Obrim ja el temps de la tertúlia amb els convidats avui molt puntuals.
Ja han arribat fa uns minuts i els tenim disposats a comentar l'actualitat del dia.
Ens acompanya l'advocat i ex-president del Port de Tarragona, Lluís Badia.
Lluís, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
També advocat de professió i regidor d'espais públics de l'Ajuntament de Tarragona,
Xavier Terrés.
Xavier, bon dia.
Bon dia.
No és advocat, és arquitecte.
El tercer convidat, Agustí Pujol.
Agustí, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Amb els tres convidats analitzarem algunes de les qüestions de la jornada.
Ara deia fa un moment en el sumari que avui haurem d'estar pendents d'aquesta vaga.
És la primera gran acció de protesta del sector sanitari contra les retallades
que ha anat promovent, ha anat realitzant el Govern de la Generalitat,
però és una convocatòria només del Sindicat Metges de Catalunya
i caldrà veure l'impacte que té perquè la resta de sindicats s'hi han mostrat en contra
i fins i tot ahir estava aquí a Tarragona el líder de la UGT de Catalunya,
Josep Maria Alvarez, i en fi, va demanar al Sindicat Metges de Catalunya
que tornés a la taula de negociació i li demanava que no tirés endavant amb la vaga.
La troben prou comprensible, Lluís?
En fi, l'acció de protesta dels metges?
Jo crec que el dret de vaga és un dret com un altre, no?
Per tant, si ells han arribat a la conclusió que l'havien d'exercir, que l'exerceixin, no?
Una altra cosa és que pugui estar d'acord o en desacord.
Jo crec que la vaga és l'últim pas, no?
I si sembla que una part important dels representants sindicals opten per donar la vaga
i per negociar i per, vista les circumstàncies i vista les qüestions objectius que s'estan produint,
parlar en profunditat del tema i buscar quines són les solucions,
doncs, bueno, evidentment aquí respectar tots els temes, però evidentment no estar-hi d'acord.
Més opinions, Xavier?
A veure, efectivament és un dret constitucionalment reconegut,
efectivament també hi ha un seguiment, no d'ara, sinó des de fa un temps,
per aquesta problemàtica que existís amb la sanitat.
I bé, doncs, ells dintre de la seva organització i de les seves conclusions hauran decidit.
Bé, sí que també reconec que potser aquest no seguiment per tota la massa sindical,
depenent de l'organització que hi siguin, potser té alguna qüestió a comentar,
però el que és evident és que succeeix una problemàtica dintre de l'administració sanitària
pública o concertada del nostre país.
Agustí?
Jo, per norma, no hi crec gaire en l'eficàcia de les vagues,
o sigui, considero que és una manera de manifestar-se legítima,
perquè tothom té dret, com diem, però em dóna la sensació que no serà eficaç
i aquesta sembla que menys, perquè no hi ha una plena convicció de fer-la, no?
Si hi ha diferents col·lectius que estan dividits en l'oportunitat o no de fer-ho,
crec que, home, ja dic, tothom té dret a manifestar-se en contra,
i més en aquests moments, que jo diria que qualsevol col·lectiu
es manifestaria en contra del que està passant, perquè tots estem afectats,
si dir que potser és un col·lectiu aquest que pot generar o genera una certa alarma social, no?
Perquè tots necessitem els metges o podem necessitar-lo en un moment determinat i imprevist,
i, per tant, que els metges deixin d'acudir als seus llocs de treball,
doncs pot generar això, aquesta por social, però em temo que no serà eficaç.
És molt poc habitual que hi hagi una vaga de metges,
encara que és evident que al no haver-hi la unanimitat sindical
sembla difícil que pugui tenir un gran impacte en el dia d'avui i en el dia de demà,
que són les dues jornades de vaga.
Però al marge de la convocatòria en si, tot aquest ron-ron que des de fa setmanes i mesos
doncs veiem i escoltem al voltant de les retallades en l'àmbit de la sanitat,
això ha de tenir un final, com va dir fa uns dies el conseller Buirruiz,
en el sentit de dir que al 2012 no hi haurà més retallades,
o crec que hi ha hagut un excés a les retallades,
o que eren tan necessàries que no hi havia alternativa davant d'aquesta crisi,
en fi, que és profundíssima?
Jo és que crec que el tema va més lluny, no?
Ahir llegiu amb un mitjà de comunicació que diu que l'estat espanyol
pel 2012 té que renovar 230.000 milions d'euros,
són bastants milions.
Renovar?
Renovar, és a dir, anar als mercats,
perquè li hem vençut crèdits que tenia,
per importar 230.000 milions d'euros.
Jo és que crec que el que no podem fer és posar-nos una vena als ulls
i no veure la realitat.
La realitat és una situació econòmica espaterran,
una situació negativa i una situació que, d'alguna manera,
ens haurem de sentar a una taula i començar a parlar.
Clar, vull dir, això de passar-se la pilota i dir,
bueno, és que tu fas retallar, si jo no em fa...
Escolta, vull dir, però aquí tothom fa retallar,
és a dir, l'Ajuntament i ho sap el Javi,
doncs no paga quan hauria de pagar i això que hi ha una llei,
perquè no té calés i perquè tots hem estirat més el braç que la mànica.
I jo crec que el que es mereix és això,
sentar-nos en una taula i dir, escolta,
hi ha determinades coses que no les podem retallar
i una de les que no es poden retallar és la sanitat
i l'altra és l'educació.
