Fins demà!
Fins demà!
Aquestes accions de protesta amb un clató per ser independentista,
més enllà de la reclamació de l'escola en català de la immersió lingüística,
també amb un clató independentista.
I ahir, a més a més, aprovar amb una decisió al Congrés dels Diputats
on tots els partits, menys el Partit Popular i Unió i Progrés i Democràcia
van votar a favor de la immersió lingüística,
inclòs tots els diputats socialistes, tots els del PSOE.
Insisteixo a això al Congrés de Diputats.
Com han vist aquesta polèmica, si és que considerem que hi ha hagut polèmica
sobre la immersió lingüística?
Jo, personalment, crec que s'ha sobrevalorat tot,
però tant sobrevalorat per part d'uns i menysvalorat per part d'altres.
Trobo molt poc oportú, davant d'una diada com és la diada catalana,
que sempre ha sigut reivindicativa, treure la sentència.
No sé si és que aquests polítics pensen o no pensen,
però a vegades també s'ha de ser oportú amb les coses.
I una altra cosa que també penso que des d'aquí l'hem exagerat una mica.
Vull dir que jo crec que aquesta crispació des de l'octubre no existeix al carrer.
Els tribunals també s'equivoquen, perquè proves en tenim a dojo.
Per tant, per mi la normalitat és el que hem d'aconseguir,
perquè crispar-nos per aquestes tonteries...
És que em sembla tonto, francicament, el problema.
O sigui, aquí estem amb una normalitat absoluta
i són des de fora que ens volen posar una espècie de problemes
que no existeixen en la realitat.
Tu, per exemple, no hauries fet seccions de carrers reivindicatives?
Sí, clar que s'han de fer, perquè si et punxa n'has de contestar, evidentment,
però és que el que et punxa també és una mica, perdó, no ho sé,
una mica poc previsor, no?
Punxar el dia que saps que se t'adjuntaran tots per anar-te'n en contra,
no val la pena, no?
Espera't en una època una mica més tranquil·la o més pausada, no ho sé.
No en sé, què et sembla?
Doncs, a veure, trobo habitual que si hi ha una resolució del tribunal,
com en aquest cas, hi hagi moviments ciutadans,
i la gent digui alguna cosa, els mestres diguin alguna cosa,
la gent del carrer digui alguna cosa,
perquè t'estan tocant la llengua, en el fons, no?
Hi ha un procés d'immersió lingüística que, a més a més,
està demostrat que té èxit i que no hi ha cap problema.
I, clar, evidentment, jo, com a persona que visc aquí, en aquest país,
i em sento catalana i parlo aquesta llengua,
sentir a dir que el castellà està en perill,
a mi realment és una cosa que m'indigna
i que em diguin que ha de canviar el procés d'immersió
perquè les llengües han d'estar en equilibri,
jo la llengua en equilibri no l'hi veig,
però és que no l'hi veig en perjudici del català,
no en perjudici del castellà.
Llavors, trobo que, clar, trobo normal el que deies tu al principi,
si és normal que la gent es crispi,
clar, que és normal, és que ho trobo,
que la gent es crispa poc, la veritat.
Jo vaig anar a la plaça, no vaig anar a la d'aquí a Tarragona,
vaig anar a una altra,
però jo vaig trobar que realment a mi em va semblar
que hi va haver poca resposta, fins i tot,
pel que jo crec que no serveix d'anar a una plaça,
no serveix de requeixar-te,
o sigui, què has de fer en aquest moment.
Jo crec que sí que has de demostrar
que tu estàs a favor de la immersió lingüística
i que no pots ser com Tribunal d'Ajust Superior,
en aquest cas el Tribunal Superior,
et digui que aquest procés és erroni
i que en aquest moment el castellà està en perill,
perquè jo, vaja, em sento insultada, la veritat,
o és alguna persona que no ha xafat mai al carrer,
no ha anat mai a un pati,
o no ha anat mai a comprar en qualsevol barri
o al centre de la ciutat.
Llavors, per mi, és indignant, la veritat.
Deixi'm saludar el Joan Menchon.
Joan, bon dia.
Bons dies.
Aquí estem, ahir ja estem en la plena immersió lingüística.
Ja has vist que hem començat amb aquesta notícia darrere fons,
perquè Déu-n'hi, doncs, ve ocupant ja des de fa dies,
sobretot arran també de la protesta que va haver-hi dilluns al vespre
a la plaça de la Font.
Quina reflexió et mereix tot el que està passant aquests dies,
coincidint amb l'inici del curs escolar?
El fetge en diu moltes coses, el cor em diu moltes coses,
el servei me'n diu unes altres,
i la memòria me'n recorda allò que va escriure en Joan Maragall,
o l'Espanya, quan et parla un fill de parla no castellana,
doncs que al final haurem de dir allò de Déu a Espanya,
perquè ens estan tocant el potet, no?
