Fins demà!
Bon dia, bona hora, i ull amb això que ens has dit.
De què?
De anormal.
No, jo he dit el dia normal o singular.
Perquè si els quatre han vingut aquí...
Hi ha molta gent que treballa avui, Josep Maria.
Tu el primer.
Joan Manchón, arqueòleg, bon dia.
A mi, Maria Puríssima.
Joan Andreu Torres, president d'Ul Cultural, bon dia.
Molt bon dia.
I Josep Maria Burqueras, arquitecte tènic, bon dia.
Molt bon dia.
Demà, ara deia, demà el Joan Manchón deia,
demà recordava, és la Immaculada, la Festa de la Immaculada.
És una festa, per cert, ja entrant...
És la patrona de la infanteria, per favor.
És una festa que hem de mantenir, Jaume.
Ai, Jaume, perdona, Joan.
Tranquil, que amb la crisi que tindrem es trauran hasta el Nadal.
O sigui, que no cal patir.
Tres jueves ayer l'anyo i ara, a més a més, la Immaculada, tu.
No, si comencem a retallar festes, també, malament rai, eh?
Vull dir, a més a més, aquí a Tarragona, els droguers de Tarragona van ser un dels primers.
Tothom reclama ser el primer en tot, que van demanar el dogma de la Immaculada Concepció.
I la Immaculada, a més a més de la infanteria, és patrona dels droguers, eh?
Tot això, tot això de la Immaculada, bé, perquè, en fi, és el debat que cada any hi ha aquestes dates,
al voltant de dues festes, la del 6 de desembre i la del 8 de desembre,
que, a més a més, aquest any el calendari ha volgut que caiguin en dimarts i en dijous
i estem en una setmana realment atípica, amb dues jornades festives entre setmana,
per tant, amb tres dies feiners, teòricament com el d'avui, dilluns, dimecres i divendres,
però amb molta gent fent pont, amb les escoles que cadascuna ha triat dies diferents de festa,
en l'àmbit laboral també hi ha gent de tot.
Aleshores, deia això de la festa de demà de la Immaculada,
perquè vostès són, primer, partidaris de concentrar festes
i de, per exemple, canviar una data per ajuntar-la,
que sigui el festiu en dilluns o en divendres,
serien partidaris de treure alguna d'aquestes festes d'aquesta setmana,
el dia de la Constitució, el dia de l'Immaculada?
Vinga, Joan Andreu.
No, jo penso que sí, que ni com a nivell europeu que haurien de ser,
vull dir, les festes, vull dir, les festes s'han de concentrar
i s'han de racionalitzar en funció del ritme del treball.
No només d'aquestes, aquestes, vull dir, Setmana Santa i totes les que hi ha,
i hi ha hagut de ser per haver, però, clar, posades entre miss i setmana,
quan cauen, bueno, vull dir, tenen un sentit relatiu.
Tu, en aquest cas, per exemple, aquesta setmana que hauries fet,
creus, què seria el més racional?
Home, el més racional era, per mi, era, clar, no fer el sis
i posar-me un altre dia,
i aleshores posar-lo en divendres o en dilluns,
poder concentrar les festes més.
El que passa és que no tenen gaire sentit,
tampoc, que en una setmana, diguem,
dues o tres festes, quan cauen d'aquesta manera,
sinó concentrades, evidentment,
sobretot pensant sempre en el que és la qüestió laboral
i la compaginació familiar.
Josep Maria, tu què hauries fet aquesta setmana?
Home, jo crec que, segur,
festes, algunes no són intocables,
per exemple, Nadal, Cap d'Any.
Per aquestes d'aquesta setmana?
I aquesta setmana, potser, doncs,
el racional seria col·locar-les dilluns i dimarts.
Home, cap d'any no el pots canviar, fill meu.
Dilluns i dimarts.
Estem parlant d'aquesta setmana,
no parlem de Nadal que ningú discuteixi,
segurament, de Cap d'Any.
Dilluns i dimarts.
Dilluns i dimarts, sí.
Joan, tu què hauries fet?
Ara ho traiem perquè tenim crisis,
però si fa uns anys que tots teníem,
o pensàvem que teníem caler a la butxaca
i ens tocavem amb això,
haguéssim fotut foc als palaus d'hivern.
On va aparèixer això?
Cap a fi, aquestes festes, per què es munten?
Doncs per fer bullir l'olla,
perquè la gent vagi a comprar,
surti, tombi i giri, com totes les festes.
Ara que van mal dades, ho canviem.
Quan tornin a anar bé, ho tornarem a canviar.
Escolta'm, i si obrim la caixa dels trons,
al final, si a algú li convé
que el dia de Cap d'Any que caiguin dimarts,
o en dijous, se passi divendres, ho faran, eh?
Alerta...
Tu, per tant, no tocaries res.
No.
Com a molt, passar el dimarts,
el dia de la Constitució,
passar-lo a divendres, sí,
però el dia de la Puríssima és el dia de la Puríssima,
com el dia de Nadal, com el dia de Sant Joan.
Gessa Marià.
Jo ho tocaria tot.
No, posats a tocar, toquem-ho tot.
Ell ha dit, diu, a nivell europeu.
Segons qui em toqui.
A nivell europeu.