Jo crec que això tots ho suscribiríem.
Una altra cosa és, vull dir, escolta,
i quan ens posem a veure el pressupost
i quan hàgim de quadrar el pressupost ja veurem com ho fem.
Perquè, clar, el problema és el de sempre, no?
Vull dir, aquests 230.000 milions que devem a tercers,
aquests volen cobrar, no?
Perquè, vull dir, la majoria deuen ser fons d'inversions,
fons de pensions, estalvis,
i, bueno, doncs d'alguna manera alguna solució haurem de trobar.
Clar, els exemples de Grècia o d'Itàlia
són molt greus, però jo no voldria arribar aquí,
i, per tant, espero i desitjo que, finalment,
una vegada passada la campanya electoral
i l'efervescència electoral,
es pugui sentar tothom a una taula i parlar clar
i explicar clar a la gent el que passa.
Jo és que crec que, vull dir,
el que veia és que anem a una campanya electoral
i aquí un no diu res, l'altre diu el que li convé,
però no parlem de les coses clares.
I a mi el que em sembla és que hem d'explicar a la gent
quina és la situació econòmica,
què podem fer amb els calés que tenim
i què haurem de renunciar a fer.
I, escoltem, posem-se d'acord.
Clar, però mentre segurament el ciutadà
espera que li expliquin coses concretes i clares,
com diu el Lluís Badia,
mentre són les retallades en sanitat ja fa...
i en altres àmbits potser ja fa mesos, no?
En fi, s'han d'entendre les retallades o no, Javier?
Crec que és una qüestió global, universal, europea,
si em permets com s'està desenvolupant
tota aquesta qüestió econòmica
i del que, bueno, sí, és veritat,
hi ha una sèrie de països que no poden passar l'examen,
però, bé, jo sempre en aquesta qüestió
el que dic que, bé, que totes...
quan retalles, quan fas aquesta nova organització,
el que, efectivament, has de ser és molt concret.
I a la gent que ja li costa d'entrada molt
d'entendre tots aquests exercicis econòmics
i, efectivament, que no sap el que és un pressupost
i que li costa també arribar a comprendre
com s'han gestionat els diners,
doncs tens que ser molt proper amb ell.
Crec que en aquesta situació,
ja sigui un govern o un altre, no s'ha fet.
No sé si és que ens ha agafat a tothom
una mica de sobte que no,
però que no ha estat així.
I, bé, sí que és veritat que són les partides més quantoses
i els pressupostos de conselleries,
aquestes que el Lluís ha estat els més importants,
però, precisament, per aquest motiu,
crec que també, si demanen tant de diners,
és la que també es tindrien que haver tractat d'una manera,
no sé si amb un ritme més pal·liatiu,
més sostingut o el que sigui.
Seria una qüestió més tècnica que política.
Estem tots d'acord, el que hi costa,
però també, a partir d'aquí, l'usuari, el ciutadà,
que, efectivament, l'havíem acostumat a un servei,
a un benestar i a una qualitat de vida,
si, efectivament, això, com deia l'Agustí,
tenint aquesta imbricació en la societat,
es toca, té una por social,
genera una certa alarma social,
no vull ser exagerat, però important,
i neguits que van dels més domèstics,
dels més domèstics, com on acudeixo,
fins a d'altres més greus,
com episodis que no voldria entrar-hi amb exactitud,
que s'han donat aquests dos dies,
de bé, de gent que no ha sigut operada, per exemple.
Sí, malauradament, estem en una situació econòmica general
que obliga a fer aquestes retallades.
El que passa és que jo crec que fins al nom està mal trobat.
És a dir, retallada és un missatge negatiu,
i crec que en aquests moments necessitem,
o la societat necessita, ja sé que és impossible,
però almenys mirar de buscar alguna cosa
que no sigui sempre tan negatiu, tan derrotista.
Jo crec que més que retallada són reajustos.
És evident que tots ens hem d'ajustar
a la situació del moment.
L'economia l'hem d'ajustar,
des de l'administració a les famílies.
És a dir, tots hem de...
I estem fent-ho.
Algunes, evidentment, fan més mal que altres,
com són els serveis públics,
i sobretot aquests que jo crec també
que hem estat vivint una època
per sobre de les nostres possibilitats.
Gloriosa.
Exacte.
Llavors és molt difícil, en moments d'eufòria,
de dir ara anem a apretar-nos el cinturó.
Això és impossible,
i per tant estem pagant les conseqüències.
Però clar, que tots estem ajustant,
és evident que hi ha col·lectius més afectats que altres,
i que aquests, com ara estem parlant de la sanitat,
doncs ja he dit abans que genera una alarma
perquè tots, en fi, ens fa una certa pol,
que de moment la sanitat deixi de prestar el servei que presta,
però, a veure, quan s'ha pres aquesta decisió,
quan es prenen aquestes decisions,
és perquè no hi ha altres solucions.
Potser sí que s'ha informat malament,
que no s'ha previst,
però hem de ser conscients
que tots i tots els col·lectius
estem en aquest moment d'ajust econòmic.
Per tu no creus, per exemple, Agustí,
i la resta de contartul·les,
que el ciutadà en bona part està disposat
a segons quins reajustaments o retallades,
però també veu que mentrestant les entitats financeres
i els bancs continuen guanyant diners
i no donen prèstecs,
i se'ls ajuda amb diners públics,
i no hi ha manera que tota aquesta crisi financera...