I el potet es basa, primer, en el desequilibri fiscal,
i estem pagant les misses o les barbenes dels altres,
i arriba un moment que això de banyuti paga a veure cansa,
i ens estan tocant potser el més important que és la nostra llengua,
que és la manera que ens entenem, no?
Allà del parlemne que dèiem els castellans,
que no té traducció,
i els catalans que no té traducció al castellà,
i això comença a ser greu.
A mi també em preocupa una altra cosa.
La resposta que va haver sobre aquest tema,
a nivell de plaça, ha sigut petita,
potser perquè no vol la comunicació,
potser perquè estem cansats,
però és molt bonic sortir a la plaça,
fotre el cop de puny a la taula,
dir el m'acagon,
i després quan vas a plaça,
vas a la botiga,
bon dia, buenos días,
i ho pongam a quilo y medio de.
No, sembla que hauríem de prendre-nos un sèrio,
o seriosament tot el tema aquest,
i militar de forma clara i contundent,
en defensar el que és nostre, no?
I no hi ha cap altra solució.
Ara, això està creant una desafectació cada dia més gran
del principat respecte a l'estat espanyol,
que portarà conseqüències, eh?
És que, arran del que comenta el Joan
i del que apuntava al principi de la tertúlia,
consideren que s'estan radicalitzant molt les postures
i que, per exemple,
l'immensa majoria dels que van anar a les concentracions de dilluns
expressaven més enllà d'un suport a la immersió lingüística,
doncs consignes clarament polítiques a favor de la independència,
fins i tot a l'Ajuntament de Tarragona
un grup de persones va pujar al balcó
i van penjar una pancarta a favor de la independència.
Creuen que això,
totes aquestes resolucions judicials
i altres aspectes de la vida política
estan contribuint a això?
Sí, però alerta.
Jo no estic donant la culpa a l'estat espanyol.
Hi ha una part de la població
o uns sectors polítics que estan molt interessats
en què hi hagi aquest sideral en tema de llengua.
Escolten, parlant almenys amb professionals o companys o amics
de l'altra banda del riu Algas,
ho veuen com nantros.
Hi ha gent que pensa com nantros.
I després una altra cosa que ha sortit en els llans de comunicació,
el tanto les tonteries que han fet des de Catalunya,
com quan hi ha informes d'assessoria jurídica del Parlament
dient que s'escriguin les coses de l'Estatut d'una manera
i alguns polítics les van entestar d'escriure-les d'una altra.
I després això es paga amb sentències de tribunals.
És a dir, creus que s'han comès aquí també errors?
Home, clar, qui estigui lliure de pecat,
que tiri la primera pedra, eh?
Jo, de totes maneres, considero que el que deies de la radicalització
és normal que quan et van fotent cops,
com deia el Joan, tant des del punt de vista econòmic
com des del punt de vista, sobretot, del fet identitari,
la gent reacciona, i la gent reacciona cada vegada,
potser sí, radicalitzant més la seva postura
o el que comentàvem, o el que s'ha comentat,
de si era tan estrany que es pengés una pancarta a l'Ajuntament.
Al balcó de l'Ajuntament.
És estrany.
És gens habitual, en fi.
Ahir el Parlament espanyol va recolzar el tema de la inversió.
Ho he deia al principi de la tertúlia, sí, sí.
És important, eh?
Amb els vots del PSOE i de tots els partits,
menys el PP i Unió, Progresso i Democràcia.
A veure, la manca de resposta, o la poca resposta ciutadana,
jo crec que és que aquí es deu a que,
primer, que estem una mica cansats de tantes històries
i tantes agressions i ja n'hi ha prou, no?
Però és que aquí, realment, jo crec que els nostres polítics
sí que van reaccionar bastant bé i bastant contundentment.
Per tant, clar, quan el teu representant ja està actuant,
doncs et penses que no cal afegir-li més llenya al foc, no?
Jo crec que el problema de les coses és que ens les volen treure de seny, no?
O sigui, si aquí estem tan tranquils amb la nostra immersió lingüística
i es funciona, i és el que deies tu, Montse,
segurament està més en perill el català que el castellà,
tot i que ara ens diuen el contrari, no?
Però és una situació de normalitat, ens la volen deformar,
doncs no n'hi fem cas, no?
I al final provoca això, no?
Que, bueno, tots aquests rebifalles independentistes,
que al final els haurien de donar la raó,
perquè és que, clar, si s'estan punxant i punxant i punxant,
bueno, escolta'm, adeu-siau, aquí us quedeu i marxem, no?
Hi ha una disglòcia amb el tema de català,
perquè recordo, quan jo estudiava, estava viu aquell senyor,
com tu, Xavier, a classe parlàvem en castellà.
Aquí estàveu tots vius.
Sí, no, don Francisco, Paco el Rana.
Ja, ja.
O sigui, parlàvem en castellà, a classe,
a casa parlàvem en català.
I el pati...
El pati en castellà.