Anem a nivell europeu?
Amb tot?
A veure, no només amb una retallada.
Sous, iguals que els d'Europa.
Horari, horari.
El germà del senyor Boqueres,
que està aquí present, eh?
L'horari del teu germà.
L'Ignasi.
Per entendre's, de l'Ignasi, no?
Sí, sí.
L'horari aquell europeu.
Així, escoltem, funcionem tots com a Europa.
A banda d'una altra cosa, eh?
Vull dir, no som a Europa, eh?
Ara toquem de peus en terra, eh?
Vull dir, el clima que tenim aquí marca d'entrada.
Les tradicions que tenim aquí marquen d'entrada.
A França, a França, fa molts anys...
Tenen tradicions també, eh?
A tot arreu.
No, no, però a tot arreu.
Busca Setmana Santa a França.
Busca Setmana Santa a França.
Igual, cal que sigui Setmana Santa.
Vull dir, tenen altres festes i altres tradicions.
No tantes, no tantes com nosaltres, no tantes com nosaltres.
Nosaltres tenim tradicions, Sant Josep...
I les que han tret, quan n'hi havia a França era una cada setmana, eh?
Oh, clar, l'1 d'abril, el dia de la Victòria i el 18 de juliol...
A veure, un moment, però parlant de tradicions religioses,
per exemple, la festa de demà, considerant que té una gran tradició,
i parlo fins i tot des del punt de vista estrictament religiosa, eh?
Sí, Josep Maria?
Però creus que sí?
És intocable.
Més que la del Corte Inglés.
perquè el Corte Inglés es van inventar el Dia de la Madre,
perquè els interessava, perquè el 8 de desembre caia massa a prop de Nadal,
però en un moment, el 8 de desembre era el Dia de la Mare.
Posem per cas, eh?
Nosaltres, hi ha una quantitat de festes...
Per això ho feia l'Església també.
L'Església ha posat les festes amb sortissis i amb allò que eren paganes.
Sí.
Clar, és que ho fan tot això.
Des del comerçament.
Exacte, els comerciants fan el mateix.
Però una cosa és que eren paganes perquè tenien una tradició amb els déus corresponents
i, a més a més, amb unes tradicions del temps.
Vull dir, la barema és la barema i la recollida de la collita és en un moment determinat.
I la recollida de la collita.
I si treballéssim com Déu mana, les festes ajuden a viure.
Per a veure, les festes que estem celebrant...
Tu, Josep Maria Boqueres, creus que, per exemple, la Immaculada és intocable?
La festa de demà?
Que té aquesta religiosa, clar, recordem que fa 30 i 40 anys hi havia més festes religioses.
Per exemple, el Corpus, que ara ja no se celebra, ja no és una jornada festiva, només en algunes localitats.
Sí, evidentment, els que hem tingut una educació familiar i sobretot religiosa,
doncs, clar, vull dir, sembla que sigui bastant intocable.
Jo vull fer un matís del que he dit abans.
Jo totes les fesas i entre mig de setmana les agafaria, els enganxaria el diumenge.
Totes?
Sí, generalment.
Però, bueno, aquesta setmana tu preguntaves, llavors, potser hauria de fer un matís,
ja que demà quedava amb dijous, doncs, potser el dia 6, l'hauria passat el divendres.
Doncs, clar, vull dir, per no tocar el menys possible.
Però jo crec que es tenen que respetar algunes tradicions,
perquè, tal com ha dit aquí un tertulià, doncs, també ajuden a viure.
Però, esclar, des del punt de vista de productivitat del treball, el que sigui,
bueno, aquesta setmana és un desastre, no?
Vull dir, que no és operatiu.
Joan, tu no tocaries la Immaculada?
Ja hi som.
Debats ho he dit, no ho he dit.
No, perquè això ens porta al debat de si que l'estat no és un estat confessional
i, per tant, si l'estat espanyol és com és,
fins a quin punt s'han de fer totes les festes religioses?
Que si una festa és confessional o no confessional, no celebrarem res.
Perquè, recordem-ho, la nostra cultura judio-cristiana,
l'Església catòlica o l'Església va posar les seves festes damunt d'altres festes religioses,
com els solsticis, els equinocsis, les collites, etcètera, etcètera.
I això és la nostra realitat i la nostra cultura.
El que és absurd és celebrar el Nadal a l'agost.
Ja anant a exagerar el tema, no?
Les festes cauen quan cauen, i se celebren quan se celebren.
Ara, hi ha coses que potser està més arrelat dintre del nostre subconscient, el corpus,
que amb tots els respectes a l'11 de setembre.
Anem a plantejar-nos les coses una miquena.
I el 6 de desembre?
El 6 de desembre és una cosa que ens ha caigut uns incapits,
i amb la que està caient encara menys, no?
Que podria ser perfectament el dia de Sant Josep i metem tots per l'altre.
Sí, sí, sí.
La Pepa.
Per tant, el que no estarien d'acord suposo que serien reduir el nombre de festes.
O sí, o creuen que a l'estat espanyol hi ha moltes festes entre les...