Jo penso que, és que, evidentment,
aquesta crisi financera...
Ho plantejo des del punt de vista, segurament,
de molts ciutadans a carrer,
disposats a fer ajustos i retallades,
i estalviar, ja no gastar,
perquè això s'està demostrant al dia a dia,
que hi ha poc consum,
però, clar, també veu que mentrestant,
en fi, aquest sistema...
Això que no s'entén, no?, els mercats,
i el sistema...
Exacte, la macroeconomia no l'entenem,
això és molt difícil.
I, mentrestant, dóna la sensació
que els mercats imposen governs
en estats com Itàlia o Grècia, no?
Sí, però tot això que llegim,
o que sentim,
que, malauradament,
són les primeres notícies que un rep
quan es desperta cada dia,
la prima de risc, no?
És el tema...
Jo, persona, no sé què és.
Sé que és un tema molt greu,
i que, quan més, ha molt pitjor,
però no és, per mi, un tema tangible.
I com tu, milers i milers i milions de persones.
La prima risc és molt senzill, el que és.
El que pagaves el 2%, ara pagues el 7%.
Imaginem si és fàcil.
No, no, home, però, clar,
és que això s'ha d'explicar a la gent.
Sí, Lluís està molt bé.
És a dir, home, clar, vull dir,
no, com no ho entenc, ja no d'allò.
No, perdona.
La prima risc vol dir que abans
el tipus d'interès era el 2%
que pagaves el deute de l'Estat
i ara el pagues el 7%.
Aquesta és la variable.
Sí.
I la teoria diu que,
quan paguis el 7%,
arribarà un moment que no podràs pagar.
Aquesta és la situació.
Ja.
Clar, vull dir, evidentment,
els economistes parlant de grans paraules,
però vull dir, en el fons,
el que està clar és allò,
el que deia abans,
els 230.000 milions
que l'Estat espanyol ha d'arribar l'any que ve,
no és el mateix renovar-los el 7%
que renovar-los el 2%.
No, no, per suposat.
Perquè resulta que dos punts d'això
és tot l'esforç que han fet
amb la rebaixa de les pensions.
És a dir, avui hi havia un comentari,
escolti, l'esforç que ha fet l'Estat espanyol
rebaixant les pensions,
se l'ha menjat pujar un punt més
al tipus d'interès que pagarem
de la deuta pública.
Ja que ens estàs informant,
deixa'm preguntar,
aquests 230.000 milions,
a qui els devem?
A qui?
A l'Estat,
a qui?
A qui?
A qui?
Els mercats,
el fons d'inversions,
a la gent que ha deixat calés.
Clar, vull dir,
és que a mi,
al final queda molt fàcil això.
No, és els mercats.
Va, sí,
evidentment són els mercats,
els especuladors,
però qui hi ha darrere els especuladors?
Hi ha gent que haurà posat els seus calés allà?
Això és com si jo deixo els calés.
Però que segurament també ha guanyat molts diners,
no?
Molts i molts.
I continuen guanyant-los, no?
Però si tu em deixessis calés a mi,
voldries cobrar els seus calés.
Bueno,
doncs aquest és el problema.
Si jo estic d'acord,
jo no estic a favor ni ni defenso molt més,
si soc més crític que ningú amb aquest tema.
Ara la realitat és que hem de tocar de pels a terra.
A mi el que em sembla
és que ens desvaríem dient
escolta, no, això és molt complicat,
aquí hi ha uns especuladors,
ja ho regalarà l'últim,
que apagui la llum, no?
Perdoni, vull dir,
aquí hi ha hagut una mala gestió,
de tots els colors,
hem estirat més el braç que la màniga.
Ens hem deutat molt.
Ens hem deutat molt.
En excés.
I vull dir,
escolta,
ara hem de fer alguna cosa, no?
És a dir,
escolta,
jo estic d'acord amb la realitat.
Jo crec que el que deia l'Agustí,
jo estic d'acord,
és que d'acord,
hi ha un sistema,
hi ha també uns mercats financers,
i hi ha una manera de trobar els diners
i, bueno,
de la manera que els estats,
les comunitats,
inclús els ajuntaments,
doncs hem tirat endavant.
I tinc que dir que,
efectivament,
doncs els bancs,
bueno,
no vull ara ficar-me amb ells
perquè potser,
doncs,
m'atallen el crèdit,
però efectivament han fet el seu lloc,
però també,
com l'altre dia deia un gran economista
en una conferència a Barcelona,
doncs gràcies a ells,
també que han pogut fer certes famílies,
certes coses, no?
Dintre del que és
i dintre del que és el sistema.
Ara bé,
estic d'acord amb el que deus dir
que tots aquests paràmetres
del dia a dia,
del que és el que cadascú anem al treball,
o del senyor o la senyora
que hi va comprar al mercat,
els hi costa arribar a entendre.
I sobretot,
quan li parles de retallades
d'acord amb el sistema
que dius de reajustament,
doncs el primer que vol
qualsevol persona
quan li treus uns diners
és saber què passa amb la resta,
no?
És a dir,
d'acord,
jo inconformo,
jo m'ajustaré al cinturó,
al que sigui,
però vull saber què passa amb la resta,
no?
Perquè efectivament,
sí que tinc una prelació
de despeses,
de necessitats,
de drets,
també en certa mida,
i vull saber si efectivament
quan s'ha incidit d'aquesta manera
en aquests pols,
educació,
ensenyament,
educació,
sanitat,
etcètera,
etcètera,
implica que d'altra organització econòmica
dels ajuntaments,
de les comunitats autònomes,
de l'Estat,
de les diputacions,
implica també això.