En castellà?
Sí, és fotut.
No, el pati es parlava en el meu cas.
Cada cop parlava el que volia, ja està.
I amb companys, després de molts anys,
ens vam adonar que la nostra llengua bicolòria del català
i havíem de passar al català.
I ara al col·legi, te'n dones compte que en molts col·legis
se parla en català a classe,
però al pati parlen en castellà.
La majoria de...
O es parla de tots.
Sí.
Però, Joan, això és riquesa.
No, però això és riquesa.
Hem de dominar perfectament els dos idiomes i un tercer.
I si pot ser un quart.
El que passa és que la llengua del pati
és el castellà
i és molt representatiu que sigui el castellà.
Perquè vol dir que la llengua del pati
és la llengua habitual de les persones
que estan parlant en el pati.
Perquè no és l'obligada.
Representa que la classe fa en el català
perquè és la llengua bicolar,
però quan surten al pati parlen en la seva llengua habitual.
i això et demostra que
la llengua habitual de la majoria de persones
que viuen, de moltes persones que viuen a Catalunya,
és el castellà en aquest moment.
En quants llocs del món es pot començar,
poden començar d'anar-nos a una conversació en català,
juntar-se una persona parlant en castellà,
canviar de registre idiomàtic tres o quatre vegades,
hablamos en castellà, no tornem al català.
Això, quants llocs del món passa?
Però tu vols problemàtic, això?
No, això és enriquidor.
I tant de bo que ho poguéssim fer en tres idiomes o en quatre.
Exacte.
Això és enriquidor.
El que passa és que hi ha un punt,
que és quan començava el Joan la conversa abans,
que el que deies de la botiga,
de quan vas a la botiga,
que a mi jo em sento com a persona que parla el català,
que a vegades em puc sentir com que em mira
quina persona tan radical
pel simple fet de no canviar la llengua davant d'una persona
que jo sé perfectament que podria parlar català i no ho parla,
o no m'entén, o fa veure que no m'entén.
Sí que t'entén.
I llavors això és que a mi em facin creure
que sóc una persona radical, extremista, catalana, independentista,
el que sí,
quan jo simplement el que faig és parlar la meva llengua.
I això és el que està passant amb la radicalització de les postures,
que ens estan mirant des de fora,
potser, com mira aquests que estan fent,
però és que des de dins, des de Catalunya, des del barri,
des de...
Quan tu vas a comprar o vas al gimnàs o vas on sigui,
quan tu no canvies la llengua,
a mi a vegades em fan sentir com si fos una persona extremista.
Simplement estic parlant la meva llengua
i sé que m'estàs entenent.
Per què he de canviar de llengua i ara he de parlar el passar castellà?
Jo no li estic dient que parli el català.
I ha arribat a un extrem,
que jo dic, si aquesta persona vol parlar castellà amb mi,
jo l'entenc,
que hi parli tranquil·lament,
sé que fa 60 anys que viu a Catalunya,
més igual,
ja arriba un punt que ja dius més igual,
però a mi no em facis canviar.
Vés a Vall d'Aran i volés que passarà.
No em miris com si jo fos una persona mal educada,
perquè jo no soc mal educada.
Llavors, estem arribant en aquell moment
que dins del mateix Catalunya,
dins del mateix bar,
dins de la mateixa escala,
s'estan radicalitzant postures
en aquest sentit,
que mira els catalans,
i això és el que jo considero que és perillós,
la convivència aquí.
Sí, sobretot dins de Catalunya.
Arriba un punt que dius,
mira, fora,
que a mi que a Tele Madrid
em diguin que no pots anar pel carrer
parlant castellà perquè la gent no t'entén,
ja s'ho faran.
Però que dins del teu entorn
et facin sentir malament per parlar català,
i això és el que trobo
que és el pitjor de tot aquest procés
de radicalització de postures que estàvem dient.
I la votació d'ahir al Congrés dels Diputats
creuen que pot ajudar
una mica a paivagar
aquesta sensació de conflicte,
de polèmica en els mitjans de comunicació,
perquè van ser 192 vots a favor,
148 en contra i una abstenció.
Aquí sumant vots
el PSOE de Convergència i Unió,
d'Esquerra Republicana,
d'Iniciativa,
i només en contra
els del Partit Popular.
Com a gest és molt important.
Ara, que això calmi algú.
No, més aquests senyors estan en campanya.
A mi el que em sorprèn
és que havent,
i em sap greu dir-ho,
persones de seny,
que jo respecto molt,
d'aquest país,
del Partit Popular,
que estiguin allà,
doncs aquesta disciplina de partit
que l'hagin acceptat.
I hi ha coses que les disciplines de partit
o de funció o de feina,
que sigui,
Tu, Xavier,
creus que això ho calma una mica?
O, clar,
si recordem la interlocutòria,
deixa'm recordar
que, clar,
aquell interlocutòria al tribunal
li deia al govern
vostè té dos mesos
per introduir el castellà
com a llengua vehicular.