Hi ha un calendari laboral, hi ha un calendari laboral que està marcada,
això és com les escoles, les escoles tenen marcat un calendari laboral,
hi ha tants dies de classe, 177 dies de classe,
és igual, si fas més cap aquí o més cap allà,
si fas més festes aquí o més cap allà,
o si les poses el dimarts o les poses el dilluns,
és a dir, hi ha el calendari laboral, és el mateix,
l'únic que es tracta és dir, és una...
tocar o redistribuir en funció de què?
Home, doncs en funció dels temps que vivim.
Els temps que vivim ara tampoc no són els temps que vivim abans.
I el comerç, doncs, no és el tipus de comerç que hi ha ara,
del tipus de comerç que hi havia abans, o la pagesia que hi ha ara
no és la pagesia que hi havia abans,
i la gent que vivim ara no és la gent que hi havia abans.
Això vol dir que, bé, les tradicions se fan
que abans no hi ha gestit, no hi ha gestit des de sempre.
I el moment que comença una festa o una activitat
i acaba sent tradicional,
algunes són intocables,
doncs, algunes, evidentment, que no s'han de tocar,
altres són revisables, altres són revisables,
i altres es poden tocar, i altres crec que sí que es poden tocar.
Però creuen que en general hi ha masses festes en aquest país o no?
Perquè, clar, hem de recordar que tenim les festes estatals,
les festes catalanes,
i després, em sembla que hi ha dues jornades festives
que designen els municipis.
Crec que són 12, no?
Quantes hi ha a Europa?
Sí, estaríem segurament en la mateixa línia.
Doncs, escolta, no és qüestió de més festes, tampoc.
És qüestió d'aixecar-se de matí i treballar.
En una setmana...
Ho va dir l'entornador del Barça, eh?
Vull dir, no, no, res de l'altre món.
El que passa és que en una setmana com aquesta, Josep Maria,
en què un dia t'aixeques aviat, l'altre dia t'aixeques tard...
No, per exemple, aviat treballes més, eh?
S'aixequeu tard, s'aixequeu tard, perquè m'ho veu.
Qualsevol es pot aixecar...
Protesto.
A partir d'una edat...
A veure, protesta.
T'aixeques, ja hi havia l'hora que mana, i el que va torns.
A la feina érem quatre.
No sonaven els telèfons,
i la feina que em vaig treure de damunt de la taula...
De quan parles?
De 8 a 3, de dilluns passat.
De dilluns passat.
No me l'hagués pogut treure en dos o tres dies,
quan et ve un senyor, tens una visita,
has de pujar, has de tombar.
O sigui, aquestes coses, si t'organitzes,
serveixen molt per despejar temes, eh?
El que passa és que una setmana com aquesta,
i el Joan Andreu, que està vinculat al món educatiu,
clar, també les escoles,
amb l'autonomia que té cada centre,
han decidit cadascun una mica...
Uns als 5, altres als 9, altres als 7...
Hora de l'excursió.
I això és una mica...
Com ho definiríem, això?
No, no, no...
A qui no seria millor que haguessin decidit
que totes les escoles fessin el mateix dia festa?
Per això hauria de venir marcat.
Llavors es queixarien perquè ens diuen com ho hem de fer,
perquè volen que ho fem així,
perquè són uns que no tinc llibertat de decidir,
que no hi ha autonomia al centre,
llavors es queixarien per l'altre costat,
i es queixarien per tot arreu.
Lògicament, el que cal a vegades és això,
fer un pacte als municipis,
i això a vegades no s'hi arriba,
llavors és la qüestió de parlar ni pactar-ho.
Com fareu aquesta setmana blanca,
que s'han inventat també?
No n'hi ha, ja no n'hi ha.
Ja no n'hi ha, també, van-nos mal.
Ja l'entré.
Però veus, posen, treuen, posen, treuen.
Arribarem al final,
que els dies sortiran abans sortien els dies.
No, i ara també, eh?
La setmana blanca també surten.
Sí.
Perquè són 177 dies igual.
Els dies que siguin,
tant si hi ha setmana blanca o si hi ha setmana vermella,
ha de sortir.
I surten els dies.
Ara, què passa, doncs?
En lloc de començar el dia 7,
van començar el dia 12, a setembre.
Va, coses d'aquestes.
De totes maneres també hem conegut...
És organització, eh?
Per a mi és...
Aquests dies hem conegut algunes iniciatives interessants
d'empreses que a nivell intern
la direcció i els treballadors
han pactat de, per exemple,
treballar ahir
i desplaçar aquesta festa d'ahir a divendres.
I a nivell intern,
si aquesta empresa ho decideix,
doncs segurament funciona millor, no?,
a nivell laboral.
Sí, jo crec que és tema d'organització.
Aquí, Tarró, tots sabem que per el mes d'agost,
que hi ha la mara d'agost, el dia 15,
i se'n vagi el dia 19,
doncs moltes empreses,
inclús jo,
que en part també és el cert i detengui,
també estic vinculat,
encara que sigui una mica col·lateralment
amb el tema de la construcció,
quantes empreses sabem que ja fa anys,
però fa anys, eh?
No és que estan...
Que aquella setmana fan festa.
Que aquella setmana fan i tanquen del tot, eh?
Tot, tot, que és la manera de fer festes.