Javi,
però això...
Tindríem que fer.
Però això més passarà
si hi ha un consens de tots,
és a dir,
escolta,
a mi m'ho sentim més de vegades,
escolta,
els polítics han de guanyar
el 50% del que guanyen.
encara que trobéssim
la idea
que aquella persona,
ja sigui polític,
ja sigui un gran alt funcionari,
o el que sigui,
tingués que cobrar allò.
Però sobretot explicar-ho,
perquè amb tot això
sí que hem navegat
en dues vies paral·leles,
des de fa molt de temps.
I com tu deies,
Lluís,
amb governs de colors
de tota mena
i des de fa molt de temps.
Clar,
però és que ara,
precisament,
parlant de governs
de colors diferents,
i ara tornarem de seguida
a l'actualitat
estrictament a reunir-ne
per una referència,
perquè parlaven
de la situació
de Grècia i Itàlia.
Suposo que també
el ciutadà d'aquest país
veu estorat
com en pocs dies
s'han canviat dos governs
que estaven escollits
democràticament a les urnes
i tant a Grècia
com a Itàlia
hi ha dos primers ministres,
en fi,
tecnòcrates,
aquesta paraula
que s'ha posat ara de moda.
Tu, Agustí,
entens, per exemple,
que la tecnocràcia
d'alguna manera
substitueixi
a la democràcia,
el govern estrictament democràtic,
sortit de les urnes?
Home,
a veure,
jo el que veig
és que
no vull fer el simil del futbol
perquè estem parlant
de tema sèrio.
Jo l'anava a fer, també.
Jo l'anava a fer.
Però aquest efecte,
l'efecte,
aquest revulsiu,
és evident que un canvi de govern
genera
un canvi
amb la societat civil,
en fi,
amb la població,
que pot generar
aquest,
en fi,
aquest canvi
a positiu
que,
doncs,
tots desitgem.
A Espanya,
bueno,
tenim dintre
de pocs dies
unes eleccions,
sembla que
per les enquestes
tot apunta a un canvi polític,
tant de bo
si aquest canvi polític
genera aquesta sortida
de la situació actual.
No serà fàcil,
però bé,
s'ha d'esperar.
O sigui,
és un efecte revulsiu.
Jo no sé si ara dir-te
si els tecnòcrates
estan imposant
la seva llei
sobre polítics
o sobre...
No.
És que es dona la sensació
que no hi ha ideologies,
que és igual que governin
les dretes claves,
les esquerres,
governen els tecnòcrates.
Quan estem parlant
d'una crisi global,
mundial,
jo crec que,
bueno,
no depèn del color polític.
És evident,
la crisi,
en fi,
a Europa tenim
diferents països
amb diferents colors.
I aquí segurament
a Espanya tenim un cas claríssim
amb el que ha hagut de fer
el govern socialista.
Al revés,
és més,
jo crec que paguen
el pató
els governs actuals.
És evident que
el govern Zapatero
l'ha castigat
i amb ell personalment
crec que d'una manera injusta
perquè, bueno,
perquè es diuen,
jo diria,
aquesta barbaritats
d'una persona
que és capaç
de governar un país
jo per mi té uns...
sigui del color que sigui,
perquè jo tinc la sort
que puc parlar
sense cap afiliació política
i per tant
la meva neutralitat
em permet dir
que el respecte
amb un senyor
que governa un país
es digui Rajoy,
es digui Zapatero
o es digui Aznar
o es digui González.
És a dir,
per mi arribar a ser
president de govern
per almenys un respecte
perquè no tothom
som capaços de fer-ho.
I per tant això.
I en aquest cas,
bueno,
al nostre president actual,
Zapatero,
doncs,
li ha afectat
aquesta crisi
com li ha afectat
a Berlusconi
i evidentment
no vull comparar
individus
perquè un és un individu
i l'altre
és una persona
més aviat normal
però bueno,
és igual.
Vinc a dir que
el color polític
per mi no és la causa
ni per desgràcia
la solució.
Tu, Lluís,
per exemple,
això dels tecnòcrates,
els governs tecnòcrates...
Jo és que estic frontalment
d'acord
amb això dels tecnòcrates
perquè a més...
D'acord.
Desacord.
Ah, en desacord.
En desacord
perquè a més...
No, no, perdó,
és que clar,
estem a quatre dies
d'unes eleccions a Espanya
podria passar
que d'aquí uns mesos
un govern elegit
per les urnes...
No, no, no,
però és que resulta
que això que han fet
que han canviat
governs de Grècia
i Itàlia
no ha donat cap resultat.
És a dir,
ho canviem...
No, com que no?
Vull dir,
pregunta com estava ahir
la diferència aquesta
que parlàvem abans
del tipus d'interès
que paga la deuta italiana
o la que paga la grega
i això en teoria
ho havien de parar
aquests senyors tecnòcrates
i això no ho han provat.
El primer minut,
tu creus?
tan immediat és...
No ho sé, vull dir, home,
això és un problema
de confiança, tot això.
Si és un problema de confiança...
I els tecnòcrates
no han generat confiança.
No, no,
l'argument que diuen els tecnòcrates
que per això estic en contra,
vull dir, escolti,
un tecnòcte no em pot dir
mil el que faré
o no deixaré de fer.