És veritat que ara
el govern ha presentat un recurs
i estarem en aquest període,
m'imagino,
d'intentar allargar
l'execució de la sentència,
de la resolució,
però, clar,
és que li deiu al govern
vostè en dos mesos
hauria de fer aquests canvis.
I això què vol dir?
I, de fet,
hi ha hagut molta confusió
si això es referia
a les tres famílies
que ha presentat la denúncia
o a tot el sistema educatiu.
Bé, clar.
A les tres famílies
se'ls dona una ensenyança
en castellà
i, mira,
tan contents ells
perquè els altres, no?
És a dir,
s'auto-aïllen,
s'auto-marginen
aquestes persones, no?
Però allà ells,
vull dir,
si aquesta és la seva disposició,
doncs endavant.
Però, a veure,
és que insisteixo,
aquí el que no podem
és deixar-nos
la normalitat que tenim.
és a dir,
nosaltres hem de seguir
la nostra via.
Que hi ha una sentència
que és contrària,
escolta'm,
mala sort,
ja la recorreran
o no li farem cas.
Escolta'm,
perdona,
arriba un moment
que la desobediència civil
també pot sortir
al carrer.
Però és que no cal sortir
al carrer.
A veure,
en aquella època
que tu relataves,
suposadament,
estava prohibit
parlar en català.
Perdona,
jo no vaig animar
a dir aquesta sensació.
Jo vaig parlar en català
quan em va donar la gana.
Quan em va donar la gana,
ningú m'ho prohibia.
possiblement si estaves
a classe amb l'hermano
de l'assalle
o amb el que hi fos,
li diies alguna cosa.
Sí,
molt bé,
però a part d'això,
ningú em va prohibir res.
Doncs ara tampoc.
I ara seguim fent la nostra.
Jo penso que el camí
que tenim traçat
és correcte.
Aviam.
És correcte,
senzill,
pacífic
i, per tant,
endavant.
Has dit una cosa
molt clara,
Javier.
Desobediència civil
i és on t'hem d'apostar.
Aviam si l'Estat té...
Però no cal anar d'aquí.
Bé,
però si s'ha d'arribar,
o si s'ha d'arribar,
clar que arribarem.
Diguem si té els
de llonces
de començar a fer accions punitives
contra la majoria
de la ciutadania
perquè parlem en català
i volem que els nostres fills
aprenguin en català.
Com també volem
que aprenguin el castellà,
el francès,
l'anglès,
l'alemany,
que mon fill està estudiant
en alemany
amb 11 anys,
etcètera,
etcètera.
Si haguessin eleccions
autonòmiques
a Catalunya
no hauria passat això.
No,
passa que se n'han envalentonat.
Les espanyoles
i, per tant,
mira,
això anima el Cotarro
i...
Precisament perquè
a eleccions
ell es va plegar
al Congrés aquest.
Bueno,
quan hi entra la política...
Viuen d'això
els nostres polítics,
han de buscar focs
que cremin
i que facin viure
el moviment.
De totes les ones
es parlen de polítics,
una última referència
perquè diumenge
va ser la Diada Nacional,
va haver-hi
molts discursos institucionals,
a Tarraona l'alcalde
va fer el discurs
de la Diada
on va fer una defensa
molt aferrissada
de la immersió lingüística
i ahir,
en aquesta tertúlia,
a aquesta mateixa hora,
el portaveu del Partit Popular,
Alejandro Fernández,
deia,
va qualificar fins i tot
de falangista
aquesta actitud,
aquestes paraules
de la resta
de partits polítics,
que en aquest cas
simbolitzava l'alcalde,
de dir que tots
han de pensar
de la mateixa manera,
que el Partit Popular
defensa un altre sistema
que no és el de la immersió lingüística
i que no pot ser
que els altres partits
vulguin
que tothom pensi
allò que hi hagi
una mena de pensament únic
a Catalunya.
No, no,
està clar que no pensen el mateix,
vull dir, no,
cal que ho diguin,
ja ho sabem i per sort,
no?
Hi ha diferents partits.
Al final també és riqués, això.
Sí, sí, sí.
Home, si estiguéssim tots d'acord
amb tot seria molt avorrit.
Algú ha de discrepar.
El falangisme era l'autèntic
o el del tradicionalista
i de les Jons?
No, l'autèntic.
És diferent.
Jo hi vaig sentir
la pasturialada
en l'Alejandro Fernández
i criticava
el que s'hagués penjat.
Sí, sí.
Evidentment.
Vull recordar que l'alcalde
en el discurs de la Diada
va dir que les canyes
no es converteixin en llances
i que no ens provoquin, no?
D'alguna manera
era una referència implícita
al Partit Popular
i als que suposen
la immersió lingüística
que no vagin provocant
per esgarrapar vots.
