Is there a place for me, somewhere to stay?
Sometimes it seems to be so far away.
La música del Caixa Fòrum que ens acompanya cada setmana aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Aquesta setmana, dimarts, perquè avui és un dia especial pel Caixa Fòrum Tarragona,
perquè aquest vespre s'inaugura una exposició realment molt interessant, molt important,
la ciutat de Sagnier, modernista, eclèctica i monumental.
Aquest és el títol de la mostra que podrem veure durant les properes setmanes
i que ens dibuixarà la perspectiva d'aquest arquitecte que va néixer a mitjans del segle XIX,
que va morir l'any 31, el 1931, i que va deixar la seva petjada en moltes ciutats
i també aquí a la ciutat de Tarragona.
Com cada setmana, en l'espai del Caixa Fòrum, ens acompanya el seu director aquí a Tarragona,
Carles Marqués. Carles, molt bon dia.
Molt bon dia.
I avui molt ben acompanyat perquè ens acompanyen els dos comissaris de l'exposició,
l'escriptor Julián Guillamón, senyor Guillamón, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I l'historiador senyor Santi Bargeu, senyor Bargeu, també molt bon dia.
Hola, què tal?
Avui, Carles, deia que és un dia important perquè, a més, és una exposició que s'estrena aquí a Tarragona.
En efecte.
No s'ha vist en cap altre lloc.
Encara en cap altre lloc. I, a més, forma part de la celebració del centenari de la Caixa aquí a les comarques de Tarragona,
en la qual el centenari, l'edifici d'Enric Sagnier, té també molt, molt, molt a veure.
És evident que, per lligar una cosa amb l'altra, hem d'especificar això, bàsicament, no?,
que l'edifici, en fi, que milers de tarragonins coneixen a la Rambla Nova, que fa cantonada al carrer Salt.
Exactament.
Que va ser...
Va ser, de fet, la primera seu de la Caixa a Tarragona construïda expressament.
Hi havia hagut una oficina abans, al carrer Girona, també cantonada a la Rambla, al costat de la Casa Sales.
Pels tarragonins, diguéssim, que ho coneguin, on hi ha ara l'Associació Passebrista,
però la primera seu, el primer edifici construït expressament i que es va inaugurar l'any 1930
és aquest que dius tu, la casa que fa cantonada, que està davant de les Teresianes,
i això és obra d'Enric Sagnier i Vilavecchia.
Una casa que provoca l'enveix i l'admiració de tothom que passa per la Rambla
i que és una obra d'aquest arquitecte.
Amb els comissaris, Júlia Guillamón i Santi Barjau, situarem, primer que res,
una mica la figura d'Enric Sagnier.
Qui és Enric Sagnier i la seva època?
Bé, Enric Sagnier és un arquitecte actiu, sobretot a Barcelona,
però també a altres llocs de Catalunya i d'altres llocs, indrets,
que va ser, doncs, un constructor prolífic, va fer...
Tenim inventariats més de 400 edificis o projectes d'ell
i és un dels creadors de la imatge del teixit urbà de la ciutat.
Ell s'incorpora en algun moment en l'estil modernista,
però no només fa edificis modernistes.
I bé, és un d'aquells desconeguts que mereixen també una mica de rehabilitació
i que es conegui la seva aportació.
Desconeguts? Fins ara, creuen?
Bé, no ho hauria de ser perquè té tantes obres a tants llocs estratègics
de cantonades de la ciutat i en molts indrets molt públics
que sembla mentida que no s'identifiqui realment qui és el seu autor
i quina va ser la seva aportació.
Quina és, precisament, l'aportació que creuen que fa?
Perquè, clar, coincideix amb una època històrica que és la del modernisme,
sobretot, que el gran públic coneix a finals del segle XIX, principis del segle XX,
modernisme, però no fa ben bé obres modernistes, o sí?
En fa algunes, sobretot en la primera dècada del segle XX,
però també té altres, per això diem que és eclèctic,
perquè això significa fer servir molts elements d'origen diversos
i fer-ho servir per aconseguir un conjunt final que fos agradable
per al client i per al públic en general.
Però les seves obres, per exemple, són molt variades a la vista del públic?
Sí, té edificis com el Palau de Justícia de Barcelona,
que és una obra molt monumental, molt rotunda.
També, en canvi, té altres xalets més florits i més delicats.
té edificis religiosos com el Temple del Tibidabo,
que es veu des de tants indrets.
La seva obra és variada i abarca moltes tipologies.
Edificis públics, privats, habitatge per obrers, fàbriques...
Déu-n'hi-do. Molt variat, doncs, pel que fa a això.