Jo és que crec que el problema
és, torno al que deia abans,
jo crec que el problema
no és de tecnòcrates,
el problema és d'unitat de governs.
És a dir,
aquí s'hauran d'assentar
tots els senyors
que representen algú
i posar-se d'acord
amb una sèrie de mesures,
agraden o no agraden,
i després ja l'explicaran
com deia el Javi,
però el que és evident
és que les mesures
les hauràs de prendre.
Però per què les hauràs de prendre?
Perquè no hi haurà calés a la caixa
si el problema és aquest,
és a dir,
posem un tecnòcrata
o posem un polític,
el problema és
quan arriba a la caixa
i dir, escolta,
senyor,
tindrem d'alcalde agenda.
Quants calents tenim?
No tenim un duro.
Aquest és el problema.
I perdoneu,
algú diu,
escolta,
és que això no passarà.
Perdoneu,
fa 7 o 8 anys
quan governaven
els republicans
a Califòrnia,
com sabeu,
és un de les,
diguem,
unes...
Sossanegger.
Abans del Sossanegger
van cabrar la tira ajuntaments
que no podien pagar
ni els serveis mínims
que era la policia municipal.
Vull dir, escolteu,
això que no pot passar,
pot passar.
Llavors vull dir,
a mi el que em fa l'efecte
és que aquí seguim
amb el discurs permanentment
de la política
sense ser conscients
que, a més de la política,
una vegada la política
hagi fet la seva tasca
mitjançant l'elecció,
s'hauran de sentar
en una taula i dir,
escolta, a veure,
quants calés tenim?
Com ho fem?
Això és el que s'haurà de fer.
Però això no haurà de fer
un tecnic,
haurà de fer polítics.
Això és el que digui...
I un consens polític,
un consens generaria
una confiança
que, evidentment,
fa falta.
Això segur,
perquè aquí,
a nivell local,
quan els partits
del...
en fi,
del municipal
s'han posat d'acord
per algun tema,
hosti,
tots ho celebrem.
No, però Agustí,
el problema és que
s'han de posar d'acord
de molts temes.
Home, clar, vull dir...
o no només en temes puntuals
i finalistes.
Home, ara, per exemple,
s'hauran de posar d'acord
amb temes de pressupostos,
bàsicament,
del 2012,
segurament,
perquè seran molt complicats.
Sí, però...
Perdona, Javier,
què deies?
No, que jo...
Tu què?
A favor dels tecnòcrates
o dels polítics?
A mi el dels tecnòcrates
sempre he vist
que sorgeix
en aquests moments
de crisi,
no?
I això és així,
com...
Jo, no sé,
faig un símil
amb totes aquestes juntes,
a vegades,
de comunitats,
de propietaris,
de col·legis professionals,
de clubs esportius,
que, efectivament,
quan hi ha un daltavall
sempre surt la gestora.
No sé si heu vist
aquest model de la gestora,
no?
I a partir d'allà
veus que és,
o intenta ser,
o el que vol ser
és una mena de barreja
de gent de tota mena
o de tota ideologia
que està dintre
d'aquella societat
o entitat
i que llavors
fa aquesta mena
de tapapont,
per dir-ho d'alguna manera,
no?
Si, efectivament,
és això
i té aquesta resolució
i aquesta efectivitat,
doncs anem a veure,
no?
En aquest país nostre,
si us en recordeu,
previ a la mort de Franco,
va haver-hi una època
també tan nòcrata
que és la que diuen
que va fonamentar
el que va ser
els pilars
de la futura transició
i era una gent,
a més a més,
molt concreta,
no?
Bé,
doncs intentem que sigui així.
Ara bé,
també estaria d'acord
amb Lluís
en veure
en tot moment
com això
s'allunyà
de la soberania
que ha de tindre
els governs.
I per donar
sobretot el consens.
I una altra variable,
evidentment aquí
els parlaments
no s'han tret,
ahir deien a Itàlia,
molt bé que no
enbrin el senyor Monti,
però ja veurem
quan porti el parlament
les seves propostes,
per tant els parlaments
no desapareixen.
No,
clar,
és que el senyor Monti
no el primer ministro
de la resolució
com de l'Agustí,
si efectivament això...
No,
però jo dic la confiança
que refletia el mercat,
havies de dir,
home,
doncs hi ha una confiança
perquè hi ha una nova proposta
s'hauria de veure
i el que sabien ahir
ja es foten una castanya
als mercats internacionals
impressionant.
I el que dius dels pressupostos,
per exemple,
a nivell municipal,
efectivament ja s'han donat,
no en pressupostos,
però si ordenances,
una mena d'acords,
possiblement no ha sigut global
com vol dir.
Però segurament seria
necessària més una activitat,
no?
Però bé,
i no va ser el discurs
del partit
que en aquests moments
governa en la ciutat,
però sí d'un dels líders
d'un dels partits
de l'oposició
que bé,
en la seva exposició
dient que no estava d'acord
en moltes qüestions
de caràcter econòmic,
doncs entenia la situació.
Que per responsabilitat,
que és aquest discurs que fan.
I per això doncs votava
o bé positiu
o bé agafant-se
a la institució
de l'abstenció,
no?
Que bé,
que efectivament
t'adona idea
d'on estem tots.
A veure,
deixi'm que en aquest context
de crisi
introduïn altres temes
que són notícia avui
que a més coincideixen.