I ahir, en la tertúlia,
l'Alejandro Fernández
contestava dient
que això eren actituds
o paraules
de caire falangista
perquè semblava que
la resta de partits
volen que tothom pensi el mateix.
Jo crec que és...
Mira,
amb tots els respectes
per l'Alejandro Fernández
perquè és un home que,
tot i que jo no combreu
en el seu partit,
el respecte
i considero que, a més a més,
potser el seu to
és menys indignant
que les altres persones
del seu partit.
Considero que,
com una persona
que és del Partit Popular,
no hauria de poder dir...
Amb tot el que està fent
polítics del seu partit,
hauria de mesurar
una mica les seves paraules
perquè és que no cal anar
gaire lluny
per veure el que estan fent
alcaldes del PP
i si l'actitud
de l'alcalde de Tarragona
és falangista,
si volem agafem
l'actitud de l'alcalde de Badalona
i la començarem a valorar
des del principi cap al fi
perquè avui llegia coses
escandaloses
que està fent aquest home
a la seva ciutat,
com ara treure els bancs
on s'asseuen els immigrants
perquè fan nosa
o treure les fonts
on van els romanesos
a buscar l'aigua.
Aquí fan els immigrants
els bancs.
Els immigrants
que s'ajunten als bancs.
Llavors,
no crec que tingui
una persona del partit
que combregue
amb altres persones
com aquesta,
no crec que tingui dret
a dir aquestes paraules.
Llavors,
a partir d'aquí
callo perquè...
No sé si han seguit
el tema de Badalona,
per acabar,
no és una referència
a la informació local,
però sí,
l'han seguit de distància
el tema de Badalona,
algun comentari a fer
de tot el que ha passat
aquests dies
amb la suspensió
dels actes institucionals,
allò de la diada
que no era nacional
sinó que era diada
de Catalunya,
amb la no assistència
de l'alcalde...
Passa a parlar.
Però és el sistema,
és el sistema polític
que tenim.
Hi ha una localitat
que té aquest alcalde
o aquesta formació
que té la majoria.
Doncs, bueno,
hem d'acceptar-lo.
Si tampoc...
Tampoc és tan greu això.
Cadascú ha de fer...
A veure,
jo penso que les persones
al final intenten fer
les coses
el millor que poden
dins de les seves ideologies,
no?
Bueno,
al final ens entendrem.
Anem aprenent,
encara que tinguem
un any de democràcia,
encara estem aprenent, eh?
Amb la que està caient,
amb els problemes
que tenim,
que tenim el país
al caire de l'abisme,
com va dir
aquest senyor.
Sí, bueno,
però això és una distracció total.
I tots aquests merders.
Estem buscant punts
de separació
entre els uns i els altres
quan pot ser
el que hauríem de fer
és fer pinya
i aixecar això,
perquè a l'estat
del benestar
està a punt d'anar
a fer punyetes,
això no és una crisi
de 15 dies,
sinó que és una cosa
molt seriosa
i estem badant
coses que són importants
o estem trivialitzant
coses importants
i les coses...
Doncs vinga,
ja que estem parlant
d'alcaldes,
ajuntaments
i crisi econòmica,
avui també és notícia destacada
la postura
de la Federació
de Municipis de Catalunya
que es va expressar
a Tarragona
amb el seu president,
que és l'alcalde de Sabadell,
amb el seu vicepresident,
que és l'alcalde de Tarragona,
reclamant
a les altres administracions,
al govern de Catalunya
i al govern de l'Estat,
doncs alguna mena
d'ajudi
i de mesures urgents
per evitar
una situació
que consideren
pràcticament
de col·lapse econòmic
de tots els ajuntaments
de Catalunya,
reclamen
a l'Estat
3.750 milions
d'euros,
reclamen
a la Generalitat
també
que els hi deu
500 milions d'euros,
demanen
al cas de la Generalitat
un calendari,
ja no els hi demanen
gairebé ni
que els paguen,
sinó que els diguin
quan els pagaran,
i en fi,
denuncien una situació
gravíssima
que pateixen
els ajuntaments
de tot Catalunya.
Montse,
re de nou,
és a dir,
ja ens ho imaginàvem,
no?
Re de nou,
és que l'any passat
ja hi va haver ajuntaments.
Els ajuntaments
no paguen els proveïdors,
a més,
molts proveïdors es queixen
que fan feines
per als ajuntaments
que després no cobren.
Ajuntaments l'any passat
van començar a fer eros
i un any ho deia ahir,
em sembla que era
l'alcalde de Sabadell,
que això seria
la tònica habitual,
a partir d'ara,
és el que ha passat
a l'empresa privada
i passarà
a l'empresa pública.
A mi,
o sigui,
s'han començat retallant
pressupostos
a totes les administracions,
institucions
i tota l'empresa pública
i acabaran
amb retallades
de personal
com passarà,
com és habitual.
