logo

Arxiu/ARXIU 2011/MATI T.R. 2011/


Transcribed podcasts: 700
Time transcribed: 13d 15h 34m 27s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Comencem ja la tertúlia, la tertúlia d'aquest matí de dimecres.
Una tertúlia que avui compartirem amb tres convidats que ja els tenim a punt.
El director d'organització del Port de Tarragona, Joan Besora.
Joan, molt bon dia.
Bon dia.
El company periodista Carles Gossalvez. Carles, bon dia.
I l'advocata Manel Roca. Bon dia, Manel.
Bon dia.
Amb ells tres comentarem diverses notícies.
Avui tenim una mica de tot.
Tenim Complex Sant Jordi amb una proposta de fer un aparcament dissuasori
mentre no es facin les obres.
Tenim el tema de Terrescavades.
Feia mesos que no parlàvem del tema Terrescavades
i és que la jutgessa del cas ha arxivat aquesta qüestió.
Després d'anys i anys d'aquesta evolució judicial del cas Terrescavades,
també tenim notícies relacionades amb Ryanair i l'aeroport,
amb les amenaces de la companyia irlandesa que potser vol marxar de l'aeroport de les nostres comarques.
En fi, que tenim diverses qüestions per comentar amb els nostres convidats.
Els hi proposo començar pel tema del Sant Jordi, del Complex Sant Jordi.
Ahir l'alcalde es va reunir amb la secretària, amb la representant territorial d'Esports de la Generalitat aquí a Tarragona
i davant de les dificultats per tirar endavant el projecte,
l'alcalde va dir que estaria bé destinar-hi els terrenys de manera provisional
durant el temps que calgui a fer-hi un aparcament provisional i dissuasori,
tenint en compte que està aquí al costat del centre de la ciutat,
al costat de la plaça Imperial Tarragó.
Començo pel Carles, perquè a més és veí
i sé que la notícia li pot interessar especialment.
A tu et sembla una bona idea que si no tirar endavant el projecte
per qüestions econòmiques i de l'empresa,
recordem que l'empresa que va rebre l'adjudicació està en fallida,
et semblaria bé que hi hagués un aparcament dissuasori?
Home, ara es parla que anant bé les coses trigaran un parell d'anys
per començar a fer les obres, sempre que el calendari vagi bé.
Per tant, jo crec que aquest solar, que és important,
estar al centre de la ciutat, doncs sí,
per què no fer un aparcament dissuasori,
com ja s'havien fet a la zona,
recordo un que es va fer a la plaça Imperial Tarragó,
que va estar uns anys fins que es va edificar.
Per tant, jo crec que sí, que podria ser una mesura positiva.
El que està clar és que tenir un solar en les condicions
que està el Sant Jordi, el futur Sant Jordi,
al centre de la ciutat, com està,
doncs la imatge que dona no és la més adient
per una ciutat com la nostra.
Per tant, sí, jo crec que seria positiu.
Joan?
Bé, a Tarragona tenim tota una sèrie d'edificis catalogats,
no històricament, sinó d'aquests,
esperant, diguéssim, alguna resolució o altra,
i aquest és un més, no?
Bé, aquest és edifici.
Perdoneu, amb tot el respecte,
els edificis realment catalogats.
Es van interrocar en el seu moment i tenim el solar.
Sí, exactament.
A veure, la cosa dura massa,
i mira, el Carles, a més,
és molt apropiat de la seva intervenció,
perquè jo recordo un tertúlies d'aquestes
que ell ha intervengut parlant d'aquest pàrquing dissuasori
de la plaça Imperial Tarragó,
de les obres del pàrquing de l'Avinguda President Companys,
de les obres del Corte Inglés, no?
Me'n recordo també tot això.
El Carles, tenim aquí un interlocutor directe, no?
Jo també estic d'acord amb ell,
i en el sentit que si la cosa no tira endavant,
perquè tots els projectes coneixem
i sabem els seus terminis
i el que costa no els tirar endavant,
val la pena aprofitar-ho, no?
A veure, està en una situació clau,
a l'entrada just, a l'entrada de Tarragona,
aquesta zona,
perquè el pàrquing aquest del Jaume I,
i perdó el Jaume I,
se m'ha anat al cap.
I el Sánchez.
No, no, no,
el de l'Avinguda President Companys,
sempre amb el respunto està molt ple i tot això,
i també serà d'una gran ajuda.
Manel, a tu també et sembla una bona idea?
En cert, amb això farem majoria absoluta.
Una nimitat.
Una nimitat.