D'una banda,
perquè ahir es presentava
aquí a Tarragona
una associació
per a la promoció
del transport públic
que reclama
que s'aprofitin
els jocs del Mediterrani
per millorar
la mobilitat del territori.
I a més,
això coincideix avui,
casualitat,
avui fa just un mes
de la designació
de Tarragona
com a seu
dels Jocs Mediterranis.
Així que amb aquests dos aspectes,
Agustí,
el tema de la designació
i aquesta variable
de la qual
n'hem parlat molt
en les últimes setmanes
sobre que una de les oportunitats
que tenim
amb els Jocs del Mediterrani
és millorar tot el tema
de mobilitat,
d'autobusos,
de tren,
fins i tot el tren-camp.
En fi,
aquesta és una qüestió
a abordar
en aquest context de crisi
que ara dèiem,
no?
Jo crec que Tarragona
té un fet diferencial
sobre moltes altres ciutats
del nostre entorn
i sobretot
de la nostra dimensió
i és això,
no?
Tenim un,
en fi,
una fita
molt clara
a sis anys vista
que jo crec
que ens ha de permetre
que Tarragona,
bueno,
ja dic,
de moment estem
en una situació privilegiada
perquè tenim això,
cosa que altres
no tenen
i per tant
crec que s'ha de sàpigar
aprofitar
no només esportivament
que això és clar
que és l'objectiu principal
però jo sempre he dit
que és el motiu
per fer
alguna cosa
important
i entre altres coses
és millorar la ciutat
millorar la ciutat
amb mobilitat
amb transport
amb equipaments
de tot tipus
no només esportiu
I tu creus que podrem
fer moltes coses
malgrat la crisi?
Bueno,
és evident que
no és el millor moment
no estem
com quan
Almeria
va fer
la designada
el 2005
vol dir sis anys abans
el 99
bueno,
no estem en aquesta situació
d'eufòria
ni de
possibilitats econòmiques
però tenim la sort
que arribarà diners
de fora
i això crec que
Tarragona
sí, clar que arribarà
no m'assegur
hi ha un compromís
no home
firmem-ho ara
15 de novembre
del 2000
del 2011
bueno,
llavors
home,
una altra cosa
és que pugui
desaparèixer
la competició
és a dir
que no es facin
jocs mediterranis
mai més
o després del 2013
però si realment
es manté
ja dic jo
que no només
és el prestigi
de Tarragona
sinó és el prestigi
d'Espanya
i per tant
el compromís
no només
és del govern local
sinó que és
del govern central
i de les altres
administracions
entre mig
a veure
Lluís
què deies
que no
que no arribarà
ni un duro
que no arribarà ni un duro
jo estic convençut
jo és que crec
que aquest tema
és el típic tema
que ens posem allò
com una il·lusió
i no toquem de peus a tard
escolti
a mi em preocupa
a veure com passarà
l'any que ve
i aquí sembla ser
que ens preocupa
el que farem d'aquí 6 anys
quan resulta que l'any que ve
segurament
no podrem pagar
l'empresa municipal
de transports
haurem de tirar gent
al carrer
perquè no la podrem pagar
tindrem problema
és a dir
a mi el que em preocupa
és que la realitat
no toquem peus a terra
i amb la solució aquesta
sembla que tot s'arregli
home
jo crec que a partir
una vegada
és una il·lusió
basada amb un fet real
és un fet real realíssim
vull dir
imagina't
ja em diràs
quin finançament tindrem
quan resulta
que les administracions públiques
tenen el que tenen
el dèficit que té l'Ajuntament
és el que té
la Generalitat el que té
i l'Estat el que té
tens algun compromís concret?
jo quan ho vegi compromís
jo lluitaré per ser
pel compromís
el que és que han de tocar
a terra
existeix un compromís
i també existia un compromís
per fer la façana marítima
vull dir clar
la plaça dels carros
i la plaça dels carros
i la plaça dels carros
i també recordo
que en aquest això
me'n recordo
fa uns anys
em deia
no veurem
em dèieu aquí
no em veurem
la plaça dels carros
jo vaig dir
que sí, que sí
s'està fent en aquests moments
vull dir-te
hi ha coses
i d'acord de la dimensió
Lluís
però sí que existeixen
existeixen tots els graus
de compromisos documentats
per tant era una exigència
la façana marítima
també el que el partit
ho va firmar no sé quantes vegades
i d'altres que també
i d'altres també
i d'altres també
però que
la façana marítima
no era un compromís
això és que era
no era un compromís
i hi ha d'altres
que s'han produt
jo el que reconec
Lluís
un compromís personal d'algú
però
exactament
jo el que reconec
i tal com també
apuntava l'Agustí
és que
no sortim
no sortim
d'una època
doncs avui
per poder
encetar aquestes qüestions
però també
anem a mirar
el que aquesta
però Javi
a veure
aquestes iniciatives
tocant de peus a terra
algú pensa que farem
un nou camp del nàstic
un nou camp del nàstic
però
bueno no perdoneu
fa un des i mig
havíem de fer un camp
però el camp del nàstic
no és
uns apartaments
i d'allò
clar vull dir
escolteu una cosa
jo no nego la il·lusió
i això m'hi apunto
el que ve és
que han de tocar peus a terra
però no és cap cosa
a veure
tal com està
perdoneu
tal com està
fonamentat
s'ha de fer
un centre de piscines
però no és cap cosa
jo el que vull dir
jo el que vull dir
és que no és cap cosa
esbojarrada
ni fora de si