Aquesta sí que és una perspectiva, segurament, la menys coneguda,
perquè, clar, d'edificis emblemàtics, abans amb el Carles Marquès
ja hem citat aquest edifici emblemàtic per Tarragona,
el de la Rambla Nova,
però també, per exemple, a Barcelona en té algun de ben conegut, no?
O de ben emblemàtic.
Sí, sí, són força i...
La mateixa...
La duana, que està al costat de Colom,
la seu central de la caixa de pensions,
de la qual era precisament l'arquitecte, diguem,
de la casa i per això els va fer moltes sucursals
i molts edificis per les obres socials de la caixa,
infinitat d'esglésies i d'alguns edificis,
i, sobretot, alguns dels més interessants,
potser van desaparèixer als anys 70,
quan l'especulació d'aquells anys que no estaven protegides,
potser unes obres que més endavant s'haurien tingut més en compte.
És a dir, que hi ha obres desaparegudes...
Algunes, sí, algunes de les...
...pel fenomen de l'especulació urbanística.
Sí, sí, sí.
Com ha funcionat l'exposició?
És a dir, com han preparat, a partir de la figura d'Enric Sagnier,
com presenten l'exposició que podrem veure a partir d'aquest vespre?
Home, hem volgut fer una exposició que no fos una exposició només d'arquitectura.
Les exposicions d'arquitectura tenen una manera d'explicar les coses,
a vegades molt per especialistes.
I nosaltres hem volgut fer una exposició que examina l'arquitectura
en el context de la seva època, de la societat en la qual l'apareix,
i sobretot en el context de la ciutat.
Perquè jo crec que el valor principal de l'arquitectura de Sagnier
és que fa ciutat.
Són edificis que, al marge de si són més bons o menys dolents,
més reixits o menys reixits,
tenen un sentit estructural de la ciutat.
Creen punts de referència visuals,
creen icones reconocibles de la ciutat.
El cas aquest de l'edifici de la Rambla amb el carrer de Sal
és molt simptomàtic d'això.
És un edifici que, quan tu comences a veure postals
i fotografies de la Rambla, sempre apareix.
Perquè és molt potent.
Visualment és molt fort
i té una referència clara
dintre del paisatge urbà
i dintre de la memòria de la gent.
I això és una mica el que hem volgut destacar més
en aquesta exposició, que és molt visual,
que és molt monumental
i que jo crec que és molt inesperada pel visitant
i crec que serà sorprenent.
Tenim aquest edifici de la Rambla, que dèiem,
però, per exemple, segur que molts dels que ens estan escoltant
i com han anat a Barcelona
recordaran la imatge d'un altre edifici emblemàtic
associat a la caixa, que és aquell que hi ha a la Via Lalletana,
cantonada Junqueras,
quan t'apropes cap a la plaça Urquinaona.
Serien edificis similars, en aquest cas,
el de Tarragona i el de Barcelona,
per allò que deia en Júlia Guillamont,
de la seva potència?
Sí, totalment.
Perquè fixa't que l'edifici aquest que deies de Barcelona
està col·locat en una forquilla
entre el carrer Junqueras
i la caiguda de la Via Lalletana
i aleshores ocupa una posició central,
és a dir, fa com de final
d'aquesta ascensió del carrer
i té un sentit monumental,
domina tot el seu espai i el seu territori
i és un edifici que ràpidament
es converteix també en una icona.
Pensa la quantitat de vegades aquest edifici
s'ha reproduït en anuncis de la caixa,
fins i tot en les llibretes,
fins i tot apareixien,
i en els cartells,
es converteix en una icona.
Potser el cas més clar d'això és el Tibidabo.
El Tibidabo és un edifici
que des de les primeres representacions
a principis de segle fins al Mariscal,
per entendre'ns,
apareix centenars de vegades reproduït.
Forma part d'allò que se'n diu
l'escail·line de la ciutat.
És a dir, és un edifici que és indispensable
per entendre el que és Barcelona.
L'obra arquitectònica d'Enric Sagnet
té diferents èpoques
o no es pot parlar d'èpoques...
Sí, bé, en general,
s'havia tingut en compte sempre
l'etapa dels anys 1900-1910,
que és quan és més plenament modernista
en aquest sentit decoratiu.
El que passa és que sempre alterna
i a vegades fa coexistir diferents
les maneres d'entendre l'arquitectura.
Les primeres obres, la primera època,
són potser, en canvi,
uns edificis més sabers,
més pesants,
com el mateix Palau de Justícia
o alguns edificis de la Rambla de Catalunya.
i després, igualment,
sempre pot agafar elements del gòtic
i té, sobretot, tirada
quan es tracta de fer esglésies
o escoles, col·legis de monges i coses així.
Però, bueno, sempre
hi ha aquests tres períodes
abans, durant i després del modernisme,
bàsicament.
Clar, l'exposició és la ciutat de Sagnier.