Bé, dic majoria absoluta
perquè no sé el que el moderador deu pensar.
I de moment són tres vots.
Jo no opino.
Per això, llavors...
Si volen, em reservo...
Llavors, una nimitat, amb un vot de reserva.
Aleshores, jo crec que és una gran cosa
i val la pena aprofitar-ho,
perquè ara el solar està fet un desastre.
Ple d'herbes, brut...
Suposo que hi deu haver tota classe d'animalós, barllà...
Jo crec que sí.
Serà important que s'aprofiti.
I el procés del projecte,
és a dir, tenint en compte que l'empresa constructora
està...
que no pot fer front al projecte.
La Generalitat ja ha anunciat
que recupera el projecte en si
i obre un nou procés.
Això, clar, l'hem tirat moltíssim, no, Carles?
Que jo crec que això és la preocupació
que tenen els veïns.
Un nou procés, perdó, i un nou projecte.
Sí, perquè hi havia la possibilitat
que se li adjudiqués a la segona empresa,
que va quedar en el seu moment el concurs,
però sembla que ha quedat descartat.
I es modifica el projecte inicial
reduint-lo una miqueta.
Sí, una miqueta o bastant,
segons com es miri, allò de la miqueta.
Sembla ser que donar-li el projecte
a la segona empresa
sembla que no és legal.
Per tant, s'ha de convocar un nou concurs.
El que jo no entenc
és aquest període de dos anys
per fer un concurs com aquest.
Potser s'hauria d'intentar accelerar els processos.
No sé si és possible, eh?
O en qualsevol cas,
igual tenint en compte l'estat de les finances
de totes les administracions,
igual ja va bé que el procés
sigui relativament lent, no, Joan?
Sí, en compte.
Perdona, Joan.
Jo la veritat és que més m'estimo
trigar quatre anys
però tenir un pavelló,
un centre esportiu
al centre de la ciutat com cal
que no fer un projecte a mitges.
Més aviat però a mitges.
Més m'estimo trigar una mica més
però tenir-ho bé.
Que també es podia fer en dues fases.
Per exemple, fer una primera fase
i projectar fins allà on arribin els diners
i després més endavant acabar de completar el projecte.
I estan d'acord en reduir les dimensions del projecte
respecte a l'inicial aquell que, en fi,
que finalment es podrà fer
per problemes financers?
Perquè era un projecte,
no sé si dir-ne mastodòntic,
però era un projecte segurament ideat
en les èpoques d'abonança.
Clar, és que el condicionament econòmic
marca, diguéssim, qualsevol actuació, no?
Fa uns anys quan se'n va començar a parlar
i tot això, es va iniciar el seu projecte,
no era una situació, diguéssim,
com la que tenim ara, no?
Qualsevol projecte nou
ha de passar, diguéssim,
per una revisió econòmica
i una adequació i una adaptació
als temps que estem passant.
D'aquesta manera, sí, té raó el Carles
en el sentit de
podríem fer un parell de fases,
una més, diguéssim,
més ràpida, més barata
i alhora més pràctica
i una altra, doncs, bueno, no ho sé,
ja farem la segona planta
en un altre temps, no?
Però aprofitar el terreny
i donar un servei al ciutat.
Sí, va, per exemple,
quan dic primera fase,
ara se m'acudeix,
doncs un esport que s'està practicant
molt actualment,
com és el pàdel,
doncs fer unes pistes de pàdel.
Sí, sí, per exemple.
Tu, Manel, també series partitari
de reduir la dimensió del projecte?
No, reduir no.
Jo crec que el de les dues fases
és una cosa molt important.
A veure, a Tarragona
hem de tindre una mica de visió de futur.
No hem de començar a fer coses petitetes
per ser una ciutat petiteta,
sinó que hem de pensar
en les futures generacions.
Si la gent que va obrir la Rambla
no hagués pensat en una mica de grandesa,
per dir-ho d'alguna forma,
ara no la tindríem.
Allò va ser, en el seu moment,
un fet que va espantar la gent
per dir què estan fent aquí
si som una petita ciutat.
Ara, fins i tot se'ns queda ja petita,
com aquell que diu, no, estreta.
Doncs hem de tindre una mica
de visió de futur.
Dos fases seria el perfecte,
perquè la segona, quan se pugui,
doncs se pugui fer
d'una forma adequada, adient.
Molt bé, doncs veurem què passa.
I a veure si tira endavant com a mínim
aquest parc improvisional,
disuasori, mentre no es fan les obres
del complex Sant Jordi.
Deia al principi de la tertúlia
que teníem una altra notícia destacada
en clau judicial,
i és que el cas Terrascavada s'ha arxivat.