precisament
hem dit moltes vegades
que ja tenim
quasi ben bé
un 80%
de lo que ens demana
el Comitè Olímpic Internacional
i que efectivament
dels projectes
que s'han de fer
són abastibles
perquè són menys
i perquè
o bé es poden rehabilitar
o n'aprofitar un altre
ara bé
ara bé
ara bé
això implica
que també
aquestes iniciatives
tenen que efectivament
no només deixar
un llegat
del que és
per la ciutat de Tarrona
sinó durant aquests dos anys
sis anys
efectivament
que generin també
dintre del que és
la nostra província
o a l'abast
on sigui
i quan més lluny
millor
la possibilitat
que la gent
pugui tornar
una altra vegada
a tindre feina
pugui una altra vegada
a tindre contractes
i que això generi
doncs obra
i el que sigui necessari
per revitalitzar
i per apaivagar
el malestat
que puguin tindre
les nostres famílies
això també es fa
en aquest sentit
que tindrem
que ajustar
que tindrem
que efectivament
anar a demanar
que efectivament
i vull subratllar
hi ha una implicació
de l'empresa privada
molt important
de l'empresa privada
molt important
algunes que fins i tot
en la nostra província
ja han fet la crisi
fa dos anys
o tres
doncs també és una realitat
però aquesta il·lusió
que tenim
agafem-nos
perquè és que si no
què tenim
volia tornar una mica
a l'inici
de la pregunta
tu has plantejat
doncs
que aprofitant
els llocs del Mediterrani
l'associació
del transport públic
ells diuen
per exemple
el que passa és que
el Lluís
com que ha dit
no es farà
o no es farà
sí
jo he dit
que no arribarà
que haurem de fer
amb el que tenim
que és el que ha dit
el Javi
jo estic d'acord
per suposat que sí
fa un mes i mig
era un altre discurs
ara és el que és
fa un mes i mig
teníem de guanyar
la candidatura
ara ja la tenim
i per tant
el que s'han de fer
és ajustar
i a més
segueixo pensant això
que hi ha uns compromisos
adquirits
de les altes
estan signats
en el dossier
jo volia dir
que no només
és l'equipament esportiu
Xavier
és evident que tenim
el 80%
per això quan es va dir
i ara sí que no voldria
tirar molt enrere
però quan es va dir
que podíem fer el 2013
a part de que era temerari
clar que podíem fer-ho
però haguéssim fet uns jocs
de cartó en piedra
de cartó guix
és a dir
que no ens convenia
dic això perquè
les instal·lacions esportives
evidentment a l'estadi
millorant-lo
tota la part de tribuna
que és el que fa falta
i totes les zones interiors
de premsa
vestuïdors i demés
crec que és suficient
no cal fer el nou
tant de bo poguéssim fer el nou
allà on es vulgui
on sigui
però això no podrà ser
i per tant no es podrà fer
a lo millor
i l'hi vaig dir l'altre dia
en privada
a lo millor
la villa mediterrània
no es podrà fer
però ja buscarem
ja tenim un lloc
per posar
3.000 o 4.000 persones
aquest és el meu discurs
toquem de peus a terra
i expliquem-ho
torno amb una paraula
que he utilitzat al principi
ajustarem els pressupostos
ajustarem i austeritat
no retallarem
ajustarem els pressupostos
l'alcalde crec que en aquesta casa
ho va comentar
en una entrevista
que li va fer el senyor Laoz
i és el que tenim que veure
i donada les circumstàncies
sabem on estem
jo el que crec
perdona Xavier
és que a més a més
mobilitat
sí
mirar la mobilitat del territori
per poder inclús
lligar
per transport públic
les subseus
és la gran excusa
que tenim
per millorar
tot el tema d'autobusos
de trens
de rodalies
que funcionen malament
podrem fer-ho
evidentment que no podrem fer
suposo la nova estació
de Tarragona
perquè ni hi haurà
temps ni diners
també està signada
sí
però tant de bo
poguéssim fer-la
però Lluís
en condicions normales
perdona la cosa
però és que el que no podem fer
és enganyar la gent
jo crec que és el gran problema
portem 25 anys
dient a la gent
que som un país
de primer nivell
que no tenim cap problema
de despesa
i resulta que ara
clar
avui la despesa
l'hem de tornar
aquest és el problema
que ens expliquem-ho clar
diguem-ho
si jo estic d'acord amb tu
la il·lusió
no l'ha traït
no l'ha traït
tirem-ho endavant
però fem-ho tocant de pèls
a t'explicar
a mi el que em val d'això
sí home
però tornem una mica
a donar un missatge positiu
és més positiu
però de veritat
home sí
però tenim un fet
que 6 anys
ens permetrà fer coses
que no les podríem fer segur
si no ho tinguéssim
per tant
aquest missatge és positiu
és una mica el que ha dit el Xavier
també
amb aquests 6 anys
per lo menys
es generarà
una mà d'obra
que ara no la podem
ni quantificar
ni plasmar
jo el que valoro
jo el que valoro
sobretot
per exemple
com és
aquesta associació
del transport públic
aquesta mena d'associació
que sorgeix
de la societat civil
que comenci a veure
l'eina
o el canal
que pot ser
als Jocs del Mediterrani
per aconseguir una fita
que a més a més
possiblement
no sé si en aquesta associació
o d'altres agrupacions
porten temps
doncs demanant-se
des del camp de Tarragona
o sigui això
efectivament
veuen com
l'eina
com el mitjà
pot arribar