Aquí,
el que em sembla
és que
no podem esperar
ningú més
que ens vingui a salvar,
que no els vindrà ningú
a salvar-nos,
ni a Europa,
ni molt menys
als Estats Units,
ni a l'Estat espanyol.
Ens salvem nosaltres mateixos.
ni a la Generalitat.
I com ho hem de fer?
Bueno,
pues escolta'm,
jo penso que cadascú
a casa seva,
tots estem patint la crisi
i a casa seva,
a casa nostra,
vamos,
estem fent
el que humanament
podem
per
campear el temporal,
no?
Campear el temporal.
Jo penso que
els nostres ajuntaments,
individualment,
et diria,
gairebé,
les accions col·lectives
estan molt bé,
a mi em sembla molt bé
que vagin
i facin pressió
i facin força,
però individualment
penso que cadascú
ha de buscar
unes mesures
urgents
de mig termini
per sortir
o crear empleo
o crear riquesa
o crear oportunitats.
I a Tarragona,
francament,
en aquests moments,
a la vista del panorama
i a la vista dels resultats
recents,
l'únic sector
que es manté
o que fins i tot
ha pujat una mica
és el turisme.
Saps que fa uns anys
parlàvem dels models
de ciutat
i que no sé què,
que Tarragona
té un munt de models
i no sé què,
doncs en aquests moments
l'únic que està funcionant
una mica
és el turisme
i segurament
no durarà massa,
tampoc,
eh?
Segurament tampoc
durarà massa,
però bueno,
d'aquí als 3, 4, 5 anys
propers,
sembla que és un sector
que es manté,
doncs podríem apostar
a aquesta ciutat
una mica més forta
i decididament
pel turisme,
pel turisme
possiblement cultural,
possiblement,
el de sol i platja
no està gens malament,
però és que hem de buscar
solucions individuals,
a mi em sembla,
perquè les col·lectives
està clar
que no ens els arregla ningú.
Joan,
què vols que et digui?
Són una miqueta
allò de sempre,
no?
Vull dir,
amb el tema dels ajuntaments
i potser perquè hi treballo
hi ha una cosa
que no ens hem d'oblidar,
som la institució
de més proximitat
al ciutadà,
que això vol dir
que quan hi ha
qualsevol problema
que vingui...
L'ha de solucionar
l'ajuntament?
Com a mínim
hem d'aguantar
el xàfec,
des del primer funcionari
a l'últim polític,
o del primer polític
a l'últim funcionari,
és l'ajuntament
que ha d'aguantar
el xàfec,
és l'ajuntament
qui ha d'actuar,
sigui directament,
no mobilitzar
que les altres administracions
ho facin,
però és que és l'ajuntament
qui està assumint
una sèrie de competències,
moltes vegades,
que són de l'administració central
o de l'autonòmica,
i això,
a canvi,
no hi ha una resposta econòmica
o un suport,
sinó que damunt
encara hi ha una fiscalització,
no?
I això està portant
a situacions
perpèntiques
a nivell de funcionament
i a nivell econòmic.
No estic dient
que els ajuntaments
ho han fet tots fantàsticament,
vull dir,
me'n guardaré,
he de dir-ho,
però alerta,
perquè la sobrecàrrega
que tenen els ajuntaments
d'aquest país
és important
i una de les assignatures
pendents
de la transició
d'aquest país
és el funcionament
dels ajuntaments.
I el seu finançament,
un model de finançament
més clar.
Sí,
perquè a més han anat
assumint competències,
hem viscut una època
d'aurada
de molts ingressos
gràcies al totxo,
per dir-ho d'una manera clara,
ara aquests ingressos
han desaparegut pràcticament,
molts ajuntaments
continuen prestand serveis
que segurament
no els tocaria
i tenim pràcticament
tots els consistoris
en una situació
francament crispada.
Clar,
tot això en una època
de retallades,
clar,
ja saben que de retallades
estem parlant
des de fa mesos,
a Catalunya ja
amb l'entrada
del nou govern
a principis d'any.
Perdó,
fa anys
que estem treballant.
Es van anunciar
retallades importants
en sanitat,
en educació,
les últimes de sanitat
ja saben que són
aquells tancaments
dels ambulatoris
a les nits,
d'alguns centres
d'atenció primària,
en fi,
ara ja portem
un parell de setmanes
amb aquesta situació.
Algun comentari,
Montse,
de totes les mesures
que potser es podien prendre,
aquestes són
de les menys
traumàtiques?