És a dir, realment,
tan fa ciutat un arquitecte com Enric Sagnier?
Molt, no t'ho pots imaginar.
I com ho podem explicar, això,
perquè la gent ens entengui?
Què vol dir fer ciutat?
Fer ciutat vol dir
construir en llocs clau
edificis clau.
O sigui, edificis que són,
que marquen,
que deixen una petjada.
I això, crec que Sagnier
és, potser, l'arquitecte de Barcelona
més significatiu en aquest aspecte.
Més de...
Jo diria que sí, no?
No sé, el Santi, que és el que hi entenc més, però...
Sí?
Bé, clar, és que...
A nivell quantitatiu, diguem,
el ser un autor tan prolífic,
doncs té moltes ocasions
d'omplir aquests espais.
I...
Clar, però a vegades es poden omplir
de qualsevol manera,
si em permeten l'expressió.
Sí, però...
I una altra vegada és...
I una altra vegada és...
I una altra vegada és...
Però aquí és l'èxit, no?
Que no estan mai omplers
de qualsevol manera.
És a dir, que, per exemple,
abans comptàvem, no?
Entre Diagonal Passeig de Gràcia
i Diagonal Balmes,
que són, diguem-ne,
dues cruïlles fonamentals
de la ciutat de Barcelona,
hi ha dos, tres, quatre,
cinc edificis de Sagnier.
Cinc edificis.
I tots cinc te'ls mires.
Són edificis que es fan
dir sí senyor, els cinc, no?
Amb estils molt diferents,
de maneres molt diverses,
amb solucions arquitectòniques
molt variades,
amb escales molt variades,
perquè hi ha des d'una petita torreta
o un gran edifici d'habitatges.
Però tots són edificis
que marquen,
que imprimeixen un caràcter monumental,
no en un sentit d'ostentació,
sinó en un sentit
de referent visual.
Un caràcter monumental
i un caràcter, una mica,
jo diria,
com de gran ciutat europea.
És a dir,
dona un to de ciutat europea
a la ciutat de Barcelona
d'una manera molt significativa,
aquestes construccions
en aquests indrets específics.
Per això, aquests adjectius
que acompanyen el nom de l'exposició,
no?
Monumental,
modernista i eclèctica.
Sí.
Aleshores,
bàsicament,
Enric Sagnier treballa a Barcelona,
el cas de Tarragona
és perquè treballava per la caixa.
Sí, exacte.
A part dels edificis centrals
de la seu central de la caixa de Barcelona,
doncs, fa sucursals,
doncs, a part de Tarragona,
Reus,
Manresa,
Igualada,
Sabadell,
Sallent
i, diguem,
que en tots ells
dona una imatge de marca
de l'entitat
que es pugui reconèixer fàcilment.
I a tot arreu són edificis
que deixen patjada?
Sí, sí.
Tots segueixen aquest esquema
d'utilitzar pedra a la vista,
amb uns carregos així ben potents
i són una mica el que identifica
aquests edificis com un conjunt.
Aleshores,
a Tarragona no hi ha res més,
només tenim aquest exemple.
Sí.
Potent, però únic.
Només en tenim un.
És bàsicament, doncs,
un arquitecte que treballa a Barcelona.
Sobretot, sí.
Tot i que també té edificis
a altres indrets
perquè es dedica també
a construir xalets,
són abundant,
per exemple,
caldes d'Estrac,
on hi ha alguns a Sant Hilarissa Calm
o a prop de Vic.
Bé, hi ha diversos llocs.
Seguir una mica la ruta dels seus clients, no?
Sí, clar.
És curiós perquè, clar,
primer fa els palaus
dels senyors bons de Barcelona.
Després,
quan aquests senyors bons de Barcelona
fan, especulen
o construeixen per d'allò,
fa les cases de pisos
d'aquests mateixos senyors.
Fa les escoles religioses
i les esglésies
on aquests senyors van.
Fa les oficines de la caixa
on tenen els diners.
I, finalment,
fa els panteons
on s'enterren, no?
I, entremig,
fan les torres
d'aquestes d'estiuets
que deies tu.
És a dir,
que segueix
tot el curs
d'una capa social
molt significativa, no?
Que és una capa social
entre l'aristocràcia
i la burguesia emergent
en el pas aquest
del segle XIX o el segle XX.
Estava pensant
que quan arribi
l'exposició a Barcelona,
que m'imagineu
que arribarà
després de Tarragona
o no sé si hi ha d'anar
a altres ciutats,
que potser també
des del punt de vista
del públic estrictament
barceloní
serà una certa descoberta, no?
Arran del que deia abans
vostè en el sentit
que era un arquitecte
fins a cert punt desconegut.