a produir
que després
hi hagi una xarxa pública
segons les necessitats
i usuaris
que són ells
bé
veig que la gent
ja comença
a entendre
el que és
aquest producte
perquè efectivament
esportivament
serà meravellós
però
possiblement
des de l'àrea
on jo he pogut
governar aquesta ciutat
que són la de l'urbanisme
i la de les infraestructures
dels projectes
i les obres
i confio
que això deixi
aquest alt nivell
per als ciutadans
de Tarragona
bueno doncs
escolta'm
ja n'hem sigut
nosaltres
ja és una mena
de sensació
que comença
a endinsar-se
dintre de la població
el que passa
és el que passa
de tot el que proposa
segurament
això de dir
abans del 2017
podem construir
la primera fase
d'una infraestructura
com el tramvia
Lluís
de la qual fa uns anys
tothom pensava
que era el gran
és una fal·làcia
això
algú pugui pensar
que farem un tramvia
aquí
això és que no toca
de peus a terra
amb tots els respectes
amb tota la il·lusió
que té aquesta gent
perquè això és com
quan van pensar
que feien un aeroport
a Lleida
i funcionaria
o quan no van pensar
que el feien a Castelló
o quan el van fer
a Castelló a la Manxa
la realitat
és la que és
i a mi el que em sap greu
és que ens seguim
venint les pròpies mentides
i les seguim creient
que evidentment
tots volem
el que diuen aquesta gent
i que segurament
ho fan amb tota la bona fe
i amb una bona il·lusió
però haurem al final
de parlar de pressupostos
i els pressupostos
diuen que no podem pagar
que no paguem amb el termini
que està prevista la llei
que tenim necessitats
més importants
que la sanitat
és més important
que el trencant
no que sí
que estem d'acord
doncs home
evidentment
aquesta és la realitat
llavors a partir d'aquí
jo el que dic
escolta
jo no li vull treure
com deia el Javi
jo el que vull
és que s'expliqui les coses
i escolta
farem amb aquests mitjans
o com deia ell
aquí hem de treballar
però hem d'explicar les coses
però arribaran diners de fora
no perquè el Lluís va dir
jo entès
de les seves parles
que no ens donaran
ni de la Generalitat
ni de l'Estat
jo crec que hi haurà
prioritats més importants
si no tenim diners
de la Generalitat
però si la voluntat
és que donar
el problema
és si tindran els calés
però és que no ho voleu entendre
el problema és
els calés els tinc
o no els tinc
jo voluntat tinc de donar
com tinc voluntat
segurament que el govern socialista
tenia voluntat
de fer la façana marítima
el problema és que la realitat
és l'aquest
hi ha d'altres governs
envoltats en aquestes coses
que ha dit que no des del principi
o que era impossible
o que seria molt difícil
nosaltres hem dit
sabem en el que estem
no estem bojos
però sabem el que volem
i efectivament
comportarà una llust
que en aquests dies
és el que efectivament
dintre de l'agenda
de ja no la candidatura
sinó l'organització
s'imbricarà
en totes les administracions
i és el que ja es farà
però és que
això ja portem
gairebé tres setmanes
dient-ho
el senyor Laoz
m'ho pot ratificar
o no
o dir que no és exactament
i no per aquest regidor
el que passa és que també
Xavier
dona la sensació
que cada dia que passa
com que les notícies negatives
sobre la crisi
són cada cop més profudes
que fagocitarà tot això
doncs bueno
lluitarem perquè no sigui
no no
però aquí és el que han de fer
la pinya
per tant tornem-ho al començament
on sentem una taula
i posem prioritat
ja saps que d'acord
però és que és per nassos
aquest és dels temes
que jo crec que el consens
no solament és necessari
sinó que és que és fàcil
absolutament
jo també estic d'acord amb tu
per tant
i a més tenim proves
el Barcelona 92
va generar
la primera
va ser el primer moment
on els partits polítics
es van unir
per una causa comú
anava tota l'ample
ja
que anava tota l'ample
ja ho sé
però és igual
jo estic parlant ara
de concepte
i per sort
l'esport uneix
l'esport
quan anem al diumenge
al futbol
tothom anem a espinació
escolta una cosa
jo crec que amb el filósof
i més ara que hem guanyat dos partits
exacte
i més guanyarem divendres
per això dir
home si això ens ha de canviar
l'estat ànim
home
això ens canviarà
l'estat ànim
el problema és que a la gent
li hem d'explicar les coses de veritat
li hem d'explicar
quines possibilitats tenim
hem d'anar a sentar una taula
i hem de dir
escolta
home si està
aquest és el tema
el que dona la sensació
és que cada dia la realitat canvia
això també és veritat
perquè qui anava a dir
fa 15 dies segurament
que Berlusconi ja no seria
primer ministre italià
o que hi hauria hagut
canvi de govern a Grècia
i que en fi
és a dir
la sensació és que tot va
amb un règim tan vertiginós
que el que diem avui
potser d'aquí 15 dies
no té validesa
acabem la tertulia
ho sento
ara ja sé que seguiríem
però és que no hi ha més
d'acord
d'acord
vinga fins un altre dia
Xavier Terres
Agustí Pujol
i Lluís Badia
gràcies per compartir aquesta estona
amb els ulls de Tarraó de l'Ale
que vagi bé
bon dia