenim moltes coses per comentar.
I si et sembla, començarem pel final de la setmana,
començarem per les propostes musicals,
perquè aquesta setmana comenceu la temporada musical d'aquest trimestre.
Exactament, comencem la temporada musical,
que com sabeu ho fem amb dos trossos de temporada,
amb dos parts, a l'hivern i a la tardor.
I a l'hivern fem tres concerts i a la tardor suposo que tres més o dos o tres més.
Aleshores, avui, aquesta setmana, comencem amb un grup de música jueva,
els Tribium Klezmer, que toquen, diguéssim, la música de caràcter,
de procedència eskenesita, és a dir, de l'Europa central.
És a dir, sabeu que bàsicament les dues grans branques,
això també per temes geogràfics dels jueus,
és els cefardites, és a dir, els d'origen de la península ibèrica
i que després van estendre pel Mediterrani,
i els eskenesites del centre d'Europa.
És una música, bé, no em voldria avançar ni voldria dir coses
que tampoc sé més del que sé,
però és una música molt basada en els clarinets,
amb un so molt especial,
que tothom reconeixerà quan vingui al que ser fòrum
i escolti el concert aquest dissabte,
perquè és una música que segurament teniu molt present de moltes pel·lícules.
Una música que té un punt alegre
i realment jo crec que enganxarà.
És a dir, dels concerts d'aquesta temporada d'hivern,
diguéssim, seria el més, almenys clàssic,
entre cometes i en tots els sentits del terme,
i seríem el més músiques del món.
Bons, anem a ampliar més dades sobre aquest tipus de música
amb Juan Luis Enroyo,
que és un dels membres d'aquest grup que es diu Tribium Clefmer.
Juan Luis Enroyo, bon dia.
Hola, bon dia, molt bons dies.
Com ens podries explicar el tipus de música que hacéis?
Bueno, pues, en realidad veo que la información que os acaba de dar
el director de Caixa Forum es, vamos, es totalmente exacta.
Efectivamente, el tipo de música que hacemos es la llamada Clefmer,
que recoge la tradició nazi del pueblo hebreu,
evidentemente en la zona de centro Europa,
y que, bueno, que se extiende hacia los Balcanes, hacia Turquía
y, en realidad, termina siendo, el Clefmer termina siendo una amalgama,
una música casi de creación nueva, buscando, uniendo, mejor dicho,
pues las tradiciones judías, las tradiciones gitanas,
las tradiciones mediterráneas y que, bueno, pues que en un momento dado
pues desapareció, pero que, bueno, o sea, pues se volvió a recuperar
a recuperar de aquella un poquito de tiempo.
Y, bueno, pues como a nosotros nos ha gustado,
tocamos instrumentos que se ven, que se utilizan muchísimo
en este tipo de música y, evidentemente, pues es un lenguaje
y un modo de utilizar el instrumento muy llamativo.
Entonces, bueno, siempre nos ha llamado la atención
y terminamos consiguiendo que, por lo mejor,
podamos formar un grupo de estas características.
Y, efectivamente, la música, bueno, pues la reconocemos,
aunque a lo mejor no con el nombre de Clefmer,
pero sí que son melodías muy reconocidas que aparecen, efectivamente,
muchas veces en el cine.
Y es tanto alegre, tanto festiva y, bueno, pues de juerga,
como a la vez vocadora, ¿no?
A veces pasa, de alguna manera, pasa de la alegría al llanto
a la melancolía con muchísima facilidad.
¿Y los únicos instrumentos son clarinete y acordeón?
No exactamente. Es un clarinete, clarinete bajo y acordeón.
Es un trío.
Y, bueno, realmente la utilización de un clarinete y un clarinete bajo
es una de las peculiaridades del grupo.
No es muy habitual que en un trío,
al menos nosotros no conocemos otro grupo que tenga esta formación.
