M'agrada que hi hagi persones que et vinguin a dir que no et colen ni res,
perquè diuen més el que volen i no et fa sentir viure.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber,
vull estar-me d'estar com que no sigui fet.
Amb aquesta cançó, que ja identifica l'espai,
obrim el carrer aquesta cita setmanal que tenim amb la gent de la Fundació Casal Lamic
i que avui ens servirà, tenint en compte que estem en un dia de tornada
a la normalitat laboral de la vida quotidiana per a molta gent,
avui ens servirà per fer el que fa molta gent en un dia com avui,
plantejar-se el futur més immediat,
parlar d'aquest 2011 que el tenim aquí al davant
i també fer una petita mirada enrere
per fer balanç de la feina feta en els últims mesos.
Així que avui ens acompanya el director de la Fundació Casal Lamic, Jordi Collado.
Jordi, bon dia i bon any.
Bon dia i bon any.
I el responsable de comunicació de la Fundació, Javi Saragossa.
Javi també, bon dia i bon any.
Bon dia.
Perquè avui en un dia com avui toca això,
fer una mica de balanç i mirar el futur.
Què preferiu, fer balanç i mirar el passat
o fer balanç i analitzar què heu fet durant el 2010
o mirar el futur?
Anem enrere per anar endavant.
Sí, anem un pas enrere per fer un salt.
Per fer dos endavant.
Parlem primer del passat,
de les últimes activitats realitzades
en els últims mesos, aquest 2010.
Què és el que heu fet i quina valoració en feu?
L'any ha estat realment complicat, no?
A nivell social ha estat molt ferragós
i ha hagut moltes complicacions.
Com a entitat ens hem mantingut
i estem redirigint la feina, no?
Noves dificultats, no?
Que en realitat són vells reptes
i estem treballant amb ells.
En realitat l'hem dedicat molt,
aquest Nadal l'hem dedicat molt a formar-nos, no?
A preparar-nos a canviar la lògica,
a provocar noves propostes, no?
Curs de monis, no?
Monitors d'anar lliure,
que estem fent a la floresta
amb la gent de l'Escola del Sol
i el Pla Comunitat i l'Ajuntament.
Està també servint per això, no?
Que estem mitjà acabant,
hi ha un grup estupendo de gent.
I això també et demostra que hi ha gent jove,
és un grup molt heterogènic,
però que hi ha gent jove
que està arribant amb força,
que té ganes
i que té ganes de fer acció cap a la gent, no?
Però què heu fet més?
És a dir, de totes les activitats
realitzades en aquest últim trimestre
o en l'últim tram del 2010,
què és el que en destaqueu?
Bé, jo crec que hem de destacar
tota la preparació de noves propostes,
sobretot i de reflexió interna, no?
Cap a la inserció laboral
que estem replantejant.
És més,
arrenquem ja un nou projecte
que és el dispositiu accés
i que el que farà ajuntament
amb la gent de Casal dels Infants del Raval,
abans,
vull Casal dels Infants
que estan aquí a Tarramé fa un any,
treballarem amb la gent de Catalunya Caixa
i amb el Departament de Treball
en clau d'intentar generar itineraris d'inserció
i un sistema prelaboral
per joves menors de 25
i anar a treballar
amb aquest grup de població
que ha deixat l'escola,
que no té la formació mínima
i intentar-lo reincorporar cap al sistema educatiu
o cap al mercat laboral,
tot i que això sembla més difícil.
Perquè és un moment de replantejaments
de fer coses diferents de les que s'han fet fins ara?
Jo diria que el que fem és continuar
amb la feina que estem duent el Derma,
la majoria, tota,
a part del punt d'accés que s'acaba
però es transforma,
tot l'altre,
continuem duent a terme aquests projectes
que fa 3, 4,
fins i tot més anys
que estem duent a terme.
Per exemple,
el Centre Obert
que continua amb la seva fórmula
de fa 20 anys,
vull dir,
fer aquest acompanyament
als infants després de les classes
a les escoles,
a l'acompanyament amb les famílies,
continuem treballant a peu de carrer
en aquest projecte
amb intervenció al carrer,
la unitat d'escolarització compartida,
també continuem fent el treball aquest
de prevenció,
recuperació de joves.
Què més?
Em deixo algun més?
No em vull deixar cap més.
L'educació d'entorca,
continuem,
que sembla que hem de veure
per a la perspectiva
perquè es pugui renovar.