Que hi havien d'haver
retallades ja,
o que s'havia de
reestructurar
el sistema sanitari,
s'havia dit
fer anys,
ara no es que hagin
començat ara
amb el nou govern
de Convergència,
el que passa
que jo crec que
segurament
hi hauria pogut haver
d'altres mesures
abans de començar
algunes retallades,
no tant la dels caps
a les nits.
ahir vaig sentir
la teretúlia
la portaveu
de Convergència i Unió
que deia
que no havia
afectat gens,
que els metges
estaven encantats,
els mestres
estaven encantats,
no ho sé,
jo a tots els metges
que he parlat
no n'hi veus cap
d'encantat de moment,
no només perquè
treguin serveis,
sinó perquè
tanquin caps a la nit,
sinó perquè
s'han tallat molts serveis,
perquè no s'estan fent
moltes substitucions
i perquè hi ha metges
que tenen càrregues
molt importants
al dia a dia
i que n'hi ha que diuen
que no saben
si podran assistir
com estan fent
fins al moment
amb la qualitat
que s'estava fent
fins al moment.
Llavors,
jo sempre he pensat
que segurament
igual com en la sanitat,
igual com en l'educació,
igual com en els ajuntaments,
que hi ha moltes coses
que sí que es poden retallar,
però que a vegades
no,
jo considero
que no es va al fons,
o s'estan retallant coses
que potser de cara
a la galeria
queden molt bé
però no s'estan
en el fons del problema.
A mi,
jo sé casos perpèntics
de sanitat,
sé casos,
bé,
jo i tothom,
de persones que estan
fent quatre hores
perquè han tingut un fill
i cobren el 100%
o el 90% del sou,
cosa que trobo molt bé,
però que tenen
una consulta privada
a la tarda
i estan cobrant a la tarda.
I d'aquests casos
en trobaríem públics,
casos perquè aquesta gent
està cotitzant.
I d'aquests casos
en trobaríem
però escapatades
de casos com aquest.
això és normal,
jo això no ho considero normal.
O sigui,
crec,
i com aquests
amb sanitat
i segurament
potser en ajuntaments
i en educació
segurament no tant.
Això no s'hauria de començar
a tallar
per coses com aquestes,
gent que està
tenint dues feines
cobrant molts diners
i llavors anem a retallar
un servei
que segurament
potser també es pot retallar
aquest servei
a la llarga
i com a últim recurs.
Per tant,
crec que sí que s'ha de reestructurar,
que no és normal
que es facin
potser operacions a la tarda
contractant metges privats
quan es poden fer al matí.
Hi ha moltes coses
que es poden retallar
però que s'estan fent moltes coses
de cara a la galeria
considero.
Joan,
el tema és el de sempre,
vull dir,
és el que dius tu,
són accions epidèrmiques
o estem atacant
el problema estructural
que hi ha aquí?
Sembla que el problema estructural
tothom està mirant
cap a l'altra banda,
almenys fins al 20 de novembre.
i per tant,
tot el que s'està fent ara
què consideres?
Que és molt també
per anar posant pedaços?
Sí,
a vegades no s'atreveix.
No s'atreveix ningú.
No s'atreveix ningú.
És una altra cosa.
Retallem ensenyament,
retallem medicina.
Molt bé.
Hi ha una sèrie de persones
que quedaran a l'atur
que segurament
no tenen
aquesta contrapatibilitat laboral
que els permet tenir
el seu despatx
o la seva atenció
privada
a casa seva
o amb una mútua,
però aquesta gent
se n'aniran a les llistes
a l'atur, no?
O sigui,
estem estalviant per un cantor
i els estem posant a l'atur
que els hem de pagar l'atur.
Bueno,
això és el que s'ha d'evitar.
Jo no ho et dic.
No,
aquesta via és el que s'ha d'evitar
perquè no condueix enlloc.
A veure,
les coses s'han d'optimitzar.
allò dels caps a la nit
havia sigut un abans
de l'estat del benestar
i que ara hem de renunciar.
De l'estat del benestar
ens hem d'oblidar,
tal com el coneixíem.
Hem de tornar uns anys enrere
que tampoc estàvem malament,
tampoc estàvem gens malament
i tornar a recuperar
aquells nivells
que funcionaven
i que la societat
els acceptava.
Clar,
a tothom li costa renunciar
amb un confort
que s'ha anat adquirint
a costa de suor
també a vegades, no?
Però bé,
però ens hem de conscienciar
si tanquen els caps a la nit
doncs,
a veure,
segurament el cap
també portaries
aquell malalt en cotxe
doncs t'aniràs una mica més enllà
i aniràs a l'altre centre
que sí que estarà obert.
Això,
que és una mesura,
però és que,
és que jo penso
que radicalitza tot això.
Això és una mesura
gairebé de funcionament,
d'optimització de recursos
i que pot funcionar,
però s'han de fer moltes altres
i estic d'acord amb tu.
Ara,
en aquesta època,
amb eleccions a la vista,
ningú mou res
i si ho mou
és simplement
amb interessos electoralistes.
Les retallades
vindran després.
Doncs aleshores
què podem esperar
a partir de principis d'any
quan estigui
el nou govern central?
No,
però unes bones retallades,
però,
a veure,
jo el que demano
als nostres polítics
és que les facin en seny.
Però això no se soluciona
en retallades.