Jo també recordo ara,
pel meu passat de professor,
a Sant Joan Bosco,
patró de l'AFP,
que segurament ara està molt desvirtuat i així,
doncs a Baix,
que és un centre històric,
és el segon de Catalunya
com a escola del treball,
doncs que hi és com que hi hagués Sant Joan Bosco,
doncs sempre a partir del dimecres a la tarda,
dijous i divendres,
hi havia tot activats extraescolars.
No hi havia, diguéssim,
l'actiu,
el que deia el Joan Andreu,
doncs que és tema d'organitzar
i planificar i saber-ho
d'un any per l'altre com a mínim,
no?
Llavors, el rendiment,
doncs, no queda...
Tot aquest debat que ja fa anys, eh?
Que quan arriben aquestes dates de desembre
sempre parlem del mateix
i finalment,
els que manen,
o en definitiva els governs,
no prenen tampoc cap decisió
i anem fent,
perquè també cada any el calendari és diferent,
i l'any que ve, per tant,
suposem que caurà el dia de la Constitució,
cauran dimecres
i el dia de la Immaculada
cauran divendres
i, per tant,
pujar aquest debat ja no serà
de les mateixes característiques.
És l'any de traspass, l'any que diria.
Sí, ah, doncs, aleshores...
Vull dir-ho, tu,
ho dic perquè aneu calculant.
I això ha passat sempre, eh?
Això no és un invent com el CIS, eh?
Això de l'any de traspass què vol dir?
Fes-te el 29.
Allò que en diu...
Allò que en diu amb vici és tu.
Allò que en diu amb vici és tu.
Per tant, fes-te el dia 29 de febrer.
No existeix.
Seria també una altra proposta.
No, deia que tot aquest debat que genera,
a més, moltes vegades va lligat
amb una qüestió que abans s'apuntava
el Josep Maria Sabaté, no?,
quan parlàvem dels horaris d'Europa
i d'aquest país, no?,
dels horaris que estem a la feina,
dels horaris aquests tan diferents
que hi ha en aquest país
respecte als països del centre
i del nord d'Europa.
I sobre aquesta qüestió,
vostès, Joan, per exemple,
tu creus que s'haurien de modificar
i d'alguna manera, per decret,
fer que això, la jornada laboral,
fos d'una altra manera?
En molts àmbits, eh?
Perquè, clar, després n'hi ha d'altres.
Les coses per decret són perilloses,
però el Josep Maria ha dit una cosa molt clara, no?
Em sembla que la climatologia
i inclús la manera de fer d'aquí
no som Suècia.
No tenim nits de sis mesos
o dies de sis mesos,
sinó que tenim una cosa que pesa molt, eh?
Treballen menys que n'antos, eh?
Els suecs.
Treballen menys que nosaltres, eh?
Treballen menys o van menys a l'ofici, eh?
Van més organitzats, d'una altra manera.
Vull dir, però, vull dir,
les hores laborals i tal i igual...
Les treballen.
Però l'hora té 60 minuts,
en segons quins països, eh?
Vull dir, aquí hi ha hores
que s'arriba a la feina a les 8
i a dos quarts de 9
hi ha l'hora d'esmorzar.
Hora d'esmorzar, eh?
No 20 minuts d'esmorzar.
Hora d'esmorzar.
Vull dir, toquem de peus a terra.
Aquestes són les costos europees
que hem de prendre nota i fer-les.
Aquesta manera de fer d'aquí,
Josep Maria, la podem canviar?
Hi ha coses que s'han de canviar.
S'han de canviar.
El que no es pot fer
és que cadascú faci el que li doni la gana.
Mira, vosaltres fareu...
Estic segur que per Santa Joaquina Bedruna
feu festa.
Al col·legi.
I no tanqueu.
No, clar, és...
Estil·lectiu.
Perfecte.
I electiu.
Un moment, Josep Maria,
parla del col·legi del Sagra Cor.
D'un col·legi.
És igual.
I a Santo Tomàs d'aquí,
no els estudiants,
i jo què sé,
i els advocats tenen la seu,
i llavors jurídic es pot fer una festa,
però aquestes festes,
a nivell d'escolar,
no afecten a la família.
Ara, si tu fas festa
el dia que treus els nens de l'escola,
perquè és una festa de festa a festa,
festa a fotre,
amb perdó de la paraula,
el pare a la mare
que ha de cuidar aquells nens
i que ell a la fàbrica,
on sigui,
no en té de festa.
Aleshores, clar,
el problema és aquest,
de dir,
es porta tothom d'acord,
i el dia,
a l'agost,
no per Sant Magí
i la Mare Déu d'agost,
tot l'agost tancat,
que tu saps que hi ha moltes coses
que dius a l'agost,
no busquis res enlloc,
perquè no trobaràs ningú.
La impremta està tancada,
l'altra està tancada,
i si no tens el calendari preparat
perquè la cosa s'acabi al juliol,
no t'ho faran fins al setembre
i ja veurem quan arribarà el setembre.
Vull dir,
hi ha tota una estructura muntada.
Per què?
Perquè l'agost fa calor,
teòricament.
Aleshores,
el tema és,
aquesta estructura d'horaris,
per exemple,
el podem canviar,
o realment,
Joan Andreu,
s'ha de canviar.
S'ha de canviar.
S'ha de canviar,
tenim una estructura horària i laboral.
I el clima no influència...