Bueno,
anem amb els projectes de sempre,
però sí que és cert
que ja feia un parell d'anys
que la casa rondava
la idea de la inserció laboral,
que no ens acabàvem d'atrevir
a donar el pas
perquè és un terreny nou
i tot i que...
Però sou educadors,
sí,
però el canvi de lògica
és diferent
i, bueno,
ara ens hem llançat
a la piscina
amb la plataforma
Peix Jove,
que és la plataforma
d'entitats
per a la inserció juvenil,
que és un projecte
a nivell de Catalunya,
és un projecte molt potent
i ens en anem amb això,
anem a provar.
Generarà formació,
bàsicament,
i generarà
la recerca
d'itineraris
d'inserció laboral,
però també
ens estem fent plantejaments,
cal crear ocupació,
cal crear nova ocupació diferent,
que és el que estem fent.
Nosaltres,
com a entitat,
allò intentarem crear-ne
per la nostra banda,
estem estudiant
diferents fórmules,
empreses d'inserció laboral,
però que generin directament
no tants cursos de formació,
que és el que estan apareixent
ara per tot arreu.
Bolets,
no?
Seria?
Sí,
no,
que si no,
el que intentarem
és generar,
estem plantejant
generar una proposta forta
en clau d'empresa
d'inserció laboral.
Però com?
Com us ho imagineu?
Ens ho imaginem
i com ho podem explicar
perquè la gent s'ho imagini?
perquè, clar,
esteu parlant d'una proposta
concreta,
pràctica,
de dir,
bé,
molt bé,
nosaltres,
com a casa l'amic...
El Passos
és el dispositiu
d'inserció laboral,
que és un petit taller
d'aprenentatge
on,
bueno,
on faran
feines bàsiques
de línia de treball,
no?
Hi ha una línia
que serà
tota la part comercial,
aprendre,
atendre
en un negoci,
hi ha tota una part
també comercial,
que és tota la part
d'amagatzem,
d'entendre
com funciona l'amagatzem,
mous o l'amagatzem bàsic,
hi ha tota una part
que ens estem imaginant
de restauració,
de suport
en el plantejament
de saber
què fa un cambrer
o una cambrera,
com ho fa,
què es fa
una cuina
d'un hotel,
d'un restaurant,
i aquestes són
les propostes
que estem plantejant ara.
Això és el pas 1,
formant aquesta gent
perquè puguin fer això,
el pas 2,
que hauria de resultar
durant el 2011,
és generar
una pròpia empresa
d'inserció laboral
en aquestes claus,
no?
on les empreses
d'inserció laboral
tenen l'avantatge
que al principi
comences amb molta formació
i al final
l'inverteixes la X,
no?
Molta formació,
poc treball,
i acabes molt treball,
poca formació,
per acabar alliberant.
Són processos lents,
són processos que acostumen
a durar 3 anys,
i que et permet
fer tota una
transformació
de l'individu
que està treballant
important,
perquè els estàs oferint
molta,
molta formació,
no?
I aleshores,
a qui us adreceu?
És a dir,
quin és el vostre públic
potencial?
Amb la gent
amb la qual heu estat
treballant històricament,
per dir-ho d'alguna manera?
El nostre públic
objectiu sempre són
infants, adolescents
i joves,
en aquest cas,
bàsicament joves,
menors de 25,
són la gent
a la que ens hi anem,
que a més són els
que estan patint més
l'atur,
el percentatge
d'atur juvenil
està en el vora 40%,
amb la qual cosa,
bueno,
els nostres
són els de sempre,
no?
I nois i noies
que segurament
han deixat els estudis...
Sí, segurament,
sí, el plantejament és aquest,
gent amb abandonament escolar,
amb dificultats socials
adquirides,
no?
Que moltes vegades
l'abandonament escolar
ja ho és una
i que tenen,
bueno,
un entorn familiar
que la xarxa
no els permet
també sortir d'aquí,
no?
Una mica sumar
un element més
en aquesta xarxa
de les persones
perquè, no?,
elevar expectatives,
la visió,
la imatge,
la idea
i a partir d'aquí
saltar cap endavant,
no?
Perquè teniu la sensació
amb la gent
amb la que treballo
que precisament
aquest tipus de joves
que potser no ha acabat
els estudis,
no té vies
per reinserir-se
en el món educatiu
o en el mercat laboral?
Que li falten eines?
I tant,
moltíssimes.
Clar,
o sigui,
quan el sistema escolar
és un sistema
que, a més,
d'oferir-te ensenyaments,
continguts bàsics
de matemàtiques,
llengua,
t'ofereix estratègies
de sociabilització.