A veure,
jo,
perdoneu que sóc
molt dràstic
a vegades parlant,
però,
però el del 5%
dels funcionaris
que es va fer fa uns anys
que va provocar
una disbauxa total,
doncs jo ho sento molt
pels nous amics funcionaris,
però potser hagués posat el 10
i haguéssim tingut
el mateix altabaix,
no?
Lo de l'edat de jubilació
del 67,
doncs siguin més valents,
anem al 68
o anem al 70,
no ho sé,
però és que aquestes mesures
de miques,
de miques,
de miques,
només van crispan,
crispan, crispan
i realment
no solucionen res.
Lo del copagament sanitari,
doncs tampoc és tan greu.
I si hi ha una persona
que no la pot pagar,
no pateixis,
que la tendran igual,
la tendran igual.
Per tant,
a veure,
siguem valents
amb aquestes mesures.
Últimament estem cansats
d'aquests globus-sondes
que ens envien als polítics
que fan això.
Ui,
la gent comença a protestar
i,
ai,
no,
no,
no ho farem,
ho hem analitzat millor
i ho deixem córrer
o ho esperarem altres temps.
No,
siguin valents,
que siguin valents
i que es mullin
i si després perden les eleccions
doncs els perden,
ho sento molt,
però la gent s'ha de mullar.
Joan,
és que el plantejament
no és retallar per retallar,
sinó optimitzar.
Hi ha coses
que s'hauran de primar,
i hi ha coses
que s'hauran de regruixar,
etcètera,
etcètera.
Jo entenc que un cap
que tingui una visita
només cada nit,
que això vol dir
tenir un metge,
una infermera,
no sé què,
no sé quantos,
estan aquí.
El que no entendria
és que un cap
que ha estat tota la nit
treballant
estan aquí.
Això és un tema
que s'ha d'estudiar molt bé
i s'ha de,
que vingui un bon vent
que s'han partit tots els núvols
que els uns i els altres
estan creant.
Això també contamina bastant
la realitat.
Però totes aquestes retallades
en sanitat i en educació,
per exemple,
la Montse que treballa
a l'universitat,
l'altre dia parlàvem
amb el rector
que ens confirmava
que ja en el que porten d'any
han pogut reduir
les despeses
en un 20%,
marcats molt pel govern.
Clar,
tot això,
vulguis o no,
afecta la qualitat
de dos pilars bàsics,
no?
Sí.
Com és la sanitat
i l'ensenyament.
A mi m'espanta
quan diuen
que amb una política
de contenció
han fet un estalvi
importantíssim
i es continua donant
el mateix servei.
Això què vol dir?
que hem estat
cremant caler
i despilferrant.
Això vol dir, això.
És que el mateix servei
no dubto
que es doni.
Aquest és el rovell
de l'ou del debat, no?
Es pot donar
el mateix servei
amb més alumnes,
per exemple,
l'ensenyament públic
obligatori
i la mateixa quantitat
de professors?
Es pot donar
el mateix servei
a la universitat
amb la reducció
de les despeses
que s'estan produint?
o el mateix servei sanitari?
Està clar que no.
Hi ha molts tipus
de despeses.
Quan tu redueixes
les despeses
d'un departament
i t'estalvies
en comptes
de comprar
folis
d'aquesta gruixa...
Els compres més primets
això és una cosa.
Quan estàs tocant
la base de l'ensenyament
n'és una altra
i llavors això sí que
afecta la qualitat.
Està clar que l'efecta
la qualitat
i en el sistema universitari
arriba un moment
en què a la llarga
pot acabar sent perillós
si poses en qüestió
no només la qualitat
de l'ensenyament
sinó hi ha inversió
en recerca.
Això em sembla
que t'ho comentaves
si no aquesta vegada
alguna vegada
t'ho comentat
al rector
en aquesta entrevista.
Si no hi ha diners
per fer recerca
quin futur volem
per a aquest país.
I a més va donar a entendre
que els primers afectats
a temes de personal
podria ser la gent
de recerca
a la universitat.
Llavors això
és important
saber on tu vols
invertir els diners
en aquest moment.
Joan,
que poses...
Anem a tallar
amb la recerca
una vegada
i tornem a estar
al de sempre.
Doncs el rector
l'altre dia
era molt pessimista
sobre aquesta qüestió
per la que fa
la universitat.
Aquí hi ha
totes les universitats
del país.
No és un cas d'aquí.
Senyors,
mirin el rellotge.
S'acaba la tertúlia.
de economia,
de finances,
de sanitat,
d'educació...
En fi,
temes que hem abordat
avui en aquesta estona
de tertúlia.
Que vagin molt bé
aquests dies també
ja de festa a Tarragona,
de festes a Santa Tecla.
Montse Cartanyà,
Joan Menchon...
Xavier.
Se m'havia anat al cap.
Que vagin molt bé.
Fins la propera tertúlia.
Adéu, bon dia.
Adéu, bon dia.