L'última, mitja hora, amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia. Bon dia, Josep Ardila.
Com ho tenim, això? Molt bé.
Plou fora al carrer. No, ara ja no.
Ah, no, ja no plou.
Ara fa un sol que trenca les pedres, home.
Això és com aquell dia que un servidor a l'àrea de servei va dir que estava plovent.
Qui t'ho va confessar? Que plovia?
Deixem-ho aquí. Es diu el pecat, però no el pecador.
Bueno, doncs no, no, eh?
Ja ha plogut durant tot el matí, Déu n'hi do com ha plogut, però ara fa sol.
I jo crec que deu fer bo i tot.
Inclús deu fer bo.
Escolta'm, com sempre, comencem a última mitja hora, edició número 34,
amb totes les vies de comunicació obertes.
Facebook.com, ens busqueu al grup de l'última mitja hora,
també estem presents al Twitter, a twitter.com barra última mitja hora
i el correu electrònic al matí, arroba, tarragonaradio.cat.
Envieu-nos qualsevol història, qualsevol moment divertit,
qualsevol muntatge que tingueu idea que podem fer,
que vosaltres ideeu, que nosaltres puguem fer,
doncs l'envieu aquí i nosaltres ho intentarem.
Per cert, Pepe, que la setmana que ve acabem ja.
Acabem ja? Ostres.
Jo diria que sí, eh?
Ah, sí?
Jo diria que devem quedar un o dos programes.
I què farem?
Pues sí, renovar per la próxima temporada, si volem.
Haurem de fer...
Hem d'anar a buscar-ho.
Haurem de negociar.
Sí, hem de negociar, hem de negociar.
I pensa que quan es negocia, es negocia sempre a la baixa.
Ah.
Per tant, ja veurem què passa.
Vols dir que l'any que podem ser els últims 10 minuts?
Potser sí.
Ja veurem.
Vérem què passa.
Vinga, som-hi.
I avui comencem, Miquel, amb el protagonista de Les Últimes Hores.
És la nostra ídol.
Home, n'hi ha uns quants de protagonistes, eh?
Polítics, però esportius també.
És la nostra ídol.
Ja ha firmat...
Mira, parlant de renovacions, ell ha firmat la renovació amb el Nàstic.
I ell sí que ha firmat-hi bé.
Sí, i tant.
I el té tot renovat.
Tot renovat.
Per això està tan content com la setmana passada que entrava allò amb els seus tamborets
i estic tan content i tal.
I nosaltres vam dir, calla, hem de fer-li una cançó, hem de fer-li un homenatge.
Home, Joan Carles Oliva s'ho mereix.
És curteta, però intensa.
Si et sembla, escoltem a Joan Carles Oliva interpretant Safferiduo.
Estic content, estic content.
Que et sembla?
Molt bé, molt aconseguit.
Escolta'm.
Joan Carles Oliva.
Oi que això ho podem passar pel WhatsApp?
I tant.
Li podríem enviar, Joan Carles Oliva.
Sí, sí que és veritat.
Sí que li podríem enviar.
Aviam què diu.
Jo crec que li agradaria.
Ja l'hi preguntarem en aquest turn.
Últimament està molt content, Joan Carles Oliva.
Fins i tot hi fan entrevistes i, escolta, es creix.
A veure.
Eh què sé?
No t'oblidis que soc licenciat a Minet,
fer-se ràfting,
i aquestes coses allà per mi són també un plaer.
Un plaer que podem gaudir tots.
Diu que feia ràfting, diu?
Diu que feia ràfting.
Ah, que havia fet ràfting.
I és que Quim Pons m'hi deia,
no, escolta,
és que si fem l'estatge rial,
pensa que allà fem ràfting
i si no ho saps fer massa bé,
a veure si hi cauràs.
Clar, Quim Pons va anar una mica de...
Sí.
De sobredillo.
Sí, per ser-se-l'interessant.
Va dir que aquí hi ha anat dos anys,
escolta, jo ja ho tinc dominat, això del ràfting.
I Joan Carles va dir,
eh, que jo soc aquí llicenciat en Inef.