Quan s'ha trencat
el procés,
tots dos fallen,
només fallen les matemàtiques,
si no et falla
el tipus de relació
que tens amb el grup,
amb la relació,
i l'estructura humana
genera que et sigui
molt més difícil sortir.
És com una teranyina,
és la teva pròpia xarxa
on estàs treballant.
I com començar,
jo crec.
Vull dir,
més d'un jove
no sap ni per on començar.
O sigui,
què haig de fer?
Gent que realment
abandona els estudis
i no sap
quines portes
ha d'anar a trucar
per buscar feina,
per exemple,
o per refontar-se
a algun curs.
el paradigma ha canviat.
Perquè clar,
instrument segurament
que el cas
més singular
o més habitual
és això,
el noi o noia
que no vol estudiar,
que vol treballar,
que vol aprendre
segurament un ofici,
en fi,
però que no troba
la manera
d'arribar-hi.
Clar,
en un entorn
que segurament
no és el més propici,
perquè moltes vegades
l'entorn
amb el que es troben
aquests joves
precisament no ajuda
a buscar aquestes eines.
aquí són vosaltres
i voleu inserir.
Clar,
és aquí on volem aparèixer,
o sigui,
o és aquí on normalment
apareixem
el plantejament
quan algú,
o sigui,
en un paradigma
on ha canviat radicalment
en qüestió d'un any,
no?
La recerca de feina abans
era anar a un lloc,
presentar-te
i dir que volies treballar
i si et ve mitja apenyat,
doncs,
anava endavant,
ja estava mig fet,
a haver d'enfrontar-se
a processos de selecció,
a haver d'enfrontar-se
a la competitivitat
pel lloc de treball,
a una societat
que té l'autoestima
molt baixa ara mateix,
o sigui,
tot això
va influint
en el propi procés,
a més,
no té les estratègies
bàsiques,
com es fa un currículum,
com es presenta,
com has d'anar,
com has de presentar,
són coses que es perden
amb el temps
i quan ets nou
encara és més difícil,
no?
Tot aquest projecte
m'imagino que
no el podeu fer sols
o necessiteu el suport,
m'imagino,
no, Xavi?
I tant.
De les institucions.
el teniu ja
més o menys
lligat,
qui estarà amb vosaltres
en aquesta
nova etapa?
En realitat,
l'ideal,
el que estem plantejant
des de la casa,
és intentar aconseguir-ho
fer-ho sols.
o sigui,
el paradigma
en l'acció social
també ha canviat,
eh?
La teva cara
ha sigut sorpresa,
no?
No, clar,
perquè anava a dir
que agussarats.
Sí, sí,
agussarats
ho som molt,
però és que
el paradigma
per nosaltres
també ha canviat.
Tenim una administració
que està en una situació
de crisi,
no?
galopant,
els municipis
estan ofegats
econòmicament,
la Generalitat
està fent
reajustaments
que no sabem
encara cap on anirà,
no?
Amb un nou departament
d'ocupació
i universitats
i empresa.
estem anant
cap a un model
diferent.
I com us ho fareu
sols?
Bé,
la proposta
és bàsicament
intentar presentar
un projecte
que doni servei
a les empreses
i que el serveixi.
Canviem el paradigma
també, no?
Deixem d'anar
a l'administració
perquè ens porti
en el bracet
a intentar generar
ocupació
en solitari.
Aquesta seria
la meta.
Però com comencem?
Bé,
com comencem
estem valorant-ho,
estem negociant-ho,
estem xerrant
també amb les administracions.
Aquesta reflexió
d'anar sols
ve a partir
de xerrar
amb les administracions.
Aquest primer pas
sí que el fem
amb l'administració
que és aquest,
el departament de treball
però que és un projecte
molt concret.
El pas
de muntar
l'empresa d'inserció
l'haurem de fer
en solitari
com a entitat
segurament
amb moltes altres entitats
que ens hi sumarem,
amb petites empreses
que hi sumin
a la nostra lògica,
amb fer un plantejament
d'aquest tipus,
t'enganxarem un jove,
te'l formarem
i te l'aportarem
i ha de ser
una proposta
que generi
una activitat econòmica
que pugui aportar
prou diners
com per fer-ho.
El que està clar
és que més enllà
que ho pugueu fer
amb l'ajuda
o no
d'administracions
o d'empreses,
sí que entenc
o em dóna
la sensació
que com a entitat
és un salt
qualitatiu
no sé si dir-ne històric
que aquest és un objectiu
que a vegades
se n'abusa molt
però en fi
amb la perspectiva
dels 20 anys
que porteu
més de 20 anys
treballant en aquests àmbits
això
és un salt endavant
espectacular.