És a dir,
que molts barcelonins
i molts catalans de pas
poden descobrir
tots aquests edificis monumentals
que trobem en cruïes
tan significatives
al centre de Barcelona
que sàpiguen
què és d'Enric Sagní.
Mira,
la gent de Barcelona
que es mou per la ciutat
i que té una certa curiositat,
ja no diguem arquitectònica,
sinó simplement paisatgística,
quan li ensenyes
a l'arquitectura de Sagní
la reacció
sempre és la mateixa.
És a dir,
aquest edifici
també és del Sagní
i aquest també
i aquest també
i aquest també
perquè sempre són edificis
que t'hi has fixat.
No són uns edificis
qualsevol
que passen desapercebuts
sinó són edificis
que t'hi has fixat
i la gran sorpresa
és veure
que tots aquests edificis
que t'has fixat
són edificis
que procedeixen
del mateix món,
del mateix esperit
i de la mateixa mà.
L'exposició
s'inaugura, Carles,
aquest vespre a les 8.
Aquest vespre a les 8.
Prèviament,
però els comissaris
a les 7 de la tarda
faran...
A les 7 de la tarda
una conferència inaugural
i dura fins al dia 14 d'agost.
Vull dir que ja
ja tenim temps,
tenim temps,
tenim temps.
Ja ha temps de sobre.
Però jo reconèria
la conferència
d'aquesta tarda
a les 7
perquè, bé,
moltes de les idees
que estem dient aquí
allà quedaran
explicades més estensament
i crec que valdrà la pena.
Suposo que anirà
precisament en la línia
del que estem parlant
amb més aprofundida,
amb més detalls,
la xerrada d'aquesta tarda.
Sí, sí.
Destacaria de totes maneres
alguna cosa més
de les que no hem parlat fins ara?
Hi hauria algun aspecte
més a destacar?
No?
Potser l'aspecte
de les arts decoratives,
jo crec que és un aspecte
que l'exposició
està molt reflectit,
que és que, clar,
tots aquests edificis
tenen molta pedra fora,
efectivament,
i són molt monumentals
per fora,
però per dintre
són molt delicats de tracte.
Sècnier,
com els arquitectes
de la seva època,
va incorporar
tots els artesans
que hi havien
de qualitat
en aquell moment,
des d'arquitectes,
des d'escultors
com el Javier Arnau,
fins a gent que feia mosaics,
fins a avenistes bons,
fins a gent que feia,
treballava el ferro forjat,
etcètera, no?
De la manera que
les cases de Sècnier
ofereixen un repertori
del que són
les arts decoratives
del seu temps,
no?
I això també és un aspecte
significatiu
i que està reflectit
a l'exposició.
Molt bé,
doncs recordem
que la conferència
comença a les 7 de la tarda,
es titula
Un diàleg sobre l'obra
i la significació històrica
d'Enric Sècnier,
que és una mica
de forma sintètica
el que hem comentat ara
en aquests minuts de ràdio,
que la faran
els dos comissaris,
Santi Barjau,
historiador,
Julià Guillamont,
escriptor,
i que després de la conferència
a les 8 del vespre
es farà l'acte inaugural
de l'exposició.
M'imagino que aleshores
al llarg de totes
aquestes setmanes i mesos
hi haurà activitats paral·leles,
visites, guiades...
Exactament,
fem la nit dels museus
el dia 14 de maig.
Un dels conceptes associats
a l'edifici de Tarragona
és una mica
la vida interior
de l'edifici
i intentarem reprendre
aquesta idea
i el món aquest
dels anys 20-30
en què es construeix
aquest edifici.
Després hi ha
el taller familiar
retallar i construir
i, com sabeu,
les visites
dels dijous,
dissabte i dimonja
a les 6 de la tarda
i a les 7
dissabte i dimonja
en castellà.
Molt bé,
doncs tot això,
en fi,
ja ho anirem explicant
en successives setmanes
a mesura que es vagin
realitzant les activitats
paral·leles.
Aquesta gran exposició,
recordem,
és un estrena absoluta
aquí a la ciutat de Tarragona,
és d'un arquitecte
que va fer un edifici
emblemàtic
com el que,
en fi,
ja a la Rambla Nova
cantonada
carrer Assal.
No necessita més
presentacions
perquè tothom
sap de l'edifici
que estem parlant.
Aquest edifici
el va construir,
el va dissenyar
Enric Sagnier,
l'arquitecte
protagonista
d'aquesta exposició
que avui s'inaugura
al Caixa Fòrum.
Senyors Santi Barjau
i Júlia Guillemont,
moltes gràcies.
Gràcies.
Que vagi molt bé
la conferència aquesta tarda.
Felicitats
per l'exposició
que podrem veure
a partir d'avui mateix
a Tarragona.
Carles Marquès,
gràcies
i fins la setmana vinent.
Adéu-siau,
bon dia.