Sí que podemos ver clarinete y acordeón unido a, por ejemplo,
un violín o unido a un contrabajo.
Sin embargo, una de nuestras señas es precisamente
la inclusión del clarinete bajo,
el clarinete soprano, que dobla también a Piccolo,
a clarinete en mi amor, el requinto y el acordeón.
Y el repertorio que nos ofreceréis en el concierto
del próximo sábado aquí en Tarragona, ¿en qué consiste?
Pues el repertorio, efectivamente, es muy variado.
Porque no solamente nos gusta recoger la tradición hebrea,
la tradición askenasi,
sino que, como decíamos, ese tipo de amalgama de músicas,
pues nos gusta recoger también la tradición búlgara,
la tradición gitana, la tradición turca.
Y, ¿por qué no?, pues hacer también una visita a la tradición ibérica
de la música judía, que es la tradición seferdí.
¿Y son músicas muchas veces reconocibles por el gran público?
Perfectamente reconocibles.
Hay melodías que forman parte del acervo popular
de cualquier parte del mundo, podría decir yo.
Y, bueno, pues antes lo hemos nombrado.
Varias de ellas son, precisamente, temas centrales
de algunas de las películas que todos conocemos, ¿no?
El violinista sobre el tejado, la lista de Shidler.
También tenemos, bueno, nuestro pequeño guiño
a la música serbia y unida también al cine
con Goran Bregovic y su música, pues bueno,
que también aparecen muchísimas películas.
Entonces, en realidad, el repertorio,
aún teniendo, evidentemente, un alto componente
de, pues intentamos descubrir la música también
para todo el público, pero hay otras melodías
conocidísimas de todo el mundo.
Estas referencias cinematográficas que nos comentabas,
yo creo que ayudarán a entender al público
que quizás no conoce la palabra klezmer, ¿no?
Pero sí que puede situar mucho al gran público
sobre el tipo de música del que estamos hablando.
Sin duda alguna, sin duda alguna.
Sobre el tipo de música y sobre la actitud
que esa música tiene, ¿no?
Y el uso que tiene para, pues para la propia vida,
¿no?, de un pueblo.
Sea cual sea, por otra parte, ¿no?
No hay celebración, sobre todo en una época quizá más antigua,
pero en una celebración de que esté acompañada de música.
Incluso sabemos que incluso los entierros
pueden estar acompañados de música
y eso no es algo tan extraño, ¿no?
Evidentemente, pues se sabe estos músicos errantes,
que es lo que de alguna manera queremos rememorar
con el espectáculo que así se llama,
Clef Morim, que en la traducción sería
una especie de músico errante, ¿no?
Lo que, pues en castellano podríamos decir un ministril, ¿no?
Y claro, pues evidentemente vamos haciendo
una especie de viaje, utilizando esos momentos
en función de qué es lo que queremos evocar,
qué es lo que queremos trasladar en el escenario
que no es solamente un escenario utilizado
de modo exclusivamente musical,
sino que, bueno, tiene un componente teatral
y de participación del público
y de interactuación bastante alto.
¿Y vuestro interés como grupo
por este tipo de música, qué responde?
¿Porque os gusta simplemente?
Sí, sí, evidentemente nos gusta.
O sea, claro, afortunadamente tenemos la suerte,
tenemos la suerte de poder, de momento,
trabajar con este grupo
y con este repertorio que nos gusta.
Y además, pues como he dicho antes,
la inclusión de...
O sea, el hecho de ser el clayinete, perdón,
y el acordeón, instrumentos habituales
en estas formaciones, pues nos hace de alguna manera
casi por pura curiosidad
y por puro conocimiento, ¿no?
De ir adquiriendo conocimientos,
pues meterte en otro tipo de lenguajes, ¿no?
Provengas de donde provengas.
A lo mejor nosotros provenimos
del ámbito más clásico.