Sí, sí, jo crec
si ens en sortim
serà
el tercer gran salt
vam fer un salt
fa 5-6 anys
endavant
de canviar lògica
de sortir al barri
d'anar
a buscar les propostes
i ara fem aquest plantejament
no podem estar
penent sempre
l'administració
i un dia que peta
i ens enganxa al mig
i patim
i bueno
l'experiència ens diu
que hi ha propostes
completament sostenibles
que si les inicies
un empresari
en trauria benefici
però si comença
una entitat
aquest benefici
es reinverteix
directament en la gent
l'economia social
és part
de les noves formes
de funcionament
que estan apareixent
estan creixent
la creació de cooperatives
i no està creixent
perquè sí
sinó perquè la gent
entén que si s'associa
és capaç de construir
un projecte propi
i de futur
és una mica aquest plantejament
en un context com aquest
del 2011
encara molt marcat
per la crisi
amb unes dades d'atur
que no sembla
que vagin a menys
sinó fins i tot
que poden anar
encara a més
veieu factible
poder tirar aquest projecte
al llarg d'aquest 2011?
hem de muntar l'estructura
2011 és l'any
d'envestir-ho
de quadrar-ho
de fer els estudis
econòmics pertinents
d'anar a la recerca
d'aquestes complicitats
possibles
amb empreses
és un any
de molta reflexió
de molta tranquil·litat
i d'anar
començant a apanyar
i aquest assalt
no vol dir
que abandoneu
els projectes històrics?
no, no
no caldrà reubicar
el personal
que hi ha amb vosaltres?
no, no
en tot cas
si va agafant
més forma
anirem incorporant
també treballadors
a la Fundació Casalermic
que és l'objectiu
no?
la proposta neix
per una clara
demanda dels propis projectes
els projectes de la Fundació
van neixent
segons els va demanant
la pròpia entitat
teníem un centre obert
i el centre obert
ens demana sortir al carrer
i generem a peu de carrer
a peu de carrer
troba xavals
amb moltes dificultats
escolars
i apareix la UEC
la UEC
que ens planteja
una necessitat clara
d'activitats complementàries
ens llancem cap a pleu
que tinguem tots
és sempre una
una cadena
i aquest següent pas
és aquest
no?
perquè la sensació
que teniu vosaltres
amb la gent jove
en fi
amb la que teniu aquest
contacte
quins inputs
us arriben
d'aquest
noi
noia
segurament més aviat
noi que noia
16, 17, 18
20 anys
són gent que s'estan trobant
només en un escenari
on ningú està acostumat
on
poc acompanyament
de les famílies
el poden rebre
no només
perquè les dificultats
són més
sinó
perquè hi ha un canvi
de discurs
completament diferent
les noves tecnologies
jo crec que han
trencat
aquest discurs
entre joves
i pares
sempre ha estat
molt difícil
jo crec que en aquest moment
encara ho és més
pel cel quàntic
de comunicació
de tipus de relació
que s'estableix
amb la gent
que estan a l'expectativa
que volen tirar endavant
però que no sabem
massa bé
com
i un missatge clar
és
volem treballar
com ho fem
el que us donen ells
és aquest
sí
sí
sí
massa de clar
i de sintètic
pot ser un resum
de
ostres
per ics
o parar
no he acabat
dels estudis
però vull treballar
abans potser era
molt més fàcil
te n'anaves
a la construcció
i ho aclaries
ara com ho fas
aquesta via
que hi havia
fa 3 o 4 anys
en plena bomboia
i quan ens pensàvem
que érem els més rics
del món
clar
el no tenir
aquesta sortida
hem de reubicar
el que hem de fer
sempre a mi
hi ha un
una expressió
que m'agrada molt
que el patro
del Juanma
sempre em parla
que és elevar expectatives
o sigui
el que li hem de plantejar
als joves
que no es pot conformar
amb trobar una feineta
que li doni menjar
o que li doni uns ingressos
el proper any i mig
sinó
que ha d'anar
a fer una perspectiva
de 5, 10, 15 anys
què vull fer
quan sigui gran
aquella pregunta
que sempre ens fem
i intentar combinar-ho
hosti
això és molt difícil
i tant
però ho hem de poder treballar
amb la qual cosa
hem de buscar una feineta
que ens permeti
uns ingressos bàsics
per poder anar fent
i alhora
hem d'anar
a la recerca
d'una
millora opcions
anys després
i això
només passa per la formació
la qual cosa és
busca feina si vols
però pensa en la formació
li heu posat un nom
a aquest projecte?