El clima és relatiu,
avui dia té més mitjans
perquè tu no estàs en una oficina
i fa 40 graus fora
i tu estàs a 20 a dins,
vull dir,
a veure,
pots treballar tranquil·lament.
Evidentment,
qui són els quins tipus de feines,
però és igual,
tu s'ha de poder compaginar,
vull dir,
s'ha de poder col·lar.
Al cas és que és una altra mentalitat
i manera de treballar.
I les mentalitats
se'ls poden canviar.
Escolta,
hi ha una cosa clara,
sortim de casa la majoria
amb un cafè entrepitiscant,
hem d'anar a esmorzar.
Si sortíssim esmorzats de veritat,
aquests 20 minuts,
que és mitja hora o tres quarts,
o que sigui,
ja ens ho estalviem.
Després,
què passa?
Arribem a les dues o les tres,
que ens menjaríem les pedres.
Clar,
hi ha un tema de conducta alimentària
que tenim tots,
que ja és un fallo important.
Josep Maria,
Boqueres,
tu com ho veus?
Tu creus que es poden canviar
les mentalitats?
El passa que ja
el clima és un factor decisiu,
però després també hi ha l'altre tema
en capitals grans
i altres no tan capitals.
Què vull dir amb això?
Doncs clar,
jo crec que és una aberració
això de que la gent plega
a vegades o les quarts o les dues
o les dues
i fins a les quatre o quatre i mitja
no torna,
doncs,
potser molts treballadors
inclús agrairien
que tinguessin únicament
una horeta o tres quarts hores
per dinar
i a les cinc
tothom cap a casa
o a les sis.
Que això,
jo crec que significaria
ja una grans
abans de costums,
etcètera,
i la gent que després
vagi al cine,
que vagi amb la canalla,
que vagi a el que vulgui,
a jugar a esport,
però els dos al cine
s'hi han tancat
per també pel mateix horari
i hi som, eh?
No, clar,
és que aquest horari
que explica el Boqueres
és per un determinat tipus de feines,
no?
Sí,
perquè clar,
m'imagino que el comerç
sí que el mantindríem obert
o ens agradaria mantenir-lo obert
fins a quarts de nou del vespre
com a mínim, no?
Sí, sí, sí,
no, no,
i com hi ha alguns supermercats
que estan des de les deu al demà
i fins a les nou de la nit.
O no,
o no,
perquè llavors obren
les setes diumenges
i tothom va comprar
les setes diumenges,
que és el que fa molta gent.
I si no,
mira ahir que era festa,
si ha tornat un passeig
pels grans centres comercials,
com estaven?
Vull dir que no hi podies,
potser si la gent
només passejava
i sortia
amb una bosseta
d'una bombeta llum.
El que passa és que el Joan Andreu
guanyes porta a l'altre debat
sobre si tots els festius
han d'obrir els comerços o no.
És que tot és bastant complicat
perquè cada feina,
cada professió
segurament necessita
els seus horaris, no?
Sí,
però jo crec que
s'atenen que relacionar
els horaris
i d'acord
amb la feina que ho fa.
És clar,
potser el que jo estic dient
amb nivell d'oficines,
despatxos professionals
i qualsevol que sigui,
tot això es pot fer,
però a nivell comercial
potser ja no és tan factible, no?
Però sí que jo crec
que hi ha una tendència
que en moltes botigues
i per exemple
penso en molts d'aquestos
dels xinesos
que dèiem el que sigui
i altres
i de l'alimentació
hi ha moltes cadenes
que no tanquen el migdia
ja vull dir
obren a les 10 al dematí
i no tanquen fins a les 9
o el que sigui.
Per tant,
ja hi ha una tendència.
Una altra cosa
per canviar els horaris
que això el meu germà
l'Ignési sempre ho diu
imagineu-se que els taladiaris
les notícies a la nit
en lloc de les 9
o dos quarts de 9
fossin una hora abans.
Això significaria
ser abans
que la gent aniria
i després el que no pot ser
per exemple els programes
a mi m'agraden molt
els debats i coses
dels 59 segons
que comença un quart d'una
i acaba pràcticament
a les dues.
Aquests horaris
que ens porten a dormir
s'haurien de canviar
una mica
les graelles de programes.
És que hi hauria
moltes coses a canviar
perquè per exemple
pel tema dels comerços
i dels festius
vostès són partidaris
de la màxima llibertat
d'horaris comercials
perquè recordem
que la comunitat de Madrid
ja s'ha anunciat
que en fi
podran obrir
tots els comerços
tots els dies de l'any.