Sin embargo, bueno, sabemos que hay
una cantidad de música
que se ha escrito y que se utiliza
para nuestro instrumento, para el clayinete,
y que, bueno, evidentemente hay que conocerla
por curiosidad y, ¿por qué no?,
darla a conocer.
Y hablando de dar a conocer este tipo de música,
¿hacéis muchos conciertos?
¿Podéis actuar bastante a menudo?
¿O es un tipo de música muy minoritaria?
Pues estamos actuando bastante.
Tenemos que decir que bastante.
Aunque quizá en los tiempos que corren
entendemos que esto pudiera ser algo
casi difícil de entender, ¿no?
Pero el grupo no llega a los dos años de vida
y, bueno, pues nuestras tierras,
que son aragonesas,
ya nos las vamos recogiendo,
recorriendo, perdón,
hemos obtenido varios reconocimientos
en algunas ferias de teatro de música.
Estuvimos incluso en tierras catalanas,
en Vic,
en una de las ferias de música más prestigiosas.
Y tenemos que decir, repito,
que sí, que sí,
que tenemos bastante suerte
y estamos bastante solicitados.
Es algo que está gustando mucho, quizá,
porque tampoco es algo muy habitual
que haya un grupo de Klezner.
Es más, claro,
nuestra herencia está más cercana
a la música sefardí.
Y, bueno, pues esto está yendo,
tenemos que decir,
de una manera como muy simple,
que está yendo bastante bien.
Estamos muy contentos.
Pues nos alegramos.
Y el sábado tendremos la oportunidad
de escucharos y de veros aquí en Tarraona.
Juan Luis Enroyo, del Tribune Klezmer.
Gracias por atender esta llamada
en directo de Tarraona Radio.
Y mucha suerte en este concierto y en todos.
Muchísimas gracias.
Hasta la vista.
Que vaya bien.
Nos esperamos el sábado.
Gracias, Juan Luis.
Adiós.
Juan Luis Enroyo,
Cumpurén es el clarineta soprano
d'aquest Tribune Klezmer
que actuarà el proper dissabte
a partir de les 8 del vespre.
Exactament.
Les entrades es poden adquirir?
Les entrades es poden adquirir, sí.
4 horets?
4 horets, exactament.
Vull dir, és un preu absolutament simbòlic.
I això,
jo de vosaltres m'espavilaria
perquè, bueno,
ja sabeu que després s'esgoten,
tampoc tenim una auditoria tan gran
i no ens agradaria que es quedéssiu sense.
Molt bé, doncs això serà ja el cap de setmana.
Si ara repassem una mica
cronològicament la setmana,
la tenim molt vàriada i molt intensa.
Avui tenim una nova conferència,
una nova xerrada...
...de savis i filòsofs, correctes,
sobre filosofia.
I avui ens ho passarem especialment bé.
No perquè, diguéssim,
les altres conferències
no ens ho hem de passar bé,
però és que avui parlem d'epicur.
És a dir, parlant de l'epicureisme,
parlant del plaer,
Montserrat Jufresa
ens parlarà d'epicur,
el plaer,
com a mètode per a la pràctica ètica.
La Montserrat és catedràtica de filologia grega
de l'Universitat de Barcelona
i aleshores, doncs, bé,
parlarem del filòsof del plaer
per excel·lència.
Si l'altre dia amb Aristòtil
doncs ja estava pleníssim
i hi havia una jantada,
vam fer un àgora allà
absolutament grec,
doncs jo suposo que avui
també funcionarà molt bé.
Avui filosofia i dimecres història.
Dins del cicle de la Guerra del Francès,
que sabeu que nosaltres hem destinat
una mica a tot l'entorn,
a tot el que no era allò pròpiament
la Guerra del Francès,
i no, tampoc era el setge de Raona,
sinó una mica els parquers,
doncs parlarem
d'Alejandro Malaspina.
Alejandro Malaspina
és una de les figures
històriques, diguéssim,
d'aquell període,
i ens en parlarà
un nom de referència,
un dels grans
en la historiografia ibèrica,
que és Carlos Martí de Xó,
que és catedràtic d'Història Moderna
de la UNED
i membre de la Real Acadèmia
de l'Història.
És a dir,
per tant,
un personatge,
ell per si mateix,
molt important.
Tant o més,
diguéssim,
també per si mateix,
les dues figures
que uneix la pel·lícula
de dijous,
Carles Bosch,
el periodista,
que a més,
ahir va guanyar
un premi Goya
justament per aquesta pel·lícula,
que hem comentat aquest matí.
Tenim un premi Goya
aquesta setmana al Caixa Fòrum.
Exacte,
sí, sí,
que no estava previst així,
però l'any vinent
miraré
quin és el calendari
d'atorgament dels Goyes,
a veure si tenim tanta sort
com en guany.
Carles Bosch ha guanyat
aquest premi
per el documental
Bicicleta Cullera Poma.
que parla
de la malaltia
de l'Alzheimer
concretada
amb una persona
concreta
com és
l'expresident
de la Generalitat
Pasqual Maragall.
Per tant,
diguéssim,
a l'interès
per la figura
del personatge
i a la valentia
d'explicar en públic
la seva posició
davant de la malaltia.
Jo encara no l'he pogut veure,
però m'han dit
que hi ha escenes
molt directes
i molt clares.
També és que sabeu
que l'expresident
és una persona
d'una personalitat
forta
i en aquest sentit
allò
molt sincera
i en aquest
en aquest documental
explica molt bé
diguéssim
les seves
les seves
vivències.
Dissabte,
com ho dèiem,
Tribium Klesmer
a les 8 del
vespre,
bueno,
la resta de dies
no hem dit,
les conferències
són a les 7
de la tarda,
exactament.
I aleshores
el diumenge
tenim un altre concert
familiar
molt
molt interessant
que és
del grup
de Blackbirds
que és
de música
gospel,
de música
vocal.
Ja vam venir
l'any passat
i realment
vam quedar
absolutament
encantats.
És música
d'aquella
que de seguida
t'hi enganxa
i si abans
parlàvem
de la música
de les celebracions
jueves,
esquenacites,
centres europeus,
aquest correspondria
diguéssim
a la música
religiosa
o religiós
festiva
dels afroamericans
als Estats Units.
Blackbirds
és un grup
d'aquí
de Catalunya
i
realment
doncs això,
vull dir,
també una mica
passen
els espirituals
negres,
si els coneixeu,
de moments
de molta alegria,
de celebració
diguéssim
de les creences
i de la comunitat
en moments
diguéssim
allò
de soledat,
d'intimitat,
de tristesa,
diguéssim
perquè són músiques
arrelades també
en l'esclavatge.
I
tot i que
sé que
això pot sonar
allò
complicat,
us ho juro
que no ho és
perquè és un concert familiar,
és un concert
per tots els públics,
fins i tot
pels més petits,
de cinc anys
en amunt
i realment
els Blackbirds
ho saben
transmetre
molt i molt bé.
A més,
ells recordo
que eren unes persones
molt agradables
i de molt
bon tracte
que sempre
és un afegit.
Doncs això serà
diumenge a les 6 de la tarda
així que tenim
doble cita musical
al cap de setmana,
dissabte a les 8 del vespre
i diumenge a les 6 de la tarda
i aquesta setmana
tenim conferències
de filosofia,
d'història
i dijous cinema
i un taller familiar
de l'exposició
de Números
a les 12 del migdia
de diumenge
que a més
hem de recordar
que els altres dos
que vam fer
van omplir
absolutament
vull dir, per tant, també
correu
que a més aquí a les places
i que són molt, molt poquetes.
De tot això
anirem parlant cada dia
en els diferents espais
de l'agenda del Caixa Fórum.
Carles Marqués,
ha estat un plaer.
Gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.