Mira,
qui tampoc tenia les coses controlades aquest cap de setmana
al partit del sempre-nàstic,
que era el Jordi Blanc, perquè clar...
Espera, que primer farem una cosa,
canviarem de sintomia.
Ah, vinga, doncs sí.
Vinga, va.
Més que res per separar els temes,
fer-ho més boniquet.
M'encanta, Lluís.
Ja ens queden pocs dies.
M'encanta perquè Lluís Come s'està rient en altres una mica
i en tota la raó del món.
Deia que el dissabte passat,
el partit del nàstic va ser un partit realment més tirant avorrit.
El nàstic ja no es jugava gairebé res,
com a mínim, com a molts tres punts.
I semblava que el partit el teníem controlat,
però al final no.
Aviam si haurem d'obrir la línia profètica de Jordi Blanc.
Premi a jugar tranquil.
Mira, el nàstic avui jugar tranquil ha marcat el minut 6.
I aquest partit el tenim controladíssim.
O sigui que és més que probable que acabem la Lliga amb 51 punts.
Diu el David Taran.
I serien els medicius punts que n'han passat.
Sí.
A partir d'aquesta tranquil·litat...
Perdona, Tere, a Coran, d'Islari, alçut de Coran!
Abans ho dius, abans ens la foten.
És que no podem dir res, eh?
El xuta a Coran i el gol, a més a més amb l'ajuda del pal.
Perquè xuta a Coran, la pilota al pal, no hi arriba Rubén.
I se'n van abraçar a l'Òscar de Paula, tots els jugadors...
Què et sembla? Vull dir, és que clar, no es pot dir res.
No es pot dir res, perquè tu dius que tens el partit controlat i resulta que no ho has estat tant.
Però just al mateix segon, això ja està fet, 51 punts, millor que la temporada passada...
No és muntatge, eh? No és que muntatge.
Això va passar així, tal qual.
Tal qual va passar això, després li arriben dedicatòries al Quim Pons.
Encara, si us recordes, sí, amb aquella roda de premsa d'un partit d'una primera part i una segona part.
Els oients ens escolten i li fan constar.
Perdona, Tere, digues, digues.
Sí, era una dedicatòria ara per tu, Quim Pons, que fa l'Òscar i Mari Centre a través del Facebook.
Crec que l'anàlisi del partit d'avui és molt cal.
Al principi hi haurà una primera part, tot seguit en vindrà una segona.
Podeu aplaudir dedicat al gran Quim Pons.
Jo crec que sí.
Què ha aplaudit?
No sé, algun oient que ens ho devia estar escoltant, Tere.
No, Xavier Rivera, era el que podia.
Gol de les palmes.
Déu-n'hi-do.
I a tot això, Xavier Rivera,
i que és de premsa del Nàstic,
doncs aplaudint.
Aplaudint perquè sap de què va aquest comentari.
Home, és que vam riure molt.
A més, ho vam recordar el primer i últim bobo que hem fet en última mitja hora,
que ho vam fer allà a Caixa Tarragona,
i la gent va riure molt.
Mira, s'acaba el Sembrenàstic, s'acaben els partits,
de fet, no el Sembrenàstic encara fins al 22 de juny aquesta temporada,
i s'ha acabat ja la porra.
Ostres, oi!
Que grans moments ens ha portat aquesta temporada.
Què farem sense la porra?
I que ja repassarem, ja repassarem.
Una de les habituals de la porra,
que truca, doncs, que si no totes les setmanes,
moltes setmanes,
és la nostra oient Marta Manyer,
i hem triat un tall,
perquè aquesta setmana ella també volia despedir-se de la porra.
Ah, sí?
I ho feia d'aquesta manera.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
El teu nom.
Marta Manyer.
Quin serà el resultat, Marta?
1 a 2.
Doncs 1 a 2.
Apuntat per tu, que vagi molt bé.
Teresa, que passis un bon estiu.
Val, igualment, Marta.
És el que m'ha trucat de la temporada, ja.
Molt bé.
Vinga.
Adéu, que vagi bé.
Amb aquesta salutació de la Marta,
una concursant de la porra,
res, de tota la vida,
que també passi un bon estiu ella.
De tota la vida, eh?
De totes les setmanes.
Això està molt bé, tu.
Sí.
Entre trucada i trucada, escolta'm.
Teresa, molt bon estiu.
Bon estiu, clar.
És que això està molt bé.
La interacció amb els oients.
És la interacció amb els oients.
Això està bé, el feedback, el feedback.
Podríem formar parella,
la Marta Mañé i la Teresa Ortega,
com, per exemple,
les parelles que una mica buscaven o s'inventaven.
Clar, si nosaltres ens regalen ara una suite
a l'Hotel L'Hacienda,
una suite nupcial...
I si fa falta, doncs escolta'm.
Home, doncs hi anem de cap.
Sí, sí, sí.
I això passava també aquest cap de setmana al Sembrennasti.
Ai.
Doncs molt bé, aquí està el premi que avui donem.
Ramon Saldanya, gerent de l'Hotel L'Hacienda de la Pineda,
aquesta suite nupcial per aquella persona
que en certi quin serà l'últim bolejador del Nàstic.
Però el Jordi no entra, eh?
No, no, el Jordi no entra.
No puc entrar, Ramon.
No?
No, però és que el Ramon...
Escolta, Ramon, que ens fotia molta il·lusió
venir els dos juntets a l'Hotel L'Hacienda, eh?
A la suite nupcial, els dos.
Hem compartit tantes coses
que compartir una suite nupcial ja no ve d'aquí.
No, no, no.
Això parecería un poco de trampa
i creo que nuestros oyentes no lo merecen.
Así que el premio para los oyentes.
Ramon, després de haver-ne ells des de Londres
criticant que hi ha trampes al sortejos.
Millor que no, millor que no.
I una altra parella seria Mariani i Joan Carles Olives,
que parelles avui per compartir aquesta suite nupcial
totes les que vulguis.
Però aquests tampoc valen, no?
Però ja té peix per sopar o no?
Iacuzzi.
Iacuzzi.
Ivernus.
Ivernus.
Ivernus, javernus o no?
De ensueño, de ensueño.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Molt bé.
Iacuzzi.
Estem creant uns monstres
perquè tots aquests comentaris
del jacuzzi, del vam-sobapéis,
al final l'Oliva se'l coneixerà per això
i no per la bona feina que està fent el mestre.
Però escolta'm, també és simpàtic això.
I tant.
Al final aquí no hi va anar ni Joan Carles Imel,
ni Mariani, ni Jordi Blanc, no, eh?
No recordo qui li va tocar,
però no van anar ells.
No, no, no.
Més coses, sembla...
Ahir.
Sí, ahir.
Ahir el sempre nàstic.
A vegades tu estàs parlant
i que ens passa habitualment,
t'equivoques o si hi ha alguna paraula que no et surt.
que no li acabava de sortir.
Això li passava un tartubià i jo sempre nàstic.
Bastant, bastant forta
de la plantilla que hi ha hagut.
No cal dir noms,
però hi ha hagut jugadors que han vingut
amb una Aureleo, Aureloa.
Com?
Aure...
Aureola.
Aureola.
Ah!
De...
No, no de cracs,
però sí de bons jugadors.
Una què?
Una Aureola, però no m'ha quedat molt clar.
No ho sé.
En fi.
Vull dir que no tenim massa clar
que hi feia aquella paraula que en aquesta frase, no?
No ho sé, no ho sé.
Vinga, canviem d'àmbit, va.
Som-hi, va.
Anem als informatius de Tarragona Ràdio
perquè també hi ha sovint
algun entrebanc,
alguna paraula que no s'acaba de pronunciar com cal.
Per exemple,
li passava a la nostra companya Anna Plaza
aquesta mateixa setmana passada.
La nova realitat a Europa,
els recents conflictes de l'Orient Menjar,
de l'Orient Menjar,
de l'Orient Menjar...
Perdona'm un moment que em centro.
I el fenomen de les tecnologies 2.0
també seran motiu de debat.
Orient Menjar, eh?
Què vol dir?
En què estaria...
Devia tenir gana.
A quina hora era?
Quina era?
El migdia o la tarda?
No, a la tarda, a la tarda.
Deuria tenir gana per anar a sopar, ja.
O per anar a baranar.
Clar, clar.
Que per cert acaba d'entrar per la porta Anna Plaza, eh?
Ah, doncs ara s'encarregarà de saludar-nos, segur.
Així, Orient Menjar, d'una banda.
Sí, i per l'altra,
tenim...
Què tenim?
Que què tenim?
Que què tenim?
Ho escoltem, no?
Millor.
Vinga, va.
Els indignats de Tarragona encara no tenen clar
fins quan mantindran la campana.
La campana.
La campana.
La campana.
La intenció inicial és seguir a la plaça de la Font
fins al dia de la manifestació.
La campana.
De fet, ja ho sabem, això,
que estaran fins al dia 20 de juny, acampats.
Estan allà a la plaça de la Font mantenint en alt una campana.
Una campana.
Els vaig imaginar allà,
sostenint tots una campana entre tots.
Demà amb el nou ajuntament la faran sonar, aquesta campana.
Sí, i tant, i tant.
Més entrebancs i més paraules que es malinterpreten.
Però no només de l'Anna.
No, o que no es pronuncien com toca.
També li toca ara el torn al Ricard Laoz,
que ahir a la tarda feia l'informatiu i deia això.
I culmina la celebració dels 20 anys de l'Arxiu del Porn.
Eh?
Porn.
Porn.
Porn.
Més Porn.
Més vegades, més, més, més.
Porn.
Prou.
Porn.
Ai, senyor.
Arxiu del Porn.
Del Porn.
Era del Port, no?
Sí, l'Arxiu del Porn.
Que feia 20 anys, sí.
Per cert, aquesta setmana recuperàvem el programa dels 25 anys de Tarragona Ràdio,
la nostra companya Sílvia García, ja saps que recupera en moltes entrevistes.
Sí.
I ens en recuperava una de l'any 2005.
Anem enrere, doncs.
A veure, la màquina del temps.
Fantàstica.
Algun dia el Lluís ens dirà quin model és aquesta màquina del temps.
Té pinta de Cassio, allò una cosa.
Cassio PT1.
A quin any dius que anàvem?
L'any 2005.
Era una entrevista que també realitzava el Ricard Laoz.
I passava això.
I saludem a través del telèfon amb una altra passatgera tarragonina, la senyora Marta Bericat.
Senyora Bericat, també bon dia.
Hola, bon dia.
Primer que res, senyora Uller, com es troba?
Doncs bé.
Bé.
No, primer a la senyora Uller li pregunto.
Bé, bé.
Bé, el problema, doncs veurem.
Fa mal tot el cos.
Això és una mica de sastre, eh?
Clar, qui era la senyora Uller de les dues?
No t'ha quedat clar, no?
Contestaven les dues alhora.
Contestaven les dues alhora.
Ah, sí.
I escolta'm, tu quan fas el clic a les tardes...
Ui, passen moltes coses.
I més aquesta setmana.
I he dit que passen moltes coses.
Que no acabava de tenir clar el Miquel quina és la informació que havia de donar.
a les tardes i a les tardes i a les tardes i a les tardes.
de llegir les notícies del tot Tarragona.
I resulta que no hi havia manera.
Les coses informàtiques que aquesta setmana, doncs, han acabat de funcionar.
Escolta'm, no sé si el Lluís va poder recuperar el Tour Room.
Jo crec que acabarem cada setmana amb això.
Podria ser...
No sé, el tens?
No, eh?
És que l'havíem demanat així.
A veure, tampoc és Superman, el Lluís, eh?
Escolta'm, i l'última mitjada d'aquesta setmana,
que tot i els problemes tècnics que hem tingut, Miquel...
Déu-n'hi-do, eh?
No ha estat fàcil, eh, aquesta setmana.
No, no, perquè aquesta setmana, ja et dic,
entre la caiguda de l'antena el dimarts
i totes aquestes coses, doncs, ha estat una mica complicat realitzar-la.
Però, al final, doncs, ha sortit.
La penúltima, ja?
La penúltima, sembla que sí.
Doncs molt bé, la setmana que ve, l'última, última mitjana.
Última mitjana.
Que vagi bé.
Que vagi bé el cap de setmana.
Adeu.