Tu Joan
obrirem la veda
i escarregarem
el petit comerç
que diem
que és el futur
i el teixit
del comerç
anem a recolzar
les grans superfícies
o si som
si l'estat
no és confessional
divendres
hi a lai
i no sé quantes coses més
dissabtes
sabats
i diumenges
apostòlics i romans
vull dir clar
aquí hi ha
i els xinesos
aquests
dilluns, dimarts, dimecres
i quan vulguin
doncs
truquem de peus en terra
la llibertat
la llibertat ajuda
ajuda fins a cert punt
però
amb un control
vull dir
aquí no comencem a dir
que els senyors
que venen a l'estiu
perquè són anglesos
que vagin per l'esquerra
aquí tenim
una dreta
i conduïm per la dreta
i el manillar
ho sento moltíssim
però nosaltres portem
el manillar a l'esquerra
no el portem a la dreta
ja està
ja està
som d'una manera especial
i a l'hora de dinar
dinem
allò de
l'emparadado
amb aquell pa anglès
talladet allí
un triangulet
i sentadets
amb un banquet
hem sortit una miqueta
i ens fotem allí
allò
amb ossegadetes petites
perquè duri
no
forquilla
canigat i cullera
si convé
som així
i després migdiada
una estureta migdiada
i amb pijama
si pots fer
tu
a les 4 a la tarda
a l'agost
et fotràs a treballar
doncs aleshores
no canviem res
vull dir
tornem al davant
és impossible
canviar aquestes tradicions
o es canvia tot
o posem
mira
hi ha coses
que han canviat
avui en dia
les terrasses
totes tenen
el botany
alli posat
i canviaran
per què?
per seure's allí fora
i poder fumar
i poder fumar
això ara portaria
un moment
és que això que diu ara
el Josep Maria
em portaria un altre debat
molt interessant
sobre el tema del tabac
però del tema del comerç
que ningú m'ha contestat
a veure Josep Maria
tu trobes normal
que per exemple
aquesta setmana
tot el sector comercial
hagi començat
una mena de gincana
de 3 setmanes
sense ni un dia de festa
tots oberts
fins a la vigília de Nadal
amb el que això implica
també pels treballadors
tot i aquí
imagino que els treballadors
deuen fer
recuperen
són dies de vacances
perquè pagar més
no podran fer
però dies de vacances
sí que els hauran
però troben normal
que s'obrin
si no hi ha esclavitud
i això va en contra
del conveni
sembla normal
els troben normal
que s'obrin tàncies
a festa
els comerços
jo crec que
es té que donar
llibertat
que cadascú
faig el regulament
i un mínim
de regulació
de control
i que les inspeccions
de treball
comercials
i tot això
doncs que funcionin
però jo
cada un sap
on té la botigueta
aquí ara diem
la Paralta de Tarragona
com zona turística
que ara també ho estan reclamant
les grans superiores
l'Aparalta la té
ja des de fa temps
en canvi alguns obren
i altres no obren
cada un sap
el seu xiringuito
amb quina infraestructura
humana de personal té
i quin producte
jo l'altre dia
volia anar a comprar
una cosa
i el pla de la seu
de coses d'aquestes
dels imants
de les neveres
o el que sigui
i en canvi veig
el fill del Tomàs Olívar
ho té tancat
i pregunto
abri quan ho quiri
abri quan ho quiri
doncs ell sabrà
per tant tu hi vas jugar
llibertat total
amb un mínim de regulació
de 4 o 5 coses
que estiguin controlades
Joan Andreu
tu què?
llibertat total
total
sí sí
vull dir
jo penso que no sé
que diguis
escolta
els bancs
els bancs desapareixeran
també
vull dir
aquest sistema de banc
està a canviar
i moltes empreses
i molts sistemes
han aparegut
han desaparegut
han aparegut uns altres
i la gent
són molt camaleònica
i els comerciants
on s'han de fer
és adaptar els temps
que corren
les situacions que hi ha
i no té altra solució
és que té altra solució
en aquest context
de llibertat total
horària
tu no creus que el petit comerç
doncs t'endirà a desaparèixer?
si dóna servei?
no
alguns sí
altres no
però és com tot
vull dir
hi ha un món d'oficis
que han desaparegut
per què?
perquè s'ha hagut de reciclar
i aquell que feia carros
es va haver de posar
a fer cadires
perquè de carros
ja no en vol ningú
o aquell que ferrava animals
es va haver de posar
a fer baranes
vull dir clar
i doncs el petit comerç
s'haurà d'adaptar
a les circumstàncies
que hi hagin
i així tots
i els bancs
i tots els oficis
Joan, tu com ho veus?
penso que s'ha de posar ordre
ordre
tu i la llibertat absoluta no
no et contesto
home
te la diré molt grossa
només ho pensa
si no em contestes
ho podem fer tertúlia
te la diré molt grossa
i tu Josep Maria?
jo t'he dit
que llibertat regulada
llibertat regulada
un mínim de regulació
per això
t'ho reguli el mateix
t'he posat l'exemple de conduir
o t'he posat
qualsevol exemple
d'aquests
hi ha feines
que les pots fer això
amb l'entrepeneta
aquell petitet
però hi ha una altra feina
que la persona necessita
forquilla
i ganivet
vull dir
ara anem a la Pineda
anem a Solou
zones turístiques
per què ja començo
que estan oberts
o botigues que estan obertes
i altres no?
perquè hi ha clients
ah no?