La jutgessa que porta aquest cas
ha decidit tancar el tema
perquè no veu indicis de delicte.
És el jutjat número 5 de Tarragona.
D'aquesta manera es posa punt i final
a un llarg procés judicial
que es remunta a l'any 2004.
Carles, tu que devies treballar
en aquell moment...
No sé si seguies gaire el tema aquest,
però tothom més o menys
que ens dediquem al periodisme...
El vaig destapar, jo.
I què?
Què et sembla?
Malgrat que després no el vaig continuar.
Bé, el vaig treballar bastant al principi.
Home, jo crec que és una bona notícia
per Tarragona.
Per les parts implicades no ho sé,
perquè sempre hi ha guanyadors i perdedors,
però per la ciutat és una gran notícia
que finalment quedi desbloquejat
un tema que afecta el futur creixement urbanístic de Tarragona.
I l'abassant política?
És a dir, perquè clar,
qui ja havia implicat el regidor d'urbanisme del moment,
Àngel Fernández,
que després fins i tot va dimitir...
Clar, quan han passat tants anys,
tot això com es valora?
És a dir, quan han passat tants anys
i el cas queda arxivat?
Jo crec que Àngel Fernández,
quan va ser regidor,
després de la sentència actual,
el seu gran error va ser
pronunciar-se en el plenari.
Jo crec que s'hagués tingut
que ausentar del ple
i crec que va ser la seva gran errada.
A partir d'ara,
si la senyora jutgessa diu
que no hi ha culpes,
doncs s'ha d'acceptar així.
Joan, com ho valores?
La veritat és que,
com s'està dient aquí,
d'unes petites errades,
per dir-ho així,
han tingut un gran problema.
Jo el tema de Terrescavades
el considero per la ciutat
un tema molt perjudicial.
Fins i tot,
hasta l'opinió pública,
em sembla que l'he canviat ja el nom,
en lloc de Terrescavades
li diu Vall del Llorito,
en el sentit que
hasta el nom sonava malament.
De fet,
les trajectòries,
diguéssim,
judicials,
a vegades es tenen a aquests finals.
Però,
mentrestant,
arrosseguen
tota una sèrie de coses,
una sèrie de situacions
que, evidentment,
no ajuden per res,
ni al ciutadà,
ni a la ciutat,
ni a l'evolució pròpia
de la ciutat.
És una zona
que va destinada
a una quantitat important
d'habitacles,
d'habitacles,
però que,
també,
bueno,
vist el moment
que estem passant,
algú pot dubtar,
diguéssim,
de la seva evolució positiva,
però sí que és cert
que això podria ser
un reclam,
diguéssim,
pel creixement de Tarragona.
Si això hagués tirat endavant,
avui en dia,
no ho sé,
no m'atreveixo a dir
quantes vivendes hi haurien,
quantes tenien venudes,
quantes ocupades,
etcètera,
però sí que podria ser
un reclam,
diguéssim,
per les comarques
del costat de Tarragona
i fins i tot
alguna província de Tarragona,
al voltant de Tarragona.
Manel.
Doncs mira,
jo no podré opinar.
I no podré opinar
i explicaré per què.
En primer lloc,
perquè aquest procés
que s'està seguint ara
encara pot ser recorregut
amb reforma.
Per tant,
no és un cas tancat.
I en segon lloc,
perquè hi ha un altre
procediment obert,
unes diligències judicials,
amb un altre jutjat,
amb els quals
un dels carallats
és carallant
i els carallats
són alguns dels carallans
que hi havia en aquest procés
que ara s'està,
sembla en fase
de tancar.
No puc opinar
professionalment,
estic involucrat
en aquest tema
d'una manera professional,
lògicament.
Repeteixo.
Tu creus que, per tant,
el tema no està
ni de bon torçant car?
Perquè ja també hi ha
un altre procediment, no?
A veure,
són dues coses diferents
però íntimament lligades,
perquè actors
i intervenents,
molts d'ells
són quasi els mateixos.
És l'únic que puc explicar.
Amb aquest procediment
encara està en fase
de recurs.
Es pot recórrer,
la qual està subjudicat.
Amb l'altre,
són diligències
que estan funcionant
i van per llarg,
segons sembla.
Allí,
el carallant,
és a dir,
el denunciant,
és un dels que estan
carallats aquí,
implicats.
Carallats aquí,
implicats aquí.
I els carallats,
és a dir,
els denunciats,
són alguns dels denunciants
que intervenien en això.
Això està en vigor
i està viu.
No puc dir res més.
Home,
qualsevol cosa,
aquest aclariment del Manel
sí que ens serveix
per veure,
potser,
que en fi,
més enllà de la notícia,
que diem avui,
que ho expliquem avui
als mitjans de comunicació,
és que clar,
ni de bon tros
el tema està tancat.
És veritat
que al marge
de les qüestions judicials,
des del punt de vista urbanístic,
el POM,
que s'ha treballat
durant aquest últim mandat
i que s'ha aprovat
per unanimitat,
el Pla d'Ordenació Urbana Municipal
preveu una zona de creixement
que, com deia el Joan,
ja no es diu Terrescavades,
li diem la vall del Llorito,
perquè potser aquest nom
està com a maleit.
Però clar,
jo no sé si també,
a partir d'això
que diu el Manel,
tot això quedaria encara
en stand-by,
el possible creixement
del polígon.
No m'ho sembla.
L'únic que puc dir
no m'ho sembla.
I en quant a el que heu dit
del projecte
de Terrescavades,
de la zona d'expansió
de Terragona,
això em sembla sensacional.
Vull dir,
és un lloc de creixement important.
I aquí acabo.
Carles,
algun comentari més?
Tu creus que ha tingut mala...
No sé,
primer que ens ha donat mala imatge
això com a ciutat,
està clar segurament,
en el seu moment,
però després
ha suposat un handicap
pel creixement
més harmònic
de la ciutat
en aquests anys?
Home,
probablement,
però bé,
aviam,
a part dels interessos
particulars comercials,
que poden haver
en un projecte
d'aquestes característiques,
em refereixo
als constructors
que fan pisos per vendre.
L'altre dia
comentàveu que,
no sé si era
al Camp de Tarragona
o a la província de Tarragona,
em sembla
que era Camp de Tarragona,
que hi ha
103.000 habitatges
buits actualment.
Per tant,
home,
presses no hi ha
per fer
l'urbanització
de la zona,
la construcció
de la zona.
De tota manera,
és evident
que és la zona
d'expansió
de Tarragona
del futur.
Clar,
això és com
el que dèiem
del pavió Sant Jordi,
que en aquell moment
quan es va projectar
el Sant Jordi
tenia unes dimensions,
quan es va
impulsar
la promoció urbanística
de Terres Cabals
també era una altra època
que ara
no té res a veure.
Des del punt de vista polític,
Joan,
algun aspecte
que vulguis considerar?
Des del punt de vista polític...
Sobre l'afectació
que en el seu cas
va tenir
Àngel Fernández?
Qui ha patit
aquest cas
ja evidentment
ho ha pagat
i ho ha pagat
amb la seva dimissió
en el seu moment.
A partir d'aleshores
no crec
que hi hagi hagut
cap repercussió
més ni a nivell personal
ni a nivell de partit.
En tot cas,
a veure,
com diu Manel,
la cosa encara
no està tancada del tot,
però en definitiva
jo veig
que políticament
ja és un tema
que no només
ha de passar
sinó que ja està passant.
Ja ha passat.
Girem full, doncs.
Ja portem dos temes.
Els hi proposo un tercer
que és aquesta qüestió
sobre Ryanair,
el futur d'aquesta companyia
de baix cost
a l'aeroport
de les nostres comarques.
Ahir fins i tot
va haver-hi una trobada
amb una certa urgència
impulsada
per la Generalitat
i el govern
va assegurar
no tenir notícies
a la possible marxa
de Ryanair
de l'aeroport
de Reus.
De fet,
confia
en què la companyia irlandesa
pugui complir
un contracte
que està en vigor
fins a l'any 2013
i que, a més,
el novembre passat
ja va millorar econòmicament
les condicions econòmiques
per a la companyia Ryanair.
El cas de Reus
també es va repetir
fa uns mesos
a Girona
on van amenaçar
en marxar
de l'aeroport gironí.
De fet,
han baixat moltíssim
la quantitat de vols
que hi ha a l'aeroport
de Girona.
Aquest tema
de les relacions
entre l'administració,
els agents del territori,
aquesta companyia,
és un tema
també que s'arrossega
des de fa anys.
Una mica típic.
Jo no sé si vostès
parlavien d'eixantatge
permanent
per part d'aquesta companyia
o realment,
clar,
a nosaltres ens interessa
tant potenciar l'aeroport
que hem d'acceptar
el que diguin
els de Ryanair.
Manel,
com ho veus?
Aquestes companyies
de baix cost
com Ryanair
és una mica pintoresca
per dir-ho d'una forma
i lògicament
va a la seva conveniència.
Vull dir que
si no té
gent suficient
que faci servir
les seves línies
o la seva línia
determinada
se'n va a plega
perquè el que vol
és rendibilitat.
Vull dir,
res més.
Però l'administració
què ha de fer?
L'administració...
Perquè mentrestant
va pagant, no?
És que no té més remei
que si vol conservar la línia
i la companyia diu
que se'n vol anar
o el capital
ha de sortir d'algun lloc.
I és clar,
això que l'administració
estigui sense
sempre pagant,
pagant, pagant
i la línia
sigui absolutament
deficitària
és una qüestió
considerada.
Jo dubto
que la línia
sigui deficitària.
Jo crec que cíclicament
els senyors
de Ryanair
prenen mesures
com aquestes
per pressionar
precisament
les administracions
que l'estan subvencionant.
Suposo que
deuen voler
o més diners
o en fi
no és sèrio
no és seriós
el que fa aquesta companyia.
No és seriós.
i crec que les administracions
de tant en tant
l'haurien de quallar
una miqueta
perquè sembla
que vingui aquí
a prendre el pèl
al personal
i això no es pot acceptar
no per ara
perquè és que fa molts anys
que dura la broma.
És que el tema
dels vols de baix cost
és una realitat
però alhora
també és una irracionalitat.
No ha sentit
de dir que puguis
viatjar per un euro
o per deu
és que això...
A tot ens agrada molt.
Ens agrada molt.
i ens omple molt.
Està fora de la realitat.
I ens omple molt
però clar
siguem reals.
Llavors
aquesta companyia

tu ho has dit
la paraula d'excentatge
i ho dic
des del punt de vista
que fins i tot
ells ho saben
que ho han de fer
i digui-li pressió
i digui-li com vulguis
no?
Tampoc
ha de ser
que les administracions
estiguin pagant
diguéssim
el cost real
de tot això
no?
Les administracions
avui en dia
i sempre
acabem parlant
de lo mateix
no?
de les repercussions
diguéssim
econòmiques
etc.
Doncs no estan
com estaven
i en certa manera
de la mateixa manera
que una associació
de la ciutat
no pot refiar
d'una subvenció
de l'administració
doncs
una companyia aèria
tampoc
no?
Però sembla ser
que
aquesta companyia
els acords
doncs
no li té
el respecte
que hauria de tenir
i no respecta
aquest contracte
fins al 2013.
Això fa que
any darrer any
aquest tema
és recorrent
a la teva tertúlia
i escolta
que cada any
haguem d'estar
renovant
però a més
sembla que ho fa
tot arreu
perquè clar
jo comentava
el tema de Girona
que a més
han baixat moltíssim
la quantitat
de vols
i un altre cop
la imatge
que dona el govern
és d'impotència
segurament
d'acord
el govern també
és un factor negatiu
que se li escapi
una cosa d'aquest tipus
però clar
què hem de fer
o què farien vostès
és a dir
si fossin el govern
home
d'entrada
si hi ha un contracte
signat
fer-lo complir
i si no
doncs
que em tornin els calés
a vegades
no és fàcil
ja a part de l'advocat
hi ha criteris interpretatius
que poden ser
diferents
depèn de les clàusules
i dels termes
anul·lem el contracte
ja està
a vegades això
comporta
un any o dos
o tres de litigi
i mentrestant
què?
vull dir
que compta
que moltes vegades
parlem alegrament
dient
s'ha rescindit
anul·lem el contracte
atenció
clar perquè ells
mentre se'n poden dir
d'un dia per l'altre
no fem aquest servei
no?

no pateixen
la rentabilitat
però si ara
el rellener incompleix
el contracte
i d'aquí sis mesos
torna a iniciar
les seves campanyes
de captació
de fons
via les administracions
què hem de fer?
a veure
primer cal que incompleixi
el contracte
segon
veure si l'ha incomplès
realment
amb mala fe
com alguna
qüestió
infondamentada
i l'altre és
si realment
ho ha fet
perquè li ha passat
pel nas
com sigui
vulgarment
aleshores
una vegada
dit això
doncs què hem de fer?
doncs ja es veurà
però repeteixo
el mateix
és que jo crec
que si la línia
fos rendible
i guanyessin
molts diners
amb tot això
no posarien cap
pega
em sembla a mi
vaja
perquè no sé
el xantatge
fins on pot arribar
o per què?
vull dir
a veure
ho fan per què?
perquè volen més diners
d'aquí de l'administració
de l'usuari
o a baratir
el cost de l'aeroport
de Reus
el què?
perdó?
a baratir
el cost de l'utilització
de l'aeroport
de Reus
com va ser seva
però quin índex
d'ocupació
tenen aquestes línies
des de Reus?
ho sabem
ara en aquest moment
no tenim
dades
o si m'estàs parlant
d'un 5%
per exemple
d'un avió
no no
hi ha línies
alguna línia
com sí
com aquella
d'Irlanda
que anava
o no?
la terra
venen els turistes
a la costa d'Aurada
la línia de Milán
també
home és evident
que al sector turístic
l'interessa
però això són 3 mesos l'any
a quin preu?
3 mesos a l'any
l'octubre
al setembre
o al novembre
al desembre
es fan molt llargs
què fem com a territori?
què fem com a
com a ciutat
i com a comarques
de Tarragona
amb aquest aeroport?
primer fer un estudi
de mercat
i segona
avaluar
quina és la inversió
que l'administració
té que fer
perquè això
pugui continuar
perquè si l'inversió
és molt forta
i inassumible
llavors
no podem
és com tot
no podem fer el pavelló
perquè no tenim diners
a Sant Jordi
però
treballar amb altres línies
clar
és que el tema
seria altres línies
no?
aquesta seria
la complementaritat
de trobar
una competència
entre ells
perquè de moment
sembla ser
que només
quan parlem
de baix cost
parlem sempre
de la mateixa companyia
llavors
això seria
una de les possibilitats
però sí
com dieu vosaltres
també
aquesta adaptació
a la situació
un estudi
marcat
de les necessitats
però alhora
també
de la promoció
del territori
en aquesta manera
i mirar
fins on es pot arribar
mirar on es pot arribar
la companyia
evidentment
sempre plorarà
sempre demanarà
sempre estarà
diguéssim
pressionant
per veure
què més pot treure
però també
no han de ser
l'emissió
no ha de ser
alegre
jo recordo
per exemple
el
fasferri
que hi havia
de Tarragona
a Mallorca
que
també
es va
tancar
per moltes
circumstàncies
entre elles
la privatització
de l'empresa
transmediterrània
però
era una nau
supermoderna
supertecnològicament
millor
que cap
de les assistents
però que tenia
una rentabilitat
del 90%
o sigui
tenia que anar
per ser rendible
el viatge
un 90%
ocupat
del passatge
això implicava
que les administracions
també es van ajudar
en aquell moment
el fet de la línia
i clar
queda molt bonic
i tant
i recordeu
que va haver
després del tancament
de la línia
molt debat
sobre el tema
i molts ciutadans
de Tarragona
no ho entenien
però clar
era una situació
clara
de dir
què ens ha d'acostar
tot això
doncs ara
si ens hauríem
de plantejar
també
què volem fer
amb l'aeroport
el que passa és que
si deixéssim
de tenir
totes aquestes línies
segurament
la percepció
del ciutadà
també seria
d'un pas enrere
no sé si dir-ne
massa gran
no han de ser
negatius
amb aquestes concepcions
ni aquestes opinions
tot el contrari
hem d'animar
a qui sigui
a que busqui
les fórmules
adients
perquè no es perdi
aquesta quota
de turisme
aquesta participació
en totes les activitats
del territori
etcètera
ara recordem
que Reianer
ja a principis
de l'any passat
i això sobretot
va afectar Girona
després d'utilitzar
durant molts anys
els aeroports
d'aquí i de Girona
ja es va instal·lar
a Barcelona
per tant
d'alguna manera
clar
si estàs a Barcelona
que és el que buscaven
i de moment
ho ha patit molt Girona
i potser després
ho patirem nosaltres
a veure
en Joan deia
perdó
promoció de territori
la promoció de territori
és qüestió
de tots nosaltres
vull dir
de les càmeres de comerç
del port
de la diputació
dels ajuntaments
no hem d'esperar
que sigui la companyia
la que ens promocioni
el territori
no no no
clar
llavors això és un esforç conjunt
no
perquè si no es fa atractiu
i per exemple
no es porta aquí
que la gent vulgui venir
independentment de dir
viatge
salou
forfet
això és una altra història
no
doncs llavors
la promoció del territori
ja és tasca de tots
mira
el futur del turisme
diguéssim
és bo
però
no és allò
que es pugui descuidar
no
sembla ser
que les tendències
són positives
però
en certa manera
no ens descuidem
de la situació
quasi que no tenim altra cosa
exacte
i per tant
com no tenim moltes més coses
complementàries
doncs
ens hem d'abocar
i el turisme sembla que funciona bé
o com a mínim sembla que aquesta campanya serà
serà molt bona
per anar tancant la tertulia
la part final
els hi proposo comentar una mica
l'actualitat política d'aquests dies
que ha començat amb molta tranquil·litat
després de tots els dies de discussi
i de debat que va haver-hi
abans de la constitució del ple de l'Ajuntament
el ple ja es va constituir el dia 11
aquest dilluns passat ja va haver-hi el primer ple del nou mandat
molt curtet
molt breu
molt sintètic
però
amb mesures simbòliques importants
per exemple
la rebaixa dels càrrecs de confiança
la congelació dels sous dels regidors
la dedicació exclusiva
de fins a nou regidors
de l'Ajuntament de Tarragona
dels diferents partits polítics
què et sembla Carles
per començar
el mandat municipal?
home
jo crec que és el que toca
en la situació
i les circumstàncies actuals
els recursos són escassos
s'han de saber administrar
i per tant s'han de prendre mesures
com aquestes
i si em permets
arrel d'això
el que jo no acabo d'entendre
és que
quan s'està parlant de retallades
se faci una entrega de banderes blaves
a l'atmella de mar
hem d'anar els representants
de tots els ajuntaments
amb els costos
que representa
quan
i si em permeteu
perquè no ho dic en broma
en una època d'emergències
doncs potser
en comptes d'anar tothom cap a l'atmella
ho enviem per segur
la bandera
perquè m'agradaria saber
sumant
tots els desplaçaments
i dietes
quan ha costat
aquesta entrega
de les banderes blaves
per fer una foto
Manel
a veure
parlant de l'Ajuntament de Tarragona
que és del que inicialment
es tractava
el Carles ha posat un exemple
estem en èpoques
de tanta austeritat
no sé si l'Ajuntament de Tarragona
ara ha posat
cap bandera blava enlloc
no crec
home tenim banderes
banderes blaves en tenim
no no
però ja hi són
suposo que estan posades
no ho sé
un del port nàutic també
l'he donat
ah així m'agrada
molt bé
joan

s'ha de donar almenys
els 100 dies
de confiança
com en totes les coses
si aquest plantejament inicial
està fet
amb l'esperit
que les coses
vagin funcionant
d'una altra manera
doncs em sembla molt bé
no puc opinar massa
sobretot d'això
crec que és
si hi ha bona voluntat
tot és positiu
això és el que vull dir
i sembla que inicialment
hi ha bona voluntat
encara no està massa
home
aquests acords
de reducció de càrrecs
de confiança i tal
i de sous
tot això es va aprovar
per unanimitat
en el plenari de Tions
per tant vull dir
que això
inicialment és positiu
ojalà sempre
tot això funcionés
una mica
d'aquesta manera
Joan

és una mostra
de racionalitat
i de bon acord
entre els meus parlaments
de l'Ajuntament
en aquest sentit
jo crec
que bé
ningú es podia
diguéssim
negar
en una situació clara
i en uns acords
diguéssim
en els que
la reducció
estava permanentment
i estava latent
en aquest sentit
no tinc res a dir
tot el contrari
de debò
que tots els acords
es poguessin portar
per unanimitat
a l'Ajuntament
com ha sigut aquest
però suposo
que a partir d'ara
evidentment
també hi haurà
altres situacions
en les que
caldrà
aquest consens
caldrà
diguéssim
posar sobre la taula
les coses clares
i sí
com deia el Carles
racionalitzar
qualsevol
petita cosa
que pugui haver-hi
fa uns dies
en parlàvem aquí
de l'URB
que tanca
el mes d'agost
home
avui també és notícia
per cert
les matrícules
universitàries
que pugen
en un 7-10-10%
em sembla
això em sembla malament
doncs escolta
doncs possiblement
doncs
sense anomenar
aquesta casa
de missatgeria
però que tots tenim
al cap i la coneixem
potser alguns viatges
tindran que suspendre
doncs a mares
d'una
no sé
d'una acció
o una videoconferència
o un email
i ahir sempre aneu
amb un programa
vaig veure en tall
només perquè aquest programa
no el miro mai
criticaven el Sandro Rossell
perquè
ha iniciat una política
d'estalvia
al Barça
i s'estalviarien
30.000 euros
amb tòners
i ho deien
com una broma
30.000 euros
home
doncs 30.000 euros
només amb tòners
doncs és per aplaudir-ho
jo crec
és que més unes
com aquestes simbòliques
una sumada a l'altra
i políticament
més enllà d'aquests
acords d'austeritat
que és una mica
la paraula
que ha presidit
aquests primers dies
del nou mandat municipal
políticament
com veuen
la situació
creuen que és positiu
que hi hagi un govern
en minoria
que hagi de buscar
els acords
i el diàleg
amb la resta
de forces polítiques
creuen que a l'inrevés
seria millor
tenir un pacte estable
sobretot en un context
de crisi com aquest
tu com veus
Carles
tu que les has vist
de tots els colors
si em permets
si
aviam
jo crec que
un govern en minoria
però
que la persona
que estigui al capdavant
pugui
consensuar
els grans temes
de ciutat
amb els altres partits
amb tots els altres partits
jo crec que és positiu
és positiu
és una forma
que l'oposició
en certa mesura
també participi
del govern
sense formar
part del govern
deixem que camini
l'actual
i tu veus
l'alcalde Ballesteros
amb aquest perfil

jo crec que sí
jo crec que sí
que ha demostrat
i fins i tot
l'oposició
penso que les primeres
passes
són
d'una voluntat
d'entendiment
amb allò
que sigui possible
l'entendiment
òbviament
perquè després
també està
el factor ideològic
clar
però
pels grans temes
de ciutat
jo estic convençut
que s'arribaran
a acords
democràticament
és que jo crec
que és la millor manera
no
el respectar
la llista
més votada
el que passa
que al llarg
de la història democràtica
això no se respecta
ni res de res
però jo crec que
hauria de ser així
i llavors l'alcalde
que té majoria absoluta
governarà d'una manera
i el que no la té
tindrà que escoltar
a l'oposició
i si una cosa
ell té un pensament
de que ha de ser blanc
i l'oposició ha de ser negre
al final
el que ha de ser gris
però realment
serà un reflexe
de la democràcia
jo crec que en aquest sentit
amb voluntat
no té per què
la cosa anar malament
jo recordo
fa anys
que l'alcalde
Joan Miquel Nadal
no tenia la majoria
i a l'hora
d'aprovar els pressupostos
van arribar
en un acord
amb un partit
amb el principal partit
de l'oposició
llavors que era el PSC
i finalment
doncs van formar govern
això va l'any 95
ja ho hem recordat
aquesta ciutat
ja l'hem recordat
en anteriors tertúlies
aquests dies
Manel a tu què et sembla?
a veure
a mi em sembla
que per damunt de totes les coses
té que privar Tarragona
vull dir
jo sempre he dit
que la política municipal
és la menys política
o ha de ser
la menys política
de totes les polítiques
perquè el que importa és
la seguretat ciutadana
que els carrers
estiguin ben il·luminats
que les clavegueres
funcionin bé
que hi hagi
llocs per lleure
per la gent
que tot funcioni
adequadament
que la brossa
es reculleixi
això no és fer política
això és procurar
el benestar
del ciutadà
això no és qüestió de colors
i prescindint de colors
això és el que s'ha de fer
és a dir
Tarragona
la ciutat
el ciutadà
per damunt de totes les coses
el més
té que ser accessori
l'ideologia
en cert mòdul
és el que menys
té que influir
sobre tot això
crec jo
i deixar-se de baralles
aquest és un debat
que ha sortit moltíssim
sobre la ideologia
o no
a mi em sembla això
perquè ara per exemple
la gran proposta
que tindrem
els propers mesos
i on caldrà buscar el consens
són els pressupostos
i les ordenances
i taxes municipals
els impostos
la política impositiva
i les inversions
que vulgui o pugui fer el govern
i aquí clar
caldrà buscar
entesa en algun partit
Pau Pérez
el regidor d'Economia
i ho va dir dilluns
en una entrevista
en aquesta casa
i aquí clar
amb ell deia
clar a mi m'agradaria
tenir una mena de pacte
de pacte estable
amb una altra força política
jo estic convençut
que s'arribarà
a un acord
és imprescindible
home
si no no funcionarem
sí Joan?
n'estic d'acord
doncs vinga
amb aquest esperit
de consens
i de dià
que acabem
que a més
la setmana
ho porta una mica
perquè estem
s'acaben les classes
final del curs escolar
arriba Sant Joan
demà tenim la nit
de les fogueres
felicitats
gràcies
amb 48 hores
d'avançament
i els saludem
el Joan Besora
i a tots els joans
que ens estiguin escoltant
i joanes també
en fi senyors
que vagi molt bé
la Revella de Sant Joan
i en fi
tot el que calgui
en els propers dies
Joan Besora
Manel Roca
Carles Gossalvet
gràcies per convertir
aquesta estona de Tartuller
que vagi molt bé
fins la propera
gràcies
Bon dia