tant
no
no
li haureu de posar un nom
no té nom
no té nom
la criatura encara no té nom
no ha nascut del tot
no ha nascut
no he estat en procés
i no té nom
però d'alguna manera
sí que pel que ens expliquen
el Jordi Colladi
i el Javi Saragossa
marcarà en bona part
la feina de l'entitat
durant el 2011
alguna cosa més però
el que vulgueu
afegir
durant aquests
propers mesos
amb això jo crec que tenim
més que suficient
i amb el dia a dia
una cosa que ja
hem començat ara
el desembre
que és
una
captació
d'amics
som la fundació
que és l'amic
volem amics i amigues
i hem fet unes postals
també
per començar
a ampliar
aquests amics
ja en teníem
en portem
ja
amb 25 anys
n'hem anat sumant
però en volem sumar més
i què voleu fer?
és a dir
tenir un gran grup
d'amics
una mena de socis
entre cometes
seria
gent que ens dona suport
com?
hem començat
amb unes propostes
d'unes postals
eduquem entre tots
fem la pregunta
al carrer
amb les famílies
a l'escola
volem continuar educant
i hem fet unes postals
que aquí a Tarragona Ràdio
les podeu adquirir
només a l'entrada
hi ha un plec
d'aquestes postals
en què
persones
individus
a títol personal
ens poden donar
aquest suport
mitjançant
una aportació
econòmica
anual
mensual
puntual
com vulguin
omplint
aquesta
botlleta
i després
l'important
no és que es quedi
amb aquesta botlleta
sinó que ens la tornin
ens la poden tornar
de moltes maneres
per codi postal
pel telèfon
ens truquen
al telèfon
977
55
28
34
i la venim a buscar
a casa
de la persona
interessada
o mitjançant
correu electrònic
també ens la poden facilitar
per totes dues
per totes tres vies
són possibles
hem començat ara
a títol individual
però també ampliarem
a empreses
volem també amigues
tenim amics
amigues també
volem empreses
que també
ens donin suport
però amb aquests amics
amigues
més enllà
que tinguin
una postal
i l'omplin
i us facin
una aportació
busqueu alguna cosa més
és a dir
que hi hagi
una mena
de relació
de feeling
de feedback
entre la fundació
i la persona
individual
o l'entitat
i empresa
que col·labori
amb vosaltres
Sí
d'això
ho hem xerrat molt
no volem
una campanya
o sigui
no volem
gent que faci
l'almoina
no és un plantejament
d'això
sinó
volem ser també
representatius
en la societat civil
o sigui
tècnicament
tenim clar
que ho podem fer
que som capaços
que ho fem bé
però també tenim
just en aquest canvi
de paradigma
del qual parlem
en projecte d'inserció
d'intentar anar
en soledat
a un projecte
o acompanyat
per altres entitats
sense hem de lucre
a un projecte
tan potent com aquest
com a entitat
volem fer un pas endavant
i dir a la societat
depenem de vosaltres
o sigui
si vosaltres
ens voleu
i anirem plegats
o sigui
no té sentit
la societat és bàsica
és allò de
volem socis
sí
però volem militants
militants de la causa
educativa
gent competida
exacte
volem lluitar
per la justícia social
aquestes postals
es poden trobar aquí
a Terraona Ràdio
però també m'imagino
que
a la web
també es poden descarregar
a la fundació
si veieu
al Xavi li podeu demanar
que sempre em porto a sobre
si me'n porto
cap problema
molt bé
recordem la web
que és
fundació
guió
casalamic.com
correcte
aquí trobareu
doncs aquestes postals
i així podreu ser amics
amigues
de la fundació
de la fundació
casalamic
alguna cosa més
res més
a part dels bons
esitjos
pel 2011
sí
bueno
expectatives
jo crec que el 2011
serà un any
de canvis
d'expectatives
d'esperar
de recercar
i d'estar molt atents
i continuar treballant
molt bé
això és important
doncs
Jordi Collado i
Xavi Saragossa
director i responsable
de comunicació respectivament
de la fundació
casalamic
gràcies per venir
aquest migdia en directe
a la cintoria
de Terraona Ràdio
en aquesta cita habitual
de cada setmana
ens retrobem
el proper dilluns
d'acord?
Gràcies
adeu