perquè hi sabran
alguns deuen veure
que s'hi obren
doncs fan calaix
i els s'hi s'obre a compte
pel que sigui
en canvi el del costat
perquè t'he tancat
i no obrirà fins
perquè potser
tenir un empleat allí
a la botiga
no li resulta compte
perquè tu tinguis un bar
i el tinguis obert
tot el dia
a l'any aquell 20 cèntims
no
doncs tanca el bar
al migdia
i llestos
estem malalts
te'n vas al gasolinera
compres oli
compres pa
compres pomes
ara vaig veure una gasolinera
que tenia rentadores
per rentar-te la roba
al final
ens sembla que ho estem regirant tot
perquè tot continuï igual
però a tu
què et sembla
l'opció aquesta
de les gasolineres
multiproductes
amb els preus que tenen
no fotem eh
si tenim un súper
que sigui uns preus assequibles
que no et fotin
una clatellada
que et deixin distret
que estan aprofitant-se
del tema dels horaris
això és veritat
que t'has quedat sense
X producte
per deixar-te'n bladit
estem
en fi
barrejant diferents conceptes
sobre també coses antigues
coses modernes
tradicions
i el que ara s'imposa
abans el Josep Maria Sabater
ha comentat de passada
el tema del fumar
de les terrasses
és que si féssim una mirada enrere
i no fa gaires anys
com ha canviat el concepte
de fumar
jo no sé si vostès són
habituals
consumidors de cigarretes
però no tenen la sensació
que si ens aturem un moment
i pensem
el que es fumava
fa 4-5 anys
i ara
la percepció que té
la majoria de la societat
respecte als que fumen
no creuen que ha canviat moltíssim
Joan Andreu?
en algunes edats sí
en altres no
els joves fumen molt
sí
els joves fumen molt
és la novetat
que és
però respecten per exemple
els espais tancats
això sí que és veritat
que la llei de
també perquè hi ha la llei
si hi ha la planització
però si no
ja veiem si ho respectarien o no
clar
abans els professors fumàvem
a la classe i tot
els mestres
amb caliquenyo
si convé
hi ha aquelles imatges
que veiem de programes
de televisió
amb els convidats
i els periodistes
i el Congrés de Diputats
i el Congrés dels Diputats
o el metge
bueno els fumaments
van apujant el tabac
i així van fent l'equilibri
vull dir
s'apugen els preus
i baixa una mica el consum
però tu que tens contacte
amb els joves
no observes que hi hagi hagut
doncs precisament
una rebel·lia
contra la llei del tabac
no?
no no no
com que poden fumar
no hi ha problema
el problema fos
si no poguessin fumar
però bé no
hi ha fumant al pati
o al carrer
no al pati no
al pati tampoc
jo mira jo
sóc fumador
i ara no estic a la tele
doncs d'aquestes mariponades
jo pensava
ara m'està treure
una cigaretta
però de les bones
perquè això és una caipxa de punys
bueno sí sí de punys
i jo trec
supos que ara tregui un coi
i què fas Josep Maria
i d'això potser
faig un o dos al dia
però quan tinc necessitat
i vas pel carrer
si has dinat fora
o d'això
doncs tens que buscar algú
que realment estigui fumant
perquè no t'atreveixes
com potser fa quatre o cinc anys
perquè et sents mal vist?
no no no
a bonot sí
perquè ens han criminalitzat
en certa manera
i llavors busques algú
a veure si està fumant
que ja està amb el cigaret
sigui senyor o senyor
o el que sigui
i l'altre dia inclús
necessites companyia
no no no per què
perquè igual
segur que li demanis
igual te mira així d'una manera
o sigui sí que ha canviat
el que haigut
perquè per llei
ens han
bueno hi ha hagut el que ha hagut
és que fa uns anys
trobàvem absolutament normal
ara hi ha una part de la societat
que ho veu com una mica malament
i la gent quan va al futbol
doncs saps que fas el puro
i en canvi ara
des que el Barça
ja sabeu que el Barça
m'ha anat a provar que no
doncs clar
ara serà cada entitat
o el que sigui
jo mateix
però digués que val un puro bo
jo estic amb el Matías Palau
i el Carlos de Balló
doncs hi ha el Nàstic
i fumem
ara hi haurà un dia
i sabem que si en una assemblea
i això es proposa
segur que guanya
que no es fum
sí tu creus que guanyaria
en el cas del Nàstic
en el Nàstic
i en qualsevol camp de futbol
perquè hi ha més gent
que està per la salut
per la mentalitat
no sé què
no sé quantos
i en canvi jo tinc el criteri
per exemple quanta gent hem vist
per exemple
l'Antoni Pedro Rius
ex-president del Consell General
de l'Abogacia
amb 90 i escaig d'anys
fumava
aquell al cantant
el cubà aquell
que inclús va vindre aquí
al Pla de la Seu
i Santiago Carrillo
no crec
i Santiago Carrillo fumant
per tant és un programa
jo crec
de constitució
de cada un
tenim els fumors
que tenim
el que sigui
i hi ha gent
doncs que
sí que potser
si no fumessis
potser en lloc
d'emboir-te als 90
viuries fins als 96
no ho sabem
però bueno
Sabater
què?
el tema del tabac
el tema del tabac
mireu
el Torres ha dit
abans que els joves
fumaven
les joves
fumen també
moltíssim
la dona
ha ocupat
el paper de fumadora
i jo no tinc
estadístiques
però se'n recordeu
abans
d'allò que em deien
senyores que fumen
i tracten de tu
aigua la Maria
eh?
se'n recordeu d'això
les senyores que fumen
i tracten de tu
avui
moltes senyores
senyoretes
i noies
eh?
