L'última mitja hora, amb Josep Ardila i Miquel González.
Miquel González, bona tarda.
Bona tarda, Josep Ardila.
Com estem? Bé, és divendres.
Bé, divendres.
A més, divendres de Carnaval.
Sí, és veritat.
Què més podem demanar?
És veritat.
Tu ja tens la teva disfressa o no?
No la tinc acabada, però la tinc pensada.
Sí.
I vull desmentir que aniré desfressat de Carmen de Mairena,
perquè no és veritat.
Vull desmentir-ho, eh?
Però la gent potser ja s'ha fet la teva imatge
amb els morros de la Carmen de Mairena.
De moment, no.
A més, amb aquest esferit festiu,
avui fem 20 edicions de l'última mitja hora.
20 ja, eh?
I encara no ens ho han tancat.
És veritat, eh?
20 i encara no ens ho han tancat.
Igual fem 20 ja,
igual esperàvem a fer números rodons
i acabem avui amb la 20.
Ah, potser sí.
En tot cas, avui comencem
el muntall dels informatius d'aquesta casa.
Vinga.
En mig d'unes declaracions
se sentia en segle veu del Joan Andreu Pérez.
Què va passar allà?
Què va passar?
Escoltem-ho.
De fet, diu que des de la Déu de Vives,
com a directiu de la Catalana,
va triar a Luis Del Fresno
com a representant territorial.
No, no, el Josep Vives
en el moment que presenta la dimissió
segurament serà el futur delegat
si jo guanyeu les eleccions a Tarragona.
Moltes gràcies i molta sort.
Moltes gràcies a vosaltres.
Què tal us va estar aquest diumenge
a la Pobla
a partir d'entre el conjunt
del Càlviau Reus
i considera
que tots dos equips
poden jugar als play-off?
T'estaves rient, literalment.
Sí, sí, estava...
vaig aguantar bé, però, eh?
Sempre has dit
Joan Andreu per allà al mig.
Però això està bé
perquè s'han de saludar
els talls de veu
i s'ha de ser educat.
Això ho podríem fer.
Ell li deia gràcies
a l'entrevista.
Els talls de veus
els conviarem així
com si posin qualsevol cosa
i no, escolta,
que se'ls ha de dir gràcies
i adéu-siau.
Pepe, avui no esperarem fins al final.
No, avui ho farem al principi.
Ho farem ara.
La setmana passada
em vau fer patir.
Per cert, serà el hit de...
Sí, ja corre per tot internet.
Internet i Facebook
va ple de la cançó del Pepe Ardila,
Ale Pepe Ardila i...
És de Montblanc, és de Montblanc.
Avui escoltarem
el momentazo
que va protagonitzar el Quim Pons
a la roda de premsa
el passat dissabte
quan el Nàstic
s'enfrontava al Celta.
Però momentazo
amb majúscules, eh?
Momentazo, però que ha sortit
fins i tot a la tele.
Sí, sí, a TV3, eh?
Si es tracta de fer preguntes òbvies,
el Quim és tot un professional.
Doncs gent de Joncarles Oliva
en aquesta sala de premsa
del nou estadi.
Començarà la compareixença pública
del tènic del gimnàstic de Tarragona
a parlar amb Joncarles Oliva.
Encara li ha caigut el...
Se li ha desmuntat
una cosa de la publicitat
d'aquesta sala de premsa
del nou estadi.
És que n'hi ha tanta
davant que de vegades
costa bellogar-te
i ara ràpidament
ja està arreglat.
Ara de màgia
i ja podrà començar
aquesta compareixença pública
de Joncarles Oliva
amb el que començarem
a parlar.
Anem de donar, sisplau,
el torn de paraula.
Amb Oliva
comencem a preguntar-li
al tècnic de l'Àstic.
Joncarles, bona tarda.
Bona tarda.
El resum seria,
no ha pogut ser,
en un partit que
no sé com explicaries.
ha tingut dos parts,
no?
La primera i la segona,
segurament.
gràcies.
que se pot respondre
amb una pregunta
tan ben plantejada.
La veritat és aquesta, no?
Sí, tens raó, tens raó.
Sí, jo crec que a la primera part
no ens hem...
no...
no ens han cregut el missatge, no?
Jo crec que no s'han acabat
de creure
i que jo ha vingut
de primer
i que podia.
Clar, boníssim.
Ha tingut dues parts.
Fixa't que Oliva li diu
sí, tens raó.
Però no sé,
si a la del partit
de les dues parts...
Jo crec que el millor
hi ha tres coses,
el millor d'aquest tall
són tres coses.
Una, la gent
els riures espontanis
de la sala de premsa.
Sí, sí.
Que pobre Quim, clar.
Acaba...
I després Jordi Vang
i Àngel Garcia
per darrere també
partint-se de riure.
Sí, sí, sí.
Realment, sí, sí.
Que fins i tot
Jordi Vang va haver
de donar explicacions.
Miquel.
Jo crec que com a conductor
del Semprinàstic
li tocava donar explicacions
a aquest any.
L'escoltem.
Bueno,
a Joan Carles Oliva
li donava la raó a Quim Pons.
Hi va haver dues parts.
La primera
i la segona.
Com pràcticament
en tots els partits de futbol
Lorenz i el Quim
a poc a poc ja va aprenent.
Jo no sé si demà
s'atrevirà a preguntar-li
si han assajat
la tanda de penals.
Demà no és partit
de Copa del Rei, eh?
Hosti, és que...
I demà un vacil·lant.
Mira com riu, mira com riu.
Com reia el Jordi, eh?
Com reia, eh?
Que bé que s'ho passa.
Que bé que s'ho va passar.
Bé, la secció d'informatius
de l'última mitja hora,
Pepe...
Tenim secció d'informatius.
Tenim secció d'informatius.
Ens està indicant
per via interna
que en aquest moment
el Quim Pons
ha organitzat a la redacció
de la ràdio...
Ah, sí, ja sento les fotos.
Mira, mira.
Ara estan provant micros
la roda de premsa
per fer declaracions
sobre aquest tema
que doncs preocupa.
Així podem parlar directament
amb Quim Pons?
Jo crec que sí.
Li fem la pregunta.
Vinga.
Quim, com et sents
després d'haver desvetllat
a tot el món
que el partit de futbol,
que els partits de futbol
tenen dues parts?
Feliç com un gins, jo, tu.
Home, feliç.
Ells sempre.
I escolta, tu què us diries
a tots aquells que dubtin
de la teva rigorositat esportiva?
Este campo es el mío.
Com provem, aviam.
Juguem.
Digues-nos noms
d'alguns jugadors de futbol
així en general.
Icutxugu Uche.
Jo crec que no...
A veure, va,
tornem a provar un altre, va.
Fernando Costilla.
No, Fernando Costilla
no sé a quin equip juga.
Una darrera oportunitat, va.
Agapito.
Agapito.
Agapito.
A quin equip jugues?
Jugues massa posat
en el tema jo, Quim.
No el veiem massa posat, eh?
No, no, no, no.
No en sort en ningú amb tu.
Doncs no, la veritat és que no.
Per cert, penses continuar col·laborant
amb aquesta casa
i cobrint rodes de premsa?
És que jo no puc, jo no puc,
jo no puc seguir així.
No pot, no pot.
Escolta'm, ja ho heu sentit, eh?
Hem connectat directament
amb la secció d'informatius
de l'obligació a mitja hora,
declaracions de Quim Pons,
redactor d'esports
d'aquesta casa.
Aquest tio, vull dir,
que bé fer,
tocar la moral.
Doncs no ho sé, la veritat és que...
Però això està bé.
Per cert, has sentit
els tacons de la Maria Jesús
que camina...
Ah, sí?
Per aquí a la redacció.
Ah, no els he sentit, eh?
Sí, sí, fantàstic, fantàstic.
Bé, ja fins aquí la connexió.
Adéu, Quim, fins ara.
No deixem de parlar d'esports,
del nàstic
i parlem ara
de confusions en directe.
I és que
quan es parla
del discurso del rei,
Pepe,
a què es deuen referir?
Home, doncs a la pel·lícula, no?
O no.
Sempre n'esté.
La jornada en un minut.
A veure, Tere,
aquest vespre s'acaba
la jornada de primera,
demà rany que hi ha
la jornada de segona,
dimecres té continuïtat,
dijous també.
I també hi ha un dia...
No, divendres aquesta setmana no,
aquesta setmana, divendres,
mira, tots...
Sí, tothom pot anar a veure
el discurs del rei,
si no l'han pogut veure.
Carnaval, Carnaval!
Per exemple, no?
Entre d'altres o la medra.
Sí, sí, clar, clar, clar, clar, clar, clar.
No, no, volia...
Volia dir anar al...
Volia dir anar al cinema.
A veure, això com...
com se tanca avui?
Doncs amb aquest...
Mala Galmeria.
La pel·lícula,
la pel·lícula,
el Carnaval,
és que clar...
I clar, com que aquest...
Sí, però era...
Era la pel·lícula,
era la pel·lícula.
No, no, era la pel·lícula.
Bé, la Tera ja deuria anar a veure
el Carnaval des dimarts,
crec que era dimarts o dimecres que arribava, no?
No ho sé, no ho sé.
Bé, com que aquest diumenge passat
es van lliurar els Òscars,
nosaltres doncs us volem presentar
el trailer alternatiu de la pel·lícula
El discurso del rei.
No te pèrdua.
No, no, no.
Mi esposo es...
¿Qué pasa?
Tiene que hablar en público.
Hola, cracks.
Hola.
No hi ha manera, tú.
Tal vez debería cambiar de empleo.
Home, no foten-se,
yo no te lo hago.
¿Y si mi esposo fuese el rey?
Hosti, sí, tú.
Mi esposo ha recurrido a todo el mundo.
Introduzcales en su boca.
Hola, bona tarda a tothom.
Articule.
Hola, guapos.
No ha recurrido a mí.
Puedo curar a su esposo,
pero necesito su confianza.
No me entero de reto.
¿Cuál es su primer recuerdo?
Me he llegado a la cita del matí
y me he hecho un plat de espagueti.
Y después,
como no sabía qué hacer,
me he de hacer 27 kilómetros.
¿Por qué ha venido entonces?
Es que tinc tantas ganas de menjar pernil.
¿Sabe algún chiste?
Es bastante chupón.
Sus metodos son un poco convencionales
y controvertidos.
Y sube su alteza real.
¿Qué pasa?
Resulta divertido.
Porta una parada gallega que no se aclara.
¡Empeine gallego!
¿Tenéis miedo?
Continúas en centrarme de reyes, tú.
Me lo tomo como un cumplido.
Habrá guerra contra Alemania
y necesitaremos a un rey
para mantenernos unidos.
Bueno, bueno,
ahora se centrará en Millo
a ver qué pasa.
Tiene su propia sombra.
Al final te tenga que curar
no, no, no, no.
Royalty, ¿eh?
Puede hacerlo.
No se deje dominar por el miedo.
Somos estralles nosotros allí.
Es un desastre total.
Avui pitjor que mai a la historia del mundo mundial.
¿Por qué?
No, ni a la niostia.
¿Por qué he ido a perder el tiempo escuchándolo?
Mucha chicha y poca limonada.
Sí, la tiene.
Su mayor prueba.
¿Qué pasa?
Aún tiene que llegar.
¡La puntera!
¿Qué dice?
No lo sé, pero creo que lo está diciendo muy bien.
Pura dinamita, chatos.
Su primer discurso en tiempos de guerra.
Emitiendo a la nación.
La floristería Antonieta.
Y al mundo en momentos de profunda crisis.
Yo no había sentido más eso, pero bueno.
Es usted el hombre más valiente que conozco.
Hostia, si tú.
Estoy decidida a ser una gran reina para un gran rey.
Perdoneu, pero a algú ho havia de dir.
Olvídese de todo y dígamelo a mí.
El que passa aquí és que va el trosteuro en contrabeu.
Així de clar.
I contundento.
En fi, l'anirem a veure.
Molt gran, eh?
L'anirem a veure, eh?
Aquesta nit al cine.
En quina sala posen?
A la vuit i tres quarts.
No ho sé, perquè ja et dic.
És molt d'autor.
És molt alternatiu, això.
Però bé.
Ardila, què et passa?
A la vuit i mig.
Continuem, vinga, va.
El m'agrada, vuit i tres quarts no m'agrada.
Sí, està bé.
Sovint, en aquest espai, l'última mitja hora,
hem posat talls de gent que canvia el nom d'altres persones.
Això sempre passa.
Com més diu l'alcalde de Tarragona,
en principi ho tindríem tots clar.
Sí, home.
Josep Fèlix Ballesteros.
Josep Fèlix Ballesteros.
Sí, doncs el Quim no ho sé, no sé què li passava.
Vol dir que el Nàstic és,
forma part del moll de l'os de la nostra identitat.
Gràcies, alcalde.
Gràcies.
Josep Fèlix Ballesteros, que ja el reclamen
perquè ha d'anar al costat de Josep Maria Andreu
a fer aquesta descoberta de la placa que us explicàvem.
Josep Ballesteros.
Però és que al cap d'una estona...
A veure, jo en part m'entenc el Quim, eh?
Perquè he dit Josep Fèlix Ballesteros.
Jo et Josep Fèlix molt ràpid.
Però al cap d'una estona torna a passar el mateix.
Sí?
Escoltem.
Visca el Nàstic.
A veure, això no funciona, eh?
Visca el Nàstic.
Visca Tarragona.
Quimos Fèlix Ballesteros.
Quimos Fèlix Ballesteros.
Quimos Fèlix Ballesteros.
L'alcalde de la ciutat,
acabant en pla en showman la seva actuació,
l'antanimat d'aquesta cuca central de la Rambla Nova.
Josep Ballesteros.
Com, com?
Josep Ballesteros.
Seria el resum.
Hòstia, pobre Quim.
Avui ja està rebent, però ja està, ja està.
Ja està, ja està.
Bé, espera't, espera't.
I és que en aquesta ràdio, a més, també fan falta ulleres.
O si més no, posar-se d'acord a l'hora de comentar els gols.
Mira quin embubic, quin embubic amb els gols, eh?
quasi Rodri, quasi Pouel.
Escoltem.
Pilota passadeta, Pouel!
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol de Pouel, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Xerés 1, Nascun ha marcat el killer d'Utre.
No, mira, Rodri, Rodri, Rodri, eh?
Així fos Rodri, eh?
Rodri.
Així fos Rodri.
No havia d'entrar la pilota, eh?
Vols dir que no?
No, no, no.
Jo crec que sí, eh?
No, no, perquè ho estem mirant ara, eh?
Sí, sí, sí, Rodri, Rodri.
Em tornat a posar una imatge des d'Alfons a la porteria.
Em diuen Pouel, eh?
No, Rodri, Rodri.
A mi des de la tele em viu en Pouel i ells són els que estan muntant les imatges.
Doncs ho han enfocat de tal manera des de l'interior de la porteria
que semblava que l'última persona que es pitjava a la pilota era Rodri.
Botant-se pal, tu.
És igual, tu, l'hem fotut dins.
S'ha empatat, tu, s'ha acabat.
M'heu xafat al B-Dank, Pouel, B-Dank, Berri, però bé.
Va, vinga.
No, no, no, tot per tu.
Però ells continuen insistint, eh?
Sí, sí, sí.
La tele li dona Pouel o què?
A Pouel, eh?
A mi m'ha semblat que m'ha fotut a Pouel i la tele m'ha fotut a Pouel.
A veure, ho hem vist quatre vegades, però a la quarta han fet una visió diferent
que era des de l'interior de la porteria
i semblava que l'última persona que les pitjava era Rodri.
A mi aquí al m'estan dient que l'estan donant a Pouel.
I vinga.
I ha sigut Rodri.
Però no pot ser que només ho haguem vist l'Àngel i jo.
Ha sigut Rodri.
Ja la mitja pare he vist la jugada.
És molt claríssim.
Rodri passava per allà, però no la toca, no?
Ja, ja em trucarà Jordi demà al matí.
Mira, ara precisament Rodri ha fet la falta.
Qui va ser el final?
Jo vaig veure que va ser Rodri, però...
Jo vaig veure que va ser Pouel.
Però si llavors tenim un problema, però no continuarem la discussió.
I ara, Miquel, escoltarem un moment de la secció de les músiques del Rival d'ahir a la nit al Sempre Gnàstic.
Espera, espera, puc sortir? Puc anar-me'n de l'estudi?
No, no, no, no.
I és que el Miquel ja sabeu que comenta les cançons o grups curiosos que hi hagi a aquelles ciutats
on compta aquí jugar al Nàstic.
I el Miquel presentava un grup musical de Cartagena, que sabeu que és el partit de demà al nou estadi.
Però no s'hauria de dir el seu nou a l'antena.
Sí, és que el Miquel, en el fons, és un noi prudent.
Bé, vinga, seguim.
És que jo m'intento aïlla, en aquestes cançons.
Tot un fenomen.
El següent grup sorgeix a Cartagena el desembre de 1995.
La paraula Bernarda es pot dir per la ràdio?
Bernarda, sí.
Doncs escoltem el conyo de la Bernarda.
Per cert, un grup, atenció, amb la cançó,
Alegro Manon Trompo.
Miquel acaba de trucar al cap de continguts d'aterrar a una ràdio
dient que Bernarda no es podia dir, que tenies raó.
Ho sento.
S'ha preu, tu mateix.
És el nom del grup, no l'he inventat jo.
Ja ho saps.
Doncs ja està.
Molt bé, molt bé.
I acabem amb els...
Així es podia dir Bernarda?
Ai, es pot dir o no?
No ho sé, no ho sé.
No m'ha quedat gens clar.
No ens ha quedat massa clar.
Corramos un tupido velo.
Pobre Miquel.
Què passa quan els convidats et comuniquen en directe, Pepe,
que no podran venir a la propera secció
i no t'ho han dit fora d'antena
i t'ho han de comunicar en directe.
Clar, aquest cas allò com amb cara de peix, no?
Doncs se creen en situacions com aquesta.
De franc, aquesta activitat, la mata màgia,
que ens ha comentat el professor Fernando Blasco
avui en aquest espai del Caixa Form.
Que vagi molt bé la setmana.
Molt bé.
I dilluns que ve, més?
Dilluns que ve jo no podré venir, ara t'ho explico.
Doncs vinga, ens retrobarem de totes maneres
amb l'espai del Caixa Form
i alguna cosa farem.
Gràcies, Carles, i que vagi molt bé.
Adéu, bon dia.
Clar, et quedes allò una mica, no?
Que no saps què dir-ho i en antena, no?
Sí, sí.
I ara, si et sembla, anem al Carnaval, Miquel, o què?
Anem al Carnaval?
Va, sí, que quan arriba el Carnaval
i nosaltres estem ja preparant el discurs de Beninota
per presentar-se al caudès, eh?
Tu la votaràs o què, a Beninota?
Sí, jo crec que sí.
I llegia el Pere Estadella,
integrant de l'associació que cada any fa la vota.
Nosaltres hem fet la versió alternativa, com sempre.
Home, com sempre.
Vinga, som-hi.
La vota, un partit pels ciutadans.
Se quiten les plumes, se despellejan,
digo jo, no sé.
Estàs contents.
Pels que tenen al·lèrgia a la política.
Tu promets, estic preocupatíssim, xiqueta.
Pels que els fa ràbia a votar.
Jo con el Alejandro no voy, eh?
Per a aquells que l'economia els importa un rabà.
S'equivocal.
Naltros, Valtros i jo.
Uf.
Farem de Tarragona una ciutat plural.
Les coses de Palacio, com diuen, van despacio.
Multicultural i transparent.
Eh, molt bé.
I com no, econòmicament inviable.
Si tu gastes, jo gasto.
No t'ho pensis, vota ni nota.
Vota la vota.
Ara només queda trobar algun voluntari que s'hi vulgui emmolar.
Què et sembla, què et sembla aquest discurs?
Déu-n'hi-do.
Bé, no? Jo crec que els votaré, eh?
Vols escoltar abans d'acabar amb les declaracions del rei de Carnes Faltes d'enguany?
Vinga, va, acabem amb això.
Vinga, doncs molt significatives.
Si t'explico el que tinc a la panxa, no t'ho pots arribar ni a imaginar.
El fet que sigui els 30 anys i el 30è, almenys a mi personalment, em té acollonit.
Què et sembla?
Aquest noi està... està que no pot.
Està, pobreta, estava nerviosa, eh?
Bé, deixem corts pendents per la setmana que ve, eh?
Deixem les tertúlies.
Deixem les tertúlies.
Se sentien sorolls estranys, no, aquesta setmana?
Hi havia gent que aplaudia, fins i tot.
Que aplaudia, eh?
La setmana que ho expliquem.
Va, la setmana que ve més.
Miquel, moltíssimes gràcies i bona setmana.
Gràcies, bona setmana i bon carnestalt a tothom.
Això, igualment, vagi bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Gràcies.