fumen
i tractar de tu
ja tracta de tu
tot
tothom
tothom
eh?
vull dir
hi ha costums
que van canviant
ara per exemple
el consum de tabac
disminueix
s'augmenta el preu
però el que no disminueix
és el preu de la medxina
i l'Estat
s'emporta els diners
que perd
a les estanqueres
eh?
eh?
allò
la bandera espanyola
que hi ha al capdamunt
de tots els estancs
eh?
eh?
s'emporta
s'emporta els impostos
per les d'allò
perquè escolteu
la medxina
i el gasol
no baixa
ni un cèntim
tu què?
fumes?
ratos
però també
aviam
el tabaco
i amagat
perquè et miren malament
últimament
la meva senyora
me mire malament
i els nens
i tots
papa no fumis
el tabaco mata
no ens n'oblidem
sí
jo he deixat de fumar
per salut
ja està
però
i no m'ha costat gens
eh?
res de
de parxes
i romansos
i psicòlegs
i psicòlegs
sí que costa una mica
eh?
t'has de mantelitzar
i és qüestió de voluntat
i costa una mica
a veure Joan
que no l'hem deixat dir res
a veure
la senyora et mira malament
i a part d'això
tothom
aquí hem passat d'un cantó a l'altre
però aviam
recordem
el tabaco mata
és una font d'impostos
molt hipòcrita de l'estat
que per un cantó
t'ha ven això
i després
paga el tractament
ens hem d'acostumar
i són coses
que van així
i que la gent
estigui
trenant
cap al no fumar
doncs té una lògica
ara
de quan en quan
fumar-te
si t'ho permets
la butxaca
un bon elaborat
venir
vingut de l'Havana
doncs
és un plaer
que
que un intenta
no renunciar
si et porta
els 15 euros
a la butxaca
que això és caríssim
ara eh?
i això frena
molt
estem a punt
d'acabar
la tertúlia
ahir la ciutat
acomiadava
Jaume Guas
el director
de les bars
Santa Tecla
no sé si els nostres
contartulis
el coneixien
havia estat una persona
que havia contribuït
i moltíssim
a la recuperació
de les festes
Joan
no sé si
i el Josep Maria
suposo que també
havien participat
no?
de la comissió
del seguici popular
sí
Jaume penso que ha estat
un dels puntals
de la
a part d'un bon amic
un dels puntals
de la recuperació
de
de Santa Tecla
i del seguici
i de les danses tradicionals
a la ciutat
penso que és
un rat honest
amb qüestions de cultura
eh?
perquè de punyalades
traperes per l'esquena
n'hi ha a tot arreu
eh?
i era una persona
que mai
mai t'ha fia un mal fet
eh?
anava amb la veritat
anava de cara
anava de cara
vull dir que són coses
d'aquelles que
que les aprecies
en moments determinats
vull dir que
reconeixi
hi havia una petita rivalitat
amb els altres
però és normal
aquesta rivalitat
que ajuda
a tirar endavant
qualsevol cosa
vull dir que aquí a Tarragona
hi ha hagut dos entitats
d'aquestes
eh?
diguem-ne folclòriques
el nom no m'agrada massa
però vaja
eh?
cultura tradicional
i popular
eh?
i això ha fet que
mireu
el seguici popular
de Tarragona
vull dir
és tot
avui
està tot dit
està tot dit
en qualsevol cas
ell
segurament
el retaule de Santa Tecla
no?
és segurament
el que més
això és el que anava a dir jo
que a vegades
hi ha persones
que han passat
per una sola cosa
jo no el coneixia personalment
però el retaule de Santa Tecla
cada vegada que el veus
inclús amb això
que últimament
no es podia fer dintre de la catedral
i que alguns diuen
que és el lloc que està pensat
per dir-ho dintre
ell sempre deia
però el pla de la seu
també jo crec que
també queda molt guapo
queda molt bé
i hi ha moments
de la música
i de lo que és
i la plàstica
i l'estètica
doncs que t'emocionen
retaule de Santa Tecla
les contelles de Sant Magí
i en fi
les barres Santa Tecla
amb un munt dels valls
que surten
al seguici popular
el Joan Andreu
també l'havia conegut?
sí una mica
per això et dic
no és aquelles persones
també que feien molt
la feina callada
no anava ni posant medalles
ni sortint
a primeres pàgines
perquè precisament
potser molta gent
de Tarragona
no el coneix
vull dir
després d'haver fet
molt adicional i cultural
coses importants
per Tarragona
estic convençut
que molta gent
no sap
no sabia ni qui era
doncs recordant
la figura de Jaume Guàs
ahir el vam enterrar
acabem aquesta estona
de Tertúlia
en aquest dia
anormal
deia al principi
de la Tertúlia
singular
amb mitja ciutat
segurament de vacances
una part comprant
els altres treballen
pujar mig gas
o amb condicions normals
en qualsevol cas
jo els agraeixo avui
als contertulis
que hagin participat
en aquesta estona
del programa
Josep Maria Boqueres
Joan Andreu Torres
Josep Maria Sabater Bos
Joan Menchon
senyors
que vagi bé
aquesta setmana
tan singular
i fins la propera Tertúlia
adeu
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
decent
bon dia
bon dia
bon dia
bon mij Web
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia